LINCAWEB


CONSIDERACIONS DEL LLATÍ AL CATALÀ LITERATURA, POESIA, PROSA
LA DECADÈNCIA LA RENAIXENÇA DADES DELS DARRERS ANYS.


TERRITORI PROPI DEL CATALÀ

El territori marcat de color taronge són els PPCC (Païssos Catalans). Aquest és l'ambit natural, i d'ús de la Llengua Catalana, amb totes les seves varietats dialectals. El català es l'idioma ORIGINAL i PROPI dels Països Catalans, indret de la Mediterrània que comprèn: El Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears -a Espanya-, el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord) -a França-, L'Alguer (Illa de Sardenya) -a Itàlia-, així com el Principat d'Andorra, únic país independent del món, on l'idioma oficial és el català. També és parlat a l'anomenada "Franja de Ponent" a la Comunitat d'Aragó, i a el Carxé (Múrcia).


AFINITATS I CONSIDERACIONS


El català és una llengua romànica, resultant de la evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans. Ocupa una posició central entre les llengües de la familia romànica. En la seva forma actual presenta semblances amb moltes d'elles, a causa d'aquestes semblances fins i tot, és posible citar algunes frases que són comunes al català amb la més allunyada de les llengües romàniques, el romanès; per exemple foc nou o cap de bou volen dir el mateix en els dos idiomes i es pronúncien gairebé igual. Innegablement les llengües romàniques de la península, portugués, castellà i català tenen moltes afinitats; però cal advertir que el castellà sovint s'aparta dels altres dos, mentre el portugués i català romanen més semblants:formes idèntiques com palla (en portuguès ortografiat palha) en contrast amb al castís paja del castellà, altres exemples en les paraules fava, roda, meu etc... del català i portuguès, enfront de haba, rueda i mío del castellà, aquestes coincidències es repeteixen en llargues sèries de mots.
Sí que hi ha en canvi una semblança, molt més gran que amb cap altre llengua de la família, entre el català i la llengua d'Oc, o occitana la llengua popular del sud de França, podem assegurar que el català i l'occità són dues llengües bessones.


DEL LLATÍ AL CATALÀ


El canvi del llatí al català va ser lent i gradual, gairebé inperceptible. Cap generació no tingué la sensació de parlar una llengua diferent a la dels seus antesesors. És dons imposible de dir, en quin moment comença l'història de la llengua catalana; els canvis més radicals es van produïr en els segles VII i VIII; però aquest problema es troba enfosquit perquè els documents s'escrivien en un llatí artificiós, que no corresponia gens al llenguatge viu coetàni. Tantmateix els escrivents sovint es distreuen, i cauen en la llengua viva. Ja en segle IX, i encara més en els segles X i XI, l'aparició de mots i àdhuc de frases enteres en català pur, és tant freqüent en mig dels textos en llatí que és facil adivinarque el llenguatge parlat en aquell temps era necessariament el que avui coneixem per català. En el segle XI ja comptem amb llargs passatges catalans, i des de 1150 els documents sencers escrits en la nostra llengua es fan nombrosos. Al segle XII apareix el primer text literari, les Homilíes d'Organyà; és un tros d'una colecció de sermons. Inmediatament vénen textos poètics. És segur que hi va haver obres literàries més antigues que s'han perdut.
Podem distingir tres grans èpocas en la de la llengua i la literatura catalanes:el període nacional, fins a la fi del segle XV; la decadència, segles XVI, XVII i XVIII; i la renaixença, en el segon i darrer terços del segle passat i en el present
A l'Edat Mitjana, Catalunya i terres germanes formaven un país independent. El castellà (mai anomenat "espanyol" en aquell temps) sorgeix en els documents al mateix temps que la nostra llengua. El castellà no era emprat, ni tant sols conegut en el territori de llengua catalana. Aquestes terres pertanyien a l'anomenada Corona d'Aragó ( de fet s'hauria de dir Corona de Catalunya, país dominant en la Confederació i així identificat al estranger), en la qual el català era la llengua parlada del 85% de la població, i la usual a les parts més riques i actives, incloent-hi la capital, Barcelona, on els reis vivien més temps que enlloc. El rival del català en aquell temps no era el castellà, sino la llengua d'Oc.


LITERATURA, POESIA, PROSA


La importància de la literatura catalana va creixer ràpidament:l'any 1300 ja comtava amb una gran varietat de gèneres amb una riquísima producció filosòfica i històricaĻ, un segle després era una literatura complerta. El prodigiós Ramon Llull (1235-1316) va escriura una obra inmensa, principalment filosòfica, enciclopèdica i narrativa, les parts catalanes de la qual omplirien més de trenta grans volums.
La poesia catalana al segle XII s'escrivia encara en llengua d'Oc, però aviat, fins i tot la lírica, apareix ja en una barreja de català, amb minva constant d'elements manllevats, fins que, llarg temps abans d'acabar l'Edat Mitjana, es va escriura ja en català pur.
En el vers narratiu l'evolució va ésser més ràpida, i poc després de 1300 els poemes d'aquest gènere es troben ja sense mescla occitana. Avui amb prou feines és possible de posar en dupte l'existència de d'una poesia èpica: bocins o llarges sèries de versos es troben incorporades en la prosa de les cròniques del segle XIII, i estan escrits en català, no en llengua d'oc. Dos-cents anys més tard la poesia catalana és ja molt rica i diversa.
En prosa no es va usar mai la llengua d'Oc, i el llatí aviat va anar perdent terreny de manera constant.
La novela en prosa i en vers, les hitòries curtes i apòlegs, la història, la didàctica popular i els termes religiosos, ja es cultivaren intensament en el segle XIII; traduccions de la biblia circulaven des de abans de 1234, i molts troços s'hen han conservat escrits. Arnau de Vilanova, granfigura científica, famosa a tot el món, va compondre per aquest temps una part de les seves obres en català. Pels volts de 1300es van redactar o traduïr en català molts llibres de matemàtiques, astronomia i medicina. El mestre Joan Jacme va escriure en català un tractac d'oftalmologia poc despres de 1350. També és interesant veure l'activitat dels catalans antics en termes filològics: Ramon Vidal de Besalú (1160-1230?) és autor de la gramàtica més antiga que s'ha conservat d'una llengua moderna; es van compilar diccionaris de la rima en els anys 1371 i 1380; un lèxic general i un diccionari català-alemany es van publicar ja en els anys1487 i 1501. Cap gènere literari no restà tancat al nostre idioma. S'han conservat textos dramàtics del segle XIV, i en ells sembla trovar-se el primer punt de partida del gran teatre castellà del Renaixement.

Com se sap el parlament de Catalunya és un dels més antics del món, més inclús que Anglaterra, l'oratòria es conreaba amb ardor i encara es conservan col.leccions de discursos del rei i dels súbdits des de cap a 1350. Però va ser potser en Dret el terreny on el català assolí els seus exits més duradors, ja que el Consolat de Mar esdevingué en el mateix periode el codi de dret marítim acceptat internacionalment.
L'ús literari de la llengua es va estendre a tots els àmbits, classes i professions de la nació. Conservem cançons escrites pels reis catalans, entre elles 'el cant viril' on Pere el Gran crida a les armes a la seva gent per repel.lir l'invasiò francesa. Tambè el Princep Jaume de Mallorca era un poeta tan assidu, que durant el seu empressonament intentà traduïr tot Boeci en versos catalans. Les literatures de l'edat mitjana eren en qualsevol idioma rares, en canvi en català medieval es donaren a conèixer varies escriptores: Constança de Mallorca, va fer versos de gran tendresa, planyent-se de l'absència del marit; Sor Isabel de Villena, bells tractats de caràcter místic. Però el fet més notable és la gran proporció d'escriptors laics i burgesos: Bernat Metge, Desclot, Muntaner nascuts en la classe mitjana, ni els ni filòsofs i teòlegs com Llull i Vilanova pertanyien a la clerencia; i no en va el català va esser una de les raríssimes llengües de la Cristiandat medieval a les quals es va traduir l'Alcorà. Al segle XV arriba el màxim apogeu del català com a llengua literària.


LA DECADÈNCIA


La decadència de la nostra llengua comença al segle XV un cop consumada la unió personal amb la Corona de Castella. Comença a decaure paulativament a tots els nivells. Les belles lletres perden seguidament no gaire en quantitat, però sí molt en qualitat. Però la literatura castellana s'en aprofita poc, ja que són molt rars els qui fan literatura en castellà. La llengua catalana segueix esent general arreu tant privadament com en les qüestions oficials i administratives, en el dret i en les transsacions econòmiques etc. segueix dons la nostra autonomia per bé que unides a Castella, sota els mateixos reis. Els llibres d'història i dret continuen escrivint-se en català en tot el segle XVII i fins ben entrat el XVIII. Després de 1716, sotmeses les terres catalanes pels exèrcits centralistes, després d'una llarga guerra amb poderós ajut estranger, el Rei de Madrid es disposa a governar-les com a províncies conquerides, els castellans proven d'imposar el seu idioma i hi reïxen en els terrenys oficial.

En el Dret i els Tribunals el català defensa encara les seves pocicions amb èxit; en l'ensenyament les conserva en part, de manera que l'ensenyament en català no va ser abolit fins 1858. És interesant veure que fins després d ela destrucció de les llibertats catalanes a l'any 1716, els industrials i comerciant romanen fidels a la llengua del país: en l'Història Economíca de Carrera i Vidal es pot observar els fabricants d'indianes i altres teixits continuen anunciant-los en català fins molt avançat el segle XVIII. En la vida privada el català continua essent l'idioma escrit, i cal anar fins molt endavant pel veure'l afectat per una mena de caiguda espontànea difícil d'explicar.
La correspondència particular continua escrivint-se en català fins el començament del segle XIX, i en molts punts fins a mitjans de la centúria i inclús més tard. l'ús del castellàsolament arribà a practicar-se en aquest aspecte durant un període molt curt i en molts ambients rurals, mai. Però aleshores el ressorgiment ja estava arribant, i el català havia de veure encara jornades glorioses.
No cal dir que en matèries religioses, així com en la cançó i la poesia populars, l'ús del nostre idioma no va decaure de moment. Precisament en aquests segles la literatura popular va ser més pròspera que mai: això fa que se'n hagin pogut recollir moltes dotzenes de volums, sobretot en el Principat i a Mallorca. Al Roselló el gran llibre de J.Pons ens va revelar l'existència durant segles d'una literatura considerable en el terreny popular, i amb diversos intents considerables de renaixença culta. N'hi hagué un altre a València en el segle XVIII, no frustat del tot. En resum s'ha de dir que no ho ha cap llacuna total en la història de la llengua literaria


LA RENAIXENÇA


El ressorgiment o Renaixença comença al segle XIX. La data inicial és 1833, quan Aribau escriu la seva "Oda a la Pàtria". I com que no ho fa en un idioma innoble, barroer i depauperat, sinó en una veritable llengua literària, ens mostra con és de real la continuïtat al.ludida. Aviat torna a esser pròspera la poesia, segueix la prosa literària, més tard els estudis científics i tècnics, finalment el català invaeix el camp de les activitats governamentals i administratives. Algunes dades importants en aquest moviment:

Darrers cent cinquanta anys. Dades importants.
1859Restauració dels Jocs Florals.
1864Apareix el primer gran escriptor dramàtic, Pitarra.
1877Publicació de "l'Atlàntida", el més antic poema llarg i reixit.
1883"La Papallona" de Narcís Oller, primera gran novel.la.
1900Comença a aparèixer amb caracter permanent el primer diari, "La Veu de Catalunya".
1907Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans, gran Acadèmia científica.
1931El català recobra el caràcter oficial
1939Cruenta guerra, es torna a perdre l'oficialitat.
1976La transissió política cap a la democràcia, torna el català, ara tambè oficial a les Illes, i País Valencià. Comença el procés de normalització amb pocs resultats a Catalunya, i pitjors al País Valencià (on l'ensenyament del valencià no és obligatori, i funciona només per lineas) i Les Illes, (només 30% de l'ensenyament en català) però serveixen això sí, per un millor coneixement.
1990
1997
Primeres Escoles Catalanes a la Catalunya Nord
Omnium Cultural realitza una bona tasca cultural per la nostra llengua a la ciutat de l'Alguer (Itàlia)
Internet nou mitjà per el desemvolupament del català 1995-1996 Apareixen a Internet : L'Infopista, el diari Avui i la Teranyina Gironina són alguns dels primers servidors d'informaciò, íntegrament escrits en català.
LINCAWEB, la pàgina de la nostra llengua, neix finalment al novembre del 1996, amb la voluntat de comunicar en català, espectacular proliferació de pàgines web, LINCAWEB l'autopista en català, enllaça per primer cop 2300 webs en el nostre idioma.
1997 a Catalunya es prepara una nova llei del català, que el Govern de la Generalitat, vol que sigui amb concens polític de totes les forces amb represetació. Al País Valencià, i les Illes Balears, s'esperan tambè canvis significatius al voltant de la llengua.

|||||


EL CATALÀ...


ENDARRERA ENDAVANT...


De moment...


LINCAWEB Pàgina optimitzada només per
HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA. Producció de LINCAWEB, Xavier Molera ©1996. Tots els drets reservats. Primera versió a Internet de la història de la llengua catalana, extreta majoritàriament del fons bibliogràfic de Joan Coromines. Podeu copiar el fitxer, o imprimir-lo. Tambè podeu publicar part o la totalitat de l'història, fent menció de la propietat del article.