PONENCIA ORGANITZATIVA.

Aquesta ponència organitzativa que esteu llegint és un conjunt d'idees que diversos companys de la CAL, hem plasmat en un paper per tal que tinguin categoria formal.

La CAL pretén ser un moviment cívico-polític, però treballant en l'àmbit popular i no en l'institucional. La CAL ha d'esdevenir un grup de pressió que, mitjançant les seves accions sensibilitzadores i el seu treball, comporti avanços importants cap a la plena normalització de la nostra llengua.

L'àmbit d'actuació de la CAL, inicialment i atenent-nos a les circumstàncies actuals, serà regional (les comarques del Principat). Malgrat tot, cal no descartar que si els esdeveniments ho permeten ho exigeixen, la CAL esdevingui una organització d'àmbit nacional.

Els objectius de la CAL, aprovats durant l'Assemblea que es va fer el novembre del 99 a Manresa, són:

• Promoure el foment i la normalització del català en tots els àmbits (cinema, etiquetatge, informàtica, justícia, mitjans de comunicació, ensenyament, etcètera) ja que consideren que es l'aspecte més important d'un procés de normalització lingüística.
• Treballar per conservar una llengua rica i diversa, mantenint els trets dialectals propis de cada territori enfront de la progressiva espanyolització, afrancesament , simplificació i homogeneïtzació del català.
• Fomentar la cultura popular dels Països Catalans.
• Defensar la unitat de la llengua i la unitat territorial dels Països Catalans.
• Així mateix, considerem necessari el treball de les institucions en el procés normalitzador, i el reconeixement de la unitat de la llengua per part de les diverses administracions regionals. Tanmateix, i tenint en compte que allò que realment configura una nació és la seva gent i la seva consciència col·lectiva, i que les institucions i partits polítics només es mouran quan aquesta realitat sigui àmpliament reivindicada pel poble català, considerem que la feina de conscienciació popular és tant o més important que la pressió a les institucions pertinents .
  
  

La vinculació a la CAL podrà ser personal o bé d'entitats, i hi hauran diferents graus de vinculació a la CAL: simpatitzants, col·laboradors o adherits i militants. Així, els simpatitzants serien aquells que assisteixen als actes i a les manifestacions. Els col·laboradors o adherits són una figura que haurem de crear per tal d'assegurar uns ingressos fixos, ja que col·laborarien econòmicament pagant una quota . A canvi, haurien de rebre tota la informació de la CAL, cosa que ens obligaria a recuperar el butlletí intern "La CAL informa", que es feia en els orígens de la CAL. En aquesta categoria hi cabrien totes les entitats adherides a la CAL, que paguen una quota. Per últim, hi ha la figura del militant , que és en qui recau el pes de l'organització interna, ja sigui a nivell local o comarcal, o bé en una sectorial de la Permanent de la CAL. També hauria de pagar una quota .

Les organitzacions polítiques en cap cas podran estar vinculades orgànicament a la CAL, malgrat que els militants de la CAL, individualment, puguin formar part d'organitzacions polítiques.

L'estructuració de la CAL ha de ser com a organització autònoma. En aquest sentit, convindria que el canvi no representés un canvi en el nom, ja que ara ja ha esdevingut un referent.

A nivell territorial, la CAL s'hauria d'estructurar en base a la creació d'uns secretariats comarcals, o locals en el cas de poblacions grans o amb molta gent implicada, formats per tres persones que es repartirien les responsabilitats: premsa, tresoreria i organització i contactes. Aquesta estructura hauria d'anar acompanyada d'una adreça de correu postal i una de correu electrònic, un telèfon i un local on reunir-se. Aquests secretariats s'encarregarien de dinamitzar les activitats, els grups de treball i de fer de contacte amb la coordinació nacional.

Aquesta estructura, àgil i senzilla, facilitaria la dinamització d'iniciatives d'abast nacional i no carregaria massa de reunions la gent que es pugui adscriure a grups locals. Si en un poble o en una comarca hi ha prou gent per crear una estructura estable, perquè els seus components treballen aquest àmbit de forma exclusiva o prioritària, no hi ha d'haver inconvenient perquè generin una dinàmica pròpia. Malauradament, avui, això és poc habitual, ja que la majoria de components dels nuclis de la CAL dinamitzen altres àmbits prou importants.

Aquesta estructura territorial hauria de lligar-se nacionalment amb una coordinadora periòdica, la Permanent nacional, que es reuniria mensualment o bimensualment de forma itinerant pel territori, en la qual hi hauria de participar almenys un militant de cada nucli, ja sigui comarcal o local, a banda del Secretariat nacional.

El Secretariat nacional estaria format per diferents comissions: economia i material, campanyes, internet, relacions amb la premsa i organització. En cada una d'aquestes comissions hi hauria d'haver més d'una persona, i del màxim de comarques possible. Aquestes persones serien les encarregades, doncs, de portar el dia a dia de l'organització i prendre les decisions encomanades en la Permanent nacional.

L'òrgan màxim de debat hauria de ser l'Assemblea General, que s'hauria de celebrar un cop l'any , on participarien amb veu i vot tots els militats i entitats adherides, i amb veu els col·laboradors. En aquesta assemblea s'haurien de definir les línies bàsiques d'actuació per al curs següent.

Aquestes podrien ser les línies bàsiques d'organització. Queden molts buits però aquests ja s'aniran sol·lucinant a mesura que vagin sorgint noves problemàtiques en l'organització interna de la CAL.