CORREUNIVERSITATS 2000:
L'IDIOMA AMB MÉS FUTUR ÉS EL RESPECTE

Actualment la situació lingüística a Catalunya i al món és a punt d'ésser modificada per uns fenòmens d'abast inimaginable. Ja fa molt de temps que lingüistes d'arreu del món adverteixen del perill d'extinció que pateixen el 90 per cent de les llengües humanes (aproximadament unes 5.000). El procés de globalització neoliberal que afecta avui tots els racons del planeta porta amb sí un empobriment lingüístic i cultural de nivell global. Les multinacionals que gestionen la cultura de consum massiu es mouen exclusivament per motius econòmics a l'hora de fer les seves tries lingüístiques i imposen, per tant, l'anglès (o en el millor dels casos un nombre reduidíssim de llengües) en la música, cinema i publicacions que consumeixen els joves i els no tan joves d'arreu del món.

Aquest és el context que condemnaria la grandíssima majoria de llengües del món a llur extinció en un futur pròxim si no fos per la imminent revolució tecnològica informàtica i les conseqüències tan esperançadores que en l'àmbit ecolingüístic sembla que se'n derivaran. Les noves tecnologies i les traduccions instantànies, econòmiques i de qualitat cada cop més acceptable que ens ofereixen modificaran profundament el valor simbòlic i real del multilingüisme i de totes les llengües existents. La capacitat comunicativa dels éssers humans dependrà molt més del bon coneixement de la llengua pròpia que del coneixement relatiu de diferents idiomes i el valor identitari de la llengua guanyarà molta més importància.

En aquesta transformació, com en tantes d'altres, hi ha de jugar un paper important la Universitat i en especial la Universitat de països com el nostre, la llengua pròpia dels quals es troba en situació de conflicte i amenaça constant. És sobretot la Universitat que ha de generar i difondre aquestes noves tecnologies, però és també la Universitat que ha de generar i difondre els valors que cal derivar-ne abans que sigui massa tard.

Tanmateix a les universitats catalanes no se'ls deixa de moment acceptar plenament aquest repte. L'enemic històric de l'ecolingüisme, els nacionalismes agressius i ademocràtics com els espanyol i francès, reforcen les seves ofensives contra l'esperit normalitzador que des de fa molt de temps i legítimament han intentat liderar. Són ofensives que el nacionalisme francès i espanyol personalitza en funció dels diferents territoris en què s'han proposat esquarterar la nostra nació.
La Universitat de Perpinyà (UdP) és la universitat que ara per ara es troba en una situació més precària. Durant el darrer curs (1999-2000) és va tombar la proposta de retolar-la bilingüement en català i francès. El jacobinisme més intransigent es va tornar a imposar en els òrgans de govern de la mateixa universitat.

La Generalitat Valenciana, per la seva banda, continua lluitant per negar a les universitats del País Valencià la seva autoritat acadèmica en matèria lingüística. En aquest cas, la doctrina del nacionalisme espanyol pren dimensions d'autèntic obscurantisme contracientífic. A més a més, durant el darrer curs, aquesta Generalitat que se suposa que és la màxima institució democràtica del País Valencià va segrestar literàriament i per motius lingüístics els estatuts de la Universitat de València (UV) deixant-la d'aquesta manera en una situació antidemocràtica i legalment absurda.

Al Principat de Catalunya, les ofensives més salvatges contra la Universitat les dirigeix l'organització ultranacionalista espanyola Convivencia Cívica Catalana (CCC) de l'eurodiputat Aleix Vidal Quadres. CCC ha portat els estatuts de diverses universitats al tribunal constitucional per considerar que atempten contra els drets individuals d'alguns ciutadans catalans. CCC nega explícitament el dret dels catalans a defensar des de les seves institucions el procés de normalització lingüística, de fet, CCC no ha mostrat mai cap interés pels drets individuals dels catalans si aquests drets no han estat abans definits a Madrid.

Però l'ofensiva més preocupant que amenaça actualment quasi totes les universitats catalanes prové del govern central de l'Estat Espanyol i el seu decret llei sobre el Distrito Único. El Distrito Único té, entre d'altres objectius, omplir les universitats catalanes d'estudiants de la resta de l'estat sense demanar-los en cap moment cap requisit lingüístic i imposar-hi d'aquesta manera l'espanyol com a llengua que esdevindria, a la pràctica, una llengua de comunicació imprescindible.

Considerem que en aquests moments les universitats catalanes tenen l'obligació de plantar cara al discurs empobridor d'aquests nacionalismes espanyol i francès i començar a contribuir clarament a la creació d'un nou discurs universal ecolingüístic que faci entendre a tots els ciutadans del món la necessitat de conservar el riquíssim patrimoni cultural que totes les llengües del món conformen i la necessitat, per tant, de comprometre's en la normalització de la llengua pròpia de cadascú i en el respecte de la dels altres. L'idioma amb més futur no és l'anglès, ni el xinès ni l'espanyol, és el respecte.

Podeu sol·licitar més informació a l'adreça de correu electrònic: correuniversitats@cataloniamail.com