PER LA UNITAT DE LA LLENGUA
 

        Avui podem dir que la llengua catalana ha aconseguit avenços quant al seu prestigi social i quant a la seva incorporació a determinats nivells d'ús que anys enrere no havia assolit. Tot i això, la seva pervivència no està, ni de bon tros, garantida. Encara són molts els terrents en què aquesta normalització no ha arribat i encara hi ha moltes batalles quotidianes per guanyar, a banda d'aquelles que dia a dia es van perdent. Però hi ha un terreny especialment difícil: el reconeixement de la unitat de la llengua.

        El català rep contínues agressions arreu del territori, fent que avio hi hagi una situacó molt diversa respecte de la seva realitat. Especialment greu és, en aquests moments, la situació per la qual travessa el País Valencià, amb una política institucional que persegueix la seva desestructuració, la desorientació dels seus parlants i la justificació per fer-la esdevenir un patrimoni incòmode i marginat que convé fer desaparèixer.

        Maniobres en aquest sentit es donen també a les Illes i a la Franja. Mentre que a la Catalunya Nord la situació és desesperada fruit de la reducció del nombre de parlants. Al Principat de Catalunya hem vist com tot el procés d'elaboració de la nova normativa legal a l'entorn de la llengua ha estat envoltat d'una forta pressió contrària a aconseguir els avenços necessaris en aquest terreny.

        Així doncs, el CORRELLENGUA 1998 ha de representar un impuls per a la llengua en el seu conjunt, però molt especialment ha d'esdevenir un clam per la unitat de l'idioma front als intents secesionistes i disgregadors que pretenen crear una situació de pressió insostenible per a la nostra llengua. Un clam que recorri els Països Catalans posant les bases per a un futur d'esperança.