Un any més, el Correllengua s'ha posat en marxa de punta a punta dels Països Catalans per redefinir les fites cabdals en la lluita per la llengua, per renovar el compromís amb els drets lingüístics pendents, per demostrar la voluntat d'assolir-los costi el que costi, per exigir a les institucions que tinguin en compte la nostra veu i per recordar que hi ha un munt de ciutadans i ciutadanes d'aquests països que no transigirem en cap rebaixa dels drets que ens pertoquen com a membres d'aquesta nació.
De motius, vells i nous, per renovar aquesta mobilització popular no ens en manquen: si no tinguéssim greuges i mancances pendents d'anys i segles, n'hi hauria prou només amb l'espectacle que hem viscut aquest darrer any per decidir-nos a fer camí plegats. Pel fracàs d'una Llei d'àmbit només principatí que ha nascut setmesona i amb menys avenir que les seves predecessores: per les timideses o ambigüitats dels partits dits d'esquerra i les dimissions dels partits dits nacionalistes en nom d'un impossible consens quan les forces centralistes no estan disposades a cedir si no és amb violència; per la tolerància als ridïculs qüestionaments acientífics de la unitat de la llengua que al País Valencià sobretot però també a les Illes i a la Franja expectoren alguns ximples amb massa audiència; pre les declaracions criminals dels socialistes francesos que semblen voler presidir els funerals després d'accelerar l'agonia de la llengua a la Catalunya Nord; per tantes i tanes agressions que ens cal entomar dia rere dia, fins i tot de gent babèlica del nostre entorn, amb el sarcasme afegit de sentir-nos titllar d'intolerants i feixistes quan reivindiquem els drets més elementals.
Davant d'aquesta política institucional tímida, insuficient, curta de gambals i d'una prudència que ja no és traïció sinó suïcidi; davant de la passivitat i complaença d'unes forces polítiques més interessades en el torneig dialèctic de les desqualificacions mútues que en la solució de les exigències urgents; davant de la resistència dels poders més diversos, del món empresarial a la judicatura i d'una intel.lectualitat provinciana a uns neocolonitzadors foranis que tenen en comú l'oposició a qualsevol avenç d'una llengua que ja donen per desapareguda o que ni tan sols volen saber que existeix, davant de tanta agressió com ens cal entomar i tant de cofoisme suïcida com exhibeixen els que es pretenen líders nacionals, hem de cridar un cop més a la mobilització urgent pels nostres drets lingüístics, pel reconeixement, a tots els nivells, de la igualtat de la llengua catalana, per la defensa de la seva unitat de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer, pels drets col.lectius i individuals que tot això comporta.
I un any més ens mobilitzem en aquesta represa de curs i ho continuarem fent mentre calguí, amb l'ànim obert i acollidor per a tothom qui s'hi vulgui afegir però esperant fermesa en les posicions bàsiques, amb disposició al diàleg però sense concessions ni vacil.lacions, amb esperit de festa i reivindicació lúdica però sense baixar la guàrdia en cap moment. Sabem el que ens hi juguem com a persones i com a col.lectivitat i volem ser a cada lloc, a cada acte, a cada convocatòria més i més fins que ja no ens calgui mobilitzar per aquest tema. I sabem que, tanmateix, sempre hi haurà i sempre caldrà que hi hagi un motiu per mantenir viva la protesta, la revolta, el dissentiment, la mobilització.
Endavant amb el Correllengua 98 !!!!
Guillem-Jordi Graells
Escriptor i dramatug