FEM CORRELLENGUA,
 FEM-LO CANTANT,
 FEM-NE LA FESTA
 DEL CATALÀ, SÍ!
 
 
 

 "Catalunya triomfant
 tornarà a ser rica i plena"
 Al final del segle vint
 ja em direu si no fa pena.
 Ja em direu si no fa pena
 veure el català  en perill;
 veure joves que no el parlen
 tot i que d'aquí són fills.

 Fa vint-i-quatre anys que en Franco
 dintre la tomba es podreix,
 vint -i- quatre anys fa!, i encara
 el problema persisteix.
 I és que no ens volen entendre
 i el problema se'l fan ells
 Som com som, malgrat que hi hagi
 Vidalsquadres i Borrells.

 Som més que una Autonomia,
 l'Estatut ens queda estret.
 Cal que els espanyols acceptin
 tot allò a què tenim dret
 Tenim dret, en nostra terra,
 a fer vida en català,
 ser fidels a la cultura
 mil·lenària que aquí hi ha.

 Els dies que vaig a cine
 sempre em toca d'aguantar
 el soroll de les crispetes
 i que ens parlin castellà.
 

 Tenim dret, amb nostra llengua,
 poder fer vida normal.
 No vulguem haver de viure
 de manera excepcional.

 Quan em prenc la medecina
 el que em  costa de pair,
 no és l'agror de l'aspirina
 sinó haver de traduir.
 Fins i tot,  quan al diari
 vull saber el Barça què fa,
 a l'Esport, i això ja és massa!,
 ho he de llegir en castellà.

 Amb els peus posats a terra,
 volem ser un país com cal:
 un país, una bandera,
 i selecció nacional.
 "Qui li piqui que s'ho rasqui",
 tenim dret a ser qui som
 Benvinguda gent de fora
 si s'arrela com un om.

 I aquí acabo la corranda
 del nostre com ve i com va.
 No vulguem ser una reserva
 siguem poble català.
 Sempre fidels a la llengua
 que ens forja com a nació
 des de Guardamar a Salses
 des de Fraga a Maó. Sí!

       Joan Vilamala, 1999