DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS LINGÜÍSTICS
PRELIMINARS
Les institucions i organitzacions no governamentals signatàries de la present Declaració universal de drets lingüístics, reunides a Barcelona, els dies 6 al 9 de juny de 1996,
Vista la Declaració universal dels drets humans de 1948, que en el preàmbul afirma la "fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana i en la igualtat de drets d'homes i dones"; i que en el seu article segon estableix que "tothom té tots els drets i totes les llibertats" sense distinció de "raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o altra, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició";
Vistos el Pacte internacional de drets civils i
polítics, de 16 de desembre de 1966 (article 27), i el
Pacte internacional de drets econòmics, socials i
culturals, de la mateixa data, que en llurs
preàmbuls postulen que l'ésser humà no pot ser lliure si
no es creen les condicions que li permetin
gaudir tant dels seus drets civils i polítics com dels
seus drets econòmics, socials i culturals;
Vista la Resolució 47/135, de 18 de desembre de 1992,
de l'Assemblea General de l'Organització de
les Nacions Unides, que adopta la Declaració sobre els
drets de les persones pertanyents a minories
nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques;
Vistos els convenis i declaracions del Consell d'Europa,
com el Conveni europeu per a la protecció
dels drets humans i les llibertats fonamentals, de 4 de
novembre de 1950 (article 14); la Convenció
del Consell de Ministres del Consell d'Europa, de 29 de
juny de 1992, per la qual s'aprova la Carta
europea sobre les llengües regionals o minoritàries; la
Declaració de la Cimera del Consell
d'Europa, de 9 d'octubre de 1993, sobre les minories
nacionals; i la Convenció marc per a la
protecció de les minories nacionals, del mes de novembre
de 1994;
Vistes la Declaració de Santiago de Compostel·la del
PEN Club Internacional i la Declaració, de 15
de desembre de 1993, del Comitè de Traduccions i Drets
Lingüístics del PEN Club Internacional
sobre la proposta de realitzar una conferència mundial de
drets lingüístics;
Vist que en la Declaració de Recife, el Brasil, de 9
d'octubre de 1987, el XXII Seminari de
l'Associació Internacional per al Desenvolupament de la
Comunicació Intercultural recomana a les
Nacions Unides que prenguin les mesures necessàries a fi
d'adoptar i aplicar una declaració
universal dels drets lingüístics;
Vista la Convenció número 169 de l'Organització
Internacional del Treball, de 26 de juny de 1989,
relativa als pobles indígenes en països independents;
Vist que la Declaració universal dels drets
col·lectius dels pobles, de Barcelona, del maig de 1990,
declara que qualsevol poble té dret a expressar i a
desenvolupar la seva cultura, la seva llengua i les
seves normes d'organització i, per fer-ho, a dotar-se de
les pròpies estructures polítiques, educatives,
de comunicació i d'administració pública, en marcs
polítics diferents;
Vista la Declaració final de l'Assemblea General de la
Federació Internacional de Professors de
Llengües Vives a Pécs (Hongria), de 16 d'agost de 1991,
que recomana que els drets lingüístics
siguin considerats com a drets fonamentals de l'individu;
Vist l'informe de la Comissió de Drets Humans del
Consell Econòmic i Social de les Nacions
Unides, de 20 d'abril de 1994, relatiu al text provisional
de la Declaració dels drets dels pobles
indígenes, declaració en què els drets individuals es
valoren a la llum dels drets col·lectius;
Vist l'esborrany de la Declaració de la Comissió
Interamericana de Drets Humans sobre els drets
dels pobles indígenes, aprovat en la sessió 1278, de 18
de setembre de 1995;
Atès que la majoria de les llengües amenaçades del
món pertanyen a pobles no sobirans i que uns
dels principals factors que impedeixen el desenvolupament
d'aquestes llengües i acceleren el
procés de substitució lingüística són la manca
d'autogovern i la política d'estats que imposen llur
estructura politicoadministrativa i llur llengua;
Atès que la invasió, la colonització i l'ocupació,
així com d'altres casos de subordinació política,
econòmica o social, impliquen sovint la imposició directa
d'una llengua aliena o, si més no, la
distorsió de la percepció del valor de les llengües i
l'aparició d'actituds lingüístiques jerarquitzants
que afecten la lleialtat lingüística dels parlants; i
atès que, per aquests motius, les llengües d'alguns
pobles que han esdevingut sobirans estan immerses en un
procés de substitució lingüística a causa
d'una política que afavoreix la llengua dels antics poders
imperials o colonials;
Atès que l'universalisme s'ha de basar en una
concepció de la diversitat lingüística i cultural que
superi alhora les tendències homogeneïtzadores i les
tendències a l'aïllament exclusivista;
Atès que per garantir la convivència entre comunitats
lingüístiques cal trobar uns principis d'ordre
universal que permetin assegurar la promoció, el respecte
i l'ús social públic i privat de totes les
llengües;
Atès que diversos factors d'ordre extralingüístic
(històrics, polítics, territorials, demogràfics,
econòmics, socioculturals, sociolingüístics i d'actitud
col·lectiva) generen problemes que provoquen
la desaparició, marginació i degradació de nombroses
llengües, i que cal, per tant, que els drets
lingüístics es plantegin des d'una perspectiva global,
perquè es puguin aplicar en cada cas les
solucions específiques adequades;
entenent que cal una declaració universal de drets
lingüístics que permeti de corregir els
desequilibris lingüístics de manera que asseguri el
respecte i el ple desplegament de totes les
llengües i que estableixi els principis d'una pau
lingüística planetària justa i equitativa, com a factor
cabdal de la convivència social;
DECLAREM QUE
PREÀMBUL
La situació de cada llengua, vistes les consideracions
prèvies, és el resultat de la confluència i de la
interacció d'una gran varietat de factors:
politicojurídics, ideològics i històrics, demogràfics i
territorials, econòmics i socials, culturals,
lingüístics i sociolingüístics, interlingüístics i,
finalment,
subjectius.
En concret, la situació actual es caracteritza per:
. La secular tendència unificadora de la majoria
d'estats a reduir la diversitat i a afavorir actituds
adverses a la pluralitat cultural i al pluralisme
lingüístic.
. El procés de mundialització de l'economia i, en
conseqüència, del mercat de la informació, la
comunicació i la cultura, que trasbalsa els àmbits de
relació i les formes d'interacció que garanteixen
la cohesió interna de cada comunitat lingüística.
. El model economicista de creixement propugnat pels
grups econòmics transnacionals, que pretén
identificar la desregulació amb el progrés i
l'individualisme competitiu amb la llibertat, cosa que
genera greus i creixents desigualtats econòmiques,
socials, culturals i lingüístiques.
Les amenaces que, en el moment actual, pressionen les
comunitats lingüístiques sigui per la manca
d'autogovern, per una demografia limitada o bé parcialment
o enterament dispersa, per una
economia precària, per una llengua no codificada o per un
model cultural oposat al predominant, fan
que moltes llengües no puguin sobreviure i desenvolupar-se
si no es tenen en compte aquests eixos
fonamentals:
. En la perspectiva política, concebre una
organització de la diversitat lingüística que permeti la
participació efectiva de les comunitats lingüístiques en
aquest nou model de creixement.
. En la perspectiva cultural, fer plenament compatible
l'espai comunicatiu mundial amb la
participació equitativa de tots els pobles, de totes les
comunitats lingüístiques i de totes les persones
en el procés de desenvolupament.
. En la perspectiva econòmica, fonamentar un
desenvolupament sostenible basat en la participació
de tothom i en el respecte per l'equilibri ecològic de les
societats i per unes relacions equitatives
entre totes les llengües i cultures.
Per tot això, aquesta Declaració parteix de les
comunitats lingüístiques i no pas dels estats, i s'inscriu
en el marc de reforçament de les institucions
internacionals capaces de garantir un
desenvolupament sostenible i equitatiu per a tota la
humanitat, i té com a finalitat de propiciar
l'organització d'un marc polític de la diversitat
lingüística basat en la convivència i en el respecte i el
benefici recíprocs.
TÍTOL PRELIMINAR
Precisions conceptuals
Article 1
1. Aquesta Declaració entén com a comunitat
lingüística tota societat humana que, assentada
històricament en un espai territorial determinat,
reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha
desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de
comunicació natural i de cohesió cultural entre els
seus membres. Amb la denominació de llengua pròpia d'un
territori es fa referència a l'idioma de la
comunitat històricament establerta en aquest espai.
2. Aquesta Declaració parteix del principi que els
drets lingüístics són alhora individuals i col·lectius, i
adopta com a referent de la plenitud dels drets
lingüístics el cas d'una comunitat lingüística històrica
en el seu espai territorial, entès aquest no solament com
a àrea geogràfica on viu aquesta comunitat,
sinó també com un espai social i funcional imprescindible
per al ple desenvolupament de la llengua.
És a partir d'aquest referent que es poden establir com
una gradació o contínuum els drets que
corresponen als grups lingüístics al·ludits al punt 5
d'aquest mateix article i els de les persones fora
del territori de la seva comunitat.
3. Als efectes d'aquesta Declaració, s'entén que es
troben també al seu propi territori i pertanyen a
una comunitat lingüística les col·lectivitats que:
i. es troben separades del gruix de la seva comunitat per fronteres polítiques o administratives;
ii. estan assentades històricament en un espai
geogràfic reduït, envoltat pels membres d'altres
comunitats lingüístiques; o
iii. estan assentades en un espai geogràfic compartit
amb els membres d'altres comunitats
lingüístiques d'historicitat similar.
4. Als efectes d'aquesta Declaració es consideren,
també, com a comunitats lingüístiques dins el seu
propi territori històric els pobles nòmades en les seves
àrees de desplaçament o els pobles
d'assentament dispers.
5. Aquesta Declaració entén com a grup lingüístic
tota col·lectivitat humana que comparteix una
mateixa llengua i que es troba assentada en l'espai
territorial d'una altra comunitat lingüística, però
sense una historicitat equivalent, com succeeix en casos
diversos com ara immigrats, refugiats,
deportats o els membres de les diàspores.
Article 2
1. Aquesta Declaració considera que, en els casos en
què diferents comunitats i grups lingüístics
concorren en un territori compartit, l'exercici dels drets
formulats en aquesta Declaració s'ha de regir
pel respecte entre tots i dins de les màximes garanties
democràtiques.
2. A l'hora d'establir un equilibri sociolingüístic
satisfactori, és a dir, l'adequada articulació entre els
drets respectius d'aquestes comunitats i grups
lingüístics i de les persones que en formen part, cal
tenir en compte, a més de la seva historicitat relativa i
la seva voluntat expressada democràticament,
factors que poden aconsellar un tracte reequilibrador,
d'objectiu compensatori: el caràcter forçat de
les migracions que han conduït a la convivència de les
diferents comunitats i grups, o el seu grau de
precarietat política, socioeconòmica i cultural.
Article 3
1. Aquesta Declaració considera com a drets personals
inalienables, exercibles en qualsevol
situació, els següents:
el dret a ésser reconegut com a membre d'una comunitat
lingüística;
el dret a l'ús de la llengua en privat i en públic;
el dret a l'ús del propi nom;
el dret de relacionar-se i d'associar-se amb altres membres de la comunitat lingüística d'origen;
el dret de mantenir i desenvolupar la pròpia cultura;
i tots els altres drets de contingut lingüístic
reconeguts en el Pacte internacional de drets civils i
polítics, de 16 de desembre de 1966, i el Pacte
internacional de drets econòmics, socials i culturals,
de la mateixa data.
2. Aquesta Declaració considera que els drets
col.lectius dels grups lingüístics, a més dels establerts
per als seus membres a l'apartat anterior, també poden
incloure, d'acord amb les puntualitzacions de
l'article 2.2:
el dret a l'ensenyament de la pròpia llengua i cultura;
el dret a disposar de serveis culturals;
el dret a una presència equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mitjans de comunicació;
el dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes oficials i les relacions socioeconòmiques.
3. Els drets de les persones i els grups lingüístics
anteriorment esmentats no poden representar cap
obstacle a la interrelació i la integració d'aquests amb
la comunitat lingüística receptora, ni cap
limitació dels drets d'aquesta comunitat o dels seus
membres a la plenitud de l'ús públic de la
llengua pròpia en el conjunt del seu espai territorial.
Article 4
1. Aquesta Declaració considera que les persones que es
traslladen i s'estableixen al territori d'una
comunitat lingüística diferent de la pròpia tenen el
dret i el deure de mantenir-hi una relació
d'integració. La integració s'entén com una
socialització addicional d'aquestes persones de manera
que puguin conservar les seves característiques culturals
d'origen, però comparteixin amb la societat
que les acull prou referències, valors i comportaments per
permetre un funcionament social global
sense més dificultats que les dels membres de la comunitat
receptora.
2. Aquesta Declaració considera, en canvi, que
l'assimilació -entesa com l'aculturació de les
persones en la societat que les acull, de tal manera que
substitueixin les seves característiques
culturals d'origen per les referències, els valors i els
comportaments propis de la societat receptora-
en cap cas no ha de ser forçada o induïda, sinó resultat
d'una opció plenament lliure.
Article 5
Aquesta Declaració es basa en el principi que els drets
de totes les comunitats lingüístiques són
iguals i independents de la consideració jurídica o
política de llengües oficials, regionals o
minoritàries. L'ús de designacions com llengua regional o
minoritària no és adoptat en aquest text
perquè, si bé en algun cas el reconeixement com a
llengües minoritàries o regionals pot facilitar
l'exercici de certs drets, és freqüent l'ús d'aquests i
altres determinatius per restringir els drets d'una
comunitat lingüística.
Article 6
Aquesta Declaració exclou que una llengua pugui ser
considerada pròpia d'un territori únicament pel
fet de ser l'oficial de l'Estat o de tenir tradició de ser
utilitzada dins d'aquest territori com a llengua
administrativa o de certes activitats culturals.
TÍTOL PRIMER
Principis generals
Article 7
1. Totes les llengües són l'expressió d'una identitat
col·lectiva i d'una manera distinta de percebre i
de descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de
les condicions necessàries per al seu
desenvolupament en totes les funcions.
2. Cada llengua és una realitat constituïda
col·lectivament i és en el si d'una comunitat que esdevé
disponible per a l'ús individual, com a instrument de
cohesió, identificació, comunicació i
expressivitat creadora.
Article 8
1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret
d'organitzar i gestionar els propis recursos a fi
d'assegurar l'ús de la seva llengua en totes les funcions
socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de
disposar dels mitjans necessaris per tal
d'assegurar la transmissió i la projecció futures de la
llengua.
Article 9
Tota comunitat lingüística té el dret de codificar,
estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure
el seu sistema lingüístic, sense interferències
induïdes o forçades.
Article 10
1. Totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret.
2. Aquesta Declaració considera inadmissibles les
discriminacions contra les comunitats
lingüístiques basades en criteris com ara el seu grau de
sobirania política, la seva situació social,
econòmica o en qualsevol altre criteri, així com el
nivell de codificació, actualització o modernització
que han assolit llurs llengües.
3. En aplicació del principi d'igualtat cal disposar
les mesures indispensables perquè aquesta
igualtat sigui efectiva.
Article 11
Tota comunitat lingüística té el dret de gaudir dels
mitjans de traducció directa o inversa que
garanteixin l'exercici dels drets recollits en aquesta
Declaració.
Article 12
1. En l'àmbit públic, tothom té dret a desenvolupar
totes les activitats en la seva llengua, si és llengua
pròpia del territori on resideix.
2. En l'àmbit personal i familiar tothom té dret a usar la seva llengua.
Article 13
1. Tothom té el dret d'accedir al coneixement de la llengua pròpia del territori on resideix.
2. Tothom té dret al poliglotisme, i a conèixer i usar
la llengua més adient per al seu
desenvolupament personal o per a la seva mobilitat social,
sense perjudici de les garanties
establertes en aquesta Declaració per a l'ús públic de
la llengua pròpia del territori.
Article 14
Les disposicions d'aquesta Declaració no poden ser
interpretades o utilitzades contra qualsevol
norma o pràctica més favorable del règim intern o
internacional a l'ús d'una llengua dins el territori
que li és propi.
TÍTOL SEGON
Règim lingüístic general
Secció I
Administració pública i òrgans oficials
Article 15
1. Tota comunitat lingüística té el dret que la seva
llengua sigui utilitzada com a oficial dins del seu
territori.
2. Tota comunitat lingüística té el dret que les
actuacions judicials i administratives, els documents
públics i privats i els assentaments en registres públics
realitzats en la llengua pròpia del territori
siguin vàlids i eficaços i ningú no pugui al·legar-ne
el desconeixement.
Article 16
Tot membre d'una comunitat lingüística té el dret de
relacionar-se i ser atès en la seva llengua pels
serveis dels poders públics o de les divisions
administratives centrals, territorials, locals i
supraterritorials als quals pertany el territori d'on és
pròpia la llengua.
Article 17
1. Tota comunitat lingüística té el dret de disposar
i d'obtenir tota la documentació oficial en la seva
llengua, en suport paper, informàtic o qualsevol altre,
per a les relacions que afecten el territori d'on
és pròpia aquesta llengua.
2. Els poders públics han de disposar de formularis,
impresos i models en suport paper, informàtic o
qualsevol altre en les llengües territorials, i oferir-los
al públic en els serveis que afectin els territoris
d'on és pròpia la llengua respectiva.
Article 18
1. Tota comunitat lingüística té el dret que les
lleis i altres disposicions jurídiques que la
concerneixen es publiquin en la llengua pròpia del
territori.
2. Els poders públics que tenen en els seus àmbits
d'actuació més d'una llengua territorialment
històrica han de publicar totes les lleis i altres
disposicions jurídiques de caràcter general en
aquestes llengües, amb independència que els seus
parlants n'entenguin d'altres.
Article 19
1. Les assemblees de representants han d'adoptar com a
oficials la llengua o les llengües
històricament parlades en el territori que representen.
2. Aquest dret inclou les llengües de les comunitats
d'assentament dispers referides a l'article 1
paràgraf 4.
Article 20
1. Tothom té dret a usar de paraula i per escrit, en
els tribunals de justícia, la llengua històricament
parlada en el territori en què estan ubicats. Els
tribunals han d'emprar la llengua pròpia del territori en
les seves actuacions internes i, si per raó de
l'organització judicial de l'estat, el procediment se
segueix fora del lloc d'origen, s'hi ha de mantenir la
llengua d'origen.
2. En qualsevol cas, tothom té dret a ser jutjat en una
llengua que li sigui entenedora i pugui parlar, o
a obtenir gratuïtament un intèrpret.
Article 21
Tota comunitat lingüística té el dret que els
assentaments dels registres públics es facin en la llengua
pròpia del territori.
Article 22
Tota comunitat lingüística té el dret que els
documents notarials o autoritzats per funcionaris que
exerceixen la fe pública siguin redactats en la llengua
pròpia del territori on el notari o funcionari
autoritzat tingui ubicada la seva seu.
Secció II
Ensenyament
Article 23
1. L'ensenyament ha de contribuir a fomentar la
capacitat d'autoexpressió lingüística i cultural de la
comunitat lingüística del territori on és impartit.
2. L'ensenyament ha de contribuir al manteniment i
desenvolupament de la llengua parlada per la
comunitat lingüística del territori on és impartit.
3. L'ensenyament ha d'estar sempre al servei de la
diversitat lingüística i cultural, i de les relacions
harmonioses entre diferents comunitats lingüístiques
arreu del món.
4. En el marc dels principis anteriors, tothom té dret a aprendre qualsevol llengua.
Article 24
Tota comunitat lingüística té dret a decidir quin ha
de ser el grau de presència de la seva llengua,
com a llengua vehicular i com a objecte d'estudi, a tots
els nivells de l'ensenyament dintre del seu
territori: preescolar, primari, secundari, tècnic i
professional, universitari i formació d'adults.
Article 25
Tota comunitat lingüística té dret a disposar de tots
els recursos humans i materials necessaris per
aconseguir el grau desitjat de presència de la seva
llengua a tots els nivells de l'ensenyament dintre
del seu territori: ensenyants degudament formats, mètodes
pedagògics adequats, manuals,
finançament, locals i equips, mitjans tecnològics
tradicionals i innovadors.
Article 26
Tota comunitat lingüística té dret a un ensenyament
que permeti a tots els seus membres d'adquirir
el ple domini de la seva pròpia llengua, amb les diverses
capacitats relatives a tots els àmbits d'ús
habituals, així com el millor domini possible de qualsevol
altra llengua que desitgin conèixer.
Article 27
Tota comunitat lingüística té dret a un ensenyament
que permeti als seus membres el coneixement
de les llengües vinculades a la pròpia tradició
cultural, tals com les llengües literàries o sagrades,
usades antigament com a llengües habituals de la pròpia
comunitat.
Article 28
Tota comunitat lingüística té dret a un ensenyament
que permeti als seus membres d'adquirir un
coneixement aprofundit del seu patrimoni cultural
(història i geografia, literatura i altres
manifestacions de la pròpia cultura), així com el màxim
domini possible de qualsevol altra cultura
que desitgin conèixer.
Article 29
1. Tota persona té dret a rebre l'ensenyament en la llengua pròpia del territori on resideix.
2. Aquest dret no exclou el dret d'accés al coneixement
oral i escrit de qualsevol llengua que li
serveixi d'eina de comunicació amb altres comunitats
lingüístiques.
Article 30
La llengua i la cultura de cada comunitat lingüística
han de ser objecte d'estudi i de recerca a nivell
universitari.
Secció III
Onomàstica
Article 31
Tota comunitat lingüística té el dret de preservar i
usar en tots els àmbits i ocasions el seu sistema
onomàstic.
Article 32
1. Tota comunitat lingüística té el dret de fer ús
dels topònims en la llengua pròpia del territori, en els
usos orals i escrits, i en els àmbits privats, públics i
oficials.
2. Tota comunitat lingüística té el dret d'establir,
preservar i revisar la toponímia autòctona. Aquesta
no pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitràriament,
com tampoc no pot ser substituïda en cas
de canvis de conjuntures polítiques o d'un altre tipus.
Article 33
Tota comunitat lingüística té el dret
d'autodesignar-se en la seva llengua. Així doncs, qualsevol
traducció a altres llengües ha d'evitar denominacions
confuses o despectives.
Article 34
Tota persona té dret a l'ús del seu antropònim en la
llengua que li és pròpia i en tots els àmbits, i a
una transcripció fonèticament tan fidel com sigui
possible a un altre sistema gràfic només quan
s'escaigui.
Secció IV
Mitjans de comunicació i noves tecnologies
Article 35
Tota comunitat lingüística té el dret de decidir quin
ha de ser el grau de presència de la seva llengua
als mitjans de comunicació del seu territori, tant els
locals i tradicionals com els de major abast i de
tecnologia més avançada, independentment del sistema de
difusió o transmissió emprat.
Article 36
Tota comunitat lingüística té el dret de disposar de
tots els mitjans humans i materials necessaris per
assegurar el grau desitjat de presència de la seva llengua
i d'autoexpressió cultural en els mitjans de
comunicació del seu territori: personal degudament format,
finançament, locals i equips, mitjans
tecnològics tradicionals i innovadors.
Article 37
Tota comunitat lingüística té el dret de rebre, a
través dels mitjans de comunicació, un coneixement
aprofundit del seu patrimoni cultural (història i
geografia, literatura i altres manifestacions de la pròpia
cultura), així com el màxim grau d'informació possible
de qualsevol altra cultura que desitgin
conèixer els seus membres.
Article 38
Totes les llengües i les cultures de les comunitats
lingüístiques han de rebre un tracte equitatiu i no
discriminatori en els continguts dels mitjans de
comunicació d'arreu del món.
Article 39
Les comunitats descrites en l'article 1, paràgrafs 3 i
4, d'aquesta Declaració, així com els grups
esmentats en el paràgraf 5 del mateix article, tenen dret
a una representació equitativa de la seva
llengua en els mitjans de comunicació del territori on
s'han establert o per on es desplacen. L'exercici
d'aquest dret ha d'anar en harmonia amb l'exercici dels
drets propis dels altres grups o comunitats
del territori.
Article 40
Tota comunitat lingüística té el dret de disposar, en
el camp de la informàtica, d'equips adaptats al
seu sistema lingüístic i d'eines i productes en la seva
llengua, per tal d'aprofitar plenament el
potencial que ofereixen aquestes tecnologies de cara a
l'autoexpressió, l'educació, la comunicació,
l'edició, la traducció, i, en general, el tractament de
la informació i la difusió cultural.
Secció V
Cultura
Article 41
1. Tota comunitat lingüística té el dret d'usar la
seva llengua i de mantenir-la i potenciar-la en totes
les expressions culturals.
2. L'exercici d'aquest dret ha de poder desplegar-se
plenament sense que l'espai de cap comunitat
sigui ocupat de manera hegemònica per una cultura aliena.
Article 42
Tota comunitat lingüística té el dret de desenvolupar-se plenament en el propi àmbit cultural.
Article 43
Tota comunitat lingüística té el dret d'accedir a les obres produïdes en la seva llengua.
Article 44
Tota comunitat lingüística té el dret d'accedir a les
programacions interculturals, per mitjà de la
difusió d'una informació suficient, i que es doni suport
a les activitats d'aprenentatge als estrangers o
de traducció, doblatge, postsincronització i
subtitulació.
Article 45
Tota comunitat lingüística té dret que la llengua
pròpia del territori figuri en un lloc prioritari en les
manifestacions i serveis culturals com ara biblioteques,
videoteques, cinemes, teatres, museus,
arxius, folklore, indústries culturals i totes les altres
expressions que derivin de la realitat cultural.
Article 46
Tota comunitat lingüística té dret a la preservació
del seu patrimoni lingüístic i cultural, compreses les
manifestacions materials com ara fons documentals,
heretatge artístic, arquitectònic i monumental, i
presència epigràfica de la seva llengua.
Secció VI
Àmbit socioeconòmic
Article 47
1. Tota comunitat lingüística té el dret d'establir
l'ús de la seva llengua en totes les activitats
socioeconòmiques dins el seu territori.
2. Qualsevol membre d'una comunitat lingüística té
dret a disposar en la seva llengua de tots els
mitjans que requereix l'exercici de l'activitat
professional, com ara documents i llibres de consulta,
instruccions, impresos, formularis, i equips, eines i
productes informàtics.
3. La utilització d'altres llengües en aquest àmbit
només es pot exigir en la mesura que ho justifiqui la
naturalesa de l'activitat professional desenvolupada. En
cap cas una altra llengua advinguda més
recentment no pot subordinar o ocultar l'ús de la llengua
pròpia del territori.
Article 48
1. En el territori de la pròpia comunitat
lingüística, tothom té el dret d'usar la seva llengua, amb
plena
validesa jurídica, en les transaccions econòmiques de
tota mena, com ara la compravenda de béns i
serveis, les operacions bancàries, les assegurances, els
contractes laborals i altres.
2. Cap clàusula d'aquests actes privats no pot excloure o limitar l'ús de la llengua pròpia del territori.
3. En el territori de la pròpia comunitat
lingüística, tothom té dret a disposar en la seva llengua dels
documents necessaris per a la realització de les
operacions esmentades com ara impresos,
formularis, xecs, contractes, factures, rebuts, albarans,
comandes i altres.
Article 49
En el territori de la pròpia comunitat lingüística,
tothom té dret a usar la seva llengua en qualsevol
tipus d'organitzacions socioeconòmiques: laborals,
sindicals, patronals, professionals i gremials.
Article 50
1. Tota comunitat lingüística té dret a una
presència predominant de la seva llengua en la publicitat,
la retolació, la senyalització exterior i en el conjunt
de la imatge del país.
2. En el territori de la pròpia comunitat
lingüística, tothom té dret a gaudir en la seva llengua d'una
informació completa, tant oral com escrita, sobre els
productes i serveis que proposen els
establiments comercials ubicats en el territori, com ara
les instruccions d'ús, les etiquetes, els llistats
d'ingredients, la publicitat, les garanties i altres.
3. Totes les indicacions públiques referents a la
seguretat de les persones han de ser expressades
almenys en la llengua pròpia de la comunitat lingüística
i en condicions no inferiors a les de cap altra
llengua.
Article 51
1. Tothom té dret a usar la llengua pròpia del
territori en les seves relacions amb les empreses,
establiments comercials i entitats privades i a ser
recíprocament atès i correspost en aquesta
llengua.
2. Tothom té dret, com a client, consumidor o usuari, a
ser informat, oralment o per escrit, en la
llengua pròpia del territori en els establiments oberts al
públic.
Article 52
Tothom té dret a exercir les activitats laborals o
professionals en la llengua pròpia del territori, llevat
que les funcions inherents al lloc de treball requereixin
l'ús d'altres idiomes, com és el cas dels
professors de llengües, els traductors o els guies
turístics.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Els poders públics han de prendre totes les mesures
oportunes per a l'aplicació dels drets
proclamats en aquesta Declaració en el seu àmbit
d'actuació. Concretament, cal que s'habilitin fons
internacionals de suport a l'exercici dels drets
lingüístics a les comunitats ostensiblement mancades
de recursos. Així mateix, els poders públics han
d'aportar el suport necessari per a la codificació, la
transcripció, l'ensenyament de les llengües de les
diverses comunitats i la seva utilització en
l'Administració.
Segona
Els poders públics han de vetllar perquè les
autoritats, les organitzacions i les persones concernides
siguin informades dels drets i els deures correlatius que
es desprenen d'aquesta Declaració.
Tercera
Els poders públics han de preveure, d'acord amb les
legislacions vigents, les sancions derivades de
la violació dels drets lingüístics que recull aquesta
Declaració.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Aquesta Declaració proposa la creació del Consell de
les Llengües en el si de les Nacions Unides.
Correspon a l'Assemblea General de les Nacions Unides la
creació d'aquest Consell, la definició de
les seves atribucions, el nomenament dels seus membres i
l'establiment de l'organisme de dret
internacional que ha d'emparar les comunitats
lingüístiques en l'exercici dels drets reconeguts en
aquesta Declaració.
Segona
Aquesta Declaració propugna i promou la creació d'una
Comissió Mundial de Drets Lingüístics, de
natura no oficial i de caràcter consultiu, formada per
representants d'ONG i entitats d'àmbit del dret
lingüístic.
Barcelona, juny del 1996