ALACANT


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
Pc Hardware


WEBS relacionades amb el tema
Adsubia - Costa Blanca
Adsubia está a l’entrada del La Vall de Gallinera per la carretera Pego a Cocentaina i Alcoi. S’han trobat restes íbero-romans al seu terme, l’emplaçament actual data de l’època àrab. L’economia és agrícola, especialment de cítrics i la taronja.
Agost - El Tirant
Fitxa bàsica d’aquest municipi de l’Alacantí. Població: 4.284 habitants. Superfície: 66,60 Km². Explicació de la Festa de les dances, la festa més destacada d’Agost, els danseros o balladors, són jóvens que compleixen divuit anys durant l’any.
Agost (Alacantí) - Viquipèdia
Agost és un municipi valencià que es troba a la zona més oriental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m.). El seu relleu es veu solcat pels barrancs de l'Arc i de Berlandí. Història, demografia, festes, tradicions, ...
Agost.com
Portal d’aquest municipi de l’Alacantí (Agost), fet per l’ADIDA, l'Associació d'Internautes d'Agost. Notícies participatives, col·lacions, webmail, l’oratge i vincles locals.
Agres - Costa Blanca
Típic poble de muntanya amb accessos a la Serra de Mariola. És poble empinat de nucli antic ben conservat i ple de fonts de neta aigua fria. Conquerit per Jaume I el 1248 ha pertangut tradicionalment al comtat de Cocentaina, Serra Mariola.
Agres - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, que comprèn la vall del riu d'Agres (afluent, per l'esquerra, del riu d'Alcoi), fins a l'estret d'Agres, per on el riu s'obre pas cap al pla de Muro. Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d'Agullent.
Agres - Viquipèdia
Agres és un municipi valencià situat a la comarca del Comtat. Actualment compta amb 627 habitants (INE 2008). La població està enclavada a la valleta d'Agres, en la vessant septentrional de la serra de Mariola. Taula de continguts.
Aigües - Costa Blanca
L'origen del poble es deu a la instal·lació en el seu terme d'un balneari d'aigües termals i miner-medicinales. Informació i recursos turístics del municipi. Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca.
Aigües - Viquipèdia
Incorporada al regne de Múrcia amb la conquesta, el 1296 passà a formar part del Regne de València. A causa que durant anys fou zona de fronterera, al seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara sols resta una torre. Entorn, ....
Al Voltant d’Asp - Buscador d’Indrets
Indrets recorreguts durant 3 dies al voltant d’Asp (Vinalopó Mitjà), ben complet, acumulant un bon desnivell, per a alguns...., i per a altres acumulant relax. La dificultat no és alta, però els indrets descoberts estan en un nivell molt difícil d’igualar
Alacant.cat
Serveis de comunicació és una iniciativa creada en Alacant que pretén desenvolupar-se sobre la xarxa Internet. L'objectiu del portal es donar informació d'Alacant. La ciutat, serveis, i agenda, …
Albatera - Costa Blanca
Albatera és un poble de grandària mitja les activitats econòmiques de la qual es reparteixen gairebé per parts iguals entre l´agricultura i la indústria. Disposa d’una complexa enginyeria de canals i sèquies, en alguns casos provinent de l´època romana.
Albatera - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó. El terme s'estén des del septentrió de la serra d'Albatera (682 m.) a l'horta d'Oriola. La part muntanyosa s’aprofita per a pastures.
Albatera - País Valencia, poble a poble, comarca a comarca
Sembla ser que l'etimologia de la paraula Albatera , amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat " batar ". L'arabista Miguel Asín Palacios (1871-1944) diu que vé de l'àrab " al-uatira " que significa "el sender" o "la senda".
Albatera - Turi Vega
Albatera, bella localitat del Baix Segura, situada a mitjan camí entre mar i muntanya, i estratègicament ubicada entre les capitals de província Alacant i Múrcia, és un enclavament privilegiat per a la visita. Dades històriques sobre Albatera.
Albatera - Viquipèdia
Municipi del nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura. En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià (el cens de 2001 indica un 7,42%).
Albatera (La Vega Baixa)
Informació de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació d’Alacant, d’Albatera (Baix Segura-Vega Baixa). Albatera és un poble, de cases blanques i amplis carrers. Agricultura de regadiu, i indústria. Festes i marc cultural, accessos i l’àrea recreativa.
Alcalà de la Jovada
Web sobre Alcalà de la Jovada, un poble menudet de la provincia d'Alacant que, junt a Beniaia forma el municipi de La Vall d'Alcalà. Tot per a conèixer un poc més esta acollidora població allunyada del tràfec i del estrés que hi ha a les grans ciutats.
Alcalalí - Costa Blanca
Alcalalí és nom de la Vall de Pop, d’origen àrab. Els seus conreus d’ametllers i tarongers, els seus rius-raus i la seua història confirma l’origen d’aquesta antiga alqueria àrab que va sofrir gran despoblació amb l’expulsió dels moriscs el 1609.
Alcalalí - Viquipèdia
Alcalalí, també conegut com Alcanalí, és una població i municipi de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta (País Valencià). Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. Nuclis: Alcalalí i la Llosa de Camatxo. Informació general.
Alcoi Com
Informació de tota iniciativa empresarial, cultural i social de la ciutat d'Alcoi i la seua àrea d'influència, garantint una presència a la xarxa amb bon nivell de qualitat i disseny. Informació de la ciutat, notícies, directori, botiga.
Alcoi Turisme
Nova pàgina web de turisme d’Alcoi. És el portal de turisme de l'Ajuntament d'Alcoi, històrica capital de la comarca de l’Alcoià. Informació turística, Sant Jordi, moros i cristians i contacte amb la Tourist Info de la ciutat.
Alcoleja - Costa Blanca
Alcoleja és un poble típicament de motaña a causa de el seu veïnatge amb la muntanya més elevada de la província d’Alacant, la Serra Aitana. De fet moltes excursions que recorren aquesta serra parteixen des d’aquesta localitat.
Alcoleja - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, situat a la serra d'Aitana. Al vessant septentrional d'aquesta serra comprèn una gran part de la capçalera del riu de Frainos; al vessant meridional, un petit sector de la vall de Seguró. Extensió: 15 km2.
Alcoleja - Viquipèdia
Alcoleja, o també Alcoleja d'Aitana, és una població valenciana de la comarca del Comtat. Poble típicament de muntanya, es troba molt a prop de l'accident geogràfic més elevat de les comarques del sud: la serra d'Aitana.
Alcosser de Planes - Costa Blanca
Poble d´origen Morisc com es pot endevinar per les seues cases blanques i les seues zones afeixades. Històricament vinculada al comtat de Concentaina la seua principal activitat econòmica se centra en la producció de cirera.
Alcosser de Planes - Viquipèdia
Alcosser de Planes, o símplement Alcosser, és una població de la comarca del Comtat. També pot ser trobat com Alcocer, que és el topònim castellanitzat. D'origen musulmà (Alcosser ve de l’àrab "Al-Quasayr" que significa "xicoteta fortalesa".
Alfafara - Costa Blanca
Alfafara és un poble petit i la seua activitat fonamentalment és l’agricultura. Alfafara produeix vi, oli, aiguasal i pomes. El poble és espaiós, amb carrers irregulars i reviradas en la qual destaquen dues placetas encantadores...
Alfafara - Viquipèdia
Alfafara és una població de la comarca del Comtat. El municipi està situat a la valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, l’olivera. Taula de continguts.
Alfafara Comarca del Comtat al País Valencià
Dades principals d'Alfafara (Comtat). Festes, rutes turístiques, com arribar, plànol del poble, serveis, gastronomia, previsió del temps, webs d'Alfafara, fotografies d'un passat del poble, jaciments arqueològics, la S.I. Musical i l'himne d'Alfafara.
Algorfa - Costa Blanca
És un poble agrícol dedicat al conreu de cítrics, llimones i la taronja participant de la rica agricultura de la vega del riu Segura. Separa el nucli urbà en dos, el marge esquerre de la carretera pertany a Almoradí i el marge dret pertany a Algorfa.
Algorfa - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat a la dreta del Segura, que el separa d'Almoradí, ocupa un territori pla, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge.
Algorfa - Turi Vega
El municipi té l’origen en el privilegi concedit en 1328 per Alfons II al Regne de València, pel quina concedia la jurisdicció menor, anomenada alfonsina, a tots aquells propietaris de finques rústiques pel fet de constituir-hi un mínim de 15 cases.
Algorfa - Viquipèdia
És un municipi valencià del Nord del Baix Segura que ha crescut molt als últims anys (1.093 h. en 1991) a causa de la immigració del Magrib i d'Amèrica llatina. Es dedica fonamentalment a l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes).
Algueña - Costa Blanca
L’Alguenya és municipi que s´independitzà el 1934. Fita amb la província de Múrcia i aquesta enclavada en una zona de pla prop de les Serres del Reclot i de l´Algaiat. És un poble típicament agrícola dedicat al conreu de la vinya, l’oli i l’ametlla.
All Valencia
Empresa que es dedica a promoure la Comunitat Valenciana amb publicidad activa. Promou les activitats professionals, anunciant les seues especialitats en el portal. La possibilitat d'anunciar-se a un baix cost aconseguint uns resultats excel·lents.
Almoradí - Costa Blanca
El Terratrèmol de 1829 va determinar a Almoradi ja que va obligar reconstruir-les amb edificis més segurs i un urbanisme més propici a minimitzar els efectes d´aquests fenòmens naturals. El poble té elements arquitectònics molt interessants.
Almoradí - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors. El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura; al S, hi ha el terme de Los Montesinos.
Almoradí - Turi Vega
Almoradí va ser fundat l'any 1196 adC pel llegendari Rei Brigo, i va rebé el nom d'Amarión. Va pertànyer a la província de Contestania, constituint part d'un poble primitiu (probablement iber), assentat al territori de l'actual província d'Alacant.
Almoradí - Viquipèdia
Almoradí és una localitat del Baix Segura i, com a la resta de la comarca, parlen un castellà molt paregut al panotxo ("panocho") dialecte del murcià, farcit d'arrels del valencià antic. El panotxo te més de 5.000 termes propis.
Almudaina - Costa Blanca
El perfil d’Almudaina, coronat per un turó veí a la Serra d’Almudaina i envoltats d´ametllers i cirerers, és característic de la muntanya alacantina. L’origen morisc de la localitat s’expressa en el nom de Almudin als magatzems de blat.
Almudaina - Viquipèdia
Almudaina és una població valenciana de la comarca del Comtat. El seu topònim, igual que el poble, és d'origen àrab i significa "petita ciutat". Lloc de moriscos, formava part de la parròquia i baronia de Planes. Taula de continguts temàtics.
Altea - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Altea - Viquipèdia
Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa. Enclavada en la badia d'Altea que tanquen la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia.
Altea la Vella
Web oficial d’Altea la Vella, poble que va ser origen de l'actual Altea, a la Marina Baixa (Alacant). A escassos 3,5 km del nucli d'Altea i a peus de la Serra de Bèrnia. Compta amb 544 habitants (2007). Gastronomia, tradicions, festes, comerç, …
Altea la Vella - Viquipèdia
Viquipèdia d’Altea la Vella, una població del municipi d'Altea, a la comarca valenciana de la Marina Baixa (Alacant). A escassos 3,5 km del nucli d'Altea i als peus de la Serra de Bèrnia, el poble compta amb 544 habitants (INE, 2007).
Ares del Bosc
Web no oficial d’Ares del Bosc, la pedania de Ares del Bosc pertany al municipi de Benasau, a la comarca del Comtat. Situació. El municipi, excursions, fotos, gent d’Ares, festes, el barranc, informació d’actualitat, i enllaços del poble.
Asp - Comarca de El Vinalopó Mitjà - Alacant
Asp El Vinalopó Mitjà. Dades d’Arròs Caldós: geogràfiques, d’evolució de la població a Asp 1900: 7927 hab 1910: 7961 hab 1920: 7650 hab 1930: 7351 hab 1940: 7812 hab ...
Asp - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en la depressió que travessa el sistema prebètic valencià i comunica l'altiplà amb el litoral. El terme està entre 200 i 500 m d'altitud, excepte el solc i algun cim a l'oest.
Asp - Viquipèdia
Índex bàsic d’aquest municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà. Està atravessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Las Monjas…
Baix Segura - senderisme.com
El Baix Segura (en castellà Vega Baja del Segura) és una comarca marítima del sud del País Valencià amb capital a Oriola. Limita amb el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó, amb la Mar Mediterrània i amb la Regió de Múrcia, al Camp de Cartagena.
Balones - Costa Blanca
Balons es troba en la vessant meridional de la Serra d´Almudaina, enfront dels Frares de la Serrella, a la comarca del Comtat. Tot i les restes ibèriques trobades en el seu terme municipal, l’origen de l’enclavament és morisc…
Balones - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, situat als vessants meridionals de la serra d'Almudaina, dins l'esquerpa vall de Seta, on desemboquen els barrancs que drenen el terme. Hi ha 500 ha de terres sense conrear, amb brolles i pasturatges d'hivern.
Balones - Viquipèdia
Poble valencià de la comarca del Comtat. S'han trobat importants restes ibèriques a la partida de Pixòcol, entre elles la Bitxa de Balones. Antiga població musulmana. Després de ser conquerida per Jaume I seguí sent un lloc de moriscos.
Banyeres.com
Portal d’aquest municipi de la comarca de l’Alcoià. Hi trobareu el conjunt de webs i informació diversa sobre el poble. Mapa del municipi, festes, gastronomia, predicció meteorològica de Banyeres, i les 1500 fotos de les festes 2009.
Benasau - Costa Blanca
Després de l’estret port de Confrides s’arriba a la vall que formen la Serra Aitana, La Serra Serrella i La Serra dels Plans pel qual discorren els rius Bolet i Frainos. El primer poble que es troba és Benasau, nom inequivocamente àrab.
Benasau - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, a la conca alta del Frainos, en un terreny muntanyós accidentat pels contraforts occidentals de la Serrella. L'economia es basa en l'agricultura. Dues terceres parts del terme són conreades, amb predomini del secà.
Benasau - valencians.es
Població d'origen musulmà. Va ser ocupada a mitjan segle XIII pel rei Jaime I d'Aragó. Lloc de moriscs que amb la revolta del-Azraq i la subsegüent expulsió, quasi es va despoblar. L'any 1609 tenia uns 145 habitants. Fitxa del municipi.
Benasau - Viquipèdia
Benasau és una població valenciana de la comarca del Comtat. Població d'origen musulmà. Fou ocupada a mitjans del s. XIII per Jaume I. Lloc de moriscos que amb la sublevació d'Al-Azraq i la subsegüent expulsió, gairebé es va despoblar.
Beneixama - Diputació d’Alacant
Beneixama era una antiga alqueria musulmana dependent de Biar, del qual es va independitzar el 1795. Gràcies a l’aigua del Vinalopó s’hi va desenvolupar una agricultura de regadiu amb fruiters i vinno, que produeixen vins de gran qualitat.
Beneixama - Viquipèdia
Beneixama és una població valenciana de la comarca de l'Alt Vinalopó. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política…
Benejússer - Costa Blanca
Benejússer, nom àrab que significa "partida de Júcar" i que en aquest cas també afegeix el nom del propietari del terreny sobre el qual s’assenta la localitat de Benejússer que és una pròspera ciutat de grandària mitja amb 4.861 habitants.
Benejússer - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d'Oriola. El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla. Al sud s'eleven uns turons.
Benejússer - Viquipèdia
Benejússer és un municipi del Baix Segura, la denominació oficial del qual és Benejúzar, de parla castellana (només un 4,03% de la població parla valencià). El seu topònim àrab significa "partida de Jússer". En 1264 hi hagué una rebel·lió mudèjar…
Benejúzar - Turi Vega
El nom de Benejúzar, d'origen àrab, remunta els orígens a aquest període. Com a nucli de població cal situar-la en el s. XIV, quan els cavallers de cognom Martí, van adquirir hisendes en la localitat, i van donar a titular-se senyors de Benejúzar.
Benferri - Costa Blanca
Benferri és el primer poble d´Alacant amb el que ens trobem venint des de Múrcia per l’autovia. L’origen és una xicoteta torre que heretà D. Jaume Rocamora pertanyent a Oriola, la torre va ser poblada amb 29 famílies i s’eregí parròquia el 1622.
Benferri - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, dins la zona de parla castellana del País Valencià, a l'horta d'Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella. L'economia és basada en l'agricultura; conrea el 75% de la superfície amb predomini del secà.
Benferri - Turi Vega
És un poble tranquil, de plaça arborada i amb font, que anima a caminar entre silencis i tests penjats dels balcons. Té ajuntament nou, poliesportiu, frontó, àmplies escoles, parc infantil, glorietes i frondosos passejos a llocs d’aigua fresca.
Benferri - Viquipèdia
Benferri és un municipi del País Valencià, situat a la comarca del Baix Segura. Política: Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia i els últims resultats electorals de Benferri, 2011. Té 1.892 hab. Referències i enllaços externs.
Beniarbeig - Viquipèdia
Poble de la Marina Alta, antiga alqueria musulmana. Després de la conquesta fou del comte de Sinarques. En 1535 la parròquia, amb les de Beniomat i Benicadim es desmembren de la de Dénia, i acaben despoblant-se, esdevenint rectoria de moriscos.
Beniarbeig- Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca
Beniarbeig és un ric i pròsper poble agrícola dedicat, preferentment, a la producció de cítrics. Recentment han inaugurat un polígon industrial. Informació d'interès i recursos turístics. Turisme de la Costa Blanca.
Beniardà - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Beniardà - Viquipèdia
Beniardà és un municipi de la Marina Baixa. Antiga alqueria musulmana, després de l'ocupació de la zona per tropes cristianes, va continuar mantenint la seua població àrab, que en l'expulsió es comptabilitzava en poc més de 200 habitants.
Beniarrés
Informació de Beniarrés. Beniarrés és una població de la Comunitat Valenciana situada al nort de la provincia d'Alacant, en la comarca del Comtat. Breu història, Cova de l’or, el Pantà, dades d’interès, associacions, i recursos naturals.
Beniarrés - Costa Blanca
Beniarrés, fita ja amb la província de València, és una alegre població de grandària mitja d´entre les quals componen el Comtat. D’origen musulmà, va ser conquerida per Jaume I i va ser donada a una de les ordres dels Templers.
Beniarrés - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, al vessant meridional de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent; és drenat pel riu d'Alcoi, que travessa el terme pel sud-oest i forma el pantà de Beniarrés, que en regula el règim, així com els regadius de l'horta de Gandia.
Beniarrés - Viquipèdia
Beniarrés és una població valenciana de la comarca del Comtat. La mostra més antiga de poblament que hi ha és la cova de l'Or, segle V a.C., considerada com el jaciment neolític més important del País Valencià. El poble és d'origen musulmà.
Benidoleig - Costa Blanca
És un xicotet poble agrícola de 783 habitants al peu de la Serra de Seguili. Localitat tranquil·la amb carrers empinats i tortuosos al voltant de la qual es veuen vinyes, ametlers i oliveres que són la principal activitat econòmica del poble.
Benidoleig - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Marina Alta, a la conca baixa del Girona, al qual tributen els barrancs de la Murta, de Trullers i de la Cova. Ocupa un terreny pla, només accidentat per turons al sud (355 m al Segili). Hom conrea el 72% de la superfície municipal.
Benidoleig - Viquipèdia
Benidoleig és una població valenciana de la comarca de la Marina Alta. El terme, de 7,5 Km², és ric en rutes per a la pràctica del senderisme de què destaca la pujada a la serra del Seguili. Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia.
Benidorm - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Benidorm - Viquipèdia
Població de la comarca de la Marina Baixa, coneguda arreu per les seues platges, gratacels i ambient nocturn i per ser una destinació turística de gent d'arreu d'Europa. És el municipi més dens i populós de la Marina amb 71.034 habitants (2009).
Benifallim - Costa Blanca
Típic poble de muntanya amb casetes blanques d’una planta. Situat a la comarca de l’Alcoià. Informació bàsica del municipi, gastronomia, monuments, festes i esdeveniments, situació, informació de la Serra de Rotonar, etc.
Benifallim - Enciclopèdia.cat
Municipi alcoià, a la conca del Frainos, riu al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts. Ocupa un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans (el Rentonar, 1112 m; la Moleta, 1097 m). Poblat per alzinars i pinedes.
Benifallim - Viquipèdia
Població de la comarca de l'Alcoià. Població d'origen musulmà. Fou ocupada per Jaume I a mitjans del segle XII. Bernat de Cruïlles va obtindre el seu senyoriu el 1316. Arran de les eleccions municipals del 2007 el govern municipal correspon al PP.
Benifato - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Benifato - Viquipèdia
Benifato és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa. Ubicat a la Vall de Guadalest, als peus de la serra d'Aitana, el seu clima és fred i compta amb brolladors i fonts com la dels Xorrets o la Vella. Taula de continguts.
Benigembla - Costa Blanca
Benigembla és un de pobles més recónditos de la província d´Alacant. Emplaçat al costat del curs del riu Xaló/Gorgos quan aquest està encaixonat entre les Serres del Cavall Verd i el Carrascal de Parcent. Informació general del municipi.
Benigembla - Viquipèdia
Benigembla és un municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià. Història, demografia i economia, geografia, gastronomia, edificis d'interès i altres, festes i costums, política, símbols, personatges Il·lustres, …
Benijòfar - Costa Blanca
Municipi veí de Rojals, el terme municipal del qual és dels més petits de la comarca, 4’4 km². El seu nom en àrab, yauhar, significa fill d’una perla que bé pot referir-se al cognom àrab Yauhar o a un accident orogràfic en forma d’una perla.
Benijòfar - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l'horta d'Oriola. El Segura el lmita pel N. Important agricultura de regadiu (hortalisses i cítrics) amb aigües derivades del Segura. Predomina l'explotació directa.
Benijófar - Turi Vega
És un dels municipis que s'han format al Baix Segura del Riu Segura a partir del terme, que després de la conquesta cristiana, va ser dotada Orioela i la seua existència com a entitat independent es pot datar en els primers anys del s. XVIII.
Benijòfar - Viquipèdia
És un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. El seu topònim, evidentment àrab, s'ha traduït com "fill de Jofar" i també com "petita perla". La base de la seua economia és l'agricultura, sobretot hortalisses i fruita.
Benilloba - Costa Blanca
Benilloba és un poble dedicat a la indústria tèxtil, sector industrial típic i tradicional de la zona de l’Alcoià-Comtat. Això li ha permés detenir el fluix migratori que està afectant a la resta de xicotets pobles d’aquesta comarca.
Benilloba - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, a la conca del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s'uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme. La seva població, que al s. XVIII es quadruplicà, ara minva…
Benilloba - Viquipèdia
Benilloba és una població de la comarca del Comtat. Antiga alqueria musulmana. L'any 1317 pertanyia a Bernat de Cruïlles. El 1357 les tropes castellanes de l'infant Ferran atacaren la població, i foren rebutjades pels seus habitants.
Benilloba.com
Pàgina no oficial del municipi de Benilloba, municipi de la comarca del Comtat, feta pels ciutadans. Informació en general de poble, l’ajuntament, serveis web, turisme, notícies, agenda, allotjaments, rutes, història, directori del poble, actes i rutes.
Benillup - Breu resum de la història
Benillup és una població d'origen musulmà. Va ser conquistada pels cristians a mitjans del segle XIII, però va seguir sent lloc de moriscos amb un total de 37 famílies, uns 150 habitants, anomenats benillupers (el 1.609).
Benillup - Costa Blanca
Beni, en àrab, vol dir "fill de" per la qual cosa tots els pobles que comencen per Beni són d’origen àrab. Benillup que significaria "fill del llop". És un dels pobles més xicotets de la província d’Alacant amb els seus 105 habitants empadronats.
Benillup - Costa Blanca
Informació d'interès i recursos turístics sobre Benillup, oferits pel Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. Les festes patronals del poble se celebren des de 1693, del 8 al 10 d’agost en honor a Sant Llorenç.
Benillup - Viquipèdia
Benillup és una població de la comarca del Comtat. La seua toponímia correspon a l'àrab i significa "fill del llop". L'únic regidor i alcalde correspon a Enrique Coderch Ferrando del PP, que va guanyar tant en el 2003 com en el 2007.
Benillup [Benillut] - Enciclopèdia.cat
Despoblat del municipi de Beniarrés (Comtat), a l'esquerra del riu d'Alcoi, entre Beniarrés i l'Orxa. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 37 focs), formava part de la comanda de Perputxent. Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l'Orxa i Beniarrés.
Benillup, el més xicotet gran poble del món
Benillup és un xicotet poble situat a la comarca del Comtat, al sud del País Valencià. Està envoltat de molts bells paratges. Vos animem a que feu una visita, estem segurs que vos agradarà. Notícies de Benillup.
Benimantell - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Benimantell - Viquipèdia
Benimantell és un municipi valencià situat a l'interior de la comarca de la Marina Baixa. Geogràficament es troba a la vall de Guadalest, en els estreps de la serra d'Aitana la qual cosa depara interessants excursions, Continguts.
Benimarfull
Esta web va ser creada amb la intenció de recopilar esdeveniments, curiositats i biografies de la història, cultura, i geografia de Benimarfull. Personatges, agricultura, festes, fotos, ... Benimarfull, és un municipi de la comarca del Comtat.
Benimarfull - Costa Blanca
Informació del poble de Benimarfull. Es pot anar fins lpesglésia, blanca i terrosa, d’esvelt campanar de tres cossos i edificada en el segle XVI. El poble, de 407 habitants, és típicament agricola dedicat al conreu de la cirera i l’ametlla.
Benimarfull - Heineken
Espai Benimarfull de la Heineken Urband Beats. Pots participa en el sorteig d'un exclusiu viatge a Lapònia. Porta, tu mateix, el camió Extra Cold a la teva ciutat i aconsegueix regals directes jugant gratis al Arkanoid.
Benimarfull - Viquipèdia
Benimarfull és una població de la comarca del Comtat. El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga" i ens indica la procedència musulmana del lloc. Taula de continguts.
Benimassot - Costa Blanca
Benimassot és conegut com la Balconada de la Serrella degut al fet que el poble està enclavat en una posició elevada que permet albirar tot la vall, sobretot les interessants formacions rocoses conegudes com Els Frares.
Benimassot - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, a la vall de Seta; el barranc de Seta n'és el límit meridional. El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la serra d'Almudaina (971 m), i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues).
Benimassot - Viquipèdia
Benimassot és una població de la comarca del Comtat, al País Valencià. Població d'origen musulmà. El 1602 està constituïda per 18 famílies de moriscos. Depèn de la parròquia de Fageca fins l'any 1953, any en què es converteix en independent.
Benimeli - Costa Blanca
Poble d’economia agrícola al costat del vessant de solana de la Serra Segaria. És aprop de la serra i el més proper al cim, de 506 m. És un poble amb tot el tipisme del petit i el desconegut, Té empinades i blancs carrers que ascendeixen cap a la serra.
Benimeli - Viquipèdia
Benimeli és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta. Les tropes de Jaume I van conquerir aquest lloc d'origen musulmà el 1250; el 1261 el rei va vendre'l-lo al cavaller Bobuet. Demografia i economia, geografia i llocs i edificis d'interès.
Benimeli Tot l’Any
Aquesta web pretén recollir tota la informaciò possible sobre el meu poble: Benimeli. Donar-ho a conéixer, e informar-vos de tots el events culturals que aconteixen en el poble. Llocs d’interès, gastronomia, allotjament, imatges i enllaços.
Benissa - Costa Blanca
Quan un circula per la sinuosa carretera que porta de València a Alacant per la Costa creua Benissa i veu una blanca Església que sembla les catedrals angleses que pintà Constable. La seva església és denominada “la catedral de la Marina Alta”.
Benissa - Viquipèdia
Benissa és una població de la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop. La revisió del padró municipal de 2004 dóna una xifra d'11.405 habitants, de gentilici benissers/benisseres (col·loquialment benisseros).
Benissa.net - Turisme Benissa
Un passeig per Benissa (comarca de la Marina Alta) des d’Internet. Turisme i allotjament, guia de serveis, gastronomia i accessos al municipi. La mediterrània, el clima, la naturalesa, la llum.... tot en Benissa seduïx.
Bèrnia
Itineraris, panoràmiques, indrets, i descripció d'aquesta muntanya de 1128 m., entre la Marina Alta i la Marina Baixa. Hem d'arribar amb cotxe fins el caseriu de Bèrnia. Aquí s'arriba per carretera des de Benissa.
Biar - Asociación Para el Desarrollo del Alto Vinalopó
Per la seua situacio Biar ofereix una variada opció a l'amant de la natura. Grans pinades, algunes a més de 1.000 metrés d'altitud, nombroses fonts i naiximents d'aigua. Zones d'oci i descans amb tota mena de serveis.
Biar - Viquipèdia
Població de la Vall de Biar. En l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la delimitació territorial homologa-da de tercer grau de l'Alt Vinalopó. Però, forma part de l'Alcoià en la proposta de comarcalització de Joan Soler.
Bigastre - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A la riba dreta del Segura, el terme és dividit en dues parts: la gran hi ha el poble, és voltada pel terme d'Oriola, i l'altra, un enclavament voltat per Oriola i Xacarella.
Bigastre - Viquipèdia
Bigastre (oficialment i en castellà, Bigastro) és un municipi que es troba a la comarca del Baix Segura. Compta amb 6.744 habitants (2009). La llengua que s'hi parla és el castellà (segons dades de 2001, sap parlar valencià un 4,59% de la població).
Bigastro - Costa Blanca
La història de Bigastre és la història de la seua independència respecte a Oriola, a que el seu cabildo catedralici pertanyia com residència d’estiu. Aquest procés va finalitzar el tercer terç del segle passat amb la seua segregació.
Bigastro - Turi Vega
Bigastro té una població de 6.500 habitants i una extensió de 4,1 km2. Està situat en el cor de la comarca del Baix Segura, prop d'Orihuela i a 20 km. de les platges. Està ben comunicat amb l'autovia A-7 i amb la resta de carreteres comarcals.
Blog de Benimeli
Blog bilingüe dedicat íntegrament al poble de Benimeli, a la comarca de la Marina Alta. Des d’ací tractaré de mantenir-vos informats de qualsevol event o activitat que pugui tenir un interès per al poble. Podeu col·laborar en aquest projecte.
Bolulla - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Bolulla - Viquipèdia
Bolulla és un municipi valencià situada a la comarca de la Marina Baixa. L'origen de Bolulla és una alqueria islàmica que fou conquistada per Jaume I en 1254 i donada a la mitra de València. Taula de continguts temàtics.
Busot - Costa Blanca
Informació d'interès i recursos turístics oferits pel Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. És el poble més pròxim de la Serra del Cabeçó d’Or. Les festes patronals se celebren el 10 d’agost en honor a Sant Llorenç.
Busot - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alacantí als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó. El terme municipal és accidentat, a més, per la serra de Bonalba, i és drenat, entre altres cursos d'aigua, per la rambla de Busot, al límit occidental.
Busot - Viquipèdia
Busot és una població valenciana situada a la comarca de L'Alacantí. El seu origen és musulmà, a la qual cultura deu la construcció d'un castell i de la qual va ser deutora la tradicional indústria del vidre, actualment desapareguda.
Callosa d’en Sarrià Nauturalment!
Web d’informació turística del municipi del seu ajuntament. Municipio situat a la província d’Alacant, ocupa una extensió de 35 Km² i està situat en la part nort de la comarca de la Marina Baixa. La versió en valencià no és operativa.
Callosa de Segura - Costa Blanca
La pelada i vermellosa Serra de Callosa embolica a aquesta important ciutat de l’horta del Segura. Ja en els temps de Abderrahman III els callosinos, de Qualyusa, es van revoltar per no pagar imposats a la corona. Gastronomia, art, festes, …
Callosa de Segura - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat a occident de la serra de Callosa; la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó.
Callosa de Segura - Turi Vega
Callosa de Segura, ombra de serra, cor d'horta. El seu nom purament grec equival a "lloc bell", conservat o transmés pels àrabs, en l'idioma del qual podria significar "casa o castell fortificat". És un municipi situat al sud de la província d'Alacant.
Callosa de Segura - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Baix Segura. Com al Baix Segura s'hi parla castellà. Un 5,21% parlen valencià, segons el cens de 2001. Nuclis: Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos.
Callosa d'en Sarrià - Viquipèdia
Callosa d'en Sarrià és una població de la comarca de la Marina Baixa. Els vestigis més antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pintà, jaciment iber. Edificis d'interés, història, economia i dades.
Calp - Costa Blanca
Ja en els anys trenta estiuejaven escriptors com Hemingway a Calp. I al costat del Penyal es va instal·lar el primer establiment hoteler de Calp: el Parador d’Ifach. El Morro del Toix i el Penyó d’Ifach són els extrems de la badia calpina.
Calp - Viquipèdia
Calp és una ciutat costanera situada a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta. Existeixen diverses teories sobre l'origen del topònim del lloc unes parlen de la seua semblança amb el penyal de Gibraltar, aleshores anomenat Calpe …
Castalla - Costa Blanca
Capital històrica de la subcomarca coneguda com la Foia de Castalla ha sofert una evolució econòmica que l'ha dut de ser una població agrícola a ser una població industrial i de serveis, ...
Castell de Castells - Costa Blanca
És un dels pobles més recòndits i desconeguts de la provicia d’Alacant. Està rodejada de muntanyes, és l’única explicació per a aquest desconeixement. Castell és un poble de 485 habitants enclavat en una de les zones més agrestes d’Alacant.
Castell de Guadalest - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Castell de Guadalest - Viquipèdia
El Castell de Guadalest és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa. Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura. Continguts.
Castell de la Solana - Viquipèdia
Castell de la Marina Alta que rep el nom de la serra on està situat. El castell s'alça sobre el cim més elevat de la serra: de Beniquasi, que fa una alçada de 606 m. sobre el nivell del mar. Conegut amb la denominació històrica de Castell d'Aixa.
Castell de Monòver - Viquipèdia
El Castell de Monòver va ser construït en època almohade, entre finals del segle XII i principis del segle XIII. S'alça sobre una dels dos pujols que dominen la localitat del mateix nom, al nordest de la població, en el Vinalopó Mitjà.
Castells del País Valencià - Viquipèdia
Articles a la categoria «Castells del País Valencià» - Viquipèdia. Fitxa dels castells del País Valencià i castells de les comarques valencianes en subcategories. Fitxa de cadascuna de les edificacions amb les seues dades.
Catral - Costa Blanca
Poble de grandària mitjana proper al terme municipal d´Elx i els habitants del qual es dediquen fonamentalment a labors agrícoles encara que cada vegada cobra més auge la indústria de la sabata en la localitat. El nom és de toponímia àrab.
Catral - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana al·luvial del delta del Segura. El terme és pla pel rebliment deltaic d'arenes i argiles, horitzontalitat encara perfeccionada pels treballs de bonificació.
Catral - Turi Vega
El terme municipal comprén 19,24 Km2. Es troba a 12 m. sobre el nivell del mar. La zona de l'horta comprén 14.554,5 tafulles i està irrigada per la séquia major i altres aqüeductes o arrobas: El Cau, Forns, Albelló i Sant Joan. Té 9.200 habitants.
Catral - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Baix Segura. Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una deriva de l'iber Kal Tur La (les dues cimes) que fa referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab; l'altra en el llatí Castrum Altum.
CdT Alacant
Des de les voltants de la Muntanya Tossal, amb el castell de Sant Ferran a Alacant, l’edifici del CdT, és l'arquitectura integrada en la naturalesa. Rodejat de jardins, des de les instal·lacions es domina una bella panoràmica de la ciutat.
CdT Interior
El CdT d'Interior naix a fi de completar la infraestructura formativa de la Xarxa de Centres de Turisme vertebrada al llarg de la costa valenciana, i acostar una formació a mesura a tots els municipis d'interior de la Comunitat Valenciana.
CdT Marina Alta de Dénia
Centre, inaugurat en 2006, ubicat en la zona d'expansió de la ciutat de Dénia, entre el parc natural del Montgó i les Marines. El seu avantguardista disseny arquitectònic, en forma de poal, es distribuïx en tres plantes i el soterrani.
CdT Torrevieja
El CdT de Torrevieja es posa en marxa en l'any 2000, amb la primera programació destinada al reciclatge de professionals del sector turístic del sud de la província d'Alacant, en especial en el Baix Segura. L'actual edifici, inaugurat l'any 2005.
Cocentaina - Costa Blanca
L´empremta àrab ha marcat el caràcter i destinació de Cocentaina ja que la comarca de la qual és cabdal, el Comtat, és zona agrícola marcada per la presència d’alquerías àrabs i, posteriorment a la Reconquesta Cristiana, morisques.
Cocentaina - Viquipèdia
Municipi valencià de la comarca del Comtat, de la qual és capital. Ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis amb una població de 10.673 habitants. Durant un temps el nom oficial va ser Concentaina, en un intent de traducció al castellà.
Cocentaina.com
Cocentaina, El Comtat: Blog personal amb diferents temes de la Vila Comtal. La finalitat es la de tractar temes de Cocentaina, el nostre poble. Temes culturals, politics, tecnologics, esportius, personals, queixes, aplaudiments, opinions, …
Coix - Costa Blanca
Cox va ser una alquería musulmana conquerida en el s. XII i donada al Raís de Crevillent. El 1450 Juan Ruiz Dávalos la va comprar als Roca de Togores i va demanar al rei Juan II d´Aragó permís per a construir-se un palauet a la part alta de la lloma.
Coix - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. És al delta del Segura-Vinalopó, al peu de la Serra de Callosa (568 m.), de la qual davalla al nord fins a la plana (20 m) al límit amb el camp de la Murada oriolà.
Coix - Viquipèdia
Coix és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. El terme, de 16,6 km2 , depara la possibilitat de practicar el senderisme entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa.
Confrides - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Confrides - Viquipèdia
Confrides és una població de la comarca de la Marina Baixa. Té el seu origen en un alqueria musulmana anomenada Aljofra; rera la seua conquesta l'any 1264, Jaume I féu donació de la vila a Vidal de Sarrià. Taula de continguts.
Coses de Calp
Pàgina bilíngüe sobre aquesta població, la seua història, les festes, la gastronomia, el penyal d'Ifach i les Salines. Fotos, informació turística i de senderisme. Dades de Vila Festiva de Calp, gastronomía, Salines de Calp, i els Banys de la Reina.
Coses properes
Coses properes és el blog personal de Santi des de Teula, amb informació, llocs, moments i coses de la comarca de la Marina Alta. Rapinyaires que ens visiten, el meu Flickr, blogosfera Marina Alta, articles de premsa relacionats.
Costa Blanca
Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca de la Diputació Provincial d’Alacant. Promoure la presència activa de la Costa Blanca en el mercat turístic. Més de 218 quilòmetres de costa replets de platges d'aigües tranquil·les i arenes suaus.
Cox - Turi Vega
Aquesta localitat es troba rodejada d'una rica horta al peu de la Serra de Callosa i situada a 16 m. Sobre el nivell del mar. Cox esta ubicada en la "Ruta de la Pedra" que comparteix amb les poblacions veïnes de Callosa i Orihuela.
Crevillent - Costa Blanca
Crevillent, ja en temps dels romans, es cridava Campus Spartarius. La indústria del esparto ha estat la clau històrica de la indústria crevillentina. Els seus esteras de esparto eren exportades a l´estranger.
Daia Nova - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d'horta estès a l'esquerra del Segura, a l'est d'Almoradí. Els conreus són de regadiu: hortalisses (carxofes), cànem, blat, blat de moro, i patates…
Daia Nova - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Baix Segura. El topònim del lloc procedeix de l'àrab i significa "petita depressió tancada". Va formar amb Daia Vella un sol municipi, del qual es va separar la primera meitat del segle XIX. Els seus senyors jurisdiccionals...
Daia Vella - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d'horta de l'esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies. El terme és ocupat pel regadiu: carxofes, patates, cànem, blat i blat de moro.
Daia Vella - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Baix Segura. El topònim ve de l'àrab i significa "petita depressió tancada", com Daia Nova. Fins 1791 formà part d'Oriola, del qual s’independitzà. A principis del XIX se separa de Daia Nova; en 1829 un terratrèmol l’assolà.
Daya Nueva - Costa Blanca
Daia significa, en àrab, xicoteta depressió tancada i el de Nova li ve perquè se segregà de l´altra Daia, Daia Vella, en la primera mitat del segle passat. És un poble la principal activitat del qual és l´agrícola amb producció de llegums i cítrics.
Daya Nueva - Turi Vega
Xicotet municipi de 1.761 habitants, situat al sud-est de la província d'Alacant, en la comarca del Baix Segura, amb una altitud de 9 m sobre el nivell del mar, que ocupa una superfície de 7,2 km2 i a 44 km. d'Alacant i a 196 km de València.
Daya Vieja - Costa Blanca
És un dels pobles més petits del Baix Segura amb 183 habitants i 3´1 km² de terme municipal; situat al costat del marge esquerre del riu Segura. Al costat de Daia Nueva, va pertànyer a la família roca de Togores i s’independitzà d’Oriola el 1791.
Daya Vieja - Turi Vega
Els orígens del municipi es perden en el temps. Els primers documents que fan referència al municipi daten de la Baixa Edat Mitjana, quan el Rei Alfons X de Castella amb l'auxili del seu gendre el Rei Jaume I d'Aragó la van conquistar…
De Pego al Món
Bloc de Sergi Miralles, un de Pego a València. Estudiant/Guionista (amateur). M'encata el cinema, la música, la televisió, l'esport i la politica. Segons el dia l'ordre pot canivar. Faig 180 cm d’altura, de menut era ros i tinc els ulls blaus.
Dénia - Costa Blanca
Capital de la Marina Alta i ciutat cosmopolita i moderna que ofereix a visitanta i a residenta tota classe de serveis. La seua im-portància deriva de ser la ciutat històrica de la comarca, coneguda en època medieval com el Marquesat de Dénia.
Dénia - Viquipèdia
Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta, i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia. La població està distribuïda en diversos barris i àrees. Al mateix nucli urbà trobem diferents barris. Dades generals.
Dénia.net
Portal turístic de la ciutat de Dénia (La Marina Alta). Transports, allotjaments, platges, natura, oci, gastronomia, esports, compres i serveis generals. A càrrec del Departament de Turisme de l'Ajuntament de Dénia.
Diputació d’Alacant - Ajuntament d’Orba
Pàgina de l’Ajuntament d’Orba de la Diputació d’Alacant, municipi de la comarca de la Marina Alta. Recorregut i introducció històrica. Memòria de les construccions i llocs emblemàtics i històrics del casc urbà i termini municipal.
Dolores - Costa Blanca
És un poble fonamentalment agrícola dedicat a la producció hortofrutícola, especialment la carxofa, i ramadera que celebra el primer diumenge d´agost la major fira de bestiar de la província. També es dedica a la confecció de calçat.
Dolores - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana deltaica del riu Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls. El pla al·luvial no arriba als 6 m sobre el nivell del mar.
Dolores - Turi Vega
A Alacant, diòcesi d'Orihuela, el Partit Judicial de Dolores queda confinat al N, Crevillent; E, Elx i Guardamar; S, Rojales, les Dayas, Pobla de Rocamora i Almoradí, i O, els d'Orihuela, Rafal, Callosa de Segura, Saladar d'Albatera i Catral.
Dolors - Viquipèdia
Dolors és una vila i municipi situat a la part més baixa de la Baix Segura, al País Valencià. La parla és el castellà i el nom oficial, Dolores; el gentilici, dolorenc. La població, segons cens de 2003, 6.561 habitants i la distribució de l'ajuntament.
El Camp de Mirra - Costa Blanca
Tots els pobles del conegut com a Vall de Beneixama; Beneixama, El Camp de Mirra i Canal, pertangueren històricament a la veïna població de Biar. Dades generals, gastronomia, situació, festes i monuments.
El Camp de Mirra - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Vinalopó, conegut també pel Campet de la Mirra. La població actual es formà al llarg del s XVIII (època de l'església parroquial de Sant Bartomeu). De l’any 1795 al 1836 depengué del municipi de Beneixama.
El Camp de Mirra - Viquipèdia
Municipi més conegut com el Campet. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT de tercer grau de l'Alt Vinalopó. Però part de l'Alcoià en la proposta de Joan Soler.
El Campello - Costa Blanca
El mar sempre vinculat amb El Campello. En la zona coneguda com La Illeta s’han trobat restes iberos i grecs. En la mateixa zona es va aixecar una torre vigía el 1554, per a protegir la costa dels atacs de pirates berberiscos, el símbol de la ciutat.
el Campello - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alacantí, sobre un planell litoral, d’un gran glacis que a l'interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, fent de limit. El terme es segregà el 1901 d'Alacant (el 1857 ja havia figurat com a independent).
El Campello - Viquipèdia
El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx. Compta al 2009 i segons l'INE amb 26.511 habitants. Taula de continguts temàtics del municipi.
El Fondó de les Neus - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vinalopó Mitjà, en un corredor de les serralades subbètiques murcianovalencianes. El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent, la d'Algaiat i la de l'Ofra.
El Fondó de les Neus - Viquipèdia
El Fondó de les Neus (oficialment i en castellà Hondón de las Nieves) és una població de la comarca del Vinalopó Mitjà. Predom. ling. Valencià. 1.770 habitants de població i de gentilici fondoners i fondoneres. 6 regidors del PP, 4 del PSPV i 1 del CDL.
El Fondó dels Frares
Pàgina web del Fondó dels Frares. El Fondó dels Frares és l'històric emplaçament de la romana In Lumbam i és a les acaballes dels segles XV i XVI quan es produeix l’adquisició de Redovà per part de Jaume de Santàngel, privat del Rei Catòlic.
El Fondó dels Frares - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor longitudinal subbètic. El terme fou segregat el 1926 del Fondó de les Neus, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella i amb el sobre el peu de les serres d'Albatera i dels Frares.
El Fondó dels Frares - Viquipèdia
El Fondó dels Frares (oficialment i en castellà Hondón de los Frailes) és una població de la comarca del Vinalopó Mitjà. Gastro-nomia: Vins de la Cooperativa, L’arròs amb conill i caragols, pilotes, gaspatxos, tonya, coca boba, i els rotllos d'amor.
El meu poble
Informació, l’oratge i fotos sobre la localitat de Benissa, recollides per Justo Giner. Hi ha vestigis de població de l'Edat del Bron-ze. Morro de la Francesa, pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí. La toponímia recull la presència islàmica.
El Pilar de la Foradada - Viquipèdia
El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. Compta amb 21.033 habitants i té costa, yoy i que el nucli tradicional està allunyat uns quilòmetres.
El Pinós - Viquipèdia
Dades del municipi del Pinós, població que pertanya al Vinalopó Mitjà (en castellà Pinoso). Localització, gentilici: Pinoser/Pinosera. Població (2003), 6.645. Superfície, 126,90 Km² ...
El Pinós de Monòver - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor situat a les serres prebètiques i subbètiques valencianes. Destaca la serra de Salines (1 237 m alt), i la serra del Coto (1 052 m), de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu de la frontera del regne.
El Poble Nou de Benitatxell - Costa Blanca
Alqueria de Xàbia en els seus orígens, va obtenir la seua independència municipal el 1698. Les seues principals activitats són l'agrícola, amb la producció de raïm moscatell, i els serveis. Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca.
El Poble Nou de Benitatxell - País Valencià
Població vinculada històricament a Dénia; pertanyé a la seua taifa; al comtat atorgat per Pere el Cerimoniós l'any 1.356 a Alfons d'Aragó i al posterior marquesat de la família Gómez de Sandoval, títol concedit el 1.487 pels Reis Catòlics.
El Poble Nou de Benitatxell - Viquipèdia
El Poble Nou de Benitatxell està situat al sudest de la comarca alacantina de la Marina Alta. L'extensió del seu terme municipal és de 12,70 qm quadrats, i es composa de les següents partides: Abiar, Alcàsser, Almoraig, Benicambra, Garcibà i Lluca.
El Portal de Ibi
Portal de la ciutat d'Ibi (l'Alcoià - Alacant). Actualitat, noticies, serveis, hotels, restaurants, guia d'Ibi … Farmàcies de guàrdia, troba un carrer, notícies més destacades, restaurants, hotels, ...
El Socarraet
Tot al voltant de Cocentaina. La semana festera, Cartell Festes Moros i Cristians, concerts, guió d’actes, cultura i edificació: blogs a seguir, natura, esports, música, filatèlia de las Festes de Moros i Cristians, Facebook …
El Verger - Costa Blanca
Informació d'interès i recursos turístics. El Verger deu el seu nom al riu que ho creua i que desemboca en la Punta de la Almadrava: el riu Girona al que també se li crida Verger. Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca.
El Verger - País Valencià
El Verger o Al-Verger, deu el seu nom al fet d'ocupar part del delta del riu Verger, també conegut com Girona. En el seu origen fou un petit nucli de població musulmana, mantenint els seus habitants rere la conquesta.
El Verger - Viquipèdia
Municipi de la Marina Alta. Enllaços externs. Predomini lingüístic històric del valencià. Població (2002): 3897 habitants. Partit judicial: Dénia. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany.
Elda - Costa Blanca
Informació municipal d'interès i recursos turístics de la població oferts pel Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. Gastronomia: Farcidures, gatxamiga i gaspatxos són els plats típics. Festes i esdeveniments. Està molt be comunicat.
Elda - Viquipèdia
Capital del Vinalopó Mitjà. Població de 55.571 habitants (2005) en un terme municipal prop de 45 Km². Forma amb petrer una conurbació metropolitana de 87.959 habitants. Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política...
Els Algars - Viquipèdia
Els Algars és una entitat de població de Cocentaina, a la comarca del Comtat. Els Algars és una pedania de la localitat de Cocentaina que compta amb 253 habitants. Darrera modificació de la pàgina: 17 febrer de 2010 a les 11:19 hores.
Els Montesinos - Viquipèdia
Els Montesinos (en castellà i oficialment, Los Montesinos) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. Deu el seu nom a la família nobiliària que va regir les destinacions de les terres on s'enclava el poble.
Els Poblets - Costa Blanca
Pàgina d’aquest municipi de la comarca de la Marina Alta. Poblets és el resultat de la unió de dos petits pobles; Setla - Mira-rosa i Miraflor, que s’integrà l’any 1971. Informació del municipi, gastronomia, monuments, festes, esdeveniments i situació.
Els Poblets - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, a l'andana litoral del prebètic valencià, sobre l'àpex del delta del Girona, al límit del glacis de piemont i els baixos al·luvions holocens; la costa estricta (platja de l'Almadrava) no pertany al municipi.
Els Poblets - Viquipèdia
Els Poblets és un municipi del País Valencià de la comarca de la Marina Alta. La història del municipi es remunta a l'època romana, quan ací es va instal·lar una fàbrica d'àmfores de la qual hui queden escasses restes.
Elx - Oasis Mediterrani
El Palmerar, Misteri, La Dama d'Elx, Museus i Monuments, Platges, Parcs Naturals, Festes, L'Hort del Cura, Río Safari, Elche Bodegas Faelo, Almàssera, El Tendre, Salvador Artesano, Ruta Outlet Parapark, Elche Oci Nocturn, Turisme actiu, …
Fageca - Costa Blanca
Fageca és el poble per excel·lència de la Serra d’Alfaro, aspra i de formes calcàries, que s’alça en el Vall del Bolet. Tot això en el cor de la muntanya alacantina. El seu història i la seua economia tenen estretes vinculacions amb el món morisc.
Fageca - Viquipèdia
Fageca és una població de la comarca del comtat. La seua denominació oficial és la castellanitzada Facheca. El topónim prové de l'arbre Faig (Fagus sylvatica), que temps enrere era molt comú en aquesta zona. Taula de continguts.
Famorca - Costa Blanca
Poble de 73 habitants que es troba en l’interior de la muntanya alacantina. La localitat era famosa en temps per ser punt de partida d’expedicions muleres carregada amb neu i destinades a assortir a les caloroses poblacions de la costa.
Famorca - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, el més occidental de la vall de Seta, accidentat pels vessants meridionals de la serra d'Alfaro (1 165 m.), al nord, i pels septentrionals de la Serrella (Malla de Llop, 1 360 m.), al sud. Travessa el terme el barranc de Famorca.
Famorca - Viquipèdia
Població de la comarca del Comtat. Formà part de la baronia de Guadalest que se li va concedir a Hug de Cardona. Passà, per herència materna, al besnét d'aquest, Sanç de Cardona, almirall d'Aragó, marqués de Guadalest.
Finestrat - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Finestrat - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Marina Baixa, al vessant mediterrani de les serres prebètiques valencianes, presidit pel Puigcampana (1 410 m alt.), anticlinal mesozoic destacat sobre un raiguer que baixa des dels 250 m alt. fins als 25. Població: 6.137 h.
Finestrat - Viquipèdia
Finestrat és una població de la comarca de la Marina Baixa. Història. Demografia i economia. Geografia. Edificis d'interès. Gastronomia. Política. Enllaços externs. Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà.
Fondó de les Neus
Benvinguts i benvingudes a esta modesta pàgina sobre el Fondó en la que podreu trobar algunes coses, si mes no curioses, sobre el poble que encara que menut sempre és el més important per a les persones. Localització, finestres, història i festes.
fondodelesneus.es - El Fondó de les Neus
Pàgina no oficial del Fondó de les Neus, creada per José Mª Gonzálvez. El meu poble, que encara que menut, sempre és el més gran per a tots els que l’estimem. Informació general: història, llocs, fotografies i la revista anual de les festes “Amanecer”.
Formentera del Segura - Costa Blanca
Deu el nom al senyor del poble, Nicolàs Pérez de Sarrió, Senyor de Formentera i marqués d’Algorfa. Els seus descendents reconstruiren el poble quan, el 1829, va ser destruït per un terratrèmol. Reconstruí l’església el 1840.
Formentera del Segura - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura. El terme, pla i argilenc, té sòls d'horta fèrtils regats per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i assarbs que el travessen.
Formentera del Segura - Turi Vega
Formentera del Segura és un xicotet municipi (4,3 km2 d'extensió) localitzat en plena horta tradicional del Baix Segura i al seu torn en el marge esquerre del Riu Segura a tan sols 10 quilòmetres de la seua desembocadura a Guardamar del Segura.
Formentera del Segura - Viquipèdia
Formentera de Segura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. D'origen islàmic, fou senyoriu de Joan de Portugal, qui va vendre-la a Carles Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, i a la família Rojas posteriorment.
Francisco Pérez - Custom Trumpet Company
Francisco Pérez - Custom Trumpet Company és la pàgina de Paco Pérez, trompetista i constructor. Trompetes naturals i trombons fets a mà, artesanalment des d’Alacant. Currículum musical, filosofia, referències, caixes, …
Gaianes - Costa Blanca
Petit poble agrícola que s’enclava en les faldilles en les Serres de Benicadell, ja prop de València per la Vall d’Albaida. Benicadell ve de la Peña Cadiella. El Cid Campeador va guerrejar per aquests andurriales i edificà el Castell de la Peña Cadiella.
Gaianes - Viquipèdia
Gaianes és una població de la comarca del Comtat. Població d'origen musulmà conquistada per Jaume I al 1244. Fou propietat de Ximén Roiç de Corella, comte de Cocentaina; en 1535 l'església assoleix la independència de la de Cocentaina.
Gata de Gorgos - Costa Blanca
Gata deu el seu nom al Riu Gorgos o riu Xaló, que la creua per a desembocar a Xàbia. Tradicionalment lligat a l’agricultura i a l’artesania de l’espart. La confecció d’objectes amb espart i margalló és actualment font de riquesa i prosperitat.
Gata de Gorgos - Diputació d’Alacant
L’Ajuntament, la ciutat, compres, cultura, oci, empreses. A la Casa Consistorial hi trobaràs les oficines d'administració, serveis socials, jutjat de pau i la Sala de Plenaris. Cerca per paraules en el Ajuntament de Gata de Gorgos, ...
Gata de Gorgos - Turisme Comunitat Valenciana
Artesanía, esports, excursions i paratges, festes, gastronomia, monuments, museus. Gata de Gorgos es descriu “Basar de la Costa Blanca”, un municipi de cases emblanquinades amb el més pur ambient mediterrani, que rep el nom del riu que la banya.
Gata de Gorgos - Viquipèdia
L'antiguitat es remunta al 1023, quan era una alqueria àrab depenent del rei de Dénia. Després de ser ocupada pels cristians en 1250, Jaume I va concedir el senyoriu a Gaspar d'Híjar. Demografia, història i economia.
Gent d'Alcoleja - Poble a Poble
Un directori on particulars i col·lectius sense ànim de lucre, poden difondre les seues activitats gratuïtament, i les empreses poden promocionar els seus productes o serveis per 15 € / any. Serveis i recursos locals de Poble a Poble.
Gorga - Costa Blanca
Gorga és un petit i tranquil poble, com ho són els pobles veïns, dedicat a les labors agrícoles. Té 270 habitants i la seua història es remunta a la dominació àrab i al Senyoriu de l’Almirall aragonès Roger de Lauria.
Gorga - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, al si de les serralades subbètiques orientals, que ocupa una part de la conca miocènica del riu de Seta, a la històrica vall de Seta, entre els vessants de la Serrella, els de l'Ombria de Millena, i el tossal del Moro.
Gorga - Viquipèdia
Població del País Valencià a la comarca del Comtat. L'actual població és d'origen musulmà, igual que el veí castell de Travadell, Jaume I va conquerir-la atorgant-li el títol de vila. L'any 1248 va donar-la a Domenec Pérez per repoblar-la.
Granja de Rocamora - Turi Vega
La història d'este veïnat va lligada a la família dels Rocamora, de la que procedix el seu nom. Noble llinatge d'origen català que va acompanyar el Rei El senyor Jaume I El Conquistador en la Reconquesta. El poble viu de la seva horta.
Guardamar - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, situat a la costa, a la plana deltaica del Segura i a les plataformes pliocèniques del sud, que conformen extensos plans i pujols (el Castell, el Molí de Vent, lloma de les Raboses i el Moncaio). Extensió: 36 km 2.
Guardamar de Segura - Viquipèdia
Guardamar del Segura és un municipi valencià que oficialment forma part de la comarca del Baix Segura. Es troba al sud del riu Segura que desemboca al mediterrani en el seu terme municipal. Geografia, història, ecologia, i llengua.
Guardamar del Segura - Costa Blanca
Guardamar del Segura és un poble que al llarg de la història ha sabut treure bellesa de les adversitats naturals que l’han sacsejat. El seu emplaçament al costat de la desembocadura del riu Segura ha estat clau al llarg de la història.
Guardamar del Segura - Pobles Valencians Abandonats
La localitat de Guardamar del Segura, situada a la comarca de la Vega Baja, va ser destruïda per un terratrèmol el 21 de març del 1829 a les sis de la vesprada. El terratrèmol, de 6,6 graus en l'escala de Richter, patia la part nord-est de la comarca.
Guardamar del Segura - Turi Vega
Guardamar del Segura. En perfecta harmonia conviuen a Guardamar l'oferta de sol i platja, la històrica i la festiva. Està rodejat, a més, de la bellesa paisatgística d'unes dunes que han contribuït a erigir-ho en un destí turístic molt desitjat.
Guia de Benidorm - Trobat
Edició exclusiva per al municipi de Benidorm (Marina Baixa), d’aquest cercador de la Comunitat Valenciana. Seccions pels diferents sectors dins del turisme i l’oci, de la capital del turisme de la costa mediterrània.
Guia Turística de Benidorm
Enclavament turístic del Mediterrani, equipat per a acollir a milions de turistes. Els gratacels, avingudes i carrers urbans, van ser construïts per crear una ciutat moderna d'oci i vacacions. Dades, viatges, oci, transport, rutes i restauració.
Hondón de las Nieves - Costa Blanca
El Fondó de les Neus té aquest nom per la seua advocació a la Mare de Déu de les Neus, que comparteix amb Asp de la que en temps va ser pedanía. El 1926 s’en segregà la veïna Fondó dels Frares. Zona de producció de raïm embutxacada.
Hondón de los Frailes - Costa Blanca
Històric emplaçament de La Romana in Lumbam és un poble jovençà independitzat de l’altre Fondó, Fondó de les Neus, el 1926 i que deu el seu nom al fet d’haver pertangut als jesuïtes d’Oriola en el s. XVII. És un poble típicament agrícola.
Ibi - Viquipèdia
Ibi és una població de la comarca de l'Alcoià. El topònim té origen iber i significaria alguna cosa així com “lloc entre rius” i prové del xicotet poblat que hi havia entre el riu de les Caixes i la rambla Gavarnera.
Ibi Virtual
Ibi Virtual és el portal turistic d’aquesta població alacantina de la comarca de l'Alcoià, promogut per l'Ajuntament d'Ibi. Una visita pel municipi; L'ajuntament, visita virtual, informació, cultura i oci, esport, actualitat i altres dades d'interès.
Infobenissa
Pàgina web, no oficial, del municipi alacantí de Benissa. Notícies actualitzades i tota la informació cultural del poble. També podeu trobar un gran nombre de fotografies, cultura, cinema, esports, festes (la Cambra), i fòrum.
InfoBenissa - Benissa en Internet
InfoBenissa, Benissa en internet. Web amb tota la informació d'aquest municipi de la comarca de la Marina Alta amb notícies i tota mena d'informació cultural i festera. També podeu trobar fotografies del municipi.
Institut de Turisme d’Elx - Turisme d’Elx
Totes les dades aquest ciutat turística: El Palmerar, llegat de la cultura agrícola L’Alcúdia andalusina, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat juntament amb el Misteri d’Elx. La Dama d’Elx i la referència a la capital espanyola del calçat.
Jacarilla - Costa Blanca
La història de Xacarella va lligada a la de la família Fontalba, nobles terratinents que eren amos de la majoria de terres del poble i que es segreguà d’Oriola al s. XVII. El 1947 els Fontalba parcel·laren i vengueren les terres als seus treballadors.
Jacarilla - Turi Vega
El remot origen de Jacarilla es pot rastrejar fins al s. IV abans de Crist, quan en este lloc es localitzava un assentament ibèric. Per aquelles dates, questa zona del Baix Segura presentava unes condicions orogràfiques diferents de les actuals…
L’Alfàs - Enciclopèdia.cat
Informació de L’Alfàs del Pi [Alfaz del Pi, l'Alfàs del Pi; Nom històric: l'Alfàs de Palop]. Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l'W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l'E). La costa es divideix en dos sectors …
L’Atzúvia - Viquipèdia
L'Atzúvia o Adsubia (oficialment i en castellà) és un municipi de la comarca de la Marina Alta (País Valencià). Antigament es denominava Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques. Malgrat el pas d'ibers i romans l'origen del poble és àrab.
La Canyada - Costa Blanca
Històricament colonizada per ciutadans de la població de Biar va ser frontera, com aquesta, del Regne d’Aragó. L’allargada població de cases blanques s’arremolina entorn d´un turó en el qual s’alça el Santuari de la Verge del Carmen.
La Canyada - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Vinalopó, a la vall de Biar, als corredors longitudinals del Sistema Prebètic valencià, transversal a la depressió del Vinalopó. La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament.
La Canyada - Viquipèdia
La Canyada, o la Canyada de Biar, és una població del País Valencià en la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenació de la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT de l'Alt Vinalopó. Però part de l'Alcoià en la proposta de Joan Soler.
La Granja de Rocamora - Costa Blanca
Deu el seu nom a ser una herència de la família dels Rocamora que posseïen també la Torre i poble de Benferri així com poblacions d´altres comarques com Agost o Novelda. La seua separació d’Oriola és antiga ja que data de 1565.
La Granja de Rocamora - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó. El terme es tanca per partions complicades, l’horitzontalitat és trencada pel Cabezo de las Fuentes.
La Granja de Rocamora - Viquipèdia
La Granja de Rocamora és un municipi del País Valencià que es troba al Baix Segura. D'origen musulmà, pot ser coincident amb una antiga alqueria; el senyoriu va detentar-lo la família Rocamora. El terme (7,2 km2) és cobert d'horta i flora mediterrània.
La Nucia - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
La Nucia - Viquipèdia
La Nucia és una població de la comarca de la Marina Baixa envoltada per Benidorm, Polop, l'Alfàs del Pi i Callosa d'en Sarrià. El nom ve de l'àrab Naziha "deliciós". Era una alqueria que el 1271 fou donada per Jaume I a Beltran de Bellpuig.
La Romana - Costa Blanca
El marqués de La Romana, antic senyor de la localitat, donà el nom a aquesta jovençà població del Medià Vinalopó que s’independitzà de Novelda el 1929. Està en els contraforts de la Serra del Reclot, la Serra de l’Algaiat i la Serra de Pedrisses.
La Romana de Tarafa - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vinalopó Mitjà, als corredors del sub-bètic valencià. Barranc de les Coves i la rambla de Tarafa (o de la Romana). L'església parroquial de Sant Pere havia estat de la de Novelda, municipi al qual pertangué l'actual terme fins el 1929.
La Solana de l'Alguenya - Enciclopèdia.cat
Informació de Enciclopèdia.cat d’aquesta caseria del municipi de l'Alguenya (Vinalopó Mitjà), a l'oest del terme, al límit amb el de Pinós i al límit occidental del País Valencià. Té una capella dedicada al Sagrat Cor. Població: 78 h (any 2006).
La Torre de les Maçanes - Costa Blanca
La Torre de les Maçanes deu el seu nom a una antiga fortificació almohade situada en la part alta de la població. Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. Gastronomia del municipi: Olles de llegums, pericana, i el giraboix.
La Torre de les Maçanes - Viquipèdia
La Torre de les Maçanes es una població valenciana situada a la comarca de L'Alacantí. És d'origen musulmà, denominada Iri Lauria en l'any 1297. Posteriorment serà incorporada de bell nou a la Corona.
La Vall d'Alcalà - Costa Blanca
La Vall d’Alcalà estigué format, en temps, per set poblacions, denominades Alcalà de la Jovada, Beniaia, Crià-la, Benialí, Benixarco, La Roca i La L’Atzúvia. D’aquestes set queden tan sols dos hui en dia: Alcalà de la Jovada i Beniaia.
La Vall d'Alcalà - Viquipèdia
La Vall d'Alcalà és un municipi valencià situat a la comarca de la Marina Alta. Compta amb 179 habitants (INE 2006). Al terme municipal de Vall d'Alcalà es troben els nuclis de població d'Alcalà de la Jovada i Beniaia. Dades generals.
La Vall de Gallinera
Pàgina web de La Vall de Gallinera (Marina Alta - Alacant - País Valencià) a cura de Juanjo Ortolà Vercher, que tracta sobre la història, la cultura, els costums, les tradicions, la gastronomia, les festes... i moltíssima més informació del municipi.
La Vall de Gallinera
Blog informatiu de la Vall de Gallinera, municipi de la comarca de La Marina Alta. On és, +info, l’agricultura, contes i rondalles, senders i camins, gastronomia, l’oli d’oliva, les cireres, i les activitats a la Vall en les diferents estacions de l’any.
La Vall de Gallinera - Costa Blanca
Agrupa a un conjunt de xicotets poblets: Benirrama, Benialí, Benisivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai i Benisili. La capital de la vall és Benialí. Són pobles disposats en línia al llarg de la vall format pel curs de la rambla de Gallinera.
La Vall de Gallinera - Viquipèdia
La Vall de Gallinera és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili. Els àrabs l’ocuparen 6 segles.
La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins
Per camins de moriscos i mallorquins. Llibre que vos ajudarà a conèixer la Vall i a estimar-la. La Vall de Gallinera és un paradís per descobrir, terra acollidora i rica en patrimoni, història i cultura. Un tros de natura domesticada pels seus habitants.
La Vall de Laguar - Costa Blanca
El municipi de La Vall de Laguart, a la Marina Alta, està compost per tres pobles: Fleix, Benimaurell i Campell. Cap dels tres passa de 400 habitants i la seua principal activitat econòmica és el cultiu de cirera. L’Ajuntament està a Fleix.
La Vall de Laguar - Viquipèdia
Municipi del País Valencià, al nord de la província d'Alacant i concretament a la zona oest de la comarca de la Marina Alta, en una zona regionalitzada denominada Muntanya d'Alacant. La vall és coneguda per les seues cireres i les rutes senderístes.
La Vall de Pop - Viquipèdia
Vall de la Marina Alta (País Valencià), històricament ha estat formada per Alcalalí, Benigembla, Murla, i Parcent. El nom d'aquesta vall, li ve de la muntanya del Cavall Verd, muntanya que també se li coneix com a muntanya de Pop.
La Vall de Pop a la Marina Alta
Pàgina oficial de l'Associació Cultural Dalt de L'Alt Benigembla. L'entitat es pronuncia a favor de la unitat de la llengua catalana. Turisme, pobles, informació, i vincles diversos de comarca de La Marina Alta i el País Valencià.
La Vall d'Ebo - Costa Blanca
Poble agrícol d’origen musulmà enclavat en una zona molt inaccessible de l’interior de la Marina Alta. En època morisca hi havien despoblats dels quals només es conserven restes: Benicais, Serra, Benisuai, Millans, Cairola, Benesseit i La Solana.
La Vall d'Ebo - Viquipèdia
La Vall d'Ebo, o Ebo, és una població de la comarca de la Marina Alta, situada al País Valencià. Les dades municipals de 2003 donen una població de 323 habitants, de gentilici ebolins. La seua economia ha estat tradicionalment agropecuària.
La Vila Joiosa - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
La Vila Joiosa - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de la Marina Baixa, als vessants marítims de les serres prebètiques valencianes. Presenta, quant al relleu, tres faixes paral·leles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d'Orxeta (671 m alt.).
La Vila Joiosa - Viquipèdia
La Vila Joiosa (oficialment La Vila Joiosa/Villajoyosa), anomenada normalment La Vila i antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 Km al nord-est de la ciutat d'Alacant. Taula de continguts.
La Vila Turisme
Publicació Electrònica digital dedicada al turisme que visita o vol visitar la Vila Joiosa (Marina Baixa). Gastronomia, festes, història, la vila moderna, … Comenta les principals activitats, notícies i agenda local de la població.
La web de Gorga
Pàgina personal dedicada a la població de Gorga, municipi de la comarca del Comtat. Geografia, fotografies, història, missatges a mòbils de Gorca, notícies, entreteniment i enllaços a altres webs veïnes.
La Xara
Web d’aquesta entitat menor de Dénia (Marina Alta). Gent xarera, fotos, fòrum i història de La Xara. Es considera a Sant Mateu com a fundador i fou el que li donà el nom de "Xara", que ve a significar així com "Llar rocós i ple d'herbes".
La Xara - Viquipèdia
La Xara és un poble de la Marina Alta constitüit administrativament com entitat local menor del municipi de Dénia, té 1.583 habitants (1-01-2010). Comprén les partides de Pinella, Caragussos, Casa Blanca, Punta de Benimaquia i Benimaquia.
L'Alcúdia - Viquipèdia
L'Alcúdia de Cocentaina (també coneguda com L'Alcudieta o L'Alcúdia del Comtat) és una pedania de Cocentaina, El Comtat. Està situada entre la localitat de Cocentaina i l'Alqueria d'Asnar. Al seu terme municipal s'hi produeix vi.
L'Alfàs del Pi - Costa Blanca
Informació d'interès i recursos turístics del Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. L’Alfàs del Pi s'origina com nucli fortificat en l'interior per a defensa enfront dels atacs dels pirates berberiscos.
L'Alfàs del Pi - Viquipèdia
L'Alfàs del Pi és una població de la Marina Baixa. El municipi està dividit en dos nuclis importants: l'Alfàs, que és el nucli principal, i l'Albir, situat a la vora de la mar als peus de Serra Gelada i forma un contínuum amb Benidorm i Altea.
L'Alguenya - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vinalopó Mitjà, frontera amb l'antic regne de Múrcia. El terme ocupa un altiplà a 1000 m d'altitud, envoltat per muntanyes. Com a tota la zona hi ha pedreres de marbre blanc. Pertangué al Pinós de Monòver; entre el 1940 i el 1950.
L'Alguenya - Viquipèdia
Oficialment i en castellà és Algueña. Municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà. El municipi és a 34 km al sudoest d'Elda, i compta amb dos nuclis de població: L'Alguenya i La Solana, on viuen uns 60 dels 1.464 habitants.
L'Alqueria d'Asnar - Costa Blanca
Alqueria és topònim musulmà que significa nucli de poblament ocupat per un clan familiar. El nom de Asnar ho pren del senyor que dicto la carta de poblament l’any 1626, després de l’expulsió dels moriscs d’aquesta localitat.
l'Alqueria d'Asnar - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat situat a la vall alta del riu d'Alcoi, al pla de Muro. El riu d'Alcoi travessa el terme de N a S. El terme és format per un sector principal (0,73 km2) i dos enclavats, un entre els termes municipals de Muro del Comtat i Cocentaina.
L'Alqueria d'Asnar - facebook
Població de procedència musulmana. El poble va pertenèixer a la familia Ferris al s. XVI. En 1609 estaba integrada per 14 families de moriscos, uns 63 habitants. Avui son més de 500 els que viuen a aquest petit poble de la comarca del Comtat.
L'Alqueria d'Asnar - Viquipèdia
L'Alqueria d'Asnar, antigament també coneguda pel Ràfol Blanc, és una població valenciana de la comarca del Comtat. Ubicada sobre la vora dreta del riu Serpis, que travessa la població de part a part, en plena plana de Muro.
Llíber - Costa Blanca
És el poble més xicotet, amb els seus 498 habitants, de la Vall de Pop. Tradicionalment vinculada a Xaló, de la que és veïna i de la que s’independitzà. La seua economia és agrícola de agricultura de secà, especialment raïm, taronja o ametler.
Llíber - Viquipèdia
Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. El re-compte poblacional del 2005 dóna 930 habitants. La seua economia és agrícola de secà: raïm, ametlla i taronja.
L'Orxa - Costa Blanca
L´Orxa és l´últim poble que creua el riu Serpis en el seu parsimoniós discórrer per la província d´Alacant camí de Gandia.El seu nom antic, Perputxent, al·ludeix al vall en què està enclavat. El Castell Templari, l’església, l’ermita i fàbrica de llum.
L'Orxa - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, a la serralada prebètica valenciana, amb relleu accidentat: serra de l'Albureca (tossal del Serrello, 764 m), la Solana (836 m), la Safor (1 011 m). Entre la Safor i la Carrasqueta (prolonga la serra de Benicadell).
L'Orxa - Viquipèdia
Població de la comarca del Comtat. Antigament també coneguda com Perputxent. Hi ha jaciments de diferents èpoques arreu del terme: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vesants del castell (Edat de Bronze); Canassia, ...
L'Orxa Rural Turistic
El castell d'origen musulmà, l'antiga via de tren, parcs naturals, coves amb pintades prehistòriques, carrers estrets i curvats, gent de poble, clima fresc, menjars tipics, embotit artesà, el forn de llenya, muntanyes, festes patronals, el valencià …
Los Montesinos - Costa Blanca
Els Montesinos deu el seu nom a la família nobiliària que regí els destins de les terres on s’enclava el poble. Des de les reformes del Cardenal Belluga al Baix Segura va ser prosperant i amb ella Els Montesinos, fins arriba avui a 2.393 habitants.
Los Montesinos - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme comprèn l'antic sector del municipi d'Almoradí separat de la part principal pel terme d'Algorfa. La població és de 3 126 h (2006). La parròquia és dedica al Pilar.
Los Montesinos - Turi Vega
El terme està situat en l'extrem Sud de la província d'Alacant i de la Comunitat Valenciana, al Sud de la comarca del Baix Segura, en les terres que tradicionalment han conformat el "camp o secà", allunyat de l'horta o terres regades pel Segura.
Millena - Costa Blanca
Billeneta és el seu antic nom. Millena és famosa per ser la qual comença les festes de l´estiu en la Muntanya d´Alacant. Billeneta, entre Gorga i Cocentaina, és un poble elevat amb una agricultura típica de secano amb producció d´ametlla i oli.
Millena - valencians.es
Municipi de la comarca del Comtat, situat en el Vall de Travadell, en una zona accidentada per la serra de la Caraita i pels contraforts de la serra d'Almudaina. Limita amb els termes municipals d'Almudaina, Balones, Benillup, Cocentaina i Gorga.
Millena - Viquipèdia
Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és una poble de la comarca del Comtat. Un 80,12% dels habitants parlen valencià. La població té l'origen en una masia musulmana situada als voltants de l'històric castell de Travadell.
Monòver - Viquipèdia
Monòver és una població de la comarca del Vinalopó Mitjà. La denominació oficial manté la doble toponímia Monòver/Monóvar. Demografia i economia. Edificis d'interés. Enllaços relacionats ...
Montfort - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes. Població d'origen islàmic, fou inclosa per Alfons X de Castella al terme d'Alacant.
Montfort - Viquipèdia
Montfort és un municipi situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà. Compta amb 6.497 habitants. En el s. XIII, la localitat rebia el nom de Nompot i després es canvià el nom pel de Montfort.
Montfort del Cid - Costa Blanca
El nom original era Mompot que passà a ser Montfort a què li afegiren, "del Cid" per la serra que s’alça als seus voltants amb aquest nom. El poble té un perfil àrab amb carrers concèntrics al voltant de l’antiga mesquita. Va ser domini de Reialenc.
Mosquera
Poble anex a Alcalalí (Marina Alta). Fou un poble format per unes 30 cases, forn, almàssera i cementiri musulmà. A l'edat mitjana els seus moradors ja utilitzan els alchub (pous a nivell del sòl), amb aigua clara que encara usen els agricultors.
Mosquera - Viquipèdia
Mosquera és una partida del terme municipal d'Alcalalí (Marina Alta), a la riba dreta del riu Xaló-Gorgos. Va quedar despoblada amb l'expulsió dels moriscos l'any 1609 i es repoblar. Vestigis de l'alqueria. St Joan de Mosquera. El Porrat de St Joan.
Murla - Costa Blanca
Murla és la capital de la pilota valenciana, hi ha una escola que l’ensenya i els millors jugadors de la comunitat l’han fet en les seues estretes i frescos carrers. És un dels millors clubs de la història i el Nel de Murla, té placa i plaça al seu poble.
Murla - Viquipèdia
Murla és una població de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), en la Vall de Pop. D'origen musulmà, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq qui va pactar el vassallatge amb Jaume I i va conservar el senyoriu.
Muro - Costa Blanca
Informació i recursos turístics. Es troba entre els rius Serpis i Agres en el vessant meridional de la Serra Mariola. La zona plana del terme municipal coneguda popularment com "Plana de Muro" és típicament residencial.
Muro d’Alcoi - Diputació d’Alacant
Muro d’Alcoi (o Muro del Comtat) és una població estratègicament important, en la qual destaca la iniciativa i la laboriositat dels seus habitants. Marc cultural, accessos i l’àrea de descans de la font del Baladre que es troba en el llit del riu Algar.
Muro d'Alcoi - Viquipèdia
Població de la comarca del Comtat, també conegut com Muro del Comtat o, simplement, Muro, el nom oficial és la forma castellana Muro de Alcoy. L'origen més remot, restes de la Cova Beneito, poden remuntar-se fins els 35.000 anys.
murodealcoy.es
murodealcoy.es és la pàgina promocional de la Vila de Muro d’Alcoi, realitzada per Turisme de la Diputació d’Alacant. La web encara no és operativa.
Museu Municipal La Vila Joiosa
Un museu per als teus cinc sentits... toca les maquetes... olora els perfums... escolta els nostres avantpassats... juga… Descobreix al Museu Municipal de la Vila Joiosa totes les cultures que formen part de la teua història.
Mutxamel - Costa Blanca
Tradicionalment lligada a Alacant pertenció a ella durant diverses etapes fins que s’independitzà com a municipi el 1736. La seua proximitat a la capital ha propiciat que fora considerada lloc d´estiueig pels capitalinos que edificaren cases nobles.
Mutxamel - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre. El municipi comprèn, a més, l'antic lloc de Penya-serrada.
Mutxamel - Viquipèdia
Mutxamel és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí. El seu origen és musulmà i la seva etimologia és incerta. El seu nom podria derivar de la composició del vocable àrab mujmâ (mercat) i del romànic el (lloc de reunió).
Novelda - Costa Blanca
Les seues principals activitats econòmiques se centren en la producció del marbre que s’extrau en les pedreres de la comarca, la producció d’espècies com el safrà o la producció de raïm de taula embossada. Dades, història i sectors.
Novelda - Viquipèdia
Ciutat del sud del País Valencià, a la comarca del Vinalopó Mitjà i a 24 km d'Alacant. Té 27.008 habitants. Novelda, pàtria de Jordi Joan i Santacília, ha sigut des de sempre, pas o via de comunicació entre la meseta, el sud-est i el litoral Mediterrani.
Novelda Turisme
Novelda és una ciutat del sud de la Comunitat Valenciana situada a la comarca de les Valls del Vinalopó, a la ribera dreta d'aquest riu, amb una altura de 241 m. sobre el nivell del mar. Té un microclima típicament mediterrani.
Ondara - Costa Blanca
Estar sobre una petita altura dominant la vall del Safareig fa que Ondara tinga una històrica importància estratègica que ve des de l’època dels romans, dels quals s’ha trobant una necròpoli. Tradicionalment vinculada al Marquesat de Dénia …
Ondara - Viquipèdia
Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. El gentilici és ondareny o ondarenc. L'economia és bàsicament agrícola (cítrics) però la proximitat a nuclis turístics importants fan també important el sector serveis.
Onil - Costa Blanca
Pilar fonamental de la comarca coneguda com "El Valle del Joguet" Onil és famós per ser el primer centre nacional de producció de nines. Dades d'interès i recursos turístics de la vila. Patronat Provincial de Turisme Costa Blanca.
Onil - Diputació d’Alacant
Informació turística, marc cultura, l’ermita de Santa Anna, .... Està situada al Nordest del nucli urbà, als peus de la serra d’Onil i l’alt de Biscoi. La finca de la Tàpena, propietat de la Diputació d’Alacant disposa ...
Onil - Viquipèdia
Onil és una població de la comarca de l'Alcoià, a la subcomarca de la Foia de Castalla. Malgrat que el seu nom puga identificar-se amb l'Onice grec o l'Onix llatí, no se'n tenen evidències d'una ocupació anterior a l'època musulmana.
Orba - Costa Blanca
Orba és un poble enclavat en el profund interior de la Marina Alta, orgullós del seu passat morisc. Passat que es pot observar en el mateix nom de la localitat, Orba, que ve de l´àrab Ur-Obia que significa "lloc d´on brolla aigua des de la muntanya".
Orba - Viquipèdia
Orba és un municipi del País Valencià, comarca de la Marina Baixa. Enllaços externs i dades bàsiques. La present entrada és un esbós de temàtica valenciana i possiblement li caldrà una expansió substancial o una reestructuració del contingut.
Orihuela - Turi Vega
Orihuela és la capital de la comarca més extensa de la província d'Alacant, el Baix Segura, amb una extensió de 443.20001 quilòmetres quadrats. Està situada a 23 metres sobre el nivell del mar, en el sud de la Comunitat Valenciana.
Oriola - Costa Blanca
Un fet determinant per entendre la identitat oriolana és la creació del Bisbat d'Oriola. Un altre fet determinant que marca a Oriola és el riu Segura que limitava exteriorment a la ciutat i regava la fèrtil horta que és el Baix Segura.
Oriola - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems. La ciutat de 31 790 h. [2006], oriolan. Mitja lluna el turó de l'Oriolet.
Oriola - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Comunitat Murciana i ... No es fins a 1.366 cuan les conquistats abandonen Oriola, ... Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política...
Orxeta - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Orxeta - Viquipèdia
Orxeta és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa (Alacant). Compta amb 870 habitants (2009). En el terme municipal d'Orxeta es troben també els següents nuclis de població: Foia de la Senyora i l’Urbanització Bella Orxeta.
Parcent - Costa Blanca
Parcent és un poble enclavat en un vall que és un el verger verd en què abunda el cultiu d’ametlers, taronges i vinyes. En parau-les de Gabriel Miró, que visqué allí, Parcent és "paradís entre muntanyes". Allí escrigué el seu llibre "del viure".
Parcent - Viquipèdia
Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, al País Valen-cià. El riu Xaló-Gorgos travessa el seu terme. Fita amb els municipis d'Alcalalí, Murla, Benigembla, Orba i Tàrbena.
Pedanies de Muro
Pàgina de l’Ajuntament de Muro amb completa informació d’aquests tres poblets agregats al municipi de Muro d’Alcoi (comarca del Comtat): Turballos, Setla i Benàmer. Tot el municipi té un total de 7532 habitants. Fotografies.
Pedreguer - Costa Blanca
Pedreguer és un poble típicament agrícola erigit al peu de la Muntanya Gran amb abundant terreny de regadiu on es cullen cítrics i hortalisses. També té activitat industrial especialitzada en la fabricació de bosses de mà, barrets i marroquineria.
Pedreguer - Viquipèdia
Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Festes i tradicions populars, història, edificis d’interès, gastronomia, política, esports, galeria d’imatges, enllaços externs i alcaldes des de la recuperació de la democràcia.
Pego - Costa Blanca
Si es puja a la Figuereta s’albira el magnífic vergel de Pego, un mantell taronja i verd la cobreix destacant de tota la panoràmica el marjal i l’esvelta torre de l’Església de l’Assumpció. En temps de la Taifa de Dénia era una de les seues possesions.
Pego - Viquipèdia
Pego és un municipi de la Marina Alta del País Valencià de 10.878 habitants (INE 2007). Ha estat històricament centre de la vall que porta el seu nom així com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. Dades generals.
Penàguila - Costa Blanca
Penàguila és una població de notable importància històrica. El seu castell, va ser pres personalment per Jaume I El Conqueridor al cabdil rebel d’al-azraq. Informació bàsica del municipi, gastronomia, monuments, festes i esdeveniments, situ-ació…
Penàguila - Viquipèdia
Penàguila és una població de la comarca de l'Alcoià. El seu terme té 49,9 Km². D'origen musulmà, la vila estigué totalment emmurallada, i actualment hom conserven restes dels murs i algunes torres; així com diverses casalots senyorials.
Penàguila, una joia entre muntanyes
Conjunt artisticohistòric el nom del qual es fon amb el seu escut. Un àguila desplegant les seues elegants ales. Unes hores amb don Joaquín Alemany, sacerdot de 86 anys, home ple d'optimisme, enamorat del poble i mecenes de la seua parròquia.
Pilar de la Foradada - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a 25 km de la costa (punta de la Foradada, prop de la ratlla de Castella, Múrcia. El municipi se segregà d'Oriola el 1986. L'agricultura és un recurs important, basada sobretot en el regadiu d’hortalisses i cítrics.
Pilar de la Horadada - Costa Blanca
Pilar de La Foradada és un poble de recent constitució com a municipi independent. És el primer poble de la província d’Alacant que ens trobàrem venint des de Múrcia per la Ctra. N-332. La seua principal activitat econòmica és la turística.
Pilar de la Horadada - Turi Vega
Aquest municipi està ubicat en l'extrem sud de la comarca alacantina del Baix Segura, està situat a uns 54 km. de la capital murciana, a 78 km. de la ciutat d'Alacant, a 36 km. de la capital comarcal, Orihuela (Oriola), i a 20 km de Torrevieja.
Planes - Costa Blanca
El perfil de la capital de la cirera l’imposa el castell i l’esvelta torre de l’Església de l’Assumpció. Plans s’alça sobre la falda d’un xicotet turó en què s’amuntonen les blanques cases del poble recorregudes per estrets i carrerons amb pujades.
Planes - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, situat en una vall longitudinal de les serres prebètiques valencianes, al S de la serra de l'Albureca, de la del Xarpolar i de la Llombos i al N de la de l'Almudaina, dins el terme s'alcenles serres de Cantalar i de Cantacuc.
Planes - Viquipèdia
Planes és una població de la comarca del Comtat. També conegut com Planes de la Baronia. Taula de continguts: Història, demografia i economia, geografia, edificis d'interès, gastronomia, política, referències, i enllaços externs.
Polop - Costa Blanca
Informació i recursos del Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca, sobre Polop de la Marina. El ponoig, el lleó dormit de Gabriel Miró, i el perfil de la població amb la torre i l'antic cementiri marquen l'empremta visual d'aquesta població.
Polop - Viquipèdia
Polop o Polop de la Marina és una població de la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, Guadalest, i La Nucia. Els nuclis de Polop i La Nucia estan gairebé junts.
Quatretondeta - Costa Blanca
Poble agrícola amb petits turons plens d’olivar pel qual el temps passa de puntetes. El poble del novel·lista Pérez i Pérez es caracteritza per la terra argilenca i blanca que l’envolta i per les impressionants configuracions geològiques...
Quatretondeta - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, en una vall longitudinal del prebètic valencià. El terme comprèn l'ombria de l'esquerpa Serrella (1 359 m alt.), coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares. Altres llocs.
Quatretondeta - Viquipèdia
Quatretondeta és una població de la comarca del Comtat. Antigament denominada Quatredondeta de la Serrella, compta amb 137 habitants (INE 2008). Fou el poble del novel·lista Rafael Pérez y Pérez. Taula de continguts.
Rafal - Costa Blanca
L’origen del nom i població de Rafal es deu a Jerónimo de Rocamora, noble oriolà, que es casà amb María García de Lasa la qual tenia en propietat la finca que avui constitueix el terme municipal de Rafal. Fitxa bàsica del municipi.
Rafal - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura. El terme és conreat per l'agricultura per el 70%.
Rafal - Turi Vega
És un poble ben urbanitzat en el que no falten jardins i espais verds. Tots els edificis oficials són de moderna construcció: l'ajuntament, la biblioteca, correus i els col·legis. Té un auditori que fa honor a la vocació musical dels seus habitants.
Rafal - Viquipèdia
Rafal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. Es va segregar del terme general d'Oriola en el s. XVII; va formar part de la jurisdicció de la família Rocamora i va constituir el centre del marquesat de Rafal.
Ràfol d’Almúnia - Costa Blanca
Ràfol d’Almunia és la capital històrica d´aquesta zona de la Marina Alta coneguda com la Rectoria formada pel Ràfol d’Almúnia, Benimeli, Sanet i Negrals, Sagra i Tormos. És absoluta l’ascendència musulmana dels habitants de la localitat.
Ràfol d’Almúnia - Enciclopedia.cat
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, als contraforts terminals de les serres prebètiques valencianes. El territori s'allarga des del riu Girona, al S, fins a l'ombria de la serra de Segàrria pel coll del barranc de Ramon. Població en recessió.
Ràfol d’Almúnia - Viquipèdia
Ràfol d’Almúnia és una població localitzada a la Marina Alta, al País Valencià. Gentilici: Rafolenc, Rafolenca. Coordenades: 38° 49' 13? N, 0° 03' 11? O. Superfície: 4,90 km². Població (2007): 635 habitants. Mancomunitat La Rectoria.
Redovà - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Al sud-occident de la serra de Callosa (Peñón de la Lobera, 324 m.; pic d'El Chinar, 500 m; La Cruz de Enmedio, 568 m, termal amb Callosa i Cox), i el rebliment del Segura.
Redovà - Viquipèdia
Redovà (en castellà i oficialment Redován) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. Com a la resta de la comarca la parla dels 6.257 habitants que s'hi empadronaren en 2004 és el castellà.
Redován - Costa Blanca
Fundada pel mític cabdill àrab Raduan va pertànyer a la família jueva de Jaume de Santàngel. Aviat va ser poblada per àrabs i cristians que van aconseguir independitzar-se de la veïna Oriola en la primerenca data del segle XVI.
Redován - Turi Vega
És un municipi del Baix Segura que està situat entre el riu que porta este nom i la serra de Callosa. El seu terme limita: al nord amb els de Benferri, Orihuela i Cox; a l'est amb els de Cox i Callosa de Segura; al sud i a l'oest amb el d'Orihuela.
Relleu - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Relleu - Viquipèdia
Relleu és una població de la comarca de la Marina Baixa. Població d'origen musulmà, els habitants de la qual aixecaren el castell de Relleu. Fou lloc de moriscos, constituït el 1609 per 70 cases dependents de Cocentaina.
Relleu el Nostre Poble
Relleu el Nostre Poble és el portal del municipi de Relleu, a la comarca de La Marina Baixa. Inclou diferents apartats: Directori de pàgines blogs i webs del poble, notícies, fotografies, vídeos i d’altres coses d’interès.
Rikotxet Enterprises
Pàgina personal d’aquest ciutadà del municipi de Xixona, a la comarca de l’Alacantí. L’actualitat del municipi, amb informacions sobre tradicions, cultura, història o festes, presentat d'una manera humorística i desenfadada.
Riu Xaló-Gorgos - Viquipèdia
És una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca alacantina de la Marina Alta. Rep les aigües del barranc de la Font d'Aixa, passa per Gata de Gorgos i desemboca a Xàbia. Recorregut i afluents.
Rojales - Costa Blanca
Rojals és un poble tradicionalment agrícola a què creua el riu Segura. La seua agricultura s’ha especialitzat, per a optimar els seus productes, centrant-se sobretat en el cultiu de cítrics que ocupen el 70 % de la superfície cultivada.
Rojales - Turi Vega
Informació de Rojales (Rojals) del portal Turi Vega. Rojales és un poble de cultura mediterrània tradicional, que constitueix una forma d'entendre la vida, en la que l'extraversió és un fort component, que es reflectix en la seva arquitectura.
Rojals - El Baix Segura
Informació d'arròscaldós de Rojals (Baix Segura-Vega Baixa). Rojals és un poble tradicionalment agrícola, atravessat pel riu Segura. L’agricultura ha optimitzat els productes propis. Dades geogràfiques i festes locals.
Rojals - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura; arriba fins a la meitat de la salina de la Mata. Les llomes de La Atalaya (127 m), Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme.
Rojals - Viquipèdia
Municipi del Baix Segura, el riu Segura travessa el municipi. Compta amb 10.681 h, majoritàriament a Ciutat Quesada i al nucli de Las Heredades. De tradicional economia basada en l'agricultura i en l'artesania del cànem, el lli i l'espart.
Sagra - Costa Blanca
És dels pobles del Rectorat que està pegat a les Serra del Caval o del Migdía enfront del Riu Girona. Els moriscos, el 1609, se sublevaren contra l’Orde Real que els expulsava de les seues terres sent un dels últims baluards de la seua resistència.
Sagra - Viquipèdia
Sagra és un municipi situat a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Segons el cens de 2008, compta amb una població de 434 habitants. Limita amb els termes municipals de Pego al NO, El Ràfol d'Almúnia i Benimeli al NE i Tormos al S.
Saix - Costa Blanca
Fins a la segona mitat del s. XX, tingué com principal riquesa econòmica l’agricultura, amb cultius de vinya, olivera i cereals en secà, la clàssica trilogia mediterrània, i una xicoteta horta pròxima a la població regada pel riu Vinalopó.
Saix - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, transversal a les serres prebètiques valencianes. De la població activa del municipi, el 60% (1981) es dedica a la indústria, preferentment a la del calçat.
Saix - Viquipèdia
Saix (en castellà Sax) és un municipi del País Valencià de a la comarca de l'Alt Vinalopó. La seva població va passar de 2.856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i va arribar els 9.399 habitants en el cens de 2005. Festes i enllaços.
Salines - Costa Blanca
El poble estigué emplaçat històricament en les vores del mateix llac fins que el 1751 unes pluges torrencials pujaren el nivell del llac negant a la població i matant a la majoria dels seus habitants. Gastronomia, situació, festes i monuments.
Salines - Viquipèdia
Les Salines, també conegut com les Salines d'Elda, és una població de la comarca de l'Alt Vinalopó. Cavanilles va descriure aquesta llacuna com "causa destructora de viviendas y campos". Al segle XVIII causà diverses inundacions.
San Fulgencio - Turi Vega
Enclavat en plena Vega Baixa del riu Segura, té un relleu pla, flanquejat al N per la serra del Molar i molt prop de la costa, de la que dista pocs quilòmetres. Clima mediterrani, suaus hiverns i calorosos estius, i una temperatura mitjana d'uns 19º C.
San Isidro - Costa Blanca
És el municipi més jove de la província d’Alacant ja que se segregà d’Albatera el 22 de maig de 1.993. El terme s’assenta sobre una zona humida coneguda com El Saladar sobre el qual s’edificà el projecte de Pies Fundacions el Cardenal Belluga.
San Isidro - Turi Vega
Informació de San Isidro de Turi Vega. Sant Isidre és un municipi situat S de la província d'Alacant, pertany a la comarca del Baix Segura. La zona es denomina genèricament de Saladars, per la naturalesa del terreny i el caràcter dels seus sòls.
San Isidro de Albatera - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó. Destaca el conreu del cotó, farratge i magranes. El principal recurs econòmic, és la indústria (construcció, estructures metàl·liques, calçat).
San Miguel de Salinas - Costa Blanca
El seu emplaçament pertany a l’època romana que es dèia Nisdomia. Sempre ha estat vinculada a Oriola de qui es va separar-se el 1836 encara que el seu terme municipal només abraçava el nucli urbà. El 1955 s´amplià el terme municipal.
San Miguel de Salinas - Turi Vega
San Miguel de Salinas és un poble de la província d'Alacant, situat en la comarca del Baix Segura del Riu Segura, es troba ubicat en la vessant de la muntanya Calvari. Dista a 59 Km. de la capital de província i a 11 Km. del Mar Mediterrani.
Sanet i els Negrals - Costa Blanca
Sanet i Negrals és un poble agrícola a les faldes de la Serra Segaria. Amb els seus 533 habitants és el poble més important de la subcomarca de la Marina Alta coneguda com el Rectorat. Terres fèrtils amb agricultura de regadiu d’hortalisses i fruiters.
Sanet i els Negrals - Viquipèdia
Sanet i els Negrals, habitualment Sanet a seques, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta. Forma part de la Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta. Gentilici: Saneter, sanetera …
Sant Fulgenci - Costa Blanca
Fundat el 1729 de la mà del Cardenal Belluga. Aquest va aconseguir d’Oriola i Guardamar del Segura la consesió de 40.000 tahúlles de terreny insalubre i pantanosos als voltants de la desembocadura del riu Segura. Fitxa bàsica.
Sant Fulgenci - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès al N del pla deltaic del Segura. El terme conté a l'W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina.
Sant Fulgenci (Baix Segura) - Viquipèdia
Municipi del Baix Segura al marge esquerra del riu, prop de Rojals. És el municipi amb el creixement més ràpid de les Comarques del Sud ja que ha passat de 1.591 h. en 1991 a 2.888 en 1996, 4.103 en 2001 i 5.700 en l'actualitat. Agricultura, regadiu.
Sant Isidre (Baix Segura) - Viquipèdia
Sant Isidre (en castellà i oficial, San Isidro) és un municipi del País Valencià de la comarca del Baix Segura. Compta amb 1.708 habitants (2008). El terme s'estén des del vessant septentrional de la serra d'Albatera fins al centre de l'horta d'Oriola.
Sant Joan d'Alacant - Costa Blanca
Està enclavat en ple cor del Camp d’Alacant, rodejat per el El Campello, Sant Vicent del Raspeig, Alacant i Mutxamel. El Camp d´Alacant és una comarca dedicada a l´agricultura de secà a causa de les escasses i irregulars pluges.
Sant Joan d'Alacant - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l'horta d'Alacant. El lloc pertangué al terme d'Alacant; se n'independitzà el 1593, però perdé de nou la municipalitat el 1619, que no recuperà fins al segle XIX.
Sant Joan d'Alacant - Viquipèdia
Sant Joan d'Alacant és una vila i municipi valencià situat a la comarca de L'Alacantí. És el centre geogràfic de l'antiga Horta d'Alacant. Delimita amb les poblacions d'Alacant (a 7 km), Mutxamel (a 1 km) i El Campello (a 3 km).
Sant Joan de Moró
Sant Joan de Moró és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta. Limita amb Vilafamés, Borriol, Castelló de la Plana, l'Alcora i Costur. Es troba en la vall de la Rambla de la Vídua situat a una altura de 180 m. sobre el nivell del mar.
Sant Miquel de les Salines - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, que inclou en les fronteres poligonals recents algunes elevacions com La Hita (237 m alt.) i La Vieja (179 m). La Parròquia de Sant Miquel erigida el 1722.
Sant Miquel de les Salines - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Baix Segura. Conserva restes romanes, i ha sigut identificada amb l'antiga Nisdomia; va pertànyer a Oriola, de la que es segregà en 1836 després de diverses segregació i annexió; el terratrèmol de 1829 va destruir-la.
Sant Vicent del Raspeig - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres pre-bètiques valencianes meridionals. La població disseminada té prou importància. La zona industrial es troba al NW i a l'W i, seguint els camins de Canastell i Agost.
Sant Vicent del Raspeig - Viquipèdia
Sant Vicent del Raspeig (oficialment Sant Vicent del Raspeig/San Vicente del Raspeig) és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí. Es dins de l'àrea metropolitana d'Alacant. Té un fort creixement demogràfic ...
Sella - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Sella - Viquipèdia
Sella és una població de la comarca de la Marina Baixa. L'origen del poble es remunta a l'establiment d'una fortalesa musulmana, al voltant de la qual es construí un important nucli de moriscos dependent de Cocentaina. Taula de continguts.
Senija - Costa Blanca
Ha estat un poble lligat, tradicionalment, a Benissa de la que dista poc ja que només cal creuar la a-7 per a arribar-hi. Situada al peu d’una xicoteta muntanya, fent de continuació, des de la qual es pot contemplar el meravellós i fèrtil vall del Pla.
Senija - Viquipèdia
Senija és un municipi de l'interior de la Marina Alta (País Valencià), que compta amb 658 habitants (INE 2007). La seua història ha estat vinculada a Benissa, població de la qual dista poc; en el segle XVI estava poblada exclusivament per moriscs.
Som Gent d'Almudaina
Grup Facebook de gent d'Almudaina. Poble pintoresc i tranquil a l'ombra d'una torre àrab, situat al vessant nord de la serra del seu mateix nom, al marge dret del riu Serpis. La seva superfície és irregular, accidentada i ondulades…
Tarbana blogspot
Blog de coses de relacionades amb el municipi de Tàrbena, a la comarca de La Marina Baixa i, en general amb les comarques centrals valencianes. La pàgina inclou informació diversa, vídeos i fotografies. L’autor Toni Pont resideix a Elx.
Tàrbena - Costa Blanca
Completa fitxa descriptiva d’aquest municipi de la comarca de la Marina Baixa. Inclou dades generals, gastronomia, monuments, nom del regidor, festes i esdeveniments, situació, visita al municipi, esports, població, extensió, altitut, …
Tàrbena - Viquipèdia
Tàrbena és una població de la comarca de la Marina Baixa, la qual limita al nord amb Parcent, Benigembla i la Vall de Laguar; al est amb Xaló; al sud amb Callosa d’en Sarrià i Bolulla i al oest amb Castell de Castells. Taula de continguts.
Teulada - Costa Blanca
Fou un poble de cristians vells amb 52 focs, dedicats al conreu del raïm moscatel i el raïm pansa, que van edificar una església trigo-gòtica en honor a la seua Santa Patrona, Santa Catalina. Ibers i, sobretot, els musulmans hi van deixar petjades.
Teulada - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Marina Alta, al litoral del prebètic intern valencià. Nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira. Urbanitzacions: Cala Baladrar, la Cometa, Pla de Mar, Tros de la Retora, Cap Blanc, Fanadix, Moravit, Sabatera i Pinar de l'Advocat.
Teulada - Viquipèdia
Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta. El terme del municipi de Teulada abraça una extensió de 32’24 quilòmetres quadrats. Geografia, política, història, monuments i llocs d’interès.
Tibi - Costa Blanca
Web Oficial de la Costa Blanca. Tota la informació turística per a les teues vacances a Tibi. Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. Tibi és un poble xicotet i tranquil de cases blanques…
Tibi - Viquipèdia
Població d'origen musulmà, igual que el castell, que detenta la mateixa denominació. Darrere la conquesta cristiana fou donada a Sanxo de Lienda, cavaller navarrés que va lluitar junt a Jaume I.
Tibi, entorn privilegiat
Pàgina molt completa del poble de Tibi (Alcoià). La seua cultura, oci, monuments i festes. Aquesta web és un projecte del Centre Penya Roja de Tibi i la informació i les fotos que apareixen estan recollides en el arxiu de la nomenada associació.
Tollos - Costa Blanca
És el poble més xicotet de la província amb una població de 42 habitants. El fet és a causa de l’emigració que transformà als pobles agrícoles durant els anys 60 i 70. Apegat a la Solana de la Serra d’Alfaro va ser refugi morisc en la Reconquesta.
Tollos - Enciclopèdia.cat
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, dins el muntanyam prebètic intern valencià. La vall és oberta entre l'Ombria, de la serra d'Alfaro, i una àrea de turons planencs, d'uns 850 m. Les aigües són captades en part, pel barranc de Malafí i la seua xarxa.
Tollos - Viquipèdia
Població de la comarca del Comtat. D'origen àrab, fou donada per Jaume I a diversos cavallers el 1248. La seua parròquia va estar annexa a la de Benimassot des del s. XVI, i la seua església està sota l'advocació de sant Antoni de Pàdua.
Tormos - Costa Blanca
És un dels cinc pobles que formen la zona coneguda com la Rectoría. Es troba als peus de la Serra del Recingle. És el poble més petit de la Rectoría, i es dedica al conreu de fruiters i viu la vida de forma molt tranquil·la en el carrer.
Tormos - Viquipèdia
Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta. Pertany a la Mancomunitat La Rectoria i a la Man-comunitat de Serveis Socials de la Marina Alta. El gentilici és Tormer, tormera. La superfície és de 5,30 km².
Torrevella - Costa Blanca
Informació d'interès i recursos turístics del municipi de la Costa Blanca (Comarca del Baix Segura), oferits pel Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca.
Torrevella - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. Terme a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà (1,09 km2) i a l'enclavament de la Torre de la Mata, avui abasta 72,35 km2.
Torrevella - Viquipèdia
Localització de Torrevella respecte el Baix Segura ... Torrevella, antigament conegut com Torrevella de la Mata (en castellà i oficialment Torrevieja), ... Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política...
Torrevieja - Turi Vega
La sal i la mar o el mar i la sal són els elements indissolubles que marquen la història i determinen la realitat de Torrevieja. A principis del segle passat en l'actual emplaçament només hi havia una torre-sentinella, la torre vella, i unes cases…
Turisme de Castalla
Tourist Info Castalla és la pàgina oficial de l’Oficina de Turisme de Castalla. Informació general d’aquest municipi, llocs d’interès, allotjament, gastronomia, situació, serveis, festes del municipi i altres dades d’dades d’interès.
Valencians.es
Valencians.es és un portal turístic, no oficial, informatiu de les comarques valencianes. Podreu consultar informació per províncies i seguidament per municipis. Directori de webs i d’altres recursos de caire local i turístic.
Vall de Laguar.com
Participi en l'últim viatge de tots els bars (que romanen oberts!) a fora de l'església a Campell. No es pot fer aquest viatge, veure l'espai amunt i avall el pròxim 'Bars de Laguar". La versió en valencià de la web no operativa.
Vall de Perputxent
Sub-comarca històrica de la comarca del Comtat, d'uns 50 km, quadrats, que constituí una comanda de l'ordre militar de Montesa, centrada pel castell de Perputxent. Ubicada entre la serra de Benicadell (1.027 m.) i l'alt de la Creu (820 m.).
Vall de Seta
Sub-comarca de la comarca del Comtat. En la vall estan els municipis de Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos, i és una de les zones més poc poblades de les comarques Centrals del País Valencià, amb poc més de 700 h.
Villena - Costa Blanca
Villena és una vella ciutat coronada pel seu més característic símbol: un antic castell d'origen àrab. Al peu d'esta fortalesa va estar el primitiu nucli urbà... Artesania, esports, esdeveniments, excursions i paratges, festes…
Villena - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de l'Alt Vinalopó, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes. Vegetació principalment de la bosquina continental.
Villena - Viquipèdia
Història, localització. Els senyors de Villena arribaren a ostentar amplis poders polítics i judicials, així com gran capacitat per a imposar tributs. A les primeries del segle XIV …
Xàbia - Costa Blanca
Es troba al nord d’Alacant, entre els caps Sant Antoni i La Nau. El Cap de la Nau separa les badies de València i Alacant. Els atacs dels pirates feren als de la Vila endinsar-se 2 km de la Costa i murallar-se en un recinte que es mantingué fins a 1877.
Xàbia - Viquipèdia
Població de la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el Nucli Històric, amb origen al s. XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al s. XIX. Posteriorment s'hi va afegir el nou nucli turístic anomenat l'Arenal.
Xacarella - Enciclopedia.cat
Municipi del Baix Segura, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s'alça suaument cap al S; la part no conreada representa un terç de la superfície.
Xacarella - Viquipèdia
Xacarella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. S'hi parla castellà i, en 2003, hi havia 1.638 habitants governats pel PP que obtingué aqueix any 6 dels 9 regidors municipals; els altres 3 són del PSPV.
Xaló - Costa Blanca
El 1472 els musulmans que vivien a Xaló enviaven una selecció dels seus vins a la Cort de València i negociaven amb uns comerciants de Xàbia la venda d´un producte que, amb el temps, seria la base de l’economia de la Marina Alta …
Xaló - Viquipèdia
Xaló és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa. Descripció física. Introducció històrica. Monuments d'interés. Demografia. Gastronomia. Arquitectura tradicional. Rutes d'interès, …
Xaló Viu
Xaló al Pais Valencià. Xaló es un poble situat a l'extrem sud de la Marina Alta i caracteritzat, com tots ells, per les irregularitats orogràfiques que li confereixen un especial atractiu. Flora peculiar i les peculiars plantes de Xaló.
Xixona - Costa Blanca
Xixona és una ciutat històricament marcada per la seua condició fronterera ja que des del Tractat d’Almizra se la considerà plaça límit del Regne d´Aragó, la qual cosa la féu tenir un important paper en la presa de la ciutat d’Alacant en el s. XIII.
Xixona - Viquipèdia
Xixona és una població valenciana situada a la comarca de l'Alacantí. És la capital de la subcomarca de la Foia de Xixona. Dades generals, xixonencs il·lustres i llistat d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979.
Xixona On Line
Foro compartit per webs del poble on es comenta tot allò que és ... Ací t'oferim una recopilació dels millors arxius sonors dels últims anys en ràdio i TV: bromes radiofòniques, errors dels locutors, frasses mítiques de famosos,... Descarrega-te'ls.
Your Info (El Comtat)
muro d'alcoi el comtat ? Des d’aquesta pàgina vikipedista de tall enciclopèdic, obtindreu informació de la comarca del Comtat i enllaços al sinònims de la paraula. Amb moltes dades, ...

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT