CASTELLO


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
Pc Hardware


WEBS relacionades amb el tema
Agímia d'Almonesir - La Llum de les Imatges
Pàgina de Fundación La Llum de les Imatges, amb breu informació turística del municipi d’Agímia d'Almonesir (Alt Palància). Els principals llocs per a visitar al poble, les seues festes parroquials fotografies i alguns enllaços relacionats.
Aín - Viquipèdia
Municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer. El topònim del poble ve de l'àrab, i significa "indret d'aigües". D'origen musulmà, fou conquerida el 1239 per Jaume I.
Aín de la Serra d’Espadà Història breu d’una Comunitat
En el curs d’aquest estudi, la comunitat d’Aín va arribar a ser el seu poble adoptiu, i junt amb aquest nou grup d’amics intentaren investigar el seu passat, una història de supervivència en un ambient auster però bonic. Aín fou fundat abans del 1150.
Aiòder - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, als contraforts de la serra d'Espadà. La baronia d'Aiòder comprenia els pobles d'Aiòder, Vilamalur, Fuentes d'Aiòder i Torralba (Alt Millars), i Figueres (Alt Palància).
Aiòder - Viquipèdia
Aiòder (en castellà i oficialment, Ayódar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Enclavat als límits del parc natural de la Serra d'Espadà, als seus contraforts septentrionals. El municipi el separa del riu Millars.
Albocàsser - Viquipèdia
Albocàsser és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat, de la qual és la capital. Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política...
Alcalà de Xivert - Alcossebre
Població d’uns 5000 habitants, situada a la comarca del Baix Maestrat, al nord de la província de Castelló, Comunitat Valenciana. Consta de dos nuclis de població distants uns 10 km.: Alcalà de Xivert, situat cap a l’interior, i Alcossebre,
Alcalà de Xivert - Viquipèdia
Localització d'Alcalà de Xivert respecte del País Valencià, enllaços externs i dades bàsiques del municipi: gentilici, població, superfície, coordenades... Alcalà de Xivert és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat ...
Alfondeguilla al descobert
Pàgina d’informació del que a partir d’un temps serà, el nostre grup campaner. Cada exposició que s’organitza per a cada festa, cada vol i la història. Intentarem recuperar un poc el nostre passat, actuant en el present i mirant cap al futur.
Alfondeguilla al dia
Espai d’Alfondeguilla al dia, bloc informatiu de Fondeguilla (Alfondeguilla en castellà), editat per Rosa Piquer des d’aquest municipi de la Plana Baixa. Actes i festes, webs amigues, i arxiu del bloc. Visualitza el meu perfil complet.
Alfondeguilla.com
Informació del municipi de Fondeguilla (La Plana Baixa). Podeu vore les fotos de festes i el calendari de partits del Alfondeguilla C.F. Açi anunciarem coses interesants organitzades per qualsevol institució. Les webs del poble.
Algímia d'Almonesir - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terme, situat a la vall d'Almonesir, a l'aiguavés de la serra d'Espadà, molt muntanyós per la serra d'Espadà. Drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància.
Algímia d'Almonesir - Viquipèdia
Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Aín, l'Alcúdia de Veo, Almedíxer, Gaibiel, Matet i la Vall d'Almonesir. Continguts.
Algimia de Almonacid - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Algímia d'Almonesir està situat a la comarca de l'Alt Palància, ubicat en la vessant occidental del Parc Natural de la Serra d'Espadà. Municipi d'origen musulmà.
All Valencia
Empresa que es dedica a promoure la Comunitat Valenciana amb publicidad activa. Promou les activitats professionals, anunciant les seues especialitats en el portal. La possibilitat d'anunciar-se a un baix cost aconseguint uns resultats excel·lents.
Almassora - Viquipèdia
Els 17.644 habitants (almassorins) que s'hi recomptaren el 2002 es reparteixen en 5 nuclis de població: Almassora, Polígon industrial, la Platja, l’Horta i el Secà. Història, patrimoni, població etimologia, economia, vincles relacionats.
Almedíjar - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Està situat en ple cor del Parc Natural de la Serra d'Espadà, en un entorn tranquil i de gran qualitat ambiental i paisatgí¬stica. S'hi arriba per la carretera de Segorbe - Aín.
Almedíxer - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat al vessant meridional de la serra d'Espadà i en una vall a l'esquerra del Palància, drenada per la rambla d'Almedíxer, que neix vora el despoblat de l'Aiola (Aín).
Almedíxer - Viquipèdia
Almedíxer (Almedíjar en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Aín, Algímia d'Almonesir, Assuévar, Castellnou, Soneixa i La Vall d'Almonesir. Taula de continguts temàtics.
Almenara - Viquipèdia
Situada entre la costa i els contraforts de la serra d'Espadà, al sector meridional de la Plana Baixa. La vila tenia un típic plànol quadrangular, de pobla cristiana del s XIII, edificada en la falda del castell. Relleu, clima, història, ...
Altretur
Projectes i actuacions derivats d’un concepte sostenible de desenvolupament per al nostre territori de les comarques de Castelló, d’entre els quals podem destacar el turisme rural, l’educació i formació, la construcció i rehabilitació del patrimoni.
Altura - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat a la dreta del Palància, ocupa des de la plana al·luvial, pròxima al riu, fins a les muntanyes que formen la divisòria entre les conques del Palància i del Túria.
Altura - La Llum de les Imatges
Pàgina de la Fundació La Llum de les Imatges, amb breu informació turística del municipi de Altura (Alt Palància). Els principals llocs per a visitar al poble, les seues festes parroquials fotografies i alguns enllaços relacionats.
Altura - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Al cor del Parc natural de la Serra Calderona es troba la històrica vila d'Altura, a 392 m sobre el nivell del mar, envoltada de masses boscoses de pins i carrasques d’importància.
Altura - Viquipèdia
Infomació del municipi d’Altura (Alt Palància). Predomini lingüístic històric del castellà. Té una població de 3.234 habitants i una superfície de 24,97 hab/Km².
Arañuel - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Municipi de la conca alta del riu Millars. La superfície del terme és força accidentada, amb altituds que varien entre els 400 i els 800 m. El riu Millars creua el terme d'oest a est.
Aranyel - Viquipèdia
Aranyel (en castellà i oficialment, Arañuel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. En el terme municipal d'Aranyel es troba també el nucli de població de L'Artejuela, així com les masies d'El Plà. Continguts.
Aranyuel - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A l'estret del Millars, a banda i banda d'aquest riu, en una zona aspre i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous (calcaris) valls estretes i profundes.
Arenós
Antic lloc, a l'Alt Millars, contingut dins el gran castell d'Arenós, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s'instal·là, a partir del s. XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de la Pobla d'Arenós.
Ares del Maestrat - Viquipèdia
Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat. El terme municipal d'Ares limita amb els de Castellfort, Morella, Catí, Vilar de Canes, Benassal, i Vilafranca. Geografia, demografia, llocs d'interés, …
Argeleta - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris.
Argeleta - Viquipèdia
Argeleta (oficialment, Argelita) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb els municipis de Lludient, Toga, Vallat, Fanzara i Llucena. El relleu és de muntanya mitja, no sobrepassa els 800 m d'altitud.
Artana - Viquipèdia
Artana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Fondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales. La seua economia és bàsicament agrària d’oli i taronja.
Aspectes de Benassal
Pàgina de Pere-Enric Barreda, el cronista oficial de Benassal, amb molta informació. Enllaços amb pàgines comarcals. Música de fons: Himne a Benassal de P. Artola (1927-1974) (lletra de Carles i Sofia Salvador). És una de les primeres webs del Maestrat.
Assuévar - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat a l'esquerra del Palància, al vessant de la serra d'Espadà. Travessat per la rambla d'Assuévar, afluent del Palància, formada per confluència del Xòvar i Almedíxer.
Assuévar - Viquipèdia
Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Aín, Almedíxer, Xóvar i Soneixa. Envasadora d'aigua i l'excel·lent oli de la serra d'Espadà.
Atzeneta del Maestrat
Portal del poble d'Atzeneta del Maestrat (Alcalatén). Amb informació diversa sobre història, turisme, associacions i actualitat. Butlletí informatiu per correu electrònic.
Atzeneta del Maestrat - Viquipèdia
Atzeneta del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. El seu terme municipal, de 71,26 qilòmetres quadrats es troba situat just en contacte amb la comarca de l'Alt Maestrat.
Ayódar - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Arribem a la localitat des d'Onda, passant per Tales i Sueras. Situada en una vall, al costat del riu Chica. Hi viuen 200 habitants a l'hivern i al voltant de 800 a l'estiu…
Azuébar - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Accessible des de La Vall d'Uixó per la CV-230 cap a Soneja; des de València per l'autovia Sagunt-Burgos, pel desviament de Soneja cap a La Vall d'Uixó per la CV-230.
Barracas - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. És al nord de la comarca de l'Alt Palància, limita amb Terol, al costat de la Ctra. N 234. Ferrocarril Saragossa-València. Altitud de 981 m. i 42 km². La població es triplica a l'estiu.
Barraques - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l'est de la comarca. Separat de la vall del Palància per les costes d'Herragudo, que són el front de l'altiplà de Barraques, continuació dels altiplans de l'Alt Millars.
Barraques - Viquipèdia
Barraques (en castellà i oficialment, Barracas) és un municipi que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Pina, Toràs, El Toro i Viver. Està situat en el Pla de Barraques, entre les serres d'Espina, del Toro i Javalambre.
Begís - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. Fou el centre de la comanda de Begís, incorporada a la corona al s XVI (el comanador tenia vot a les corts valencianes en representació de l'orde de Calatrava).
Begís - Viquipèdia
Begís (en castellà i oficial, Bejís) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància. Poblada per musulmans, fou conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1228. Pere Fernández d'Azagra s'apoderava del seu castell.
Bejís - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Origen del riu Palància. S'hi arriba per la N-234 Sagunt-Burgos, desviament a l'altura de Viver. Pintures rupestres amb 7.000 anys d'antiguitat, restes iberes i romanes.
Bel
Web oficial del poble de Bel, agregat que pertany al municipi de Rossell, a la comarca del Baix Maestrat. Història, festes majors, cultura, notícies i com arribar-hi. A 1200 m. d’altitud, el poble es troba a 7 km de Rosell i a 13 de La Sénia.
Bell-lloc (Plana Alta) - Viquipèdia
Bell-lloc, o Bell-lloc del Pla, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Geografia, història, economia, demografia, monuments, festes i llocs d’interès. Limits del seu terme municipal.
Benafer - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant nord de la vall de Palància, a l'esquerra del riu, del qual està apartat. El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya. La ramaderia és important.
Benafer - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. S'hi arriba des de València i Castelló per la carretera Sagunt-Burgos. És a 700 m. d'altura en els contraforts de la Serra d'Espadà (Las Espinas). Pas natural etre València i Aragó.
Benafer - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Palància. Es situa al curs alt del Palància, entre aquest i la serra d'Espina. Posseeix un terme municipal amb un perímetre molt irregular. Localitates limítrofs: Caudiel, Xèrica, Pina i Viver.
Benafer - Viquipèdia
Benafer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Caudiel, Xèrica, Pina i Viver. Es troba en el curs alt del riu Palància, entre aquest i la serra d'Espina. Terme municipal amb un perímetre molt irregular.
Benafigos
Situat entre el riu Montlleó i la rambla de Benafigos, assentat sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhòspit però que li dóna gran bellesa, Benafigos és un poble de carrers retorts i estrets.
Benafigos - Viquipèdia
Benafigos és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcalatén. El seu terme municipal, de 35,6 quilòmetres quadrats es troba situat al nord de la comarca, llindant amb els municipis de Culla, Atzeneta del Maestrat i Vistabella del Maestrat.
Benafigos. Tot sobre Benafigos - Penya Independent de Benafigos
Tot sobre Benafigos: Serveis, telèfons, llocs d'interés, monuments, agricultura, indústria, fotos, fotos antigues, matança del porc, història... Benafigos, Alcalatén, Castelló de la Plana. També: Atzeneta, Vistabella, Xodos…
Benassal - Viquipèdia
Benassal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat. Les localitats limítrofes són: Vilafranca, Ares del Maestrat, Vilar de Canes, Culla i Vistabella del Maestrat. Geografia, història, demografia, llocs d'interés, …
Benicarló
Benicarló es una ciutat d´aproximadament 19.000 habitants situada a la costa Mediterranea dins de la comarca del Baix Maestrat, just al nord del País Valencià. Els rius del terme tenen una trajectòria perpendicular a la costa.
Benicarló - Links
Directori de recursos de la ciutat de Benicarló al Baix Maestrat ordenat per temes. Fet per Enrique Salaguera des de l'Universitat de Mandeburg a Alemanya.
Benicarló - Viquipèdia
Benicarló és una ciutat situada al nord del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població. Limita amb Vinaròs, Càlig i Peníscola, així com amb la Mar Mediterrània. Informació general de la població.
Benicarló.com - El Caduf Virtu@l
Guia comercial de la ciutat de Benicarló i punt de trobada dels Benicarlands i veïns del Baix Maestrat. Serveis d'Internet, publicitat, associacions locals. Tot alló que ens ajuda a fer Benicarló més nostra.
Benicarló.info
El portal de Benicarló, amb informació de serveis, directori professional, guia comercial, turística i cultural de la ciutat. Mapa interactiu de Benicarló amb la situació, Tots els descomptes de Benicarló els trobaràs en un sol lloc. Veure descomptes.
Benicàssim - Turisme de Benicàssim
Web de Turisme municipal de l'Ajuntament de Benicàssim (Plana Alta), i porta d’informació turística del municipi. Versions en valencià i d'altres idiomes, no operatius.
Benvingut a Forcall
Passeig virtual per aquest poble de la comarca de Els Ports. Apartats de localització i descripció de les festes, la història i els i paratges més emblemàtics. El municipi ofereix als seus visitants bon menjar, bon estar i, sobre tot... pau, molta pau.
Betxí - Viquipèdia
Betxí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Enllaços externs, Foto de Betxí des del Solaig, el cim més alt. Gentilici: Betxinenc, betxinenca. Tñe una població (2004) de 5.528 habitants.
Bibioj
És una caseria abandonada del municipi de Vilafermosa (Alt Millars) situada a l'oest del terme i la capital municipal. Es troba a la falda meridional del massís del Penyagolosa i la serra de la Batalla. Fou saquejat diverses vegades en la guerra civil.
Blogs d'informació i promoció de Peníscola
Informació de la localitat. Castell, gent, llocs a vistar, turisme, natura, platges, hotels, allotjaments, restaurants i activitats. Hi han paratges de gran bellesa: la Serra d'Irta, el Castell de Peniscola, els jardins del Papa Luna Benet XIII, …
Borriana - Viquipèdia
Borriana (en castellà i també oficial, Burriana) és un municipi valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa. El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca. Geografia, nuclis de població, història, demografia, economia, monuments …
Burriana 2007
Web de promoció turística de Burriana. Les platges, el Clot, el Golf Sant Gregori, l’Escola de Vela, el Club Nàutic Burriana i dedes, en general d’aquesta meravellosa població de la costa valenciana.
Cabanes (Plana Alta) - Viquipèdia
Cabanes, també conegut com Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Gentilici: Cabanyut, cabanyuda. Coordenades: 40° 09' 21? N 0° 02' 43? E.
Càlig - Viquipèdia
Càlig és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Geografia, Localitats limítrofes, Història. Demografia. Economia. Monuments. Llocs d'interès. Festes locals. Gastronomia. Enllaços externs, …
Campos d'Arenós
Poble del municipi de Montanejos (Alt Millars), emplaçat a la dreta del riu. Pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d'Arenós, del qual s'independitzà el 1842. L'església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla.
Campos d'Arenós - Viquipèdia
Campos d'Arenós (en castellà, Campos de Arenoso) va ser una població de la comarca de l'Alt Millars, al País Valencià. Va desaparèixer durant els anys 70, deshabitat primer i posteriorment anegat per a la construcció de l'Embassament d'Arenós.
Canals
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Sacanyet (Alt Palància) al vessant occidental de la serra de la Bellida. L'església (Santa Bàrbara) depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet. Població: 30 h [2009].
Canet lo Roig - Viquipèdia
Canet lo Roig és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Rossell, Sant Rafel del Riu, Traiguera, la Jana, Xert i Vallibona. Taula de continguts. Monuments. Referències. Enllaços externs.
Càrrica
[Peñalba, Penyalba]. Llogaret del municipi de Sogorb (Alt Palància), al nord de la ciutat, a la dreta del barranc de Baladrar, prop del seu aiguabarreig amb el Palància. L'església de Sant Bartomeu depèn de Sogorb. Població: 140 h [1991].
Castell d’Almonecir
Web de l'Associació Cultural Castell d'Almonecir. Visita virtual al Castell d’Almonecir, La Vall d’Almonecir i els pobles que la componen: Algimia d’Almonacid, Matet, Pavies i Vall. Weblog amb notícies. Alt Palància.
Castell de Cabres - Viquipèdia
Castell de Cabres és un municipi valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part del antic terme de Morella. Depenent de la font, alguns consideren que el municipi forma part de la comarca dels Ports.
Castellfort - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Es localitza al nord de la província de Castelló. Accés per la carretera CV-124 des d'Ares del Maestre o des de Cinctorres, també per la carretera de Villafranca.
Castellfort - Viquipèdia
Castellfort és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. Es troba situat en l'interior de la província de Castelló, en la muntanyosa comarca de Els Ports. Les rambles de La Canà i Sellumbres creuen el seu terme municipal.
Castellfort.net
Web destinada a fer de guia de llocs d'interès, festes tradicionals, serveis i notícies del municipi de Castellfort (Els Ports). També inclou algunes rutes senderistes, descripció del terme, allotjaments i restaurants i altres dades d’interés diverses.
Castellnou - Viquipèdia
Castellnou (en castellà i oficialment, Castellnovo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Almedíxer, Geldo, Sogorb, Soneixa i La Vall d'Almonesir. Taula de continguts temàtics.
Castellnou de Sogorb - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància i accidentat pels contraforts de la serra d'Espadà. El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d'Almedíxer i el barranc de l'Almúnia.
Castellnovo - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Pertany a la comarca de l'Alt Palància. S'hi arriba per la N-234 i després per la carretera CS-2301; a 4 Km de Segorbe, a la falda del turó de Sant Cristòfol. 350 m. d’altitud.
Castello.info
Portal de la Ciutat de Castelló (Plana Alta), amb informació de serveis, directori professional, guia comercial, turística i cultural de la ciutat. Mapa interactiu amb la situació. Els descomptes de Castelló els trobaràs en un sol lloc. Veure descomptes.
CastelloTur.info
Revista de turisme i natura de les comarques de Castelló. Inclou l’oferta d’hotels, cases rurals, restaurants, tendes i festes patronals d’aquestes contrades. Turisme actiu, perquè créiem que valia la pena intentar descobrir-la, conéixer-la, viure-la!
Castells de la província de Castelló. Pintures a l'oli
Conjunt de Pintures a l'oli dels castells: d'Aín, d'Alcalatén, d'Almenara, d’Atzeneta, Torre de Sant Vicent de Benicàssim, Castell de la Pobla de Benifassà, de Cervera, de Miravet, de Culla, d'Eslida, de Xerica, Recinte fortificat de Mascarell (Nules) ...
Castells del País Valencià - Viquipèdia
Articles a la categoria «Castells del País Valencià» - Viquipèdia. Fitxa dels castells del País Valencià i castells de les comarques valencianes en subcategories. Fitxa de cadascuna de les edificacions amb les seues dades.
Castillo de Villamalefa - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. El municipi es troba en la comarca de l'Alt Millars, als peus de la muntanya que corona l'antic castell, amb accés per la carretera CV-190 des del municipi de Llucena del Cid.
Catí - Viquipèdia
Catí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat. El terme de Catí té una extensió de 102,72 km² i limita amb Morella, Xert, Sant Mateu, La Salzadella, Tírig, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat.
Catimenu
Pàgina multimèdia de la reial vila de Catí, feta per Joaquim Carbó Miralles , cronista oficial de vila. Situació, extensió i la història de Catí, Alt Maestrat. Recursos, casa de la Vila, esglèsia parroquial, casa Miralles, ermites, mansos, documents.
Caudiel - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb l'Alt Millars. Accidentat al nord pels contraforts de les serres d'Espadà i d'Espina (coll d'Arenillas 1155 m). Extenses pinedes amb més de 1 300 ha de bosc.
Caudiel - La Llum de les Imatges
Pàgina de la Fundació La Llum de les Imatges, amb breu informació turística del municipi de Caudiel (Alt Palància). Els principals llocs per a visitar al poble, les seues festes parroquials fotografies i alguns enllaços relacionats.
Caudiel - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. A Caudiel s’arriba per la N-234 Sagunt -Burgos, que uneix Caudiel amb Castelló i València. Caudiel està situat en la comarca de l'Alt Palància, amb 700 habitants.
Caudiel - Viquipèdia
Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Benafer, La Font de la Reina, Gaibiel, Figueres, Xèrica, Montant, Pavies, Pina i Vilanova de la Reina. El municipi compta amb importants altures.
CdT Castelló
El Centre de Turisme de Castelló es troba emplaçat en el parc de la Pineda, un edifici singular i representatiu. Modernes instal·lacions, tecnològicament avançat i funcional, en harmonia amb l'espai circumdant, presta servici des de l'any 2007.
CdT Interior
El CdT d'Interior naix a fi de completar la infraestructura formativa de la Xarxa de Centres de Turisme vertebrada al llarg de la costa valenciana, i acostar una formació a mesura a tots els municipis d'interior de la Comunitat Valenciana.
Cedraman
Cedraman (Cedramán en castellà), és una caseria del Castell de Vilamalefa (Alt Millars) a 600 m. d'altitud, al marge del riu de Vilafermosa. Es troba situat a 6 km de la capital municipal, i és un nucli urbà que està format per 4 barris.
Cedraman
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Cedraman. Cedraman és una caseria del municipi del Castell de Vinamalefa (Alt Millars), al límit amb el de Vilafermosa. Prop seu hi ha la resclosa del pantà de Cedraman. La població era de 24 h [2009].
Cervera del Maestrat - Viquipèdia
Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment, Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Un paisatge típic de secà és el qual envolta a Cervera. Superfície muntanyenca, amb 316 m. d’altitud.
Chóvar - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de l'Alt Palància, al Parc Natural de la Serra d'Espadà. Es troba a 19 km. de Segorbe i a 18 km. de La Vall d'Uixó, amb 93 habitants. Paisatge muntanyós.
Cinctorres - All Valencia
Població de 504 habitants, situada a la comarca Els Ports, a 911 m. d'altitud. Superfície de 35,1 km². Pobles veïns són: Mata de Morella i Portell de Morella. Dades del seu ajuntament. La ciutat mes pròxima és Alcanyís, 53 km al nord-est.
Cinctorres - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Està situat al nord de Castelló, a la comarca Els Ports. Es troba a 100 km. de Castelló i a 80 km. de Vinaròs. Les activitats principals són l'agricultura i la ramaderia.
Cinctorres - Viquipèdia
Cinctorres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. El municipi està emplaçat en un petit altiplà entre la muntanya del Bovalar i la vall del riu Calders. Per la seua situació oferix unes espectaculars vistes paisatgístiques.
Cirat - Enciclopedia.cat
Municipi i cap de la comarca de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l'estret del Millars, atravessa el terme formant una meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per barrancs.
Cirat - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de l'Alt Millars, a la vall del mateix riu. S'hi arriba per la CV-20 des de la costa, passant per Onda i Torrechiva. Informació general i mapa municipal.
Cirat - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Millars. El terme municipal de Cirat limita amb les següents localitates: Aranyel, Montanejos, Montant, Torralba, Les Fonts d'Aiòder, Torre-xiva i Lludient, tots ells de la província de Castelló.
Cirat - Viquipèdia
Cirat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb els municipis de Aranyel, Montanejos, Montant, Torralba, Fontes, Torre-xiva i Lludient. El nucli urbà és a 600 m. d'altitud enmig d'un paisatge muntanyenc…
Cortes d'Arenós - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, del qual el separa el riu Morrón o d'El Rodeche. La parròquia fou creada el 1348 i l'actual església (Mare de Déu dels Àngels) fou acabada el 1545.
Cortes d'Arenós - Viquipèdia
Cortes d'Arenós (en castellà i oficialment, Cortes de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb els termes municipals de La Pobla d'Arenós, Montanejos, Aranyel, Zucaina i Vilafermosa.
Cortes de Arenoso - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut i paisatge. Població de 393 habitants, a l'interior de Castelló, a l'Alt Millars. S'hi arriba per la N-234 València direcció a Terol, agafant el desviament a Rubielos de Mora, a la província de Terol.
Costur - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alcalatén, estès a la dreta de la rambla de la Viuda, límit oriental, formant un congost, els contraforts sud-orientals de les serres de la Nevera i de la Creu. Hi han estat trobades inscripcions romanes i monedes islàmiques.
Costur - Viquipèdia
Costur és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. Limita amb Les Useres, L'Alcora, Figueroles, Sant Joan de Moró i Vilafamés. El terme municipal té una extensió de 22,05 quilòmetres quadrats.
Culla - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Maestrat, a la zona muntanyosa meridional de la comarca, en contacte amb l'Alcalatén (amb el qual limita pel riu de Montlleó, profundament engorjat gairebé fins a la seva confluència amb la rambla Carbonera) i amb la Plana Alta.
Culla - Viquipèdia
Culla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb Benassal, Vilar de Canes, La Torre d'en Besora, Albocàsser, La Serra d'en Galceran, Les Useres, Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat.
Culla, Ratllant el Cel
Full informatiu editat per l'Ajuntament de Culla. Història, tradicions, costums populars, natura, monuments, casc urbà, rutes d’accés a Culla. La versió en valencià no és operativa, tampoc ho són els altres idiomes, excepte el castellà.
Dena de Coll i Moll
És una dena del municipi de Morella (els Ports, País Valencià), situada al sud-est del terme. La Casa Gran, que forma part d'un conjunt de quatre masos situats al Moll, fa les fucions de capçalera de la dena. Dins es troba el llogaret de Vallivana.
Dena Els Castellons
Els Castellons és una dena del municipi de Morella (els Ports, País Valencià), situada al nord-oest del terme municipal. Fins el 1927, el mas de Castellons fou la capçalera i des d'aleshores questa funció l'acompleix el mas de Torre Ciprés.
Dena La Font d'en Torres
La Font d'en Torres és una dena del municipi de Morella (els Ports, País Valencià). La Torre Madó fa les funcions de capçalera i el 2009 comptava amb 10 habitants dissemintas als diversos massos de la dena. Situada al nord-est del terme.
Dena La Vespa
La Vespa és una dena del municipi de Morella (els Ports, País Valencià). El Mas de la Reineta fa les funcions de capçalera i el centre religiós és l'ermita de Sant Antoni de la Vespa. El 2009 comtava amb 33 habitants, dispersos als diferents massos.
Dena Primera del Riu
La Primera del Riu és una dena del municipi de Morella (els Ports). El Mas del Beato fa les funcions de capçalera i el 2009 comptava amb 173 habitants dispersos als diferets massos. Destaca la Fàbrica de Giner de gran importància al s. XIX.
Dena Segona del Riu
La Segona del Riu és una dena del municipi de Morella (els Ports). El 2009 comptava amb 100 habitants, 40 dels quals vivien al nucli de l'Hortal Nou, que fa les funcions de capçalera de la dena. Els restants 60 viuen disseminats als diversos massos.
Des de Vila-real
Sóc vila-realenc, professor de secundària, que s'estima Vila-real, la ciutat on vaig nàixer. Sóc un valencià amant de València, del territori, de les tradicions, de la cultura, del paisatge... Un ciutadà europeu que pensa en global i actua en clau local.
El Bellestar - Viquipèdia
El Bellestar (també Bellestar, oficialment i en castellà Ballestar o el Ballestar) és un nucli de població del municipi de la Pobla de Benifassà, en la comarca del Baix Maestrat, al nord de Castelló, ja en contacte amb la veïna província de Tarragona.
el Carbó
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Caseria de Vilafermosa (Alt Millars) formada per diversos masos vora el límit amb la província de Terol, a l'extrem septentrional del terme i a 10 km de la població. La seva población era d’11 h. [2009].
El Castell de Vilamalefa - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terme, accidentat, comprèn una estreta franja al S del Penyagolosa, que enllaça amb el nucli principal, a la vall del riu de Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta.
El Castell de Vilamalefa - Viquipèdia
El Castell de Vilamalefa (oficialment i en castellà Castilllo de Villamalefa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb Vilafermosa, Sucaina, Lludient, Xodos i Llucena. Taula de continguts temàtics.
El Collado Blanco
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre El Collado Blanco. El Collado Blanco és un nucli de població del municipi de Cirat (comarca de l’Alt Millars), vora la central elèctrica homònima. La seua población era de 3 habitants [2009].
El Mas d’en Torres
Entrevista d’en Rocher a Paco Pitarch Publicat al periòdic local Tossal Gros de les Coves de Vinromà. És el mas més al nord del terme. Per accedir-hi hem d'anar per la carretera de Tírig i, passat el km.8, agarrar el primer entrador a mà dreta.
El Meu Poble
Este blog t’aproxima el poble d´Alfondeguilla, el blog parla de la vida d’un poble normal, si vols re-descobrir Alfondeguilla estàs convidat ... passa i coneixeràs la gent del nostre poble un poble amb els nostres més i menys pèro molt simpátic.
El Romeral
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre El Romeral. El Romeral és un antic llogaret del municipi de Montanejos, a la comarca de l’Alt Millars. S’ubica dins l'antic terme de Campos d'Arenós. És situat a l'esquerra del riu Millars.
el Tormo de Cirat
Poble (418 m) del municipi de Cirat (Alt Millars), a l'E de la vila. L'església (Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat. Després de la conquesta cristiana pertangué a Abu Sa'id, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb.
El Toro - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, dins l'àrea de parla castellana del País Valencià. S'hi conserven les restes del castell i església de Santa Maria (s. XII-XIII). L'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels conté un interessant retaule de sants.
El Toro - Viquipèdia
El Toro és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Barraques, Toràs, Begís, Sacanyet i Pina. A més també limita Abejuela, Manzanera i San Agustín, a la província de Terol. Taula de continguts.
Els Llivis
Els Llivis és un caseriu i dena del municipi de Morella (els Ports, País Valencià). La capçalera de la dena l'ostenta el Mas de Torre Querol i el 2009 comptava amb 15 habitants diseminats pels diversos massos. Situada al nord-oest del terme.
Ermita de Santa Anna de Sucaina
L'Ermita de Santa Anna està dedicada a la patrona de la Vila de Sucaina (Alt Millars). Va ser construïda a la fi del s. XVIII i està situada a uns 4 km de la població, en direcció Montanejos, per la carretera CV-195. La façana està rehabilitada.
Església de Sant Roc de Fontes
L'Església de Sant Roc de Fontes (Alt Millars) és un temple catòlic construït els s. XVII i XVIII d'estil barroc. Església d’una nau amb capelles laterals entre contraforts, volta de canó amb arcs en l'interior i coberta a dues aigües en l'exterior.
Església parroquial del Salvador
L'Església parroquial del Salvador de Sucaina (Alt Millars), és un edifici construït en el s. XVI en estil renaixentista, que va ser ampliat en el segle XVIII. L'església va ser ampliada en el s. XVIII quedant configurada com es troba en l'actualitat.
Eslida - Viquipèdia
Eslida és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Es troba ubicada al centre de la Serra d'Espadà, en les proximitats del mont Espadà amb 1.041 metres d'altura. Localitats limítrofs.
Espadella - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la confluència del riu de Vilamalefa o amb el Millars. Té una petita central hidroelèctrica. Hi ha un fort corrent emigratori vers la Plana. El poble té 71 h [2006] i 294 m..
Espadella - Viquipèdia
Espadella (en castellà i oficialment, Espadilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb Toga, Vallat, Fanzara, Aiòder, Fontes i Torre-xiva. Geografia, història, demografia, economia, monuments, festes, …
Espadilla - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada a la conca del riu Millars, a 16 km. d'Onda en direcció cap a Montanejos. Pertany a la comarca de l'Alt Millars. Relleu muntanyòs amb dues conques (riu Millars i riu d'Aiòder).
Estat del Projecte de Vila-real Vilapèdia
150.000 visites rebudes des d’aleshores per part d’estudiants, professors i en general persones interessades en conèixer millor Vila-real, el projecte tenia l’interès afegit de ser la primera enciclopèdia local feta totalment en la nostra llengua.
Fanzara - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià, centrat per la vall del riu Millars, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Vilamalefa i limitat al sud per la serra de Cantallops, que el separa de la Plana Baixa.
Fanzara - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada a la comarca de L'Alt Millars, es troba aproximadament a 11 km. d'Onda per la CV-194, tot seguint el curs del riu Millars. El relleu és predominantment muntanyòs.
Fanzara - Viquipèdia
Fanzara és un municipi que es troba a la comarca de l'Alt Millars (País Valencià). Limita amb Argeleta, Vallat, Espadella, Aiòder, Suera, Tales, Onda, Ribesalbes, L'Alcora i Llucena. El relleu muntanyenc, es en una vall als peus del riu Millars.
Figueres - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional de la serra de l'Espina, que aconsegueix 1 024 m dins el terme. El territori, accidentat, és cobert en part per matollar i boscs de pins i alzines.
Figueres - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Palància. Per a trobar els primers habitants de la població, ens hauríem de remuntar a èpoques remotes. Es coneixen assentaments ibers, el que ens mostren des dels temps prehistòrics.
Figueres - Viquipèdia
Figueres (en castellà Higueras) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Caudiel, Montant, Pavies i Torralba. Municipi inserit dintre del Parc Natural de la Serra d'Espadà. Té altures de més 1.000 m. D'altitud.
Figueroles - Viquipèdia
Figueroles és un municipi que es troba a la comarca de l' Alcalatén. Envoltat per: Llucena, Les Useres, Costur i L'Alcora. Va pertànyer a la Tinença de l'Alcalatén. Després de la conquesta, Jaume I (1208-1276) concedí el domini jurisdiccional.
Fondeguilla
Benvinguts al poble de Fondeguilla a la comarca de La Plana Baixa, País Valencià. Fotos Fondeguilla. Campionat d'Espanya Paüls. Volta al terme. Història, topònims, menjars, fotos, situació i vincles locals. Web no oficial del poble.
Fondeguilla - Viquipèdia
Fondeguilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Eslida, Artana, la Vall d'Uixó, Soneixa, Xóvar i Sagunt. Està situat en el vessant meridional de la serra d'Espadà, al sud de la comarca,
Fondeguilla 1919
Fondeguilla, Plana Baixa, Serra Espadà, Castell de Castro, Parc Natural, Esglèsia, Fotos, Història, Paratge Increïble. No dubtes, si tens que dir, si tens qualsevol material, del poble, fotos, avis, comentaris, ... enviam'ho, ... recorda que som de casa.
Fondeguilla.com
Fondeguilla.com és la web no oficial del poble de Fondeguilla (Plana Baixa). Foto vídeo resum de les festes del poble, Festes d’Agost, bodes, altres festes, pasquaes, fotos delpoble, nadals, carreres, viatges amics, empreses, etc.
Fontes - Enciclopedia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre aquest municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, als contraforts de la serra d'Espadà. L'Església parroquial (Sant Roc) depèn de la d'Aiòder. L'agricultura de secà.
Fontes - Viquipèdia
Fontes (o Les Fonts d'Aiòder) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb Cirat, Torralba del Pinar, Aiòder, Espadella i Torre-xiva. Està enclavat als contraforts del Parc natural de la Serra d'Espadà.
Forcall
Completa pàgina d’aquest poble de Els Ports, amb amplis apartats amb fotos i descripció de les seues ermites, les seues festes i els seus masos. També inclou la seua geografia i història, bibliografia, aqgraïments, actualitzacions i enllaços.
Forcall - Turisme Castelló
Dades generals del municipi de Forcall. Inclou aspectes com: el medi social, recorregut urbà i paisatge. Forcall, amb un terme municipal de 39 Km², es troba situada a 720 m sobre el nivell del mar, a la comarca d'Els Ports.
Forcall - Viquipèdia
Forcall, alguns cops referenciat el Forcall, és un municipi del País Valencià que està emplaçat a la comarca dels Ports. Està situat en una vall escavada pels tres rius que conflueixen a Forcall: el Bergantes, el Cantavella i el Calders.
Fuente la Reina - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada al suroest de la província, és possible arribar des de la N-234, a l'altura de Barracas per la CV-207 i des d'Onda als Calps per la CV-207. Destaca l'agricultura ecològica.
Fuentes de Ayódar - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut i paisatge. Pertany a la comarca de l'Alt Millars i està enclavat en una de les zones més aqüíferes de la província de Castelló, a 40 km de la capital. Se situa en als contraforts de la Serra d'Espadà.
Fuentes De Ayodar - valencians.es
Fotografies i dades d’aquest municipi de l’Alt Millars. El terme municipal de Fontes limita amb les següents localitates: Cirat, Torralba, Aiòder, Espadella i Torre-xiva totes de la província de Castelló. L'agricultura ha passat a un paper secundari.
Gaibiel - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana de la rambla de Gaibiel (neix als contraforts de la serra de l'Espina, dins el terme de Vilamur, i aflueix al Palància, per l'esquerra, dins el Xericà).
Gaibiel - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada a la comarca de l'Alt Palància, actualment compta amb 217 habitants. Accés per carretera comarcal. Basat principalment en l'agricultura (conreu d'oliveres i ametllers).
Gaibiel - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Palància. La localitat és d'origen musulmà, sent conquistada per Jaime I el 28 d'agost de 1237 sent cedida a Pedro Garcés de Roda. En l'any 1534 tenia una població d'uns 50 veïns…
Gaibiel - Viquipèdia
Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir. Agricultura de secà, productes com la garrofa, l'ametlla o l'oliva.
Geldo - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Ubicat a la comarca de l'Alt Palància, a 2 km. de Segorbe, la seua capital, i junt a la N-234 Sagunt-Burgos (autovia d'Aragó), que discurreix seguint la Vall del Palància.
Geldo - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Palància. Té un menut terme municipal de 0'50 km² a la vora del Palància. Situat totalment en la vall, amb accidents muntanyencs rellevants. El nucli urbà està situat a 300 m. d'altitud.
Geldo - Viquipèdia
Geldo (antigament Xeldo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. L'única localitat amb la qual limita Geldo és Sogorb, ja que el terme municipal de Geldo està envoltat totalment per aquest. Continguts.
Giraba - Enciclopedia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Giraba. Giraba és una caseria del municipi de Lludient, a la comarca de l’Alt Millars, a la dreta del riu de Vilamalefa, aigua amunt de la vila. La seva población era de 32 habitants [any 2009].
Guapis
En aquesta pàgina podràs trobar informació sobre nosaltres, les nostres costums, les festes, etc. Així que quedeu tots invitats a gaudir de les festes de Benassal i com no, de la nostra gent. Ací el programa de festes d'aquest any.
Herbers, i res més!
Grup del facebook creat per Josep Gargallo i dedicat completament a Herbers, a la comarca de Els Ports (Castelló). Obert: tot el contingut és públic. Per a tindre a mà tots els herbesencs! Com Herbers, no hi ha res! As Herbers, there is nothing!
Herbers.cat
Una visió personal d'Herbers, de Josep Gargallo, Sacaries, on trobareu tot tipus d'informació sobre el poble, les festes, l'ermita del Sargar i un diccionari amb les paraules usuals al poble, refranys, dites, històries i altres. Domini no funciona.
Herbés - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. A la comarca d'Els Ports, limítrof amb Terol. S'hi pot arribar per Morella - Valderrobres o Monroyo. Castell del s. XIV, amb cabdalat de 1233 a 1833. Carta de poblament de 1232.
Herbeset
Herbeset és un antic municipi valencià agregat en la dècada del 1970 a Morella, capital de la comarca d'els Ports. Registra 6 habitants (INE 2007). Està assentat a la falda d'un massís i orientada al sud, la qual cosa permet que tinga sol tot el dia.
Higueras - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. En plena Serra d'Espadà, concretament al nord d'esta, s'hi accedeix per l'autovia d'Aragó, a 82 km. de València i 86 de Castelló. Església de la Puríssima Concepció.
Itinerantur - Rutes. Cultura. Natura
En Itinerantur -Rutes. Cultura. Natura.- volem que descobrisques la Cultura i la Natura d'una manera diferent a través del senderisme interpretatiu. Som traductors de paisatges i, com sempre diem, no t'ho creuràs però és real. I és Castelló.
IVinaros.info
El portal de Vinaròs (Castelló), amb informació de serveis, directori professional, guia comercial, turística i cultural de la ciutat. Mapa interactiu amb la situació, Tots els descomptes de Vinaròs els trobaràs en un sol lloc. Veure descomptes.
Jérica - La Llum de les Imatges
Pàgina de la Fundació La Llum de les Imatges, amb breu informació turística del municipi de Xèrica (Alt Palància). Els principals llocs per a visitar al poble, les seues festes parroquials fotografies i alguns enllaços relacionats.
Jérica - Turisme Castelló
Dades del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. A la comarca de l'Alt Palància, a 521 m. sobre el nivell del mar. Extensió de 78,57 km² i té diversos accessos: la N 234, la via fèrria C-5. Des de Castelló s’ha de fer transbord a Sagunt.
L’Alcúdia de Veo - Viquipèdia
L'Alcúdia de Veo és un municipi que es troba a la comarca de la Plana Baixa. El predomini lingüístic és distint en les seues tres entitats de població. Al cap del municipi, l'Alcúdia de Veo, és el castellà, mentre que a Veo i a Benitandús és el valencià.
La Artejuela
Llogaret del municipi d'Aranyuel (Alt Millars), a la zona de llengua castellana del País Valencià. Zona muntanyosa, 4 km a l'esquerra del Millars, a l'extrem septentrional del terme, prop del límit amb Cortes d'Arenós, Campos d'Arenós i Sucaina.
la Font de la Reina - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona (límit septentrional del terme), afluent del Millars, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d'Espadà i de l'Espina.
La Font de la Reina - Viquipèdia
La Font de la Reina (en castellà Fuente la Reina) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. El terme, situat en el vessant septentrional de la serra de Montalgrao, és força accidentat i esquerp i està farcit de fonts.
La Jana - Viquipèdia
La Jana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert. El terme se situa al sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat.
La Llosa - Viquipèdia
La Llosa, també coneguda com la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d'Uixó. Informació sectorial general.
La Mata - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. La Mata es troba al nord de la província de Castelló, a la comarca d'Els Ports. L'economia es basa en la ramaderia (ramat porcí, boví i oví) i l'agricultura (conreu de cereals).
La Mata - Viquipèdia
La Mata, abans anomenat la Mata de Morella, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. Situat al sector occidental de la comarca, a la frontera amb Aragó. Al terme municipal hi desemboca el riu de la Cuba al de Cantavella.
La Monzona
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre La Monzona. La Monzona és una caseria del municipi de la Pobla d'Arenós, situada a la capçalera del pantà d'Arenós (riu Millars), a 2 km del poble. La seva población era de 17 habitants [2009].
la Pobla d'Arenós - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, limitada aquí per la rambla de la Maimona (límit meridional), al S, i pel riu Morrón (o d'El Rodeche), límit nord-occidental del terme.
La Pobla d'Arenós - Viquipèdia
La Pobla d'Arenós (en castellà, Puebla de Arenoso) és un municipi que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Les seves característiques geogràfiques estan determinades pel riu Millars i els seus afluents que conformen l'orografia de la vall.
La Pobla de Benifassà - Viquipèdia
La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. El seu territori abasta la major part de la Tinença de Benifassà, dominat per les Muntanyes de Benifassà, una serra amb gran valor botànic i faunístic.
La Pobla Tornesa - Viquipèdia
La Pobla Tornesa és un municipi que es troba a la comarca de la Plana Alta. Limita amb Vilafamés, Cabanes, Benicàssim i Borriol. Enclavada en una petita vall envoltat per les serres del Desert i Borriol, portal de la plana del Pla de l'Arc.
La Pobleta d'Alcolea
La Pobleta d'Alcolea és una petita aldea del terme de Morella, situada a la dena del mateix nom. És la més septentrional del terme morellà i limita amb l'Aragó. Compta amb unes desenes d'habitants. Va ser fundada al 1244, en plena Reconquesta.
la Riera
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Riera. La Riera és una caseria del municipi de Vilafermosa, a la comarca de l’Alt Millars. Està situada a 2 km al SE del poble, a l'esquerra del riu Vilafermosa. La seua població era de 27 habitants [2009].
La Salzarella - Viquipèdia
La Salzadella (o la Salzedella), és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert, Tírig i les Coves de Vinromà.
La Sarratella - Viquipèdia
Informació general de La Sarratella. La Serratella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Limita amb els municipis de: les Coves de Vinromà, la Serra d'en Galceran i Albocàsser.
La Serra d'en Galceran - Viquipèdia
La Serra d'en Galceran és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Gentilici: Serratí, serratina. Predomini lingüístic històric: Valencià. Coordenades: 40° 16’ 10” N 0° 01’ 11” W.
La Tinença de Benifassà
Web de la Tinença de Benifassà, el territori que agrupa els pobles de La Pobla de Benifassà, Fredes, El Boixar, El Ballestar, Coratxà, Castell de Cabres, i Bel. Albergs, càmpings, hotels, allotjaments rurals, bars, restaurants i altres serveis.
la Todolella - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Ports, estès a banda i banda de la rambla de Cantavella, entre el límit amb Aragó (mola de la Todolella, 1 142 m alt.), al N, i la serra de Saranyana (1 108 m alt.), al S. El sector septentrional és drenat pel barranc de la Mola.
La Todolella - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. La Todolella està situada a la comarca d'Els Ports. S'hi accedeix per la carretera que des de Forcall arriba fins La Todolella i La Mata. A 6 km de Forcall i a 24 de Morella.
La Todolella - Viquipèdia
La Todolella és un municipi valencià situat a la comarca dels Ports. Popularment el poble és conegut també com la Tolella. Està situada en el sector central de la comarca, en el límit amb la província de Terol. Taula de continguts.
La Torre dels Domenges - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana Alta, envoltat del de Vilanova d'Alcolea (o d'En Domènec), al corredor prelitoral. Estés en paral·lel a la costa, just a ponent de l'antic traçat del camí de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat).
La Torre dels Domenges - Viquipèdia
La Torre d'en Doménec, també conegut com la Torre dels Domenges, és un municipi que es troba a la comarca de la Plana Alta. Limita solament amb Vilanova d'Alcolea, el terme del qual rodeja totalment al de la Torre d'en Doménec.
La Torre d'en Besora - Viquipèdia
La Torre d'en Besora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb Culla i Vilar de Canes. El terme de la Torre d´en Besora està situat en la part plana de la comarca de l´Alt Maestrat. Dades generals.
la Vall d'Almonesir - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, vessant meridional del central de la serra d'Espadà, a la vall mitjana de la rambla d'Almonesir. El terme comprèn els despoblats de Sant Joan d'Almonesir i de Torre-somera.
La Vall d'Almonesir - Viquipèdia
La Vall d'Almonesir (en castellà, Vall de Almonacid) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Algímia d'Almonesir, Almedíxer, Castellnou, Gaibiel, Xèrica, Matet i Navaixes. Taula de continguts.
La Vilavella - Viquipèdia
La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita solament amb Nules, que envolta el seu terme municipal per complet. Es troba situada en el sector sud-oriental de la província de Castelló.
L'Alcora - Viquipèdia
L'Alcora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. Geografia, història, economia, demografia, administració, monuments, festes i costums, i llocs d’interès. Limits del terme municipal.
l'Alcúdia de Fanzara - Enciclopedia.cat
Despoblat del terme municipal de Fanzara (Alt Millars), a la dreta del Millars. Era un antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 29 focs), que es despoblà després de l'expulsió del 1609. Era anomenat també l'Alcudieta. [Nom històric: l'Alcudieta de Fanzara].
l'Alqueria Baixa
Llogaret del municipi de Montanejos (Alt Millars), a la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap de municipi. La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos.
Las Arteas
Llogaret del municipi de Begís (Alt Palància), a la zona de llengua castellana del País Valencià, prop de la ratlla d'Aragó. Es troba dividit en dos nuclis, Las Arteas de Abajo (3 h [1996]) i Las Arteas de Arriba (despoblat). Població: 16 h [2009].
Les Alqueries
Les Alqueries, situat a la Plana Baixa, és una població que viu majoritàriament del sector agrícola, i que compta amb 3800 habitants. El topònim de Les Alqueries, la seua història i eleccions municipals. Per l’ Associació Cultural Pla Redó.
Les Alqueries - Viquipèdia
Les Alqueries és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. El terme municipal limita amb les localitats de Vila-real, Borriana, Betxí i Nules. Història, demografia, economia, monuments, festes i enllaços.
Les Coves de Vinromà - Viquipèdia
Les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià que es troba a l'extrem nord-oriental de la comarca de la Plana Alta, al límit amb l'Alt i el Baix Maestrat. Barris i pedanies, història, demografia i festes patronals.
Les Useres - Viquipèdia
Les Useres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. El municipi limita amb els següents municipis: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, La Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafamés.
Llano de la Cañada
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Llano de la Cañada. Llano de la Cañada és una caseria del municipi de Vilafermosa, a la comarca de l’Alt Millars. Està situada a 4 km al S del nucli urbà. La seva población era de 40 habitants [2009].
Lleuxa - Enciclopedia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Lleuxa. Lleuxa és un despoblat del municipi de Fanzara, a la comarca de Alt Millars. Era un poble de moriscs (15 famílies el 1563), i es despoblà amb l'expulsió de l’any 1609.
Llocs Típics de Vallibona
L'Associació Cultural Amics de Vallibona, ha creat una pàgina dedicada a aquest poble de la comarca d'els Ports, fent un homenatge al llocs típics del municipi. Activitats, actualitat, dades del poble i l'Ajuntament. vídeo.
Llucena
Compta Llucena amb un extens terme, molt esquerp i amb grans diferències d'altitud, el mont Figueres està a 370 m i 12 km més enllà en les vessants de la Penyagolosa s'arriba als 1.300 i té altres altures dignes d'esment.
Llucena - Viquipèdia
Llucena és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. Compta Llucena amb un extens terme, molt muntanyenc i amb grans diferències d'altitud. Es desconeix el moment històric de la seua fundació.
Lludient - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb l'Alcalatén, situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa i accidentat pel vessant meridional (880 m.) extrem de Penyagolosa. La població era de 192 h [2009].
Lludient - Viquipèdia
Lludient (en castellà i oficialment Ludiente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb El Castell de Vilamalefa, Sucaina, Cirat, Torre-xiva, Toga, Argeleta i Llucena. Taula de continguts del municipi.
Los Calpes
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Los Calpes. Los Calpes és una caseria del municipi de la Pobla d'Arenós, a la comarca de l’Alt Millars. Està situat al sud del poble. La seva población era de 48 habitants [any 2009].
Los Cantos
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Los Cantos. Los Cantos és una caseria a l'Oest del terme de Pobla d'Arenós (Alt Millars), a la marge dreta del riu Millars. La seua població era de 12 habitants [any 2009].
Ludiente - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de l'Alt Millars, sobre un promontori junt al riu Villahermosa. La població es dedica principalment a l'agricultura i el poble té una típica arquitectura rural.
Matet - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants meridionals de la serra d'Espadà (875 m alt.) i drenat per la rambla de Gaibiel, que travessa el terme en direcció NE-SW. Bosc de pi i alzines.
Matet - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Població a la comarca de l'Alt Palància, al sudoest de la Serra d'Espadà i al noroest a 16 km. de Segorbe. S'hi arriba per Navajas, Gaibiel i Algimia (per la carretera CV-128).
Matet - Viquipèdia
Matet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur. Es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón.
Molt lleial Vila de Catí is on Facebook
Grup de catinencs, catinenques i altres fans o amics del poble de Catí (Alt Maestrat). Tipus de privacitat: Obert: tot el contingut és públic. Registra't al Facebook per contactar amb Molt lleial Vila de Catí. Esdeveniments, fotos i enllaços.
Moncofa - Viquipèdia
Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Esports. Enllaços externs. Gentilici: Moncofí/Moncofina. Coordenades: 39° 48’ 27” N 0° 08’ 44” W. Partit Judicial: Nules.
Montán - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Les terres de Montán eren conegudes pels cartaginesos que remuntàven el Millars cercant fusta per construïr les naus. Els àrabs es van establir a Montán gràcies a les fonts d'aigua.
Montanejos - Comunitat Valenciana
La millor qualitat de Montanejos residix en la salut que "repartix". Les seues aigües posseïxen propietats curatives i estan recomanades per a les malalties digestives i del runyó. Més de mig centenar de fonts amb aigua de qualitat.
Montanejos - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Dependent de Montant, els Vallterra, en atorgar nova carta de poblament després de l'expulsió dels moriscs (50 focs el 1609), li donaren indepèndencia municipal (1612).
Montanejos - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Municipi turístic d'espectaculars paisatges a la comarca de l'Alt Millars. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, els serveis i el seu balneari.
Montanejos - Viquipèdia
Montanejos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Poble enclavat les muntanyes de la serra de Los Tajos, a la vora del riu Millars on són coneguts els estrets que formen el riu i el barranc de la Maimona.
Montant - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants nord-orientals de la serra de l'Espina, a l'E de la serra de Montalgrau. Travessa el seu terme, de Sud a Nord, el barranc de Montant.
Montant - Viquipèdia
Montant (en castellà i oficialment Montán) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb Montanejos, Cirat, Torralba del Pinar, Figueres, Caudiel i La Font de la Reina. Taula de continguts temàtics.
Morella - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d'Hortells). S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella (que donen nom a la comarca).
Morella - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada al nord de la província de Castelló, a la N-232 Vinaròs-Vitòria. Limita amb la província de Terol. És la capital de la comarca Els Ports. Ja era habitat fa 60 milions d'anys.
Morella - Viquipèdia
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital. Té setze entitats de població dins del seu gran terme municipal de 413,5 km². Taula de continguts temàtics del municipi.
Morella Turística
Portal d’informació turística de Morella, la capital de la comarca de Els Ports. És a càrrec de l’Oficina de Turisme del municipi. Cultura i patrimoni arquitectònic i natural, gastronomia, productes de la terra, events allotjament, comerços i situació.
Navaixes - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància, aigua amunt de la ciutat de Sogorb. El terme és de reduïdes proporcions: 8 km 2. D'origen islàmic, fou lloc de moriscs (190 focs el 1609).
Navaixes - Viquipèdia
Navaixes (en castellà i oficialment Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Castellnou, Xèrica, Sogorb i La Vall d'Almonesir. L'origen és una aljama musulmana propietat d'Abu Zayd.
Navajas - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Població de la comarca de l'Alt Palància, s'hi accedeix per l'autopista del Mediterrani, (A-7) eixida Puçol-Moncofa, la qual enllaça amb la carretera N-234. Serveis.
NNGG La Vilavella
La Vilavella es troba en el sector suroriental de la provincia de Castelló, al peu de la Sierra de Espadà, les elevacions apareixen com internades en la Plana, la cual presenta açi la seva amplitut minima. La distancia amb la costa és de 7 km.
Novaliches
Poble (484 m.) del municipi de Xèrica (Alt Palància), a uns 2 km de la vila, a la dreta del barranc de Benafer. L'església de Sant Miquel és sufragània de la de Xèrica. Fou municipi independent al s XIX. El 1840 hi tingué lloc la batalla de Novaliches.
Nules.com
Nules.com, el portal de Nules (La Plana Baixa). Situació del municipi, comerços i farmàcies de guàrdia, visita virtual, telèfons d’interès, allotjament, hosteleria, immobiliaries, automoció, tendes i comerços, empreses i professionals, oci…
Oficina de Turisme d’en Besora
Pàgina de l’Oficina de Turisme d’en Besora de l’Ajuntament de la Torre d’en Besora, a la comarca de l’Alt Maestrat. Tota la oferta d’allotjaments rural al municipi, llocs d'interès i informació de l’Ajuntament de La Torre d'en Besora.
Oficina de Turisme Vila-real
Web de l’ogicina. Informació, festes, rutes turístiques, imatges, oci i cultura, música, gastronomia, allotjament, agenda, publicacions i el futbol a Vila-real. La Setmana Santa de Vila-real és una de les més antigues de la província de Castelló.
Olocau del Rei - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. A la comarca d'Els Ports, limítrof amb la província de Terol, a 29 km. de Morella. L'economia d'Olocau es basa primer en l'explotació porcina i bovina i en l'agricultura.
Olocau del Rei - Viquipèdia
Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. És l'únic poble de la comarca de llengua castellana-aragonesa. Està pràcticament rodejat de territori terolenc.
Onda - Viquipèdia
Onda és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Localització i geografia, demografia, nuclis de població i partides, història, economia, museus, mitjans de comunicació, esports, festivitats, ciutats agermanades, ...
Paisatges d'Aín
N 1526, al tractar d'imposar-los el bateig els moriscos d'Aín es van sumar a la sublevació de la Serra d'Espadà, i emparant-se al refugi natural d'estes escarpades muntanyes van presentar una tenaç resistència, fins que la revolta va ser sufocada …
Palanques - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca d'Els Ports, s'accedeix per la carretera de Morella - Sorita, km. 20. Mirador del Riu Bergantes. Església i Ajuntament. Clima suau i muntanyós.
Palanques - Viquipèdia
Palanques és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. Limita amb Sorita, Morella i Forcall. Situat en una comarca muntanyenca en les proximitats del riu Bergantes en el sector nord-oest de la comarca dels Ports.
Passeig Marítim de Vinaròs
El Passeig Marítim de Vinaròs virtual. Portal d’informació turística i comercial del Passeig Marítim de Vinaròs, al Baix Maestrat. Gastronomia, agenda, situació i serveis. El contingut de la web en valencià és mínim.
Patronat de Turisme de Peníscola
Pàgina del Patronat de Turisme de Peníscola. Ofereix tota la informació d’aquesta perla de la mediterrània. Actualitats, congressos, festivals i altres esdeveniments de Peníscola, allotjaments, hotels, restaurants, activitats, webcam i serveis.
Patronat Provincial de Turisme de Castelló
El Patronat Provincial de Turisme es dirigeix a totes aquelles persones que desitgen obtindre informació sobre la Província de Castelló. Castelló, sensacions mediterrànies. La costa, cultura, l’interior, turisme actiu, gastronomia, salut, golf, …
Pavías - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Pertany a la comarca de l'Alt Palància. En els seus origens va ser una alqueria àrab que va anar convertint-se en poble per agregació d'habitatges de tipus rurals…
Pavies - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat per la serra d'Espina (973 m.), a la divisòria de les conques del Millars i Palància. El barranc d'El Salto, al la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres.
Pavies - Viquipèdia
Pavies és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Caudiel, Gaibiel, Figueres, Matet, Torralba i Vilamalur. El seu terme municipal es troba situat íntegrament al parc natural de la Serra d'Espadà.
Pedro Fabregate - Calijons
Pàgina de Pedro Fabregate, un culé natural de Càlig (Baix Maestrat). El apartat Calijons dedicat al seu poble, links de futbol, entreteniment, forum, fotos i vídeos de l’Eva Longoria i lletres de cançons. Només té algunes parts en valencià.
Peníscola - Viquipèdia
Peníscola és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat que compta amb 7.894 habitants (INE 2009). Posseeix el títol de ciutat des de l'any 1709. L'assentament inicial era al nucli medieval, avui ocupa tot el litoral, fins a Benicarló.
Peñiscola.info
Portal de Peñíscola (Castelló). Informació de serveis, directori professional, guia comercial, turística i cultural de la ciutat. Mapa interactiu de Peñiscola amb la situació. Tots els descomptes de Peñiscola els trobaràs en un sol lloc. Veure descomptes.
Penya Independent de Benafigos
Pàgina de la Penya Independent de Benafigos, una colla d'amics amb moltes inquietuds. Pàgina reivindicativa de Benafigos i la seua comarca, qui som, festes a Benafigos i a altres pobles dels voltants, fòrum, comunicats, reivindicacions mensuals…
Pina - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, accidentat al sector septentrional per la serra de Montalgrau, prolongació nord-occidental de la serra d'Espina (puig de Santa Bàrbara de Pina, 1 405 m).
Pina - Viquipèdia
Pina és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Barraques, Benafer, Caudiel, El Toro i Viver. Per part aragonesa limita amb San Agustín. L'economia pinenca es basa en l'agricultura. Un parc eòlic.
Pina de Montalgrao - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de l'Alt Palància, s'arriba a Pina per la N-234, desviament a l'altura de Barracas. Està situat a 1.030 metres sobre el nivell del mar. Altres dades.
Portalet News
Les Coves de Vinromà, el teu poble. Fotos de les festes patronals, els bous, les webs del poble, les Jornades culturals de la Plana de l’Arc, videoclip de la Unió Musical Covarxina, una peça del ball plà, etc.
Portell de Morella - Turisme Castelló
Dades municipals, medi social, recorregut urbà i paisatge. Des de Castelló s'hi accedeix per Vilafranca i després, per l'Anglesola del Cid, o bé pel camí rural del Llosar. Des de Vinaròs, s'arriba per Morella i Cinctorres. També pel camí de La Cuba.
Portell de Morella - Viquipèdia
Portell de Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. Limita amb La Mata, Cinctorres, Castellfort i Vilafranca. Amb L'Anglesola a la província de Terol. Economia de l'agricultura de secà, ramaderia d'ovelles i cabres.
portell.tk
www.portell.tk és la web dedicada a Portell de Morella, municipi de la comarca castellonenca de Els Ports. Informació turística, dades històriques del poble, tradicions, fotografies, festes, vídeos, jocs, i enllaços del municipi i dels voltants.
Puebla de Arenoso - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. S'hi accedeix per la N-234, Sagunt-Burgos, en desviar-se per Barracas. Des de Castelló també per Onda i la CV-20, pujant pel el riu Millars. Trobem la població a l'Alt Millars.
Ribesalbes - Costa Azahar
Ribesalbes, el de les blanques riberes, és un poble pertanyent a la Comunitat Valenciana, obert al món. Ostenta el tíitol de "Poble de la Ceràmica". Eel Museu de la Baronía que alberga magnifiques col·leccions de paleontología i ceràmica.
Ribesalbes - Josep Saborit Vilar
Dades recollides per a l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana (ALCV). La vila de Ribesalbes se situa a l'interior de la comarca de la Plana fent frontera lingüística amb les parles castellano-aragoneses (xurres) de l'Alt Millars. Fonètica.
Ribesalbes - Viquipèdia
Ribesalbes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Onda, l'Alcora i Fanzara. D'origen musulmà, fou donada per Jaume I el 1245 a Guillem de Pau i els seus. Evolució demogràfica.
Rossell - Viquipèdia
Municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb La Pobla de Benifassà, Sant Rafel del Riu, Canet lo Roig i Vallibona. També amb Pena-roja a la província de Terol. Compta amb nuclis més: Bel (Rossell) i les Cases del Riu (Rossell).
Sacañet - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Palància. El terme municipal es troba situat al sud-oest de la comarca en la vessant sud de la serra del Toro sent per això molt muntanyenc destacant entre uns altres el bec de la Bellida.
Sacañet y Canales - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de l'Alt Palància, al límit de la província de València. El relleu abrupte amb zones boscoses i fonts, referència de múltiples excursions en la natura.
Sacanyet - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb els Serrans. L'església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al qual pertangué, amb el poble de Canals, fins el 1842.
Sacanyet - Viquipèdia
Sacanyet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Begís, Xèrica, Teresa, El Toro, Les Alcubles i Andilla (aquestes dos darreres a la comarca de Els Serrans). Nuclis de població: Sacanyet i Canals.
San Vicente de Piedrahita
Poble del municipi de Cortes d'Arenós (Alt Millars), al S del terme, al coll de Piedrahita, a l'interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa. La seva església (Sant Vicent) depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX. Població: 136 h [2009].
Sant Domènec de Vallibona
Llogaret dins del terme municipal de Vallibona, comarca dels Ports. Sant Domènec es troba 12 km a l'est de Vallibona a la vora de la carretera que va d'aquest municipi a Rossell. El santuari de Sant Domènec de Vallibona fou fundat el 1237.
Sant Jordi - Viquipèdia
Vila i municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. El seu nom històric, i també l'oficial, és Sant Jordi del Maestrat. Limita amb Vinaròs, Càlig, Cervera del Maestrat i Traiguera. També limita amb Ulldecona a la província de Tarragona.
Sant Rafel del Maestrat - Enciclopèdia.cat
Municipi del Baix Maestrat, situat en el sector septentrional de la comarca; és limitat al N en tota la seva llargària pel riu de la Sénia (a la vegada, límit del País Valencià), i al S pel barranc de la Barbeguera, afluent del riu Cérvol.
Sant Rafel del Riu - Viquipèdia
Sant Rafel del Riu, també conegut com Sant Rafel del Maestrat, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat de la província de Castelló. Limita amb Traiguera, Canet lo Roig i Rossell. També amb la província de Tarragona.
Santa Magdalena de Polpís - Viquipèdia
Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Cervera del Maestrat, Peníscola, Alcalà de Xivert i La Salzadella. Castell de Polpís s. XI. En ruïna, però manifestament recuperable.
Segorbe - La Llum de les Imatges
Pàgina de la Fundació La Llum de les Imatges, amb breu informació turística del municipi de Sogorb (Alt Palància). Els principals llocs per a visitar al poble, les seues festes parroquials fotografies i alguns enllaços relacionats.
Sogorb - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de l'Alt Palància, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. Lloc mixt de cristians i de moriscs (700 focs cristians i 350 moriscs el 1609), fou centre de la fillola de Sogorb; els moriscs habitaven el Raval de Sogorb.
Sogorb - Viquipèdia
Sogorb (Segorbe, en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, de la qual és capital. Antigament era la seu del bisbat que avui comparteix amb Castelló de la Plana. Encara hi ha un seminari.
Soneixa - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terme es troba a la vall mitjana del Palància, drenat per la rambla d'Assuévar. És accidentat al N pels contraforts meridionals de la serra d'Espadà (Palomeras, 609 m.).
Soneixa - Viquipèdia
Soneixa és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància. La seua economia es reparteix gairebé a parts iguales entre l'agricultura, la indústria i el sector serveis, encara que darrerament pot ser hi guanye terreny el sector industrial.
Soneja - La Llum de les Imatges
Pàgina de la Fundació La Llum de les Imatges, amb breu informació turística del municipi de Soneixa (Alt Palància). Els principals llocs per a visitar al poble, les seues festes parroquials fotografies i alguns enllaços relacionats.
Soneja - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada a la comarca de l'Alt Palància, a la vall del riu Palància, en una important via de comunicacions, fet que ha afavorit els seu desenvolupament històric…
Sorita - Viquipèdia
Sorita, també conegut com Sorita de Morella, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. Situat en una zona muntanyenca en el sector septentrional de la comarca, al límit amb la província de Terol. Clima continental.
Sorita de Morella - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Ports, al límit nord-occidental de la comarca, ratllant l'Aragó. El terme s'estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen uns barrancs. El territori és molt muntanyós (mola de Palanques, al SE; serra de Millà, 949 m alt., a l'W).
Sot de Ferrer - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terme és a la vall mitjana del Palància, aigua avall de Soneixa. Agricultura de secà (400 ha) oliveres, vinya i garrofers. Regadiu (110 ha) d’hortalisses i arbres fruiters.
Sot de Ferrer - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de l'Alt Palància a la vora del riu Palància, ben comunicat per la N-234, Autovia d'Aragó. Situat a 9 Km de Segorbe, la capital de la comarca.
Sot de Ferrer - Viquipèdia
Sot de Ferrer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Sogorb, Soneixa i Algar de Palància. El terme municipal de Sot de Ferrer té una extensió de 8'60 km² sent travessat pel riu Palància.
Sucaina - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El 76% de la població es dedica a l'agricultura. La vila (175 h [2006]; 810 m.) es troba dominant la vall del barranc del Villar, a llevant. Església parroquial del Salvador.
Sucaina - Viquipèdia
Sucaina (oficialment Zucaina) és un municipi del País Valencià de la província de Castelló i a la comarca de l'Alt Millars. Població d'origen àrab. El nom prové de la paraula sukaina “caseta a la vora de la font”. La població està al costat d'una font.
Suera - Mancomunitat Espadà-Millars
El municipi de Suera es troba enclavat en la comarca castellonenca de la Plana Baixa, en els contraforts septentrionals del Parc Natural de la Serra Espadà, dins de la Mancomunitat Espadà Millars. Està drenat pel barranco de Castro, …
Suera - Viquipèdia
Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder. Economia basada en l'agricultura que va a millorar a partir del s. XIX gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl.
Tales - Viquipèdia
Tales és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Es troba a la vora del riu Sec o Veo a la vall que formen les últimes estribacions del Parc natural de la Serra d'Espadà. Gaudeix d'un clima temperat i molt sà.
Teresa - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Pertany a la comarca de l'Alt Palància, a 24 km. de Segorbe. El poble va ser fundat pels "Noradors de Bejís" després de la Reconquesta. Es situa a 630 metres del nivell del mar.
Teresa - Viquipèdia
Teresa, també conegut com Teresa de Begís, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Begís, Toràs, Viver, Xèrica i Sacanyet. Al seu terme s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze.
Teresa de Begís - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, dins la zona de parla castellana del País Valencià. El lloc formà part originalment del terme de Begís, de la jurisdicció del qual se separà el 1552. El 72% de la població activa treballa en el sector primari.
Tírig - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Maestrat, situat al NE de la comarca, entre el barranc i la serra del mas d'Enruna (867 m alt.), al límit amb els termes de la Salzedella, Sant Mateu del Maestrat i Xert (Baix Maestrat) i de Catí (Alt Maestrat) i la rambla de Valltorta.
Tírig - Viquipèdia
Tírig és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb els municipis de Catí, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinromà i Albocàsser. Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979.
Tírig (Castelló): vine i disfrutaràs
Directori de serveis de Tírig, a l’Alt Maestrat i altres planes d'interès de Tírig. Els autors de la web van participar en els dos cursos d'Informàtica que sota el nom de La Rabosa Digital - Aula d'informàtica de Tírig s'han fet al poble, des de 1997.
Toga - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, dins l'àrea de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Millars, des de la lloma de Trapos, al S (contrafort septentrional de la serra d'Espadà), fins a la solana de Lludient, ja a la vall del riu de Vilamalefa.
Toga - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Població situada a la comarca natural de l'Alt Millars. S'hi accedeix des d'Onda per la carretera CV-20, en direcció a Montanejos. L'activitat principal és l'agricultura.
Toga - Viquipèdia
Toga és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Es troba situat en una vall formada per la finalització de la Serra d'Espadà i el massís de Penyagolosa a la vora del riu Millars. Taula de continguts temàtics.
Toràs - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, dins l'àrea de llengua castellana del País Valencià. L'església parroquial (Santa Quitèria) depèn de la de Begís. Els masos són pràcticament deshabitats. El lloc pertanyia a la jurisdicció de Begís, d'on se separà el 1842.
Torás - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. A l'Alt Palància, entre les poblacions de Viver i Begís, a 9 km de la carretera nacional Sagunt-Burgos. Sembla que esta població va ser fundada pels musulmans de Begís.
Toràs - Viquipèdia
Toràs és un municipi de la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Barraques, Begís, Teresa, El Toro i Viver. Els sectors econòmics són: l'agricultura (ametler, olivera, pomes i hortalisses) i la ramaderia: ovelles i granges de porcs i avícoles.
Torques
Torcas o Villatorcas (castellà). Poble del municipi de Sogorb (Alt Palància), a la dreta del Palància, entre Xeldo i Soneixa. La seva església (Sant Francesc) depèn de la de Sogorb. Fou centre del marquesat de Vilatorques. Població: 16 h [2009].
Torralba del Pinar - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, dins l'àrea de llengua castellana del País Valencià. L'església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de Vilamalur, dins l'antic arxiprestat de Vilafermosa; al N del poble hi ha l'ermita de Santa Bàrbara.
Torralba del Pinar - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. El municipi està enclavat a la comarca de l'Alt Millars, a la vessant septentrional de la Serra d'Espadà. Accés des d'Onda-Tales-Suera-Ayódar-Torralba (CV-205 i CS-V-2231).
Torralba del Pinar - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Millars. El terme municipal de Torralba del Pinar limita amb les següents localitates: Montant, Cirat, Les Fonts d'Aiòder, Aiòder, Vilamalur, Pavies i Figueres totes de la província de Castelló.
Torralba del Pinar - Viquipèdia
Torralba del Pinar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. El relleu és molt muntanyenc i el configuren els forts pendents septentrionals de la serra d'Espadà, que baixen cap a la vall del Millars.
Torrechiva - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de l'Alt Millars, a la vorera esquerra d'este riu. S'hi arriba per la carretera CV-20, que uneix tots els pobles de la vall del Millars. Predominantment agrícola.
Torre-xiva - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers. Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars. El poble (98 h [2006]) és situat a la vora esquerra del riu.
Torre-xiva - Viquipèdia
Torre-xiva és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. L'agricultura és gairebé exclusivament de secà i els camps se situen en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats.
Traiguera - Viquipèdia
Traiguera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Geografía. Pobles limítrofs. Orígen del nom de Traiguera. Enllaços externs. Gentilici: Traiguerí, traiguerina. Coordenades: 40° 31' 32? N 0° 17' 26? O.
Traiguera.net
Traiguera.net, és el portal, no oficial de la vila de Traiguera, municipi de la comarca del Baix Maestrat. Totes les dades del municipi, les entitats, entreteniment, informació, suggerències, racó fotogràfic de Traiguera, etc.
Valencians.es
Valencians.es és un portal turístic, no oficial, informatiu de les comarques valencianes. Podreu consultar informació per províncies i seguidament per municipis. Directori de webs i d’altres recursos de caire local i turístic.
Vall d’Alba - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana Alta, situat al sector septentrional i interior de la comarca, estès entre la rambla de la Viuda, a ponent, que el separa de l'Alcalatén, la rambla del Metge o de Cabanes. Informació del massos de la Vall d’Alba.
Vall de Almonacid - Turisme Castelló
Dades del municipi, medi social, recorregut i paisatge. A 8 km. de Segorbe, vessant meridional de la serralada d'Espadà. Limita amb Matet, Algimia de Almonacid, Gaibiel, Segorbe i Castellnovo. Origen musulmà, fins al s XIII Jaume I la conquerí.
Vallat - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, estès a la vall mitjana del Millars, a cada banda del riu, a la confluència amb el riu de Vilamalefa o d'Argeleta. Fora de les ribes dels rius el terreny és rost; arriba a 510 m.
Vallat - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situat a la comarca de L'Alt Millars, s'hi accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara, després de desviar-se de la CV-20, que constitueix l'eix del Millars. La seua agricultura.
Vallat - Viquipèdia
Vallat és un municipi que es troba a la comarca de l'Alt Millars. El nucli urbà se situa al costat del riu Millars i es troba a una altura de 276 metres. El seu terme municipal és regat pel riu i en la seva proximitat es troba l'embassament de Vallat.
Vallibona - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Ports, al vessant oriental de la comarca, a la capçalera del riu Cérvol. Voltat de muntanyes: Serra de la Mola, Serra del Peiró de Vallibona -dins de Morella- el tossal Gros, Moles de la Clapissa i del Turmell, la Talaiola, i Pena de Bel.
Vallibona - Isonomia
Dades sobre el municipi: Ajuntament, Infraestructures i serveis, serveis d’oci i hoteleria, urbanisme i vivenda, comunicacions, transport, associacions, recursos naturals/paratges naturals, senders i camins i empreses agrícoles/ramaderes.
Vallibona - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Pertany a la comarca d'Els Ports. S'hi arriba per la N-232, desviament cap a Port Querol. Les activitats econòmiques són la ramaderia, l'agricultura i la construcció.
Vallibona - Viquipèdia
Vallibona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. Limita amb Castell de Cabres, La Pobla de Benifassà, Rossell, Canet lo Roig, Xert i Morella. La seva població és de 100 hab. (INE de l'any 2010).
Vallibona.com
Portal amb completa informació turística de Vallibona, municipi de la comarca castellonenca de Els Ports. Inclou informació general del poble, la seva història, tradicions, rutes properes, serveis, galeries de fotografies i enllaços relacionats.
Vallivana
Vallivana és un llogaret del municipi de Morella, Ports. Vallivana està situada 24 km al sud-est de Morella, a l'extrem oriental de la dena de Coll i Moll. Es troba tot just al costat de la carretera que va de Vinaròs a Morella. Taula de continguts.
Vilafamés més que un poble
Portal, no oficial, d’aquest municipi de la Plana Alta, a càrrec del joves de Vilafamés. Informació general, turisme, indústria, història, festes, l’aplec, la tardor cultural i eleccions municipals. Llista de correu.
Vilafamés: poble roig amb remminiscències àrabs
Vist des de la llunyania Vilafamés sorprén tant pel seu color com per la bellesa del seu emplaçament. El nucli urbà que avui dia trepigem és d’origen musulmà com demostra el mateix topònim, Beniffamez.
Vilafermosa - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant occidental del massís de Penyagolosa (1 814 m.) entre el puig i la serra del Carbo, i el coll de la Torre Alta, el barranc d'El Carro i el barranc d'El Estrecho.
Vilafermosa - Viquipèdia
Vilafermosa (oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi de la comarca de l'Alt Millars. Es troba al peu del vessant nord-oest del massís de Penyagolosa (és la població més propera a la mateixa), en la confluència dels rius Carbo i de Vilafermosa.
Vilafranca - Rosa Miralles
Poble de la província de Castelló, una de les províncies mes muntanyoses d'Espanya. Sent Vilafranca un clar exemple d'això, d'un poble de muntanya. Fotos, accessos, gastronomia, festes, hotels… Pagina personal Rosa Miralles.
Vilafranca - Viquipèdia
Municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat. Amb una població de 2520 habitants, constitueix tant el municipi més poblat com el més dens de la comarca. A més, ocupa el sisé lloc quant a densitat respecte a tota la província de Castelló.
Vilamalur - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant septentrional del sector central de la serra d'Espadà, entre la Talaia (918 m alt.) i l'alt d'El Pinar (1047 m). La seva població era de 92 habitants [2009].
Vilamalur - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada al cor de la Serra d'Espadà i a la comarca de l'Alt Millars. S'hi arriba des de Castelló de la Plana a través de la carretera CV-20, s'accedeix a la carretera CV-223 des d'Onda.
Vilamalur - Viquipèdia
Vilamalur és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Es basa la seva economia en l'activitat agrícola, principalment les cireres en varietats molt selectes i d'especial qualitat. Taula de continguts temàtics.
Vilanova d'Alcolea - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca. S'ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames.
Vilanova d'Alcolea - Viquipèdia
Dades bàsiques del municipi de Vilanova d'Alcolea, una població del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta; població superfície, gentil·lici...
Vilanova d'Alcolea - Viquipèdia
Vilanova d'Alcolea és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Limita amb els municipis: les Coves de Vinromà, la Torre d'en Doménec, Alcalà de Xivert, Bell-lloc i la Serra d'en Galceran.
Vilanova de la Reina - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alt Millars, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. És al límit amb l'Aragó, entre la serra de Pina, al S, i el riu de la Maimona (afluent del Millars), al N. El terme és molt petit i muntanyenc. La població era de 64 h [2009].
Vilanova de la Reina - Viquipèdia
Vilanova de la Reina és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb La Font de la Reina i Caudiel. El paisatge de Vilanova de la Reina és muntanyenc amb un clima mediterrani continental, a 900 m.
Vilar de Canes - Viquipèdia
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat. El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i La Torre d'en Besora. Festes i celebracions locals, …
Vila-real Virtual
Pàgina i directori amb tota la informació sobre Vila-real. Actualització constant. Web bilingüe castellà-valencià. Seccions, actualitat, el futbol, i totes les dades d'aquest municipi de la Plana Baixa.
Villahermosa del Río - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Villahermosa del Río s'alça sobre un turó a 730 metres sobre el nivell del mar, immersa en una zona d'agrestes muntanyes entre les valls del rius Carbo i Villahermosa.
Villanueva de Viver - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut i paisatge. Situada a l'oest de la província de Castelló i contigua a Terol, entre l'Alt Millars i l'Alt Palància. S'hi arriba des de la N-234 desviant a Barracas i per la CV-20 des de Pobla d'Arenós.
Villanueva de Viver - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de l’Alt Millars. El terme municipal de Vilanova de la Reina limita amb les següents localitates: Fuente la Reina i Caudiel, ambdues en la província de Castelló. Sector septentrional de la comarca.
Villores
Grup del facebook dedicat completament a informar sobre Villores, a la comarca de Els Ports (Castelló). Obert: tot el contingut és públic. És un poble situat al nord del País Valencià. Villores és un poble de poc més de 50 habitants.
Villores - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Carretera Morella-límit provincial Terol (CS-840). Una vegada passat Forcall, entrar des de la carretera CS-8402. Situat a la comarca d'Els Ports. Situat a una altura de 750 m.
Villores - Viquipèdia
Villores és un petit municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, al País Valencià. Té 53 habitants (2008). Situat al vessant d'una muntanya a la vora del riu Bergantes. Clima continental amb suaus temperatures a l'estiu.
Villores.cat
Portal turístic del municipi de la comarca de Els Ports. El petit poble s’ha dedicat a l’elaboració d’espardenyes des de temps immemorials. Tot i que l’agricultura i la ramaderia han estat sempre una important font de riquesa per a la població.
Vinaròs - Viquipèdia
Vinaròs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és capital. És el municipi valencià més septentrional per la costa, limitant amb Catalunya. Alcaldes des de la recuperació de la democràcia.
Vistabella del Maestrat - Viquipèdia
Vistabella del Maestrat és un municipi de la comarca de l'Alcalatén. Limita amb Vilafranca, Benassal, Culla, Benafigos, Atzene-ta del Maestrat, Xodos i Vilafermosa de la província de Castelló; Mosqueruela i Puertomingalvo de la província de Terol.
Viver - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Palància, avall del Collado Royo. Un sector envoltat pel terme de Xèrica. S'estén des de l'alt d'Herragudo (1 076 m.), la penya d'El Águila i altres contraforts.
Viver - La Llum de les Imatges
Pàgina de la Fundació La Llum de les Imatges, amb breu informació turística del municipi de Viver (Alt Palància). Els principals llocs per a visitar al poble, les seues festes parroquials fotografies i alguns enllaços relacionats.
Viver - Turisme Castelló
Dades del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. S'hi arriba per carretera, la N-234, i per ferrocarril, línia Sagunt-Saragossa, fins a Xèrica. Va ser fundada per En Marc Porci Cató, l'any 193 a. C. Al 1237 fou conquerida pel rei En Jaume I.
Viver - Viquipèdia
Viver és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Xèrica, Teresa, Toràs, Barraques, Pina i Benafer. La economia agrària ha quedat marginada pel sector serveis ja que Viver és una típica localitat estiuenca.
Web d’Aín
Guia del poble. Situat en ple cor del Parc Natural de la Serra Espadà, a 495 m. sobre el nivell del mar, als peus del Pic Espadà (1099 m.), Aín és un acollidor poble de 168 habitants, que conserva tot el sabor dels pobles de muntanya.
Webcam de Peníscola
La xicoteta península emmurallada s'endinsa en el mar. La imatge de la webcam mostra el seu monument més cèlebre; el castell del papa Luna, Benet XIII, vigila des de dalt el blanc llogaret de la ciutadella.
Webcam Segorbe
L'important passat històric de la ciutat de Segorbe, en Castellón Costa Azahar, que segueix sent seu episcopal, ha deixat les seues empremtes en monuments de gran bellesa com la catedral, l'antic hospital, l'ajuntament o el museu municipal.
Xeldo - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb (que gairebé l'envolta) i de Castellnou. Cinquanta ha són de conreus de regadiu.
Xeresa.org
Contingut íntegre de la revista cultural. L’associació inicià la seua tasca en gener de 2000, quan el seus membres, la major part professionals de l’ensenyament, ens proposàrem publicar una revista trimestral de caràcter cultural i local.
Xèrica - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El carrer de Jaume I volta la vila pel sector antic, fins a la plaça d'El Olmo o del Mercat (amb una interessant font de marbre negre). Església parroquial de Santa Àgata.
Xèrica - Viquipèdia
Xèrica és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Sacanyet, Teresa, Viver, Benafer, Caudiel, Gaibiel, Navaixes, Altura i Les Alcubles (aquest darrer a la comarca dels Serrans). Continguts.
Xert - Chert
Un poble del Maestrat que conserva les seus costums, cuida les seves arrels, respecta el llegat des son antecessors y promou la cultura generacional. On trobaràs la moguda cultural xertolina. Per Xert passa despert.
Xert - Enciclopèdia.cat
Xert és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Canet lo Roig, La Jana, Sant Mateu i Catí. Darrere el poble s'alcen les Moles de Xert, on el cim més alt és la Mola Grossa, de 806 m.
Xilxes - Viquipèdia
Xilxes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. El poble de Xilxes està situat entre Moncofa al NE, la Vall d'Uixó al NO, la Llosa al SO i el mar Mediterrani al SE. Xilxes té una extensió de 13 km². Dades.
Xiva de Morella
Xiva de Morella o simplement Xiva és un poble situat en el terme municipal de Morella (els Ports, País Valencià) i pertanyent administrativament a aquesta. Xiva està situada a 8,5 km de la capital del municipi, en una foia, a 898 m. d'altitud.
Xiva de Morella.es
Història, festes, gastronomia, notícies, agenda, direccions, galeries de fotos i plànol de situació. La població de Xiva (Ports), és d'origen àrab, i es va construir la població als voltants del "Molí de la Cadireta o de Dalt", que va ser la primera casa.
Xodos - Viquipèdia
Xodos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. Geografia, història, economia, demografia, administració, monuments, festes i costims, i llocs d’interès. Limits del terme municipal.
Xóvar - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Palància, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, estès al vessant meridional del sector central de la serra d'Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d'Assuévar, formada entre la mateixa carena de la serra.
Xóvar - Viquipèdia
Xóvar (en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Aín, Fondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa. Conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un excel·lent oli.
Zorita del Maestrazgo - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Situada a la carretera que va de Morella al límit de la província de Terol (CS-840) fins a Sorita, situada a la comarca d'Els Ports. Fundada pels àrabs en la zona del Castell.
Zucaina - Turisme Castelló
Dades generals del municipi, medi social, recorregut urbà i paisatge. Municipi situat a la comarca de l'Alt Millars, entre muntanyes i paratges de gran bellesa. S'accedeix a través de la CV-190 des de Llucena o la CV-195 des de Montanejos.

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT