CATALUNYANORD


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
CerCAT Índex d'Internet


WEBS relacionades amb el tema
Agullons
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Agullons. Agullons és una masia del municipi de Montesquiu d'Albera, a la comarca del Rosselló- Està situada a la riba dreta del Tec. És el lloc de l'antic santuari de la Mare de Déu d'Agullons.
Aiguatèbia i Talau - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent que comprèn la vall de la riera dels Pujols (afluent, per la dreta, del riu de Cabrils) i un petit sector de la vall de Cauders. Es troba al centre de les terres àrides anomenades les Garrotxes del Conflent a ponent de la comarca.
Aiguatèbia i Talau - Viquipèdia
Aiguatèbia i Talau (francès: Ayguatébia-Talau) és un municipi nord-català de la comarca del Conflent. Forma una comuna francesa dins el departament dels Pirineus Orientals. En el municipi s'hi troben els pobles d'Aiguatèbia, i de Talau.
Aituà
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Aituà. Aituà és un poble del municipi d'Escaró, al Conflent (Catalunya Nord). Està situat entre castanyers, a 880 m alt, a l'alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles. [Nom històric: Uitesà].
Alenyà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat a la plana costanera pròxima a l'estany de Canet, entre el Rard i l'agulla de la Mar (o agulla Cabdal), séquia de regatge que marca el límit d'aquest municipi amb els d'Elna i de Sant Cebrià de Rosselló.
Alenyà - Viquipèdia
Alenyà (en francès Alénya) és un municipi del Rosselló. Situat a la planura costanera, prop de l'estany de Canet-Saint-Nazaire, entre el Reart i l'Agulla de Mar. Pertany al cantó de la Costa Radiant, creat el 1982. Taula de continguts.
Amics del Vallespir
Lloc de trobada de persones interessades en el Vallespir, associacions o entitats que vulguin compartir coneixements sobre la realitat cultural, històrica, popular, o altres aspectes de la comarca. Inclou informació històrica, cultural i lingüística.
Angostrina - Cerdanya Turisme
Es tracta del tercer terme en extensió de tota la Cerdanya. El 1973 li fou annexat, a més, l’antic municipi de Vilanova de les Escaldes. És a la part més septentrional de la comarca, a la zona axial pirinenca, limitant amb el País de Foix i el Capcir.
Angostrina i Vilanova de les Escaldes - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l'enclavament de Llívia. Comprèn gairebé tota l'ampla vall d'Angostrina, d'origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l'estany de la Bullosa.
Angostrina i Vilanova de les Escaldes - Viquipèdia
Angostrina i Vilanova de les Escaldes (en francès Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes) és un municipi de la Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Taula de continguts temàtics.
Ans
Caseria del municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya) a la dreta del riu d'Er, entre Er i Gorguja, a la carretera de la Guingueta d'Ix a Montlluís. El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia; el monestir d'Eixalada hi adquirí un predi...
Ansinhan - Wikipèdia Occitana
Ansinhan es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Personalitats ligadas amb la comuna, Somari.
Ansinyà - Viquipèdia
Ansinyà (l'endònim occità és Ansinhan i el topònim oficial en francès és Ansignan) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord. Pertany a la regió del Llenguadoc-Rosselló.
Arboçols - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, situat al límit amb la Fenolleda. El terme és drenat per rieres que desemboquen a la Tet, per l'esquerra (a l'indret del pantà de Vinçà). L'agricultura és predominantment de secà; hom conrea sobretot cereals i vinya.
Arboçols - Viquipèdia
Municipi menut del Conflent, Catalunya del Nord, que sobremira la plana del Tet amb el Canigó directament davant. Inclou el nucli homònim i un nucli secundari, Marcèvol. Fita amb Eus, Palmas, Tarerac i Vinçà, el municipi de serveis més proper.
Arçà
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Arçà. Arçà és un despoblat recent del municipi de Sornià, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat al vessant septentrional del roc del Rosselló, a la dreta de l'Adasig.
Arenyanes
Arenyanes era un antic poble a 690 m d'altitud, al territori de l'actual comuna de Glorianes, al Conflent. El nom ha tingut moltes formes, com Arengo 878, Arenianes 1011, Villa Aragnanas 1173, Arenyanes 1358, Arenyans 1628, i Arenyanes XVIIIè.
Argelers - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, en contacte entre la regió muntanyosa de l'Albera i la plana litoral rossellonesa. La costa és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses.
Argelers - Viquipèdia
També Argelers de la Marenda (en francès Argelès-sur-Mer) és un municipi del Rosselló. Limita amb Elna, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, Sureda, Banyuls de la Marenda, Cotlliure i, a l'Alt Empordà, amb Espolla. Església del segle XIV.
Arles - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir estés a banda i banda del Tec. El terme arriba, pel sud, al puig de l'Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig (1.279 m), i el drenen, a més el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, i la riera del Senyoral, a la dreta.
Arles - Viquipèdia
Arles (antigament Arles de Tec, i oficialment en francès Arles-sur-Tech) és una vila i municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. És una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, capital del cantó d'Arles.
Arletes
Arletes, (en francès Arlettes) fou un llogaret de la comuna nord-catalana de Conat, al Conflent, al vessant del coll de Bigues. Al s XIV pertanyia a la jurisdicció reial; al 1591 i al 1701 encara hi romania, sota l'autoritat del baró de Conat.
Avellanet
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Avellanet. Avellanet és un veïnat del municipi dels Masos, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). Està situat prop del límit amb el terme municipal de Prada.
Bages de Rosselló - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat als turons plantats de vinya que separen les aigües del Tec i del Rard. L'economia és dominada per la monocultura vitícola: 1 146 ha de les 1 257 conreades. La cooperativa vitícola té un celler de més 50 000 hl.
Bages de Rosselló - Viquipèdia
Bages de Rosselló (en francès Bages) és un municipi del Rosselló (Catalunya Nord). Pertany a la Comunitat de municipis del sector d'Illiberis. Població (2008): 3.834 habitants. Densitat: 320,84 hab/km². Gentilici: Bagenc, bagenca, …
Baixàs - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló. Se situa a la part oriental i meridional del massís calcari de Pena, per damunt de les terres al·luvials de la ribera de la Tet. La vinya hi té caràcter de monocultura, i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior.
Baixàs - Viquipèdia
Baixàs (en francès Baixas) és un municipi francès dels Pirineus Orientals i de la regió del Llenguadoc-Rosselló. Els seus habitants es diuen Baixanencs. Baixàs té clubs de tennis, futbol i la unió de rugbi. Taula de continguts temàtics.
Bajande
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre aquest poble del municipi d'Estavar (Alta Cerdanya), situat sota els turons silúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l'antiga Strata Ceretana dels romans, a 1 293 m d'altitud.
Banys de Molig
Nom comercial Thermes de Molitg. Barri a 1 km del nucli del municipi nord-català de Molig, al Conflent, i nom dels establiments termals que s'hi troben. El poble -de residència i estiueig- consta, té balneari, botigues, cases i una capella moderna.
Banyuls de la Marenda - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell al cap d'Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita. Limita amb l'Alt Empordà.
Banyuls de la Marenda - Viquipèdia
Banyuls (en francès Banyuls-sur-Mer) és un municipi del Rosselló (Catalunya Nord) del departament dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. La Marenda es el nom tradicional d'aquell tram de costa, Costa Vermella.
Banyuls dels Aspres - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la riba esquerra del Tec, als darrers turons de la regió dels Aspres, a la zona de contacte amb la plana litoral del Rosselló i del baix Vallespir. La vinya hi té caràcter de monocultura. La seva población era de 1.177 h [2007].
Banyuls dels Aspres - Viquipèdia
Banyuls dels Aspres és un municipi del Rosselló. Edificis: Església parroquial de Sant Andreu. Persones il·lustres: Enric Ey (1900-1977), filòsof, Gauderic Andreu Gastú (1802-1859), militar i Marcel Cazeilles (1906-?), metge militar i poeta en català.
Banyuls sur Mer - Oficina turística de Banyuls
Passejades a mar, immersiò submarina amb espades, coves fauna i flora de reserva natural única. El Municipi. patrimoni i terrer, el vì de Banyuls, manifestacions, lleures, vida asociativa, el Port, el Càmping, allotjament i restauraciò.
Bao - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat a l'esquerra de la Tet, al Riberal. L'agricultura fou la base tradicional del municipi. El sistema de regatge (introduït a l'edat mitjana pels monjos de Cuixà) aprofita les aigües de la Tet. Població: 2.974 h [2007].
Bao - Viquipèdia
Baó o Bao (en francès Baho) municipi del Rosselló (Catalunya del Nord), administrativament dels Pirineus Orientals. Cada any s'hi celebra la Identi'Cat - trobada de catalanitat a Catalunya Nord, (Associació Aire Nou de Bao) tradicions i cultura.
Belhestar - Wikipèdia Occitana
Belhestar es una comuna occitana de Lengadòc situada dins lo parçan de Fenolhedés, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, demografia, luòcs e monuments, …
Bellestar - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló. El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l'Aglí. Ès drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet.
Bellestar - Viquipèdia
Bellestar, o Bellestar de la Frontera (l'endònim occità és Belestar; el topònim oficial en francès, Bélesta) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Es a la zona de llengua occitana amb influències del català.
Bellpuig
Poble del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), a la carena que separa les valls del riu Ample (tributari del Tec) i del riu de les Bules (tributari de la Tet), al voltant de l'antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m d'altitud, i arruïnat).
Bena
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el llogaret del municipi d'Enveig (Alta Cerdanya), situat a 1 600 m d'alt., en un coster del pic de Bena (contrafort del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta).
Bennat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Bennat. Bennat és un llogaret del municipi del Tec, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat a la Comalada, al camí del Tec a Sant Guillem de Combret. És documentat ja l’any 881.
Boaçà
Informació de l’Enciclopèdia sobre Boaçà. És un despoblat del municipi d'Alenyà (Rosselló), a mig camí entre aquest poble i Tesà. Hi havia un castell, esmentat des del 1322, anomenat mas Blan. La seva església era dedicada a sant Martí.
Bolquera - Cerdanya Turisme
És a la solana de l’Alta Cerdanya, a la part oriental de la comarca, a l’altiplà de la Perxa. El tren Groc passa a migdia del poble de Bolquera, tocant al límit amb la Cabanassa. L’estació es troba a 1.593 m., en la carretera de Montlluís a Puigcerdà.
Bolquera - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a l'altiplà de la Perxa, a la divisòria d'aigües del Segre i de la Tet, a la riba dreta d'aquest riu, límit del terme. Terreny molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals. Bolquère (francès).
Bolquera - Viquipèdia
Bolquera ([bul'ke??]) és un municipi de la Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Altitud: 1,613 msnm (màx.:2.099 mín.:1.478). Gentilici: Bolquerats. Superfície: 17,61 km². Població 2008: 789 habitants.
Bompàs - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat al Riberal, a les terrasses fluvials de la riba esquerra de la Tet. L'economia és basada totalment en l'agricultura (675 ha conreades); el regadiu, que aprofita l'aigua del riu a través de canals d'irrigació.
Bompàs - Viquipèdia
Bompàs (en francès Bompas) és un municipi del Rosselló. Situat a la vora de la Tet, en el camí de Salses a Ruscino, s'anomenava abans Malpàs. El nom va ser canviat al segle XIII després de la construcció d'un pont sobre el riu. Continguts.
Bordoll
Bordoll (Bourdoull en francès) és un antic poble nord-català, a 1.033 m d'altitud, en el terme de l'actual comuna d'Orellà, al Conflent, però molt a prop d'Aiguatèbia i de Ralleu. En l'actualitat només en resten unes ruïnes. És esmentat el 957.
Brangolí
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el veïnat del municipi d'Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m, sota la muntanya de Bell-lloc, a l'esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís del Carlit i s'uneix a Ur al riu d'Angostrina, i formen el Raür.
Breses
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Veïnat del municipi de Mosset (Conflent), al S del terme, a la dreta de la riera de la Castellana. Entre el veïnat i el monestir de Corbiac hi ha l'antic emplaçament del poble de Mosset. És esmentat el 1019.
Brullà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector meridional de la plana rossellonesa que limita amb el Vallespir; és travessat pel Tec, on s’estén la major part del terme. La base de l'economia és l'agricultura. Hi ha 356 ha conreades: 253 vinya i 55 d'arbres fruiters.
Brullà - Viquipèdia
Brullà (en francès Brouilla) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Referències: INSEE Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població.
Bula d'Amunt - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, siuat als Aspres, al límit amb el Conflent, a la dreta del riu del Bolès, que separa el terme dels de Prunet i Bellpuig i de Casafabre. Territori sec i accidentat, que ha permès desenvolupar l'agricultura ni la ramaderia.
Bula d'Amunt - Viquipèdia
Bula d'Amunt (['bul?ð?'mun], en francès Boule-d'Amont) és un municipi del Rosselló. S'hi troba el priorat de Santa Maria de Serrabona. Consta, a més de Bula d'Amunt, dels nuclis d'Arsós i el Veïnat de Baix. Referències i enllaços.
Bulaternera - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la part baixa de la vall del Bolès, prop de la Tet, en contacte entre els Aspres i el Riberal. És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera. Té boscs d'alzines i garriga. Població: 790 h [2007].
Bulaternera - Viquipèdia
Bulaternera (més correctament Bula de Terranera o també Bula d'Avall, en francès Bouleternère) és un municipi del Rosselló. Capella de Sant Nazari de Barbadell: Construcció preromànica i romànica situada a 3km del municipi.
Cabanes
Poble del municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló) a 35 m d'altitud, vora la riba dreta del Tec, a 2 km de Sant Genís, al nord. És esmentat ja el 854. Església preromànica i romànica (s. X-XI) dedicada a Santa Coloma. Fou un priorat benedictí.
Cabestany - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana vitícola de Perpinyà, entre els cursos de la Tet i del Rard, en una antiga zona pantanosa. La població, que es triplicà entre el 1836 i el 1911 (1 553 h), augmenta a causa de la proximitat de la ciutat de Perpinyà.
Cabestany - Viquipèdia
Municipi del Rosselló. Un fill il·lustre n'és el trobador Guillem de Cabestany. També dóna nom a l'escultor medieval conegut com a Mestre de Cabestany, autor, entre d'altres, de la parcialment desapareguda portalada del Monestir de Sant Pere de Rodes.
Caladroer
Poble (354 m alt) i antic castell del municipi de Bellestar de la Frontera (Fenolleda), a l'W del coll de la Batalla. En la frontera francocatalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre el Rosselló.
Calce - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat al petit massís calcari de la serra de Pena, entre l'Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cabanac) i que forma el límit septentrional del terme, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet.
Calce - Viquipèdia
Calce és un municipi del Rosselló. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Enllaços externs. Gentilici: Calcès, calcesa. Superfície: 23,77 km². Població (2008): 228 habitants, …
Càldegues
Poble (1153 m) del municipi de la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la confluència amb el Segre, al llarg de l'antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà. Església parroquial de Sant Romà (romànica).
Callastre - Enciclopedia.cat
Caseria del municipi d'Estavar (Alta Cerdanya), a 1320 m d'altitud, als contraforts meridionals del pla de la Perxa. El canal de Callastre, que pren l'aigua del riu d'Eina, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajanda.
Callastre - Viquipèdia
Llogaret del municipi cerdà d'Estavar, situat a 1.320 m. en un dels contraforts al sud del pla de la Perxa. La línia de ferrocarril de la Cerdanya passa vora el nucli, a menys distància de l'estació d'Estavar que no pas Bajande, Estavar més allunyat.
Calmella - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al límit amb els Aspres, entre el coll de Prunet i el coll d'Oms. La part meridional del terme, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard.
Calmella - Viquipèdia
Calmella, (en francès Calmeilles) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Administrativament comuna del departament dels Pirineus Orientals. Església parroquial romànica de Sant Feliu i Santuari de la Mare de Déu del Coll.
Cameles - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al N dels Aspres, al límit amb la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs. La seva población era de 463 h [2007].
Cameles - Viquipèdia
Cameles, (en francès Camélas) és un municipi del Rosselló que consta del nucli homònim i dels de Polig i Vallicrosa. Personatges il·lustres: Honorat Ciuró (1612 - 1674), Andreu Turon i Vaquer (1815 - 1886), i Adrienne Cazeilles (1923).
Campelles
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Campelles. Campelles és un despoblat del municipi de Vilafranca de Conflent, al Conflent (Catalunya Nord). Al s X era possessió del monestir de Ripoll i a partir del s XI dels senyors de Bell-lloc.
Campome - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent a la vall de la Castellana, entre Mosset i Catllà de Conflent. Terme accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent. La vegetació natural, força degradada, amb rodals de bosc.
Campome - Viquipèdia
Campome ([k?m'pum?], estàndard [k?m'pom?], en francès Campôme) és un municipi nord-català de la comarca del Conflent. Administrativament forma una comuna francesa dins el departament dels Pirineus Orientals. Continguts.
Camporsin - Wikipèdia Occitana
Camporsin (Campoussy en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Personalitats ligadas amb la comuna.
Campossí - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Conflent, a la dreta de l'Adasig, avall de Sornià. Presenta els contraforts de la roca Gelera (1 100 m). La supefície agrícola de 148 ha: 4 ha de vinya i 143 ha de cereals i farratges, per a la ramaderia d'ovins.
Campossí - Viquipèdia
Campossí, o Camporsí (l'endònim occità és Camporsin i el topònim oficial en francès, Campoussy), és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. A més del nucli de Campossí també hi ha el de Palmas.
Canavelles - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la alta de la comarca (l'antiga vall d'Engarra), a l'esquerra de la Tet, aigua amunt de la vall de Cabrils. El riu passa engorjat (congost de les Graus), i això ha fet que fora la via tradicional de la Cerdanya a Perpinyà.
Canavelles - Viquipèdia
En francès Canaveilles. Municipi nord-català de la comarca del Conflent. Forma una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. En el seu terme hi ha el llogaret de Llar, antic municipi independent fusionat amb Canavelles el 1821.
Canet de Rosselló - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la costa, entre la Tet, que en forma el límit nord, i l'estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet) al sud, que pertany gairebé tot al terme, del qual ocupa poc menys d'un terç (782 ha). Població: 12.368 h [2007].
Canet de Rosselló - Viquipèdia
Canet de Rosselló (en francès Canet-en-Roussillon) és un municipi nordcatalà de la comarca del Rosselló. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. 10.182 hab.
Cànoes - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana entre Tuïr i Perpinyà, en una zona de conreu intensiu de fruiters i vinya. La producció vinícola es troba dins la zona del vi dolç natural de les Costes de l'Alt Rosselló i del vi de gran qualitat de Rosselló dels Aspres.
Cànoes - Viquipèdia
Cànoes, (en francès Canohès) és un municipi del Rosselló. Personatges il·lustres: Julien Panchot (1901-1944), membre de la Resistència francesa mort després de la massacre de Vallmanya. Referències i enllaços externs.
Cantó d'Arles
És una divisió administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals. El cantó d'Arles està compost per 8 municipis del Vallespir, del Rosselló i del Conflent: 5 del Vallespir, 2 del Conflent i 1 del Rossello.
Cantó de Sant Pau de Fenollet
El cantó de Sant Pau de Fenollet (Occitània) està compost per 11 municipis, que formen part de la comarca de la Fenolleda: Sant Pau de Fenollet (oc: Sant Paul de Fenolhet) (capital del cantó) ...
Caramanh - Wikipèdia Occitana
Caramanh (en francés: Caramany) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Vilatge d'Occitània. Geografia umana.
Caramany - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l'Aglí, que travessa el terme d'W a E. És accidentat al sud pels vessants septentrionals de la serralada que separa les valls de la Tet i de l'Aglí (coll de Colomines, 699 m alt), en part cobertes de bosc.
Caramany - Viquipèdia
Caramany (l'endònim occità és Caramanh) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Els seus habitants són anomenats Carmagnola (carmanhòls en occità). Caramany és conegut per la seva presa i el llac.
Casafabre - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana del Bulès, a la zona dels Aspres que limita amb el Conflent. A causa de la migradesa dels recursos econòmics (bosc i agricultura de secà) ha estat sempre dels municipis de menys poblament del Rosselló.
Casafabre - Viquipèdia
Casafabre, (en francès Casefabre) és un municipi del Rosselló. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Enllaços externs. Gentilici: Casafabrí, casafabrina. Superfície: 6,99 km².
Cassanhas - Wikipèdia Occitana
Cassanhas (Cassagnes en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Cassanyes - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló, a la dreta de l'Aglí. El terme davalla des del Picalbell Gros (540 m), que el separa de la vall de la Tet, fins a l'Aglí, el límit és drenat per torrents, entre els quals la riera de la Teixonera.
Cassanyes - Viquipèdia
Cassanyes (l'endònim occità és Cassanhas i el topònim oficial en francès, Cassagnes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Se situa a la zona de llengua occitana tot i certes influències del català.
Castell de Salses
Salses és esmentat ja en l'antiguitat. El topònim sembla derivar de les aigües salades, riques de magnesi, que brollen de les diverses fonts del terme. Imatges del Castell de Salses del Motor Club Girona.
Castellnou dels Aspres - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a l'extrem N dels Aspres. És drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet, a la qual desemboca al Soler), que forma, en una gran part del curs, el límit occidental, i per la Canta-rana.
Castellnou dels Aspres - Viquipèdia
Castellnou dels Aspres, (en francès Castelnou) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Comuna francesa dels Pirineus Orientals. Es sobre un turó amb un castell. El municipi pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.
Castellrosselló - Enciclopedia.cat
Poble del municipi de Perpinyà (Rosselló), a l'E de la ciutat, a la dreta de la Tet. És l'emplaçament de l'antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals. Amb la reconquesta carolíngia, després del 769…
Catalogne Selon Margarida
La Catalunya després de la Margarida. Web personal amb tot d’informació de tradicions populars catalanes i costums peculiars de Banyuls de la Marenda (comarca del Rosselló) i de la Catalunya Nord.
Catalunya Nord
Pàgina feta per Andreu Guiu, des del Principat de Catalunya, que conté un llistat de vincles sobre sobre tots els àmbits i sectors socials de tota la Catalunya Nord.
Catllà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, a la seva confluència amb la Tet, límit meridional del terme. Comprèn també les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes. Hi ha petites extensions de bosc (alzines).
Catllà - Viquipèdia
Catllà és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Aquesta població fou un domini del monestir de Sant Miquel de Cuixà (alou de Catllà). Edificis d'interès, personatges il·lustres, alcaldes des del 1793 i demografia.
Catnord.cat
Portal creat per persones i entitats lligades a la terra, llengua, i cultura. Volem que se parli de tota la nostra riquesa, la nostra identitat, tot el d'un país, Catalunya. Campanyes, informació, tribuna, agenda i enllaços catalans per temes.
Cauders de Conflent - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir. Accidentat per la serra que separa les conques de l'Aude i de la Tet (pic del Bastard, 2095 m; i de Castelló, 2045 m), i drenat per la riera de Cauders, afluent de la de Ralleu.
Cauders de Conflent - Viquipèdia
Cauders de Conflent o de Calders o Cauders, (en francès Caudiès-de-Conflent) és un municipi del Conflent, als Pirineus Orientals. A hores d'ara, amb una població de tan sols 6 persones, és el municipi catalanoparlant més petit. En despoblació.
Cauders de Fenollet - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda a l'extrem NE de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana que corre en direcció EW i forma un corredor entre muntanyes per on passen la carretera i el ferrocarril de Perpinyà a Tolosa. El terme limita amb la serra d'Arquièras.
Caudièrs de Fenolhet - Wikipèdia Occitana
Caudièrs de Fenolhet (Caudiès-de-Fenouillèdes en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Luòcs e monuments, …
Caudiers de Fenollet - Viquipèdia
Caudiers de Fenollet (l'endònim occità és Caudièrs de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Caudiès-de-Fenouillèdes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Hi ha el Castellfisel, un antic castell.
Celrà (Orellà)
Celrà és un antic poble de l'actual comuna d'Orellà, a la comarca nord-catalana del Conflent. En romanen només ruïnes i vestigis de l'antiga església. És documentat ja al 1010, amb el nom de villare Cirlano, i posteriorment se l'anomena Celra.
Censà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1 791 m alt). El terme, dins la zona més àrida del Conflent (les Garrotxes del Conflent).
Censà - Viquipèdia
Censà (amb ortografia tradicional Sansà o etimològica Sançà, i en forma oficial en francès Sansa) és un municipi de la comarca nord-catalana del Conflent. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Continguts.
Centernac - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l'Aglí, avall de la gorja de la Fou. El terme és accidentat al sud per la serra de Vergèrs (584 m alt), en part coberta de bosc (roures i alzines). El conreu més important és la vinya (43 ha).
Centernac - Viquipèdia
Centernac, tradicional Sant Arnac (occità Centernac o Çantarnac i francès Saint-Arnac), és un municipi de la comarca de la Fenolleda, als Pirineus Orientals. El nom prové del llatí Centernaco, al s XII apareix com "Sent Ernach", després "Sant Arnach".
Centernac - Wikipèdia Occitana
Centernac (Saint-Arnac en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Personalitats ligadas amb la comuna, …
Cerdanya Virtual.com
Tota la informació de la tota la Cerdanya, la catalana i la francesa. Tot sobre la comarca de la Cerdanya; Hotels, guia de restaurants, rutes, excursions, guia de immobiliaries, fòrum, aventura, llar, guia d’establiments comercials …
Ceret - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, estès del sud a la serralada que separa el Vallespir de l'Alt Empordà, entre el roc de Frausa (1450 m) i el pic de les Salines (1333 m). Cobert de boscs de roures i castanyers i d'alzines sureres.
Ceret - Viquipèdia
(Nom oficial francès, Céret) és la capital del Vallespir, a la Catalunya Nord. El seu terme està en part al pla, a uns 175 metres sobre el nivell del mar, i en part a 1.400 metres d’alt. Administrativament la regió del Llenguadoc-Rosselló, a França.
Cervera de la Marenda - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al límit amb l'Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins el cap de Cervera. Vers l'interior s'estén fins a la serra que limita la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan.
Cervera de la Marenda - Viquipèdia
Cervera de la Marenda (en francès Cerbère) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya Nord, que pertany al departament francès de Pirineus Orientals i regió de Llenguadoc-Rosselló. Limits: Banyuls de la Marenda i Portbou a l'Alt Empordà.
Cirac - Enciclopedia.cat
Poble del municipi de Rià i Cirac (Conflent), a la dreta de la Tet, al voltant del castell de Cirac. Prop seu hi ha l'església de Sant Joan de Dossorons (dita també Sant Joan del Pla de Cirac). El lloc és esmentat ja des del 937. [Nom històric: Sirac].
Clairà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l'esquerra de l'Aglí. Terme drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l'esquerra, de l'Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles. La superfície agrícola és de 1 052 ha; hi predomina la vinya.
Clairà - Viquipèdia
Clairà (en francès Claira) és un municipi del Rosselló. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Enllaços externs. Gentilici: Clairanenc, clairanenca. Població (2008): 3.508 habitants.
Clarà i Villerac - Viquipèdia
Clarà i Villerac (en francès i oficialment Clara) és un municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. El formen els nuclis de Clarà (o Clerà o Clairà) i el de Villerac. El 1822, la comuna de Villerac és reassignada a la de Clarà.
Clerà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, format per l'alta vall del riu de Llescó, molt tancada, dominada pel roc Mosquit (1901 m alt), contrafort septentrional del Canigó. Al sud-est i damunt el poble hi ha les ruïnes de l'antic castell de Sant Esteve.
Coç - Enciclopèdia.cat
Coç és un antic terme del municipi del Tec, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat on hi ha l'actual mas de Coç. Al peu de les restes de la torre de Coç (1 117 m alt) hi ha l'església de Santa Cecília de Coç. El lloc és esmentat ja el 869.
Codalet - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, on hi ha la vila de Prada. Els vessants de la vall són coberts de bosc (alzines i roures). L'agricultura aprofita l'aigua de la ribera de Taurinyà.
Codalet - Viquipèdia
Municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). En el terme es troba el monestir de Sant Miquel de Cuixà. S0hi localitza l'antic terme de la Vall de Sant Miquel , que pertany al monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Coixós
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Coixós. Coixós és un poble del municipi de Cassanyes, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat al vessant del pic Albell Gros.
Coma - Enciclopedia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Coma. Coma és un despoblat recent i antiga parròquia del municipi d'Eus, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). Està situat al vessant meridional del roc Geler, a l'antic camí de Sornià.
Conangle
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el despoblat de Conangle. Conangle és un despoblat inclós dins el municipi de Matamala (comarca nordcatalana del Capcir), a la capçalera de l'Aude.
Conat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Conat. Conat és un veïnat del municipi de Cauders de Fenollet, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat a l'esquerra de la Bolzana.
Conat - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, en una de les valls de l'esquerra de la Tet (vall de Conat), entre les d'Évol i de la Castellana, formada per la confluència de les de Noedes i d'Orbanyà, drenada per la riera de Callau, que desguassa a la Tet prop de Prada.
Conat - Viquipèdia
Conat és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. En el terme de Conat hi ha el llogaret, i antic poble independent, de Vellans. Al nord del municipi hi ha les ruïnes dels antics pobles de Nabilles i Arletes.
Corbera de les Cabanes - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al Riberal, a la zona de contacte amb els Aspres. La construcció del pantà de Vinçà ha provocat un canvi en l'agricultura: substitució de vinyes per presseguers i hivernacles, i intensificació dels conreus. Població: 977 h [2007].
Corbera de les Cabanes - Viquipèdia
Corbera de les Cabanes (antigament la Cabana, en francès Corbère-les-Cabanes) és un municipi del Rosselló. Llocs d'interès: Cova de Montou, jaciment arqueològic. Personatges il·lustres: Sylvain Maillols, alcalde de Corbera 1931-1944 i 1945-1983.
Corbera del Castell - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la zona de contacte dels Aspres amb el Riberal. Els darrers decennis s'ha estabilitzat, al voltant dels 400 h. Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha. Predominen els arbres fruiters, seguits de les hortalisses i la vinya.
Corbera del Castell - Viquipèdia
Corbera del Castell, o simplement Corbera (antigament els Cortals de Corbera, més tard Corbera del Castell o del Mig, en francès Corbère) és un municipi del Rosselló. Referències: Evolució i estructura de la població. Enllaços externs.
Corbós
Dades de l’Enciclopèdia Catalana sobre Corbós. És una masia i antic castell del municipi de Sornià (Fenolleda), prop del llogaret d'Arçar, al vessant septentrional del roc del Rosselló, al fons de la vall de l'Adasig, a la dreta del riu. Existia al s XI.
Cornellà de Conflent - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que davalla del Canigó i és tributària, per la dreta, de la Tet, límit septentrional del terme (el qual arriba fins al peu de les muralles de Vilafranca de Conflent).
Cornellà de Conflent - Viquipèdia
Cornellà de Conflent és un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, dins el cantó de Prada. Taula de continguts temàtics.
Cornellà de la Ribera - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al Riberal, entre la serra que el separa de la vall de l'Aglí i la Tet, límit meridional. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 90 m alt, a poca distància de la Tet. Antiga vil·la romana. Població: 1.748 h [2007].
Cornellà de la Ribera - Viquipèdia
Cornellà de la Ribera (en francès, Corneilla-la-Rivière) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Orientals i la regió de Llenguadoc-Rosselló. Vil·la romana. El terme fou donat pel comte Radulf a l'abadia occitana de la Grassa (893).
Cornellà del Bercol - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana estesa entre el Rard i el Tec. El terme és a l'antiga zona forestal (bosc del Bèrcol) del nord d'Elna artigada a partir del s XVII i actualment coberta de vinya. D'origen romà, l’església parroquial és esmentada el 1087.
Cornellà del Bercol - Viquipèdia
Cornellà del Berco, tradicionalment escrit Cornellà del Bèrcol (en francès Corneilla-del-Vercol), és un municipi del Rosselló. Fills il·lustres: Pere Jonqueres d'Oriola: Genet d'hípica, doble campió olímpic i campió del món anys 1950-1960.
Cortsaví - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, al vessant meridional del massís de Canigó, des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (puig dels Tretzevents, 2 731 m) fins els altiplans que dominen el vessant esquerre de la vall del Tec, entre torrents.
Cortsaví - Viquipèdia
La forma oficial francesa és Corsavy. És un poble del Vallespir al vessant meridional del massís del Canigó, a la comarca natural de l'Alt Vallespir. El punt més alt és el puig de Tres Vents, de 2.721 m. Destaquen el siti espectacular de La Fou.
Cortvassill
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Llogaret (1 310 m alt) del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a la vall de Querol, a l'esquerra del riu d'Avaró, aigua avall de Querol. El lloc és esmentat ja el 1156. Va tenir parròquia pròpia fins al segle XVIII.
Cos (El Tec)
Cos o Coç va ser un llogaret a l'actual terme del Tec (Vallespir), on al present hi ha el "mas de Coç". A més del mas, el recorden a la toponímia l'enlairada "Torre de Coç" (a 1.117 metres d'altitud) i l'església de Santa Cecília, a una certa distància.
Cosprons
Poble del municipi de Portvendres (Rosselló), a la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l'antic port de Valentí, on s'ha format el barri industrial de Paulilles. [Nom històric: Cosperons].
Costa Vermella - Viquipèdia
Denominació turística de l'àrea de la Marenda, costa rocosa de la Serra de l'Albera al sud del Rosselló. Comença a Argelers i es perllonga fins a l'Alt Empordà (Portbou). Els seus municipis també formen part del cantó de la Costa Vermella.
Costa Vermella: la Costa Brava del Rosselló
Cotilliure, Potvendres i Cervera acompanyen el recorregut pel meravelló litoral de la Costa Vermella que l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff ha hagut de fer sovint per motius professionals. Ruta de contraban. Territori benedictí. Unitat natural, …
Costoja - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord), a la zona muntanyosa, que limita amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. Hi ha jaciments de coure, prop de la Muga, a l'hostal dels Meners. El poble (134 h 1999; 832 m) és la partió d'aigües entre la Muga i el Tec.
Costoja - Viquipèdia
Costoja (en francès Coustouges) és un municipi nord-català de la comarca del Vallespir. El nom prové del llatí Custodia (lloc de vigilància de les valls). Limita amb Serrallonga i Sant Llorenç de Cerdans, Maçanet de Cabrenys i Albanyà.
Cotlliure - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d'Argelers, fins a la cala de la Valleta. La zona muntanyosa és coberta de suredes…
Cotlliure - Viquipèdia
Cotlliure (en francès Collioure) municipi del Rosselló (Catalunya Nord) del departament dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. Vila turística situada a la Costa Vermella. Antic poble de pescadors (anxoves) i vinyetaires. 2.763 h.
Cotlliure Ciutat Catalana
Poble a 26 Km de Perpinyà, entre mar i muntanya, en una cala pintoresca de la Costa Vermella mediterrània, un abric natural ja frequëntat per fenicis, grecs, i romans. Ric patrimoni històric, art, l'anxova. Santa Espina i musical Arbre.
Cremadells
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Cremadells. És un veïnat del municipi de Sant Llorenç de Cerdans, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Situtat al voltant de l'antic castell de Cremadells, a la capçalera de la riera de la Quera.
Creu
Creu és un llogaret despoblat al municipi de Matamala, al Capcir. De l'antic nucli només en queden ruïnes de la Torre de Creu i restes de parets de la masia principal. Apareix documentat per primer cop el 965 com a Villa Cruce. Taula de continguts.
Croanques
Breu informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Croanques. Croanques és un masia i una caseria del municipi de Teulís, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord), a l'esquerra del riu Sec. Era un antic lloc esmentat ja el 1020.
Destinació Cerdanya
Agència d'estudis immobiliaris especialitzada en la Cerdanya Francesa. Compravenda immobiliària a Estavar, Cerdanya i Capcir, en col·laboració amb immobiliàries franceses. Selecció de béns a la venda i al lloguer, cases, xalets, pisos, terrenys.
Dorres - Cerdanya Turisme
Dorres està localitzat al vessant sud del massís del Carlit. Es tracta d’un terme de dimensions relativament reduïdes si el comparem amb d'altres de la baga. El poble de Dorres (1.450 m) integra tot el poblament del terme.
Dorres - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2 804 m). Comprèn la vall dels Estanyets, oberta vers la ribera d'Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic (serrat dels Llops, pic de Mollet).
Dorres - Viquipèdia
Dorres (['dor?s]) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Taula de continguts: Llocs d'interès, administració, demografia (Evolució de la població) i referències.
Dorres | Parc Cultural de la Cerdanya
Municipi de 24'77 km2, situat a 1.450 m. al vessant sud del massís del Carlit. Al seu territori domina la massa boscosa en combinació amb grans blocs granítics. Les aigües termals que han brollat des de ben antic de la muntanya de Bell-lloc.
Dorres, el poble dels picapedrers a la Cerdanya
Cèlebre pels seus Banys Romans, Dorres és un indret de vacances que el farà descobrir una naturalesa preservada sota un sol generós en totes les temporades. Menhirs, dolmens, orris testimonien l'ocupació per l'home de molt temps.
Èguet - Cerdanya Turisme
Està situat al vessant sud del roc de la Calma, al massís del Carlit. És un petit municipi encaixat entre els sectors de més altitud i la plana. El terme és drenat per la riera d’Èguet que, aigües avall, forma el riu d’Estaüja, afluent del Segre a Llívia.
Èguet - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, al vessant S del roc de la Calm, al massís del Carlit. Forma la vall mitjana de la riera d'Èguet, que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d'Estaüja. Té una imatge de la Mare de Déu, romànica (s XII).
Èguet - Viquipèdia
Èguet, (en francès Égat) és un municipi de la Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. La Tor dels Maures és una torre del segle X situada prop del poble, dominant tota la Cerdanya.
Èguet | Parc Cultural de la Cerdanya
Èguet, amb una extensió de 4'47 km2, és un dels municipis més petits de la Cerdanya. Hi destaca la Torre dels Moros, s. X-XI però pertanyent a un castell més gran i tardà (s. XIII) que controlava el pas pel camí d'Angostrina; i l'església de Sant Esteve.
Eina - Cerdanya Turisme
El municipi abasta tota la vall d’Eina, sota la línia de crestes que la separa de la vall de Núria. D’origen glacial, s’inicia al circ d’Eina i té per cims importants: Pic d’Eina (2.786 m), Pic de Núria (2.794 m) i Pic de Finestrelles (2.827 m).
Eina - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, en l’axial pirinenca, que comprèn la llarga vall glacial d'Eina, des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d'Eina (2 794 m) i el de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
Eina - Viquipèdia
Eina (en francès Eyne) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. El riu Eina naix al cap de la vall d'Eina, a prop de la Pica de les Nou Fonts...
Eina | Parc Cultural de la Cerdanya
Eina és un municipi de 20'36 km2, el terme del qual abasta tota la vall d'Eina i s'enfila fins a pics de més de 2.750 m. El corrent principal d'aigua és el riu d'Eina, afluent del Segre després d'unir-se al riu de Bolquera i formar el riu d'Angost.
el Barcarès - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la zona costanera de la Salanca, entre la desembocadura de l'Aglí i l'estany de Salses; és el municipi més septentrional de la costa catalana. Cap al 1950, la penúria alimentària del poble renovà l'interès per la pesca…
El Barcarès - Viquipèdia
El Barcarès (en francès Le Barcarès) és un municipi del nord del Rosselló. Vegeu també: Camp del Barcarès. Enllaços externs: Informació sobre el municipi (francès). Referències. Gentilici: Barcaresenc, barcaresenca. 3.987 habitants.
el Masdéu
Caseria i antic terme de Trullars (Rosselló), a l'interfluvi del Rard i de la Canta-rana. Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L'indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132.
el Molí de Vent
Barri de Perpinyà (Rosselló), al S del nucli urbà, planificat durant el mandat del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària. Té un conjunt de 3 200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant. Als vessants del turó de la ciutadella.
el Molí del Riu
[Riufred], és un llogaret del municipi de Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya), situat al S del poble, vora el riu del Molí, dit anteriorment Riu Fred. D'origen molt antic, el lloc és documentat el 1011. S'ha convertit en un modern lloc d'estiueig.
el Pertús - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir al límit amb l'Alt Empordà, damunt la serra de l'Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l'Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt). Territori municipal.
El Pertús - Viquipèdia
El Pertús (en francès Le Perthus) és una petita població nord-catalana del Vallespir situada al mig del coll del mateix nom. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Superfície: 4,27 km².
El Poble Català Vernet dels Banys (Vernet-les-Bains)
El paradis dels Pirineus. En una vall verdejant al cor del Conflent. Balneari, estació climàtica i turística situada a 650 metres d'altitud , al peu del Canigó (2785 m), muntanya sagrada dels catalans.
el Pont de Ceret
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el Pont de Ceret. És un barri de la vila de Ceret (Vallespir), a la vora del Tec, a l'indret de l'antic pont de Ceret (o del Diable), al llarg de la carretera a Prats de Molló. Hi ha l'estació de ferrocarril.
El Pont de Reiners
El Pont de Reiners és un veïnat del municipi de Reiners, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat a la dreta del Tec, a l'aiguabarreig amb la riera de Vallera, que la carretera del Voló a Prats de Molló creua amb el pont de Reiners.
el Pont de Rià
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Raval del municipi de Rià i Sirac (Conflent), a la dreta de la Tet, que sorgí a la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, al voltant del pont que condueix al nucli vell de Rià i de les foneries dels Alts Forns de Rià.
el Puig de Sornià
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el Puig de Sornià. El Puig de Sornià és un barri de Sornià, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat a l'esquerra de l'Adasig, a l'W de la vila de Sornià.
el Puig de Vallcebollera
Llogaret del municipi d'Osseja (Alta Cerdanya), situat a 1 493 m alt, a l'esquerra de la Llavanera, entre Vallsabollera i la masia de Mascarell. La seva església conserva un retaule gòtic, del s XV, atribuït a Peitaví. [el Puig de Vallsabollera].
El Rosselló - Viquipèdia
Comarca catalana al sud de l'estat francès. Perpinyà, la ciutat més important, és capital i la més important de la Catalunya Nord. Es separà de la resta de Catalunya (s. XVII) resultat de la pèrdua catalana de la guerra dels Segadors. Municipis.
el Soler
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet, davant el de Vilanova de la Ribera. Comprèn també un petit sector de la plana al·luvial de l'esquerra del riu. La població ha crescut molt ràpidament sota la influència de Perpinyà.
El Soler - Viquipèdia
El Soler (en francès Le Soler) és un municipi del Rosselló, situat al Riberal, a la dreta del Tet. Antigament estava dividit entre el Soler d'Amunt, sota jurisdicció del bisbat d'Elna, i el Soler d'Avall del vescomte d'Illa. Taula de continguts temàtics.
el Tec - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, a la vall del Tec, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou. El poble (89 h [1982]; 562 m alt) és a l'esquerra de la Tet, a la confluència amb el riu de la Comalada, al voltant de l'església parroquial.
El Tec - Viquipèdia
El Tec és un poble del Vallespir, al departament dels Pirineus Orientals. Llocs d'interès: L'ermita romànica de Sant Guillem de Combret, del s. XI, i l'església de Santa Cecília, església parroquial del desaparegut llogaret de Cos.
el Veïnat d'Amunt
Llogaret del municipi de Fullà (Conflent), a l'esquerra de la riera de Saorra. L'església de Sant Joan, romànica (construïda, però, al s XIV), conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà (mort el 1335). És esmentat ja el 1051.
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l'esquerra de la Tet. Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 km de la Tet, al N, vora l'actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix.
El Vilar de Reiners
El Vilar de Reiners (el Vilar o le Vila en francès) és un llogaret de la comuna de Reiners, al Vallespir. Està situat a l'esquerra del riu Tec, aigua amunt del veïnat de Pont de Reiners. El nucli habitat es formà vora l'església i el cementiri.
el Vilar d'Ovança
Antic lloc i castell del municipi de Montlluís (Alta Cerdanya), que dominava el pla de la Perxa i de la Cerdanya, bastit a l'esquerra de la Tet, 200 m sota les fortificacions de Montlluís, la seva construcció (1681-91) comportà la seva destrucció.
El Viver - Enciclopèdia.cat
Le Vivier (francès), Lo Vivièr (occità). Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que davallen del coll de l'Espinàs (1000 m alt), que comunica aquesta vall amb l'alta vall de Sornià.
El Viver - Viquipèdia
El Viver (l'endònim occità és Lo Vivièr i el topònim oficial en francès, Le Vivier) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales (francès). Les noves poblacions legals.
el Voló - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, en contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l'Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants de la serra de Sant Lluc. Al centre s'estén la plana al·luvial del Tec, molt més extensa a l'esquerra del riu.
El Voló - Viquipèdia
El Voló (en francès Le Boulou) és un municipi del Rosselló. El 1794, durant la Guerra Gran tingué lloc la batalla d'el Voló entre les tropes de Carles IV d'Espanya i la Primera República Francesa, i que va acabar amb victòria francesa…
Elna - Enciclopedia.cat
[Elne (francès); Nom històric: Helena, Castrum Helenae, Euna]. Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a la riba esquerra del Tec. El desenvolupament constant de Perpinyà des del s. XI i la seva capitalitat civil influïren en la decadència d'Elna.
Elna - Viquipèdia
Elna (oficialment en francès: Elne) és un municipi català de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Oficialment és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. El seu origen és remonta a la vila ibera “Illiberis” 6.410 h.
Elna Pirinenca i Mediterrània
Al cor dels Pirineus Orientals, entre mar i muntanya (a 4 km del mar i al peu dels Pirineus), la ciutat il·liberenca es única i té un medi ambient privilegiat. Actes i festes, història, arts, patrimoni, tradicions, activitats, allotjament i restauració.
els Angles - Enciclopèdia.cat
Municipi del Capcir (Catalunya Nord). Comprèn la capçalera de l'Aude, un sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l'alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala.
Els Angles - Viquipèdia
Els Angles (en francès Les Angles) és la capital de la comarca nord-catalana del Capcir. Administrativament és una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals.
els Banys d'Arles - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, a banda i banda del Tec, situat poc abans de la confluència del riu de Montdony a ponent i que s'estén fins al serrat de la Teuleria a llevant. El territori és força accidentat. Hi són conreats principalment arbres fruiters.
Els Banys d'Arles - Viquipèdia
Els Banys d'Arles i Palaldà (oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és un municipi nord-català a la comarca del Vallespir. El municipi és la unió de tres pobles: els Banys d'Arles, Palaldà o Palaudà i Montalbà de Paracolls.
els Cortals
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre els Cortals. Els Cortals és un poble i cap del municipi de Corbera del Castell, a la comarca del Roselló. També s’el anomena com a Corbera del Mig i com a els Cortals de Corbera.
els Cortals
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre els Cortals. Els Cortals és un llogaret del municipi de la Llaguna (comarca nordcatalana del Capcir). El llogaret d’els Cortals es troba situat sota l’anomenat Coll de la Llosa.
els Horts
Antic poble del municipi de Serdinyà (Conflent), situat en una vall afluent de la Tet per l'esquerra, al vessant S de la roca Roja. És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del s XIX (el 1799 tenia 34 h).
els Hostalets
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre els Hostalets. Els Hostalets és un veïnat del municipi de Montoriol, a la comarca del Rosselló. Està situat a l'W del poble, i a la dreta de la riera de Sant Amanç.
els Masos - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al S de la vall de la Tet i a l'W del riu de Llescó, que limita el terme amb el de Prada. L'economia és exclusivament agrícola. El terme també té una funció de segona residència.
Els Masos - Viquipèdia
Els Masos o los Masos (en francès Los Masos) és un municipi nord-català de la comarca del Conflent. Administrativament forma una comuna francesa dins el departament dels Pirineus Orientals. Geografia i demografia.
els Molins
Veïnat del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), situat entre Montlluís i el riu de Jardó, vora el canal dels Molins, que deriva l'aigua de la Tet, construït pel marquès de Durban juntament amb el molí blader que originà el veïnat l'any 1686.
En
Poble (935 m.) del municipi de Nyer (Conflent), a la confluència de la Tet amb el Mentet. El seu terme hi hagué el monestir d'Eixalada. Conserva l'església romànica de sant Just i sant Pastor; la imatge de la Mare de Déu i el Sant Crist són a Nyer.
Entrevalls
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Entrevalls. Entrevalls és un despoblat del municipi de Toès (Conflent), situat a 1 135 m alt, en un coster, damunt la ribadreta de la Tet, a l'indret dels graus de Canavelles. El lloc és esmentat ja el 850.
Enveig - Cerdanya Turisme
S’estén pels vessants meridionals del Carlit. De dimensions mitjanes, és un dels termes de la baga que presenta una població més dispersa, tot i estar concentrada en petits nuclis. Podem dividir-lo en tres unitats biogeogràfiques…
Enveig - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a la solana, que comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol (on es troben Enveig i la Vinyola) i un sector muntanyós, format per les valls dels rius de Bena i de Brangolí, que aflueixen per la dreta al Reür.
Enveig - Viquipèdia
Enveig (en francès Enveitg) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. El poble (1.258 msnm) s'emplaça a la carretera que el travessa, mentre resten l'església i el nucli principal.
Er - Cerdanya Turisme
Localitzat a la part meridional de la comarca, a la baga, comprèn bona part de la vall del riu d’Er, que neix a 2.400 m d’altitud al vessant occidental del Puigmal (2.910 m), on es marca la divisòria hidrogràfica dels rius Segre i Ter.
Er - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, situat a la baga, que comprèn la vall d'Er fins prop del coll de Lluç. La capçalera és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d'Er (que pren el nom de l'Aiguaneix), afluent, per l'esquerra, del Segre.
Er - Viquipèdia
Er (en francès i oficialment Err) és un municipi català de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Està situat a la vall del Puigmal o Puigmal d'Er.
Escaró - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, que comprèn la vall Marçana. El terme accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles (2 099 m alt) i de la Segalissa (1 808 m). Prop del coll de la Llosa i prop del poble d'Aituà,
Escaró - Viquipèdia
Escaró (en francès Escaro) és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. El nom oficial de la comuna, Escaró Aituà, fa referència a l'antic poble independent d'Aituà, que al 1822 va ser annexat a Escaró. Taula de continguts.
Espirà de Conflent - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, situat al sector més baix de la comarca, que comprèn la baixa vall de Llec, la coma d'Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta de Marquixanes) i un sector del vessant esquerre de la vall de Lentillà. [Nom històric: Espiranell].
Espirà de Conflent - Viquipèdia
Espirà de Conflent és un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord. Llocs i monuments: Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, sepulcre visigòtic, restes del Castellàs, el castell d'Espirà de Conflent. Taula de continguts.
Espirà de l'Aglí - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la vall de l'Aglí, des dels primers contraforts dels massissos calcaris de la Pena i de Talteüll (455 m) fins a la plana rossellonesa, vora Ribesaltes. Drena també el sector nord-est del terme del Ròvol. Població: 3.118 h [2007].
Espirà de l'Aglí - Viquipèdia
Espirà de l'Aglí (en francès Espira-de-l'Agly) és un municipi del Rosselló. Personatges: René Durand (1948), guionista de còmics, Joan Cayrol i Obiols (1921-1981), poeta i lletrista de cantants com Jordi Barre. Participà al catalanisme nord-català.
Esposolla
Esposolla (Espousouille en francès) és un poble i territori del terme comunal de Font-rabiosa, a la comarca nordcatalana del Capcir. A l'esquerra del riu Galba, és a prop de Formiguera, però en un pla superior, el camí d'accés no és directe.
Esposolla
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre l’Esposolla. L’Esposolla és un poble del municipi de Font-rabiosa (comarca nordcatalana del Capcir), situat a 1 550 m altitud, a l'esquerra del riu de Galba. Esposolla és esmentat ja l’any 1011.
Estagell - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al límit amb la Fenolleda, a l'antiga frontera entre França i Catalunya, situat als contraforts occidentals del massís calcari de la Pena, a la confluència de l'Aglí amb la ribera de Maurí (pla d'Estagell). Població: 1.926 h [2007].
Estagell - Viquipèdia
Estagell (en francès Estagel) és una vila i municipi del Rosselló i de les darreres localitats de llengua catalana de Catalunya. Personalitats: els germans Aragó, el general Joseph Gaudérique Aymerich i L'arquebisbe Martin-Jerôme Izart.
Estavar - Cerdanya Turisme
Petit terme municipal situat a llevant de Llívia i accidentat pel vessant meridional del roc de la Calma. Diverses carreteres de segon ordre l’uneixen amb Llívia, Font-romeu i Sallagosa. El ferrocarril passa a prop de Callastre.
Estavar - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, al límit amb l'enclavament de Llívia, estès entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d'Èguet i d'Angost. Població: 473 h [2007].
Estavar - Viquipèdia
Estavar és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Tenia 409 habitants al 1999. Els seus habitants reben el nom de Estavaresos. Té estació de tren.
Estoer - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, que comprèn l'alta vall de Llec i la mitjana, des del massís del Canigó (puig Barbet, 2.748 m) fins a prop d'Espirà de Conflent, al baix Conflent. El terme, en una gran part boscat, comprèn els antics llocs de Seners.
Estoer - Viquipèdia
Municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord. Taula de continguts en construcció: Geografia, accés, hidrografia, geologia, toponímia, economia, història, administració, demografia, llocs i monuments, personatges lligats a la comuna, i referències.
Eus - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, situat a la vall de la Tet, entre Prada i Marquixanes, i estès vers el nord fins a la serralada que separa la comarca de la Fenolleda (roca Gelera, 1 104 m alt). El sector septentrional, desboscat i d'escàs rendiment agrícola.
Eus - Viquipèdia
Municipi nord-català de la comarca del Conflent. És una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Es formà per la unió de l'antic terme d'Eus amb Coma, i se'l va anomenar primer Eus i Coma. Avui el nucli de Coma s'ha despoblat.
Eus, Conflent
El nucli d'Eus és un poble molt bonic que ha conservat l'aspecte més tradicional i pintoresc del Conflent. Actualment el municipi forma part de la llista de pobles més bonics de França. Fotografia general, comentaris i favorits.
Évol - Enciclopedia.cat
Poble del municipi d'Oleta (Conflent), situat a l'esquerra del riu d'Évol. La seva església parroquial, romànica (s XI), és dedicada a sant Andreu. Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló.
Èvol - Viquipèdia
Poble que havia estat un municipi nord-català del Conflent, que fou fusionat amb Oleta el 1827 per crear el municipi d'Oleta i Èvol. Els seus habitants són els evolencs, també coneguts pel sobrenom de cargols. Cases de pedra amb teulades de pissarra.
Felhuns - Wikipèdia Occitana
Felhuns (Felhunhs en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Felluns - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, molt accidentat, a la part baixa de la vall de la Matassa i en un sector de la de l'Adasig. La part més obaga, és boscada (alzines i roures). L'agricultura (105 ha) és de secà, amb predomini total de la vinya (96 hectàrees).
Felluns - Viquipèdia
Felluns (l'endònim occità és Felhuns o Felhunhs; oficialment, en francès, Felluns) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales, Nomenclàtor Toponímic de la Catalunya Nord, ...
Feners
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Feners. Feners és un llogaret del municipi d'Enveig, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Està situat dins la parròquia de Brangolí i a la dreta de la riera de Brangolí.
Fenolhet - Wikipèdia Occitana
Fenolhet (Fenouillet en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, …
Fenolleda - senderisme.com
La Fenolleda és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que actualment se situa en el département francès dels Pirineus Orientals amb les cinc comarques nordcatalanes. Limita amb el Rosselló i el Conflent.
Fenolleda - Viquipèdia
La Fenolleda o el Fenolledès (en occità: Fenolhedés o la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Fenolleda, la
Comarca de la Catalunya Nord. La seva capital és: Sant Pau de Fenollet. Topònims dels municipis. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Transcripció fonètica. Ajuda a la cerca.
Fenollet - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, molt accidentat, que comprèn la vall de Fenollet o de Sant Jaume, estesa entre el roc de Boissavila (1 248 m) i la serra d'Arquièras. A través d'aquesta serra, la vall s'obre pas cap a la Bolzana, tributària de l'Aglí.
Fenollet - Viquipèdia
Fenollet (l'endònim occità és Fenolhet i el topònim en francès, Fenouillet) és un municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolheda). És una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Sant Pau de Fenollet.
Fetges
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Fetges. Fetges és un poble del municipi de Sautó (Conflent), a la dreta de la Tet, davant Montlluís. L'església parroquial de Sant Maurici depenia de la de Sautó. El lloc és esmentat ja el 961.
Fillols - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al N del Canigó. El poble (153 h agl i 10 h diss [1982], fillolaires; 762 m alt) és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada per la carretera que l'uneix amb Vernet (pel coll de la Truja) i Taurinyà.
Fillols - Viquipèdia
Fillols és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba a 762 m d'altitud, al sector nord del terme, a banda i banda del riu de Fillols. El terme municipal, antigament anomenat Fullols, és al vessant septentrional del Canigó.
Finestret - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al sector baix de la comarca, al NE del massís de Canigó. És a la vall mitjana del riu de Lentillà, que travessa el terme prop de la confluència amb el riu de Llec. A l'est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc.
Finestret - Viquipèdia
Finestret és un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord. El vilatge es troba al peu del Canigó, i és travessat per la Tet, cosa que ha permès l’implantació d’un molí. Histporia, llocs i monuments i personatges lligats a la comuna.
Flaçà
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Flaçà. Flaçà és un poble (945 m alt) del municipi de Serdinyà, al Conflent (la Catalunya Nord), en un coster, damunt la riba dreta de la Tet. L'església parroquial (Sant Marcel) és romànica.
Florí
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Florí. Florí és una masia del municipi d'Ur, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Està situat a la dreta del riu d'Angostrina. Aquest llogaret és esmentat ja l'any 1011.
Fontanills
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre aquest llogaret del municipi d'Arles, al Vallespir (Catalunya Nord). Està situat al vessant occidental del turó de Bellmaig. Va ser citat, per primera vegada, l'any 993, L'any 1799 hi havia 93 habitants.
Fontcoberta (Queixàs)
Fontcoberta (Fontcouverte en francès) és un poble del rossellonès municipi de Queixàs, als Aspres. Se situa al vessant oriental del coll de l'Orri, a l'indret on neix la riera de Fontcoberta, un dels afluents (per l'esquerra), de la Canta-rana.
Fontpedrosa - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, límit amb la Cerdanya, a la vall de la Tet (vall d'Engarra); s'estén per la dreta: vall de Balaguer i alta vall de Carançà, fins a la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès, entre els pics d'Eina i de la Donya.
Fontpedrosa - Viquipèdia
Fontpedrosa (en francès Fontpédrouse) és un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, al cantó de Montlluís. Geografia i demografia.
Font-rabiosa - Enciclopèdia.cat
Municipi del Capcir, estès entre els contraforts septentrionals del massís del Carlit i la plana al·luvial de l'Aude. El terme és drenat pel riu de Galba i pel riu Tort. Hi ha grans extensions de bosc que s’explota i és una de les seves bases econòmiques.
Font-rabiosa - Viquipèdia
Font-rabiosa, o Font Rabiosa, és un municipi nord-català de la comarca del Capcir. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals anomenada Fontrabiouse. El nucli d'Esposolla porta de la Vall del Galba.
Font-rabiosa/Esposolla - Mancomunitat de Municipis Capcir
Informació de Font-rabiosa de la Mancomunitat de Municipis Capcir. Esposolla, poble igualment preservat, és la porta de la vall del Galba, reputada per la seua fauna i la seua flora. La vall també és molt apreciada pels esquiadors de fons.
Font-Romeu - Cerdanya Turisme
El terme s’anomena així, indistintament, Odelló i Vià o Font-romeu. Centrat a la solana de l’Alta Cerdanya, és al sud-est del Carlit i accidentat pels vessants meridionals del roc de la Calma (2.204 m). Habitants: 1855. Superficie: 29,60 km².
Font-romeu - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d'Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d'Angost. Població: 2.555 h [2007].
Font-romeu, Odelló i Vià - Viquipèdia
Font-romeu, Odelló i Vià (en francès Font-Romeu-Odeillo-Via) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Gentilici: Romeuenc, romeuenca odelloní, odellonina.
Formiguera - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de la comarca del Capcir, estès entre el pic Peric (2 870 m) i el coll de Censà. El terme és drenat per l'Aude, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura i de Galba.
Formiguera - Mancomunitat de Municipis Capcir
Capital històrica del Capcir, Formiguera, és un poblet de muntanya i una estació d'esport d'hivern. Adossat a una corba de la vall del Galba, el vilatge preservat fa flaire d'història i s'ensuma la rudesa del clima amb les seves cases de velles pedres.
Formiguera - Viquipèdia
Formiguera és un municipi nord-català de la comarca del Capcir, la seva capital històrica. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals (Formiguères). L'economia de bosc és tradicional. L’estació d'esquí.
Forques - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, estès a la vall del Rard, al sector oriental dels Aspres. El conreu de la vinya és la principal activitat econòmica: els seus productes duen les denominacions d'origen controlat. Els arbres fruiters ocupen 6 ha (albercoquers).
Forques - Viquipèdia
Forques, (en francès Fourques) és un municipi del Rosselló. Personatges il·lustres: Raymond Cabaribère (1913-Vietnam, 1954), comandant de la Legió Estrangera, i Paul Roca (1830-Nefiac, 1893), sacerdot i escriptor que derivà a esotèric.
Fossa - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, al S de la serra de l'Esquerda, entre la vall de la Bolzana de la vall de la Matassa. Té roures, garrigues i alzinars. 150 ha, agrícoles: 41 de de vinya, 3 ha d'hortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratge.
Fossa - Viquipèdia
Fossa (l'endònim occità és Fòssa i el topònim oficial en francès, Fosse) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències i enllaços externs. Regió: Llenguadoc-Rosselló. Cantó: Sant Pau de Fenollet…
Fòssa - Wikipèdia Occitana
Fòssa (Fosse en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Fullà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent. Comprèn la part baixa de la vall de Fullà o de Saorra (drenada pel riu de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s'obre pas fins al seu col·lector a través d'un engorjat, a la paret del qual s'obren les coves de Fullà.
Fullà - Viquipèdia
Municipi del Conflent, dels Pirineus Orientals. Taula de continguts en construcció: Geografia, accés, hidrografia, geologia, toponímia, economia, història, administració, demografia, llocs i monuments, personatges lligats a la comuna i referències.
Garrius
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el poble de Garrius. Garrius és un poble del municipi de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). Està situat al SE de la vila, vora l'estany de Salses.
Glorianes - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al límit amb els Aspres del Rosselló, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (riera de Glorianes) i de les Croses, des de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes (santuari) fins a la serra de Miralles.
Glorianes - Viquipèdia
Municipi del Conflent, dels Pirineus Orientals. Taula de continguts en construcció: Geografia, accés, hidrografia, geologia, toponímia, economia, història, administració, demografia, llocs i monuments, personatges lligats a la comuna i referències.
Guia Escapades Narbonnais
Cada any proposa una nova selecció d'indrets turístics d'excepció de la regió narbonesa. A qualsevol època, deixeu-vos guiar a través d’un territori de múltiples facetes i partiu a descobrir els seus espais naturals conservats, grandiosos i pintorescos.
Guixà
Guixà (Guixa o Guicha en francès) és un llogaret abandonat a 1069 m d'altitud en l'actual comuna nord-catalana d'Orellà, al Conflent. Només en resten algunes ruïnes. El poble es constituí al voltant de l'antiga parròquia de Sant Julià de Guixà.
Hostal dels Meners
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre L’Hostal dels Meners, un mas i antic hostal del municipi de Costoja, al Vallespir (Catalunya Nord). Està situat a la voraesquerra de la Muga, a la frontera francoespanyola, aigua avall dels hostals de la Muga.
i-cerdanya
Web d'informacions bilingüe, transfronterera sobre la Cerdanya. Notícies, el temps, futbol, hoquei, gel, rugby, futsal, cinema, webcams, fotos, esquí, autobusos, tren groc, RENFE - SNCF, festes majors, animacions, política, natura, el Pirineu, ...
Illa - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a l'oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l'Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme. Població: 5.325 h [2007].
Illa - Viquipèdia
Illa (en francès Ille-sur-Têt) és una vila i municipi nord-català de la comarca del Rosselló. Oficialment és comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Sovint s'anomena amb un complement "Illa de Tet", per influència del francès.
Iravals
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a la vall de Querol, avall de la Tor. L'Església parroquial de Sant Fruitós, esmentada al s IX, romànica, ha estat restaurada; conté el notable retaule gòtic de Santa Marta, de Ramon Destorrents.
Ix - Enciclopedia.cat
Poble i antic cap de municipi de la Guingueta d'Ix, a 1 154 m d'altitud, a l'esquerra del Segre, a l'extrem de la segona terrassa fluvial. Esmentat ja al s IX, al s XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat.
Ix - Viquipèdia
Ix (en francès Hix, d'etimologia incerta) és un poble de la comuna francesa de la Guingueta d'Ix dins la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Fins el 1815 fou el cap d'aquest municipi. L'església parroquial de Sant Martí d'Ix (1063).
Jóc - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Jóc - Viquipèdia
Jóc (en francès Joch) és un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord. Continguts en construcció: Geografia, accés, hidrografia, geologia, toponímia, economia, història, administració, demografia, llocs i monuments, i referències.
Joncet
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Joncet. Joncet és un llogaret del municipi de Serdinyà (Conflent), a l'esquerra de la Tet, entre la Bastida d'Oleta i el cap del municipi. A l'església hi ha una interessant pica d'aigua beneita.
Jonqueroles
Despoblat del municipi de Bellestar de la Frontera (Fenolleda), enlairat i que era centrat per l'antiga església parroquial de Sant Bartomeu, edifici preromànic avui arruïnat. Donà nom fins al s XIV al terme de Bellestar, antic castell parroquial.
Jújols - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s'estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m). El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica pels Jújols.
Jújols - Viquipèdia
Jújols és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Continguts en construcció: Geografia, accés, hidrografia, geologia, toponímia, economia, història, administració, demografia, llocs i monuments, i referències.
L’ Albera - Viquipèdia
L'Albera (en francès L'Albère) és un municipi nord-català de la comarca del Vallespir. Consta de dos nuclis; Sant Joan de l'Albera i Sant Martí d'Albera, aquest a l'est del terme, al vessant nord del pic de Llobregat, limitant amb l'Alt Empordà.
l’Adasig - Enciclopèdia.cat
Riu de la Fenolleda, que aflueix a l’Aglí prop d’Ansinyà. Neix a les Corberes, al NE del serrat de la Margarida, prop del Conflent, i passa per Rebollet, Sornià i Pesillà de Conflent. Arbre del coneixement.
la Bastida - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la zona muntanyosa del Canigó, que limita amb el Conflent i amb el Vallespir, a la capçalera del riu de les Bules (entre el puig de l'Estela i la torre de Vetera), el qual constitueix el límit oriental del terme. Té 103 h [2007].
La Bastida - Viquipèdia
La Bastida a vegades dita La Bastida dels Aspres o del Vallespir, i oficialment en francès: La Bastide, és un municipi de la Catalunya del Nord, al límit entre el Rosselló, el Conflent i el Vallespir. Antigament s'anomenava Mollet o Molletell.
La Cabanassa - Cerdanya Turisme
Localitzat a la baga cerdana, al pla de la Perxa i a la dreta de la Tet. És un petit municipi envoltant, pràcticament, pel terme de Montlluís. El municipi està format pel poble de la Cabanassa, que és el cap, i pels llogarets dels Molins i de la Perxa.
la Cabanassa - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta Montlluís; el riu de Jardó separa el terme de Sant Pere dels Forcats. El coll de la Perxa enclou un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La Cabanassa - Flickr
Es troba situada prop d'un dels lloc de pas més tradicionals dels Pirineus, el coll de la Perxa, a 1581 m., que ha jugat un paper important en connectar la vall de la Tet amb la del Segre, permetent la circulació de poblacions, ramats i mercaderies.
La Cabanassa - Mancomunitat de Municipis Capcir
La creació d'un assecador comunal el 1896 i l'arribada del Tren Groc el 1910 han permès el desenvolupament del veïnat de La Perxa que abans era abans el primer poble cerdà, al límit Est de Cerdanya i de l'Alt Conflent. El nom li ve d'una perxa…
La Cabanassa - Viquipèdia
La Cabanassa antigament La Cortalassa (en francès La Cabanasse) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Gentilici: Cabanassenc, cabanassenca. Població 2008: 724 hab.
la Cassanya
Veïnat del municipi de Sautó (Conflent), a l'esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW i una producció mitjana de 36 milions de kWh.
la Clusa d'Amunt
Poble, cap del municipi de les Cluses (Vallespir), a 135 m, a la ribera de Roma, vora la ctra. de Perpinyà a Barcelona. És constituït al voltant de l'antic castell de la Clusa, bastit a l'alta edat mitjana damunt de la fortificació de la Clusa.
La Clusa d'Avall
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre La Clusa d'Avall. La Clusa d'Avall és un veïnat del municipi de les Cluses, a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord), situat a l'esquerra de la ribera de Roma.
La Clusa del Mig
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre La Clusa del Mig. La Clusa del Mig és un veïnat del municipi de les Cluses, a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord), situat a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
la Coma
Informació de l’Enciclopèdia.cat. Veïnat del municipi de Vallestàvia (Conflent), a l'esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó. A prop hi ha les mines de la Coma, de ferro, explotades fins al final del s XIX.
La Farga d'Avall
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Veïnat i antiga farga del municipi de Sant Llorenç de Cerdans, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat a l'esquerra de la riera de Sant Llorenç, aigua avall de Sant Llorenç de Cerdans.
La Fenolleda La Drecera
Directori de webs (desparegut) amb els municipis de la comarca de la Fenolleda del cercador La Drecera. Drecera.com era un servei de Serveis d'Internet Javajan SL des de 1998. Recerca per municipis de La Fenolleda.
La Fortalesa de Salses. Porta de Catalunya
L’anomenat Fort de Salses representa un bell exemple d’arquitectura militar anomenada “de transició”. És un fort de forma rectangular que poseïs una torre cilíndrica col·locada a cada angle. Història de fortificació.
La Guingueta d'Ix - Cerdanya Turisme
Està emplaçat a banda i banda del Segre, tocant a la frontera franco-espanyola que el separa del municipi de Puigcerdà. Es troba al mig de la plana i és un dels més petits de tota la Cerdanya. El riu Raür fa de termenal del municipi.
la Guingueta d'Ix - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya a la vora del Segre, al límit amb Puigcerdà (Baixa Cerdanya), del qual el separa el Reür. La majoria del sòl agrícola és ocupat per prats i pastures, relacionades amb el bestiar boví, que havia estat la base de l'economia.
La Guingueta d'Ix - Viquipèdia
La Guingueta d'Ix (altrament, Burmadam, tradicionalment les Guinguetes, en francès Bourg-Madame) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord).
la Llaguna - Enciclopèdia.cat
Municipi del Capcir, a la capçalera de la Tet i estès a l’esquerra del riu, des de prop de l'estany de la Bullosa fins a Montlluís i a l'altiplà de la Quillana (coll de Castelló, 1 720 m), que comunica l'Alta Cerdanya amb el Capcir i el Llenguadoc.
La Llaguna - Mancomunitat de Municipis Capcir
Des del s. XI, el poblet comunica l'Alt Conflent amb el Capcir pel Coll de la Quillana. Emmarcat amb boscos i dominat per la seua església fortificada i la seua talaia, el poble s'aglomera entorn de dos edificis. Presbiteri amb rastres de l'antic castell.
La Llaguna - Viquipèdia
La Llaguna o la Llagona (en francès La Llagonne) és un municipi nordcatalà de la comarca del Capcir, i una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals. Situat al sud de la comarca confluent amb l'Alta Cerdanya i el Conflent.
la Menera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, situat al sector més alt de la comarca, al límit amb la Garrotxa, de la qual el separa, entre el coll del Malrem (1 135 m) i el pla de la Muga (1 115 m), la serra de la baga de Bordellat (1 558 m). Lamanère en francès.
La Menera - Viquipèdia
La Menera (en francès Lamanère) és un poble del Vallespir, al departament dels Pirineus Orientals. El nom de «menera» es deu a la presència de mines. Coordenades: 42° 21' 40? N, 2° 31' 16? E. Referències i enllaços externs.
la Pava
Llogaret del municipi d'Argelers (Rosselló), a l'esquerra de la riera de la Maçana, peu del turó on s'alça el castell d'Oltrera. L'església de Sant Alexandre; hi ha la Mare de Déu de Pava i Sant Sebastià i Sant Ferriol (o de Sant Ferriol de la Pava).
la Perxa
Antic priorat benedictí (Sta Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa. El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l'abadia d'Arles, regit per un monjo de Cuixà de prior.
La plana del Capcir, Ral
Constituïda per la capçalera de l'Aude, entre els 1500 i 1700 m. d'altitud alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans. Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents.
la Platja de Canet
Poble del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), sorgit com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l'estany de Canet o de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
La Presta
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), situat a la capçalera del Tec, a l'esquerra del riu, aigua avall de la Farga, veïnat situat a l'indret on arriba a la vall el camí que ve de Camprodon pel coll Pregon. Nom històric: les Aiades.
la Querola
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Querola. La Querola és un veïnat del municipi de Mosset, a la comarca del Conflent (la Catalunya Nord). Està situat a la dreta de la Castellana, davant el poble.
la Reglella
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Reglella. La Reglella és un antic poble del municipi d'Illa, dins la comarca del Rosselló, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila, format al voltant de l'antic monestir de Sant Climent de Reglella.
La Roca d'Albera - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, entre la serra de l'Albera (roc dels Tres Termes, 1 128 m, al límit amb el municipi de la Jonquera, a l'Alt Empordà) i la plana regada a la dreta del Tec (fins a la confluència de la riera de Vilallonga i la riera de la Roca).
La Roca d'Albera - Viquipèdia
La Roca d'Albera (en francès Laroque-des-Albères) és un municipi de la comarca del Rosselló. Personatges il·lustres: Vegeu la llista d'alcaldes de la Roca d'Albera. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població: Evolució i de la població.
la Sagristia
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. [la Sagristia dels Masos, Favars; Nom històric: el Mas de la Sagristia]. Barri del municipi dels Masos (Conflent), al SE de la vila de Prada. L'antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà.
La Selva (Morellàs)
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre La Selva. La Selva és un llogaret del municipi de Morellàs, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat dins l'antic terme de les Illes, a 612 m d’altitut, al vessant oriental del coll de les Cireres.
La Tor de França - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló. El terme s'estén a la vall de l'Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí. El sector septentrional, a l'esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m altitud.
La Tor de França - Viquipèdia
La Tor de França, tradicionalment Trinhac o la Torre de Trinhac (noms idèntics en català i occità; en francès Latour-de-France), és una vila i municipi de la Fenolleda, als Pirineus Orientals. En zona de parla occitana amb certes influències catalanes.
la Tor de Querol - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d'aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya). esmentada ja el 1269, conserva les restes d'un retaule pintat al s XVI.
La Tor de Querol - Viquipèdia
La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. És una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Estació ferroviària internacional.
la Torre d'Elna - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a l'E de la ciutat d'Elna. El poble (876 h agl [1982], torredans; 10 m alt) s'assenta enmig de la plana regada, 1 km al S de Sant Cebrià de Rosselló, al voltant de l'església parroquial (Sant Jaume).
La Torre d'Elna - Viquipèdia
La Torre d'Elna, o la Torre del Bisbe (en francès Latour-Bas-Elne), és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. És una comuna francesa dels Pirineus Orientals. Té una torre de guaita del s XVI, convertida en campanar de l'església.
la Vall
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Vall. La Vall és un veïnat del municipi d'Espirà de Conflent, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). Està situat a mig quilòmetre del poble, al Sud, a l'esquerra del riu de Llec.
La Vall de Cadí
Guia turística de butxaca amb excursions a peu, de Vilafranca a Vernet i el pic del Canigó, segons Terres Catalanes que va publicar un repertori de «Les vuit meravelles del Rosselló», la vall de Cadí és la més meravellosa dels Pirineus orientals.
la Vall de Montbram
Llogaret del municipi de Sureda (Rosselló), a la Serra de l'Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (entre els vessants del puig on s'assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d'Oltrera, límit amb el terme d'Argelers).
la Vall de Sant Miquel
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Vall de Sant Miquel. La Vall de Sant Miquel era un antic terme del municipi de Codalet, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). El terme pertanyia al monestir de Sant Miquel de Cuixà.
La Vallera
Veïnat del municipi de Reiners (Vallespir), a llevant del poble, a la vall de la riera de la Vallera. Neix al septentrió del roc de Frausa, travessa el bosc de la Vila, del terme de Ceret, s'uneix a la riera de Reiners abans de confluir amb el Tec.
La Vila de Sureda
Pàgina visual panoràmica del municipi de Sureda en català. La forma oficial francesa és Sorède. És un poble del Rosselló que s'estén des de la serra de l'Albera fins al riu Tec. Senyoria de Sureda. Vistes des del Castell de Sureda (533 metres).
l'Albera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, que comprèn la vall de l'Albera i un petit sector de la vall del Rom, damunt el poble de la Clusa. Tanca la vall pel s. la línia de crestes que separa el Vallespir de l'Alt Empordà, en la frontera estatal francoespanyola.
l'Allau
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre l'Allau. És una masia del municipi del Tec, al Vallespir (Catalunya Nord). És situa a la vall de la Comalada, que aflueix al Tec per l'esquerra. Sota la masia es troba la fàbrica d'electricitat de l'Allau.
Lançac - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, a la zona muntanyosa que separa la vall de l'Aglí de la de la riera de Maurí. Drenat pel torrent del Boixar, afluent de l'Aglí; el sector oriental és cobert de bosc (Lo Cabridó i Los Lhobats). Superfície de 135 ha, de vinya.
Lançac - Viquipèdia
Lançac (en francès oficialment, Lansac) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Referències: Populations légales 2009 (en francès). INSEE, 2011-12-29 les poblacions legals.
Lansac - Wikipèdia Occitana
Lansac (Lansac en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Le Montagne Catalane
El turisme d'estiu a la muntanya a Pirineus Orientals, descobrir l'interior del país català, els seus llocs històrics i naturals, les seves excursions de golf o ciclisme de muntanya, llacs i rius, de les vacances de la família d'una altra manera.
Leca
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Leca, un llogaret del municipi de Cortsaví, a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat al peu del puig de l'Estela, a l'esquerra del riu Ferrer, l'alta vall del qual és anomenada vall de Leca.
les Airelles
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el llogaret del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), al N de l'estació de Font-romeu. S’hi bastí un complex esportiu, com a centre d'entrenament, amb motiu dels Jocs Olímpics de Mèxic (1968).
les Cabanes
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre les Cabanes. Les Cabanes és un barri del municipi de Fossa, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat a sota el poble, prop de la riera de la Matassa. Hi ha l'ajuntament de Fossa.
Les Cases de Pena - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana de l'Aglí, aigua avall de l'estret de Cavanac. Tenen importància econòmica les pedreres calcàries, explotades per la Société Provençale de Travaux, que n'explota també a Talteüll i Vingrau…
Les Cases de Pena - Viquipèdia
Les Cases de Pena (tradicionalment les Casasses, en francès Cases-de-Pène) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Evolució i estructura de la població.
les Cluses - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, al vessant septentrional de la serra de l'Albera, vall mitjana de la ribera de Roma, via de comunicació entre el Rosselló i l'Empordà, a través dels colls de Panissars i del Portús. El terme és en gran part boscat (alzina surera).
Les Cluses - Viquipèdia
Les Cluses és un municipi del Vallespir. Es troba situat a l'Albera, i com el nom indica és un pas estret i fortificat entre el Vallespir i l'Alt Empordà, per on passava la via Domitia. Durant la dominació romana es va denominar Clausurae.
les Escaldes
Balneari (1 390 m) del municipi d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), a l'esquerra del torrent de Coma Ermada, al S del Carlit. Adquirí importància al llarg del s. XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori.
les Fonts
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre les Fonts. Les Fonts és un antic poble i antiga masia (anomenada mas de les Fonts) del municipi de Calce, a la comarca del Rosselló. Rdtà situada al sud del poble. El any 1424 tenia 12 focs.
les Garrigues
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre les Garrigues. Les Garrigues és una masia del municipi de Palau del Vidre (Rosselló). Situat a prop de la riba dreta del Tec. Al segle IX era un vilar posseït pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
les Haràs
Barri de Perpinyà (Rosselló), entre la carretera de Tuïr i l'antiga de Barcelona, prop de Malloles. Sorgí al voltant d'unes quadres per a cria de cavalls (origen del nom); actualment hi ha una important urbanització d'habitatges de lloguer modest.
les Hortolanes
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre les Hortolanes. Les Hortolanes és un despoblat del municipi de Pià, a la comarca del Rosselló. Està situat a la dreta de l'Aglí, a l'indret de l'actual santuari de la Salut.
Les Illes
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Les Illes. Les Illes és un poble del municipi de Morellàs i les Illes, comarca del Vallespir (Catalunya Nord), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de la seva església parroquial.
les Santes Puelles
Breu informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el poble de les Santes Puelles. Les Santes Puelles és un antic poble i església del municipi de Talteüll, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).
L'Esquerda - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, aigua vall de l'Aglí, avall la gorja de la Fou, bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l'Esquerda (o de l'Artiga del Baurien), denominació que pren, entre Castellfisel i el coll de Portelh.
L'Esquerda - Viquipèdia
L'Esquerda (nom català i occità; el topònim oficial en francès és Lesquerda) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Conforma el límit septentrional de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià.
L'Esquèrda - Wikipèdia Occitana
L'Esquèrda (Lesquerda en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Personalitats ligadas amb la comuna, istòria, …
L'Home de Talteüll - De Vacances
Pàgina de l'home de Talteüll del Programa de Televisió de Catalunya “De Vacances”. Visita a la Cova de l'Aragó de Talteüll, a la Catalunya Nord, on es va trobar el crani de l'humà més antic dels Països Catalans.
Llauró - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la riera del Mener. L'església parroquial, romànica, és emmerletada en un costat; al s XI era del monestir d'Arles; passà el 1139 al capítol d'Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l'infant Jaume.
Llauró - Viquipèdia
Llauró, (en francès Llauro) és un municipi del Rosselló. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Vegeu també: Paçà, Llauró i Torderes. Gentilici: Llauroní, llauronina. Té 324 habitants.
Llebrers
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Llebrers. Llebrers és un veïnat del municipi de Bellestar de la Frontera, a la comarca de la Fenolleda (Catalunya Nord). Està situat entre aquest poble i Caladroer.
Llenguadoc-Rosselló - Viquipèdia
Regió administrativa al sud-est de l'estat francès, en francès Languedoc-Roussillon, i Lengadòc Rosselhon en occità. Formació constituïda per la regió històrica occitana del Llenguadoc i de la Catalunya Nord (Rosselló); la capital és Montpeller.
Llo - Cerdanya Turisme
És un dels termes municipals més extensos de la baga de l’Alta Cerdanya. Ocupa la vall de la capçalera del Segre, que neix al vessant nord del Puigmal. Al circ de la Culassa, on neix el Segre, hi conflueixen el rec de Coma Dolça i el de la Font del Segre.
Llo - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya. Situat a 1 500 m d'altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo, coronat per les ruïnes de l'antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu, romànica.
Llo - Viquipèdia
Municipi de la Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals del cantó de Sallagosa. El batlle de Llo és Robert Autonès, i el municipi té 133 habitants. És en aquest municipi on neix el riu Segre...
Lluç
Llogaret del municipi de Santa Llocaia (Alta Cerdanya), a l'E del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya). És bastit al sud del coll de Lluç (1 345 m alt), al voltant de l'església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç.
Llupià - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat al sector E dels Aspres, que fan accidentada la totalitat del terme. Hi ha una cooperativa vinícola. La població, que s'ha mantingut al voltant dels 300 h des del 1900, ha sofert un gran increment a partir del 1975.
Llupià - Viquipèdia
Llupià és un municipi del Rosselló. Personatges il·lustres: Tomàs de Llupià (1631 - Belén (Veneçuela), 1688), missioner caputxí, i Sébastien Batlle (1914-2006), militar, General de Divisió Aèria. Evolució i estructura de la població.
Lo Vivièr - Wikipèdia Occitana
Lo Vivièr (Le Vivier en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Malabrac
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Malabrac. Malabrac és un veïnat del municipi de Cauders de Fenollet, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat al Nord d’aquest poble.
Malloles
Antic poble i avui barri al S de la ciutat de Perpinyà. Esmentat ja al s X, es despoblà durant el s XIV, a benefici de Perpinyà. L'església de Santa Maria és documentada el 1155. La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428.
Mapes de la Catalunya Nord
Pàgina del Consell General del Pirineus Orientals amb el mapa ampliables de les comarques de les cinc comarques de la Catalunya Nord: Fenbolleda, Rosselló, Vallespir, Capcir, Conflent, Cerdanya, …
Marçac
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Marçac. Marçac és un antic veïnat del municipi d'Orbanyà, a la comarca del Conflent (la Catalunya Nord). Està situat a migdia del terme, prop de l'anomenat coll de Marçac.
Marcèvol
Poble del municipi d'Arboçols (Conflent), situat a l'E del cap del municipi; l'església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d'una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), un xic mutilat.
Marians
Poble del municipi de Soanyes (Conflent), situat en un coster que domina la riba dreta de la Tet, aigua amunt d'Oleta. La seva església parroquial conserva un retaule del Roser, renaixentista. El lloc és esmentat ja el 871, com a possessió de Cuixà.
Marinyans
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Marinyans. Marinyans és un masia i un antic lloc del municipi de Serdinyà, al Conflent (la Catalunya Nord)- Està situat a l'esquerra de la Tet, sota el llogaret dels Horts. El lloc és esmentat ja el 1017.
Marquixanes - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a banda i banda de la Tet, a la confluència amb la coma d'Espirà. La superfície agrícola és de 212 ha, 120 destinades a arbres fruiters (presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), 72 ha vinya, i 24 ha hortalisses.
Marquixanes - Viquipèdia
Marqueixanes, localment Marquixanes, (en francès Marquixanes) és un municipi del Conflent (Catalunya del Nord), al departament dels Pirineus Orientals. En el terme hi ha l'antic poble de Quers, actualment despoblat. Taula de continguts.
Marvet
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Marvet. Marvet era un antic lloc del municipi de Finestret, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). Està situat a ponent del terme. Esmentat des del s X, depenia del monestir d'Arles.
mas d'Albaret
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre mas d'Albaret. Masia del municipi de Toès (Conflent), situada a 1 358 m d'altitud, damunt la riba dreta de la Tet. Era una possessió de Cuixà, esmentada ja a l'acta de fundació d'aquest monestir, del 879.
Mas de Florí
El Mas de Florí (Mas de Fleury o Mas Florí en francès) és un conjunt d'edificacions, antic llogaret, al terme municipal d'Ur (Alta Cerdanya), a la dreta del riu d'Angostrina. Esmentat a la documentació ja a l'any 1011. Al 1265 també se l'esmenta.
mas de Jau
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el mas de Jau. El mas de Jau és una masia del municipi d'Estagell (Rosselló), a l'esquerra de l'Aglí, a l'entrada de l'estret de Cabanac. Havia estat una granja del monestir de Clariana (o de Jau).
mas de l'Alzina
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre mas de l'Alzina. Mas de l'Alzina és una masia i antic terme del municipi de Glorianes (Conflent), a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló. Al s XIV n'era senyor el prior de Marcèvol.
mas de Llec
Masia i antic poble del municipi d'Estoer (Conflent), al vessant septentrional del massís del Canigó. El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s'uneix al riu de Lentillà després de passar per Espirà de Conflent.
mas de Sant Esteve
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el mas de Sant Esteve. El mas de Sant Esteve és un Masia i antiga església del municipi d'Éguet (Alta Cerdanya), al sur del municipi d’Èguet.
Matamala - Enciclopèdia.cat
Matamala és un municipi del Capcir, a l'alta vall de l'Aude, des de l'altiplà de la Quillana (coll de Castelló) fins prop de Formiguera. Una part de la vall de l'Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala. Límits del municipi.
Matamala - Mancomunitat de Municipis Capcir
Aquest poblet ajocat al peu del Pic Bastard, entre l'embassament i el bosc reial de la Mata amb els seus pins roigs seculars. Poble del Capcir que proposa activitats nàutiques, festivitats nocturnes, discoteca o l'estiu amb el festival de música.
Matamala - Viquipèdia
Matamala, en francès Matemale, és un municipi nord-català del Capcir. Administrativament és una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals. El poble de Matamala està situat a la vora de l'embassament del mateix nom.
Maurí - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, límit amb el Llenguadoc, a la vall mitjana del riu de Maurí, afluent de l'Aglí, que neix al terme de Sant Pau de Fenollet, als vessants de les Corberes, travessa el terme i desemboca al col·lector al terme d'Estagell (Rosselló).
Maurí - Viquipèdia
Maurí (en francès Maury, en occità és Maurin) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Poble de transició entre el català i l'occità, alguns historiadors l'agreguen al Rosselló. Gentilici: maurinat, maurinada.
Maurin - Wikipèdia Occitana
Maurin (Fenolhedés) (francés Maury) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Mentet - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al S de la comarca, entre els massissos de Costabona i de Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès. És format per la vall de capçalera del riu de Mentet, afluent, per la dreta, de la Tet.
Mentet - Viquipèdia
Municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Es envoltat per la Reserva Natural de Mentet, a 1500 m d'alçada i té 32'09 km³. Està situat sobre el Mentet, al vessant del Canigó. Des del 1936 ha perdut el 66% de població.
Millars - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al Riberal, a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N turons coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l'Aglí.
Millars - Viquipèdia
Millars (la forma oficial francesa és Millas) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord que s'estén a banda i banda del riu Tec. És una comuna francesa capital del cantó de Millars, dins el departament francès dels Pirineus Orientals.
Molig - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, al seu sector esquerre, entre el riu, al S, i la serralada que separa el Conflent de la Fenolleda (pic del Rosselló, 1 314 m). El territori és molt muntanyós. Hi ha claps de bosc i superfície agrícola.
Molig - Viquipèdia
Molig és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Enmig de la població es drecen l'església de Santa Maria i el castell, i a poca distància del nucli urbà hi ha el llogarret dels Banys de Molig i el castell de Riell. Continguts.
Moncles
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Moncles. Moncles és un llogaret del municipi d'Aiguatèbia i Talau, Conflent (Catalunya Nord), a les Garrotxes de Conflent, situat a 1 390 m alt, en una vall tributària de la riera de Cabrils per la dreta.
Montalbà de l'Església
Poble del municipi dels Banys d'Arles (Vallespir), en un coster, a l'esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (de Montdony), al voltant de l'església (que conserva un interessant retaule barroc d'Honorat Rigau). Castell de Montalbà.
Montalbà del Castell - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, límit amb el Rosselló. S'estén des del cim de la serralada entre les valls de l'Aglí i de la Tet fins prop de la vall de la Tet, a Illa. Entre altres afluents, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa.
Montalbà del Castell - Viquipèdia
Montalbà del Castell (francès Montalba-le-Château, occità Montalban del Castèl) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, als Pirineus Orientals. És a la zona de parla catalana de transició a l'occità, al límit amb el Rosselló i a la conca de la Tet.
Montalban del Castèlh - Wikipèdia Occitana
Montalban del Castèlh (Montalba-le-Château en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, …
Montboló - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, estès a l'esquerra del Tec, que constitueix entre Arles i els Banys d'Arles al sud del terme i els primers contraforts dels Aspres (roc Redó, 1 338 m). Drenen el terme afluents del Tec: el torrent de Bonabosc i riu Ample.
Montboló - mapyourinfo.com
Wiki sobre el núvol d’etiquetes sobre Montboló. Montboló, en francès Montbolo, és un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Oficialment comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i el cantó d'Arles.
Montboló - Viquipèdia
Montboló, en francès Montbolo) és un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Oficialment és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i el cantó d'Arles. Monument i edificis d'interès.
Montboló Vilatge florit - El Pati
Notícia publicada al Pati.cat. El poble de Montboló obté la distinció de nou «Vilatge florit». El concurs s'organitza d'ençà tres anys a nivell regional i és la primera vegada que la proclamació dels resultats es feia a la Catalunya del Nord.
Montellà
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Montellà. Montellà és una masia i antic lloc del municipi de Noedes, a la comarca del Conflent (la Catalunya Nord). Està situat a 1 229 m alt, a la capçalera del riu de Noedes.
Montescot - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló en zona de conreu intensiu de la vinya (172 ha), la qual produeix vi de qualitat superior (114 ha) dins Rosselló dels Aspres, i vins d'aperitiu i ordinaris. També hi ha arbres fruiters i una extensió del conreu d'hortalisses.
Montescot - Viquipèdia
Montescot és un municipi del Rosselló. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Enllaços externs. Gentilici: Montescotí, montescotina. Població (2008): 1.628 habitants. 6,02 km².
Montesquiu d'Albera - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la dreta del Tec, entre la serra de l'Albera (puig de Sant Cristau, antic Montesquiu, 1015 m) i el riu, que limita amb el Rosselló. El poble (269 h agl i 241 h diss [1981]; 154 m alt) és a la dreta del torrent de Sant Cristau.
Montesquiu d'Albera - Viquipèdia
Montesquiu d'Albera (en francès Montesquieu-des-Albères) és un municipi del Rosselló. Referències: INSEE Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Gentilici: Montesquiuenc, montesquiuenca. 1.146 habitants.
Montferrer - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, estès des dels contraforts del massís de Canigó (la Soca, 1.635 m) fins al Tec (on corre engorjat —pas del Llop— i forma en part el límit S), entre el puig de Coç (1.116 m) i les gorges de la Fou (límit amb el terme d'Arles).
Montferrer - Viquipèdia
Poble del Vallespir proper a Arles i part de la comarca natural de l'Alt Vallespir, entre el massís del Canigó i l'alta vall del riu Tec. El municipi té 21,95 km2 i 202 habitants (2006). Es poden veure les ruïnes del castell de Mollet, o de Montferrer.
Mont-Lluís - Cerdanya Turisme
Només comprèn el turó de Montlluís (1.586 m). Està situat a llevant del pla de la Perxa, cruïlla de comunicacions del Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya, el Capcir i l’Aude. El terme l’integren la vila i la ciutadella de Montlluís (1.613 m).
Montlluís - Enciclopedia.cat
Municipi i cap de la comarca de l'Alta Cerdanya que comprèn el turó de Montlluís (1 586 m), a la dreta de la Tet, al pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l'Aude.
Montlluís - Viquipèdia
Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament dit el Vilar d'Ovança[2] (o Ovansa), és la vila capital de la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya. És una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, capital del cantó de Montlluís.
Montner - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, entre el pla d'Estagell i el puig de Montner (507 m), al sector de la serra que separa les valls de l'Aglí i de la Tet. La població evolucionà positivament al llarg del s XIX. Població: 317 h [2007]. Extensió: 11 km 2.
Montner - Viquipèdia
Montner és un municipi del Rosselló, a la subcomarca de les Corberes. Es troba tot just al principi de la plana del Rosselló, a prop de la vall d'Aglí. Els seus habitants són anomenats Montnerois en francès. Geografia, i referències…
Montoriol - Enciclopedia.cat
[Montauriol (francès), Montoriol d'Avall]. Municipi del Rosselló, als Aspres, en contacte amb la plana del Rosselló, a la dreta de la Canta-rana (riera de Sant Amanç, com s’anomena a la capçalera). Població: 215 h [2007]. Extensió: 11 km 2.
Montoriol - Viquipèdia
Montoriol, (en francès Montauriol) és un municipi del Rosselló i més concretament de la subcomarca dels Aspres. Personatges il·lustres: L'arquèologa i etnòloga Françoise Claustre (1937-2006) passà els darrers anys de la vida a Montoriol.
Montoriol d'Amunt
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Montoriol d'Amunt. Montoriol d'Amunt és un llogaret del municipi de Queixàs, a la comarca del Rosselló. Està situat a la vall de la riera de les Illes. També és anomenat Montoriol de les Illes.
Morellàs
Morellàs, Maurellàs en francès, és un poble i cap del municipi de Morellàs i les Illes (130 m alt), al Vallespir. És situat a la dreta del riu de les Illes. L'església paroquial de Sant Esteve és un edifici modern. Coordenades: 42,49 lat. ; 2,81 long.
Morellàs i les Illes
Municipi del Vallespir, a la vall baixa del riu de Morellàs (de les Illes), afluent del Rom aigua avall del poble, a la dreta de la vall del Tec. L'agricultura es localitza a la vall del Tec, molt fèrtil: fruita i hortalisses, regades per séquies del Tec.
Morellàs i les Illes - Viquipèdia
Morellàs i les Illes és un municipi nord-català situat a la comarca del Vallespir. El nom fa referència als dos pobles principals (Morellàs i les Illes) que conformen el municipi. En francès el nom del municipi és Maureillas-las-Illas.
Mosset - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al límit amb la Fenolleda i amb la vall de Santa Creu, Llenguadoc. El poblament es concentra al fons de la vall, a partir del coll de Jau. Durant la Guerra Gran (1793) la població fou ocupada un mes per les tropes espanyoles.
Mosset - Viquipèdia
Mosset és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Pertanyent a l'associació Els pobles més bonics de França. És a 692 m d’alçada i té 71’92 km². Es situa a la vall de la Castellana, afluent de la Tet, al peu del coll de Jou.
Nabilles
Nabilles és un llogaret de la comuna nord-catalana de Conat (Conflent), al nord-est del terme. Nabilles o Navilles apareix esmentat a l'Edat Mitjana com a Nabinlas. No sembla que mai fos un poble gaire habitat: al fogatge del 1378 tenia 3 focs.
Naüja - Cerdanya Turisme
És un dels municipis més petits de la baga cerdana. Es situa als contraforts més baixos del Puigmal. A l’ACCU és citat com a Anaugia, i al s. XII pertanyia als Urtx. En endavant, als Naüja sota la sobirania dels vescomtes de Cerdanya.
Naüja - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya a la baga, als contraforts del Puigmal, des del pla del Lloser, fins al pla de Medes. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre. L'economia es basa en l'agricultura i la ramaderia.
Naüja - Viquipèdia
Naüja (en francès Nahuja) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. L'alcalde del poble és en José Dominguez des de 2001. Església parroquial de Sant Jaume de Naüja.
Nefiac - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector W de la plana rossellonesa, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet, aigua avall d'Illa. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l'Aglí.
Nefiac - Viquipèdia
Nefiac (en francès Néfiach) és un municipi del Rosselló. Personatges il·lustres: Paul Constans (1857 - 1931), polític, diputat a l'Assemblea Nacional francesa, i Joan Villanove (1939), historiador. Referències i enllaços externs.
Nidoleres
Breu informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Nidoleres. Nidoleres és un poble del terme municipal de Tresserra, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). Està situat al Sud del terme i a l'esquerra del riu Tec.
Nils - Enciclopedia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Nils. Nils és un poble del municipi de Pontellà, a la comarca del Rosselló. Està situat a l'Est del cap del municipi, a l'esquerra de la Canta-rana. [Nom històric: Anils].
Nils - Viquipèdia
Nils (Nyls, segons l'administració francesa) és un poble del Rosselló. Els nilsencs pronuncien Nyils, grafia que es troba en alguns textos. Amb 400 habitants (2007), a nou quilòmetres al sud de Perpinyà, depèn del municipi de Pontellà.
Noedes - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, estès des del massís de Madres —del roc Negre (2 459 m) al pic de Portapàs (1 798 m)— fins a la Tartera (1 790 m) i el coll de Marçac (1 056 m). Comprès en l'alta vall de la riera de Noedes, emissària dels gorgs de Noedes.
Noedes - Viquipèdia
Noedes és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Al seu terme hi ha els "gorgs (o estanys) de Noedes", que comprenen el gorg Estelat i el gorg Blau. Noedes és situat a 952 metres d’altura, al sud-oest d’Orbanyà, i té 30’89 km².
Nyer - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet), límit NW del terme, que en aquest indret passa encaixada en el congost de les Graus. El cens ramader és pràcticament inexistent.
Nyer - Viquipèdia
Nyer és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Té 3,7 km2 i és a 750 metres d’altitud. Limita amb Pi de Conflent, Mentet, Fontpedrosa, Toès i Entrevalls, Canavelles i Soanyes. Ruïnes de l'antic poble independent d'Er.
Oceja - Cerdanya Turisme
Des del s. X, quan era coneguda com a Olcegia o Ulceia, ha estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, dels comtes de Cerdanya, del rei d’Espanya, dels Col·legi de Preveres de Puigcerdà i del llinatge noble dels Pera.
Oceja | Parc Cultural de la Cerdanya
Oceja és un dels principals nuclis cerdans, gràcies a la seva especialització en els serveis sanitaris i a la seva posició estratègica dins la comarca (ben comunicat i proper a Puigcerdà). Es troba a 1.254 metres d’altitud i té 17’13 km2 de superfície.
Ocenys
Ocenys (Océnias en francès) és un antic poblet en l'actual terme municipal d'Orellà, al Conflent, que hauria estat situat en les planes (en altres temps conreades) que dominen Orellà, Èvol i Ralleu. És documentat ja al 868 amb el nom d'Ucenias.
Odelló de Cerdanya
Poble (1 590 m) del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d'Angost i el pla de la Perxa. El lloc és esmentat ja el 839. De l'església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu.
Odelló de Querramat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Odelló de Querramat. Odelló de Querramat és un poble (1 510 m altitud) del municipi de Ral (comarca nordcatalana del Capcir), a la dreta de l'Aude, on aquest riu forma el pantà de Puigbaladó.
Odelló de Real
Odelló de Real, o Odelló de Querramat (en francès Odeillo) és un llogaret d'unes quantes cases al municipi de Real (o Ral), al Capcir. Està situat a 1.510 m. d'altitud, a la dreta de l'Aude, on comença el pantà de Puigbalador. Història.
Oficina de Turisme de Perpinyà
Tota l'informació turística de Perpinyà. Calendari de festivitats, cultura, tradicions i serveis. L'Oficina de Turisme de la Vila de Perpinyà ha entrat en unes fases de qualitat per tal de sempre donar el millor per satisfer-lo i acollir-lo.
Oleta
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d'Évol, a la confluent vall d'Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent. A la capçalera de la vall, hi ha el Gorg Negre.
Oleta i Èvol - Viquipèdia
Oleta i Èvol (en francès i oficial Olette-et-Évol o Olette) és un municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. És la capital del cantó d'Oleta.
Oms - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres (600 m alt), drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà (tributaris del Tec) i, al vessant septentrional, per la riera d'Oms i la de Montoriol (capçalera del Rard).
Oms - Viquipèdia
Oms és un municipi del Rosselló. En el seu terme hi ha el llogaret de Roirós. Llocs d'interès: Església romànica de Sant Joan. Personatges il·lustres: Sergi Bonacase (1924-1977), pintor. Referències i enllaços externs.
Oncés
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Oncés. Oncés és un poble del municipi de la Guingueta d'Ix, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Està situat a l'esquerra del Segre, vora el límit amb l'enclavament de Llívia.
Òpol
Municipi del Rosselló, al sector més oriental de les Corberes, al límit amb el Narbonès (Llenguadoc), constituït el 1970 per l'agregació dels termes d'Òpol i Perellós. La població va a l’alça per la presència de gent que treballa a Ribesaltes i a Perpinyà
Òpol i Perellós - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector més oriental de les Corberes, al límit amb el Narbonès (Llenguadoc), constituït el 1970 per l'agregació dels termes d'Òpol i Perellós. El terme s'estén des de l'alineació principal de les Corberes. Població: 762 h [2007].
Òpol i Perellós - Viquipèdia
Òpol i Perellós (en francés, Opoul-Périllos) és un municipi del Rosselló. Es formà el 1972 per agregació d'Òpol i de Perellós. Òpol (antigament anomenat Salvaterra) és el poble més septentrional de la Catalunya del Nord, limita amb Occitània.
Orbanyà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent que comprèn la vall alta de la riera d'Orbanyà, que neix al vessant sud del coll de Torn i s'uneix, per l'esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau. Una gran part del terme és boscat.
Orbanyà - Viquipèdia
Municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Té 14,4 km² i a 836 metres d'alçada, a la conca de la Tet, entre el Serrat Gran i el pic de la Mosquetosa; comprèn la vall de la riera d'Orbanyà. Té la població disseminada.
Orellà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l'esquerra de la Tet, a les Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils i el riu d'Évol a la Tet.
Orellà - Viquipèdia
Orellà (en francès Oreilla) és un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Forma una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Al terme hi havia els llogarets de Bordoll, Celrà, Guixà, Ocenys i Turol.
Ortafà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, estès a l'esquerra (i, en una petita part, també a la dreta) del Tec. Hi predomina la viticultura: 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185. Hi ha, a més, 28 ha de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers) i 36 ha d'hortalisses.
Ortafà - Viquipèdia
Ortafà, de vegades anomenat també Hortafà (en francès Ortaffa), és un municipi del Rosselló (Catalunya Nord). Fills i filles il·lustres d'Ortafà: Maria Andrea: cantant. Referències i enllaços externs. Gentilici: Ortafanenc, ortafanenca. Té 1.309 hab.
Osseja - Enciclopedia.cat
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la Quera i Palau de Cerdanya; per l'esquerra s'estén per la vall del riu, fins al pla de Salines (2 205 m alt), vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès); al N comprèn encara un petit sector.
Paçà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector nord-oriental dels Aspres, entre les serres de Sant Lluc (204 m alt) fins al curs del Rard, límit septentrional del terme. L'any 1960 li foren annexats els antics termes de Llauró i de Torderes. Població: 697 h [2007].
Paçà - Viquipèdia
Paçà (en francès Passa) és un municipi del Rosselló. Demografia: Evolució demográfica. Edificis d'interès: Monestir del Camp, dels segles XI-XIV, i el Santuari de Sant Lluc de Puig Rodon. Referències i enllaços externs en francès.
Paçà, Llauró i Torderes
Paçà, Llauró i Torderes (Passa-Llauro-Tordères en francès) fou un municipi de la comarca nord-catalana del Rosselló, amb una existència de setze anys. Fou fundat el 1973 per la fusió dels antics municipis de Llauró, Paçà i Torderes.
Països-Catalans.com
Guia turística i comercial; Hotels, restaurants, història, museus, itineraris, gastronomia i manifestacions culturals. Informació geogràfica de les comarques. Hotels, Restaurants, Museus, compres i Turisme a Catalunya i als Països Catalans.
Palaldà
Poble del municipi dels Banys d'Arles (Vallespir), a 211 m, que forma un nucli medieval, agrupat entorn de l'església parroquial (s. XIII), amb portal de marbre. Restes del castell de Palaldà. Formà municipi independent fins a mitjan segle XX.
Palau
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Palau. Palau és un poble del municipi de Santa Llocaia, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Està situat a 1 237 metres d’altitud, a l'esquerra del torrent de Lluç.
Palau - Cerdanya Turisme
El municipi comprèn el vessant dret del torrent de Vilallobent, frontera entre els dos estats. El territori és molt accidentat, excepte al sector de la plana, on es localitza el poble de Palau. Els sectors més alts són emboscats de pi negre.
Palau de Cerdanya - Enciclopedia.cat
Municipi a l'Alta Cerdanya, a la Baga, al límit amb la Baixa Cerdanya, des del pla de Salines (2 205 m), el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, a la serralada que separa la Cerdanya de la vall de Ribes (Ripollès), fins la vall de Llavanera.
Palau de Cerdanya - Viquipèdia
Palau de Cerdanya (en francès Palau-de-Cerdagne) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya. Gentilici: Palauenc, palauenca.
Palau del Vidre - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat a la riba dreta del Tec, que fa de límit N. La part septentrional és regada pel rec de Palau, del qual deriva l'aigua del Tec a Cabanes, i per l'agulla Cabdal. Predomina l'agricultura de regadiu. Població: 2.650 h [2007].
Palau del Vidre - Viquipèdia
Palau del Vidre (en francès, Palau-del-Vidre) és un municipi del Rosselló. Edificis d'interès: Església parroquial de Sant Sebastià. Personatges il·lustres: Esteve Canals (1888-1971), Bonaventura Pagès (1806-1868), i Enrique Sánchez Abulí (1945).
Palmes
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Antic lloc del municipi de Campossí (Fenolleda), on es conserven importants restes del castell de Palmes (s XIII). Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà.
Paretstortes - Viquipèdia
Paretstortes, (en francés Peyrestortes) és un municipi del Rosselló. Etimològicament el nom ve de «parets tortes», i també s'anomena Parestortes. En la batalla de Parestortes les tropes espanyoles del general Antonio Ricardos foren derrotades.
Pati d’Armes de la Fortalessa de Salses
Pàgina que conté una vista panoràmica de 360º del Pati d’Armes de la Fortalessa de Salses (comarca del Rosselló), a la Catalunya Nord. Pertany al portal Vegueries.com.
Paulilles
Llogaret del municipi de Portvendres (Rosselló), fins al s. XX del de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d'Ullastrell. El 1885 s’hi construí la primera fàbrica de dinamita de França.
Paulilles
Llogaret del municipi de Portvendres (Rosselló), fins al s. XX de Banyuls de la Marenda, al port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d'Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba al mar. Té la primera fàbrica de dinamita de França.
Pena
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena) del municipi de les Cases de Pena (Rosselló), a 173 m, en un contrafort de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l'Aglí.
Perellós
Despoblat del municipi d'Òpol i Perellós (Rosselló), sota la serra de Perellós, a 360 m. Les ruïnes del castell de Perellós (centre del vescomtat de Perellós), dominen el poble amb l'església parroquial de Sant Miquel, romànica.
Perpinyà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la vall de la Tet, entre el torrent de la Llavanera i el Rard, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar (5 km), travessat per grans vies de comunicació que uneixen al Principat de Catalunya amb Europa.
Perpinyà - Viquipèdia
Perpinyà (cooficialment, en francès, Perpignan) és la capital del departament francès dels Pirineus Orientals i del districte homònim. Perpinyà és considerada la capital de la comarca històrica del Rosselló i la Catalunya del Nord. Taula de continguts.
Perutxó
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Perutxó. Perutxó és un veïnat del municipi de Vallmanya, a la comarca del Conflent (la Catalunya Nord). El Veïnat està situat al SW del poble de Vallmanya.
Pesilhan de Conflent - Wikipèdia Occitana
Pesilhan de Conflent (Pézilla-de-Conflent en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, …
Pesillà de Conflent - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, a la vall de l'Adasig, aprofita l'antic camí vers el Conflent. El territori baixa del S (serrat de l'Albesa, 782 m) al N, direcció que segueix l'Adasig. L'economia és extensivament agrícola amb terres conreades a la vall del riu.
Pesillà de Conflent - Viquipèdia
Pesillà de Conflent, antigament Pesillanell (occità és Pesilhan de Conflent i el topònim en francès, Pézilla-de-Conflent), és un municipi de la Fenolleda, als Pirineus Orientals. La denominació de "Conflent" és per diferenciar-la de Pesillà de la Ribera.
Pesillà de la Ribera - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, a l'esquerra de la Tet, des del riu fins als turons calcaris (200 m) que limiten la conca de l'Aglí. L'agricultura és la base econòmica del municipi. La població ha augmentat progressivament els darrers anys.
Pesillà de la Ribera - Viquipèdia
Pesillà de la Ribera (en francès Pézilla-la-Rivière) és un municipi del Rosselló (Catalunya del Nord) que forma part del territori del Riberal. A finals del s. XVIII i principis del XIX, Pesillà era famós per la llegenda de les Santes Hòsties.
Pi de Conflent - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent que forma la part més alta de la vall de Saorra, estesa des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (pic de la Mort de l'Escolà, 2 463 m; les esquerdes de Rojà, la collada Verda, 2 321 m, i el pla Guillem).
Pi de Conflent - Viquipèdia
Pi de Conflent (en francès i oficialment Py) és un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i del cantó d'Oleta.
Pià - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana, al límit amb la Salanca, estès entre l'aglomeració perpinyanesa i l'Aglí; és drenat per la Llavanera, afluent, per la dreta, d'aquest riu. L'agricultura és la base econòmica del municipi. Població: 7.295 h [2007].
Pià - Viquipèdia
Pià és un municipi del Rosselló, a la Catalunya Nord. Els seus habitants són dits els pianencs. El topònim està registrat al segle x com Apianum, derivat de l'antropònim llatí Apius. El Pià Rugby XIII és el club de rugby a XIII de la ciutat de Pià.
Plalhobí
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Plalhobí. Plalhobí és un antic veïnat del municipi de Rebollet, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat als límits amb Montfort, sota el pic de La Roqueta. És esmentat des del segle X.
Planès - Cerdanya Turisme
A l'orient de la baga cerdana, a la dreta de la Tet, al límit amb el Conflent (Fontpedrosa) i a llevant del poble de la Perxa. Comprèn la vall de Planès, sota la carena entre els pics de Cambresdase, el serrat de les Fonts sobre la coma Amagada.
Planès - Enciclopedia.cat
Municipi d'Alta Cerdanya, a dreta de la Tet, al pla de la Perxa, per la vall de la riera de Planès, davalla la serra que la separa la vall d'Eina (Torre d'Eina, 2 830m. Cambresdases, 2 711m); el pic de l'Orri (2 561m) i el serrat de l'Escaldat (2 309m).
Planès - Viquipèdia
Planès ([pl?'nes], és un municipi de l'Alta Cerdanya, tot i algunes confusions que el situen al Conflent.[2] Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Taula de continguts temàtics del municipi.
Planesas - Wikipèdia Occitana
Planesas (Planèzes en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, demografia, …
Planeses - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l'Aglí, a l'E de la Torre de França. Terme dominat al N pel roc de L'Abelha (381 m alt) i al S per la roca Corba (336 m alt); és molt accidentat i cobert de bardisses. Població: 101 h [2007].
Planeses - Viquipèdia
Planeses (en occità Planesas i en francès Planèzes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, als Pirineus Orientals. Es troba en la zona de parla occitana de transició al català. Forma part de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià.
Platja de Sant Cebrià
Nucli turístic de Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló), amb una població d’un miler d'habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al S de l'estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d'Elna.
Platja de Santa Maria
Nucli de pescadors i d'estiueig del municipi de Santa Maria la Mar (Rosselló), situat a l'esquerra d'una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló. Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi.
Pollestres - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana estesa al s. de Perpinyà, a la confluència de la Rard i de la Canta-rana. Cooperativa agrícola amb uns 40 000 hl de capacitat; magatzems de venda i elaboració de ceràmica, de mobles i empresa de construcció.
Pollestres - Viquipèdia
Pollestres és un municipi del Rosselló, a Catalunya del Nord. Personatges il·lustres: Daniel Mach, tinent d'alcalde (1889-1995) i alcalde des del 1995, i Sapte (segle XIII), abat del monestir de Sant Genís de Fontanes. Referències.
Pontellà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana que s'estén de Perpinyà als Aspres, a l'esquerra del Rard, límit oriental del terme. El poble és situat a 101 m alt, a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró. Població: 2.688 h [2007].
Pontellà - Viquipèdia
Pontellà (en francès Ponteilla) és un municipi del Rosselló. Indrets d'interès: Església romànica (segles XI-XII) de Sant Esteve de Pontellà Jardí exòtic de Pontellà, i el poble de Nils (400 habitants en el 2007). Personatges il·lustres.
Porcinyans
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Porcinyans. Masia i antic terme del municipi de Nyer (Conflent), al vessant occidental del coll de la Llosa, que comunica les valls de Nyer i Marçana, esmentat ja el 950 com a possessió de Cuixà.
Porta - Cerdanya Turisme
Comprèn la part mitjana de la vall del Querol. Integra la vall de Campcardós, la capçalera de la qual és límit fronterer amb Andorra i la Baixa Cerdanya (portella Blanca d'Andorra (2.517 m)). El seu torrent desemboca al riu Querol.
Porta - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a la vall de Querol, de la qual comprèn el sector mitjà, des de prop de Portè (que se separà administrativament vers el 1860) fins poc més avall de Cortvassill. La seva població era de 135 habitants [2007].
Porta - Viquipèdia
Municipi de l'Alta Cerdanya. Oficialment és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. La duana franco-andorrana del Pas de la Casa es troba en terrenys d'aquest municipi. Fins al segle XVIII hi tingué parròquia el llogaret de Cortvassill.
Porta des Països Catalans
L’Associació Porta dels Països Catalans des de Salses, i els vint anys de lluita que ha dut a terme pel monument-escultura que simbolitza la Porta dels Països Catalans sota la dita “de Salses a Guardamar” des de 1363. Dades de Salses i història.
Portè - Cerdanya Turisme
On la vall del Querol pren el nom de torrent de Fontviva, limitat per la serra de Portè (2673 m) i la de la Portella del Bac d'Hortella (2722 m). El massís de Pimorent (2628 m), més conegut pel seu coll (1920 m), comunica amb Andorra i el País de Foix.
Portè - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a la capçalera de la vall de Querol, al límit amb Andorra i el País de Foix. És els Pirineus axials, participa d'unitats fisiogràfiques distintes. Sector de la capçalera de l'Arieja, amb el torrent d'Engràcies que hi aflueix.
Portè - Viquipèdia
Portè, o també Portè i Pimorent (en francès Porté-Puymorens), antigament Portesa, és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Compta amb una estació d'esquí a ponent del poble.
Portvendres
Lloc web oficial de l’Ajuntament de Portvendres i de l’Oficina de Turisme de Portvendres. Informacions practiques, acolliment, descubrir la ciutat, allotjament, restaurants, lleure, i documentació. Aquí la mar Mediterrània té cita amb la muntanya.
Portvendres - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la Costa Vermella, façana marina de la Marenda entre Cotlliure i Banyuls. El 1972 foren trobades a l'avantport restes importants d'una nau romana del s. I aC, que contenia àmfores i lingots d'estany provinents de la Bètica.
Portvendres - Viquipèdia
Portvendres, (en francès Port-Vendres) és una vila i municipi del Rosselló a la Catalunya Nord que pertany al departament francès dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló és la capital del cantó de la Costa Vermella.
Postals Antiges de Catalunya-nord
Pàgina en francès i català de postal antigues de tota la Catalunya-nord i des de la Fenolleda, subdividides per comarques i per indrets. Editors, creadors i col·leccionistes de targetes postals. Directoris web i cercadors.
Prada - Enciclopedia.cat
Municipi i cap de la comarca del Conflent, que ocupa bona part de la cubeta de Prada, del Conflent estricte (la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics); és reblerta de materials detrítics pliocènics, d'origen continental.
Prada - Viquipèdia
Capital de la comarca nord-catalana del Conflent. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, capital del cantó de Prada. Geografia Història Viles agermanades Vegeu també Enllaços externs.
Prats de Balaguer
Poble del municipi de Fontpedrosa (Conflent), situat a 1 309 m alt, en un costat que domina la confluència de la ribera de Balaguer i la Tet, a la sortida de la vall de Balaguer. L'església parroquial és dedicada a la Trinitat. Esmentat ja el 957.
Prats de Molló i la Presta - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l'alta vall del Tec, des de roca Colom (2 507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l'engorjat del balç de l'Ase, poc abans del poble del Tec. Població: 1.167 h [2007].
Prats de Molló i la Presta - Viquipèdia
Municipi català del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Administrativament forma una comuna “Prats-de-Mollo-la-Preste” (nom oficial francès) al departament dels Pirineus Orientals. Format pel nucli de Prats de Molló i l'estació termal de la Presta.
Prats de Sornhan - Wikipèdia Occitana
Prats de Sornhan (Prats-de-Sournia en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, …
Prats de Sornià - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès al vessant oriental del coll de Ventafarina, fins al curs de l'Adasig, i la vall de la Matassa, al NE. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines. La superfície agrícola es redueix a 129 ha.
Prats de Sornià - Viquipèdia
Prats de Sornià (l'endònim occità Prats de Sornian i el topònim oficial en francès, Prats-de-Sournia) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales (francès). Les poblacions legals.
Prunet
Poble del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), als Aspres, de població disseminada, centrat en l'església parroquial, romànica, situat a 445 m, al vessant septentrional del Montner (782 m) i del coll de Fortó (646 m), dominant la vall del riu Bolès.
Prunet i Bellpuig - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Buletó (límit septentrional). La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis.
Prunet i Bellpuig - Viquipèdia
Prunet i Bellpuig, (en francès Prunet-et-Belpuig) és un municipi del Rosselló, format pels pobles de Prunet (Rosselló) i de Bellpuig (Vallespir), i del santuari de la Trinitat on hi ha l'ajuntament. La població està disseminada en masos agrícoles.
Prunhanas - Wikipèdia Occitana
Prunhanas (Prugnanes en francés, Prunyanes en català) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, …
Prunyanes - Enciclopèdia.cat
Prugnanes (francès), Prunhanas (occità). Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a l'esquerra de la Bolzana, entre les Corberes (pic Paradet, 900 m alt), que el separen del Perapertusès (Llenguadoc), i el riu, en part límit meridional del terme.
Prunyanes - Viquipèdia
Prunyanes (l'endònim occità és Prunhanas i el topònim oficial en francès, Prugnanes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales (francès). Les noves poblacions legals.
Puigbaladó/Riutort - Mancomunitat de Municipis Capcir
Puigbaladó i Riutort, dos pobles reunits vora un embassament i una estació d'esports d’hivern, se situen a la frontera del Capcir, al límit de l’Aude i de l’Arièja. Església romànica de Riutort, ponts romans del Galba i vestigis d'un castell medieval.
Puigbalador - Enciclopèdia.cat
Municipi del Capcir, a l'extrem septentrional de la comarca, limita amb Donasà (País de Foix). S'estén des dels Clots de l'Ega, el pic de Ginebre, el roc Mercadal, el coll de les Ares i el serrat Cairol, al límit amb el Donasà (Llenguadoc), fins a l'Aude.
Puigbalador - Viquipèdia
Puigbalador, en francès Puyvalador, és un municipi nordcatalà de la comarca del Capcir. Administrativament és comuna del departament francès dels Pirineus Orientals. No se'n coneix l'etimologia, també es pot escriure Puigbaladó.
Queixàs - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres (774 m, al sud-oest del terme). Part del terme és cobert de brolla i d'alguns claps d'alzines. L'any 1976 un gran foc en cremà 1 400 ha. Part del terme ha estat comprada per estrangers i és territori de caça.
Queixàs - Viquipèdia
Queixàs, amb ortografia antiga Caixàs, (en francès Caixas) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Església romànica de Santa Maria de Fontcoberta.
Quers
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1.302 m alt, a la dreta del riu d'Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill. A l'esquerra del riu hi ha una font sulfurosa. El lloc és esmentat ja al s XIII.
Qui som els catalans del nord
Articles d’àmbits sobre la Catalunya nord (Història, geografia, llengua, economia, literatura, sociopolítica, itineraris, menjar ...). Arrels (Pere Manzanares), l'espai nord-català (Alà Baylac-Ferrer), llengua i sociolingüistica (Pere Verdaguer), ...
Ralleu - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent. Comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creu, pas natural entre el Conflent i el Capcir. Railleu (francès).
Ralleu - Mancomunitat de Municipis Capcir
Dades del poble de Ralleu de la Mancomunitat de Municipis Capcir. Lloc ideal per al qui recerca la calma i la tranquil·litat. El poble conserva l’arquitectura homogènia, amb cases de pedres, de vegades d'esquist però més generalment de granit.
Ralleu - Viquipèdia
Ralleu (oficialment en francès Railleu) és un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, al cantó d'Oleta. Taula de continguts.
Rasiguèras - Wikipèdia Occitana
Rasiguèras (Rasiguères en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Rasigueres - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, estès a la vall de l'Aglí, entre les muntanyes que la separen, al N, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el S, en una minsa extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d'electricitat).
Rasigueres - Viquipèdia
Rasigueres (en occità Rasiguèras i en francès Rasiguères) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Forma part de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià. Referències: Populations légales (francès).
raval de Sant Martí
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a ponent del nucli, fora de l'antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l'entrada solemne a la vila el 1538). Sorgí a la casa procura o priorat de Sant Martí.
Real - Odelló - Mancomunitat de Municipis Capcir
Municipi enterament preservat del Capcir, a la vora de l'embassament de Puigbaladó, Real i Odelló seran un espai de tranquil·litat prop de tota l'animació del Capcir. Església romànica de Real on la vista us portarà fins al fons més fons del Capcir.
Real - Viquipèdia
Real, o Ral, és un municipi nord-català de la comarca del Capcir, a la Catalunya Nord. Oficialment és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals anomenada Réal (nom en francès). Geografia i referències.
Rebolhet - Wikipèdia Occitana
Rebolhet (Rabouillet en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Rebollet - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, que comprèn la vall de capçalera de l'Adasig, al límit amb el Conflent (la Creu de Marquixanes, 1395 m) i amb la vall de Santa Creu, al Llenguadoc (serrat de la Margarida). Població: 109 h [2007].
Rebollet - Viquipèdia
Rebollet (l'endònim occità és Rebolhet i el topònim oficial en francès, Rabouillet) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales (francès). Les noves poblacions legals.
Recursos per Catalunya Nord
Aquesta pàgina web personal és una eina més per enfortir la catalanitat de les terres catalanes del nord. La Catalunya del Nord se troba en una situació atípica i especial en l'ensems dels Països Catalans.
Reiners - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, a la vall del Tec, entre els Banys d'Arles i Ceret. Comprèn el poble del Vilar de Reiners, veïnat de la Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d'Envistadors i l'església de Sant Julià de Buçac.
Reiners - Viquipèdia
Reiners (Reynes, oficialment en francès) és un poble del Vallespir (Catalunya del Nord), al departament dels Pirineus Orientals. Gentilici: reinetenc o reinesenc, reinetenca o reinesenca.
Reirós
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Reirós. Reirós és un llogaret del municipi d'Oms, a la comarca del Rosselló. Està ubicat al SE del municipi, situat a 320 m alt, en un serrat que domina la vall del Tec davant Ceret.
Rià
Poble del municipi de Rià i Cirac (Conflent), a la dreta de la Tet, al voltant del castell de Cirac. Prop seu hi ha l'església de Sant Joan de Dossorons (dita també Sant Joan del Pla de Cirac). El lloc és esmentat ja des de l’any 937.
Rià i Cirac - Viquipèdia
Municipi nord-català del Conflent, proper a Prada de Conflent. Està format pels pobles de Rià (abans Arrià) i Cirac (abans Sirac) units des del 1822. Probablement hi va néixer el fundador de la nissaga dels comtes-reis catalanoaragonesos.
Rià i Sirac - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l'anomenada cubeta de Prada. Els principals conreus són els arbres fruiters: presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i hortalisses, pastures i farratge.
Ribesaltes - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al límit occidental de la Salanca, a banda i banda de l'Aglí, al N de Perpinyà, municipi del qual és separat pel torrent de la Llavanera, afluent per la dreta d'aquell riu. Part del terme és regada amb aigua de l'Aglí.
Ribesaltes - Viquipèdia
Ribesaltes (en francès Rivesaltes) és un municipi del Rosselló. Va ésser l'indret de naixement del general Josep Joffre (1852-1931), qui va esdevenir famós a les batalles de la Primera Guerra Mundial. Personatges il·lustres i vins de Ribesaltes.
Rigardà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, situat a la zona de contacte entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet que centra Vinçà. El terme és drenat per la riera de Rigardà (o de Glorianes), que neix a la muntanya de Santa Anna.
Rigardà - Viquipèdia
Rigardà és un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord. Té 3,61 km2 i està situat a 298 metres d'alçada, al Baix Conflent, al límit amb el Rosselló, vora el Rigardà, afluent de la Tet. Produeix vinya i fruiters. Personatges lligats a la comuna.
Riunoguers
Poble (320 m alt) del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir). Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l'església parroquial (Sant Miquel), dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes (s X).
Riutés
Llogaret del municipi de la Tor de Querol, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Està situat a 1 283 metres d’altitud, a l'esquerra del riu d'Aravó, vora la seva confluència amb el riu de Sàlit. Prop del poble hi ha la presa del canal de Puigcerdà.
Riutort
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Riutort. Riutort és un poble del municipi de Puigbalador (comarca nordcatalana del Capcir). Està situat a 1 540 m altitud, en una vall lateral que aflueix, per l'esquerra, al riu de Galba.
Ro
Poble del municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya), situat a 1 289 m alt, sobre la terrassa fluvial superior de l'esquerra del Segre, al peu del pla de la Perxa, aigua avall del cap del municipi. L'església parroquial, moderna, conserva un retaule s XVIII.
Rocabruna
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Rocabruna. Rocabruna és una casa forestal del municipi de Virà, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat al centre del bosc de Boixavila, a l'esquerra de la riera de Boixavila.
Rocavella
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Rocavella. Rocavella és un despoblat del municipi de la Roca d'Albera, a la comarca del Rosselló. A Rocavella també se’l anomena Torrent.
Rodès - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló, estès a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera (o de la Cugulera o del Bau), dominat per la capella de Sant Pere, i el pas de Rodès. 610 h. [2007].
Rodès - Viquipèdia
Rodès (en francès Rodès) és un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. És una comuna francesa dels Pirineus Orientals i del cantó de Vinçà. Els seus habitants, coneguts pel gentilici de rodesencs, rodesesos, o lluerts…
Roet
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Roet. Roet és un llogaret del municipi de Llo, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Es troba situat a la dreta del Riu Segre, a mig camí de Sallagosa.
Roirós
Roirós, o Reirós, (Riuros en francès) és un llogaret del municipi rossellonès d'Oms. Està situat al sud-est del municipi, a 320 m. d'altura, en un serrat que domina la vall del Tec per dessobre Ceret. Coordenades: 42° 30' 40? N, 2° 42' 58? E.
Salelles - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, estès a la plana, al SE de Perpinyà, entre la Fossella (petit curs d'aigua que el separa de Cabestany), al N, i el Rard, al S. El municipi se segregà el 1923 del de Cabestany. Població: 4.426 h [2007]. Extensió: 6 km 2.
Salelles - Viquipèdia
Salelles (en francès Saleilles) és un municipi del Rosselló. Edificis d'interès: la Capella de Sant Esteve i l'Església de Sant Esteve. Personatges il·lustes: Antoine Casenobe (1914-1943), pilot militar, as de la segona Guerra Mundial.
Sàlit
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Sàlit. Sàlit és un llogaret del municipi de la Tor de Querol, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Està situat a sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent per l'esquerra del riu d'Aravó.
Sallagosa - Cerdanya Turisme
El municipi està situat a l’alta vall del Segre, des de la fi de la vall de Llo fins a Llívia. El territori municipal comprèn, a més del cap de terme, Sallagosa, els pobles de Ro i de Vedrinyans, així com el caseriu d’Ans, com a nuclis de població.
Sallagosa - Enciclopedia.cat
Municipi d'Alta Cerdanya, a la vall del Segre, des de la vall de Llo a l'enclavament de Llívia; el 1974 li fou annexat el terme de Llo. S'estén fins més enllà del coll de Rigat, a l'extrem meridional del pla de la Perxa i comprèn la vall de les Deveses.
Sallagosa - Viquipèdia
Sallagosa (en francès i oficialment Saillagouse) és un municipi català de la comarca de l'Alta Cerdanya (Catalunya del Nord). Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. És capital del cantó de Sallagosa.
Salses - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a l'extrem septentrional del Principat de Catalunya, al límit amb Occitània. Comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.
Salses - Viquipèdia
Salses (en francès, Salses-le-Château) municipi del Rosselló. El nom prové del llatí i fa referència a la font salada al peu de les Corberes. El punt més septentrional del Països Catalans, definits popularment «entre Salses i Guardamar». 2.513 hab.
Salses / Salses-le-Château
Salses / Salses-le-Château. Fitxa bàsica d’aquest municipi de 2531 habitants i una extensió de 71 km² al nord de la comarca del Rosselló. El municipi està situat a una altitut de 12 metres sobre el nivell del mar.
Sançà - Mancomunitat de Municipis Capcir
Poble ideal per a llargues migdiades al sol. Magnífiques pedres i lloses. Sançà té la particularitat de posseir dues esglésies, una del s XI i l'altra del IXX. Serà el lloc de partida de nombroses excursions cap al Coll de Sançà o al massís del Madres.
Sant Andreu de Sureda - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana regada, entre el peu de la serra de l'Albera i la Ribereta o riera de Sant Andreu. El poble (andreuencs o santandreuencs; 35 mt) és a la dreta de la riera, a la ctra. de Ceret a Argelers, voltant l'església parroquial.
Sant Andreu de Sureda - Viquipèdia
Sant Andreu de Sureda (en francès Saint-André) és un municipi del Rosselló. Són llocs d'interès el monestir de Sant Andreu, amb l'església datada del segle X, únic rastre encara visible i el museu d'art romànic. Referències i enllaços.
Sant Cebrià de Rosselló - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, de la plana costanera, des de més al s. de l'estany de Sant Nazari fins la desembocadura del Tec. La zona de la llarga platja de Sant Cebrià, des del 1960 ha estat transformada en un dels primers centres turístics del Rosselló.
Sant Cebrià de Rosselló - Viquipèdia
En francès Saint-Cyprien, és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa, capital del cantó de la Costa Radiant, al departament francès dels Pirineus Orientals. 8.573 hab.
Sant Esteve del Monestir - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al Riberal, dins l'àrea d'influència de Perpinyà, estès entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra de la Tet; el sector occidental del terme és drenat, a més, pel torrent de la Bola.
Sant Esteve del Monestir - Viquipèdia
Sant Esteve del Monestir (en francès Saint-Estève) és un municipi del Rosselló. Té una església romànica del segle XI. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Enllaços externs.
Sant Feliu d'Amunt - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet, des del límit amb la plana de Tuïr fins al riu. La ramaderia consta de 205 caps de bestiar oví. El poble té 423 h agl [1982], 85 m alt. Gentilici: Feliuans, feliuencs o santfeliuencs.
Sant Feliu d'Amunt - Viquipèdia
Sant Feliu d'Amunt (en francès Saint-Féliu-d'Amont) és un comú del Rosselló. Administrativament és una comuna[ del departament dels Pirineus Orientals, a la República Francesa. Llocs i monuments, personatges cèlebres i referències.
Sant Feliu d'Avall - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al Riberal, a la dreta de la Tet. Pertany al terme una estreta franja a l'esquerra de l'actual límit del riu, aigua avall de Sant Feliu d'Amunt, fins la plana de Tuïr. Esglésies de Sant Martí de la Riba i de Santa Anna de les Eres.
Sant Feliu d'Avall - Viquipèdia
Sant Feliu d'Avall (en francès Saint-Féliu-d'Avall) és un municipi del Rosselló. Personatges: Fernand Barboteu (1907-1971), Francesc de Bertran, baró de Palmarola (1755-1816), alcalde de Perpinyà, Ernest Camo (1902-1978), i Francis Palmade.
Sant Galderic
Sant Galderic és un barri residencial de Perpinyà (Rosselló), sorgit a l'indret d'un antic raval obrer, al SE del nucli urbà, prop del límit amb el terme de Cabestany. S'hi troba el centre de ceràmica de Sant Vicenç i el liceu Jean Lurçat.
Sant Genís de Fontanes - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, estès entre els darrers contraforts de la serra de l'Albera (que accidenta l'extrem meridional del terme, en part boscat) i el Tec. El municipi comprèn, també, el poble de Cabanes i la caseria del Castell de Bles.
Sant Genís de Fontanes - Viquipèdia
Sant Genís de Fontanes o Fontanes (en francès Saint-Génis-des-Fontaines) és un municipi del Rosselló (Catalunya Nord). Taula de continguts temàtics: Llocs d'interès, personatges il·lustres, referències i enllaços externs. Té 2.792 habitants.
Sant Hipòlit de la Salanca - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la Salanca, riba de l'estany de Salses. Hi ha una activitat pesquera a l'estany de Salses, vora el qual hi ha un grup de barraques de pescadors i un centre nàutic. El poble (1 011 h agl [1982], politans), concentra la població.
Sant Hipòlit de la Salanca - Viquipèdia
Sant Hipòlit de la Salanca, (en francès Saint-Hippolyte) és un municipi del Rosselló (Catalunya Nord). Taula de continguts temàtics: Llocs d'interès, personatges il·lustres, referències i enllaços externs. La seva població és de 2.385 habitants.
Sant Jaume de Calaons
Sant Jaume de Calaons, o de Calahons o Casalons, és una ermita a la comuna nord-catalana de Catllà, al Conflent, situada a 531 m. Antigament havia estat un priorat dependent de Cuixà. Història, priorat de Calaons i dolmens i arca de Calaons.
Sant Joan d'Albera
Sant Joan d'Albera és un poble i cap del municipi de l'Albera (Vallespir), situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l'Albera, al peu del puig de Sant Cristau. L'església parroquial, romànica, és obra del segle XIII.
Sant Joan d'Arsós
Llogaret del municipi de Bula d'Amunt (Rosselló), als Aspres, al vessant E del coll de les Arques, a la coma d'Arsós. És centrat en el mas d'Arços i en l'arruïnada església de Sant Joan. El 1151 constava com a possessió del monestir de Serrabona.
Sant Joan de Pladecorts - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, entre Ceret i el Voló, a banda i banda del riu, des del puig Sanglí (209 m) a la zona de contacte amb els Aspres rossellonesos, fins a la plana al·luvial del riu, centrat al poble de Vilargell.
Sant Joan de Pladecorts - Viquipèdia
Sant Joan de Pladecorts (tradicionalment Sant Joan de Pagès, en francès Saint-Jean-Pla-de-Corts) és un poble del Vallespir (Catalunya del Nord), al departament dels Pirineus Orientals.
Sant Joan la Cella - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a l'extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels contraforts dels Aspres, a l'E de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l'esquerra, del Tec a Brullà.
Sant Joan la Cella - Viquipèdia
Sant Joan la Cella (en francès Saint-Jean-Lasseille) és un municipi del Rosselló. Està situat al sud-est de la plana del Rosselló, al peu dels Aspres. La base econòmica de la vila és el cultiu de la vinya que ocupa pràcticament tot el municipi.
Sant Llorenç de Cerdans - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera que pertany a Costoja), drenat pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, per unió de les rieres de Vila-roja i Costoja.
Sant Llorenç de Cerdans - Vegueries.com
Capital del municipi de Saint-Laurent-de-Cerdans, situat a una altitud sobre el nivell del mar de 675 metres i amb una extensió de 45,0 km. Compta amb una població de 1.284 habitants. Visita a la canònica de Santa Maria de Vilabertran.
Sant Llorenç de Cerdans - Viquipèdia
Sant Llorenç de Cerdans és un poble del Vallespir, al departament dels Pirineus Orientals. Fills i filles il·lustres de Sant Llorenç de Cerdans. Comuna de la comarca del Vallespir. En francès “Saint-Laurent-de-Cerdans”, Superfície: 45,08 km².
Sant Llorenç de la Salanca - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la Salanca (al centre), estès entre l'estany de Salses (el sector que pertany al terme) i l'Aglí (límit meridional, des de Juegues i el mas de la Torre de Bell-lloc, l'antiga torre de Bell-lloc, de defensa de la costa).
Sant Llorenç de la Salanca - Viquipèdia
Sant Llorenç de la Salanca (en francès Saint-Laurent-de-la-Salanque) és una vila i municipi del Rosselló. Abans arribava fins al mar, al Port de Sant Llorenç. Personatge nascut a la vila és Eloi Pino (1845-1907) fundador de la ciutat de Djibouti.
Sant Marçal - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m) fins a la confluència de la Ribera Ampla amb la riera de Sant Marçal o de Calbell.
Sant Marçal - Viquipèdia
Sant Marçal (en francès Saint-Marsal) és un municipi del Rosselló al límit amb el Vallespir i el Conflent. El nom prové del fundador de la vila. Més tard es consagrà l'església a Sant Marçal i la família senyorial del lloc prengué el cognom de Santmarçal.
Sant Martí d'Albera
Poble del municipi de l'Albera, a 631 m., al vessant nord del pic del Llobregat. Documentat a l'any 844, quan s'esmenta la cella Sancti Martini in Monte Furcato (St Martí de Montforcat), dependència del monestir benedictí de St Hilari de Carcassona.
Sant Martí d'Albera
Sant Martí d'Albera és un poble del municipi de l'Albera a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord), situat a l'E del terme, al vessant nord del pic de Llobregat, límit amb l'Alt Empordà. L'església parroquial (Sant Martí) és d’estil romànic.
Sant Martí de Fenollet - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès als vessants meridionals de la serra de l'Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina (646 m). Comprèn la vall de la Riberòla, afluent de l'Aglí; més enllà del coll de Bois i del roc Poirit.
Sant Martí de Fenollet - Viquipèdia
Sant Martí de Fenollet (occità Sant Martin de Fenolhet, abans Sant Martin d'Endalens; i el topònim francès, Saint-Martin) és un municipi de la Fenolleda, als Pirineus Orientals, i constitueix l'extrem nord de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià.
Sant Martí de Les - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, a la vall de l'Aude, amunt del congost de Pèira Les. Prop hi ha les restes de l'antic monestir de Sant Martí de Les, benedictí ((s IX). El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions.
Sant Martí de Les - Viquipèdia
Sant Martí de Les (en occità Sant Martin de Les o Sant Martin de Lis, en francès Saint-Martin-Lys) és un municipi francès, del departament de l'Aude, la regió de Llenguadoc-Rosselló, és el més nord-occidental de la Fenolleda històrica…
Sant Martin de Fenolhet - Wikipèdia Occitana
Sant Martin de Fenolhet (Saint-Martin en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, …
Sant Martin le Vièlh - Wikipèdia Occitana
Sant Martin le Vièlh es una comuna occitana, dins lo departament d'Aude e la region de Lengadòc-Rosselhon. Drech d'autor: Los tèxtes son disponibles jos licéncia Creative Commons paternitat pertatge a l’identic; d’autras condicions se pòdon aplicar.
Sant Mateu
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a l'interior de l'antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella. L'església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de la Real, enderrocada el 1639.
Sant Miquel de Llotes - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al límit dels Aspres (la Quera, 632 m alt; serrat d'en Jac, 538 m; el Montoriol, 341 m) amb el Riberal, dins la rodalia d'Illa. El poble (185 m alt) se centra en l'església parroquial (Sant Miquel), vora la riera de Sant Miquel.
Sant Miquel de Llotes - Viquipèdia
Sant Miquel de Llotes (en francès Saint-Michel-de-Llotes) és un municipi del Rosselló, situat als límits dels Aspres i el Riberal, prop d'Illa. El nom de «Llotes» vé del llatí «lutum» que vol dir «llot». S'hi troba el Museu de l'Agricultura Catalana.
Sant Nazari - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la zona costanera, a banda i banda del Rard, vora l'estany de Sant Nazari o estany de Canet (en part dins el terme de Canet de Rosselló), alimentat per les aigües d'aquest riu, que hi desemboca. Població: 2.381 h [2007].
Sant Nazari de Rosselló - Viquipèdia
Sant Nazari de Rosselló (antigament Sant Nazari de Solsà, en francès Saint-Nazaire) és un municipi del Rosselló, a prop de l'estany de Canet - Sant Nazari. S’uní amb Canet de Rosselló (1975), però es tornà a separar en un referèndum (1984).
Sant Pau de Fenolhet - Wikipèdia Occitana
Sant Pau de Fenolhet es una comuna occitana situada dins lo parçan de Fenolhedés, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, demografia, luòcs e monuments…
Sant Pau de Fenollet - Enciclopèdia.cat
Municipi cap de comarca de la Fenolleda. És a la vall de l'Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès (la Quilha, 964 m; Lo Pla de Sant Pau, 915 m; Roc Serret, 969 m), fendida per l'Aglí a través de les gorges de Galamús.
Sant Pau de Fenollet - Viquipèdia
L'endònim occità: Sant Paul de Fenolhet i el topònim en francès, Saint-Paul-de-Fenouillet. Municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolheda). Comuna administrativa dels Pirineus Orientals, capital de comarca i cantó de St Pau de Fenollet.
Sant Pere - Cerdanya Turisme
Ja dins de la conca de la Tet, el terme comprèn la vall de la ribera del Molí, sota el pic de l’Home Mort i el de Cambresdase. La vall alta dels Forcats està ocupada per l’extens bosc comunal, on domina la pineda de pi negre.
Sant Pere de Riuferrer
Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural del municipi d'Arles (Vallespir), situada a la vall del riu Ferrer. El 820 era possessió del monestir de Santa Maria d'Arles, cel·la monàstica o priorat als s. X i XI. Reedificada i consagrada el 1159.
Sant Pere de Sedret
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1 208 m, a la terminal del riu d'Aravó, on la vall entra en la plana. És prop de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya). El 1860 la seva pertinença era discutida entre els estats francès i espanyol.
Sant Pere dels Forcats - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a l'extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet. Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet (que constitueixen el límit septentrional del terme), i la vall del riu Fred.
Sant Pere dels Forcats - Viquipèdia
Sant Pere dels Forcats (en francès Saint-Pierre-dels-Forcats) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Gentilici: Pereforcatí, pereforcatina.
Sant Salvador
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), a l'W de la vila, a l'esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola. L’Església romànica parroquial de Sant Salvador (s XII), emplaçada 100 m per damunt de la ctra.
Sant Tomàs de Balaguer
Llogaret del municipi de Fontpedrosa (Conflent) a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, al terme parroquial de Prats de Balaguer. El 871 era possessió del monestir de Sant Andreu d'Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà.
Sant Vicenç de Campllong
Despoblat del municipi de Vernet (Conflent), a l'E del poble, a la dreta del riu de Sant Vicenç, curs d'aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua…
Santa Coloma de les Illes
[Giramonts]. Llogaret del municipi de Queixàs (Rosselló), als Aspres, a la vall de la riera de les Illes. L'antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs. Anomenat Giramonts el 963.
Santa Coloma de Salses
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el llogaret de Santa Coloma de Salses. Santa Coloma de Salses és un llogaret del municipi de Salses (Rosselló), a poca distància al S del nucli urbà de la vila.
Santa Coloma de Tuïr - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al NE dels Aspres, al límit amb les planes rosselloneses; la meitat del terme és formada per una plataforma coberta de garriga. Santa Coloma de la Comanda; Nom oficial: Sainte-Colombe-de-la-Commanderie (francès).
Santa Coloma de Tuïr - Viquipèdia
Santa Coloma de Tuïr (en francès Sainte-Colombe-de-la-Commanderie) és un municipi del Rosselló. També anomenat Santa Coloma de la Comanda, era una dependència de l'antiga comanda dels Templers de Masdéu. Població (2008): 119 hab.
Santa Eugènia
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Santa Eugènia. Santa Eugènia és una església i un castell del municipi del Soler, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). Estés a l'esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.
Santa Llocaia - Cerdanya Turisme
Terme de dimensions mitjanes, enclavat a la plana, al sud de Llívia. Els nuclis poblats del municipi al N del terme, a la zona més planera: Santa Llocaia, Palau, el llogaret de Lluç, i el mas de Concellabre, a més del veïnat de les Cases d’Amunt.
Santa Llocaia - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, al S de l'enclavament de Llívia, al vessant esquerre de la vall del Segre. L'església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc de la Mare de Déu fet per Antoni Peitaví. Població: 141 h [2007].
Santa Llocaia - Viquiescoles
El municipi de Santa Llocaia cobreix un espai petit i només comptava 145 persones al darrer cens. Envoltada per Naüja, peca i Valcebollera, Santa Llocaia se situa a 39 km al sud-est d'Escaldes-Engordany, la ciutat més gran dels voltants.
Santa Llocaia - Viquipèdia
Santa Llocaia (en francès Sainte-Léocadie) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Nuclis de població, demografia i altres referències.
Santa Maria la Mar - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la costa, al N de la Tet, límit meridional del municipi (seguint, però, l'antiga desembocadura, més al N de l'actual). A l'activitat pesquera de la Platja de Santa Maria s'hi ha sumat el turisme…
Santa Maria la Mar - Viquipèdia
Santa Maria la Mar (antigament Santa Maria de Pabirans, en francès Sainte-Marie o Sainte-Marie-la-Mer) és un municipi del Rosselló, situat a la Salanca, a prop de la costa al nord del Tet. Gentilici: Santmariaire, santmariaira. Població (2008): 4.373 hab.
Saorla
Poble del municipi de Vinçà (Conflent), al S de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, voltant de l'església parroquial. El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà. Formà part, més tard, de la baronia de Jóc. Nom històric: Sahorla.
Saorra - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, que comprèn la vall mitjana del riu de Saorra, afluent de la Tet, que neix al vessant septentrional del pic de la Mort de l'Escolà, al massís de Costabona, i que s'uneix al seu col·lector aigua amunt de Vilafranca de Conflent.
Saorra - Viquipèdia
Saorra (en francès Sahorre) és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. El terme municipal comprèn el poblet de Torèn (Thorrent en francès), municipi independent fins al 1822. Té 14,89 km2 i està situat a 677 metres d’alçada.
Saquera
Despoblat del municipi de Trevillac (Fenolleda), al centre d'un altiplà d'una altitud de 600 m. És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera, esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí.
Sautó - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, entre el coll de Brilles (al límit amb el Capcir i les Garrotxes de Conflent) i el curs del riu, entre Montlluís i la ribera de Balaguer. Dins el terme hi ha la important central hidroelèctrica de la Cassanya.
Sautó - Viquipèdia
Sautó (en francès i oficialment Sauto) és un municipi del Conflent, al departament francès dels Pirineus Orientals. Inclou la població de Feixes (en francès i oficialment Fetges). Té 8,41 km2 i està situat a 1.580 metres d'altitud. Taula de continguts.
Seïllà
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Seïllà. Seïllà és una masia i antic poble del municipi de Finestret, a la comarca del Conflent (Vatalunya Nord). Està situat a 700 m alt, al Sud del terme. El lloc és esmentat al s XIV.
Serdinyà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, entre Oleta i la vall de Fullà, a banda i banda del riu. La superfície agrícola es limita a 115 ha; els arbres fruiters ocupen 23 ha. El poble i municipi dels Horts fou agregat al començament del s XIX.
Serdinyà - Viquipèdia
Serdinyà és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Comprèn els llogarrets (alguns antics municipis) de Flaçà, els Horts, Joncet i la Guàrdia. Tenen estació del tren groc a Serdinyà i a Joncet. Taula de continguts.
Serrabona
Antic poble del municipi de Bula d'Amunt (Rosselló), als Aspres, al sector septentrional del terme. El terme municipal es centra a l'antiga església parroquial (Serrabona), a 619 m, al vessant oriental del coll de les Arques. Poblament disseminat.
Serrallonga - Enciclopèdia.cat
Municipi del Vallespir, que comprèn la part baixa de la vall de Galdares. Al límit amb el municipi de la Menera hi ha les restes de l'antic castell de Serrallonga o de Cabrenys (o Cabrenç), centre de l'honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.
Serrallonga - Viquipèdia
Serrallonga o 'ser?'?u?g?, en francès Serralongue és un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i del cantó de Prats de Molló.
Soanyes - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet, entre l'aiguabarreig amb la riera de Mentet i la Bastida d'Évol. Comprèn els vessants de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer. Té part boscat i part cobert de pasturatges.
Soanyes - Viquipèdia
Soanyes (en francès Souanyas) és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Demografia: Evolució demogràfica des de 1962 fins al 2007. Gentilici: soanyès o soanyesa. Població (2009): 39 habitants en regresió.
Sornhan - Wikipèdia Occitana
Sornhan (Sournia en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Sornià - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, a la vall de l'Adasig, des del roc de Rosselló (1 314 m), punt culminant de la línia de crestes que limita, pel N, el Conflent, fins als colls de l'Espinàs (1 050 m) i de Ventafrida (967 m alt), límit amb la vall de la Matassa.
Sornià - Viquipèdia
Sornià (l'endònim occità és Sornian o Sornhan i el topònim en francès, Sournia) és una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. És la capital del cantó de Sornià. Referències: Populations légales (francès).
Sud de France - Turisme Llenguadoc-Rosselló
Organitzi les vacances a Llenguadoc-Rosselló. Des de les platges del Mediterrani a les estacions d'esquí dels Pirineus i de la Losera. Agenda de sortida, reserva d’hotel, escolliu el càmping o el lloguer vacances a Llenguadoc-Rosselló, Sud de França.
Superbolquera
Nucli turístic del municipi de Bolquera (Alta Cerdanya), situat a 1776 m alt, al NW del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme d'Odelló i Vià i molt pròxim a l'important centre turístic de Font-romeu.
Sureda - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s'estén des del cim de la serra de l'Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Sureda - Viquipèdia
Sureda (la forma oficial francesa és Sorède) és un poble del Rosselló estés sobre la serra de l'Albera i part del piemont. El territori té uns 34,60 km², de les quals 8,5 són a la plana del Rosselló, i 26,1 km² sobre el vessant nord la serra de l’Albera.
Taixac
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Taixac. Taixac és un caseria i antic terme del municipi de Sant Martí de Fenollet, a la comarca de la Fenolleda (la Catalunya Nord). Està situat a la part est del municipi de Sant Martí de Fenollet.
Talau - Enciclopedia.cat
Poble del municipi d'Aiguatèbia i Talau (Conflent), al N del terme, en un coster que domina la riera de Cabrils. La migradesa dels recursos econòmics ha provocat el despoblament. El nucli a l'extrem septentrional del terme, a 1 328 m alt.
Talau - Viquipèdia
És un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la nord-catalana comarca del Conflent. És situat a l'extrem nord del terme municipal, en un coster a 1.328 m. d'altitud que domina la riera de Cabrils. Històiria i l’Església de Sant Esteve de Talau.
Talteüll - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al massís de les Corberes. Amb el tractat de Corbeil (1258) aquest castell prengué una gran importància per la seva situació damunt la nova frontera amb França. Comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles.
Talteüll - Viquipèdia
Informació de Talteüll a la Viquipèdia. Talteüll (en francès Tautavel) és un municipi del Rosselló. A la cova de l'Aragó s'hi han trobat restes prehistòriques de l'anomenat home de Talteüll de 450.000 anys d'antiguitat.
Tarerac - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l'esquerra, de la Tet, a la qual aflueix a Vinçà. L'església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà.
Tarerac - Viquipèdia
Tarerac és un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord. Demografia: Evolució demogràfica des de 1962 fins al 2007. Llocs i monuments: Església romànica de Sant Andreu, monument històric. Referències: INSEE - cens de la població 2008.
Targasona - Cerdanya Turisme
Terme situat als contraforts del roc de la Calma, sota el pic dels Moros (2137 m), al massís del Carlit. Lloc d’interès natural i paisatgístic on cal citar el caos de Targasona, format per grans blocs granítics despresos del pic dels Moros i erosionats.
Targasona - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, estès entre el roc de la Calm (2 137 m alt al pic dels Moros) i l'enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya). En direcció a Angostrina es troba dins el terme l'extraordinari caos de Targasona. Població: 205 h [2007].
Targasona - Viquipèdia
Targasona (en francès Targasonne, però oficialment Targassonne) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. És una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Destaca el Caos de Targasona, format per blocs de granit despresos.
Tatzó d'Amunt
Poble del municipi de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), al NE del terme, al límit amb el d'Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d'Avall). L'església parroquial (Sant Vicenç), sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408.
Tatzó d'Avall
Llogaret del municipi d'Argelers (Rosselló), al N de la vila, a poca distància de Tatzó d'Amunt, centrat en l'antic castell de Tatzó. Hi ha l'església romànica (Sant Martí), de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d'Argelers.
Taurinyà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent que comprèn el sector alt i mitjà de la vall de Taurinyà. El sector baix de la vall és dedicat a l'agricultura: 34 ha d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i albercoquers), vinya (5 ha), i pastura i farratge (20 ha).
Taurinyà - Viquipèdia
Taurinyà (en francès Taurinya) és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Taurinyà està situat al sud de la zona del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals (66), a 5 km de Prada. Està a 486 m d’altitud.
Tellet - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, estès als vessants meridionals dels Aspres (687 m alt, al serrat del coll d'Arques), entre el riu Ample (límit occidental del terme) i el torrent del Teixó (límit oriental), tots dos tributaris del Tec. Població: 81 h [2007].
Tellet - Viquipèdia
Tellet (en francès Taillet) és un municipi del Rosselló, al sud dels Aspres, entre els rius Ample i Teixò, de vegades se situa a la comarca del Vallespir. Edificis d'interès: L'església parroquial de Sant Valentí, i Santuari de la Mare de Déu del Roure.
Terrats - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la vall de la Canta-rana, a la zona de contacte entre la plana i els Aspres. El poble (490 h agl [1982]; 129 m alt) és situat a l'esquerra de la Canta-rana , al voltant de l'església parroquial (Sant Julià i Santa Basilissa).
Terrats - Viquipèdia
Terrats és un municipi del Rosselló. En el seu term, riu Canta-rana amunt, hi hauria hagur la ciutat llegendària de Mirmanda, que Verdaguer esmenta en el seu poema Canigó. Gentilici: Terrassó, terrassona. Referències i enllaços externs.
Tesà - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, estès entre la riba dreta del Rard i el nucli urbà de Cornellà del Bèrcol. Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l'agulla de la Mar. Els principals conreus són els fruiters.
Tesà - Viquipèdia
Tesà (en francès Théza) és un municipi del Rosselló. El lloc era segurament una vila romana, part de la jurisdicció d'Elna. A la façana de l'església parroquial de Sant Pere s'hi poden veure dues inscripcions romanes. Població (2008): 1.354 habitants.
Teulís - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, als contraforts orientals del massís del Canigó, en contacte amb els Aspres, entre el pic Redó (1 338 m), a llevant de la torre Avetera, i el torrent de Sant Marçal, afluent, per la dreta, del riu Ample, límit oriental del terme.
Teulís - Viquipèdia
Teulís (en francès Taulis) és un municipi del Rosselló, a l'est del Canigó. L'església parroquial de Sant Joan Evangelista conserva una imatge romànica de la Mare de Déu. Retaule (s XVII), de Pere Oliva d'Urgell. El lloc era del monestir de Camprodon.
Toès
Municipi del Conflent, situat a la part més alta de la comarca, l'antiga vall d'Engarra, a la dreta de la Tet, entre el torrent de la Sorda i el congost dels Graus, dins el qual i ja en terme de Nyer hi ha els banys de Toès. Població: 37 h [2007].
Toès i Entrevalls - Viquipèdia
Toès i Entrevalls (en francès Thuès-Entre-Valls) és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Comprèn tradicionalment tres nuclis de població: Toès ([tu'es], estàndard [tu'?s]), Entrevalls i Toès de Llar.
Toèvol
Toèvol (Tuèvol, en francès) és una masia i un antic poblet en l'actual terme de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, al Conflent. És documentat el 864 amb el nom Tobecale (en altres ocasions apareix com a Touegal, Tovegale i Tovegalle).
Toluges - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló estès entre la Tet i el pla de Tuïr, drenat per la Bassa, que travessa el terme d'W a E. La proximitat a Perpinyà ha impulsat, a partir del 1963, el creixement de la població (2 868 h [1975]). El poble tenia 3.223 habitants [1982].
Toluges - Viquipèdia
Toluges (en francès Toulouges) és un municipi nord-català del Rosselló. És comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i capital del cantó de Toluges. S’hi celebrà la I Assemblea de Pau i Treva de Déu dels comtats catalans (1027).
Torderes - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector SE dels Aspres. Té una gran importància el bosc (alzines sureres i coníferes) i el conreu principal és la vinya. El poble és situat a 210 m alt, al voltant de l'església parroquial, romànica, de Sant Nazari.
Torderes - Viquipèdia
Torderes (en francès Tordères) és un municipi del Rosselló. Disposa d'una església romànica consagrada a Sant Nazari. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Població (2008): 174 habitants.
Torèn
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l'W d'aquest poble. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades. El lloc és esmentat l'any 901. L'església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta. El castell de Torèn.
Torrelles de la Salanca - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la Salanca, situat a la costa, a la dreta de l'Aglí, límit N del terme. Aquesta església tingué, a l'edat mitjana, un capítol regular, presidit per un ardiaca. El municipi inclou, a més, el santuari i antic poble de Juegues.
Torrelles de la Salanca - Viquipèdia
Torrelles de la Salanca, també Torrelles de les Salenques (en francès Torreilles) és un municipi del Rosselló. El nom prové de les diferents torres de defensa. Personatges il·lustres: Josep Antoni Guiter (1761-1829), i Michel Bruno (1883-1917).
Tresserra - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al límit amb el Vallespir, als contraforts dels Aspres (pla del Rei, 196 m alt), drenats per torrents que es dirigeixen vers el Rard (torrent dels Gorgs), al N, o vers el Tec, límit meridional del terme. Població: 763 h [2007].
Tresserra - Viquipèdia
Tresserra (en francès Tresserre) és un municipi del Rosselló. Evolució demográfica de la población (1836- 2004). Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Gentilici: Tresserenc, tresserenca.
Trevilhac - Wikipèdia Occitana
Trevilhac (Trévillach en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Trevillac - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Conflent. El parlar de Trevillac és de transició cap a l'occità, com el d'altres fronterers de l'antiga vegueria de Fenolleda. Hi ha una cooperativa vinícola amb 20 000 hl de capacitat. Població: 112 h [2007].
Trevillac - Viquipèdia
Trevillac (en occità és Trevilhac i el topònim oficial en francès, Trévillach) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales (francès). Les noves poblacions legals.
Trilhan - Wikipèdia Occitana
Trilhan (Trilla en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Trillà - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l'Aglí. S'estèn entre la serra que el separa del Rosselló (coll de Sant Joan, 807 m) i el riu, límit del terme (comprèn un petit sector del curs més baix de l'Adasig, afluent de l'Aglí a dreta).
Trillà - Viquipèdia
Trillà (l'endònim occità és Trilhan i el topònim oficial en francès, Trilla) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales (francès). Les noves poblacions legals a França.
Triniac - Wikipèdia Occitana
Triniac (La Tor de França en catalan, Latour-de-France en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari.
Trullars - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana pròxima als Aspres, entre el Rard (límit meridional del terme) i el seu afluent, per l'esquerra, la Canta-rana (en part, límit septentrional). Comprèn l’antic terme del Masdéu i el monestir de Sant Salvador de Cirà.
Trullars - Viquipèdia
Trullars (en francès Trouillas) és un municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El 1793, durant la Guerra Gran tingué lloc la batalla de Trullars entre les tropes de Carles IV d'Espanya manades pel general Antonio Ricardos i la República Francesa.
Tuïr - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la plana entre els Aspres i el Riberal (el sector septentrional del terme és regat pel sistema de canalitzacions de la Tet a través del canal de Perpinyà i el canal de Tuïr, derivat del canal de Corbera). Població: 7.538 h [2007].
Tuïr - Viquipèdia
Tuïr (en francès Thuir) és un municipi de la Catalunya del Nord situat al Rosselló. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, capital del cantó de Tuïr i de la Mancomunitat municipal dels Aspres.
Tuïr d'Évol
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Tuïr d'Évol. Llogaret del municipi d'Oleta (Conflent), vora el riu d'Évol, aigua amunt d'Évol. És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà. Formà part del vescomtat d'Évol.
Turà
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Despoblat del municipi de Ribesaltes (Rosselló), a l'esquerra de l'Aglí, davant la vila. Sorgit damunt una antiga vil·la romana i esmentat durant tota l'edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s XVI.
Turisme Le Boulou
El municipi del Voló es troba idealment situat a l'entrada dels Pirineus-Orientals, amb un accés a la 1a sortida de l'autopista, i té una situació privilegiada. Monuments, allotjaments, comerços, artesans, animacions, activitats esportives i culturals.
Turol
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Turol. Turol és un llogaret del municipi d'Orellà, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). Està a l'esquerra de la vall de Cabrils, davant Talau i els Plans. El lloc és esmentat ja el 1267.
Ur - Cerdanya Turisme
Petit municipi situat a la solana, al límit amb la Baixa Cerdanya, entre Puigcerdà -al sud-oest- i Llívia -a migdia. És a la vall del Raür, format vora el nucli per la confluència dels rius d’Angostrina i Brangolí. Habitants: 269. Superficie: 6,79 km².
Ur - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya (entre els termes de Puigcerdà i Llívia), a la vall del Reür. És accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc i drenat pels rius d'Angostrina i de Brangolí, que formen el Reür.
Ur - Viquipèdia
Ur és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. El poble fou el centre de la baronia homònima, que a l'inici del s. XVI pertanyia a la família Còdol.
Ur | Parc Cultural de la Cerdanya
Ur és un petit municipi de la solana ceretana, situat a 1.196 m. i amb 6’79 km2 de superfície. Ubicat entre Puigcerdà i Llívia, és als peus de la muntanya de Bell-lloc i als inicis de la vall del riu Raür, el qual neix dels rius d’Angostrina i Brangolí.
Vallcebollera - Cerdanya Turisme
Vallsabollera és un municipi que ocupa el curs superior del torrent de Llavanera, afluent del Segre. Diferents cims coronen el municipi com són: Coma Morera(2205m), Pic de Gorrablanc (2543) i la Tossa del Pas dels Lladres (2662).
Vallcebollera - Enciclopedia.cat
Municipi de l'Alta Cerdanya, a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera. El poble, situat a 1 500 m alt.
Vallcebollera - Viquipèdia
Vallcebollera, antigament Vallsabollera i en francès i oficialment Valcebollère) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. El topònim Valle Cebollera.
Vallespir - Viquipèdia
El Vallespir és una comarca de la Catalunya Nord, amb capital a Ceret. Limita amb les comarques de l'Alt Empordà (al sud-est), la Garrotxa (al sud), el Ripollès (al sud-oest), el Conflent (al nord-oest) i el Rosselló (al nord-est).
Vallestàvia - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, en contacte amb els Aspres rossellonesos, que comprèn la vall mitjana del riu de Lentillà, entre els termes de Vallmanya i de Finestret. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat (640 m altitud).
Vallestàvia - Viquipèdia
Municipi de la Catalunya del Nord a la comarca del Conflent; en francès és Baillestavy. Per aquest poble hi passa el riu dit la Lentillà, afluent del Tet. El nom ve de Vallis Stavia que vol dir la vall on es troben les pastures d'estiu per al bestiar.
Vallicrosa
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vallicrosa. És un llogaret del municipi de Cameles (Rosselló), al sector septentrional dels Aspres, al N del poble, vora el torrent de Vallicrosa, afluent per l'esquerra de la riera de Castellnou.
Vallmanya - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del Canigó. El poble de només 32 habitants [1981] és a 855 m alt.
Vallmanya - Viquipèdia
Vallmanya és un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord. A causa del seu paper i els seus patiments en la segona guerra mundial (massacre de Vallmanya), la població rebé la Creu de Guerra 1939-1945. Taula de continguts.
Vallòria
Masia i antic lloc del municipi de Banyuls de la Marenda (Rosselló), al la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s'uneix a la Vila d'Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).
Vallsabollera | Parc Cultural de la Cerdanya
Vallsabollera (1.493 m) és un municipi de 26 km2 que ocupa la part superior del torrent de Llavanera, afluent del Segre. El seu terme municipal arriba fins als cims de la Coma Morera (2.205 metres) i la Tossa del Pas dels Lladres (2.662 metres).
Vallsera
Despoblat del municipi dels Angles (Capcir), prop de la confluència del torrent de Vallsera amb el seu col·lector, al riu de Lladura, tributari de l'Aude; aquest torrent de Vallsera és emissari de l'estany de Vallsera, situat a 1 764 m. altura.
Valric
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Valric. Valric és una masia i un antic poble del municipi de Montescot, a la comarca del Rosselló. Està situat al Nord del terme municipal, vora l'agulla de la Mar.
Vedrinyans
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vedrinyans. Vedrinyans és un poble del municipi de Sallagosa, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Està situat a 1 388 m alt, al S del centre municipal, al voltant de l'antiga església parroquial.
Veïnat de la Misèria
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre El Veïnat de la Misèria. Veïnat de la Misèria és un veïnat del municipi de Montferrer, al Vallespir (Catalunya Nord). Està situat al límit amb el del Tec, a la vall de Coç. Hi ha l'oratori de Sant Galderic.
veïnat de Santa Eulàlia
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el veïnat de Santa Eulàlia. El veïnat de Santa Eulàlia pertany al municipi de Fullà (Conflent). Està situat al N del cap del municipi, al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia.
Vellans
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vellans. Vellans és un llogaret del municipi de Conat, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). Està situat a l'W del poble, a l'esquerra de la riera de Noedes. [Nom històric: Avellans].
Vernet - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent que comprèn la part mitjana de la vall de Cadí (entre els termes de Castell de Vernet i de Cornellà de Conflent) i part de la vall del riu de Sant Vicenç (amb l'església de Sant Vicenç de Campllong), amb la pica del Canigó (2784 m).
Vernet - Viquipèdia
(En francès Vernet-les-Bains) és un municipi francès del departament dels Pirineus Orientals i de la regió del Llenguadoc-Rosselló. Històricament és un poble del Conflent en la Catalunya del Nord. El Canigó està al Terme municipal de Vernet.
Vernet dels Banys Turisme
Benvinguts a Vernet dels Banys. Vernet se situa a la dreta del riu de Cadí. Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l'oest, vora el terme de Saorra, una mina d'espat fluor. La pàgina es troba en procés de construcció.
Vespella
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vespella. Vespella és una masia i veïnat del municipi de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). Està situat al SW del terme municipal, a la capçalera del riu Ròvol.
Vià
Poble del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), a 1486 m alt, al pla de la Perxa, al S del terme, prop de la riba dreta del riu d'Angostrina. El lloc és esmentat al s IX; l'església parroquial conserva part de l'edificació romànica del s XI.
Vilaclara
Masia (mas Vilaclara) del municipi de Palau del Vidre (Rosselló), vora la séquia de Vilallonga. Al S s'estenia encara a la fi del s XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha). El lloc pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.
Vilafranca de Conflent - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet (molt estreta en aquest indret), a la confluència amb la vall del riu Major, que s'obre pas pel massís calcari de Bedavany a través d'un profund congost. El terme s'estén pel vessant de l'esquerra de la vall.
Vilafranca de Conflent - Viquipèdia
Vilafranca de Conflent (en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i municipi nordcatalà de la comarca del Conflent. Administrativament és una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals. Taula de continguts.
Vilallonga de la Salanca - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a la Salanca, estès a l'esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre Castellrosselló i Santa Maria de la Mar. L'església parroquial (Sant Marcel), és d'origen romànic; fou ampliada al s XV amb una segona nau.
Vilallonga de la Salanca - Viquipèdia
Vilallonga de la Salanca (en francès Villelongue-de-la-Salanque) és un municipi del Rosselló. Personatges cèlebres: Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, autor de llibres d'esoterisme i catalanisme, i Joseph Coste (1892-?), militar de la 1a guerra mundial.
Vilallonga dels Monts - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, entre un contrafort de la Serra de l'Albera, a l'E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d'Orella (1030 m)— fins a la plana al·luvial del Tec (límit septentrional passa més al N del curs d'aquest riu).
Vilallonga dels Monts - Viquipèdia
Vilallonga dels Monts (en francès Villelongue-dels-Monts) és un municipi del Rosselló. Referències: INSEE - Resultats del cens de la població 2008: Evolució i estructura de la població. Gentilici: Vilallonguet, vilallongueta. Població (2008): 1.355 hab.
Vilalta
Llogaret del municipi de Targasona (Alta Cerdanya), a ponent del poble, situat a 1616 m alt, al vessant meridional del pic dels Moros, vora el límit amb l'enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya). L'antiga església està dedicada a Sant Vicenç.
Vilamulaca - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, damunt els primers contraforts nord-orientals dels Aspres, a la dreta del Rard, límit septentrional del terme; el territori és drenat, a més, per la riera de Paçà (afluent, per la dreta, del Rard). Població: 1.138 h [2007].
Vilamulaca - Viquipèdia
Vilamulaca (en francès Villemolaque) és un municipi del Rosselló. La història de Vilamulaca està lligada primer a l'ordre dels templers de Mas Déu, a Trullars, i després al Monestir del Camp de qui depenia fins a la Revolució francesa. Demografia.
Vilanova de Formiguera
Poble del municipi de Formiguera (Capcir), a la dreta de l'Aude, entre Matamala i Ral. El lloc és esmentat ja el 1087. Prop seu, a l'esquerra del riu, a 1 470 m alt, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vilanova (1730), patrona del Capcir.
Vilanova de la Ribera - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al sector esquerre del Riberal, toca només en un punt la Tet, entre els primers contraforts del massís calcari de Calça (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial. La seva població era de 1.318 h [2007].
Vilanova de la Ribera - Viquipèdia
Vilanova de la Ribera (antic Vilanova de Roter, en francès Villeneuve-la-Rivière) és un municipi del Rosselló. Inicialment depenent de Baó, la primera menció documentada és del s IX. El nom de Roter probablement era el seu fundador o propietari.
Vilanova de les Escaldes
Poble del municipi d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1 306 m, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del s XVII.
Vilanova de Raó - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, situat a la plana, entre les terres regades per l'agulla de Fontcoberta, al N, i l'antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850, igual com ho havia estat molt temps abans el veí estany de Bages). Població: 3.852 h [2007].
Vilanova de Raò - Viquipèdia
Vilanova de Raò (en francès Villeneuve-de-la-Raho) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Anomenat també Vilanova de Raó o Vilanova de la Raó.
Vila-rasa
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vila-rasa. Vila-rasa és un església im alhora, un antic lloc del municipi de Sant Cebrià de Rosselló, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). Està situat al Nord del poble.
Vilargell
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vilargell. És un poble del municipi de Sant Joan de Pladecorts, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat a la dreta del Tec, davant aquest darrer poble. L’any 1516 el poble tenia 6 focs.
Vilarmilà
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vilarmilà. Vilarmilà és un antic poble i santuari (conegut com a la Mare de Déu de Vilarmilà) del municipi de Llupià (comarca del Rosselló). Està situat a l'E del terme, vora el de Pontellà.
Vilarnau
Antic lloc del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), on hi havia l'antiga parròquia de Sant Cristòfol. Avui no en resta cap vestigi, ni tampoc del castell de Vilarnau de Dalto Sobirà (1322 i 1375) que posseïa la família Vilarnau, vassalls dels Canet.
Vila-roja
Vila-roja és un poble del municipi de Costoja, comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Està situat a l'W del terme, al vessant septentrional del coll de Vila-roja, que comunica la vall de Sant Llorenç de Cerdans amb la vall empordanesa de la Muga.
Vilella
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vilella. Vilella és un despoblat del municipi de Rigardà (Conflent), del qual resta l'església. El lloc fou donat l'any 939 pel comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Rodes.
Villefranche de Conflent Ciutat Medieval Fortificada
Ciutat medieval del s XI, fortificada per Vauban al XVII, al cor dels Pirineus Orientals, al peu del Canigó. Classificat com un dels pobles més bonics de França, Vilafranca és una de les 14 construccions de Vauban classificada cap el mundial de la UNESCO.
Villerac
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Poble del municipi de Clerà (Conflent), dit també de Clerà i Villerac, al NE del terme. L'església parroquial (Sant Silvestre) és d'origen romànic. El lloc depenia el 1183 del castell de Sant Esteve de Pomers.
Vinçà - Enciclopedia.cat
Municipi del Conflent, al sector baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès a la dreta de la Tet, des de de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
Vinçà - Viquipèdia
Vila i municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament forma una comuna francesa al departament dels Pirineus Orientals que és la capital del cantó de Vinçà. Destaca el Pantà de Vinçà situat al nord del nucli urbà.
Vingrau - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d'en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d'en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes , als dos vessants.
Vingrau - Viquipèdia
Vingrau és un municipi del Rosselló al límit entre la Catalunya del Nord i el Llenguadoc. El parlar d'origen és l’occità catalanitzat. L'etimologia popular deriva el nom de «vint graons» en referència al Pas de l'Escala que separa la serra de Vingrau.
Virà - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estés per les valls de capçalera de la Matassa: la vall de la ribera de Boissavila, que davalla del roc de Boissavila (1.247 m) i del serrat Naut (1.310 m), a la divisòria d'aigües amb la vall de Santa Creu.
Virà - Viquipèdia
Virà (l'endònim occità és Viran i el topònim oficial en francès, Vira) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Referències: Populations légales (francès). Les noves poblacions legals a França 2012.
Viran - Wikipèdia Occitana
Viran (Vira en francés) es una comuna d'Occitània, en Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region de Lengadòc-Rosselhon. Somari: Geografia, istòria, administracion, …
Visa Pour l'Image
Festival de Fotoreportatge, cada principi de setembre, d'ençà 1989, converteix Perpinyà en el testimoni de la seva època. Esdeveniment cultural i mediàtic durant 15 dies de setembre. Les imatges retroben llur vocació.
Vivers - Enciclopedia.cat
Municipi del Rosselló, a l'esquerra del Tec, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts. El terme és drenat per la riera de les Aigües i la riera de Vivers.
Vivers - Viquipèdia
Vivers (en francès Vivès) és un municipi nord-català del Rosselló. Situat al sud dels Aspres, de vegades se'l situa a la comarca del Vallespir. Administrativament, és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Edificis d'interès.

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT