ESPAISNATURALS


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
ILIMIT Comunicacions. Serveis Internet.(93)7333375


WEBS relacionades amb el tema
3 Coves
Web oficial de les 3 Coves (Les 3 Grottes) de Vilafranca del Conflent, al Conflent (Catalunya Nord). La cova de Les Canaletes, la cova de les Grans Canaletes, i la cova Bastera (és una cova prehistòrica). Descoberta, visita 360º, i informació pràctica.
Abalat
És un barranc de 2 quilòmetres de longitud, que travessa el municipi d'Altura en la comarca de l'Alt Palància (País Valencià) en la seua part nord, que naix al sud de la masia denominada Casa del Català i desemboca en la rambla de l'Escarihuela.
Abric Romaní, Centenari 1909 - 2009
L’any 1909, Amador Romaní i Guerra (1873-1930), industrial paperer de Capellades, ressenya la descoberta de les primeres restes a la Bauma del Fossar Vell, actualment coneguda com a Abric Romaní. Treballs de l’Atles de Prehistòria.
ADR Montseny
Web de l’associació per a la difussió dels recursos del Montseny. El massís comprèn les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona. Ocupa més de 30.000 hectàrees. Accés al Parc, consells, itineraris a peu i amb cotxe, guia de serveis i llegen-des.
Aiguabarreig.cat
Estació Biològica de l'Aiguabarreig. Web d’aquesta estació. Què és? l'escola de natura - EBA, l'estació biològica, pobles i turisme, la mesa i el consorci de l'Aiguabarreig, guies de natura, campaments, gestió, l'Operació Aiguabarreig...
Aiguamolls de l'Empordà - Guia d’Espais Naturals de les Comarques Gironines
Informació del Parc Natural de la Diputació de Girona, des de la Guia d’Espais Naturals de les Comarques Gironines. Important zona marjalenca i d'aiguamolls situada enfront mateix de les badies de l'Alt i del Baix Empordà. Generalitats.
Aiguamolls de l'Empordà - Patronat de Turisme Costa Brava Girona
Informació del Parc Natural des del Patronat de Turisme. Situat al nord de la Costa Brava, entre Castelló d'Empúries, Empuriabrava i Sant Pere Pescador, aquest parc natural és el segon més important de Catalunya d'aquestes característiques.
Aigües de la Font de Quart de les Valls
L’origen hispanomusulmà del Sistema de Distribució de la Font de Quart, que Marc Ferri considera com un dels més complexos dels existents en el nostre país. La Font de Quart és un brollador artesà, les seues aigües sorgeixen al fons de la Vall de Segó.
Aljubs de La Llitera
Pàgina dedicada als aljubs de la comarca de La Llitera, a la Franja de Ponent (Aragó). Aljub de Beca d’Albelda, a la comarca de la Llitera, amb fotos, mapa, i ruta. Rambé els aljubs de Tamarit de Llitera i aljubs a Sant Esteve de Llitera.
Amics de la Serra de Finestres i Mieres Weblog
Weblog de l’Associació d’Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres, a la comarca de la Garrotxa. Entrades recents. Etiquetes, institucions, entitats i associacions, altres enllaços interessants, activitats i excursions.
Amics dels Cingles de Collsacabra
Pàgina digital de l’associació Amics dels Cingles de Collsacabra. Aquí trobareu informació de les activitats i publicacions de l’associació, i en especial, de la revista Els Cingles de Collsacabra que es publica en paper a Tavertet des de fa 27 anys.
Anella Verda de Manresa
Conjunt de 9 zones d'interès, espais lliures voltant la ciutat que pels valors socials, ambientals, paisastgístics i productius agraris a protegir, connectar i potenciar. Concebut com un espai lliure continu que envolta Manresa, idoni per activitats.
Anella Verda de Terrassa
Eixos temàtics: Funcionalitat ambiental, funcionalitat econòmica, funcionalitat social i l'ús públic, Activitats, calendari, contacte, documents, documents de treball, Ecofòrum, educació ambiental, enllaços d'interès, general, imatges i Pla Especial.
Arbres i boscos dels Països Catalans
Sortides per conèixer els valors naturals i culturals d’arbres i boscos del conjunt dels Països Catalans. L’autor Josep Gordi (Mollet del Vallès, 1959) és professor de geografia a la Universitat de Girona i un enamorat dels arbres, boscos i paisatges.
Àrea de lleure La Coma, Colldejou, Baix Camp
Àrea de lleure recomenable als afores del poble Colldejou, a la Serra de Lleberia, enmitg d'un fàntastic paisatge sorprenent pels ponles de la provincia de Tarragona. És fàcil arribar-hi; venint de Mont-roig del Camp, just passar el poble de Colldejou.
Àrea marina protegida Cap de la Caça - Illa Plana
Informació oficial d’activitats, normativa, regles i els itineraris sobre la zona natural protegida del Cap de la Caça, al terme municipal de l'Alguer. Entitat de gestió, organismes de l’AMP, normatives, projectes, ports, itineraris i dades ambientals.
Associació Amics del Paratge del Mas Roig - Centre d’Interpretació de la Sostenibilitat
L’experie`ncia cienti´fica i social del Mas Roig vertebra als darrers anys un projecte integral, al voltant de la Font Solar Auto`noma, model d’energia sostenible en la masia evolutiva adaptativa. Per la tercera cultura que agermani lletres i cie`ncies.
Avenc de Quatretonda
Boca circular de més de 3 m de diàmetre que dóna a un pou de 99’5 m interromput als 76 m per una petita cornisa. A mig pou i desplaçant-nos horitzontalment arribem a un tub vertical paral·lel. Espeleometria. Gènesi. Història. Bibliografía. Fitxa tècnica.
Avencs de la Febró - esgarrapacrestes
Els avencs de la Febró, ens trobem amb unes esquerdes, que es desenvolupen paral·lelament al cingle que les genera. El conjunt esta format per tres esquerdes, la primera l'esquerda Gran, la més ampla i curta i està aïllada de les altres.
Avencs de la Febró - Viquipèdia
Són una esquerda oberta a la cinglera de la Mussara, al terme de la Febró (Baix Camp), de 250 de llarg, 25-30 metres de fons i 6-8 m. d'amplada. Dins hi ha dues coves. S'hi amagaren contrabandistes i, segons la tradició, el general Joan Prim el 1843.
Avencs i Coves de La Febró - espeleobloc
Avencs i Coves de La Febró. Cavitat amb una llarga història on es barregen contrabandistes, conspiradors i espoliadors que l'uti-litzaren com amagatall o per extreure’n concrecions per adornar jardins. Fou visitada per en Font i Sagué el 1899.
baga de Bordellat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Bosc del municipi de la Menera, comarca del Vallespir (Catalunya Nord), situat al vessant septentrional de la serra que separa el Vallespir de la Garrotxa (serra de la baga de Bordella, 1550 m alt).
Barranc d'Algendar
El barranc d'Algendar o Aljandar és l'accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí. És a 10 km de la desembocadura del riu de la cala Galdana, constitueix de forma natural el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.
Barranc de la Llenguadera
El Barranc de la Llenguadera és un curs d'aigua ocasional que s'origina al terme d'Almoster i transcorre principalment pel terme de Castellvell del Camp, al Baix Camp. Abans d'entrar al terme de Castellvell fa un tram de frontera entre termes.
Barranc de la Morrera - La Torre d'En Besora on Flickr
Lloc de lo més interessant per a gaudir de la nostra passió pel senderisme. Microclima humid provocat per l'orientació del turó, hi ha una població de cabra hispànica que podeu veure passar com si res, pels penyasegats de la pujada, tota una experiència.
Barranc de l'Estret de les Penyes
Arribant a la Casa de Bercolón, que es reconeix per un pal amb la bandera espanyola. Passem la casa i seguim el camí fins arriba a poca distància a una bifurcació a la dreta amb una cadena que impedeix el pas. Bolulla-Callosa d'en Sarrià.
Barranc de Segudet - Andorra Turisme
És un barranc de poca dificultat però que pel seu curs excavat i estret pot presentar moltes dificultats amb fort cabal. Aquest és el barrranc que presenta menys dificultats i és el més idoni per iniciar algú que vulgui descobrir aquest esport.
Barranc de Vilajuïga
Web descriptiva del Barranc de Vilajuïga (5300-4700 BP). Descobert l’any 1943, l’any 1950 es va realitzar una excavació, però no es va poder trobar res a causa de la seva situació. Està integrat en una feixa de vinya amb un fort desnivell.
Barranc del Sahuquillo
El Paratge del Barranc del Sahuquillo és una Microrreserva del municipi de El Toro (Alt Palància). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 6 d'octubre de 1998. Enllaços relacionats interns i enllaços externs.
Barranc dels Penyals
Informació dels barrancs de la Vall d'Ebo. consells si es fa el descens amb molta aigua en època estival hi ha gran quantitat d'abelles i vespes als tolls. Les persones amb al·lèrgia a les picadures haurien d'abstenir-se de transitar pel barranc.
Barrancs de Catalunya
Guia del tretze barrancs de Catalunya, amb mapa i informació tècnica i específica de cadascun a càrrec de Jordi Raig. La intenció d’aquest bloc es bàsicament compartir, tant les experiències viscudes com tot tipus d’informació, de viatges, esports, …
Bassa de la Farga
La Bassa de la Farga és un estany natural modificat lleugerament pels humans situat a Arbúcies, La Selva. A tota la Bassa s'han fet renovacions, impulsades per l'Ajuntament d'Arbúcies, la Diputació de Girona i el Museu Etnològic del Montseny.
Basses de Can Dimoni
Al mig de la plana agrícola del delta del Llobregat, al terme municipal de Sant Boi de Llobregat. Amb 31 ha. De superfície han estan protegides com a zona d'especial protecció d'aus i formen part del conjunt dels espais naturals del Delta del Llobregat.
Basses d'en Coll
Arrossars, dunes i aiguamolls de Pals, formen aquest espai d’interès natural. Les Basses d'en Coll, són uns ambient naturals amb una elevada càrrega ecològica. Recorregut per tot l’ecosistema i informació.
Baumes dels Ferrers de Santa Maria de Besora
Recorregut per les Baumes dels Ferrers de Santa Maria de Besora (Osona). Poc després de passar pel poble de Santa Maria de Besora agafem el camí .... A partir de Santa Maria de Besora, seguir la crta. de Llaers durant 1'5 kms.
Bellavista Bar Restaurant - Mirador Forestal
Ubicat al Parc Forestal Castell de l’Oreneta de 17H, connecta Barcelona i la Serra de Collserola. Per passar el dia i fugir de la ciutat. Espectacular i variada vegetació, zones infantils, trens a vapor, ponis i el restaurant Bellavista, a l'aire lliure.
Bergwaldprojekt - Projecte Boscos de Muntanya
El Projecte Boscos de Muntanya existeix per a preservar i millorar els boscos i paisatges tradicionals La base del projecte és l’acció amb voluntariat. Les tasques realitzades es coordinen amb els propietaris i els responsables tècnics del bosc.
Bobalar
El Bobalar de Sant Jordi és un Paratge Natural Municipal del municipi de Sant Jordi (Baix Maestrat). Des del punt de vista geològic, l'àrea considerada s'emmarca en la plana al·luvial plioquaternària de Vinaròs-Peníscola (Plana de Vinaròs).
bosc de Boissavila
Gran superfície forestal de la Fenolleda (municipis de Virà, Fenollet i Rebollet), en part a la vall de Santa Creu. La riera de Boissavila, que neix al vessant oriental del roc de Boissavila (1.248 m alt), constitueix la capçalera de la riera de Matassa.
Bosc de Can Deu
Forma part de la ciutat de Sabadell, situat al parc periurbà dels barris de Sant Julià i Can Deu. Dins del bosc hi trobem la Masia de Can Deu de més de 500 anys. L'any 1964 la Caixa d'Estalvis de Sabadell ho va adquirir per conservar el ric patrimoni.
bosc de la Mata
Informació del Bosc de la Mata. El Bosc de la Mata és un bosc de pi roig del Capcir, a 1.400-1.600 metres entre el pantà de Matamala, al S, i el poble de Formiguera, estès en una gran part pel terme dels Angles; ocupa unes 500 ha.
bosc del Bèrcol
Antic bosc (del qual resten les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre) que s'estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol (Rosselló), d'Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844. Al s XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals.
Bosc encantat de Gurb - Torrent del Sitjar
Hem encetat l'any, el primer dia del 2016, amb una sortida ideal per anar amb infants: el bosc encantat de Gurb. Segueixo fa temps el blog "som de pícnic" de la Marta Dachs, que sempre ens dóna bones idees. Allà vaig veure aquesta sortida.
Botanicactus
Jardí botànic ubicat a Ses Salines. Consta de tres zones: jardí mallorquí, jardí de cactus i jardí humit. Història, visita i informació. Durant més de dos anys es va treballar intensament per tal de transformar un camp d'alfalç en un jardí botànic.
Ca'l Arnús
Únic espai de natura que té Badalona al cor de la ciutat. Retall històric, s'hi conserven edificacions de les classes benestants del segle XIX. Tocant al parc de Can Solei per la banda de llevant hi ha un conjunt d'edificis i jardins.
Canal de Seròs - Viquipèdia
El Canal Industrial de Seròs és una infraestructura hidràulica pel transport d’aigua pel seu posterior aprofitament hidroelèctric. S’inicia al començament del tram urbà del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida i finalitza a Aitona.
Canteres de S'Hostal
l’Líthica és una asociació cultural que té per objectius la preservació, restauració i rehabilitació de les pedreres de marés. Centre la seva acció en les canteres de S'Hostal de Ciutadella de Menorca. Visita virtual.
Carta Europea de Turisme Sostenible del PN Montsant-Priorat
Carta Europea de Turisme Sostenible del PN Montsant-Priorat elaborat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya. Carta Europea de Turisme Sostenible del PN Montsant-Priorat
Catàleg Cavitats de València
Cavitats de València, Secció d’Espeleologia del Grup Il·licità de Muntanyisme. Hi ha moltes cavitats a indexar i el projecte tardarà molt a dur-se a terme completament. De moment hi ha més de 500 cavitats catalogades.
Catalunya Subterrània
Catalunya Subterrània és un bloc que recull les cavitats catalanes. Hi han participat, entre d’altres: Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia), Jordi de Valles (Espeleo Clib de Gràcia) i Genar Aymamí. Bibliografia. Cau del Guille, de recerca d’espais.
Catalunya, indrets amb encant
Lloc enllaçat per la independència. Els Bufadors de Beví, Alcover, Alt Empordà, Alta Garrotxa, Arenys de Mar, Argentona, Bages, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Llobregat, Banyoles, Barcelona, Bisaura, Blanes, Bufadors de Beví, Burriac, Cabrera de Mar, …
Cau del Guille
Bloc de recerca a Sant Llorenç del Munt. La barraca dels Horts de can Sallent (Sant Llorenç Savall), ens descobreix un bonic roure de quatre besses. Apartat dels caus de Sant Llorenç que he visitat, són cavitats inèdites. Les he trobat i retratat.
Cavitats Catalanes amb risc de hipòxia
Aquest bloc esta creat amb la intenció, de donar difusió de les cavitats catalanes, amb l'atmòsfera empobrida i, per tant amb risc de hipòxia. Inclou informació de cadascuna de les diferents cavitats amb fitxes individuals i fotografies.
Cavitats de Múrcia
Informació de les cavitats murcianes, a càrrec de la Secció d’Espeleologia del Grup Il·licità de Muntanyisme. Llistat de cavitats i El Barranc de la Higuera. Les fotos i la informació que pots trobar ací no són de domini públic.
Cingles de la Mussara i avencs de la Febró | Engarrista
Enfilem un primer tram dels cingles de la Mussara pel grau equipat de la Trencanous. Perdem alçada i en tornem a guanyar de sobte amb la ferrada de la Trona, amb un tram horitzonal espectacular i ràpel inclòs.
Consorci d'Ardenya-Cadiretes
El massís de l’Ardenya-Cadiretes constitueix un espai fonamental per a tots els municipis que formen el Consorci. Els municipis integrats al massís: Sant Feliu, Tossa, Lloret, Vidreres, Caldes, Llagostera i Sta Cristina, són en tres comarques.
Consorci de les Gavarres
Web del Consorci de les Gavarres. És una entitat que vetlla per la protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural de les Gavarres i el desenvolupament local que millori les condicions de vida de la població.
Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat
Entitat autònoma delegada de les administracions que el formen. Intervé en els espais de protecció especial del Delta del Llobregat, i executa els acords per a la gestió i conservació. El Consorci també es relaciona amb associacions i entitats diverses.
Costers de la Segarra
Comprèn el coster occidental de la plataforma estructural orientada de nord a sud que es coneix amb el nom d’Altiplà Central Català -o, simplement, altiplà de la Segarra. Aquesta unitat forma estructuralment part de la Depressió Central.
Cova de Font-rabiosa - Viquipèdia
La Cova de Font-rabiosa (en francès Grotte de Fontrabiouse) està situada en el terme del municipi de Font-rabiosa, a la comarca nord-catalana del Capcir. D'orígen càrstic, va ser descoberta el 1958. Té una longitud de 12 quilòmetres.
Cova de les Grans Canaletes
Sous terra, un altre món. La cova de les Grans Canaletes és reconeguda com a una de les més importants de Catalunya. Estan situades a Vilafranca de Conflent (Catalunya Nord). Obert tot l'any pels grups. Horaris de visita.
Cova de Sant Ignasi
Conjunt arquitectònic d'una església barroca més el modern i enorme edifici neoclàssic del seu costat, que constitueix juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.
Cova de Vallmajor d’Albinyana, Baix Penedès
Localitzada en un barranc, i a uns 5 Km del Vendrell. Cronologia Bronze. Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN). Estudiada l'any 1959 per E. Sunyer, J. Vicente i E. Boixadera des d'un punt de vista geoespeleològic. PDF.
Cova del Cingle de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp
Tot i el topònim de cova es tracta d’una balma tancada per una paret de pedra seca d’1 metre d’alçada que s’emprava com a cleda pel bestiar, cosa que deu fer temps que no s’utilitza, ja que el sòl està net, sense la presència habitual de xerri.
Cova del Far
Es troba prop del far d'Altea. Fa anys vam rebre correus d'un espeleòleg parlant-nos sobre aquesta cavitat. Ens va assegurar que ens enviaria la topografia de la cova, amb un recorregut superior als 1800 m. han passat els anys i no hem rebut res ...
Cova del Parpalló
Informació de la Cova del Parpalló. La cova del Parpalló es troba situada en el terme municipal de Gandia a la comarca de la Safor. Va ser intensament habitada durant el periode del paleolític superiori fou excavada per Lluís Pericot (1929-31).
Cova Fullà-Canaletes
Informació no oficial de la cova. L’espeleòleg Henri Salvayre del Grup d’Estudi del Karst de la Universitat de Perpinyà, publicà un article sobre la xarxa Fullà-Canaletes al departament català del Conflent en terres, avui, d’administració francesa.
Cova Matutano - Diputació de Castelló
Pàgina informativa de la Cova Matutano de Vilafamés, la Plana Alta. Campanyes i dades. L'assentament va tenir un llarg període ocupacional des del 12.000 Al 9.000 anys abans de l'era. Bibliografia consultada.
Cova Museu de la Font Major
La cova de Font Major, sistema càrstic binari amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s´estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Amb 3.590 m. de corredors descoberts fins ara.
Coves de Benifallet - Viuebre
Durant segles, dues cultures, l'àrab i la cristiana van conviure en aquesta terra, sovint enfrontadament. Avui encara el record d'aquells temps perdura més enllà d'unes simples pedres per manifestar-se en tota una manera de viure el riu.
Coves de Campanet
Situades al vessant sud del Puig de St Miquel, a la Serra de Tramuntana, nord de Mallorca. 3.200 m² i recorregut de 400 m. a 50 m sota la superfície del terreny, en un buit de 16.000 m³. Visites de 40 minuts per galeries i sales amb embassaments.
Coves de Mura
Dades de les Coves de Mura (Bages). És una cova amb encant. No hi ha llum, l'has de portar. La primera vegada no saps què trobaràs, i és emocionant. La majoria de les estalactites i de les estalagmites que hi ha, estan trencades …
Coves del Cogul
Són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, que s'estenia durant el epipaleolític per tot el llevant de la Península Ibèrica. L'indret, situat al Cogul, comarca de les Garrigues, és anomenat Roca dels Moros.
Coves del Drach
Situades a la costa oriental de Mallorca, constitueixen uns de les més destacables de l'illa, ja que presenten un desenvolupament horitzontal proper als 2.400 metres de longitud i una profunditat, en la seva cota màxima de 25 m. sota la superfície.
Coves del Reclau
Informació de les Coves del Reclau de Serinyà, oferta pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Durant el paleolític mitjà van ser habitades primerament pels preneandertals (Homo heidelbergensis), al voltant de fa uns 200.000 anys,
Coves del Toll
Una formació geològica de gran interès. El curs fluvial al bell mig i les formes dels seus murs i cavitats atorguen a l’estructura de la Cova, a més, una gran bellesa plàstica i estètica. Palau de la fauna del quaternari. Moià.
Coves dels Hams de Porto Cristo - Manacor
Descobertes per Pere Caldentey (1905) famoses per les arborescències i el llac subterrani, on es pot gaudir d'un concert amb il·luminació elèctrica. Observació dels crustacis prehistòrics. Obert tot l'any. Visites en reduïts grups amb guies.
Coves d'en Geroni
Molt prop de Sant Ferran es troben les fantàstiques Coves d'en Geroni. Aquesta cova va està amagada baix terra fins que, en Maig de 1975 es va descobrí, de manera casual, degut a una perforació per fer un pou. Tenen uns tres milions d'anys.
Curs alt del riu Millars
El curs comprèn les poblacions de Vilanova de la Reina, La Font de la Reina, Benafer, Montant, Montanejos, La Pobla d'Arenós, Aranyel, Cirat, Torre-xiva, Toga, Espadella, Argeleta, Vallat, Fanzara i Ribesalbes. Unes 10.014 ha. de superfície.
Delta de l'Ebre
Un bloc per conèixer aquest paradís del sud de Catalunya, el Delta de l'Ebre. Articles, mapa del Delta, rutes en bicicleta, centre d’interpretació, lloguer de bicis, creuers i serveis de la Badia d’Alfacs, creuers a aquesta desembocadura.
Descobreix Mura i el seu Entorn Per Camins del Bages
Extens bloc sobre Mura i el seu Entorn Per Camins del Bages. És un complet recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns.dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Ecoturisme
Bloc dedicat al coneixement dels espais naturals d'interès de les Balears. El mapa Ecoturístic. Dragonera, d'un dragó enmig de la mar. El que queda del Parc Natural de Llevant. L'Estany de Canyamel. Platja de Sa Canova d'Artà.
Ecoturisme | Sa Canova d'Artà
Es troba a la badia d'Alcúdia, terme municipal d'Artà. És un dels darrers arenals verges que es mantenen ben conservats. Al 1985 hi va haver un intent de urbanització amb una previsió de 30.000 places. Què és amb el que més flipau d'aquest lloc?
El Barranc de Biniaraix
És un barranc format per la Serra de Son Torrella, l'Ofre i els Cornadors situat al terme municipal de Sóller, a Mallorca. És un indret de gran bellesa i té un camí d'escalons fets de pedra que és una de les rutes excursionistes més conegudes de Mallorca.
El bosc de Poblet
Diferents aspectes històrics sobre el bosc de Poblet al llarg del temps. El bosc de Poblet, és la part més important del Paratge Natural d’interès Nacional de Poblet. Aspectes històrics sobre el bosc de Poblet al llarg del temps.
El Cap de Porc
El Cap de Porc és una muntanya de 284 metres d’alçada, situada entre els municipis de Celrà i Juià, a la comarca del Gironès. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
El Castellet
Espècies de flora del paratge del Castellet, al sud-oest del nucli urbà de Torís. Forma unitat geològica amb les cadenes de muntanyetes que comencen al poble de Montserrat d'Alcalà i moren a la serra del Portell, al terme de Torís.
El Gorg Negre de Sobremunt
Gorg de gran profunditat. Segons la llegenda, un home un dia va voler comprovar la seva profunditat i va començar a lligar una pedra a l’extrem d’un cordill molt llarg. Quan el fil se li acabà, va sentir una veu que deia “… mai al fons no arribaràs”.
El Millor Racó, La Vall de Cabó
El Millor Racó, La Vall de Cabó és un grup de la xarxa social Facebook. Destinat als amics, amants i fans d’aquest fantàstic indret pirinenc de la comarca de l’Alt Urgell. Informació bàsica, darreres notícies, esdeveniments, fotos i vídeos.
El Montsec de Rúbies
La vall de Barcedana i el Montsec de Rúbies formen una combinació peculiar pel contrast que ofereixen ambdós paisatges. A tocar dels prats i terrasses de la vall de Barcedana, recoberts d’oliveres, ametllers i cereals, s’aixeca el Montsecde Rúbies.
El Pantà de Susqueda - Viquipèdia
Informació del El Pantà de Susqueda. És una construcció iniciada l’any 1958, i finalitzada l’any 1968. Té una llargada de dotze quilòmetres i el mur de la resclosa té una alçada de 125 metres en forma d’arc i 630000 m³ de formigó.
El Pantà de Tibi
El pantà de Tibi, accessible per carretera des de la localitat, almacena les aigües del Ríu Verd per a administrar el seu ús en l'Horta d'Alacant. Les obres per a la construcció de la seua presa es van iniciar en 1580 i van finalitzar en 1594.
El Pou del Petroli
Informació del Pou del Petroli del municipi de Garrigoles (Baix Empordà). El pou d’aigua calenta o “el pou del petroli”, és un dels indrets més coneguts i visitats. Els nois del petroli. Localització del pou d'aigua calenta també anomenat Pou del Petroli.
El Rocar de Tiana
Procuro retornar al meu pais tot el que m'estan oferint tant generosament. Sóc d'un poble de frontera, la maca hispànica, el límit entre el Al- Andalus i l'Imperi Carolingi. En Audessind el meu cap al 1003 va morir en combat defensant els meus furs.
El Salt de l'Aleixar - La Torre del Valent
El Salt és un salt d'aigua del riu Sòvia, en el terme municipal de l'Aleixar però més proper al de Castellvell del Camp, a la comarca catalana del Baix Camp. Paret vertical de roca per la qual cau un salt d'aigua que forma dos petits estanys al peu.
El Surar - Pinet, Llutxent
El Surar constitueix la sureda més meridional de les de la Comunitat Valenciana. Declarat el Paratge Natural Municipal del Surar, amb una superfície de 837,81 ha, es troba als termes municipals de Pinet i Llutxent, a la província de València.
El Tajar
El paratge del Tajar és una microrreserva del municipi de Torralba (Alt Millars). Declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 2 de desembre de 1998. És un important bosc comunal en el qual s'elaborava carbó per a vendre'l a La Plana i Sogorb.
Els Cerros - Llombai
Paratge Natural Municipal dels Cerros, amb una superfície de 255,92 ha, es troba al terme municipal de Llombai, a la província de València. El valor paisatgístic dels Cerros és especialment destacable en l’àmbit del terme municipal de Llombai.
Els llacs de Manyanet
La Vall de Manyanet és una de les avantsales del laberint de muntanyes pirinenques i alhora un cul de sac des del qual és difícil arribar enlloc. A tocar de les serralades prepirinenques, envoltada pels pics de Filià, Cerví, Raspes Roies i de la Mina.
Els Pèlags de Vilobí
L'espai dels Pèlags es troba al terme de Vilobí del Penedès, situat dins la comarca de l’Alt Penedès. És una zona amb unes característiques ambientals concretes i formada per quatre “pèlags”, cadascun amb característiques particulars. El paisatge.
Embassament d’Elda
Elda, Petrer. Usos del sòl predominants. Làmina d’aigua i vegetació palustre. Singularitats. Embassament històric aterrat. Funcionament. Nodriment; Aigua superficial i aigua residual. Apta per a usos agrícoles …
Embassament d'Arenós
Embassament del municipi de La Pobla d'Arenós (Alt Millars). Es va construir en els anys 70 en el llit del riu Millars, sobre una superfície de 418 ha i amb una capacitat màxima de 130 Hm³ . L'obra fou construïda mitjançant una presa d'escullera.
Embassament de Benaixeve
Embassament al municipi del mateix nom, a la comarca dels Serrans (País Valencià). Construit en l'any 1955 en la llera del riu Túria sobre 722 ha, la construcció comportà la desaparició de l'antic poble. Té una presa de gravetat i capacitat de 228 hm³.
Embassament de Buseo
L'embassament de Buseo és un embassament de l'interior del País Valencià que replega les aigües del riu Reatillo, afluent pel marg dret del Túria. És a 2,5 km del poble de Xera, al que pertany. S'integra al Parc Natural de Xera-Sot de Xera.
Embassament de Forata
És un embassament del riu Magre, afluent del Xúquer, situat al municipi de Iàtova (Foia de Bunyol), als peus de les serres de Malacara (nord) i Martés (sud). Construït el 1969 amb una capacitat de 37 Hm³ i superficie de 231 Ha. La presa és de gravetat.
Embassament de Loriguilla
Embassament que es troba situat en el municipi valencià de Loriguilla (Camp de Túria). Construït en l'any 1967 en la llera del riu Túria sobre una superfície de 364 hà i amb una capacitat màxima de 71 hm³. Va obligar a derruir Loriguilla i Domenyo.
Embassament de Ribesalbes - Viquipèdia
Embassament que es situa al municipi valencià de Ribesalbes (Plana Baixa). Construït als anys 40 del s. XX sobre ls aigües del riu Millars, ocupa 5 hectàries i una capacitat de 0,3 hm³. L'obra fou construïda mitjançant una presa de gravetat de 21 m.
Embassament de Vallat
Embassament al municipi valencià de Vallat (Alt Millars). Construït en el riu Millars amb capacitat de 0,6 Hm³, derivant les seues aigües cap a les centrals hidroelèctriques de Vallat i Ribesalbes. Pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Embassament del Regajo
L'embassament del Regajo, situat al municipi valencià de Xèrica (Alt Palància), és un embassament del riu Palància construït entre 1951 i 1959 amb una capacitat de 6,60 Hm³. La presa de gravetat amb planta recta i sobreeixidor superior.
Embassaments de Catalunya
Baserca ó Senet, Boadella, Borén, Camarasa, Canelles, Cavallers, Colomers, El Catllar, El Pasteral, Els Guiamets, Escales, Flix, Foix, Graus, La Baells, La Llosa del Cavall, Llac Negre, Llacs d'Espot, Llacs de Cabdella, Llacs Val d'Aran, Llesp, Margalef..
Es Cap de Barbaria - Viquipèdia
Cap de l'illa de Formentera. És una plataforma formada per materials calcaris i presenta un accidentat relleu amb penya-segats. Al final del seu límit es pot observar el Cap de Barbaria que avisa als navegants de la proximitat de les roques.
Espai natural de Can Cabanyes
Porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. Amb 8 ha, de superfície es al sud de Granollers, entre la carretera de Montmeló i el marge dret del riu Congost. Uns terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi-Can Català.
Espai Natural de Sant Miquel del Fai
L'aigua, la natura i la roca combina amb l'arquitectura medieval, els ingredients màgics d'un indret privilegiat. Cascades, coves i itineraris, audiovisual, visites guiades, cuina de monestir, zona pícnic, parc infantil, botiga de records i aparcament.
Espais Naturals Protegits - Àrees Recreatives de Les Illes Balears
Les àrees recreatives són espais que disposen d'equipaments com fogons, taules, bancs de fusta i jocs infantils que permeten als usuaris realitzar estades de curta durada sense pernoctar a l' indret i realitzar activitats d'esbarjo a l'aire lliure.
Espais Verds Figueres
L’Ajuntament de la ciutat de Figueres i l’empresa mixta Fisersa - Ecoserveis, SA, iniciem un nou camí, un nou repte del qual els espais verds en són els protagonistes. Iniciativa que ens ajuda a dinamitzar el servei de parcs i jardins de la ciutat.
Espalmador, s’
Entrada a la Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Illa situada al nord de Formentera, de la qual està separada pel pas des Trucadors, a 6,5 milles del far des Botafoc, al rumb 191¼. Pertany a la parròquia de Sant Ferran de ses Roques i té quasi 2 km².
espeleo índex - Catàleg Cavitats Catalunya
Espai de l’espeleo índex, el catàleg de cavitats de Catalunya. És un cercador de les 491 cavitats que hi ha al Principat. Podeu cercar per: Nom, data, recorregut o desnivell. Informació Catàleg, ajuda i noves cavitats (RSS).
Estany de Banyoles
Descripció, fauna i flora d'aquest singular indret. Té gran interès paisatgístic i geològic, que abasta l'anomenada conca lacustre de Banyoles. L'espai protegit ocupa unes 1.000 ha i s'estén pels municipis de Banyoles, Fontcoberta i Porqueres.
Estany de la Comassa
L'estany de la Comassa (Lac de Coumasse en francès) és al municipi cerdà d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Catalunya Nord). A l'est del massís del Carlit, és capçalera de la vall glacial d'Angostrina. La pesca sense mort és autoritzada.
Estany de Lanós
L'estany de Lanós (Lac de Lanoux, francès) és un estany d'origen glacial, alimentat per neus de les muntanyes, situat al municipi cerdà d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la Catalunya del Nord. És el llac més gran dels Pirineus francesos.
Estany de Montcortès
Formació càrstica, junt amb el llac de Basturs és l'únic d'origen no glacial del Pirineu. Està situat prop de Montcortès (poble de Baix Pallars, Pallars Sobirà), als Pirineus catalans, a 1.065 m. d'altitud. Té una extensió de 46 hectàrees (0,46 km²).
Estany de Salses
També anomenat estany de Leucata (en occità estanh de Leucata, en francès étang de Salses o étang de Leucate) és un estany d'aigua dolça i salada, el més septentrional dels Països Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes.
Estany de Vilanova de Raò
Embassament de 18 milions de m³ d'aigua, situat a la plana del Rosselló. Limita amb quatre termes municipals, el nucli urbà de Vilanova de Raò hi és abocat en l'extrem nord-est. El pantà va ser fet pel Consell General dels Pirineus Orientals.
Estany des Peix
Albufera al nord de Formentera. Té una forma quasi circular amb una extensió d'1 km² i profunditat màxima de 4 m al centre. Pertany a la vénda de Porto-salè, parròquia de Sant Francesc de Formentera, inclòs en el parc natural de ses Salines.
Estany d'Ivars i Vilasana
Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell). L’Estany del Pla d’Urgell, és entre d’Ivars d’Urgell (2 km.), Vila-sana (2 km.) i Vallverd (1 km.). S’hi arriba per camins rurals ben senyalitzats. El Consorci és una entitat creada l'any 2002.
Estany d'Ivars i Vila-sana
Blog de Joan Estrada Bonell sobre l'estany d'Ivars i Vila-sana. l'Estany d'Ivars o llacuna d'Utxafava (antic nom de Vila-sana) sempre ha estat un referent en la meva vida com a ornitòleg. Continguts del blog, fotografies de l'estany d'Ivars i Vila-sana.
Estany d'Ivars Serveis
Estany Serveis és un portal des de el que es podran anunciar i donar a conèixer l'oferta de serveis relacionats amb l'entorn de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, d'aquesta manera el turista podrà preparar la seva visita i obtindre l'informació adient.
Estany d'Ullastret
L'Estany d'Ullastret o Llac d'Ullastret era un llac, ja desaparegut, localizat en una depressió tectònica a la part oriental del terme municipal d'Ullastret, a la comarca del Baix Empordà. Història, referències i enllaços externs.
Estanyols de Mas Margall - Medi Ambient i Habitatge
Espai natural al terme municipal d'Avinyonet de Puigventós, a la comarca de l'Alt Empordà. Ocupen unes 20 hectàrees. És una antiga gravera que conté 3 petits estanys, una salzeda, herbassars humits i jonqueres i una zona de pastura seca.
Estanys d’Almenara
Almenara és el poble més meridional de Castelló. Queda comprés entre el mar i els contraforts de la Serra d'Espadà. Els Estanys es troben a l'est d'Almenara. Estes llacunes són un xicotet reducte de la superfície pantanosa que cobria la costa.
Estanys de Basturs
Els Estanys de Basturs són dos estanys propers als pobles de Basturs i Sant Romà d'Abella, pertanyents al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Orcau. Situats a poc més d'un quilòmetres de Basturs.
Estanys de Sils
Bloc Estanys de Sils. Fotografies d'aquest paratge natural de la comarca de La Selva.. Anirem publicant les fotos dels estanys de Sils periòdicament. podeu enviar les vostres fotos dels Estanys de Sils a viatges@gmail.com posant a l'assumpte [estanys].
Ferrada Creu de Noral, Segudet (Andorra)
Vídeo d’una excursió a la Via Ferrada Creu de Noral - Segudet (Andorra), al costat d'Ordino i en plena vall. Escalada familiar realitzada pel pare, mare, fill i filla. El vídeo té una durada de 6 minuts i 24 segons. Llicència estàndard de YouTube.
Ferrada de Segudet
Vídeo molt curtet, de només 32 segons de durada, que inclou una vista general de la ferrada. La via s'inicia en el barranc de Segudet i puja sempre a la dreta, per sobre del Bosc d'Aventura. Nivell de dificultat: fàcil.
Ferrada de Segudet - esgarrapacrestes
L'inici d'aquesta ferrada, és al mateix lloc que la ferrada de la Creu del Noral (Vall d'Ordino). L'itinerari és més curt, però entretingut, sense comportar dificultats. Equipada per Atac-Comú d'Ordino. Any de construcció: 2.007. Fotos i vídeo.
Font d'Aixirivall - Turisme Sant Julià
La font d’Aixirivall és coneguda correntment pels habitants d’aquest poble com la font de la Plaça. L’element principal és un cóm d’obra, protegit per una volta de pedra en arc rebaixat. De la paret surten dos brocs, un dels quals raja més que l’altre.
Font de Cabres
La Font de Cabres és una font de la Serra d'Espadà, molt a prop del de la Vilavella i a uns 400 metres d'altitud. És la font amb menys mineralització dèbil de tota la província de Castelló i molt estimada per els pobles de la Plana i de l'Espadà.
Font de Caps
La Font de Caps és una font del municipi de Talarn al Pallars Jussà. És a 588,5 msnm, a l'extrem nord-oest de la vila. A l'entorn de la font, límit de la vila, s'ha construït una zona d'esbarjo i parc públic molt concorregut pels habitants de Talarn.
Font de Fontaneda - Turisme Sant Julià
Ha estat la font que ha donat nom al poble, ja que, tal com indica Manuel Anglada, etimològicament Fontaneda deriva del llatí “fons, fontis” que en el romànic ha donat “font”, sorprén que una font hagi arribat a donar nom a un poble.
Font de la Solana
Pàgina amb la fitxa bàsica sobre aquesta àrea recreativa, situada al municipi d’Atzeneta d'Albaida, a la comarca de la Vall d’Albaida. Té una capacitat per a vint persones i l’aparcament per a quatre cotxes.
Font de la teula
Font situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a tres quilòmetres de la Parròquia de Clarà i a uns 800 m. de la casa “Cal Santpare”. Durant l'hivern emana gran quantitat d'aigua i és coneguda per les seves propietats guaridores.
font de Nossa
Font del municipi de Vinçà (Conflent), situada a l'esquerra del pantà de Vinçà, al camí d'Arboçols. L'aigua, sulfurosa, brolla de 23°a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i vies urinàries.
Fonts d’aigua
Bloc dedicat a les fonts naturals, l’aigua, la muntanya i més rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris des de l’Aiguabarreig i La Franja. Menú principal, les rutes i itineraris, dades de l’Aiguabarreig, bibliografia, llegendes, etc.
Fonts de Guixers
Viquipèdia de les quaranta-set font que hi ha al municipi de Guixers, al Solsonès. Font Comella, Font de Bossoms, Font de Cal Sastre de Valls, Font de Cal Sastre Serra, Font de Cal Vallonga, Font de Cal Viudo, Font de Can Canal, ,,,
Fonts de la Serralada Litoral
Les següents 37 pàgines són dins d'aquesta categoria, Font d'en Dirol, Font d'en Mamet, Font de Ca la Teresa, Font de Can Blanc. Font de Can Gurguí, Font de Can Gurri, Font de l'Esquerda, Font de la Mansa, Font de la Mare de Déu de Malanyanes, …
Fonts de Les Dous
Els 35 sortidors, principal imatge visualitzada quan parlem de Les Dous. Des de l’Associació Torrelles Net i Punt hem treballat quasi 2 anys per poder oferir l’aspecte que actualment podeu trobar quan visiteu Les Dous. Localització, horaris i normatives.
Fonts de Rasquera
Les Fonts de Rasquera és un trebal de recerca de Neus Benaiges. Aquest treball, però, està centrat en les diferents fonts que hi ha escampades pel terme municipal de Rasquera. Les fonts, rutes a trav, mapes i enllaços d’interès general.
Fonts de Torrelles
Fonts de Torrelles, és un apartat del portal Font Naturals, que recull de fotos d'antigues fonts de Torrelles de Llobregat: la Font del Bruc, la Font de Can Riera, la Font del Vidre, la Font Can Cartró (urbbanització Cesalpina), i la Font Bosquina.
Fonts de Tramuntana
Pàgina del catàleg il·lustrat de fonts de la serra de Tramuntana, ampliat amb ses fonts des Pla i Llevant, a Mallorca (Illes Balears). Catalogades tenim catalogades 261 fonts a la serra de Tramuntana i 34 fonts al Pla i Llevant. Fitxes amb les fotos.
Fonts de Viladrau
Web dels Amics de les Fonts de Viladrau, un grup de persones que els agrada les fonts en general, i les de Viladrau i rodalies en particular. En veritat les fonts són una excusa per fruir de la naturalesa i del Montseny en general, i descobrir històries.
Fonts Naturals
Aquesta pàgina pretén recopilar fonts d’aigua naturals que hi ha pel món de manera que poguem trobar-les i gaudir de la seva aigua i de la natura. Podeu enviar les fonts que conegueu al correu amb fotografies i localització GPS o explicació detallada.
Fonts Naturals de Balenyà
Inventari de fonts naturals del terme municipal de Balenyà (Osona). Font de l'Abeurada, Font de Barbat, Font de Banyeres, Font de la Casa Nova de la Font (Ca l'Ample), Font de la Creu, Font del Jalec, Font del Juc, Font del Mas 1, Font del Mas 2, …
Fonts Ufanes de Campanet - Mallorcaweb
Constitueix el fenòmen hidrogeològic més singular de Mallorca. És una font vauclusiana amb surgències intermitents produïdes pel vessament de l'aqüífer que sorgeix difusa, sobtada i potent després de l'acumulació de pluges.
Galeria de Fullà
Navega per la topografia de la cova o bé sel·lecciona una galeria per accedir al seu àlbum de fotos. També pots triar l'àlbum directament del llistat inferior. Cova de Fullà - Canaletes (xarxa inferior) : Galeria de Fullà Foto: 2006 - F.Alarcon.
Gallecs - Viquipèdia
Espai rural envoltat de nuclis urbans entre el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Pertany als municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Lliçà d'Amunt i Lliçà de Vall.
Garganta del Aigüeta de Barbaruens, Seira, Osca, Arago
El barranc del Barbaruens es perfecta per la iniciació de barrancs aquàtics, fàcil, aigua transparent i fresqueta, salts, tobogans i 4 ràpels per acabar el barranc, dels quals 3 es poden saltar o fer el tobogan segons el caudal d’aigua i vigilant molt.
Gorg de can Bosc (El Figaró) - Racons de Catalunya
Aquest gorg és dels petits, però té un encant especial. Es troba a la riera de Vallcàrquera que pertany al municipi de el Figaró-Montmany un poble de la vall del riu Congost al Vallés Oriental. Per arribar-hi es molt fàcil amb coordinades GPS.
Gorg d'en Perxistó
El Gorg d'en Perxistó, o gorg Negre, gorg de la Perxa de l'Astor o gorg del Comte, es troba a Gaserans (St Feliu de Buixalleu), sota la masia de la Perxa d'Astor, avui Can Perxistó. Hi morí assassinat el comte de Barcelona Ramon Berenguer II.
Gorg Estelat
El Gorg Estelat (o també Lac de Nohèdes, en francès) és un estany d'origen glacial al municipi de Noedes, al Conflent. És el més gran dels "gorgs de Noedes", a la capçalera de la vall del mateix nou, al peu de la serra de Madres. La llegenda del gorg.
Gorges de Carançà
Són un congost a prop de Toès al Conflent, a la Catalunya Nord. Corre de nord a sud, endinsant-se al massís del Canigó. Important reclam turístic per a la comarca. A banda del gran aparcament públic, disposa d'una parada del Tren Groc a la vora.
Gorges del Carme
Excursió del Centre Excursionista Penedès a les Gorges de Carme (l'Anoia). Hi ha força aigua per banyar-se i poder gaudir d'unes gorges fantàstiques molt properes a casa nostra. L'excursió té una durada d'unes 3 hores i no presenta dificultats.
Gorgues de la Garrotxa
Al final, aquell any de sequera 2008 va acabar essent bo en pluges. Calia aprofitar-ho. Vaig iniciar un recorregut per descobrir les gorgues de la Garrotxa i encara no m'he aturat. i ara, a 2015, amplio definitivament la recerca a les comarques veïnes.
Gouffre Géant de Cabrespine - La Cova Gegant de Cabrespine
Reconegut pel Ministeri de Turisme per l'accessibilitat de les instal·lacions, la cova acull cada any cent mil visitants. La sala habilitada més gran d'Europa (profunditat 250 m, amplada 70 m, llargada 100 m). Visites guiades. A 20 minuts de Carcassona.
Grup per a l'Estudi i Conservació dels Espais Naturals GECEN
Associació fundada en 1993. La seua finalitat és contribuir a la defensa i estudi de la natura, el medi ambient i el patrimoni cultural, i promovent el desenvolupament sostenible de la Comunitat Valenciana. Treballs d'investigació, campanyes i accions.
Gruta de Fontrabiouse Font-rabiosa
Web oficial de la Cova de Font-rabiosa, al centre del Capcir, als Pirineus Orientals, a 75 km d'Andorra. Veí del Cerdanya, Fontrabiosa us convida a venir a descobrir la cova durant un fabulós viatge en el centre de la terra. Dades, visites i vídeo.
Guadalop
El Guadalop (nom en català i aragonès; Guadalope en castellà) és l'afluent més llarg del marge dret de l'Ebre; amb una longitud de 160 km i una superfície de conca hidrogràfica de 3.890 km² aproximadament, és el riu més regulat d'Aragó.
Guiera - Parc Esportiu Municipal Cerdanyola
La gestió de les instal·lacions del PEM Guiera de la Federació Catalana d'Handbol, ofereix el millor servei i és referent del sector al Vallès. Professionals de l'esport i la salut, últimes novetats en el camp del fitness, activitats dirigides i serveis.
Hola Osona - Aplicació Turística
Aplicació creada com a projecte multidisciplinar amb col·laboracio d'un grup de professionals que aposten per participar en la iniciativa aportant la seva feina com a inversió inicial. Aplicació gratuïta d'àmplia difusió a habitants i visitants d'Osona.
Horts periurbans i censits, de Marxalenes a Tavernes Blanques
Per antonomasia és el cor de la séquia de Rascanya des de les èpoques pretèrites. Dins de la zona central que comprén des de Marxalenes fins al Pont de l’Anell ja a Tavernes Blanques. Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM).
Illes Columbretes - Viquipèdia
Les Illes Columbretes són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià. Situades a 30 milles (56 km) del cap d'Orpesa a la costa de Castelló. Illes: Illa Grossa, La Ferrera, La Foradada i Carallot.
Itineraris per Vallromanes "La Roca Foradada"
L'any 2003 l’Ajuntament de Vallromanes va declarar la Roca Foradada BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), delimitant una àrea de protecció en un perímetre de 30 m. Es troba emboscada a la falda nord del turó del Tàvec. Foto i plànol.
Jardí d'Aiora
Jardí de traçat lliure, amb característiques romàntiques i al que acompanya un palauet modernista del 1900. L'Ajuntament de València comprà els terrenys del jardí i el 1976 començà les obres d'acondicionament, restauració i neteja del jardí.
Jardí del Túria
Parc urbà a l'antic llit del riu Túria de ciutat de València. No sols és un espai verd i lúdic, té ús cultural. Va ser creat el 1986, ocupa 10 km de la llera del Túria, 1.100.000 m². Com a riu que era, està davall del nivell dels carrers al voltant.
Jardí Medicinal Ramon Llull
Els objectius principals del Jardí Medicinal Ramon Llull, ubicat a Selva (Mallorca), són la divulgació, la recerca i la conservació de les plantes medicinals. Història, projecte, jardí virtual, hemeroteca, activitats, vincles, ...
Jardins Artigues de Gaudí
Aquests jardins van ser encarregats a Gaudí per Joan Artigas i Alart (foto a continuació *) en ocasió d’una de les estades que l’arquitecte va fer a la Pobla de Lillet (Berguedà). Història, descripció, visites, serveis i fotografies.
Jardins Botànics

Jardins del Real o Vivers Municipals
Els Jardins del Real o també, Vivers Municipals, és un parc municipal de la ciutat de València. Se situa entre els carrers de Jaca, Pintor Genaro Lahuerta, Cabanilles i General Elío, i l'avinguda de Blasco Ibáñez, al barri de la Trinitat.
Jardins Príncep de Girona
Zona verda situada al barri del Baix Guinardó, entre els carrers Taxdirt, Marina, Lepant i Travessera de Gràcia. Antigament aquests terrenys eren ocupats pels quarters de la cavalleria de Girona, que deixaren de tenir aquesta funció als anys 80.
Josep Lainez
Blog naturalista del Moianès. La Web d’en Josep Lainez, un naturalista amateur de la comarca del Moianès. Espais d'interès natural, la fauna, la flora, Imatges de l’entorn natural del Moianès, els municipis, articles amb profunditat, cròniques de camp, …
L’Alguer de Mataró
Tot sobre aquest espai marítim, un dels algers més importants. Dades sobre la posidònia (Posidonia oceanica) una planta endèmica de la Mediterrània, i arriba a formar grans extensions. Causes de regressió de l’alguer d’origen humà. Fauna del mar.
L’Estany Espai Natural
Pàgina oficial del Consorci de l'Estany de Banyoles. Us convidem a conèixer l'espai natural de la zona lacustre de Banyoles, un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Informació general, fauna i flora.
La Cadira d'en Galceran
Lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l'enemic a la Vall de Merlès. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals.
La Canter Biker Bar
Situada a la Ctra de Bellvei a Calafell, al Baix Penedès. És un espai natural rehabilitat, amb una caseta de fusta al més estil motard, amb tocs americans. Parc de jocs infantils i barbacoa. Gestionada pel Harley-Davidson Club Catalunya.
La cova d'en Baleta - Catalunya Subterrània
Presentem una balma situada al cingle Roig d'Arbolí, molt coneguda a Arbolí, però inèdita espeleològicament. La balma porta el renom de Francesc Ferreter, àlies Baleta i l'Ateneu Cultural Josep Taverna d'Alforja va instal·lar un bust amb una llegenda.
La Cova Fosca
Les excavacions, a Ares del Maestrat, han proporcionat important documentació arqueològica, els resultats de la qual demostren incontestablement la seua gran importància i rellevància per a l'estudi regional de la transició dels caçadors mesolítics.
La Dehesa
El Paratge de La Dehesa és un Paratge Natural Municipal i Microreserva de flora del municipi de Soneixa (Alt Palància). Declarat per la Generalitat Valenciana l’any 2002. Centre d'Interpretació a l'antiga Casa de Peones Camineros de principis del s XX.
La font de l'Assut d'Alfafara
El topònim prové de l'àrab i vol dir barrera. Els assuts són unes xicotetes preses de reduïdes dimensions. Són de poca alçària i construïdes transversalment en un riu o rierol per a aturar l'aigua, fer pujar el nivell i derivar-la fora a una sèquia.
La Font de Sant Joan
És una font del terme municipal de Senterada, al Pallars Jussà, dins del territori del poble de Reguard. Està situada a 1.255 m., al nord-est de Reguard, al capdamunt de la vall del barranc de Sant Joan, a prop i al nord-oest del Roc de Sant Aventí.
La Font Roja
El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, es troba a la comarca de l’Alcoià, entre els municipis d’Ibi i d’Alcoi. Es un parc de 2.450 ha, que s’ha convertit en un dels espais naturals millor conservats. Rutes, enllaços i bibliografia.
La Font Santa
Informació de la Font Santa de Jafre, al Baix Empordà. Imatges del santuari i la font, situació, el recinte del santuari i celebracions destacades. Conten que si a la font s'hi rentaven persones pecadores el doll d'aigua s'extingia ràpidament …
La Marjal d’Almenara - Acció Ecologista Agró
Es troba entre les desembocadures del riu Palància, al Sud, i el riu Belcaire, al Nord. Afrontem aquesta problemàtica amb la denúncia d’actuacions que atenten contra la marjal, i posa en perill els valors mediambientals d’aquest entorn tan fràgil.
La Mola de Segart
Crònica d’aquesta excursió a La Mola de Segart, amb comentaris i fotografies. Des de la mola les vistes són bastant bones encara que estan una mica tapades per la boirina matinal, ja que podíem vore València i l’Albufera homònima, Sagunt.
La Mussara i els avencs de la Febró | Geocatxing sense GPS
Els avencs de la Febró són tres grans esquerdes d’origen tectònic a les entranyes de la serra de la Mussara, amb un recorregut total de més de 1.800 m (uns 900 subterranis), dividits en diferents trams. Salut geocatxers! Tornem amb un nou tresor.
La Natura a la Baixa Tordera
Weblog per a compartir i donar a conèixer els valors naturals del tram baix del riu Tordera, les zones humides associades i el seu entorn en general, així com les novetats i curiositats referides a la seva gestió, divulgació o protecció.
La Natura a la Comarca Natural de la Selva
La comarca natural de la Selva és una de les més riques en diversitat de paisatges de tot Catalunya. Pàgina d’Alfons Delgado-Garcia, naturalista i conservacionista. La pedagogia i la divulgació com a eines contra l'incivisme i la intolerància.
La selva antròpica d'Estubeny
La zona coneguda com la Cabrentà, al marge dret del riu Sellent, per sota del poble d’Estubeny, constitueix un espai de gran atractiu natural i turístic. Situat sobre grans blocs de travertins, construïts en col·laboració entre l’aigua i les plantes.
La Senda Oscura
Llocs i paratges d'Alcoi i el seu terme, de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, les Marines, la Vall d'Albaida, la Safor, la Costera, l'Alcoià, ... L'abans i el després, El Comtat, Vídeos, Serra de Mariola, Vall de Polop, Marina Alta, Vall d'Albaida.
La Sèquia de Manresa
Tota l'informació necesària sobre la Sèquia de Manresa. Història i recorregut virtual i enllaços. Des de la seva aparició, les ciutats han fet de l'abastament d'aigua una de les seves principals preocupacions.
La sèquia de Manresa
Història i recorregut de la sèquia. Des de la seva aparició, les ciutats han fet de l'abastament d'aigua una de les seves prin-cipals preocupacions. Al segle XIV, Manresa es va plantejar el repte de fer arribar més aigua a la ciutat.
La Serra de Quatretonda
L’àmbit del paratge comprén terrenys del municipi de Quatretonda, a la comarca de la Vall d’Albaida. La zona proposada, de 1.676,284 h., té mèrits suficients per a la declaració com a paratge natural municipal, valors que en justifiquen la declaració.
La Serra de Quatretonda. Paratge natural municipal
L’àmbit territorial del paratge denominat Serra de Quatretonda comprén terrenys que pertanyen al municipi de Quatretonda, a la comarca de la Vall d’Albaida. La zona, de 1.676,284 ha d’extensió, té mèrits per a ser paratge natural.
La Serrella. Circular de Famorca
La Serrella és, sense dubte, el paratge més semblat a Pirineus que tenim al País Valencià. És l'únic punt a la nostra geografia on podem trobar, quasi en línia recta, cinc cims per damunt dels 1.300 m. És un gegantesc anticlinal.
La Timoneda d'Alfés
Espai natural de Catalunya situat al terme municipal d'Alfés, a la comarca del Segrià, província de Lleida. Té una superfície de 107 Ha, que conserva en molt bon estat les característiques d'una Estepa Àrida Continental, caracteritzada per un altiplà.
La Torreta-Puntal de Navarrete
El Paratge Natural Municipal La Torreta-Puntal de Navarrete és un Paratge Natural Municipal del municipi d'Altura (Alt Palància) que es localitza en la confluència dels termes de Les Alcubles i Xèrica. Declarat per la Generalitat Valenciana el 2006.
L'Albera - Parcs de Catalunya
Paratge natural. Al vessant sud del massís hi ha dues zones diferenciades: l’occidental, amb vegetació centreeuropea, amb fagedes i rouredes humides, i l’oriental, mediterrània, amb suredes i brolles on subsisteix la tortuga mediterrània.
L'Engorjat de la Fou de Tous
Passejada pels espadats de la riera de Tous. L'abundor d'aigua i de bosc són elements clau del paisatge. Dades del Palau Robert de la Generalitat sobre la ruta de dues hores que es pot fer pels voltants de la fou del municipi i de l'ermita de Sentfores.
Les Canaletes
Situada a un quilòmetre de Vilafranca, en el territori de Cornellà de Conflent, la cova de Les Canaletes va ser explorada el 1952, després que se'n descobrís l'entrada natural, el 1951. El grup d'espeleologia de Prada de Conflent va vèncer el primer pou.
Les Coves de Benifallet - Sortir amb nens
En el rerapaís de la Costa Daurada, al cor de les terres de l'Ebre, al peu de la Serra de Cardó, la muntanya ens ofereix els seus més fascinants secrets. Agents de dinamització socioeconòmica en l'àmbit rural.
Les Coves de Benifallet - Tinet.cat
Benifallet afegeix sensacions als encant turístic dels pobles riberencs, on w Riu Ebre suposa l'existència de paisatges i sentiments únics. El visitant descobreix la força i bellesa de la natura, on l'aigua i la pedra han creat una altra natura.
Les Coves de Salnitre
Les Coves de Salnitre, situades a Collbató (Baix Llobregat). És la cavitat més coneguda i la que resumeix la història de l'espeleologia catalana. La serva visita, altament recomanable a tots els qui vulguin conèixer Montserrat, és un passeig subterrani.
Les Coves Meravelles de Benifallet
Les Coves afegeix als encants turístics dels pobles riberencs, on la presència majestuosa de l'Ebre ja suposa l'existència de paisatges únics, unes sensacions noves. Recorregut de 510 m., i 9,82 m. de desnivell.
Les Escletxes del Papiol
Situades al municipi del Papiol són esquerdes naturals espectaculars de la serra de Collserola vora el Puig Madrona. Obertes en un massís rocós mesozoic, han sigut ocasionades per l'assentament en un terreny argilós i estovat per filtracions naturals.
Les Fonts de Collserola
Pàgina informativa de les Fonts de Collserola, La web recull tot un seguit d’informacions de les fonts de Collserola: Llistat de fonts, excursions, aspectes d'interès, etc. L’espai està creat pel grup Fes Fonts Fent Fonting.
Les Fonts de Torrelles de Foix
Servei de l’Ajuntament de Torrelles de Foix (Alt Penedès), amb les 150 fonts del terme municipal; L'Aubreda, d’Encovens, de Balaia, de Ca’l Aixerit, de Cal Curt, de Cal Dameta, de Can Duran, de Cal Guix Vell, de Cal Mateu, de Cal Parraco, …
Les Fonts de Xixona
Xixona és coneguda pel seu torró i el seu gelat, però el poble té molt més que oferir. Especialment per als caminants i amants de la naturalesa, Xixona és un paradís. Les fonts naturals poden ser la meta ideal en una excursió en un paisatge variat.
Les Illes Medes
Arxipèlag de 21,5 ha de superfície, convertit en el parc natural marí més gran i important de la Mediterrània. Format per set illots i algun escull, a una milla del massís del Montgrí. Extraordinari valor biològic i ecològic.
Les Marjaletes de Beniarrés
Com el seu nom indica, podria tractar-se d'un lloc pla i amb molta aigua, segons coneixem a les planures litorals de les nostres costes. Però es tracta d’un terreny escabrós, de fort desnivell i a una altura vora els 1000 m., al mateix Benicadell.
Les Mines de Gavà
Formen un dels patrimonis arqueològics més importants del neolític europeu i un dels principals jaciments prehistòrics catalans. La seva importància radica en el fet que formen el conjunt de mines estructurades en galeries més antic de tota Europa.
Les Salines - Manuel
El Paratge Natural Municipal les Salines comprén terrenys pertanyents al municipi de Manuel, en la comarca de la Ribera Alta. Amb 28,21 hi ha. d'extensió, reuneix valors naturals, paisatgístics, de patrimoni cultural i recreatius.
L'Estany de Nules
Paquet per conèixer l'ecosistema de l'Estany de Nules, a la Plana Baixa. Conté moltes fotografies de les aus que hi habiten, així com diverses activitats sobre la toponímia de la regió, vegetació, història de l'estany.
L'Estany de Sils
És un espai natural protegit inclós en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya i ha estat inclós a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000. Fins a mitjans del segle XIX els terrenys inclosos en aquest espai corresponien a una llacuna.
Llac de Can Codorniu
El llac de Can Codorniu és un estancament d’aigua d’origen artificial a Sant Sadurní d'Anoia d'unes 5,25 hectàrees, originat pel tancament del torrent de Can Ferrer del Mas mitjançant un dic de contenció construït al voltant del 1906, fet amb argila.
Llac de Cauders
El llac de Cauders de Conflent està situat a 1.750 m. Al centre hi ha una petita illa amb abundosa vegetació. La seva distància a uns tres quilòmetres del nucli urbà i uns 60 m. de desnivell en fa una excursió fàcil des del poble, amb un camí ben marcat.
Llac de la Bollosa
El llac de la Bollosa, en francès Lac des Bouillouses) és un llac de 149 hectàrees situat a la part més alta del Capcir, a la fita amb l'Alta Cerdanya a la Catalunya Nord. El llac és un pantà, aprofitant una presa construïda entre el 1903 i el 1910.
Llac de Matamala
Embassament artificial (pantà) i no llac natural. Forma la major part del municipi de Matamala, al Capcir, Catalunya del Nord. Està situat a 1.541 metres d'alçada sobre el nivell del mar, té una superfície de 2,23 km² i profunditat màxima de 37 m.
Llac d'Engolasters
Wikiloc del Llac d'Engolasters. El Llac d'Engolasters, és una ruta per passejar i pder fer entrament de running en altitud al Principat d’Andorra. El paratge està situat dins el poble de Les Bons, a la Parròquia d’Encamp.
Llac d'Engolasters - Galeria Fotogràfica
Espai on hi trobareu una col·lecció de fotografies, sobre la natura, la flora i la fauna de les rodalies del Llac d'Engolasters, a la Parròquia d’Encamp (Principat d’Andorra).
Llac d'Engolasters - Turisme Andorra
Itinerari i mapa del Llac d'Engolasters (Encamp), de fort pendent i d'ambient alpí amb vistes molt boniques sobre el poble d'En-camp. És molt agradable passejar al voltant del llac. Rutes properes …
Llacs de Camporrells - Entre Montañas
Els Pirineus són la serralada muntanyosa al nord de la Península Ibèrica, entre Espanya, Andorra i França. S'estén en 415 Km des del mar Mediterrani (cap de Creus, golf de Roses) a l'est, fins al mar Cantàbric (cap Higuer, golf de Biscaia) a l'oest.
Lloc de Menorca
Espai natural en un entorn d'interès de Menorca. Descobriu-hi les feines tradicionals de la pagesia de Menorca, hort biològic, arbres fruiters, animals autòctons de l'illa, mamífers i aus d'arreu del món. Serveis, espais, porquetjades i fotos.
Maimona
És un barranc i riu de cabal molt variable en funció de la pluviositat. Dintre del municipi de Montanejos en la comarca de l'Alt Millars en el País Valencià. És una zona molt visitada per escaladors degut a les seves parets verticals de pedra roja.
Mar d'Aragó
La Presa de Mequinensa o Mar d'Aragó és un embassament del riu Ebre a la comarca de Baix Aragó-Casp, situat a la Franja de Ponent. Aprofita hidroelèctric integral d'un tram del riu Ebre en 1955, donà origen al gran embassament de 1530 hm³.
Marjal de Massamagrell, Rafalell i Vistabella
Zona humida inclosa al catàleg de zones humides, declarada per la Generalitat Valenciana. Situada als termes de Massamagrell i les partides de Rafalell i Vistabella (València), el qual està associat a l'aqüífer de la plana de València.
Megalitisme
Blog d’Albert Fàbrega dedicat a estrutures megalítiques naturals. El dolmen del mas Gamarús, dolmen de Castelló (Prats de Molló), el dolmen de la Foleda, pedra amb cassoletes al Bellver de Tagamanent, restauració de la cista del Pla del Coll, …
Mina de Les Farigoles
La Comunitat de Regants de la Mina de les Farigoles és l’associació menys coneguda i sens dubte la més antiga del nostre poble, ja que data de finals del segle XIX. Concretament va ésser el dia 6 de desembre de 1897 que tenim constància escrita.
Mina de Petroli Riutort
Fa segles que fem servir el petroli, però avui és diferent... Avui són oportunitats per a un determinat model de progrés, també desequilibris d'un sistema que en depèn, és un recurs poderós amb ombra d'insostenibilitat. Visites concertades.
Mines de carbó d'Adrall
Les antigues mines de carbó d'Adrall estan situades a la població d'Adrall del municipi de Ribera d'Urgellet. Servien per fer funcionar la central tèrmica d'Adrall. Actualment l'ajuntament ha engegat un projecte crear un ecomuseu a la central tèrmica.
Mines de Vetera
Les mines de Vetera, o meners de Vetera, (mines de fer de Batère en francès) és una antiga explotació minera repartida de ferro entre els municipis afrontants de Cortsaví, al Vallespir -principalment- i Sant Marçal i la Bastida, al Rosselló.
Mirador de Juberri
Jordi Rispal, treballador de Naturlandia, posa unes quantes fotos, hi ha paisatges molt interessants i una vegetació i fauna molt rica en la zona de la Rabassa i a tots els boscos pirinencs es molt ric en bolets i fruits de tardor. Comentaris.
Mirador de la Badia
Mirador de la Badia-excursió vivers de marisc amb degustació-reserva prèvia. Ajudem a conservar el parc natural del Delta de l'Ebre i el donem a conèixer. Lloguer de llanxa ràpida amb patró o sense. Embarcacions de 12, 50 i 100 places per esdeveniment.
Mont del Coto - Espais protegits CV
Informació del Mont Coto, ubicat en la serra del Reclot. S’estén pels termes municipals de Monòver, el Pinós, Algueña i la Romana. La serra ocupa una extensió aproximada de 2.400 ha, de les quals 760 ha pertanyen al terme de Monòver.
Museu Coves del Toll
Coneix el valor històric i cultural de les coves prehistòriques del Toll a Moià i descobreix el Museu Arqueològic. També podeu vivitar el Museu Casa Natal de Rafel Casanova, l'arxiu històric de Moià i del fons del Museu del Patronat de Museus de Moià.
Natura i pedra
Marcel·lí és l'autor del blog d’observacions a les caminades per Castellbell i el Vilar i entorn, incloent els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Barraques de vinya i construccions de pedra seca, fauna del Meandre de Castellbell …
Natural Municipal del Tello - Llombai
El valor paisatgístic del Tello és significatiu en l’àmbit territorial del municipi de Llombai, ja que és una forest envoltada de cultius de secà, situada a la ribera del riu Magre i que es pot veure des de les poblacions d’Alfarp, Llombai i Catadau.
Naturlandia
Una de les iniciatives més innovadores del Comú de Sant Julià de Lòria. Suposa una nova manera de gaudir del temps lliure maximitzant les possibilitats d’una zona privilegiada d’alta muntanya. Activitats, tarifes, reserves i dades.
Paisatge del poble la Menera
Fotografia del paisatge del municipi de la Menera, al Vallespir (La Catalunya Nord). És un pont que es troba a les afores del poble de la Menera; per on pasa el camí de gran recorregut GR 83. Aquests es troba situat a la comarca de la Vallespir.
Paisatges Mediterranis
Blog informatiu dels paisatges mediterranis. Ací en aquest blog podreu trobar fotos, rutes, informació i allotjaments dels espais naturals del País Valencià i zones pròximes. Inclou: Catalunya, Múrcia, Aragó, i les Illes Balears.
Palància - Viquipèdia
És un riu del nord del País Valencià que naix a la penya d'Escàbia (serra del Toro, al orient de la serra de Javalambre), a 1.618 m. de altitud. Dóna nom a la comarca, passa per Sogorb, on és conegut com el riu de Sogorb i desemboca a Sagunt.
Pantà de Contreras
Pantà construït sobre el Cabriol, al límit entre Castella-la Manxa (Minglanilla) i el País Valencià (Villagordo del Cabriel). Construït vers el 1974 i destinat a la producció d'energia hidroelèctrica i a regar les hortes valencianes; té 880 milions de m3.
Pantà de Rialb
Embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada creat per una presa situada entre els municipis de la Baronia de Rialb i Tiurana, i que s'estén pels termes de la Baronia de Rialb i Tiurana al nord-est de la comarca de la Noguera.
Pantà de Riudecanyes
El pantà de Riudecanyes és un embassament que pertany a la riera de Riudecanyes, creat per una presa situada al municipi de Riudecanyes, al Baix Camp. L'embassament té en la cota màxima una superfície de 40,3 h. i capacitat de 5,3 hm³.
Pantà de Susqueda
El pantà de Susqueda és l'últim en el temps i més important embassament del sistema d'aprofitament hidrogràfic del Ter. Un llac artificial al cor de les Guilleries. Història, ubicació fotografies i descripció del pantà, situat al cor de les Guilleries.
Pantà del Marcet, Granera - Flickr
El pantà rep el nom de la que fou una masia, avui desapareguda, del terme municipal de Granera. Modernament fou transformada en la Fàbrica del Marcet. Estava situada a 637 metres d'altitud, en el lloc on hi ha actualment la Fàbrica del Marcet.
Paratge de Sant Josep - Riu Subterrani
El riu de les Grutes de Sant Josep (complexe d’oci a Vall d’Uixó), és una cova natural de gran bellesa, i el riu subterrani navegable més llarg d’Europa. Permet endinsar-se en la terra en barca i veure roques que l’aigua ha emmotllat durant milers d’anys.
Paratge Natural de la Mola de la Vila
El Paratge Natural de la Mola de la Vila és un Paratge Natural Municipal del municipi de Forcall (Els Ports). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 7 d'octubre de 2005. Taula de continguts temàtics d’aquest paratge.
Paratge Natural de Poblet
Creada l'any 1997 per a la conservació dels paisatges i sistemes naturals del Paratge Natural d'Interès Nacional de la vall del monestir de Poblet i la natura en general. Fundació del monestir el bosc de Poblet, objectius, activitats i publicacions.
Paratge Natural Municipal de la Esperanza
El Paratge de La Esperanza és un Paratge Natural Municipal del municipi de Sogorb (Alt Palància). Declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 27 de gener de 2006. La muntanya de La Esperanza es s'eleva a altura màxima de 445 m.
Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres
El Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres és un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella (Ports). Declarat per la Generalitat Valenciana Paratge Natural Municipal. Superfície de 1.194'40 Ha.
Parc Agrari de Sabadell
El Parc Agrari és un espai agroforestal protegit no urbanitzable, situat a l´oest del terme municipal entre els barris de Castellarnau, Can Gambús i Ca n´Oriac, amb un paisatge que combina boscos i torrents amb terres de conreu de secà i regadiu.
Parc Central de Mataró
Zona ajardinada de la ciutat de Mataró (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser inaugurat l'any 1893 en el marc d'un projecte recreatiu de gran envergadura que incloïa un parc d'esbarjo privat i un velòdrom als afores de la ciutat.
Parc Cretraci - Museu de la Conca de Dellà
Centre museístic escenari d'un apassionant viatge en el temps. Descoberta d’un territori, que fou ocupat pels romans, i molt abans, habitat pels dinosaures. 2.000 anys enrera en el "Temps dels homes", Isona era una important ciutat romana (Aeso).
Parc Cultural de La Foia
Patrimoni i paisatge a la vall de Freginals i Ulldecona. El conjunt patrimonial de les pintures rupestres de Freginals i Ulldecona, dels poblats ibers, de l'ermita de la Pietat... configuren un paisatge determinat en un moment concret.
Parc de la Creueta del Coll
El Parc de la Creueta del Coll, parc a la part alta de Barcelona. Es troba situat a l’antiga pedrera del Coll, al vessant sud del Turó de la Creueta del Coll, al barri del mateix nom. Actualment és lloc de trobada i de lleure per als barris del voltant.
Parc de la Font dels Oms de Cardedeu
Un espai per a l'educació ambiental. Riera i ribera; per la riera flueix la muntanya de Vallforners vers la plana del Mogent: aigua, matèria mineral i matèria viva. A l’aigua hi viuen i viatgen alguns vertebrats i molts invertebrats…
Parc de les Aigües
El parc de les Aigües és un parc públic situat al barri del Baix Guinardó al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, rodejat per la Ronda del Guinardó, pel carrer d'Abd El-Kader, pel carrer de les Camèlies i els Jardins d'Hiroshima. Taula de continguts.
Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà 1
Aquest Parc és el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1943.
Parc de Pedra Tosca
Projecte de recuperació de l'antiga estructura agrícola creada de la transformació dels Tossols (prominències naturals de pedra basàltica), que activa el factor sorpresa en l’accés i crea recorreguts pel interior, permetent descobrir aquest paisatge.
Parc de Sant Eloi, tot un símbol de Tàrrega
El parc té els orígens a principis de s XX, quan un grup de ciutadans s'uneix l'any 1913 en l'Associació d'Amics de l'Arbre, que es plantejava com a objectiu la plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi per a convertir-la en el gran parc de la ciutat.
Parc Fluvial de Vilanova del Camí - Riu Anoia
El procés de restauració natural i rehabilitació d'aquest, segons la redacció del Pla Director de riu Anoia. El Pla contemplava la descontaminació gradual del riu i la restauració d'aquest espai fluvial. S'ha recuperat part de la flora i de la fauna.
Parc Municipal Torras i Villà
El Parc Municipal Torras i Villà és el parc central de la ciutat de Granollers. Inaugurat el 1974, es tracta del parc més antic de la ciutat; amb una superfície total de 21.260 m², i més de 300 arbres de diferents espècies. Taula de continguts del parc.
Parc Territorial CollegatsTerradets
Pàgina oficial del Parc Territorial CollegatsTerradets. Aquesta web per tasques de manteniment està tancada. Torna passats uns minuts. El Parc territorial Collegats-Terradets, una proposta per gaudir de la natura i la cultura amb la família.
Passeig Botànic Calduch - Viquipèdia
És una senda vora el riu Millars que recorre el seu marge dret des del paratge del Termet, quasi bé des del molí de l’Ermita arribant fins al pont medieval de Santa Quitèria. Està dedicada a Manuel Calduch Almela. Vila-real.
Patronat de la Muntanya de Montserrat
Creat pel Decret-llei l’any 1950, per la importància religiosa i cultural del Monestir i del Santuari i la bellesa i singularitat de la muntanya, convertida en centre turístic internacional. Dades del patronat i del Parc Natural.
Per l'Ombria cap a Gamellons
Documental editat en format llibre i DVD. Es tracta d'un delitós passeig de tardor des del nucli urbà d'Ontinyent fins a un emblemàtic paratge del terme: Gamellons, amb la seua casa forestal, la font, i el seu magnífic entorn natural.
Pla Barraques
El Pla Barraques (en castellà Páramo de Barracas) és un altiplà que es troba a la comarca de l'Alt Palància, a les poblacions de Barraques i El Toro. Es situa entre 600 i 800 m. d'altura, entre les serres de Espina, el Toro i El Herragudo.
pla Guillem
Extens altiplà (2 300 m) al SW del massís del Canigó, a la carena que separa el Vallespir (Prats de Molló) del Conflent (Pi i Castell de Vernet), entre la collada Verda (2 321 m) i el coll de Bocacerç (2 203 m). Prop hi ha el refugi de pla Guillem.
Pou de Glaç de Buscastell
El Pou de Glaç de Buscastell es troba a Maçanet de la Selva, únic poble de la plana de la Selva del qual es té constància de l’existència de pous de glaç. Està considerat el pou cobert més gran de tot el país. Taula de continguts en temes.
Pou del gel d'Oliana
Informació del Pou del gel d'Oliana. Quan el fred gelava l'aigua, el gel resultant s'emmagatzemava dins de pous. En arribar la calor, aquest gel s'utilitzava i es comercialitzava. El pou d'Oliana n'és un singular exemple.
Pozo Junco
El Paratge Natural Municipal Pozo Junco és un Paratge Natural Municipal del municipi de El Toro (Alt Palància). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 5 de novembre de 2004. El paratge se situa en un altiplà, el Pla de Barraques.
Projecte Passeig Fluvial de Sant Jaume d'Enveja
Notícia de l’obra que ha d'evitar la degradació del bosc de Ribera i l'erosió dels marges de l’Ebre similars als creats a Deltebre, Amposta i Tortosa. Tindrà un carril bici de 3 m, zona de vianants i zona verda amb espècies autòctones.
Racons de Catalunya
Racons de Catalunya és el blog personal de Josep Balius Planellas, dedicat a fer un servei d’informació. En el blog anirem visitant alguns llocs del nostre pais: Catalunya, el que esta ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa, tant natural com humana.
Rambla de Sellumbres - CIDAM
Espai natural que inclou grans valors ecològics, paisatgístics, historicoculturals i relacionats amb els usos recreatius i d’esplai, que en justifiquen la protecció. Sector nord-oest de Castelló, municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.
Rambla del Poio
També coneguda com Barranc de Xiva o de Torrent. És una rambla (flux d'aigua) que discorre des del seu naixement a la Serra de las Cabrillas (a 1.023 m), prop del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol). Desemboca a l'Albufera.
Rasa del Masot
La Rasa del Masot és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de Sanaüja que realitza tot el seu recorregut pel terme municipal de Biosca i que neix a poc menys de 500 metres al nord-oest de la masia de Galinyó. Xarxa hidrogràfica.
Rec Reial de Tuïr
El Rec Reial de Tuïr va ésser construït per iniciativa del rei de Mallorca, a l'inici del segle XIV, al Rosselló. Tenia una longitud d'uns 35 km, prenia l'aigua a la Tet, prop de Vinçà, servia per a moure molins i regar, i acabà arribant fins a Perpinyà.
Recs i Hortes de Banyoles
Bloc dels qui estimen els recs i les hortes de Banyoles. Tenen més de 1000 anys i donen origen a la ciutat. A través dels recs es drena els aiguamolls de l'estany donant lloc a hortes i terres de conreu connectats amb l'estany, per recs i canals.
Reserva Natural de La Trapa
Preservació d'un espai natural a una finca de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Té una extensió de 75 hectàrees i està formada per una serra calcària que culmina en els 472 metres del Puig de La Trapa i cau fins a la mar. GOB,
Reserva Natural de Pi de Conflent
Va ser instituida pel decret ministerial del 17 de setembre del 1984. El seu territori de 3930 h. pertany a l'eix pirinenc entre el massís del Canigó i el massís del Costabona. Informació de la gran fauna que hi és representada.
Reserva Natural de Riet Vell
Projecte de desenvolupament sostenible que SEO/BirdLife, té al Delta de l'Ebre. Aplega l'agricultura ecològica de l'arròs, recuperació d'hàbitats naturals de zones humides, recerca per afavorir espècies protegides, qualitat ambiental i paisatgística.
Reserva Natural de Sebes - Entorn d’Aprenentatge
Blog dels Voluntaris de Sebes (Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, a la Ribera d'Ebre). Seguiment de rastres, activitats per un dia, fotografies, tallers, vídeos, formació, webs i blocs relacionats amb la natura.
Riera d'Arbúcies
La riera d'Arbúcies neix al coll de Sant Marçal, sota el massís de les Agudes (Massís del Montseny), i recorre el terme municipal d'Arbúcies. Al llarg del seu recorregut rep aigües de la riera Xica, de la riera de la Pineda i de la riera de les Truites.
Riera de Fonollosa - Viquipèdia
La riera de Fonollosa o riera de Fals és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. El curs discorre íntegrament dins la comarca del Bages. Té una llargada d'uns 30 km, amb un recorregut de nordoest a sudest fins arribar a Fonollosa.
Riera de la Quadra o d'Almoster
És un curs fluvial del Baix Camp. La riera és seca i només corre l'aigua amb pluja molt forta. Pren aquesta denominació quan es produeix l'aiguabarreig de la Riera d'Almoster i del Barranc del Pi del Burgar. Comença al peu del puig d'En Cama.
Riera de l'Horta del Mas
La Riera de l'Horta del Mas és un afluent per l'esquerra de la Riera de Sanaüja que fa el recorregut pel terme municipal de Biosca. Neix a poc menys de 200 metres de l'església de Sant Pere Sasserra. Direcció predominant cap a le 10 del rellotge.
Riera de Rubí
La riera de Rubí és una riera del Vallès Occidental que passa per Rubí. És un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del Papiol, al Baix Llobregat. S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau.
Riera d'Osor - Viquipèdia
Riu de Catalunya d'orientació oest-est, afluent del Ter pel seu marge dret. En el seu naixement, a la cara nord del turó de la Guàrdia, pren el nom de riera del Molí Roquer i quan s'uneix amb la riera de Sant Hilari adopta el nom de riera d'Osor.
Rissec - Viquipèdia
El Rissec és un afluent del riu Daró. Neix a les Gavarres a la zona dels Àngels, i aboca les seves aigües al riu Daró en el terme municipal Corçà. Territoris de la conca: Baix Empordà.
Riu Aglí
Aglí (occità Aglin) és un riu nord-català i occità. Neix al departament de l'Aude i desemboca al pla del Rosselló. Neix al Col de Limas, a la serralada de les Corberes. Passa per Sant Pau de Fenolhet, Estagell, Ribesaltes i desemboca al Mediterrani.
Riu Algars
Algars, riu de la Catalunya continental, al límit de les comarques de Terra Alta i del Matarranya. Des del seu naixement constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó, Calaceit, Arnes, Horta de Sant Joan i Caseres.
Riu Aude
L'Aude (en francès i occità, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, com Auda) és un riu de França que desemboca al Mar Mediterrani al Grau de Vendres, entre els departaments de'Erau i d'Aude, departament que rep el nom del riu.
Riu Bohilgues
El riu Bohilgues és un afluent del riu Túria. El seu curs discorre pels termes municipals de Vallanca i Ademús, a on desemboca al Túria. Es troba en la comarca valenciana del Racó d'Ademús. És també conegut amb el nom de riu Vallanca.
Riu Carbo
El riu Carbo és un riu del nord del País Valencià que neix en el massís de Penyagolosa i desemboca en el Riu Vilafermosa o riu Major, afluent del riu Millars. El riu Carbo discorre gairebé tot pel terme municipal de Vilafermosa (Alt Millars).
riu d'Algars
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya. Neix als ports de Beseit, al Montcaro. Des dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit.
riu de Galdares
Afluent del Tec per l'esquerra, al Vallespir, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant N de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà, entre el coll d'Ares i el pla de la Muga.
Riu de Glorieta - Viquipèdia
El Riu de Glorieta és un afluent de la riba dreta del Francolí. Neix a Mont-ral, a les Muntanyes de Prades, transcorre sec en la major part del tram superior i travessa la vila d'Alcover abans de desembocar.
Riu de Santa Eulària
Riu que recorre bona part del nord d'Eivissa, ha estat tradicionalment l'únic riu de les Illes Balears. Deu el seu nom a què desemboca a la vila de Santa Eulària i el riu completa el nom de la vila, que s'anomena Santa Eulària des Riu.
Riu de Vilafermosa
El Vilafermosa (en castellà Río Linares o Río Villahermosa) és un riu de la conca mediterrània de la Península Ibèrica. Neix a l'Aragó, a la serra de Gúdar, prop del poble de Valdelinares, i entra al nord del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars.
Riu Ebrón
És un afluent del Túria que naix al pic Jabalón, en el municipi de Jabaloyas (Serra d'Albarrasí, Aragó), al sud dels Monts Universals. El municipi del Cuervo és el darrer municipi aragonés abans d'adintrar-se a la comarca valenciana del Racó d'Ademús,
Riu Eina
L'Eina és un riu de l'Alta Cerdanya. Naix al cap de la vall d'Eina, a prop de la Pica de les Nou Fonts i recorre la vall en direcció nord fins unir-se amb el riu de Bolquera per formar el riu d'Angost, que desemboca en el riu Segre entre Vià i Eina.
Riu Éssera
És un riu aragonès, afluent al Cinca. Neix a la vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 m. A la seva vall se situen nuclis de població en les seves ribes com Benasc, Grist i Campo. En Graus rep un important aport amb el riu Isàvena.
Riu Éssera
L'Éssera és un riu aragonès, afluent al Cinca. Neix a la vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d'alçada. A la seva vall se situen nuclis de població en les seves ribes com Benasc, Grist i Campo. És un riu típicament pirinenc.
riu Ferrer
Riu del Vallespir, afluent del Tec, que neix a l'E del massís de Canigó, al vessant sud del puig de l'Estela, prop de la torre Avetera. Desemboca al seu col·lector a Arles. A la part baixa de la vall hi ha l'antic priorat de Sant Pere de Riuferrer.
Riu Francolí
El Fracolí és un petit riu de la conca mediterrània amb una extensió lineal d’uns 60 km. El seu curt recorregut i les muntanyes que l’alimenten (Muntanyes de Prades) ens donen una idea de la dependència que té de les pluges aquest curs d’aigua.
Riu Gaià - Viquipèdia
El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix prop de Santa Coloma de Queralt als contraforts de la depressió central i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt. Principals afluents i poblacions.
Riu Galba
Galba és el nom d'un riu i d'una vall (Vallée du/de Galbe en francès) del terme municipal de Font-rabiosa (encara que veïna als termes de Formiguera -que també comprèn part de la vall- i Puigbalador, amb els que el riu fa de termenal), al Capcir.
Riu Guart
El Guart o Guard és un riu afluent de la Noguera Ribagorçana per la dreta. Està format per diversos barrancs que baixen de la serra de Castell de Llaguarres, a prop de Benavarri. Rep per l'esquerra el riu de Queixigar, i desemboca a la Noguera.
Riu Isàvena
És un riu de la zona dels Prepirineus. L'Isàvena és el principal afluent per l'esquerra del riu Éssera amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça. Ha entallat un profund i estret congost "Congost de Croqueta”.
Riu Magre
Riu valencià i important afluent del Xúquer. Recorre una distància d'uns 130 quilòmetres, estenent la seua conca uns 1.543,7 km² entre les comarques de la Plana d'Utiel, on trobem el seu naixement, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Riu Magre
El Magre és un riu valencià i un important afluent del Xúquer. Recorre uns 130 km, estenent la seua conca uns 1.543,7 km² entre les comarques de la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta on desemboca al Xúquer, prop d'Algemesí.
Riu Matarranya
El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) al nord-est del tossal d'Encanader. Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit.
Riu Millars
El Millars (en castellà Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la Península Ibèrica que naix a El Castellar, província de Terol, l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 m. Entra al nordoest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars.
Riu Palància
El Palància (castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (orient de la serra de Javalambre), a 1.618 m. Forma l'eix de les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre i desemboca a la Mediterrània, a Sagunt.
Riu Palància
El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (serra de Javalambre), a 1.618 m. de altitud. Forma l'eix de les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre i desemboca a la Mediterrània.
Riu Querol
El Querol, també anomenat Aravó aigües avall de la Tor de Querol, és un riu de la Cerdanya afluent del Segre i, per tant, de l'Ebre. Naix a la falda del Carlit, prop de la frontera entre l'Alta Cerdanya i el departament de l'Arieja. Desemboca al Segre.
Riu Reür
El Reür és un riu pirinenc afluent del Segre, format a Ur i fruit de la unió dels rius Angostrina i Brangolí. Aquest riu fa de frontera natural entre els estats d'Espanya i França entre les poblacions de Puigcerdà i la Guingueta d'Ix o Bourg-Madame.
Riu Tec
El riu Tec és un riu de la Catalunya Nord d'orientació oest-est. Neix en els Pirineus, a la vessant oriental del Roca Colom; durant els seus dos primers terços de llargada discorre per una profunda vall que forma l'eix vertebrador del Vallespir.
Riu Tet
Riu de la Catalunya Nord que neix prop del Carlit i segueix a l’oest-est, travessa el Conflent i la plana del Rosselló i desemboca a la Mediterrània, després de 120 km. El curs del Tet es veu modificat per l'existència d'embassaments artificials…
Riu Toixa
El Toixa o de Xelva (segons municipi) és un riu interior del País Valencià, a la comarca dels Serrans. Naix a les estribacions de la serra de Javalambre en terme municipal de Toixa i desemboca al pantà de Loriguilla convertint-se en afluent del Túria.
Riu Ulldemó
L'Ulldemó és un riu dels ports de Beseit, afluent del riu Matarranya. El curs d'aigua neix al vessant occidental del Mont Caro, al terme de Roquetes (Baix Ebre). La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol.
Riu Xaló-Gorgos - Viquipèdia
És una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca alacantina de la Marina Alta. Rep les aigües del barranc de la Font d'Aixa, passa per Gata de Gorgos i desemboca a Xàbia. Recorregut i afluents.
Riu Xúquer
El Xúquer és un riu de la conca mediterrànea de la Península Ibèrica. Neix als Monts Universals a 1.506 m, a la província de Conca (Castella - la Manxa), i desemboca a la mar Mediterrània a la població de Cullera (Ribera Baixa, País Valencià).
Roc Foradat
El Roc Foradat o roc de la bruixa Napa, és on la tradició assenyala que la bruixa Napa preparava els seus beuratges. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa…
Roca de les Baumes
La Roca de les Baumes és una muntanya de 612 m. que es troba al municipi de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Roques del Cau dels Gats
Les Roques del Cau dels Gats és una muntanya de 680 metres que es troba al municipi de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Rutes i Fonts de Sant Llorenç i L’Obac
Descobreix les fonts i surgencies del Parc Natural i rodalies i les millors rutes per descobrir-les. Trobareu alfabeticament les fonts, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac sorprén…
S’Alga - Turisme Formentera
Uns escassos 150 metres separen l'illa de Formentera de la d'Espalmador. Aquesta illa, de 3 Km², amaga moltes meravelles. Hi ha dos formes d'accedir a Espalmador: en vaixell, des del port de Formentera, fins a Illetes, o bé nedant.
Sa Dragonera
Web del Parc Natural de l'illa de sa Dragonera (Balears). És el refugi de centenars d'animals i el jardí de milers de plantes... és una herència per a tots els mallorquins i mallorquines i una carta de presentació per a tots els nostres visitants.
Salí de Cambrils
Complex està constituït per dos paratges paral·lels al riu Fred, afluent del Segre pel marge esquerra, que estan separats per uns 400m. i amb un desnivell proper als 50m. El paratge superior és anomenat El Salí, i conegut com la Font Salada.
Salines d'Eivissa i Formentera
Projectes legislatius d'ordenació d'aquests espais naturals. Pla rector d'ús i gestió (PRUG) del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera (2915Kb). Avantprojecte de Llei de protecció ambiental de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.
Sant Joan de l’Erm
Extens paratge boscós entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, al voltant de l'antic santuari -ara en runes- conegut amb aquest nom. BTT, senderisme, excursions a cavall, cursa a peu, entrenament en alçada, etc.
Serra d'Almudaina
Aliniació muntanyenca a la comarca del Comtat. La serra separa les valls de Planes al nord, (municipis de Planes, Benillup i Almudaina), i la vall de Seta al sud, on hi ha els municipis de Balones, Benimassot i Tollos. Per l'oest, la vall de Travadell.
Serra de Llaberia
L'any 2004 es va constituir a la Serra d'Almos el Consorci per a la Protecció i la Gestió de l'Espai d'Interès Natural Serra de Llaberia. Agrupa sis ajuntaments, la superfície dels quals ocupa 8.665,8 ha. de les 10.350,4 de la delimitació de l'EIN.
Serra de Mariola
Situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, constitueix un territori valencià en els qual es concentren valors ambientals, paisatgístics i socioculturals de rellevància. Descarregar fullet (pdf) i recomanacions per la visita.
S'Espalmador
S'Espalmador (pronunciat /s?sp??m?'ðo/ o /s?sp?wm?'ðo/) és una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa. Depèn del municipi de Formentera i de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, i està inclosa al Parc natural de ses Salines.
Sima de La Parra
Cavitat amb una boca de 2’5 m. d’amplària que dóna a una galeria d’uns 325 m. de recorregut amb diverses bifurcacions. Als 110 m. de la boca la galeria es divideix en dues que s’uneixen de nou als 30 m. Hi ha alguns embassaments d’aigua.
Som de Pícnic
Va començar el bloc amb l'intenció d'aportar l'informació que no trobàvem a internet. S'ha convertit en un gran hobby que gràcies a l'aportació de seguidors del bloc i l'experiència a l'hora de buscar-les han fet que ja en tinguem més de 250 referències.
Tabarla
És un Paratge Natural Municipal del municipi de Iàtova (Foia de Bunyol). Declarat per acord de la Generalitat Valenciana l’any 2007. El paratge correspon a un tram del riu Magre i la seua ribera, 5 km aigües amunt de l’embassament de Forata.
terra verda
Espai blog destinat a qualsevol tema relacionat amb la conservació i defensa de la natura, creat per joves, des de Castalla (L’Alcoià - País Valencià). En aquest espai, cada setmana us oferirem una foto d´un paratge natural del P.V.
Torrent de na Móra - Viquipèdia
Torrent i únic punt d'accés al mar de Fornalutx, Mallorca. Recull les aigües de la vall de Bàlitx, limitada pel Puig de Bàlitx, el Puig de la Bassa, la Muntanya de Moncaire i el Puig de l'Alzinar. La seva conca comprèn part de Sóller, Fornalutx i Escorca.
Torrent de Pareis
Tot el que vulguis saber del torrent de Pareis; recorregut, mapa, natura, torrents i excursions guiades. Per la primavera i la tardor intentam fer el Torrent cada 2 setmanes. Us informarem a aquesta pàgina sobre l'estat del torrent.
torrent d'Orriols
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles. El poble havia estat adquirit pel capítol de la col·legiata de Tamarit; el 1843. Ara resta despoblat.
Turó del Socarrat
Informació bàsica del Turó del Socarrat. El Turó del Socarrat és una muntanya de 1.298 metres d’altura, que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, ambdós a la comarca del Vallès Oriental.
Utxesa i Riu Segre
A Torres de Segre hi ha dos espais naturals de gran interès, el Riu Segre que dóna nom al municipi, i Utxesa un espai per descobrir. És un espai natural catalogat dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Té una superfície de 642 h.
Vall de Cabó Enciclopèdia.cat
Vall de l'Alt Urgell, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d'Organyà. És separada, al nord, de les valls del riu Major i de la Guàrdia per les serres d'Ares (1 850 m alt.) i la Serra de Prada.
Vall de Ribes
La Vall de Ribes es troba situada al nord-oest de la comarca del Ripollès i compren els pobles de Campelles, Planoles, Pardines, Queralbs, Toses i Ribes de Freser, capital econòmica de la Vall. La riquesa ecològica de l’entorn és el principal atractiu.
Vall d'Incles - Andorra Turisme
La vall d’Incles està situada a la parròquia de Canillo. Típica vall d’origen glacial, en forma d’”U”, també destaca per la seva flora i fauna. És la parròquia més gran del país, amb una superfície aproximada de 109 km². Sortides ecoturístiques.
Via verda d'Ojos Negros
També coneguda com Via Minera és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la província de Terol i finalitza en Algímia d'Alfara a Castelló, travessant el Camp de Morvedre i Alt Palància.
Villingordo
El Paratge Natural del Villingongo és un Paratge Natural Municipal del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol). Declarat per la Generalitat Valenciana l’any 2006. L'àmbit del paratge es correspon amb la conca vessant de la rambla del Fresnal.
Viu el Parc al Parc del Castell de Montesquiu
Programa amb proposta màgica per descobrir el parc des de molts vessants. Al Castell de Montesquiu el mes de juny, una festa carregada d’il·lusions, un mercat amb parades d’artesania del reciclatge i de productes alimentaris. Tallers creatius.
Volcà del Montsacopa
Montsacopa (de mont i copa, a la forma) és un volcà de l'interior de la ciutat d'Olot, barri de Sant Francesc, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt la mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l'ermita de Sant Francesc.

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT