FRANJADEPONENT


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
CerCAT Índex d'Internet


WEBS relacionades amb el tema
Aguascaldas
Informació de Aguascaldas. Aguascaldas és un llogaret del municipi de la Vall de Bardaixí, a la zona aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, vora el límit entre el català i el castellà. La seva població era de 47 habitants [any 2006].
Aguilar de Ribagorça
Poble del municipi de Graus (fins el 1964, del de Torroella de Ribagorça), a la zona aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, situat al cim d'un serrat, a l'esquerra de l'Éssera. La seva població era de 76 habitants [2009].
Aguinaliu
Poble del municipi de Graus, a la província d'Osca, Aragó, a la conca de l'Éssera. Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu. Població: 31 h [2009].
Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre
Emplaçada al nordest de la Península Ibèrica la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre, rep el nom propi d'Aiguabarreig. Es tracta de la més gran unió fluvial i probablement la de més interès biològic d'Iberia. Totes les dades d'aquest espai natural.
Aiguaviva de Bergantes - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d'Aragó i de València. La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d'aleshores. Conreu de regadiu (400 ha).
Aiguaviva de Bergantes - Ilercavònia
Informació de l’Enciclopèdia Ilercavònia sobre el municipi d’Aiguaviva de Bergantes, municipi de la comarca històrica del Matarranya. Localització. Coordenades. Gentilici: Aiguavivà, aiguavivana. Altres dades d’interès general.
Aiguaviva de Bergantes - Viquipèdia
Aiguaviva de Bergantes és un municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té característiques peculiars, que no es retroben en cap altra població veïna.
Aiguaviva de Bergantes / Aguaviva - Vegueries.com
Capital del municipi de Aiguaviva de Bergantes, situat a una altitud sobre el nivell del mar de 549 metres i amb una extensió de 42,0 km. Aiguaviva de Bergantes compta amb una població de 703 habitants. Fotografies.
Al voltant de lo Masmut des de Pena-Roja de Tastavins
Descripció d’aquesta impressionant muntanya de Pena-Roja de Tastavins a càrrec de Joan Cerdà, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Grup d'Anàlisi Real i Funcional, Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
Albelda - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera i el Segrià. S'estén per la zona oriental de la serra de la Gessa i, al S, per la plana meridional de la Llitera. Aquestes terres planes són regades amb aigua del canal d'Aragó i Catalunya.
Albelda - Viquipèdia
Albelda és una vila i municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, dins de la província d'Osca. El poble d'Albelda està situat a 99 km d'Osca, a la part nord-oriental de la seua província, damunt de la depressió de l'Ebre, enclavat entre muntanyes.
Alcampell.com
Web d’Antonio Chauvell Quintillà, alcalde del municipi, amb vincles i petites informacions sobre el municipi de El Campel (comarca de la Llitera), a la Franja de Ponent.
Alcampell.org
Pàgina no oficial de El Campell a la comarca de La Llitera. Inclou “Lo Pregoner” (la revista municipal d'Alcampell), i informació diversa sobre aquest municipi de la comarca de la Llitera.
Alcort
Informació d’Alcort. Alcort és un despoblat del terme municipal de Binèfar (comarca de la Llitera), prop del canal de Saidí, a les terres a l'est del Cinca, actualment és de llengua castellana.
Aler
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), a la part del terme situada a la conca de l'Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador, a 669 m alt i prop de la carretera de Benavarri a Graus. Antigament era un municipi propi.
Alins de Llitera
Poble del municipi de Sanui i Alins (Llitera), que separa la Llitera de la Ribagorça, a 664 m d'altitud al coster d'un turó, coronat per les restes d'una antiga fortificació. La carretera l'uneix amb Sanui. És al límit lingüístic amb el castellà.
Alins d'Isàvena
Llogaret del municipi de les Paüls (Ribagorça) situat a 1 380 m d'altitud, a la dreta de l'Isàvena, a la part interior de la gran corba descrita pel riu abans de penetrar dins el congost de Gavarret. L'església és annexa de la de les Paüls.
Almudàfar
Llogaret del municipi d'Ossó de Cinca, Osca, a l’Aragó, a l’esquerra del Cinca, tocant al terme de Saidí (Baix Cinca), al límit actual entre el català i el castellà. Es troba dins l'àrea comercial de Lleida, el 1995 passà al Bisbat de Barbastre-Montsó.
Ancils
Informació de l’Enciclopèdia sobre Ancils. Ancils és un poble del municipi de Benasc (Ribagorça), situat a 1 123 m alt, a l'esquerra de l'Éssera, a 1,5 km al S de la vila amb la qual és unit per carretera. La seva població era de 2.045 habitants [2006].
Aneto
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça, Franja de Ponent) a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés. És, amb una altitud de 1.350 m, el poble més alt a la vall de Barravés. Població: 31 h [2006].
Arassant
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), situat a 1 250 m alt al vessant occidental del pic de Gallinero. La parròquia (Santa Maria) havia depès fins al s XVI del bisbat de Lleida. Constituí fins a la segona meitat del s XIX un municipi independent.
Ardoné
Llogaret del municipi de les Paüls (Ribagorça), dins l'antic terme de Nerill, de la parròquia del qual depèn la seva església. Es troba situat a 1 360 m d'altitud, a la serra que separa l'Isàvena de la Valira de Castanesa. Població: 4 h [2006].
Areny de Noguera - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional; tots ells desemboquen a la Noguera.
Areny de Noguera - Viquipèdia
És una vila i municipi de la Ribagorça, a l'Aragó. A banda dels nuclis, també hia ha: Claravalls, Cornudella de Valira, Ovís, Puifel, Sant Pere d'Iscles, Santa Eulàlia, Soliva, Soperuny, Suerri, Tresserra i Vilaplana, practicament tots despoblats.
Arenys de Lledó
Municipi situat a la vall del riu Algars, a la comarca d'El Matarranya. Es troba a 381 m. sobre el nivell del mar. La població és de 240 habitants i des dels darrers trenta anys pateix un important i constant descens demogràfic.
Arenys de Lledó - casa de las letras
Arenys de Lledó es troba just a la frontera entre el Matarranya i la Terra Alta. Destaca la Plaça Major, l'Ajuntament, l'Esglesia de l'Assunció d'estil gótic (s.XIV), el Convent de San Francesc i una de les poques cases modernistes del Matarranya.
Arenys de Lledó - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d'Algars; el barranc de Vallrovira forma el límit occidental del terme. Hi ha 1 020 ha d'erms, carrascars i brolla, i 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme.
Arenys de Lledó - Viquipèdia
Arenys de Lledó és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol. Segons el cens de 2009, compta amb 214 habitants. Monuments: Església de l'Assumpció d'Arenys de Lledó. Referències.
Arenys de Noguera
Municipi de la comarca de la Ribagorça, situat a la Franja i per tant integrat administrativament a l'Aragó que en espanyol anomena al municipi amb el nom d'Arén. Es troba a 708 metres sobre el nivell del mar.
Aulet
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), situat a 840 m d'altitud a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d'Escales (79 h agl [1960]). Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d'Aulet.
Avenoses
Poble del municipi de Graus (fins 1964 Torroella de Ribagorça), a la zona aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. el nucli antic d'Avenoses de Dalt (o Avenosa) és situat al cim d'una serra a 1 127 m; al vessant occidental hi ha Avenoses de Baix.
Avi
Poble del municipi de Seira, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, situat a 988 m d'alti tud, en un coster, damunt l'Éssera i a la seva esquerra. La seva població era de 31 habitants [any 2009].
Baells - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, als vessants de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça. Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d'alzines, roures, matolls i pasturatges permanents. Unes 24 ha són de regadiu eventual (farratge i patates).
Baells - Viquipèdia
Baells és un municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, a la província d'Osca. L'any 1610, Baells encara conservava el nom de Bays. Va tenir un important palau fortificat, que avui es conserva -parcialment i modificat- al bell mig del centre urbà.
Bafalui
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Bafalui. Poble del municipi de Graus, situat al nord del castell de Fontova, a la zona aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, a l'actual límit lingüístic entre el català i el castellà (27 h agl [1960]).
Baixa Ribagorça - Viquipèdia
És la part administrativament aragonesa de la comarca natural de la Ribagorça. Constitueix la més septentrional de les quatre comarques en què es divideix la Franja de Ponent. En ella conflueixen el benasquès (al nord) aragonès i català.
Barbaruens
El seu nom històric és Barbarons (en català). Poble del municipi de Seira, a la vall de Sant Pere, a la part actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, prop de l'antic monestir de Sant Pere de Taverna. Població: 28 h [2009].
Bellestar de Ribagorça
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Bellestar de Ribagorça. És un poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa del comtat de Ribargorça, situat a 633 m d'altitud. La seva població era de 37 habitants [any 2009].
Bellmunt de Mesquí
Informació del municipi de Bellmunt a càrrec de Joaquim Montclús (publicat a La Vanguardia, edició Tarragona). El nom prové del llatí bellus mons, al·ludint al vast domini de vista del tossal de Sant Josep on pel gener, hi ha una boira molt espessa.
Bellmunt de Mesquí - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya. Situat en un terreny muntanyós, accidentat per la serra de Cirerals (929 m), és solcat per una sèrie de petits barrancs que formen la capçalera del riu de Mesquí. Hi ha unes 2 000 ha de pinedes, alzinars i pastures.
Bellmunt de Mesquí - Ilercavònia
Bellmunt de Mesquí, oficialment i en castellà Belmonte de San José, és un municipi de la comarca oficial del Baix Aragó. El poble dista 31 quilòmetres d'Alcanyís, capital de comarca, i se situa a la vora del riu Mesquí.
Bellmunt de Mesquí - Viquipèdia
Bellmunt de Mesquí és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. Coordenades: 40° 52' 29? N, 0° 03' 48? O. Població (2010): 137 habitants. Província de Terol. Predomini lingüístic: Català.
Bellver de Cinca - Enciclopèdia.cat
Belver de Cinca (castellà), Belver (castellà). Municipi i vila d'Aragó, a la província d'Osca, a l'esquerra del Cinca, prop del límit entre el català i el castellà. És situat dins l'àrea comercial de Lleida. Població: 1.380 h [2009].
Bellver de Cinca - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Bellver de Cinca en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. Blancs i negres moderns i nobles. L'art de viure es fa palès a cada pas…
Bellver de Cinca - Viquipèdia
Bellver de Cinca (en castellà, Belver de Cinca) és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca. Predomini linguístic del castellà. Població (2010): 1.362 habitants. La seva superficie de 82,63 km² i una densitat de població de 16,64 hab/km².
Benasc - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la frontera amb França. El terme comprèn una part de l'alta vall de l'Éssera (vall de Benasc) amb la capçalera d'aquest riu, on s'aixeca el massís de la Maladeta. El pic més alt: l'Aneto (3 404 m).
Benasc - Viquipèdia
Benasc (en aragonès, Benás) és una vila de la comarca de la Ribagorça que dóna nom a la vall on se situa. Geografia, història i esdeveniments i festes locals. Informacions diverses de la població.
Benavarri - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribargorça, centre de la subcomarca de la Baixa Ribagorça. El terme és accidentat per el Montsec d'Estall (puig de Sant Salvador, 878 m; contraforts de la Cogulla, 956 m; Castell de Llaguarres, 1 056 m). Conca de la Noguera Ribagorçana.
Benavarri.com
El portal de Benavarri a Internet. Benavarri és una bonica localitat aragonesa, antiga capital de la Ribagorça. Descobreix la seva història, tradicions, festes i costums locals del municipi …
Benavent de Ribagorça
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Benavent de Ribagorça. Benavent de Ribagorça és un poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. La seva població era de 1.489 habitants [any 2009].
Benifonts
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a 1 194 m, a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, a la riba esquerra de la Valira de Castanesa. Formava un municipi amb Herbera. L'església depèn de la parròquia de Noals. Població: 11 h [2006].
Beranui - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la ribera de l'Isàvena. El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera (i hom li donà oficialment el nom de Veracruz). El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga (al nord) i del Cis (al sud-est).
Beranui - Viquipèdia
Municipi aragonès de la província d'Osca i situat a la comarca de la Ribagorça. El municipi es va crear el 1966 en un procés de concentració municipal per la unió de Beranui i Calvera. El nom castellà "Veracruz" va ser posat arbitràriament.
Berganui
Poble del municipi d'Areny de Noguera (Ribagorça), al vessant S de la serra de Berganui (1 273 m) prolongació de la serra del Cis i de roca Cirera. L'església de Sant Agustí (s XII), sufragània de la d'Areny, és romànica. El bosc de Berganui.
Beseit - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al vessant oriental dels ports de Beseit, a la conca alta del Matarranya, que drena el territori amb els seus afluents el riu d'Ulldemó i el riu de la Pena. El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials.
Beseit - Viquipèdia
Municipi del Matarranya amb 603 habitants (INE 2005) i una extensió de 96,8 km², al peu dels Ports de Beseit. Pel seu terme hi passen trams alts dels rius Matarranya, Ulldemó i Algars, amb els boscos, conglomerats i serres.
Beseit i una mica de xirigol
Web no especialitzada en cap tema específic, encara que els protagonistes bàsics: Beseit, la Franja i la seva llengua estaran presents. Pot ser que si publiqui qualsevol "rollo" d’electricitat, informàtica, o termodinàmica entre altres. M'agrada viatjar…
Besians
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Besians. Besians és un poble del municipi de Perarrua, a la província d'Osca, a la dreta de l'Éssera, a la part actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. Població: 48 h [2009].
Betesa
Localitat que pertany al munícipi d'Areny, província d'Osca. Té una altitud de 1100 m. i compta amb una població de 14 habitants. L’emplaçament i estructura són medievals, en un carrer un promontori rocós, sobre el que hi ha restes d'un castell.
Betesa - Viquipèdia
És una localitat que pertany al municipi d'Areny de Noguera, a la Ribagorça (Aragó). La població a l'estiu és d'entre 30 i 40 persones. Són famílies que han mantingut la casa com a 2a residència o fills de Betesa que s'han rehabilitat la casa.
Biars
Biars [venta del Rei]. Biars és un antic hostal, dit també venta del Rei, i santuari, del municipi de Fraga (Baix Cinca), situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell. Antigament era una població islàmica.
Biasques
Biasques és un poble del municipi de Beranui (Ribagorça), situat a 900 m d'altitud, sota el tossal del Cis, a l'esquerra de l'Isàvena. Biasques és citat el any 907. La seva població era de 12 habitants [any 2006]. Biesques d'Ovarra (castellà).
Biescas
Informació de Biescas. Nom històric: Biesques (en català). Poble del municipi de la Vall de Bardaixí, a la part actualment aragonesa, província d'Osca, del comtat de Ribagorça. La seva població era de 1.675 habitants [any 2009].
Binèfar - Enciclopèdia.cat
Municipi d'Aragó, a la província d'Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó. El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d'Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu.
Binèfar - Viquipèdia
Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera. És, amb Tamarit de Llitera, el cap de comarca. Està comunicat amb Montsó (Cinca Mitjà) i Almacelles (Segrià) per la carretera Nacional 240 entre Osca i Lleida.
Bissaürri - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc. El terreny és molt muntanyós; té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s'enlairen per damunt dels 1 500 m (serra d'Urmella, muntanyeta de Gavàs).
Bissaürri - Viquipèdia
Bissaürri (Bisagorri en aragonés i Bisaurri en castellà) és un municipi de l'Aragó que es troba a la comarca de la Ribagorça. Pertany a la mancomunitat de l'Alt Éssera. Els nuclis del terme es consideren pertanyents al domini lingüístic benasquès.
Bivils
Bibils o "Bivils" (Bebils en aragonès, Bibiles en castellà) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça (província d'Osca). Pertany al municipi de Bonansa. Al 2008 hi vivien 3 persones. És a 1190 msnm. S'hi accedeix des de Bonansa.
Bonansa - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la conca de la Noguera Ribagorçana, que forma el límit del municipi i recull les aigües de les rieres de Sirès, de Montot i de la Mola, drenant el terme. Els contraforts septentrionals de la serra del Cis formen accidents.
Bonansa - Viquipèdia
És un municipi de la Ribagorça, a la comunitat autònoma d'Aragó, als territoris aragonesos de parla catalana (la Franja d'Aragó). Està situat a la conca del riu Noguera Ribagorçana. Hi va néixer el que va ser president d'Aragó, Marcelino Iglesias.
Bono
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana. S'hi conserva part de l'església de Sant Pere, d'origen romànic. Formà municipi amb els pobles d'Aneto, Estet i Forcat fins el 1966 que s’annexionà a Montanui.
Buira
Buira és un poble de parla catalana del terme municipal de Bonansa, pertanyent a la comarca de la Ribagorça, d'administració aragonesa des de mitjans segle XIX. Està situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana.
Bunyol
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Bunyol. Bunyol és un despoblat del municipi de la Ginebrosa, a la comarca catalanoparlant del Matarranya, a la Franja de Ponent (Aragó).
Calaceit - Calaceite
Calaceit, nomenada Vila pel Rei Alfons XIII el 1915 fou també declarat Patrimoni historicoartístic pels seus edificis de gran bellesa i l'harmonia del seu conjunt. Alguns dels seus edificis més emblemàtics estan reproduïts en el Poble Espanyol de Barcelon
Calaceit - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, entre el riu d'Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta. El terme és drenat, a més, per petits barrancs (barrancs de Calapatar i de Vallrovira). Vegetació degradada: pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola, ...
Calaceit - Viquipèdia
Calaceit és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Matarranya, dins de la província de Terol. La població havia estat relativament important ja a l'edat mitjana, i a l'actualitat que es troba al voltant dels 1.100 habitants.
Calaceit . Matarranya.com
Municipi del Matarranya. Informacions històriques i pràctiques. Hi ha un apartat dedicat a exposicions que comença amb una exposició de fotografia antiga. S'accepten tota classe de colaboracions i suggeriments.
Calassanç
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera). És aturonat al voltant de l'antic castell de Calassanç. Conquerit el 1083 per Ermengol IV d'Urgell, fou reprès pels musulmans, i reconquerit pel comtat d'Urgell el 1098, amb l'ajuda de Pere I.
Calavera
Calavera és un despoblat, que pertany al municipi de Bellver de Cinca (Baix Cinca), a la zona actualment aragonesa de l'esquerra del riu Cinca. Antigament havia pertanyia als hospitalers.
Calbera
Poble del municipi de Beranui (Ribagorça), a la dreta del barranc de Castrocit. Pertangué al monestir d'Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià. L'església parroquial (Sant Andreu) és gòtica. Fou incorporat al municipi de Beranui el 1966.
Calladrons
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), situat en un tossal, a l'esquerra del riu Guart (o riera de Calladrons). Conserva una torre de l'antic castell de Calladrons. Formà municipi, fins el 1974, amb els pobles de Siscar i d'Entença.
Camí de Sirga
Els capricis de l'Ebre han originat espais naturals de gran bellesa i les riques hortes de regadiu que contrasten amb els colors ocres de les terres de secà, plantades de vinya, ametllers i olivers. Avui encara es conserven trams importants …
Campo - Enciclopèdia.cat
Municipi de la província d'Osca, Aragó. Juntament amb el llogaret de Beleder, aquesta zona actualment aragonesa fou de l'antic comtat de Ribagorça, a la vall mitjana de l'Éssera, a la confluència amb la vall de Bardaixí.
Campo - Viquipèdia
Campo, és un municipi de la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca. Està situat a la vora dels rius Éssera i Rialbo i, emmarcat pel Cotiella (2.912 m), el poble obre una plana cap a la vall de Bardagí coronat pel Turbó (2.492 m).
Camporrells - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, al límit amb la Ribagorça, a la zona de contacte entre la Depressió Central i els primers plegaments pirinencs: Montferrús (774 m) i el Molar (752 m) al NW, el Volterol (855 m) al SW, i el picot de Minquillí (873 m) al SE.
Camporrells - Viquipèdia
Camporrells és un municipi situat a la comarca de la Llitera. Limita amb Estopanyà al nord, Baells a l'est, Castellonroi al sud, Valldellou al sud i a l'oest i Tragó de Noguera a l'oest. Taula de continguts. Llista d’alcaldes.
Camporrells Blog
Camporrells Blog. Bloc de coses, històries i fets relacionats amb Camporrells (La Llitera) i el seu món, que no és pas petit. Totes aquestes històries el cas és que les poguem explicar, com molt bé ens han dit sempre els padrins...
Candasnos - Enciclopèdia.cat
Municipi d'Aragó, província d'Osca, al sector oriental dels Monegres i al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca. Fins el 1995 pertangué al bisbat de Lleida i, posteriorment, al de Barbastre-Montsó. L'església parroquial conserva l'absis romànic.
Candasnos - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Candasnos en xifres, monuments, festes, lleure, cellers, natura i a on menjar i allotjar-se. Quan menys t'ho esperes, el desert es converteix en un verger.
Candasnos - Viquipèdia
Candasnos (històricament, en català, Campdàsens) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Cinca. Taula de continguts: Història, economia, administració, demografia, documents, cultura, festes, oci, i referències.
Capella - Enciclopèdia.cat
Municipi i vila del sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça, a la vall de l'Isàvena, entre Graus i Llaguarres (Baixa Ribagorça), municipi català incorporat el 1965 a Capella. Agricultura i ramaderia porcina, activitats econòmiques.
Capella - Viquipèdia
Capella és una vila i municipi de la Comunitat autònoma de l'Aragó, província d'Osca, comarca de la Ribagorça. Pel terme municipal de Capella transcorren les isoglosses que permeten delimitar les llengües aragonesa i catalana.
Casa consistorial de la Freixneda - Viquipèdia
La casa consistorial de la Freixneda (comarca del Matarranya, l'Aragó) és un magnífic exemple de casa consistorial del Baix Aragó construït a finals del segle XVI conjugant elements goticistes i renaixentistes. Bé d'Interès Cultural.
Casserres del Castell
Informació de l’Enciclopèdia.cat de Casserres del Castell. Poble del municipi d'Estopanyà (Ribagorça), a la dreta del riu Guart, tocant el castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona al s XI. Fou municipi fins el 1965. Població: 6 h [2006].
Castanesa
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un coster per damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. L'església romànica de Sant Martí, és del s XII. A sota hi ha el raval de la Vila d'Avall. Formà municipi fins el 1966.
Castarlenes
Informació de Enciclopèdia Catalana sobre Castarlenes. Poble de la província d'Osca, al municipi de Graus, a la zona actual aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, al límit lingüístic entre el català i el castellà. El nom en castellà: Castarlenas.
Castell d'El món i Església de Sant Climent, Perarrua
Població situada al marge dret del Riu Ésera, principal afluent del Riu Cinca. El nucli urbà té campanes d'arquitectura popular de Ribagorçana, com el de l'ajuntament, que ocupa sense dels edificis restaurats més nobles de la localitat.
Castellonroi - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, al sud d'un dels darrers plecs dels Pirineus (serra del Solà, roca Foradada, serra de Pinyana). Presenta alçades de 600 a 700 m, que culminen al Montpedró (734 m), al SE i coronat per l'església de Sant Salvador de Montpedró.
Castellonroi - Viquipèdia
Castellonroi (Castillonroy en castellpà) és un municipi de la comarca de la Llitera, a l’est de la província d’Osca, comunidad autónoma d’Aragó, a 102 km d’Osca. Té una àrea de 37 km² i una població de 391 habitants (INE 2008).
Casterner de Noals - Enciclopèdia.cat
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la dreta de la Valira de Castanesa. De la seva església parroquial de la Mare de Déu de la Collada depenen les de Bibils i Escané i el santuari de la Mare de Déu de Buràs. Població: 16 h [2006].
Casterner de Noals - Viquipèdia
Casterner de Noals és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça. Pertany al municipi de Montanui. Es troba a 1044 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a la riba esquerra de la Valira de Castanesa. L'any 2009 tenia 12 habitants.
Castigaleu - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Baixa Ribagorça, a la vall alta del riu de Queixigar, que travessa el terme de N a S, engorjat, en el primer sector. L'agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals (blat i ordi). Ramaderia (bestiar de llana i porcí).
Castigaleu - Viquipèdia
Castigaleu és una vila i municipi a la comarca de la Ribagorça de la Franja de Ponent. Referències: Padró municipal a data d'01-01-2010 (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística, 23-12-2010. [Consulta: 03-01-2011].
Castilló de Sos - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, en gran part a l'esquerra de l'Éssera; comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l'estret de Ventamillo. Església Parroquial de Sant Sebastià del s XVII. Centre d'un mercat mensual d'àmbit comarcal.
Castilló de Sos - Viquipèdia
Castilló de Sos (en castellà Castejón de Sos) és un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagorça. El cap de municipi és Egea. Els nuclis del terme municipal de Castilló de Sos es consideren com a pertanyents al domini lingüístic benasquès.
Castilló de Sos / Castejón de Sos
Informació de Descobreix Catalunya del municipi de Castilló de Sos. Capital del municipi de Castilló de Sos, situat a una altitud sobre el nivell del mar de 904 metres i amb una extensió de 32,0 km². Compta amb una població de 738 habitants.
Castilló del Pla
Poble (762 m) de l'antic terme de Pilzà (Ribagorça), al municipi de Benavarri, al límit amb la Llitera, al peu de la serra de la Corrodella, d'on s'estén la plana fins al Molar de Camporrells. L'església de Sant Pau depèn de la parròquia de Pilzà.
Cavallera
Informació de Cavallera. Cavallera és un poble del municipi de Santa Liestra i Sant Quiles, en un altiplà, a la dreta de l'Éssera, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. La seva població era de 18 habitants [any 2009].
Cerler
Cerler (Sarllé, en benasquès), és un poble de la Vall de Benasc amb una població aproximada de 250 habitants. Administrativament, pertany al municipi del Benasc. 1540 m. d'altitud, el poble més alt del Pirineu aragonès. Festes patronals.
Cerler
Poble del municipi de Benasc (Ribagorça), el més alt de la vall de Benasc (1 530 m). És al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler (2 406 m). Població: 305 h [2006].
Chalamera - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Xalamera en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. L’ermita romànica de Santa Maria obre els braços de la seva planta de creu llatina.
Ciutat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Ciutat. Ciutat és un santuari i una antiga parròquia del municipi de Secastella, a l'esquerra del Cinca, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça (Franja).
Claravalls
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Claravalls. Claravalls és un poble (25 h [1960]; 1095 m alt) del municipi d'Areny de Noguera (Alta Ribagorça), al cim de la serra de Sant Marc. L'església parroquial és dedicada al Roser.
Colls
Poble (800 m) del municipi del Pont de Montanyana (Alta Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Llera, damunt la riba del barranc de Colls (o de Tresserra), que neix als contraforts de la serra del Cis i aflueix a la Noguera Ribagorçana.
Cornudella de Valira
Antic municipi de la Ribagorça. Agregat el 1955 al d'Areny de Noguera, que rebé el nom de l'antic castell de Cornudella, desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella (1 207 m alt), contrafort meridional de la serra del Cis.
Covet
Covet és un despoblat i antiga torre de Covet, prop de Salgar, al terme de Valldellou (comarca de la Llitera). L'antiga pàrròquia (Santa Maria) era de la jurisdicció de l'arxiprestat d'Àger.
Cretes - casa de las letras
Cretes es un poble amb un encant indiscutible. Velles cases amb grans carreus de pedra, balcons de fusta, portals, i racons fan d'aquesta petita població una visita obligada si estàs al Matarranya. Casa Turull (1746) i l’Esglesia de l'Assunció.
Cretes - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya estès a l'esquerra del riu d'Algars, al límit amb la Terra Alta; comprèn també l'alta vall del barranc de Calapatar, tributari del Matarranya, riu que forma el límit occidental del terme en el seu sector nord-oest.
Cretes - Ilercavònia
Cretes (o Queretes) és una vila i municipi de la comarca oficial del Matarranya. Té 52,7 quilòmetre quadrats i ha passat de 618 habitants, l'any 2005, a 629 el 2009 (l'any 2008 tenia però 632). Llocs d'interès i enllaços externs.
Cretes - Viquipèdia
Cretes (o Queretes) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó). Monuments i llocs d'interès: Església de l'Assumpció, jaciments arqueològics i pintures rupestres.
Cuquet
Cuquet és un poble del municipi del Torricó (comarca de la Llitera), al límit amb el de Tamarit de Llitera, a la bifurcació dels antics camins de Lleida a Montsó (actualment carretera) i a Tamarit.
Daimús - Enciclopèdia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana, d’aquest despoblat del municipi de Vilella de Cinca (Baix Cinca), a la dreta del Cinca, aigua avall del poble; se'n conserva l'església de Sant Valeri, romànica, del començament del s XIII.
De Mequinensa a Xerta
Video de TV3 d’aquest recorregut. Des de Casp fins a Tortosa l'Ebre se'ns presenta estancat i molt humanitzat. Aquí renova les aigües dels afluents pirinencs i les seves riberes s'omplen d'històries de les civilitzacions que han intentat conquerir-lo.
Denui
Poble (1 312 m alt) del municipi de les Paüls (Ribagorça), a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l'Isàvena.
Eixea
Poble (1 015 m alt), cap del municipi de la Vall de Lierp (Ribagorça), al vessant S del Turbó, vora el barranc de Paderniu. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. La seva població era de 13 habitants [any 2006].
Eixep
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Eixep, Ejep en castellà. És un poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa (província d'Osca) de l'antic comtat de Ribagorça. La seva població era de 20 habitants a l’any 2009.
El Cafè de la Granota
Blog del Cafè de la Granota deñ municipi de Mequinensa, a la Franja de Ponent. Parlem un ratet del Poble, al Cafè de la Granota. Arxiu del bloc, cídeos del poble, notícies, …
El Campell - Alcampell.org
Municipi situat al cor de la comarca de la Llitera (Franja de Ponent). Fotografies i informació del poble i els seus trets més característics. Història, llegendes, estalvi d'aigua, … Versió en català mínima.
el Campell - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, format per tres sectors: el principal, al voltant de la vila, a la plana de secà al N de la serra de la Gessa enllaçant per una franja vers el S amb un sector (el pla de la Quadra) a la zona regada pel canal d'Aragó i Catalunya.
El Campell - Viquipèdia
Ocupa la part central i sudest de la comarca de la Llitera, en una estranya forma. Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut.
el Gaió
Poble (293 m alt) del municipi de Tamarit de Llitera (Llitera), a la zona de regadiu del SW de la vila, a l'esquerra del torrent d'Orriols. L'església parroquial és dedicada a Sant Andreu. La seva població era de 300 habitants [2006].
el Llavarco
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el Llavarco. El Llavarco és una gran font i safareigs de Fórnols de Matarranya, municipi de la comarca catalanoparlant del Matarranya, a la Franja de Ponent (Aragó).
El Mas del Llaurador - Enciclopèdia.cat
El Mas del Llaurador és un despoblat del municipi de Valljunquera (Matarranya), situat al NE del cap del municipi. L'església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo. Formava municipi independent a mitjan s XIX.
El Matarranya - Fincas Matarraña
Pàgina de l’empresa immobiliària Fincas Matarraña de Vall-de-roures, amb informació de la comarca del Matarranya i els seus municipis.
el Pont de Montanyana - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la Baixa Ribagorça i el Pallars Jussà. Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta d'Areny, regat per la Noguera Ribagorçana (amb els seus afluents). Població: 88 h [2006].
El Pont de Montanyana - Viquipèdia
El Pont de Montanyana és un municipi de la Baixa Ribagorça (o, simplement, de la Ribagorça, en l'actual divisió comarcal oficial aragonesa), al límit amb el Pallars Jussà, administrativament pertanyent a la província d'Osca (Aragó).
El Pont de Serradui
El Pont de Serradui és un barri on es concentra la major part de la població del poble de Serradui, al municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça), situat vora l'Isàvena, prop del pont que comunica Serradui amb la riba dreta del riu.
el Pueio de Marguillén
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el Pueio de Marguillén, el Pueyo de Marguillén en castellà. Poble del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça, al S del terme. Població: 33 h [2009].
el Ru
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), a la dreta de l'Éssera, abans d'entrar en el llarg congost del Ru o de Ventamillo. L'església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d'Assan.
el Soler
Poble del municipi de Graus, Aragó, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l'Isàvena, prop del límit amb el terme català de Güel, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere. Població: 23 h [2009].
El Torricó - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d'Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d'Almacelles (Segrià). És regat pel canal d'Aragó i Catalunya. Té 2 857 ha de regadiu i 90 ha de secà.
El Torricó - Viquipèdia
El Torricó és un municipi de la Llitera, a la província d'Osca. Predomini lingüístic del català. S'hi publica una revista titulada “Temps de Parlar” amb articles majoritàriament en castellà. Referències i enllaços externs en castellà.
els Arcs
Despoblat del terme de Fraga (Baix Cinca), a l'esquerra de l'Ebre, a 24 km de la ciutat, prop la desembocadura del barranc de la vall Querna. L'abandonament del conreu de la barrella i la desaparició de la navegació fluvial provocà el despoblament.
Entença
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), a l'esquerra del riu de Queixigar, abans de la confluència amb el riu Guart. A mitjan s XIX era municipi independent, fins que fou annexat al de Calladrons, que el 1974 fou agregat al de Benaverri.
Eressué
Poble del municipi de Saünc (Ribagorça), situat al vessant S del pic d'Eressué (1 825 m), darrer contrafort occidental del pic Gallinero, on hi ha l'ermita de Santa Margarida. La seva població era de 37 habitants [any 2006].
Escané
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a la vall de Castanesa, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. La seva parròquia (Sant Llop) depengué fins el 1956 del bisbe d'Urgell. La seva població: 10 habitants [any 2006].
Espés
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça). És dividit en dos nuclis: Espés de Dalt o de Sur, enlairat damunt el pic d'Espés, i Espés de Baix o de Jus, al vessant del pic. L'església de Sant Vicenç d'Espés de Dalt. Població: 15 h [2006].
Esplucs - Enciclopèdia.cat
Municipi de la província d'Osca, Aragó, a la zona ara aragonesa de plana de la Llitera, a l'esquerra del Cinca, prop del límit actual entre el català i el castellà. La caseria de Torregrossa i els despoblats de Vensilló de Llitera, Ràfals i les Pobles.
Esplucs - Viquipèdia
Esplucs és una vila i municipi de la Llitera, a la província d'Osca (Aragó), en zona de parla castellana. Celebra el patró de Sant Vicenç el 22 de gener, que dona lloc a les festes d'hivern. També el patronatge de Sant Roc el 16 d'agost, festes d'estiu.
Espluga
Poble (915 m) del municipi de la Foradada de Toscar (Aragó), a l'esquerra del barranc d'Espluga (afluent del Rialbo). Fins el 1966 pertangué al municipi de Merli. L'església Parroquial de Santa Llogàdia depenia del monestir de Sant Victorià.
Estall - Enciclopèdia.cat
Poble del municipi de Viacamp (Ribagorça), al vessant meridional del Montsec d'Estall, a l'esquerra del barranc de Fet. La seva església parroquial de Santa Maria. Al s XIX formava un municipi amb el terme de la Cerulla dit Estall i la Cerulla.
Estall - Viquipèdia
Poble deshabitat del municipi de Viacamp i Lliterà, la Ribagorça, al vessant meridional del Montsec d'Estall, aprop del barranc de Fet. Al s. XIX formava municipi amb el terme de la Cerulla anomenat Estall i la Cerulla. Església de Santa Maria d'Estall.
Estanya
Poble (716 m) del municipi de Benavarri (Ribagorça), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Sosa (Cinca) i del riu Guart (Noguera Ribagorçana), vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit. Església parroquial de Sant Romà.
Estet
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a la vall de Barravés, a l'esquerra del barranc d'Estet (riu de Bertol), afluent de la Noguera Pallaresa. De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini.
Estopanyà - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, estès entre les serres de Sant Quilis (1 082 m alt) i el Montferrús (774 m alt) i el riu Guart i la Noguera Ribagorçana, límits orientals del terme. La zona propera a aquest darrer riu, és dominada per la roca Foradada.
Estopanyà - Viquipèdia
Estopanyà és una vila i municipi de la província d'Osca, a l'Aragó, situat a la Franja de Ponent. Està situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorçana. El municipi es forma amb tres nuclis: Estopanyà, Saganta i Casserres del Castell.
Estopanyà al Facebook
Estopanyà és al Facebook. Pàgina dels habitants i estiuejants d'Estopanyà, municipi de la Baixa Ribagorça, a la Franja de Ponent (Aragó). Obert i amb tot el contingut és públic. Informació i mur de comentaris de la gent.
Faió - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, a l'extrem nord-oest de la comarca, a banda i banda de l'Ebre i a l'esquerra del Matarranya, fins a l’aiguabarreig. El municipi, administrativament pertany a Aragó, és inclòs en la zona de domini lingüístic català.
Faió - Ilercavònia
Faió és un municipi del comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa, històricament considerat del Matarranya i situat entre els rius Matarranya i Ebre. El poble fou escenari de la fase inicial de la batalla de l'Ebre.
Faió - Mar de Aragón
Situat al sud-est de la capital saragossana, de la qual es troba a 179 km, l’ancestral poble va quedar negat als anys 60 del s. XX després de la construcció del pantà de Riba-roja. Al "nou" Faió viuen i treballen 422 veïns de manera estable.
Faió - Viquipèdia
Faió és un municipi del comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa, històricament considerat del Matarranya i situat entre els rius Matarranya i Ebre. El poble va ser l’escenari inicial de la batalla de l'Ebre.
Favara de Matarranya - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d'Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp. Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa.
Favara de Matarranya - Ilercavònia
Favara de Matarranya és una vila i municipi del Baix Aragó-Casp. El nucli urbà s'alça pràcticament a la vora del riu Matarranya. Mausoleu de Favara. Mausoleu romà situat a menys d'un quilòmetre de la població. Enllaços externs.
Favara de Matarranya - Mar de Aragón
Població l‘origen de la qual es remunta a l’edat de ferro, tal com ho confirma l’existència dels vestigis d’aquesta època més importants de tot Aragó: el jaciment de Roquissar del Rullo. Té 1.228 habitants que viuen a 127 quilòmetres de Saragossa.
Favara de Matarranya - Viquipèdia
Favara de Matarranya és un municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya. Província de Saragossa. Gentilici: Favarol, favarola. Predomini lingüístic del català. Coordenades: 41° 10' 33? N 00° 10' 04? E.
Fet - Enciclopèdia.cat
Despoblat del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça), situat entre els barrancs de Fet i del Canal, damunt un cingle. L'església parroquial (Sant Vicenç) depenia de l'arxiprestat d'Àger. Fou municipi independent fins el 1962, amb d’altres pobles.
Fet - Viquipèdia
Fet és un poble deshabitat del municipi de Viacamp i Lliterà, a la Ribagorça. Fou cap de municipi fins l'any 1965, quan s’annexà a Viacamp. Situar en un promontori entre els barrancs de Fet i de la Font. Església Parroquial de Sant Miquel de Fet.
Fondespatla - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, a la depressió morfològica de l'Ebre, estès a la dreta del Tastavins (límit occidental), a l'interfluvi d'aquest i el riu de la Pena. És accidentat pels contraforts del port de Beseit: la mola de Fuell i la punta de l'Ombria.
Fondespatla - Ilercavònia
Fondespatla o Fontdespatla (Fuentespalda, en castellà) és una vila i municipi del Matarranya. Té 39 quilòmetres quadrats i 345 habitants. Monuments i llocs d'interès. Gentilici: ¿ Gorrinets. Altres dades d’interès general.
Fondespatla - Viquipèdia
Fondespatla és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó). Coordenades: 40° 48' 21? N, 00° 03' 46? E. Superfície: 39,0 km². Població (2010): 341 habitants. Predomini lingüístic del català.
Fontjanina
Fontjanina (Fonxanina en ribagorçà, Fonchanina en castellà) és un poble de la comarca de la Ribagorça. Pertany al municipi de Montanui. És a l’esquerra de la Valira de Castanesa. S'hi accedeix des de Castanesa. A l'any 2007 tenia 6 habitants.
Fonts d’aigua
Bloc dedicat a les fonts naturals, l’aigua, la muntanya i més rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris des de l’Aiguabarreig i La Franja. Menú principal, les rutes i itineraris, dades de l’Aiguabarreig, bibliografia, llegendes, etc.
Foradada de Toscar - Enciclopèdia.cat
Municipi (980 m alt.) de la província d'Osca, Aragó, situat a la part aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, al peu de la serra Ferrera, a la dreta del barranc de Foradada, afluent de l'Éssera per la dreta. El municipi tenia 304 h [1981].
Fórnols de Matarranya - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d'altitud màxima, a l'extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l'esquerra.
Fórnols de Matarranya - Ilercavònia
Fórnols de Matarranya (Fórnoles, en castellà) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya. Té 32,6 quilòmetres quadrats i 103 habitants. Llocs d'interès: Església de Santa Maria la Major, Santuari de Monserrate i l’Ajuntament-llotja.
Fórnols de Matarranya - Viquipèdia
Fórnols de Matarranya és una vila i municipi del Matarranya. El nom de "Fórnols" es va trobar en diversos documents medievals com a "Fornos", derivant del llatí "furnulos", és a dir, forno o forn. Festes i esdeveniments culturals del poble.
Fraga - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca. Entre els edificis més notables es destaca l'església parroquial de Sant Pere, bastida damunt una mesquita. Activitats industrials derivades de l'agricultura.
Fraga - Turisme Baix Cinca
Dades del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Fraga en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. El casc històric mil·lenari i el jaciment romà de Vil·la Fortunatus són la joia de la corona.
Fraga - Viquipèdia
Fraga és una localitat situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). El seu municipi és un dels més extensos de Espanya, i Cap del Baix Cinca.
Gavarret
Gavarret (Gabarret en castellà) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça Oriental (província d'Osca). Pertany al municipi de Bonansa. Actualment està deshabitat. Té una església romànica en molt mal estat de conservació.
Gavàs
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de la Múria, a l'esquerra del riu de Gavàs. Aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares (la capçalera és anomenada riu de les Ares), drena la vall de la Múria i aflueix a l'Éssera.
Gavasa
Poble (644 m) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa, afluent de la Sosa de Peralta, per l'esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall. Monestir de Vilet. Fou municipi independent fins el 1970.
Gia - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l'Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2 512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. [Chia (castellà].
Gia - Viquipèdia
Gia, o Xia (Chía en aragonés i en castellà), és una vila i municipi de l'Aragó de la comarca de la Ribagorça. Pertany a la mancomunitat de l'Alt Éssera. L'església de Sant Martí, d'estil romànic, tenia un destacat frontal d'altar, actualment al MNAC.
Ginast
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la vall de Barravés, al N del terme, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Formava un municipi independent al s XIX. Població: 19 h [2006].
Girbeta
Poble del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça) a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, poc abans del congost de Mont-rebei. Al sud del poble hi ha en un turó a 666 m, restes del castell de Girbeta, i l'església de l'Ascensió (abans de St Pere).
Goient
Informació de Goient (Guaient). Santuari (la Mare de Déu de Goient) del municipi de Saünc (Ribagorça), en un vessant damunt l'Éssera, al NE del poble. Erigit al s. XI, fou reformat al XVII. Al s. XX esdevingué residència d'estiu dels jesuïtes.
Graus - Enciclopèdia.cat
Municipi de la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça que s'estén a la vall mitjana de l'Éssera i a la vall baixa de l'Isàvena. El terme (294,2 km2 després de l'agregació dels de Torroella de Ribagorça. El parlar autòcton: el grausí.
Graus - Viquipèdia
Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça. S'hi parla un dialecte de l'aragonès, de transició al català, anomenat grausí. Les festes patronals se celebren del 12 al 15 de setembre.
Grist
Poble del municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l'Éssera, a la confluència amb l'aigüeta de Grist. Prop del poble hi ha el pantà de Grist, amb una central hidroelèctrica (1969) sobre l'Éssera, amb potència de 72 000 kW.
Grustan
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Grustan. Grustan és un poble del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça. Pertany a la comarca de la Baixa Ribagorça (Franja de Ponent).
Güel
Antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic català, incorporat el 1972 al municipi aragonès de Graus. És situat a la dreta de l'Isàvena, límit meridional de l'antic terme; el sector septentrional és accidentat. Població: 22 h [2009].
Güel
Antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana. S'incorporà a Graus el 1972 (Decret 3357/71). Situat a la dreta del riu Isàvena, límit meridional de l'antic terme. Al nord la Serra de Güel (1.401 m), que separa les valls de l'Éssera i de l'Isàvena.
Guia turistica del Matarranya - Senderisme, oci i cultura
Guia turística de la comarca del Matarranya, amb descripcions del seus pobles, excursions, activitats d'oci i culturals. Periódicament actualitzada. Entorn natural únic i de riquesa paisatjística i botànica (els Ports de Beseit).
Isàvena - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça. Té l’orígen en el municipi de la Pobla de Roda, cap actual, després d’annexar-se l'antic terme de Roda de Ribagorça (1964), part del de Merli (1966), el poble de Sant Esteve del Mall, i l'antic terme de Serradui (1980).
Isàvena - Viquipèdia
Isàvena (en castellà Isábena) és un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagorça. Pren el nom de l'Isàvena, afluent de l'Éssera. El cap de municipi és la Pobla de Roda. Nocelles i Merli entitats del domini aragonès, la resta ho és del català.
Jusseu
Poble (778 m) del antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), situat al cim d'un serrat que domina per l'esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l'antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli.
la Caixa de Vall-de-roures
Nom popular de la rodalia de Vall-de-roures (Matarranya), que prové d'un destacat relleu de forma característica que limita pel sud la conca on hi ha la vila. La Caixa, que dóna nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures.
La Canyada de Beric - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al vessant meridional de la serra de Cirerals (925 m). És drenat pel barranc de la Canyada. La major part del territori és ocupada per boscs de pi blanc, intensament explotats, per matolls, especialment romaní, i erms.
La Canyada de Beric - Ilercavònia
Informació de l’Enciclopèdia Ilercavònia sobre el municipi de La Canyada de Beric, municipi de la comarca històrica del Matarranya. Localització. Coordenades. Gentilici: Canyadí, canyadina. Altres dades d’interès general.
La Canyada de Beric - Viquipèdia
La Canyada de Beric és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. Coordenades: 40° 52' 0? N, 0° 6' 0? O. Població (2010): 111 habitants. Superfície: 10,9 km². Densitat: 10,18 hab/km².
La Codonyera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols. La vegetació natural és formada per unes 900 ha d'alzines, pins i pasturatges (romaní i coscoll), de propietat comunal.
La Codonyera - Viquipèdia
La Codonyera és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. Vegeu també: Tomàs Bosque Peñarroya, cantant. Coordenades: 40° 55' 59? N, 0° 4' 59? O. Població (2010): 397 habitants.
La Foradada del Toscar - Viquipèdia
Al municipi de Foradada de Toscar hi pertany també el petit poble de Navarrí (16 habitants al cens del 2009). Referències: Padró municipal a data d'01-01-2010 (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística, 23-12-2010.
La Franja de Ponent - El Racó Català
Completíssima informació de quatre de les comarques de la Franja: La Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. Història, pàgines web de tots els municipis, Heràldica i refranys, dites i locucions de la zona.
La Freixneda - casa de las letras
El casc históric, i la imponent llotja de la Casa Consistorial son sens dubte un atractiu suficient per visitar el poble. Es conserven portals d'accès a través de la muralla, el Palau de la Encomienda, l'antic castell i cases senyorials amb encant.
La Freixneda - Enciclopèdia.cat
Municipi de Matarranya, estès a l'esquerra del Matarranya, límit est del terme, aigua amunt de la riera de Tastavins. Travessa el terme d'est a oest el barranc de les Canals, afluent, per l'esquerra, del Matarranya.
la Freixneda - Enciclopèdia.cat
Municipi de Matarranya, estès a l'esquerra del Matarranya, límit est del terme, aigua amunt de la riera de Tastavins. Travessa el terme d'est a oest el barranc de les Canals, afluent, per l'esquerra, del Matarranya. El secà ocupa la major part del terme.
La Freixneda - Ilercavònia
La Freixneda (la Fresneda, en castellà) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya. El terme presenta dues unitats geogràfiques diferenciades: el sector de llevant, format per terrenys de relleu ondulat i el sector de ponent, muntanyós.
La Freixneda - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Matarranya. El terme presenta 2 unitats geogràfiques ben diferenciades: el sector de llevant, format per terrenys de relleu ondulat i suau, entre els 420 i els 540 m d'altitud, i el sector de ponent, muntanyós i accidentat.
La Ginebrosa - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme. És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa (888 m.).
La Ginebrosa - Viquipèdia
La Ginebrosa és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. Coordenades: 40° 52' 0? N, 0° 7' 59? O. Població (2010): 229 habitants. Superfície: 80,1 km². Densitat: 2,86 hab/km². Predomini lingüístic del català.
la Llenca
La Llenca és un casa i un antic terme del municipi de Valldellou (comarca de la Llitera), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l'indret del pantà de Santa Anna. Antigament depenia eclesiàsticament de Pinyana.
la Melusa
La Melusa és una caseria del municipi de Tamarit de Llitera, al sector S del terme, prop del Torricó, al voltant de l'estació del ferrocarril de Lleida a Saragossa. La seva població era de 17 habitants [2006].
la Móra
Antic poble i castell (castell de Montmagastre o Momagastre) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), al turó a 769 m en un contrafort de la serra de Sant Quiles. El castell fou conquerit als musulmans el 1083 pel comte Ermengol IV d'Urgell.
la Móra de Montanyana
Poble (6 h [1960]; 838 m alt) del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), situat al vessant meridional de la serra de Palleroa, a l'interfluvi dels barrancs de Palleroa i de Sant Joan. La seva església depèn de la de Montanyana.
la Múria
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l'alta vall de Sant Feliu de Veri o de la Múria, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó. Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1 590 m), entre les muntanyes de Gavàs i Sant Feliu.
la Penella
La Penella és un despoblat del municipi de Valldellou (comarca de la Llitera), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l'indret de l'actual pantà de Santa Anna. Al segle XVIII pertanyia a l'arxiprestat d'Àger.
la Pobla de Castre - Enciclopèdia.cat
Municipi del sector actual d’Aragó de l'antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l'Éssera, amunt del congost d'Olvena. La vila, aturonada a 649 m., a l'interfluvi del Cinca i l'Éssera, es basteix voltant l'església parroquial Santa Bàrbara (s. XVIII).
La Pobla de Fontova
La Pobla de Fontova, la Puebla de Fantova en castellà. És una vila del municipi de Graus, a l'antic comtat de Ribagorça a Aragó. Formà fins després del 1960 un municipi amb els llogarets de Fontova i Centenera. Població: 153 h [2009].
la Pobla de Roda - Enciclopèdia.cat
Poble i cap de municipi d'Isàvena (Ribagorça). Situat a 743 m alt és a la dreta de l'Isàvena, a la seva confluència amb el barranc de Carrasquero. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. La seva població era de 157 h [2006].
La Pobla de Roda - Viquipèdia
La Pobla de Roda (en castellà, La Puebla de Roda) és la capital del municipi d'Isàvena. Està situat a 907 m, en un turó a la dreta del riu Isàvena. Dista 110 km d'Osca. Es calcula que té uns 127 habitants. Pertany a la comarca de la Ribagorça.
La Pobla del Castre - Viquipèdia
La Pobla del Castre és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça. Referències: Padró municipal a d'01-01-2010 (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística. Predomini lingüístic de l’aragonès Tenia 433 habitants (2010).
La Portellada - casa de las letras
A La Portellada destaca l'Ajuntament (s. XVI i XVII). Interesant també la visita a l'Ermita de San Miquel, amb una zona recreativa recentement acondicionada. Lo Salt de La Portellada, una cascada de més de 20 m. d'alçada del riu Tastavins.
la Portellada - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, estès des de la divisòria d'aigües entre les comarques del Guadalop i del Matarranya fins al curs d'aquest riu i del Tastavins, afluent seu a l'esquerra. El terme és drenat pel barranc de la vall d'Aura, que aflueix al Matarranya.
La Portellada - Ilercavònia
La Portellada (localment, la Portellà) és una vila i municipi del Matarranya. Té 21,4 quilòmetres quadrats i 266 habitants. Antigament formava part de la Freixneda, de la qual es va independitzar fa uns 200 anys. Monuments i llocs d'interès.
La Portellada - Viquipèdia
La Portellada (localment, la Portellà) és una vila i municipi aragonès del Matarranya (Terol). Està a dotze quilometres de la capital comarcal, Vall-de-roures. Antigament formava part de la Freixneda, de la qual es va independitzar fa uns 200 anys.
La Sorollera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, estès als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m), al sector d'interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer del qual desguassen els barrancs del terme. Boscs de pins i pasturatges.
La Sorollera - Ilercavònia
Informació de l’Enciclopèdia Ilercavònia sobre el municipi de La Sorollera, municipi de la comarca històrica del Matarranya. La Sorollera (en castellà, La Cerollera) és un municipi del Bergantes-Mesquí. Localització. Coordenades. Gentilici.
La Sorollera - Viquipèdia
La Sorollera és una vila i municipi de la comarca del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya (Aragó). La seva població (2010): 113 habitants. Superfície: 33,7 km². Densitat: 3,35 hab/km². Predomini lingüístic del català.
La Terreta
La Terreta és una subcomarca catalana, situada entre el pantà d'Escales i el congost de Mont-rebei (serra del Montsec). Està repartida entre la comarca aragonesa catalanoparlant de la Baixa Ribagorça (oest) i la comarca catalana del Pallars Jussà.
La Torre de Buira
És un poble de parla catalana de la comarca aragonesa de la Ribagorça (província d'Osca). Pertany al municipi de Bonansa. A l'any 2006 tenia 6 habitants. S'hi accedeix des de Buira (Bonansa), per una carretera asfaltada. Es troba al sud de Buira.
La Torre de Vilella - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l'esquerra del riu de Mesquí, límit oriental del terme. El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop.
La Torre de Vilella - Ilercavònia
Informació de l’Enciclopèdia Ilercavònia sobre el municipi de La Torre de Vilella, municipi de la comarca històrica del Matarranya. Localització. Coordenades. Gentilici: Torredà, torredana. Altres dades d’interès general.
La Torre de Vilella - Viquipèdia
La Torre de Vilella és una vila i municipi de la comarca del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya (Aragó). La seva població (2010): 214 habitants. Superfície: 33,5 km². Densitat: 6,39 hab/km². Predomini lingüístic del català.
La Torre del Comte - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, estès a la ribera del Matarranya, des dels tossals que separen la vall de la de Calapatar (penya Cavallera, 534 m alt) fins al riu, límit occidental del terme. És drenat pels barrancs del Regall i de la vall de Viguera.
La Torre del Comte - Viquipèdia
La Torre del Comte és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó). La seva població (any 2010) era de 153 habitants. Superfície: 19,5 km². Densitat: 7,85 hab/km². El municipi té el predomini lingüístic del català.
la Torre d'Éssera
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Torre d'Éssera. Poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, a l'esquerra de l'Éssera, aigua amunt de la vila. Població de 34 habitants [any 2009].
la Torre d'Obato
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Torre d'Obato. La Torre d'Obato és un poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, al N del terme, a la dreta de l'Éssera. Població: 16 h [2009].
la Vall de Bardaixí - Enciclopèdia.cat
Municipi del sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça. Comprèn la vall de Rialbo (però no la del seu afluent el barranc d'Espluga, que drena els municipis catalans de Merli i de la Vall de Lierp), afluent de l'Éssera a Campo.
La Vall de Bardaixí - Viquipèdia
La Vall de Bardaixí és un municipi de la Franja de Ponent, a l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça. Predomini lingüístic de l’aragonès. Referències: Padró municipal d'01-01-2010 (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística,
la Vall de Lierp - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, límit amb la zona actual d’Aragó de l'antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp, entre el Turbó (2 492 m), que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m), que la separa de la vall de Vacamorta.
La Vall de Tormo - Viquipèdia
La Vall de Tormo és un municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó). La seva població (any 2010) era de 328 habitants. Superfície: 16,4 km². Densitat: 20,5 hab/km². El municipi té el predomini lingüístic del català.
La Vall del Tormo - Enciclopèdia.cat
Municipi de la comarca del Matarranya, estès a l'esquerra del Matarranya, en contacte amb Terra Alta. El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar. El regadiu aprofita l'aigua del riu a través de séquies.
La Vall del Tormo - Ilercavònia
La Vall de Tormo (Valdeltormo, en castellà), sovint grafiat també la Vall del Tormo, és un municipi de la comarca oficial del Matarranya. Té 16 quilòmetres quadrats de superfície i 338 habitants. Llocs d'interès i enllaços.
La web de Beseit
Web no oficial de Beseit, a la comarca del Matarranya. És un poble de 700 habitants als peus del massís dels Ports. Completa informació de: Turisme rural, oficis i tradicions, actualitat, entorn, serveis, festes, cultura, gastronomia, etc.
La Web de Sopeira
Sopeira per Jordi Tremosa. Sopeira és un municipi de l'Alta Ribagorça, a la Franja de Ponent. Es troba a 704 m d'altitud. El terme [43 Km²], fou agregat el 1970 el de Sant Orenç. Es troba a la vall de la Noguera Ribagorçana, on s'encaixa al pas nou.
l'Almúnia de Sant Llorenç
Llogaret del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), situat dalt d'un serrat, a la divisòria d'aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l'Almúnia que neix al S de la població.
Lasquarri - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, situat en gran part a la ribera de l'Isàvena, a l'esquerra del riu, aigua amunt del barranc de la Ribera, límit occidental del terme. La vila (160 h [1996]; 648 m alt) és a la vora d'un barranc afluent al de la Ribera.
Lasquarri - Lascuarre
Web no oficial sobre Lascuarre o Lasquarri que és una població situada dins de la Baixa Rigagorça i actualment es troba inclossa dins d'Aragó (la Franja de Ponent). Activitats al poble, primavera, webs i dades.
Lasquarri - Viquipèdia
Lasquarri (en castellà Lascuarre i en aragonès Llascuarre) és un municipi de 150 habitants de la comarca de la Ribagorça, a la Franja de Ponent, Aragó. Està situat just al Nord de Benavarri, cap del partit judidial de què forma part.
l'Atxon
L'Atxon és un despoblat del municipi de Fraga (comarca del Baix Cinca) situat a l'extrem occidental del terme, als vessants ponentins de la vall Qüerna. El poblament estigué vinculat al conreu de la barrella.
les Drassanes de Fraga
Les Drassanes de Fraga és un barri de Fraga (Baix Cinca), a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat. Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s'ha convertit en un barri industrial (ceràmica).
Les Llagunes
Les Llagunes [les Llaunes]. Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa. La seva església depèn de la parròquia de Seniu. Formava municipi al s XIX. Població: 4 h [2006].
les Paüls - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, al qual han estat annexats (1966) els de Nerill i d'Espés; l'antic terme és a la vall alta de l'Isàvena (vall de les Paüls), fins a l'inici del congost d'Ovarra. Extensió: 82 km 2. Població: 281 habitants [any 2006].
Les Paüls - Viquipèdia
Les Paüls (a la localitat, las Paüls) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça. Referències: Padró municipal d'01-01-2010 (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística. Predomini lingüístic del castellà. Té 297 habitants.
les Pobles
Informació de Les Pobles [Las Pueblas (castellà)]. es Pobles era un antic lloc i caseria del municipi d'Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l'esquerra del Cinca, al Nord del terme. La seva població era de 8 habitants [2009].
les Segarres Altes
Poble del municipi de Lasquarri (Ribagorça), al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església. Població: 8 h [1991].
les Segarres Baixes
Poble (780 m alt) del municipi de Tolba (Ribagorça), al NW de la vila, als vessants meridionald de la serra del Castell de Llaguarres. Dins el seu terme hi ha el despoblat de Falç. La seva població era de 30 habitants [any 2006].
les Viles de Turbó
Poble (1369 m) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al vessant sud-occidental del massís del Turbó. Té L'Església Parroquial de Santa Eulàlia. Al s XIX formà part del municipi de Vilacarle. Hi ha el balneari de les Viles de Turbó en activitat.
Llaguarres - Enciclopèdia.cat
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 a Capella. Estès a la vall de l'Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1 150 m alt) i, més enllà, a les capçaleres del riu Guart i del barranc de Puigverd (tributari de l'Éssera).
Llaguarres - Viquipèdia
Llaguarres (en castellà Laguarres) és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana. S'incorporà a Capella el 1965 (Decret 4338/64, de 24 de desembre), on el predomini lingüístic és l'aragonès. Mare de Déu del Llano.
Llavassui
Llavassui [Nom històric: Llavaçui]. Llavassui és un despoblat del municipi de Peralta de la Sal (comarca de la Llitera), situat als vessants meridionals de la serra de la Corrodella. Formava part de l'antic terme municipal de Gavasa.
Lledó d'Algars - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, a la riba esquerra del riu d'Algars. La zona forestal (sobretot pinedes) ocupa unes 500 ha. El regadiu es limita a unes 17 ha (hortalisses i llegums), que aprofiten l'aigua del riu. Conrea oliveres, vinya, ametllers i cereals.
Lledó d'Algars - Ilercavònia
Lledó d'Algars (oficialment Lledó) és un municipi del Matarranya. Té 15,6 quilòmetres quadrats i 182 habitants. Monuments i llocs d'interès: Església de Santiago Apòstol, Assut del riu Algars, Ajuntament i Capella de Sant Roc.
Lledó d'Algars - Vegueries.com
Capital del municipi de Lledó d'Algars, situat a una altitud sobre el nivell del mar de 458 metres i amb una extensió de 15,0 km. Compta amb una població de 184 habitants. Església del segle XIV. Casa Consistorial, segle XVII.
Lledó d'Algars - Viquipèdia
Lledó d'Algars és un municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó). Coordenades: 40° 57' 18? N, 00° 16' 37? E. Població (2010): 170 habitants. Superfície: 15,6 km². Densitat: 10,9 hab/km². Predomini del català.
Llert
Informació de Llert. Llert és un poble i cap de municipi de la Vall de Bardaixí, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, al límit amb la Vall de Lierp, Ribagorça. La seva població era de 0 habitants [any 2006].
Lliri - Enciclopèdia.cat
Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), als vessants occidentals del pic Gallinero (2 728 m), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l'esquerra de l'Éssera. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava municipi al s XIX.
Lliri - Viquipèdia
Lliri (en benasqués i català, Llire en aragonés) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça que es troba al municipi de Castilló de Sos. Pertany al domini lingüístic benasqués. S'hi parla el benasqués meridional, que fa els plurals en -as.
Lliterà
Poble del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça), situat al vessant N del Montsec d'Estall, a la capçalera del barranc de les Ortogues, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana. Formava municipi a mitjan s XIX.
Lliterà / Litera
Informació de Descobreix Catalunya del municipi de Lliterà. És una localitat pertanyent al municipi de Viacamp i Lliterà. El municipi compta amb una població de 8 habitants.
Lluçars - Enciclopèdia.cat
Poble del municipi de Tolba (Ribagorça), situat a la dreta del riu de Queixigar. L'església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. Es conserven les ruïnes de l'antic castell de Lluçars. Formà municipi independent fins el 1969 amb altres llogarets.
Lluçars - Viquipèdia
Lluçars és un petit poble que pertany al municipi de Tolba, dins de la comarca històrica de la Ribagorça, concretament dins la subcomarca de la Baixa Ribagorça, a la província d'Osca. L'església parroquial està dedicada a Sant Cristòfol.
Lo Mas de Llaurador, un poble abandonat
Web d’un poble abandonat que pertany a l'Aragó. A l'any 1962 la ultima família abandonava definitivament lo Mas del Llaurador, ja és hora de recuperar el nostre pasta. Pertany a Valljorquera Matarranya (Franja de Ponent).
Lo Port - Parc Natural del Ports de Caro
Massís del Matarranya, Baix Maestrat, Montsià, Baix Ebre i Terra Alta, amb 800 km². Natura; Refugis, dormir, acampar, restaurants, bars, menjar, esports, pobles, excursions, clubs i associacions, comunicacions i pistes, hidrografia, fauna-flora …
Maella - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta. Territori format per materials sedimentaris de la Depressió de l'Ebre, inclinat al N i cap a les tres valls fluvials: del riu d'Algars, del Matarranya, al centre, i del Guadalop (occidental).
Maella - Mar de Aragón
Població, situada a 22 km de Casp, amb 2.137 persones censades. L’etimologia del seu nom té l’origen en una llegenda romàntica segons la qual una noia del poble es va fer tallar la mà per salvar la vida del seu estimat, condemnat a mort.
Maella - Viquipèdia
Maella és una vila i municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó-Casp (Saragossa), històricament considerat del Matarranya. Llocs d'interès: Ajuntament, amb torre del rellotge, restes del castell de Maella i Casa natal de l'escultor Pau Gargallo.
Manenta
Informació de Manenta. Manenta és un despoblat del municipi de Tamarit de Llitera, a la comarca aragonesa, de parla catalana, de La Llitera.
Mar de Aragón
Portal web turístic de la comarca Aragó-Casp/Baix Aragó-Casp. Turisme natura, turisme cultural, turisme esportiu, i agenda. Els pobles i municipis de la regió, guia turística, com arribar-hi, serveis turístics, enllaços i vol circular en 3D.
Mas del Llaurador - Viquipèdia
És un poble abandonat en el terme municipal de Valljunquera que actualment està en ruïnes. Està situat entre les poblacions de la Vall de Tormo i Valljunquera, sobre un pla entre dos valls que s'uneixen una volta han passat el nucli de població.
Massalió - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, situat a la vall mitjana del riu Matarranya, al límit amb Terra Alta. La zona forestal (3700 ha) és ocupada per pinedes, garrigues i brolles. L'aigua del riu, aprofitada a través de séquies, permet de conrear 200 ha de regadiu.
Massalió - Ilercavònia
Massalió (Mazaleón, en castellà) és un municipi de la comarca oficial del Matarranya. Té 86,2 quilòmetres quadrats i 588 habitants. Llocs d'interès: Església de Santa Maria la Major, Ajuntament, Ermita de Sant Cristòfol i jaciments arqueològics.
Massalió - Viquipèdia
Massalió és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó). S'han trobat diverses ruïnes històriques de construccions dels Ibers, les quals encara a dia d'avui estan ben conservades i es poden visitar.
Mequinensa - Enciclopèdia.cat
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l'Ebre amb el Segre. A les terres no conreades creix la brolla, amb bosquets de pins i garrigues. La caça és abundant (fins fa poc, a més de senglars, hi havia cérvols). La ramaderia es troba en regressió.
Mequinensa - Viquipèdia
Mequinensa és una vila i municipi de la comarca del Baix Cinca, província de Saragossa, d'aproximadament 2600 habitants (any 2006). Està situat en la confluència de 3 rius, l'Ebre, el Segre i el Cinca. Aquesta confluència s'anomena aiguabarreig.
Mequinensa: Un passeig pel poble
Vídeo Mequinensa: Un passeig pel poble. És un montatge fotogràfic de Mequinensa i els paisatges del seu entorn com ara el seu Pantà. Contingut àudio de música clàssica. No hi ha cap tipus de textos ni diàlegs en aquest vídeo.
Mequinenza - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Mequinensa en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. Tres rius conflueixen en una trobada màgica al Parc Natural de l'Aiguabarreig.
Merli - Enciclopèdia.cat
Poble (1 250 m alt) del municipi de la Pobla de Roda, Ribagorça. És a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal (1 553 m alt), al voltant de l'església parroquial de Sant Antoni. Formava municipi independent fins el 1966.
Merli - Viquipèdia
Merli és un poble del municipi d'Isàvena, Ribagorça. Està situat a 1.250 m, a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal (1.553 m.). L'església parroquial de Sant Antoni de Pàdua conserva la portalada romànica de dovelles en arc.
Miporquet
Llogaret del municipi del Campell (la Llitera), al límit amb el de Tamarit de Llitera, situat vora la séquia de la Magdalena. Restà despoblat, probablement al s XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d'Aragó i Catalunya.
Miravet
Miravet és un despoblat del municipi de Camporrells (comarca de la Llitera), al NE del poble. La seva església era dedicada a Sant Jaume.
Monesma de Ribagorça
Antic municipi de la Ribagorça, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l'antic terme de Sant Esteve del Mall d'aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l'anomenat Monesma i Queixigar. Població: 56 h [2006].
Monesma i Queixigar - Enciclopèdia.cat
Enciclopèdia de Monesma i Queixigar, Monesma y Cajigar en castellà. Municipi de la Ribagorça, resultant de la fusió l'any 1970 dels antics termes de Monesma de Ribagorça i de Queixigar. Extensió: 145 km 2. Població: 111 h [2006].
Monesma i Queixigar - Viquipèdia
Monesma i Queixigar és un municipi de la Baixa Ribagorça, a la Franja de Ponent, administrivament pertanyent a l’Aragó (província d’Osca). Predomini lingüístic del català. Les seves coordenades de situació: 42° 15' 36? N, 00° 35' 49? E.
Montanui - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, que forma part de les valls de Barravés i Castanesa. Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera (2 268 m alt) el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966.
Montanui - Viquipèdia
Municipi de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, a l'Aragó, dins la Franja de Ponent. Situat a prop del riu Noguera Ribagorçana. La població és de 308 habitants (2007). C omprèn tota la part aragonesa de la vall de Barravés.
Montanyana - Enciclopèdia.cat
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
Montanyana - Viquipèdia
Montanyana és un poble situat a un quilòmetre de la vora occidental del riu Noguera Ribagorçana i és un nucli de població del Pont de Montanyana, municipi ribagorçà de la Franja de Ponent. El poble ha mantingut un ric patrimoni romànic i medieval.
Montfalcó
Despoblat del municipi de Viacamp (Baixa Ribagorça), situat a 772 m, al cim d'una serra que domina la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Mont-rebei. La seva església depenia de la d'Estall. Formava part de l'antic terme de Fet.
Montgai
Llogaret (14 h [1960]) en curs de despoblament del municipi de Viacamp (Baixa Ribagorça), situat a 950 m alt, al vessant septentrional del Montsec d'Estall (o serra de Montgai). La seva església depèn de la de Girbeta.
Mont-roig de Tastavins - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l'Ebre, estès a l'esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1 201 m alt). Gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars…
Mont-roig de Tastavins - Ilercavònia
Mont-roig de Tastavins (en castellà i oficialment Monroyo) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, província de Terol (Aragó). Casc antic: església de Nostra Senyora de l'Assumpció, s. XVI, Casa Consistorial, Portal de Santo Domingo, etc.
Mont-roig de Tastavins - Viquipèdia
Mont-roig de Tastavins (en castellà i oficialment Monroyo) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol, a l'Aragó. Amb una població de 314 habitants. durant tot l'any i més de 400 a l'estiu, és un poble petit.
Morillo de Liena
Morillo de Liena (Murillo de Liena, oficialment i en castellà). Poble del municipi de Foradada de Toscar, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça, a l'esquerra de l'Éssera, davant el poble de Navarri. Població: 55 h [2009].
Natjà
Natjà és un poble del municipi de Baells (Llitera), situat a 748 m alt, al vessant SW del Montferrús. De la seva església parroquial (Sant Nicolau) depèn la de Saganta. Població: 86 h [2006].
Navarri
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Navarri. Navarri és un poble del municipi de Foradada de Toscar, situat a la dreta de l'Éssera, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. La seva població: 16 h [2009].
Nerill
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça), situat dalt d'un turó a 1 502 m, un dels més alts dels Països Catalans. L'església parroquial és dedicada a sant Tomàs. Formà municipi independent fins el 1966. L'antic terme comprenia altres pobles.
Noals
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a 1 028 m alt, a l'esquerra de la Valira de Castanesa. De la seva parròquia (Santa Maria) depèn l'església de Benifonts. Formava municipi independent a mitjan s XIX. Població: 42 h [2006].
Noguero
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Noguero. Llogaret del municipi de Monesma i Queixigar (Ribagorça), situat a 1 025 m d'altitud, al vessant meridional del cap de les Torralles. L'església és dedicada a sant Pere. Població: 10 h [2006].
Nonasp - Enciclopèdia.cat
Municipi de Matarranya, a la confluència del Matarranya (que hi passa formant meandres pronunciats i constitueix el límit N) i del riu d'Algars; aigua avall de llur confluència, desemboca al Matarranya la vall Major, procedent del terme de Batea.
Nonasp - Ilercavònia
Nonasp (en castellà, Nonaspe) és una vila i municipi de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp i històricament considerat de la del Matarranya. Enllaços externs. Gentilici: Nonaspí, nonaspina. Població (hab.) (2008): 1.079 habitants.
Nonasp - Mar de Aragón
Ubicada a 15 minuts en cotxe de Favara i a 38 km de Casp, capital de la comarca, amb una població de 1.080 habitants. Entre el curs dels rius Matarranya i Algars. La vila s’estructura al voltant de dos carrers que segueixen l’orografia del barranc.
Ontiñena - Turisme Baix Cinca
Del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Ontinyena en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. L'església de Santa Maria la Major i l'ermita de Sant Gregori conserven l'eco de les pregàries.
Ontinyena - Viquipèdia
Ontinyena és un municipi de la comarca Baix Cinca a la Província d'Osca (Comunitat d’Atragó), situat a una alçada al peu de la serra del seu nom a la dreta del riu Alcanadre. Coordenades: 41° 40' 33? N, 00° 05' 16? E.
Ossó de Cinca - Enciclopèdia.cat
Osso (castellà). Ossó de Cinca és un municipi de la província d'Osca, Aragó, situat a l'esquerra del Cinca, al límit actual entre el català i el castellà. Actualment pertany a la comarca del Baix Cinca. Població: 782 h [2009].
Ossó de Cinca - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal turístic de la comarca del Baix Cinca. Ossó de Cinca en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. L’enclavament musulmà medieval converteix la seva Casa Mora en un museu agrícola.
Ossó de Cinca - Viquipèdia
Ossó de Cinca (en castellà, Osso de Cinca) és un municipi aragonès del Baix Cinca. El municipi s’extén al marge ezquerra del riu Cinca, en la vall formada per les muntanyes denominades de la Encomienda i Calavera.
Pallerol
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), al vessant nord del Talló d'Aulet. L'església parroquial (Sant Pere) depèn de la d'Aulet. Formava part de l'antic terme de Sant Orenç. La seva població era de 7 habitants [any 2006].
Panillo
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Panillo. Poble i cap de l'antic municipi de Panillo (agregat a Graus) de la província d'Osca, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça (824 m.). La seva població: 67 habitants l’any 2009.
Pano
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Pano. Poble de l'antic municipi de Panillo (agregat a Graus), a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, vora el límit occidental. La seva població era de 3 habitants a l’any 2009.
Pardinella
Poble del municipi de Beranui (Ribagorça), de poblament disseminat, a l'esquerra de l'Isàvena, al peu del tossal del Cis; la seva església (Sant Pere) depèn de la de Beranui. La seva població era de 22 habitants [2006].
Pelegrinyó
Pelegrinyó és un enclavament del municipi del Campell (comarca de la Llitera), dins del terme de Sant Esteve de Llitera, que limita amb els de Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera, a la mateixa comarca.
Pena-roja - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat, accidentat al SE pels ports de Beseit. Baixa del tossal d'Encanader (1 396 m alt), termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N; es destaca la Pena Roja (1 203 m) i el Masmut (1 058 m).
Pena-roja - Viquipèdia
Algunes dades d’aquest municipi de la comarca del Matarranya. Predomini lingüístic del català, superfície de 83,3 km², altitud de 746 metres, població de 526 habitants. Hab/km², densitat, coordenades: ° ' 0? N ° ' 0? O, sistema polític, ...
Peralta de la Sal
Poble (523 m alt) i cap del municipi de Peralta i Calassanç, a la Llitera. La vila (256 h agl [1991], peraltencs; 523 m alt) és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa; hi ha les ruïnes d'un antic castell.
Peralta de la Sal
Peralta de la Sal és un poble de la comarca de la Llitera, cap del comú de Peralta i Calassanç. Forma part de la Comunitat Autònoma de l’Aragó. Coordenades de situació: 41° 59' 33? N, 0° 23' 11? E.
Peralta i Calassanç - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, format el 1970 per l'annexió dels termes de Peralta de la Sal, Calassanç i Gavasa. Situat a l'alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, al pla inclinat de la Depressió de l'Ebre, amb gresos i argiles rogenques.
Peralta i Calassanç - Viquipèdia
Municipi de la comarca de la Llitera format pel reagrupament municipal de Peralta de la Sal (amb els nuclis de Gavassa, Quatrecorts, Soreta de la Llitera) i Calassanç. Té predomini lingüístic del català. Açò és un esborrany sobre província d'Osca.
Perarrua - Enciclopèdia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Perarrua (Perarrúa en castellà). Perarrua és un municipi i vila de la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, a la vall de l'Éssera. La seva població era de 98 h [2009].
Perarrua - Viquipèdia
Perarrua és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça. Pertany a la comarca de la Baixa Ribagorça i al partit judicial de Barbastre. Está situat a la vall del riu Éssera, a la conca del riu Cinca. Predomini lingüístic: aragonès.
Pilzà
Poble (905 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), al cim de la serra de Pilzà, dominant els replans dels conreus i la vall del riu Guart. El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell.
Pinyana
Despoblat del municipi de Castellonroi (Llitera), a l'E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Al turó hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d'Andaní. Pertanyia al marquès d'Alfarràs.
Poble Enfonsat de Faió
La construcció al 1967 del pantà de Riba-roja d'Ebre va tenir com a conseqüència que els pobles de Faió i Mequinensa quedarien sota les aigües. Sortint a la desembocadura del riu Matarranya, tindrem l'oportunitat de veure un Ebre desconegut.
Pociello
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Pociello. Pociello és un llogaret del municipi aragonès de Capella, situat a l'antic terme de Llaguarres. La seva població era de 17 habitants [2006].
Pui de Cinca
Pui de Cinca és un nucli de població del Sobrarb, situat al Prepirineu, uns 5 km al NNO de Secastella, municipi al que pertany. Les cases es troben en estat de ruïna. L'esglèsia del poble és romànica, del segle XII i està dedicada a Sant Esteve.
Puigverd
Puigverd és un antic poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), al sector nord-occidental del terme. Al s XIX formava part del municipi d'Aler. De la seva església parroquial (Sant Donat) depenia el santuari de la Mare de Déu de les Ventoses.
Puimolar
Poble (6 h agl i 3 h diss [1981]; 973 m alt) del municipi d'Areny de Noguera (Ribagorça), a l'esquerra de la Valira de Cornudella, aigua amunt de Ribera de Vall. Depenia del monestir de Lavaix. Formà part de l'antic terme de Cornudella de Valira.
Purroi
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), enlairat a la dreta del barranc del Molí. L'església parroquial es dedica a Sant Just i Sant Pastor. El lloc (la roca de Puig-roig) fou conquerit al 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell amb Pilzà.
Quatrecorts
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), aturonat a 626 m, al S del terme, en un contrafort occidental del Montvalls. La seva església parroquial depengué, com la de Peralta, del bisbat d'Urgell. La seva població era de 5 h [2006].
Queixigar
Poble i cap del municipi de Monesma i Queixigar, Ribagorça. És aturonat, a la divisòria d'aigües del barranc de Fornó i el riu de Queixigar. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Formà municipi independent fins el 1970.
Ràfels
Informació de Ràfels [Ráfales (castellà)]. Ràfels és un despoblat del municipi d'Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l'esquerra del Cinca, a la Llitera, al Sud del poble.
Ràfels - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, estès a l'esquerra del Tastavins (límit sud-oriental del terme), a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop (altituds màximes, 968 i 961 m al puig de Llobatera). El sector forestal.
Ràfels - Viquipèdia
Ràfels és una vila i municipi del Matarranya declarada conjunt històric artístic. La principal font econòmica és l'agricultura, tenint l'olivera i l'ametller com a exemples més importants. El poble resplendeix a l'estiu, gràcies a les segones residències.
Rallui
Informació de Rallui. Rallui és un poble (30 h [1960]; 1300 m alt) del municipi de Beranui (Baixa Ribagorça), situat en un coster, al vessant meridional del coll de Planatossal. La seva església parroquial depenia de l'antic monestir d'Ovarra.
Ramastué
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Ramastué. Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Santa Margarida. La seva església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. Població: 14 h [2006].
Rocafort de Llitera
Enclavament (7,29 km2) del municipi de Sant Esteve de Llitera (Llitera), entre el Campell, Peralta i Calassanç, i Tamarit de Llitera. L’Església de Sant Miquel depenia de la de Pelegrinyó. Al terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia.
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena. Està situat a 907 d'altitud en un turó a la dreta del riu Isàvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. El 1991 tenia una població de 52 habitants.
Sabors i olors del Matarranya
Un bloc per descobrir tot l'entorn del Matarranya, webs dels pobles, informació de festes, esdeveniments i fires, naturalesa, receptes, vídeos, fotografies, enllaços, i una mica del Forn Ilerda de Queretes, Aragó. Traductor automàtic.
Saidí - Enciclopèdia.cat
Municipi del Baix Cinca, al NW de la comarca, en contacte amb la Llitera, a l'esquerra del Cinca, a l'indret de la confluència amb l'Alcanadre. El sector d'horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, s’ha ampliat modernament pel canal de Saidí.
Sant Esteve de Llitera - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, estès a la dreta de la Sosa, al límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m), que marca la separació entre la baixa i l'alta Llitera, i regat per les aigües del canal d'Aragó i Catalunya.
Sant Esteve de Llitera - Viquipèdia
Sant Esteve de Llitera és una vila i municipi aragonès de la comarca de la Llitera. En els documents antics apareix citat com "Sancti Stephanus" que, per evolució fonètica en època tardorromana, va donar origen a la veu "santistebe de llitére".
Sant Esteve del Mall
Despoblat del municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu. Es troba al cim d'un serrat que separa les valls de l'Isàvena de la serra del Cis.
Sant Feliu de Veri
Poble (1 415 m) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que comprèn, a més, els pobles de la Múria, Buielgues, Dos, Veri, Sant Martí d'Estet i Gavàs).
Sant Llorenç
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Sant Llorenç. Sant Llorenç és un llogaret (2 h [1981]) del municipi de Castigaleu (Baixa Ribagorça), al S del terme, al límit amb el de Lluçars, vora l'Almúnia de Sant Llorenç. Població: 1 h [2006].
Sant Martí d'Estet
Informació de Sant Martí d'Estet (Sant Martí de Veri). Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de Sant Feliu, a la dreta del riu de Garàs, aigua avall de Veri. La seva església parroquial és dedicada a sant Martí. Població: 13 h [1996].
Sant Miquel
San Miguel (castellà). És un llogaret (160 h agl [1970]) del municipi de Bellver de Cinca (al sector de la Llitera actualment aragonès), a l'E del terme, vora el límit amb el de Vilanova d'Alpicat (Segrià). Població: 30 h [2009].
Sant Orenç
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), al pla que domina la vall d'Aulet. És presidit per l'església parroquial de Sant Orenç. El lloc és esmentat ja el 1249. Formà municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia el sector baix de la vall.
Sant Quiles
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Sant Quiles. Sant Quiles és un antiga quadra del municipi de Santa Liestra , al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça, a la vall de l'Éssera.
Sant Valeri
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Sant Valeri. Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l'E del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l'Isàvena. La seva població era de11 habitants [any 1960].
Santa Liestra - Enciclopèdia.cat
Poble, cap de municipi de Santa Liestra i Sant Quiles (en castellà, Santa Liestra y San Quílez), a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, entre Campo i Graus. La seba població era de 108 habitants [any 2009].
Santa Llestra i Sant Quilis - Viquipèdia
Santa Llestra i Sant Quilis, també anomenat senzillament Santa Llestra, és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça. Referències i vegeu també. Referències: Padró municipal (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística.
Sanui i Alins - Enciclopèdia.cat
[Azanuy-Alins (castellà), Sanui]. Municipi de la Llitera, al qual s'uní el 1969 el d'Alins de Llitera (i que prengué el nom de Sanui i Alins), al límit septentrional de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui.
Sanui i Alins - Viquipèdia
Sanui i Alins (en castellà i oficialment, Azanuy-Alins) és una vila i municipi de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Llitera. El cap de municipi és Sanui. La fusió d'Alins de Llitera amb Sanui es va fer el 1968.
Saünc - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la vall aragonesa de Gistau, a la vall de Benasc, aigua amunt de l'estret de Saünc. L'església parroquial de Sant Joan Baptista. El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient.
Saünc - Viquipèdia
Saünc és un poble de la vall de Benasc, cap del municipi del seu nom, al qual pertanyen els pobles de Grist i Erissué. Es troba junt al barranc de Llisat. Té un nucli urbà típic de les poblacions pirinenques, amb una església d'origen romànic.
Saünc / Sahún
Informació de Descobreix Catalunya del municipi de Saünc, Capital del municipi de Saünc, situat a una altitud sobre el nivell del mar de 1.135 metres i amb una extensió de 73,0 km². Compta amb una població de 118 habitants.
Secastella - Enciclopèdia.cat
Informació de Secastella (Secastilla castellà), municipi de la província d'Osca, Aragó, de l'antic comtat de Ribagorça, estès a l'esquerra del Cinca, al seu límit occidental. La seva població era de 141 habitants [2009].
Secastella - Viquipèdia
Secastella és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça. Predomini lingüístic de l’aragonès. Població (2010): 150 habitants. Nuclis de població: Secastilla, Aldea de Puy de Cinca, Bolturina (destruit), Torreciudad, Puy de Cinca i Ubiergo.
Seira
Seira és un municipi de la província d'Osca situat al sud de la serra de Gia, al costat del riu Éssera, al seu curs alt, a 815 m. sobre el nivell del mar. Té una població d'uns 179 habitants (2004). Fa un segle (1900), tenia 271 habitants.
Seira - Enciclopèdia.cat
Informació de l’Enciclopèdia.cat d’aquest municipi de la província d'Osca, Aragó, a la vall de l'Éssera, aigua avall del congost de Ventamillo, de la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. Població de 165 habitants [any 2009].
Senç
Poble d'Osca, Aragó, que depèn de Foradada de Toscar, a 925 m., a la dreta del barranc de Viu, prop de la confluència amb l'Éssera, aigua amunt de Campo, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. Població: 24 h [2009].
Senyiu
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Senyiu. Senyiu és un poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a l'W del terme, a l'interfluvi de la Valira de Castanesa i l'Isàvena. La seva població era de 19 habitants a l’any 2006.
Serradui
Serradui (poble del municipi d'Isàvena de la Baixa Ribagorça) província d'Osca. La capital del municipi va ser el nucli del Pont de Serradui a la vora del riu, al sud-oest de l'antiga parròquia de Sant Martí (912 m), que pertanyia al capítol de Roda.
Sessué - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, en el seu sector més baix. El terme, molt reduït, s'allarga a l'esquerra de l'Éssera, enfront del terme de Vilanova d'Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri. Població: 125 h [2006].
Sessué - Viquipèdia
Sessué és un municipi de la Franja de Ponent, a la provincia d’Osca i la comunitat autònoma d’Aragó. Situat al cor dels Pirineus a 133 km de la capital en direcció nort-est. Pertany al partido judicial de Boltaña i a la comarca de La Ribagorça.
Sirès - Enciclopèdia.cat
Poble del municipi de Bonansa (Ribagorça), a l'esquerra del barranc de Sirès, afluent de la Noguera Ribagorçana. De l’església parroquial (Sant Cristòfol) depenia Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la M. de Déu de la Mola i de St Bartomeu.
Sirès - Viquipèdia
Sirès (sovint escrit Cirés) és un poble del terme municipal de Bonansa, pertanyent a l'Alta Ribagorça occidental, d'administració aragonesa des de mitjan segle XIX (província d'Osca). Està situat a l'esquerra del barranc de Sirès.
Siscar
Poble (591 m) del municipi de Benavarri (Ribagorça), dins l'antic terme de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l'E del municipi. L'església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers.
Soliva
Poble (68 h agl [1970]) del municipi d'Areny de Noguera (Ribagorça), al SW de la vila, a l'esquerra del torrent de Tresserra. La seva església (el Remei), que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig quilòmetre al N i més amunt del nucli.
Soliveta
Informació de Soliveta. És un llogaret (22 h agl [1960]; 739 m) del municipi de Monesma i Queixigar (Baixa Ribagorça), a l'est del terme, a l'esquerra del torrent de Sant Joan. L'església de Sant Pere depèn de la parròquia de Monesma.
Sopeira - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a l'inici de la Terreta, al qual fou agregat el 1970 el de Sant Orenç. El poble (92 h [1991]; 704 m alt) és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d'Alaó que dominà el terme.
Sopeira - Viquipèdia
Sopeira és un municipi catalanoparlant de l'Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l'Alta Ribagorça. Des del 1970 comprèn l'antic terme independent de Sant Orenç.
Sorita de Llitera
Sorita de Llitera és un poble del municipi de Baells (comarca de la Llitera), al nord del seu terme, al vessant de la serra de Sant Quiles. Hi destaca la seva església parroquial està dedicada a Sant Pere.
Sos
Poble del municipi de Sessué (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l'Éssera. De l’Església Parroquial de Sant Andreu depèn la capella de Santa Llúcia. Al s XIX era el cap del municipi de Sos i Sessué.
Suerri
És una lloc deshabitat, pertanyent al municipi d'Areny de Noguera, a la Ribagorça. El poble es troba a la capçalera del barranc de Sant Romà, a 810 metres d'altitud. L'edifici més destacat és l'esglèsia romànica de Santa Llúcia de nau amb absis.
Tamarit de Llitera - Enciclopèdia.cat
Municipi cap de comarca de la Llitera, entre l'alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m), format per capes oligocèniques de la Depressió de l'Ebre.
Tamarit de Llitera - Viquipèdia
Municipi, capital de la comarca de la Llitera. Localització de Tamarit de Llitera respecte la comarca de la Llitera respecte la Franja de Ponent. La capital històrica-cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Tolba - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la vall del riu de Queixigar, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al qual fou agregat el 1969 el de Lluçars. Fou seu visigòtica d'Hictosa.
Tolba - Viquipèdia
Tolba és una vila i Municipi de la Baixa Ribagorça d'administració aragonesa. El municipi es composa de diverses pedanies: Lluçars, Segarres Baixes, L'Almúnia de Sant Llorenç. Predomini lingüístic del català. Referències.
Tor-la-ribera - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l'Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l'Isàvena (820 m alt).
Tor-la-ribera - Viquipèdia
Tor-la-ribera (Torre la Ribera en castrllà i oficialment ) es un municipi de la Franja de Ponents, a la província d’Osca i a la comunitat autònoma d’Aragó. Pertany al partit judicial de Barbastre. Alcalde (2011): José Franch Aventín (PSOE-Aragó).
Torralba
Torralba és un despoblat del municipi de Torrent de Cinca (comarca del Baix Cinca), al S del poble, a la dreta del Cinca, vora la seva confluència amb el Segre. Hi ha vestigis de poblament des d'època romana.
Torrebaró
Torrebaró [la Torre de Baró]. És un poble (833 m alt) del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), al vessant oriental de la serra de l'Almúnia. La seva església és dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors. Població: 5 h [2006].
Torrebetria
Torrebetria és un antic lloc del municipi de Torrent de Cinca (comarca del Baix Cinca), al Sud del terme, situat al límit amb terme de Mequinensa.
Torredarques - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al SW de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d'Aragó), constituït pel Montnegrell (943 m alt), el prat d'Aragó (877 m alt) i la Cogulla (1 153 metres d’altitud).
Torredarques - Ilercavònia
Torredarques (Torre de Arcas, en castellà) és una vila i municipi del Matarranya. Té 34,4 quilòmetres quadrats i 106 habitants. Llocs d'interès: Església parroquial, s. XVIII, pont medieval, ermita de San Bernardo i Museu; Exposició Forn de pa.
Torredarques - Viquipèdia
Torredarques és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol (Aragó). La seva població (any 2010) era de 96 habitants. Superfície: 34,3 km². Densitat: 2,8 hab/km². El municipi té el predomini lingüístic del català.
Torregrossa
Torregrossa és un caseria del municipi d'Esplucs, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, a l'esquerra del Cinca. La seba població era de 2.255 habitants [2009].
Torrelabat
Torrelabat, Torrelabad en castellà. Poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, a l'E del terme, a la dreta de l'Isàvena, al límit amb el municipi català de Llaguarres. Població: 17 h [2009].
Torrent de Cinca - Enciclopèdia.cat
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l'extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre. Els conreus ocupen (1989) una superfície total de 2 629 ha, el 74% de secà.
Torrent de Cinca - Viquipèdia
Torrent de Cinca és un municipi aragonès del Baix Cinca. La seva població es de 1.002 habitants en una superfície de 56,77 km² i una densitat de 17,65 hab/km². Referències i coordenades de situació. Predomini lingüístic del català.
Torrente de Cinca - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Torrent de Cinca en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. Castell àrab i l'ermita monestir de Sant Salvador.
Torres de Jusseu
(En castellà Torres de Juseu) és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana, nascut el 1969 (Decret 1162/69) de la fusió de Torres del Bisbe (que n'era la capital) i Jusseu. S'incorporà a Graus el 1974 (Decret 3375/74, de 28 de novembre).
Torres del Bisbe - Enciclopèdia.cat
Poble de l'antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), annexat al municipi de Graus. Situat a la dreta del barranc de la Ribera. Església parroquial de Santa Maria. El lloc pertangué a la jurisdicció del monestir de Sant Victorià d'Assan.
Torres del Bisbe - Viquipèdia
Poble del municipi de Graus. Va tenir ajuntament propi fins l'any 1974. La seva llengua és de transició entre l'aragonès de Graus i el català de Benavarri; els seus habitants l'anomenen "xapurriau" i s'ha anat perdent des que es va perdre l'escola.
Torres del Bisbe i Jusseu
Antic municipi de la Ribagorça, constituït el 1969 per l'annexió dels termes de Torres del Bisbe i de Jusseu, i que el 1974 fou agregat al municipi aragonès de Graus. El nom oficial és Torres de Jusseu.
Torroella de Ribagorça
Antic poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, al límit amb els termes catalans de Merli i de Güel (Ribagorça). Fins al 1969 formà un municipi amb Erdau, Bafalui, Aguilar de Ribagorça i Avenoses.
Ubiergo
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Ubiergo (Franja). Ubiergo és un poble del municipi de Secastella, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. La seva població era de 17 habitants [any 2009].
Una passejada medieval per Vall-de-roures
Text de l’Oficina de Turisme de Vall-de-roures. Amb 1.950 habitants, pertany a Terol, sent la capital administrativa de la comarca del Matarranya que pren el nom del riu que la travessa i que discorre al seu pas per la vila. Castell medieval.
Una Passejada per Nonasp
Text: Associació Amics de Nonasp. Castell en una terrassa rocosa del penya-segat sobre la confluència dels rius Matarranya i Algars. Carreró del casc urbà, l’Església de San Bartolomé, El riu Matarranya al seu pas per Nonasp, El nucli urbà, …
Urmella
Poble (1 250 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de Benasc. És situat a la dreta del torrent d'Urmella, afluent, per l'esquerra, de l'Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d'Urmella (2 535 m).
Vacamorta
Poble (921 m) del municipi de la Pobla de Roda (Baixa Ribagorça), des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar. És en un petit contrafort de la serra de Galirons, al vessant de l'esquerra de la vall de la riera de Vacamorta.
Vall de Benasc
La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, bal de Benás en aragonès, ball de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera.
Vallabriga
Poble (1160 m) del municipi de Beranui (Ribagorça), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d'Ovarra), dominant la vall d'Isàvena, damunt l'antic monestir d'Ovarra. Població: 3 h [2006].
Vallbona
Despoblat del municipi de Favara de Matarranya (Matarranya), al S del terme, a la dreta del riu d'Algars. Al s XIV formava part del Principat de Catalunya, a diferència de la resta del municipi, que es trobava sota jurisdicció aragonesa.
Valldellou - Crits des de la figuera
La meva primera visita a Valldellou seria trenta anys després. Jo en tenia uns vuit. No sabia què era Aragó ni què era la Franja. Però va ser com anar a Valls, tothom parlava català. Tothom excepte la família que regentava el servei del telèfon.
Valldellou - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera, a la dreta de la Noguera Ribagorçana; comprèn la vall baixa del barranc del Molí del Pubill, que entra pel congost de Camporrells (entre les serres del Volterol i de la Volteria), afluent a la Noguera.
Valldellou - Viquipèdia
Baldellou (Valldellou, en català) és un municipi i població d’Espanya, pertinent a la comarca de la Llitera, a l’est de la província d’Osca, comunitat autònoma d’Aragó, a 114 km d’Osca. Té un àrea de 30,42 km² i una población de 116 habitants.
Vall-de-roures - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d'aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d'Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l'esquerra la Caixa de Vall-de-roures i d'en Querol.
Vall-de-roures - Viquipèdia
Vall-de-roures és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol.. Vall-de-roures és un municipi del Matarranya. 2.083 habitants i de 124 km² de superfície.
Valljunquera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Matarranya, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó. El terme s'estén des de la serra de Lliri (689 m alt), al S, termenal amb el municipi de Fórnols de Matarranya, fins a la vall de Massalió.
Valljunquera - Ilercavònia
Valljunquera (Valjunquera, en castellà) és un municipi del Matarranya al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó. Al seu terme es trobe el poble abandonat del Mas del Llaurador. Té 41,8 quilòmetres quadrats de superfície i 417 habitants.
Valljunquera - Viquipèdia
Valljunquera és un municipi del Matarranya al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó. Geografia, economia, arqueologia, història, personatges il·lustres, festes i esdeveniments culturals i enllaços.
Vall-llonga
Valonga (castellà). Vall-llonga és un llogaret del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de la Llitera. Pertangué a la comanda hospitalera de Calavera. Població: 19 h [2009].
Vallobar - Enciclopèdia.cat
Poble i municipi d'Aragó, a la província d'Osca. Situat a la dreta del Cinca, a la confluència amb l'Alcanadre, al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca. La comanda de Vallobar, pertanyent als templers, fou atorgada el 1317 als hospitalers.
Vallobar - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Ballobar en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. El pont romànic sobre l'Alcanadre desafia l'espectacular formació d'argiles…
Vallobar - Viquipèdia
Vallobar (en castellà, Ballobar) és un municipi aragonès del Baix Cinca, a la província d’Osca, situat al marge dret del riu Alcanadre. Dista de 93 km. de la seva capital. Referències i coordenades de situació. Predomini lingüístic del castellà.
Velilla de Cinca - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Velilla de Cinca en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. Un molí medieval marca el ritme de l'aigua amb les pales de la roda.
Vensilló - Viquipèdia
Vensilló (Vencillón en castellà) és un municipi de la Llitera, a la província d'Osca. Pertany a la comarca de la Llitera, a l’est de la província d’Osca, comunitat autònoma d’Aragó, a 97,3 km d’Osca. Té una àrea de 10,37 km². Codi postal 22549.
Vensilló de Llitera
Vensilló de Llitera és un despoblat del municipi d'Esplucs, al Sud del terme, a la zona de la Llitera actualment aragonesa, al límit amb la comarca catalana del Segrià (municipi d’Alpicat).
Ventafarines
Ventafarines és una caseria del municipi de Tamarit de Llitera, al S del terme, al límit amb els termes del Torricó (Llitera), de Lleida i d'Almacelles (Segrià). La seva població és de 200 habitants [1960].
Viacamp
Poble i cap del municipi de Viacamp i Lliterà, Ribagorça (860 m alt). És situat en una elevació a la capçalera del barranc de Viacamp, afluent del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba. L'església parroquial és dedicada a St Esteve.
Viacamp i Lliterà - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, al qual fou annexat el 1962 el de Fet. El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana (límit oriental); el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d'Estall. Població: 25 h [2006].
Viacamp i Lliterà - Viquipèdia
Viacamp i Lliterà és un municipi de la comarca de la Ribagorça i forma part de la província d'Osca, a la comunitat autònoma d'Aragó. És a la Franja d'Aragó, i s'hi parla el català. El municipi agrupa a deu nuclis de població. Llocs d'interès.
Vilacarle
Poble (970 m) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al S del terme, a la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s'uneix a l'Isàvena davant Biesques d'Ovara. Fou cap del municipi (el qual es deia Vilacarle i Santanulla) al s XIX.
Vilalba
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Bunyol. Bunyol és un despoblat del municipi de Nonasp, desaparegut ja al segle XVIII a la comarca catalanoparlant del Matarranya, a la Franja de Ponent (Aragó).
Vilanova d'Almassà
Poble del municipi de Maella (Matarranya), al N de la vila, a l'esquerra del Matarranya, sorgit vora l'antic monestir de Santa Susanna (des del 1796, de la Trapa), que passà a mans d'un particular de Casp amb la desamortització posterior al 1835.
Vilanova d'Éssera - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, a la dreta de l'Éssera, entre l'estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos. El terme comprèn el vessant de la serra de Gia, i l'estreta plana de la vora del riu. Matollar, prades i terres improductives.
Vilanova d'Éssera - Viquipèdia
Vilanova és un municipi de la província d'Osca, a la comunitat autònoma d'Aragó, Espanya. Pertany a la comarca de la Ribagorça. Està ubicat a la ribera del riu Éssera, a la vessant occidental de la Vall de Benasc als peus de la serra de Chia.
Vilanova d'Éssera / Vilanova
Informació de Descobreix Catalunya del municipi de Vilanova d'Éssera. Capital del municipi de Vilanova d'Éssera, situat a una altitud sobre el nivell del mar de 966 metres i amb una extensió de 7,0 km². Compta amb una població de 156 habitants.
Vilarrué
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vilarrué. Vilarrué és un poble (1534 m alt) del municipi de les Paüls (Ribagorça), al límit de la zona habitada de la vall de les Paüls. La seva població era 33 habitants [any 2006].
Vilella de Cinca - Enciclopèdia.cat
Municipi del Baix Cinca, al límit amb la ribera aragonesa del Cinca, estès a la dreta del riu, des de l'aresta de l'altiplà dels Monegres (plans de Buriat) fins al curs del riu. El terme comprèn tres zones: la més occidental, la més oriental i la nova.
Vilella de Cinca - Viquipèdia
Vilella de Cinca (oficial i en castellà, Velilla de Cinca i en aragonès, Belilla d'a Zinca) és un municipi aragonès del Baix Cinca. El poble va patir una disminució de l'11% de la població en la darrera dècada (dels 499 hab. del 1996 als 441 del 2005).
Visalibons
Poble del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al SE del massís del Turbó. La seva església (Santa Maria) és annexa de la de Vilacarle, municipi del qual depengué al s XIX. Prop seu hi ha, aturonada a 1 163 m alt, l'ermita de Sant Sadurní.
Viu
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Viu. Viu és un poble (63 h agl [1970]) del municipi de Foradada de Toscar, a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. La seba població era de 30 habitants [any 2009].
Vivers
Vivers és un despoblat del municipi del Campell (comarca de la Llitera). Vivers antigament pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris.
Xalamera - Enciclopèdia.cat
Poble i municipi d'Osca, Aragó, a la ribera del Cinca. El castell de Xalamera, concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera, la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d'Amposta.
Xalamera - Viquipèdia
Xalamera (en castellà, Chalamera) és un municipi aragonès del Baix Cinca. Durant l'edat mitjana fou una comanda hospitalera lligada a la Castellania d'Amposta. Referències i coordenades de situació. Predomini lingüístic del castellà.
Zaidín - Turisme Baix Cinca
Informació del portal comarcal d’informació turística de la comarca del Baix Cinca. Saidí en xifres, monuments, festes, lleure, cellers i a on menjar i allotjar-se. La vila no oblida -i conserva viva- la petjada musulmana en el traçat.

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT