HERALDICATOPONIMIA


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
CerCAT Índex d'Internet


WEBS relacionades amb el tema
Amics de la bandera de Sant Jordi
Sant Jordi patró de Catalunya, símbol de la llibertat d'un poble, és també una història verídica, una llegenda esdevinguda veritat, és art, és una part de la història d'una nació d'un poble: Catalunya i els Països Catalans. Figura de Sant Jordi.
Andorra Etimologie
Andorra al portal d'etimologia. Conté milers de paraules, històries, informació sobre el desenvolupament de la llengua i els idiomes. Els enllaços a les pàgines que s'ocupen de qüestions etimològiques i les referències als llibres que s'en encarreguen.
Armand de Fluvià i Escorsa
Nascut a Barcelona, el 1931, fill d'Armand de Fluvià i Vendrell, músic i de Maria Escorsa i Benages, nét de l'escriptor Pius de Fluvià. Membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ha escrit llibres d’homosexualitat, genealogia i heràldica.
Astrologik
Empresa de Sant Martí dedicada a l'Astrologia. Informes personalitzats, buscador de cognoms per nacionalitats gratis. La pàgina no és en català, però es manté per tenir un cercador de cognoms catalans.
Banc Valencià de Genealogia i Heràldica
Banc de dades. Les armes heràldiques que se contenen en el present web són el resultat d'una investigació exhaustiva de camp per a la lectura d'una tesis doctoral sobre l'heràldica gentilicia valenciana de l'Edat Mitja i primera meitat del segle XVI.
Bandera d’Olius
Significació d’aquesta bandera. El castell d'Olius (el Solsonès), dels comte d'Urgell, és representat pel pal central escacat de negre i groc. El muntant i la flor de lis representa la Mare de Déu, patrona del municipi d’Olius.
Castellví de Rosanes
Els senyors de l'antiga baronia de Castellví de Rosanes i Les masies de Castellví de Rosanes. Algunes dades de Castellví de Rosanes: Extensió de 16 km Població: 933 h [1996] Municipi del Baix Llobregat, al sector més septentrional ...
Catalans i Aragonesos - Recomptant cognoms de topònims catalans i aragonesos entre valencians
Recomptant cognoms de topònims catalans i aragonesos entre valencians. Mapa dels cognoms de topònims catalans entre valencians i dels cognoms de topònims aragonesos entre valencians i informacions. Des de la Ciutat de València.
Cercle Català d’Estudis Heràldics i Nobiliaris
El Cercle Català d’Estudis Heràldics i Nobiliaris, entitat cultural. Vetlla per la recuperació, manteniment i l’extensió de l’heràldica i lluita contra qui s’oposi a la llibertat de la nació catalana. Etimologicament, l'heràldica la ciència dels Heralds.
Cercle Català d'Estudis Heràldics i Nobiliaris
Nascuda amb la fita de treballar per la heràldica com a ciència que, fent servir els simbols, anomenats representacions, subdividits en peces i figures, serveix per a composar, interpretar i diferenciar les armes de cada nissaga.
Cognoms amb Heràldica
Escut simple d'un cognom i escut familiar, juntament amb un estudi sobre els seus origens, significat, evolució, història, genealogia... Escut doble de dos cognoms, a punt per enmarcar.
Comptat de Palamós Baronia De Calonge
Historia i heràldica del Comptat de Palamós, de la Baronia De Calonge i d'altres viles de la comarca del Baix Empordà. Després del domini visigòtic i del pas dels sarraïns, l'any 785 els francs prengueren la ciutat de Girona ...
Els noms de municipis de la Catalunya del Nord
Toponímia de la Catalunya Nord. Una enquesta regional del 1993 revela que el 63% de la població entén el català i que el 40% el sap parlar, és a dir respectivament 220.000 i 180.000 persones dels gairebé 400.000 habitants.
Els Topònims Aràbigo-Catalans del Baix Segura
Malgrat l’actual monolingüísme castellà, la primera llegua romànica que es va parlar al Baix Segura va ser, sense dubte, el català i la desaparició d’aquesta és deguda a la progressiva immigració murciana. Maria Jesús Rubiera Mata.
Enciclopèdia de Cognoms Catalans
Llista de cognoms investigats per l'Heràldica Catalana. Informació sobre l'origen, significat, història, armes i escut, genealogia, personatges, estadístiques....(4.276 cognoms ) Presents a Catalunya, País Valencià i Balears.
Escut de Granyena de les Garrigues
El municipi de Granyena de les Garrigues disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el següent blasonament: Escut caironat: d’or, un magraner de sinople fruitat de gules. Per timbre, una corona de poble.
Escut de Santa Maria d'Oló - Viquipèdia
De Viquipèdia. Escut oficial de Santa Maria d'Oló ampliable. Escut caironat: d'argent, una rosa de gules botonada d'or, barbada, tijada i fullada de sinople. Per timbre una corona mural de poble. Va ser aprovat el 13 de desembre de 1991.
Escuts i banderes del Tarragonès
Conjunt d’escuts i banderes d’aquesta comarca, oficialitzats per la Generalitat des del 1981 per la Conselleria de Governació. El Tarragonès és una de les tres comarques en què es va dividir el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Escuts i banderes oficials de Catalunya
Escuts i banderes oficials de tot el Principat de Catalunya. Les seves comarques, les diputacions o vegueries, les seves entitats municipals descentralitzades, etc. Inclou diverses informacions: Glossari, legislació, bibliografia, enllaços, crèdits, …
Escuts i banderes oficials de Catalunya
En aquesta pàgina web hi trobareu informació sobre els escuts i les banderes oficials dels ens locals de Catalunya. Hi ha tant informació escrita com visual. Actualment està en construcció i es va actualitzant periòdicament.
Estudi toponímic de Beniarjó
Dins els estudis de toponímia de la conca de la Safor, d'Abelardo Herrero Alonso. En l'any 1244 Jaume I concedeix a Ramón Castellano. En 1249 es repeteix un altra donació en favor del propi Ramón (o Raimundo).
Etimologia de Guadassuar
Les interpretacions sobre el nom de Guadassuar s'han fet, totes elles reconeixent el seu origen àrab. Segons els arabistes, la solució definitiva només es tindrà quan es trobe escrit en àrab en algun document el nom de Guadassuar, …
Família Grau
El cognom Grau procedeix del nom germànic Gairoald, que vol dir govern de la llança, que va donar el nom de Guerau o Grau, segons assenyala Francesc de Borja Moll en la seva obra "Els llinatges de Catalunya".
Gabinet d’Onomàstica - UIB
El Gabinet d'Onomàstica (Toponímia i Antroponímia). Creat per la Universitat de les Illes Balears com a servei i suport per a la docència, la recerca i el desenvolupament en el camp de l'onomàstica i de les tecnologies associades a la UIB.
Gloriosa Ensenya d'Oriol
La Gloriosa ensenya d'Oriol, bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes més antigues d'Espanya, fins i tot més antiga que l'ensenya de València. Té privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú.
Heraldica Formentera
Heraldica Formentera és una pàgina amb informació sobre els llinatges de l’Illa de Formentera. Creació i manteniment a càrrec de Sebastià Ferragut Mayans. Inclou: Llinatges, procedències, any, +1960, fotos antigues, bibliografia i agraïments.
Heràldica Republicana a l’Arxiu Municipal d’Alfara del Patriarca
L’arxiu municipal d’Alfara custodia documentació diversa redactada durant la II República (1931-1939). L’heràldica és la ciència que estudia els escuts d’armes. També s’anomena ciència del blasó o armoria.
Heraldicat
El portal de l'Heràldica Nord Catalana. Hem posat en línia una versió més clara (i que funciona!). No dubteu a deixar-me un missatge, una remarca, un vincle mort...al nostre correu electrònic. Escuts de cadascun dels municipis de la Catalunya Nord.
Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer)
Institució amb una clara vocació d’investigar, estudiar, difondre i assessorar en genealogia, heràldica, nobiliària, vexil·lologia, insigniària, i disciplines que integren l’emblemàtica general. Abasta tots els àmbits, emblemes i símbols. Disciplines.
Institut d'Estudis Nobiliaris Catalans - IENC
L'IENC és una secció de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, amb seu a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La finalitat és ressaltar la importància de la noblesa catalana com un dels eixos constitutius de la nostra personalitat nacional.
Las comunas de Pirenèus Orientals
Toponimia occitana e senhalizacion en occitan. Los noms occitans de las comunas d'aqueste departament son basats sus la prononciacion local. mencionada per H. Guiter dins l’Atlas Linguistique del Pyrénées Orientales, CNRS, 1966.
L'Auca de l’Arbre
Llibre que recull de 16 poemes cadascun acompanyat del seu dibuix al carbonet del mateix autor, el poeta nord-català Joan Pere Sunyer. Tot i que la majoria de la gent conegui el sentit del seu cognom, llastimosament molta l'ignora.
Malalts de Toponímia
Toponímia de sel Illes Balears. Els accidents geogràfics prenen vida quan hom en coneix el nom. Cales, camins, camps, cimss colls, coves, esculls, fonts, forats, mar, pas, possessions, puntes, torrents i torres. El Coll den Botilla, el Pas de la Vaca, …
Marquès de Benavent - Viquipèdia
Títol nobiliari concedit el 1703 per Felip V a Martí de Sabater i d'Agullana, senyor de Benavent. Després de la mort del 6è marquès de Benavent (1888), el fill, Alexandre de Riquer i Ynglada, renuncià a favor de Lluís de Sentmenat.
Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears
Versió en línia del llibre Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears (Palma, UIB, 2001). Gabinet d'Onomàstica de l’UIB i el director de Gabinet i del Servei Lingüístic. Tota la toponímia corresponent als nuclis de població.
Nomenclàtor dels carrers de Barcelona
Nomenclàtor dels carrers de la Ciutat de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona. Inclou l’història dels noms dels carrers de Barcelona. Com es decideixen els noms dels carrers? El diccionari virtual, crèdits, cerca, i bústia de suggeriments.
Notes de l'exili
Bloc de Vicent Sanchis sobre geografia, història, toponímia, etnografia i narrativa, sobretot de Rafelguaraf (amb el Tossalet, Berfull, el Riurau i el Realenc) i de la subcomarca de Castelló i les Ènoves, la Ribera del Xúquer, la Costera i la Valldigna.
Onomàstica Aragonesa al Diccionari Català-Valencià-Balear
En el transcurs d’un buidatge de lèxic presentat com a propi de diverses poblacions aragoneses de parla catalana, contingut en els deu volums del Diccionari Català-Valencià-Balear. Topònims i antropònims provinents de poblacions de la Franja. PDF.
Onomàstica de Colomers
Treball que intenta donar una primera visió de l'onomàstica del poble, dels noms de Colomers, tant els que fan referència a partides o peces de terra com els que indiquen les diferents cases del poble i d'altres indrets. La recollida de noms de tota mena.
Origens Familiars del Senescal de Barcelona
Els Origens Familiars del Senescal de Barcelona. Escrit i copiat del llibre "Paratge" de la fundació S.C.G.H.S.V. la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, fet per Esteve Canyameres.
Prénoms catalans
Llista dels noms del santoral català i la seva equivalència en francès. Abelard, Abraham, Adam, Adela, Adelaida, Adelina, Adolf, Adrià, Àgata, Agnès, Agustí, Albert, Aleix, Alfons, Alfred, Alícia, Àlvar, Amadeu, Amat, Amèlia, Andrea, Andreu, …
Puigpunyent - Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears
Nomenclàtor de Puigpunyent. Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia: les Barreres, Na Beltrana, el Planet, Son Bru de Baix, i la Vila. Nuclis tradicionals: Galilea i Son Serralta. Nuclis nous: Son Nét i Conques.
Rafelguaraf i el Realenc
Rafelguaraf és un municipi situat a uns 48 kms. de València. L'extensió del seu terme és de 16,32 Km², dintre del qual comprén els llocs d'el Tossalet, Berfull, i el Riurau. El punt més elevat és la Penya Roja a 345 m. El clima és mediterrani.
Ramon Llorens Creus
Una de les moltes pàgines personals que hi ha per internet. Aquesta pàgina no te res d'especial, no arregla el mon, no explica res d'excepcional, no és graciosa … Hem dic Ramon Llorens Creus, vaig néixer el 26 de maig de 1970 a Sant Martí de Sesgueioles.
Senyors de la baronia de Gelida, ss. X - XX
Treball de Ramon Rovira i Tobella, publicat a "Guia del Castell de Gelida". Ed. Associació dels Amics del Castell de Gelida. Arxius i Bibliografia. Colaboració del dels arxius de Protocols Notarials de Barcelona i de la Corona d'Aragó i altres.
Simbolisme i Art
Federico González va néixer à Buenos Aires, Argentina, el 1933. Ha viscut molts anys a Barcelona, Espanya, on va fundar en 1979 el Centre d'Estudis de Simbología de la dita ciutat. El símbol és el vehicle que ens lliga dues realitats.
Símbols - Heràldica i Vexil·lografia de les Illes Balears
Heràldica i Vexil·lografia de les Illes Balears. Qualsevol símbol mereix un respecte, però la veritat històrica ha de merèixer encara més respecte. Amb aquests principis Gabriel Bibiloni ha fet aquesta web sobre la simbologia de les Illes Balears.
Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·logia i Nobiliària
Societat que vetlla pel rigor històric i científic. Publicacions, directori, campanya, fòrum i links. Membre de la Federació de Genealogia i Heràldica dels Països de Parla Catalana FGHPPC que és de la International i d'Estudis Nobiliaris Catalans.
Societat d'Onomàstica
Societat fundada l'any 1980 pel Dr Enric Moreu-Rey amb professors universitaris i estudiosos locals, especialment del Camp de Tarragona. Té personalitat jurídica pròpia i s’inscriu l'octubre de 1980 al Registre Provincial d'Associacions de Barcelona.
Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica
La SVGH és una entitat que té per objecte l'estudi rigorós i la promoció de la genealogia i l'heràldica, la història familiar al País Valencià. Pep Mir presenta el llibre 'L'Alqueria dels Moros de Benicalap'. Versió en valencià no operativa.
Tagzania - Etiquetant el Món
Uneix etiquetes amb llocs. Quan afegixes un lloc, pots etiquetar-lo amb paraules clau. Guarda els teus propis mapes i els nous territoris compartits entre usuaris. Busca noms en català i, molt probablement, sortiran en els resultats.
Tagzania - Vilanova del Camí
Pàgina d’aquest servei internacional, que uneix etiquetes amb llocs. Etiquetes més properes enxarxa sant sadurni montcau jacint gelida funicular fonts ... Usuaris més propers pguerrer kuitos enxarxa jrojo ...
Toponímia
Blog de la secció de Toponimia de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP). En la propera reunió amb la Junta es faran gestions per obtenir un ajut econòmic que permeti el seguiment de la base de dades toponímica del Penedès. Actes de reunions.
Toponimia d’Albuixech
Ja en un document de 1237 trobem el mot Alburxech, i en 1238 hi trobem la referència "alqueria de Alborxech". Pel que fa a la seua etimologia, hi ha diferents opcions possibles: Del llatí, aràbic o mossàrab.
Toponímia de Catalunya
La Comissió de Toponímia, òrgan d’assessorament, consulta i proposta en fixació oficial dels topònims de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura, disposa d’aquest web d’interès sobre toponímia catalana amb l’objectiu de difondre-la.
Toponímia de Collserola
Toponímia de Collserola (zona de La Marina). Estudi exhaustiu de la toponímia de la Marina de Collserola (Barcelona). Mapes i explicacions. Aquest treball, no hauria estat possible sense l’ajuda de moltes persones. Entre elles, en vull destacar alguns…
Toponimia de L’Horta
Web dedicada a la toponímia de la comarca valenciana de l'Horta. Entrades per ordre alfabètic que fan referència als noms dels pobles més propers a la ciutat de València, l'explicació sobre la seua etimologia i dades sobre la història i característiques.
Toponímia de l'Horta
Aquesta és una pàgina web dedicada a la toponímia de la comarca històrica de l'Horta de València. Hi podeu trobar, per ordre alfabètic, una sèrie d'entrades que fan referència als noms d'alguns dels pobles més propers a la ciutat de València.
Toponímia de Mallorca
Interessant recull toponímic amb molta toponímia de muntanya. Aquest portal s'obrí al setembre de 2007 per tal de donar entrada a la web als noms de lloc de l'illa de Mallorca, amb l'objectiu primer de contribuïr a la seva difusió i a la localització.
Toponimia de Ribagorza. Municipi de la Vall de Lierp
Informació del llibre Toponimia de Ribagorza. Recull els noms de llocs dels pobles de La Ribagorça, explicant el seu origen i motivació. Una important aportació per a la conservació del patrimonio cultural i lingüístico. Preu: 6,00 € a Serret Llibres.
Toponimia occitana e senhalizacion en occitan
Aicí trobaretz los noms occitans de las comunas per cada departament. Una pagina de fòtos permet de sègre l'avançament de la senhalizacion en occitan. Esitetz pas a m'enviar vòstras remarcas e vòstras fòtos de placas en occitan.
Topònims de Benaguasil
Recull toponímic de J. Domínguez (SALT). Poble fundat per la família musulmana al-Wazir. Els benaguasilers s'han dedicat a l'agricultura de regadiu (hui: ceba, taronja i carxofa). En l'actualitat, tèxtil, extracció d'àrids i materials de construcció.
Xarxa Castelló
Lloc de trobada permanent dels ciutadans/nes dels municipis dels Països Catalans amb el topònim comú de Castelló: Castelló de la Ribera, Castelló de la Plana, Castelló de Rugat, Castelló de Farfanya, Castelló d’Empúries, Castellonroi, ...

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT