LLEIDA


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
Pc Hardware


WEBS relacionades amb el tema
#ComparteixLleida
Estan presents a la xarxa i a Instagram especialment a la Festa Major i Dia Mundial d'Internet. les fotos penjades a la xarxa per Instagram, amb el hashtag #comparteixlleida es recullen en una pàgina web creada per l'Ajuntament de Lleida.
Abella de la Conca - Enciclopèdia.cat
El municipi d'Abella de la Conca, de 78,27 km2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l'Alt Urgell. El terme limita amb el Pont de Claverol, amb Cabó, amb Coll de Nargó, ambdós de l'Alt Urgell, i amb Isona.
Abella de la Conca - Lleida.com
Informació i dades generals d’Abella de la Conca, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Abella de la Conca - Viquipèdia
Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà. És el municipi més al nord de la Conca Dellà, que ocupa el terç sud-oriental del Pallars Jussà. Entitats de població i índex de les masies d'Abella de la Conca. Continguts.
Acadèmia General Bàsica de Suboficials
Acadèmia de l'exèrcit espanyol. És una residència militar permanent situada en el Campament Militar General Martín Alonso, situat a cavall dels termes municipals de Tremp (antic terme de Gurp de la Conca) i Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.
Adrall
Nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, l'Alt Urgell. Està situat en un pla de la ribera del Segre a 639 m d'altitud. Actualment té 217 habitants. Al poble hi mor la carreterra C-14 que enllaça amb la N-260, eix pirinenc, que porta a la Seu d'Urgell.
Adrall - Alt Urgell
Dades, història i situació. Adrall pertany a la Ribera de l'Urgellet i es troba a la cruïlla entre la N-260, que puja cap al Port del Cantó, i la C-14 (antiga C-1313) que creua la localitat. Economia basada en l'agricultura i la ramaderia bovina.
Àger - Viquipèdia
Àger (pronunciat "age") és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar.
Aguiró
Web del poble d’Aguiró, que pertany al municipi de La Torre de Capdella. És un poble amb més de 1000 anys d’història, i el més asolanat de la vall, una entrada estreta ens porta fins a la plaça principal que fa de mirador de la vall.
Aguiró al solà de Bellera, La Vall Fosca
Informació, no oficial del poble d’Aguiró, al terme municipal de La Torre de Capdella (Pallars Jussà). Imatges del poble abans, festa major, cases rurals, notícies, el temps, …Si tens material que t'agradaría que sortís a la pàgina web pots enviar-lo.
Aidí
Aidí és un poble del municipi de la Llavorsí (Pallars Sobirà). L'any 2005 comptava amb 9 habitants. Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Aidí». La darrera modificació de la pàgina es va fer el dia 24 set 2010 a les 19:41.
Aiguabella
Poble de la Vall Fosca, del municipi de la Torre de Cabdella, dins del seu terme municipal primigeni. Situat 2 km de la Torre de Cabdella, enlairat a l'esquerra del Flamisell. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del km 15,5 de la L-503.
Ainet de Besan
Ainet de Besan és una localitat del Pallars Sobirà situada al municipi d'Alins, que fou municipi independent fins 1927, quan s'agregà a Alins, junt amb Araós i Àreu. El 1958 es constituí en entitat local menor i ara és entitat municipal descentralitzada.
Ainet de Cardós
Ainet de Cardós és un poble del municipi de la Vall de Cardós de la comarca del Pallars Sobirà. Ainet de Cardós és a tres kilòmetres de Ribera de Cardós al mig de la Vall de Cardós. És a 960 m. d'altitud a la vora del riu Noguera de Cardós.
Aineto
Poble del municipi de la Lladorre (Pallars Sobirà). Està situat a 1200 m i l'any 2005 comptava amb 19 habitants. Destaca l'església romànica de Sant Romà d'Aineto, de la qual es conserven les pintures murals al Museu Diocesà d'Urgell.
Aitona
Fitxa bàsica d’aquest municipi de la comarca del Segrià. Extensió del terme municipal de 67' 22 km² i el nombre d’habitants és de 2.407 habitants. Imatge de l’Església Sant Antolí d'Aitona. Diputació de Lleida.
Aitona - Enciclopèdia.cat
Es troba a l'extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW. Limita amb Fraga, Seròs, Llardecans, Sarroca de Lleida, Torres de Segre i amb Soses.
Aitona - Viquipèdia
Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià. L'origen de la ciutat se situa en un antic castell sarraí, citat en documents de 1120. Va ser reconquistat per Ermengol VI d'Urgell en 1145. Història, símbols, cultura i economia.
Aitona.net
Web no oficial de la vila d'Aitona, a la comarca del Segrià. Dades generals del municipi, l'escut, història, arqueologia, economia, fills il·lustres d'Aitona, festes populars , entitats ciutadanes, serveis municipals i recursos web.
Ajuntament de Soriguera
Web de l'Ajuntament de Soriguera. Soriguera és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. El cap municipal és el poble de Vilamur. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort. El 1857 incorpora diversos pobles de l'entorn.
Ajuntament de Torrefarrera
Web turística de Torrefarrera, municipi de la comarca del Segrià, de l’Ajuntament. Conté les dades del seu terme municipal, llocs d’interès, festes i celebracions, serveis i tràmits ciutadans. Hosting, sovint en mal funcionament.
Alàs
És una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell. És el cap municipal i també ho era de l'antic municipi d'Alàs, que va ser municipi independent fins el 1970 quan els municipis d'Alàs i Cerc van esdevenir un sol municipi.
Alàs i Cerc - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. El terme comprèn, a més del poble d'Alàs, cap de municipi, els pobles de Torres d'Alàs, Cerc, Artedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret de Lletó i santuaris i masies esparsos arreu.
Alàs i Cerc - Lleida.com
Informació i dades generals d’Alàs i Cerc, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Alàs i Cerc - Viquipèdia
Municipi de l'Alt Urgell, creat el 1970, que es troba al llevant del pla de la Seu. El poble d'Alàs és el cap de municipi. També comprèn els pobles: Torres d'Alàs, Cerc, Artedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret de Lletó.
Albatàrrec - Turisme Segrià
Portal turístic del Consell Comarcal del Segrià, amb informació d’Albatàrrec. Cultura, turisme, esport, natura i gastronomia. Jaciments arqueològics d’Edat de Ferro, Bronze i Romana, Ibèrica i Medieval. Castell-Palau dels Espolter (s.XVI).
Albatàrrec - Viquipèdia
És un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Batarrenc, batarrenca. Superfície: 10,5 km². Població: 1.519 habitants. Densitat: 144,67 hab/km². Coordenades: 41° 34' 30? N 0° 36' 23? E.
Albatàrrec[Albatarri] - Enciclopèdia.cat
Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s'estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida. Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d'Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW.
Albesa - CRP La Noguera
Pàgina amb informació bàsica sobre l’Albesa, municipi de la comarca de la Noguera. Hi podreu trobar: Descripció, dades municipals, història, comunicacions, festes i telèfons d'interès, entre d'altres coses, ...
Albesa - Enciclopèdia.cat
La vila d'Albesa (237 m) és al peu d'un tossal on hi ha les restes del castell d'Albesa, al sector occidental del terme, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. Els darrers anys, les cases s'han bastit sobretot vora les vies de comunicació.
Albesa - Viquipèdia
Albesa és un municipi de la comarca de la Noguera. Enllaços externs. Té dues entitats de població: Albesa i Camporrells. Gentilici: Ivarset, ivarseta. Superfície: 37,6 km². Coordenades: 41° 45' 14? N 0° 39' 42? E. Altitud: 314 m.
Alcanó - Enciclopèdia.cat
Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues. Limita d'una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul. El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues.
Alcanó - lleida.biz
Informació sobre aquesta ubicada a la província de Lleida. Alcanó es un poble de la província de Lleida que compta amb una extensió de 21 km². El poble comprèn un únic nucli de població. Alguns carrers i casones recorden l’època medieval.
Alcanó - Turisme Segrià
Pàgina d’informació d’Alcanó del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura. allotjament i gastronomia. Restes arqueològiques (Edat de Bronze). Pou sarraí (s.IX) de 10 m. de profunditat, encara funciona.
Alcanó - Viquipèdia
Alcanó és un municipi de la comarca del Segrià. Alcanó era un "aduar" àrab. El poble amb preteses reminiscències mossàrabs, potser influint-t'hi el propi nom, el qual és de suposar que data d'una antiguitat del segle VII (any 718).
Alcarràs - Enciclopèdia.cat
Està situat a l'extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca. Limita amb els termes de Saidí (W) i Fraga (SW), ambdós del Baix Cinca, i amb els segrianencs de Torres de Segre, Sudanell, Lleida i Gimenells i el Pla de la Font.
Alcarràs - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Alcarràs (Segrià). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Alcarràs - Viquipèdia
Alcarràs és un municipi de la comarca del Segrià. Entitats de població: Alcarràs, Montagut, Polígon Industrial Reves d'Alcarràs, Polígon Industrial Polinasa d'Alcarràs i Vallmanya. Informació dels diferents aspectes de municipi.
Alcarràs.tk
Pàgina no oficial d’Alcarràs, municipi de la comarca del Segrià. Hi trobareu diferents informacions d’actualitat, fotografies d'Alcarràs i enllaços a diferents utilitats i d’aquest municipi lleidatà. Llocs on trovareu aquesta web.
Alcoletge - Enciclopèdia.cat
Poble cap de municipi d'Alcoletge (el topònim és islàmic, derivat d'al-Kolai'a “el castellet”) és l'únic nucli de població agrupada del terme. Entre les partides cal esmentar la Plana i de les Gavarneres, l'Argelagar, el Pla Negret i de l'Església Vella.
Alcoletge - Lleida.com
Dades bàsiques d'Alcoletge. Està situat al nord-est de la comarca i a l'esquerra del Segre. Les seues terres estan regades pel canal d'Urgell, pel canal de Balaguer i per les sèquies de Fontanet i de les Canals.
Alcoletge - Viquipèdia
Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià. Enllaços externs. Localització. Dades municipals. Coordenades: 41°38'57"N, 0°41'43"E. Entitats de població: 1.
Alcoletge.com
Portal del municipi d’Alcoletge, a la comarca del Segrià. Actualitat del municipi, història, dades diverses, serveis, seccions, enllaços i notícies i notícies breus. És una creació de Alcoletge Networks.
Alendo
Alendo és un poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà). Està situat a 1305 m i l'any 2005 comptava amb 2 habitants. Hi destaca l'església romànica de Santa Eulàlia d'Alendo. Enllaços externs. Darrera modificació: 24 setembre 2010.
Alentorn.cat
Portal informatiu sobre el poble d’Alentorn, al terme d’Artesa de Segre (La Noguera). Dades generals del poble, notícies, activitats, fòrum, localització, contacte, enllaços locals, espai de participació, butlletins, Alentorn WIFI, flora i fauna.
Alfarràs - Enciclopèdia.cat
Comprén el cap de municipi d'Alfarràs, el barri d'Andaní i les partides del Sot d'Alfarràs, Plana d'Alfarràs, Guixeres, la Quadra, Coll de Foix, Sot d'Andaní, la Plana d'Andaní, els Hortets, la Sisquella, el Grec, el Sas, l'Illa, el Pla de Gilis i Arnaia.
Alfarràs - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Alfarràs (Segrià). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Alfarràs - Viquipèdia
Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià. Està situat entre la riba del Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra Llarga (les Guixeres). Entre el patrimoni d'interès d'Alfarràs trobem l'església vella de Sant Pere.
Alfés - Enciclopèdia.cat
S'estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc. La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals. El poble i cap de municipi d'Alfés és l'únic nucli de població del municipi.
Alfés - Viquipèdia
Alfés és un municipi de la comarca del Segrià. Dins del seu terme municipal es troba l'Aeròdrom d'Alfés. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: aufesins. Coordenades - 41° 31' 21? N, 0° 37' 17? E.
Alfés web (no) oficial
Web d’aquest municipi del Segrià sud/Garrigues històriques (Països Catalans), de 350 habitants. L’activitat és rural (conreu de secà). Festes: 20 gener st. Sebastià, 6 agost st. Salvador. Història, gastronomia, esports, cultura i molt d’humor.
Algerri - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià. El poble d'Algerri (345 m) és situat entre els contraforts de la Serra Llarga i la carretera de Balaguer, al peu del tossal on hi ha les restes del castell d'Algerri i de la capella de Sant Miquel.
Algerri - Viquipèdia
Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat transformats en regadiu gràcies a l'aigua del canal Algerri-Balaguer.
Alguaire - Enciclopèdia.cat
Els principals nuclis de població del municipi són el cap de municipi d'Alguaire, el barri de la Mata de Pinyana (també anomenada la Colònia) i les urbanitzacions de Tabac i Pinyana, aquesta darrera compartida amb el municipi de Vilanova de Segrià.
Alguaire - Piera Edicions
Guia turística i comercial d’Alguaire (Segrià). Dades generals, breu història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, empreses i comerços, menjar i dormir al municipi i visites i excursions per l'entorn d'Alguaire.
Alguaire - Viquipèdia
Alguaire és un municipi de la comarca del Segrià. Se situa a 15 km de Lleida. La seua economia se sosté principalment en l'agricultura i ramaderia. El seu terme municipal acollirà el futur aeroport d'Alguaire.
Alins - Lleida.com
Informació i dades generals d’Alins, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.0
Alins - Viquipèdia
Alins, o Alins de Vallferrera, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. És el segon municipi més extens de la comarca, a la part nord-oriental. Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Ainet de Besan, Araós i Àreu.
Alinyà
Alinyà és un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. Actualment té un total de 70 habitants i el 1991 n'havia arribat a tenir 104, 64 dels quals disseminats. El poble es troba a 958 m. d'altitud a la dreta del riu Perles.
Almacelles - Consell Comarcal del Segrià
Pàgina d’informació d’Almacelles del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura. allotjament i gastronomia. Jaciments arqueològics.Tossal del Vilot. Pedres mil·liars, (s. I). Pont de la Clamor.
Almacelles - Enciclopèdia.cat
Situat al límit amb la Llitera, limita amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida (en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat), Alguaire i Almenar, i amb l'enclavament de Malpartit (Torrefarrera).
Almacelles - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis del municipi d’Almacelles al Segrià. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Almacelles - Viquipèdia
Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià. L'Estació d'Almacelles roman tancada des dels anys 90. Fill il·lustre d'Almacelles és Xavier Baró, un cantant i autor de terres de Ponent. Demografia: Evolució demogràfica.
Almatret - Enciclopèdia.cat
Es troba a l'extrem del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues. Limita amb els termes de Mequinensa (Baix Cinca), Faió (Terra Alta) i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre), respectivament, i amb els segrianencs de Maials i Seròs.
Almatret - Viquipèdia
Almatret és un municipi de la comarca del Segrià, situat al sud-oest de la comarca. El terme municipal d'Almatret té una extensió de 56 km², el terreny és abrupte i és el municipi més alt del Segrià. La climatologia és de secà. Demografia.
Almatret... Cim del Segrià
Per saber de la història, costums, activitats, situació i economia del poble més alt de la comarca del Segrià. És el primer terme de Catalunya i l'únic de Lleida que banya el Riu Ebre, limita amb Mequinensa (Baix Cinca).
Almenar - Enciclopèdia.cat
Situat a l'extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera. Limita amb els termes segrianencs d'Almacelles, Alguaire i Alfarràs; amb els d'Algerri i Albesa, ambdós de la Noguera; i amb els d'Albelda i el Campell de la Llitera.
Almenar - Viquipèdia
Almenar és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Informació de la Batalla d'Almenar de 1710, durant la Guerra de Successió Espanyola. Evolució demográfica i enllaços externs. Gentilici: Almenarenc, almenarenca.
Alòs de Balaguer - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 Km², limita amb els termes de Vilanova de Meià (N), Artesa de Segre (NE i E), Foradada (E i SE), Cubells (S) i Camarasa (al sector occidental).
Alòs de Balaguer - Viquipèdia
Alòs de Balaguer és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Articles relacionats. Enllaços externs. Gentilici: Alosenc, alosenca. Alcalde: Lluís Soldevilla Cuadrat (CiU).
Alós d'Isil
Alós d'Isil és el poble més septentrional del municipi d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà. Es troba situat a 1280 m i a la dreta de la Noguera Pallaresa. L'any 2005 comptava amb 34 habitants. Fou un municipi independent fins 1846, quan s'uní a Isil...
Alosdebalaguer.com
Alòs de Balaguer i la comarca de La Noguera, Montsec i Mig Segre. Cultura, costums, llegendes, patrimoni (mundial, arquitectònic, arqueològic/paleontològic), rutes bici, excursions, espais naturals: l'Aiguabarreig del Segre i Noguera Pallaresa, etc.
Alpicat - Consell Comarcal del Segrià
Pàgina d’informació d’Alpicat del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura. allotjament i gastronomia: Coques a la cassola, fruita dolça i destaca la Catxipanda, plat fet a base de conill, …
Alpicat - Enciclopèdia.cat
Una part del municipi d'Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l'any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font. Límits del terme municipal.
Alpicat - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis del municipi d’Alpicat al Segrià. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Alpicat - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Segrià, també conegut amb el nom de Vilanova d'Alpicat. La seva població ha augmentat molt en els darrers vint anys i s'ha convertit en un dels nuclis de població més importants del Segrià triplicant el nombre d'habitants.
Alsamora
Alsamora és un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga a la comarca del Pallars Jussà. És un dels anomenats pobles de la Faixa. Tot pertanyer administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà.
Alt Àneu - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà, a la vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa i la part baixa de la vall de la Bonaigua. L'actual municipi, de 217,76 km2, es creà l'any 1970 a partir de la fusió dels termes d'Isil, Son i Sorpe amb València d'Àneu.
Alt Àneu - Lleida.com
Informació i dades generals d’Alt Àneu, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Alt Àneu - Viquipèdia
Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Es creà l'any 1970 resultat de la unió dels antics municipis d'Isil, Son, Sorpe i València d'Àneu. La capital del municipi és València d'Àneu. Taula de continguts temàtics del municipi.
Alta-riba
És una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra. El poble, o llogaret, se situa al nord del terme municipal, en un tossal, entre l'antic municipi de la Manresana i Sant Ramon, i domina la vall del torrent de Malacara.
Altés
És un poble del municipi de Bassella (Alt Urgell) situat a 491 m d'altitud, a l'esquerra de la Ribera Salada (a l'edat mitjana anomenada Riu d'Altés). La seva església parroquial, dedicada a Sant Pere, era l'església de l'antic castell d'Altés.
Altet
Altet és un entitat de població, pertanyent des de l'any 1857, a la ciutat de Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell. El monument més notable, és l'església de Sant Pere, del segle XI. El municipi es troba situat al nord del terme de Tàrrega.
Altet - Poble agregat a Tàrrega
Els s. XVIII i XIX són de creixement demogràfic i urbanístic. Al s. XVIII es reformà el castell i es construí el carrer Major i el 1772 es bastí l’església parroquial de Sant Pere. Durant el XIX, l’antic nucli medieval s’amplià cap als altres carrers.
Altpirineu.com
Portal de les comarques de l’Alt Pirineu: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jassà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran. Directori, fòrums, noticies, opinions, premsa d’Internet, enquestes, cines, esports, anuncis, agenda, chat, resums, botiga, …
Altron
Altron és un poblet que pertany al municipi de Sort, al Pallars Sobirà. Altron està situat a la Vall d'Àssua sobre l'aiguabarreig del riu de Caregue i el de Pamano comunicat per la carretera de Sort a Llessui. Església de Sant Serni i la Casa Subirà.
Ancs
Ancs és un nucli de població del terme municipal de Baix Pallars, al Pallars Sobirà. El 2005 tenia 5 habitants. Està situat a uns 15 km de Gerri de la Sal i 30 Km de Sort. El lloc d'Ancs és esmentat l'any 966 com a vila del monestir de Gerri.
Anglesola - Viquipèdia
Anglesola és un municipi de la comarca de l'Urgell. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs: Pàgina web de l'Ajuntament, informació de la Generalitat de Catalunya, informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Anserall
Anserall és un nucli de població del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Actualment té 95 habitants i es troba a 740 metres d'altitud a la riba dreta de la Valira, a la riba esquerra hi ha la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra.
Ansovell
Entitat de població i capital, del municipi de Cava a l'Alt Urgell. El 2006 tenia 33 habitants, el que el fa l'entitat de població més poblada del municipi. Està situat al vessant nord de la serra del Cadí, a 1.338 m d'altitud. Parròquia de Nonsuvelle.
Antist
Poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; abans del 1970 pertanyia a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí. Està situat a la part occidental del terme al qual pertany, tot i que era a la zona nord-oest del seu antic terme.
Aramunt
Aramunt és la vila que centrava l'antic terme municipal del mateix nom, integrat el 1969 en el nou terme municipal de Pallars Jussà, format per la unió dels antics municipis d'Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell.
Arànser - Viquipèdia
Arànser, o amb ortografia tradicional Aransa (pronunciat "aransa" o, en alguns parlants grans, "arnasi"), és una entitat municipal descentralitzada del municipi cerdà de Lles de Cerdanya. En el seu terme es troba l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa.
Aransís
Aransís és un poble del terme municipal de Gavet de la Conca. En el passat, havia alternat la capitalitat de l'antic municipi d'Aransís amb Sant Miquel de la Vall. En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca.
Aransís - ACAPA
La pàgina està impulsada per l'Associació Cultural Amics Poble d'Aransís, al terme municipal de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà. Informació detallada d'aquesta vila, com ara la seva situació geogràfica, notícies d'actualitat, flora, fauna, etc.
Araós
Araós és una localitat de la comarca del Pallars Sobirà que fins 1927 constituïa un municipi independent. En aquesta data s'agregà al municipi d'Alins, juntament amb Ainet de Besan i Àreu. Actualment és una entitat municipal descentralitzada.
Aravell
Aravell és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. El poble es troba en un pla a 738 m d'altitud. El 1991 hi havia 54 habitants, actualment ha augmentat la seva població fins als 88 habitants. La festa major.
Arbeca - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues, dins la Depressió Central Catalana. El terme municipal d'Arbeca, de 58,29 km2, es troba a l'extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d'Urgell i l'Urgell, al sector regat pel canal d'Urgell.
Arbeca - Lleida.com
Informació i dades generals de Arbeca, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Arbeca - Viquipèdia
Arbeca és un municipi de la comarca de les Garrigues. Taula de continguts: Localització, medi físic, medi humà (Demografia, economia, urbanització i comunicacions), festes i tradicions, curiositats, referències i enllaços externs.
Arcalís
Nucli de població del municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà. El 2009 compta amb uns 20 habitants que hi viuen tot l'any. L'any 2007 hi constaven 26 persones. Està situat prop del nucli de Baro, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa,
Arcavell
És un nucli de població del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Actualment té 46 habitants, 20 menys que el 1991, és situat al vessant de ponent del turó de Quíxol, a poc més d'un quilòmetre a l'esquerra de la Valira.
Ardèvol
Ardèvol és un poble del municipi de Pinós, al Solsonès, situat al peu de la Serra de Pinós i molt a prop del centre geogràfic de Catalunya. Antigament disposava d'un castell del qual només queda la torre de guaita rectangular.
Arestui
Arestui és un poble de la part nord-occidental del municipi de Llavorsí que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 1.141 m d'altitud, al marge dret del riu de Baiasca, voltat d'una gran extensió de bosc. Es comunica per carretera.
Àreu
Àreu és un poble de la part nord-occidental del municipi d'Alins que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 1.220 m d'altitud, al marge dret de la Noguera de Vallferrera, al peu del Monteixo (també anomenat puig d'Àreu, de 2.905 m).
Arfa
Nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. La vila és situada a 668 m d'altitud a la vora esquerra del Segre, que actualment té 163 habitants, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, que caracteritza la seva fesomia.
Argolell
Nucli de població del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Actualment té 38 habitants i es troba a la vall de Sant Joan. Al s. XIX havia estat municipi independent i comprenia el poble d'Arduix. S'hi troba l'església de Santa Eugènia.
Aristot
Poble del terme municipal del Pont de Bar, a l'Alt Urgell. Està situat a la riba dreta del Segre, al límit amb la Cerdanya. Té una extensió de 27,70 Km² i està situat a 1.223 metres sobre el nivell del mar, en un turó que controla la vall del Segre.
Aristot - El melic del Pirineu
Web informativa d'Aristot, poble que forma part del municipi de El Pont de Bar, a l’Alt Urgell. Informació general del municipi, fauna del municipi, festes, climatologia al municipi, reunions de veïns. Aristot compta amb una trentena d’habitants.
Arrels de Secà
Pàgina que serveix per a donar a conèixer el poble de Juncosa (comarca de les Garrigues), i també enllaços a d'altres llocs d'interès. El menjar, xifres de Catalunya, Lleida, el temps i seccions de la web.
Arres - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Aran, situat, en la major part, a la riba dreta de la Garona. El territori té unes 1 262 ha sense conreus amb boscs de pins i d'avets i també de bedolls, erms, i prats naturals a les parts altes; és notable el bosc d'Er Avedau.
Arres - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Val d’Aran. Formà part del terçó de Lairissa (primer dit de Bossost) i en documents medievals el lloc s'esmenta amb la forma Arres i Darres, i ja apareixen els dos nuclis d'Arres Sobiràs (Arres de Sus) i Arres Sotiràs (Arres de Jos).
Arres - Viquipèdia
Arres és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa. La capital del municipi és a Arres de Jos. Les entitats de població són: Arres de Jos, Arres de Sus i Era Bordeta. Evolució demográfica de la població.
Arres - Wikipèdia Occitana
Ei un municipi dera Val d'Aran en eth terçon de Lairissa. S'atròba essenciaument sus era riba dreta de Garona (Era Bordeta ei sus era riba esquèrra). Era glèisa parroquial de Sant Joan ei enter Arres de Jos e Arres de Sus. Data de cap a 1816 o 1817.
Àrreu
Àrreu és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es troba situat a la dreta de la Noguera Pallaresa a uns 1251 m d'alçada. L'any 2005 comptava amb 6 habitants. Com Alós d'Isil, fou municipi independent fins 1846, quan s'uní a Isil.
Arrós de Cardós
Arrós de Cardós és un poble de la Vall de Cardós. Pertany al municipi d'Esterri de Cardós. Té una església i una casa de turisme rural. A l'hivern hi viuen una dotzena escassa de persones, però en període estival la població augmenta molt.
Arsèguel - CCAU
Arsèguel ofereix una de les imatges més divulgades de l'Alt Urgell: el poble amb el Cadí nevat al fons. És una bella porta d'entrada al Parc Natural del Cadí Moixeró. Documentat des del s. X, va pertànyer als comtats de Cerdanya i d'Urgell.
Arsèguel - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d'Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d'aquest últim nom, situada a migdia del terme.
Arsèguel - Lleida.com
Informació i dades generals d’Arsèguel, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Arsèguel - Viquipèdia
Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Anomenat també tradicionalment Arseguell, la seva etimologia és incerta. Està documentat a partir del s. ix com Arcegal o Arceguell. Podria derivar d'una arrel de arç, «terra d'arbustos».
Arsèguel.com
Informació turística d'Arsèguel. Gairebé la totalitat de la població es troba concentrada al nucli d'Arsèguel, mentre que la resta viu al nucli del Pont d'Arsèguel i en alguns masos. Arsèguel, història, interès turístic, gastronomia, bolets i allotjament.
Artedó
Artedó, popularment anomenat Ortedó, és una població del municipi d'Alàs i Cerc de l'Alt Urgell. Es a 1.166 m. d'altura a la falda del puig de Sanatge al vessant septentrional de la serra del Cadí. Havia format part del terme de Cerc.
Artesa de Lleida - Diputació de Lleida
Web no oficial de l’Ajuntament d’Artesa de Lleida, municipi situat a la comarca del Segrià. L’ajuntament, novetats, història, serveis d’interès, promoció turística, comerç, llocs interesants del municipi amb el seu recull fotogràfic.
Artesa de Lleida - Enciclopèdia.cat
Situació i presentació, la població i l’economia, el poble d’Artesa de Lleida, altres indrets del terme, la història, ... Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, i comprèn també el despoblat de Vinatesa.
Artesa de Lleida - Piera Edicions
Municipi a la comarca del Segrià. El poble, situació, història, dades generals, breu història, menjar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, etc. Es coneix vida humana a la vila des de la prehistòria.
Artesa de Lleida - Viquipèdia
Artesa de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia; Evolució demogràfica i enllaços externs. El gentilici és Artesenc, artesenca. Aquest article sobre el Segrià és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial.
Artesa de Segre
Uep de Ramon I. Canyelles sobre la història, la geografia i el turisme al municipi d'Artesa de Segre. Municipi, Vies de comunicació, Itineraris, Pobles, Castells, ...
Artesa de Segre - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis d'Artesa de Segre, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Artesa de Segre.net
Web no oficial d'Artesa de Segre on hi trobareu tota la informacíó disponible sobre el municipi. Presentació, guia històrica, geogràfica i turística, informació sobre llocs del municipi, vies de comunicació, itineraris, patrimoni i llocs d'interès.
Arties e Garòs - Viquipèdia
Entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme. La formen dos pobles: Arties (el cap de l'entitat, amb 445 habitants el 2003) i Garòs (142 habitants).
Asnurri
Asnurri és un nucli de població i una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Actualment hi viuen 36 habitants, es troba a migdia de Civís i al nord-oest d'Argolell, força a prop d'Arduix.
Aspa - Diputació de Lleida
Web de la Diputació de Lleida. Dades de la població i territori, patronats i fundacions tràmits i gestions i dades de la promoció turística i econòmica. Informació corporativa, turística, econòmica i altres ens de la Diputació de Lleida.
Aspa - Enciclopèdia.cat
Limita amb els termes segrianencs d'Artesa de Lleida i Lleida (N) i d'Alfés (W), i amb els garriguencs del Cogul (S) i Castelldans (E). Es troba a l'extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set.
Aspa - Lleida.com
Dades generals d’Aspa, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. El municipi està situat a la vall del riu Set, al límit amb les Garrigues.
Aspa - Turisme Segrià
Pàgina d’informació d’Alcanó del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura i allotjament. Gastronomia. Oli d’oliva verge DO Les Garrigues, cassola de tors, orelletes, ametlles torrades i garapinyades.
Aspa - Viquipèdia
Aspa és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Superfície: 10,20 km². Població (2008): 262 habitants. Densitat: 25,69 hab/km². Coordenades - 41° 29' 51? N, 0° 40' 24? E.
Aspa, més que un poble
Aspa, més que un poble. Una nova web d’aquest municipi de ponent, a la comarca del Segrià. Inclou informació sobre la seva gent, història del municipi, llegendes del lloc, àlbums fotogràfics, curiositats d'estiu, blog, vídeo, …
Astell
Astell és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del terme primigeni d'aquest municipi. És un dels tres pobles del Solà, juntament amb Guiró i Oveix. Està situat a la part central-occidental del terme actual.
Aulàs
El poble d'Aulàs pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Té església, dedicada a sant Martí, que depenia de Santa Maria de Sapeira. Està document un castell a Aulàs, del qual actualment no en queda res.
Avellanos
Avellanos és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Pertanyia, però, fins el 1972, al terme municipal de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba 3 km a llevant del seu antic cap de municipi, Benés.
Baiasca
Baiasca és un petit poble del Pirineu català, agregat al municipi de Llavorsí, comarca del Pallars Sobirà. Està emplaçat sobre la penya al final d'una vall secundària. Destaca per la bellesa del seu entorn, els seus boscos i els seus prats.
Baix Pallars - Lleida.com
Informació i dades generals de Baix Pallars, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Baix Pallars - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà. El cap és Gerri de la Sal. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Sellui. El municipi es creà el 1969 per agrupació dels antics termes de Baén, Gerri de la Sal, Montcortès de Pallars i Peramea.
Baixos de Calbinyà
Els Baixos de Calbinyà, o Baixos de Calvinyà, és un nucli de població del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Es formà per influència i proximitat de la Seu d'Urgell, com a nova barriada, que pertany a la Seu i a les Valls de Valira.
Balaguer - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs. Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l'actualitat ho és de la comarca de la Noguera. Completa informació temàtica del municipi.
Balaguer - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis de Balaguer, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Balaguer - Viquipèdia
Capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, província de Lleida. És el segon municipi més poblat de la província. La ciutat es comunica per la C-13 i té amb una estació de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur.
Balaguer musulmà
Vídeo de 8 minuts produit l’any 1997. Balaguer musulmà és una proposta de recorregut per les restes sarraïnes de la ciutat. Inclou una visita al castell i al Museu Comarcal i la representació que reprodueix l'ambient de la ciutat a l'època musulmana.
BalaguerEduca
BalaguerEduca és un projecte educatiu de la Ciutat de Balaguer. La pàgina web ofereix tot tipus d'informació didàctica de la població, de la Ciutat de Balaguer, la seva història, els serveis, i les persones. Rutes escolars. En construcció.
Baldomar
És una vila i entitat municipal descentralitzada del munici d'Artesa de Segre, al Segre Mitjà. La vila es troba a la dreta del riu Boix i hi passa la carretera que va d'Artesa a Alòs de Balaguer. A partir del s. XIV pertanyé al marquesat de Camarasa.
Balestui
Balestui és una entitat de població del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a la part inferior de la Vall d'Ancs, entre els pobles de Sellui i el Comte. Tenia 12 habitants l'any 2006. Llocs d'interès.
Bar
Bar és un poble agregat del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), que es troba a mitja vessant d'un contrafort situat a la banda nord de la Serra del Cadí, a 1.181 metres d'altitud. Actualment hi estan empadronades 28 persones (cens 2006).
Barbens
Pàgina de la Diputació de Lleida. Barbens és municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Informació de l’Ajuntament, del municipi, serveis, característiques del municipi, festes, accessos i telèfons d’interès.
Barbens - Encliclopèdia.cat
Municipi del Pla d'Urgell. És situat a l'extrem NE de la comarca i penetra dins de l'Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988. És constituït per dos sectors separats per terres d'Anglesola, a poc més d'1 km de distància l'un de l'altre.
Barbens - Lleida.com
Informació i dades generals de Barbens, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Barbens - Viquipèdia
Barbens és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Des de l'any 1865, les aigües del canal d'Urgell reguen el municipi. El conreu més estés és la fruita dolça, concretament les pomes. Festes locals, demografia i enllaços externs.
Baro
Poble que es troba a la comarca del Pallars Sobirà, prop de la capital, Sort. Amb prop d'una cinquantena d'habitants està a 640 m. d'altitud, vora la Noguera Pallaresa. El poble va ser format per habitants dels pobles alts com Arcalís i Escós.
Baro Parada i Fonda
Baropallars.cat és el web dedicada a la promoció turística del poble de Baro, dins el terme municipal de Soriguera, a la comarca pirinenca del Pallars Sobirà. Dades del poble, situació, rutes, lo pont, fotografies, serveis, enllaços i contacte.
Barruera - Viquipèdia
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). 212 habitants (2005). Barruera és el poble central de la Vall de Boí i el que té més comerços, però no és el més habitat, ja que el superen Taüll i Boí. Església romànica de Sant Feliu,
Barruera Web
Completa Informació amb fotos i dibuixos de Barruera i tots els pobles i esglésies de la Vall de Boí. La Vall de Boí es troba a la comarca de L'Alta Ribagorga. És un conjunt de valls i serralades que van ser formades pels gels de les glaceres.
Bassella - CCAU
El nucli de població més important, quant a habitants i activitat socioeconòmica, és Ogern, a llevant del municipi, prop del límit amb el Solsonès. Els altres pobles del municipi són Altés, la Clua, Guardiola de Segre, Mirambell i Serinyana.
Bassella - Enciclopèdia.cat
El municipi de Bassella ha estat un dels més afectats per la construcció del pantà de Rialb. El regadiu i el cap de municipi, el poble de Bassella, i els d'Aguilar i Castellnou de Bassella, a més de diversos masos, han quedat sota les aigües.
Bassella - Lleida.com
Informació i dades generals de Bassella, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Bassella - Viquipèdia
Bassella és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El terme municipal de Bassella va ser el més afectat per la construcció del pantà de Rialb. Informació de les seves nou entitats de població. Taula de continguts temàtics.
Basturs
Basturs és un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d`Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. És en una carena a la dreta del riu d'Abella, a 642 m. alt. Recentment ha conservat més població que Orcau, en part per la seva accessibilitat.
Bausen - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Aran, a l'extrem nord-occidental de la comarca, el límit del qual és bona part fronter amb la regió occitana de Comenge. També hi ha bons prats naturals com el de Vacanera. El lloc fronterer de Et Pònt det Rei és dins el terme.
Bausen - Viquipèdia
Municipi de la Vall d'Aran, al terçó de Quate Lòcs. Fins el 1984 el nom oficial va ser Bausén, amb ortografia catalana. Limita amb els municipis aranesos de Les i Canejan i amb les poblacions gascones de l'Estat francès de Luishon i Hòs.
Bausen - Wikipèdia Occitana
Municipi ath Nòrd Oèst dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs. Eth municipi compren tanben eth nuclèu de Pontaut e eth lòc fronterer despoblat d'Eth Pònt de Rei. Eth vilatge, sus ua costièra, se religa ara carrièra de Vielha per pista horestau.
Begòs
Begòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la Vall d'Aran. 16 habitants censats al 2006. Està situat a mil metres d'alçada, al marge dret de la Garona. Presenta un relleu molt accidentat amb prats naturals. Pertany al terçó d'Irissa.
Béixec
Entitat de població del municipi cerdà de Montellà i Martinet. Al 2005 tenia 9 habitants, tot i que durant l'any no hi viuen. Geogràficament, es troba a poca distància de l'Alt Urgell, essent el poble més occidental de la Baixa Cerdanya.
Belianes - Viquipèdia
Belianes és un municipi de 586 habitants situat a la comarca de l'Urgell. Llocs d'interès locals. Fires, festes i mercats. Associaci-ons i entitats del poble. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Galeria fotogràfica.
Bellaguarda - Lleida.com
Informació i dades generals de Bellaguarda, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Bellaguarda - Viquipèdia
És un municipi de la comarca de les Garrigues. Antigament es coneixia per Pobla o Pobleta de Bellaguarda o Pobla o Pobleta de la Granadella. L'any 1937 canvià el nom per Bellaguarda. Entre 1939 i 1984 s’anomenà Pobla de la Granadella.
Bellcaire d'Urgell - CPR de La Noguera
Dades de Bellcaire d'Urgell (Noguera). Descripció, història, equipaments, comunicacions, el nucli del Pedrís, festes, monuments, llocs d’interès, curiositats del poble i telèfons d’interès. Bellcaire fou conquerit per Ermengol IV d'Urgell (1076-1090).
Bellcaire d'Urgell - Lleida.com
Bellcaire d'Urgell (Noguera). Està situat a la plana regada pel canal d'Urgell i però és accidentat al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d'Almenara. El poble es troba a banda i banda de la carretera de Tàrrega a Balaguer.
Bellcaire d'Urgell - Viquipèdia
És un municipi de la comarca de la Noguera. Les festes majors són el 19 de maig i el segon dissabte de setembre. La festa major del Pedrís és l'últim diumenge d'abril. El 1857 incorpora el Pedrís, i el 1930 es desagrega la Sentiu de Sió.
Bellestar
Nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. El poble està a 793 metres d'altitud, a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell (sis per carretera) i veí del poble d'Aravell. El poble és a dalt d'un turó i té 90 habitants.
Bell-lloc d'Urgell - Lleida.com
Dades de Bell-lloc d'Urgell (Pla d’Urgell). El municipi, la seva història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Situada a l'extrem ponent de la comarca, en contacte amb el pla de Lleida.
Bellmunt de Segarra
Bellmunt de Segarra és un llogaret amb una població de 40 habitants pertanyent al municipi de Talavera, dins la comarca de la Segarra. Fotografia del poble. Les seves coordenades són: 41° 35' 36.3? N, 1° 23' 53.5? E.
Bellmunt d'Urgell - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. Bellcaire fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell (1076-90), però la repoblació de l’indret no s’emprengué definitivament fins al segle següent. Altres indrets del seu terme municipal.
Bellmunt d'Urgell - Viquipèdia
Bellmunt d'Urgell és un municipi de la comarca de la Noguera. És un poble situat entre Montgai, les Penelles i Bellcaire, dalt d'un turó a 379 m d'altitud. Forma part de la serra de Bellmunt, al límit amb la comarca de l'Urgell. Les escoles del poble.
Bellver de Cerdanya - Lleida.com
Descripció del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya), història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya lleidatana. És el portal d'Internet especializat en les terres de Lleida.
Bellver de Cerdanya - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis de Bellver de Cerdanya, a La Cerdanya. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Bellver de Cerdanya - Viquipèdia
És un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Pi. És un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos que conformen un dels més grans municipis de la comarca.
Bellver d'Ossó
Entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell. Al 2006 tenia 107 habitants. Situat a l'esquerra del riu Sió, entre Mont-roig i Ossó de Sió. El poble ha crescut al voltant de l'església romànica de Sant Pere de Bellver de Sió.
Bellvís.org
Web, no oficial del municipi de Bellvís, feta per en Ramon Cerdà Mota. Informació general de Bellvís, fòrum, notícies, enllaços, empreses, història, colaboracions, farmàcia, parafarmàcia, la Verge de les Sogues, i destacats del munici.
Bellvís.org
Portal del municipi de Bellvís, a la comarca del Pla d’Urgell. Informació del municipi des de diferents aspectes. Fòrum de converses, festes i celebracions, notícies, esdeveniments i enllaços locals i comarcals.
Benante
Benante és un poble del municipi d'Esterri de Cardós (Pallars Sobirà). Està situat a 970 m i l'any 2005 comptava amb 5 habitants. Hi destaca l'església de Sant Lliser amb un fabulós paviment de còdols. Darrera modificació: 24 set 2010.
Benavent de la Conca
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tot el Pallars Jussà.
Benavent de Segrià - Viquipèdia
Benavent de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la plana segrianenca del nord de Lleida i al sector pròxim a la dreta dels rius Noguera Ribagorçana i del riu Segre, i actualment regat per les aigües del Canal de Pinyana.
Benavent de Segrià[de Lleida] - Enciclopèdia.cat
Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià, Corbins, Torre-serona, Torrefarrera i Rosselló de Segrià. El terme, regat des d'antic per la clamor de Segrià i des del segle XII.
Benés
Benés és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, era cap del terme municipal de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba a la part central del seu antic municipi. Història.
Beniure
Beniure és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, molt proper, i a llevant, del cap de municipi. És un dels pobles de la Faixa, i havia format part de la baronia de Castellnou de Montsec. Havia tingut ajuntament propi, creat el 1812.
Benòs
Benòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran. Està situat a la riba del riu Garona, on hi ha una central hidroelèctica. A l'any 2005 tenia 8 habitants censats. Església romànica de Sant Martí.
Beranui
Beranui, sovint pronunciat Brenui o Bernui, i fins i tot escrit de vegades així, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; pertanyia a l'antic municipi de Mont-ros, abans del 1970. Taula de continguts del poble.
Besan
Besan és un poble del municipi d'Alins (Pallars Sobirà). Està situat a 1160 m i l'any 2005 comptava amb 5 habitants. Juntament amb el nucli d'Ainet de Besan, forma part de l'entitat municipal descentralitzada homònima. Necessita una imatge.
Bescaran
Nucli de població i entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Actualment té 89 habitants, situat a 1.360 m d'altitud, amb grans panoràmiques de la plana de la Seu i la Serra del Cadí.
Besora
Besora és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès). No té cap nucli de poblament agrupat. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Evolució demogràfica.
Biosca - Lleida.com
Informació i dades generals de Biosca, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Biosca - Turisme Segarra
Dalt d'un turó, les restes del castell, construït damunt de la roca, presideixen el poble, estès per la vessant sud del turó, al marge dret del Llobregós. Durant el segles X i XI aquesta fortalesa formava part de la línia defensiva del comtat d'Urgell.
Biosca - Viquipèdia
Biosca és un municipi de la comarca de la Segarra. És al centre de l'extrem nord de la Segarra, i limita a ponent amb Sanaüja, al nord amb Pinell de Solsonès, terme municipal de la comarca del Solsonès, a llevant amb Torà, i al sud amb Massoteres.
Biscarri
Biscarri és un poble de l'antic terme de Benavent de Tremp, actualment pertanyent al d'Isona i Conca Dellà. Ha estat sempre l'entitat de població amb més habitants d'aquell terme, tot i ser la segona en importància. El poble vell estava situat a 939 m.
Blog d’Organyà
El blog Organyà neix amb l'idea d'intentar promocionar Organyà en el sector turístic, tan d'esports com cultural. Els administradors del blog som el Joan Torrens i el David Escofet, però contem amb collaboradors per a actualitzar el blog.
Blog d'Algerri
Benvinguts al blog sobre la història, cultura, natura i paisatge d’Algerri. La creació del blog és una iniciativa oberta endegada per veïns d’aquest poble de la Noguera. Com podeu veure encara estem en construcció, us preguem que disculpeu les molèsties.
Blog de Tragó de Segre
Bloc del poble de Tragó de Segre. Tragó de Segre és un poblet situat al sud de la comarca de l'Alt Urgell. Vine a fer turisme a Tragó de Segre. Podràs estar entre la magnífica natura, vora el riu... en fi, tot el que vulguis!
Boí - Viquipèdia
Boí té 224 habitants (2005), és el poble més important de la Vall de Boí, ja que dóna nom a la Vall. Boí no té ajuntament, és a Barruera el de tota la Vall. La casa del Parc Nacional es troba a Boí.
Bóixols
El poble forma part del municipi d'Abella de la Conca, vila a la qual ha estat unit al llarg de la història, a causa de llur pertinença des d'antic a la Baronia d'Abella. La vall on es troba el poble ocupa gairebé tot el sector nord-est del terme.
Boldís Jussà
Boldís Jussà és un poblet del municipi de Lladorre de la comarca del Pallars Sobirà, situat a 1.303 m d'altura. L'any 2005 tenia 22 habitants. Llocs d'interès: Església de Sant Pere. Festivitats: 29 de juny, Festa Major. Enllaços externs.
Boldú
El poble de Boldú pertany al municipi de la Fuliola amb el qual queda pràcticament fusionat seguint l'eix de la carretera. Antigament formava part del municipi de Tornabous, però l'any 1949, per raons de proximitat, fou agregat a la Fuliola.
Borén
Borén és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es troba situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa a uns 1.110 m d'altitud. L'any 2005 comptava amb 25 habitants. Entre el seu patrimoni destaca el pont romànic i l'església de Sant Martí.
Bossòst - Wikipèdia Occitana
Bossòst ei un municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs. D'interès ei era glèisa romanica d'Era Assompcion de Maria, deth sègle XII. Aucupe un terren accidentat pes contrafòrts dera sèrra que separe era Val d'Aran dera val de Luishon.
Bossost.org
Nou domini de l’Ajuntament de Bossòst. Quini servicis vos aufrim actuaument: Email gratuït, calendari online, o crear e gestionar documents de tèxte e huelhes de calcul online. Era aprobacion de nautes ei un procès manuau, sigatz pacients ;-)
Bovera - Lleida.com
Informació i dades generals de Bovera, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Bovera - Viquipèdia
Bovera és un municipi de la comarca de les Garrigues. Demografia: Evolució demogràfica des de 1497 a l’any 2008. Referències i enllaços externs. Gentilici: Boverí, boverina. Coordenades GPS: 41° 19' 42? N, 0° 38' 24? E.
Buira
Biura és una caseria ribagorçana del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, era formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba 2,5 km. al sud-est del seu antic municipi...
Burg
Burg és un nucli de població del terme municipal de Farrera, al Pallars Sobirà. El 2005 tenia 32 habitants. Açò és un esborrany sobre el Pallars Sobirà. Amplieu-lo (citant les fonts). Aquest article del Pallars Sobirà necessita una imatge.
Burguet
Burguet, de vegades anomenat per error el Burguet, és un poble del municipi de Senterada, al Pallars Jussà. Aturonat a la dreta del Flamisell a 1.078 m d'altitud, està situat a 1,2 km. en línia recta de Senterada. L'accés en vehicle, és força més llarg,
Butsènit
Butsènit (o Butsènit de Lleida) és una partida de l'Horta de Lleida. L'origen del nom cal trobar-lo en una antiga tribu àrab berber anomenada seneta o zanata. Borch-Senet significa torre dels senets (o de la senia); de l'evolució fonètica vé Butsènit.
Butsènit
Butsènit d'Urgell, oficialment Butsènit de Montgai, és un poble de la ribera del Sió que pertany al municipi de Montgai, a la Noguera. Està situat entre les poblacions de Montgai i Les Ventoses. Aquest últim poble pertany al municipi de Preixens.
Cabanabona - Enciclopèdia.cat
El poble de Cabanabona, a La Noguera (421 m) és situat al N del terme, prop del torrent de la Rabassa, afluent del Llobregós per l’esquerra. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’origen romànic, fou reformada a fons el 1686.
Cabanabona - Viquipèdia
Cabanabona és un municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Entitats de població: Cabanabona, Vilamajor. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Enllaços externs. Alcalde: Josep Torra i Solé (IC-AM).
Cabdella
És un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. Està situat a 1.422 m, al fons de la Vall Fosca, en la qual és el nucli de població agrupat més septentrional. És un dels pobles integrants del municipi de la Torre de Cabdella.
Cabó - CCAU
La població es troba concentrada al fons de la Vall i a tocar de la carretera, en els tres nuclis actualment habitats: Cabó, el Vilar i el Pujal, a més de diversos masos. La ramaderia de llet és la principal activitat econòmica del terme.
Cabó - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu. Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents.
Cabó - Viquipèdia
Cabó és un poble cap del municipi del seu nom, de la comarca de l'Alt Urgell. Entitats de població: Cabó, El Pujal d'Organyà i El Vilar de Cabó. Taula de continguts temàtics del municipi i enllaços externs.
Cadolla
Cadolla és un poble del municipi de Senterada, al Pallars Jussà. Està situat a ponent del terme, a prop del límit amb el Pont de Suert i de la comarca de l'Alta Ribagorça. El riu de Cadolla, afluent secundari del Flamisell s'origina al Pont de Suert.
Cal Talet
Cal Talet és un mas situat al municipi de Tarroja de Segarra a la comarca de la Segarra. Categories: Masies de la Segarra | Tarroja de Segarra. Aquest article de la Segarra necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la.
Calbinyà
Calbinyà és un nucli de població del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Es troba a l'esquerra de la Valira a 1.013 m d'altitud i té 60 habitants. Les cases són esglaonades al vessant sud-oest del puig de Calbinyà. En surten tres camins…
Camarasa - CRP-Noguera
Web amb informació bàsica d’aquest municipi. Descripció, dades municipals, història, comunicacions, festes, telèfons d'interès de Camarasa. Pàgina elaborada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera.
Camarasa - Enciclopèdia.cat
La vila de Camarasa (321 m, 671 h) es troba a l'esquerra del Segre, al peu del turó dominat per l'antic castell de Camarasa i les restes de l'església romànica. Altres indrets del terme: Sant Llorenç de Montgai, Merita, Palous, Valldarnàs i Monteró.
Camarasa - Lleida.com
Completa informació de la vila de Camarasa (comarca de La Noguera): Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Pàgina de Lleida.Com, el portal de les terres de Lleida.
Cambrils (Odèn)
És una de les nou entitats de població en que es divideix el municipi d'Odèn a la comarca del Solsonès. No és un nucli de poblament agrupat, però a l'entorn de l'antic castell de Cambrils i l'església parroquial hi ha un grup d'edificis dispersos.
Canalda
Canalda és un poble de la part oriental del municipi d'Odèn, i forma una entitat municipal descentralitzada des del 1973. El seu terme té uns 18,31 km² d'extensió. Està situat al nord del Solsonès, al vessant sud de la serra de Querol.
Canejan - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Aran, situat a la vall de Toran, des de la riba dreta de la Garona fins a les altures de l'estany i dels rasos de Liat. Jaciments de blenda i de zinc, i de ferro i plom, com la Harga de Güerri. Hi ha dues centrals elèctriques.
Canejan - Lleida.com
Informació i dades generals de Canejan, municipi de la comarca de la Val d’Aran. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Canejan - Lleida.com
El terme està situat a la vall de Toran i ocupa des de la riba dreta de la Garona fins a les altures de l'estany i dels rasos de Liat. El poble es troba en un esperó que domina la vall. Comunicacions.
Canejan - Viquipèdia
Canejan és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs. Entitats de població: Bordius, Campespín, Canejan, Era Cassenhau, Moron e era Mòla, Pontaut, Porcingles, eth Pradet, i Sant Joan de Toran.
Canejan - Wikipèdia Occitana
Municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs. Municipi dera Val d'Aran, plaçat ena val de Toran, dempús der arribatge dreit dera Garona enquias nautors der estanh e des rasi de Liat. I a jadiments de blenda e de zinc, e tanben de hèr e plomb.
Canelles
Nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. Avui té només 6 habitants i es troba a l'interfluvi del riu de Perles i el de Canelles. Església de Sant Marc i Santa Eulàlia. Lloc citat en l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell.
Carreu
La vall de Carreu forma part del municipi d'Abella de la Conca, tot i que geogràficament pertany a la Conca de Dalt, al Pallars Jussà. És un topònim documentat des del s. X, tot i que no es pot assegurar si l'esment de Carreu es refereix a aquest poble.
Castell de Mur - Lleida.com
Informació i dades generals de Castell de Mur, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Castell de Mur - Viquipèdia
Castell de Mur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera o de Tremp. Es formà el 1972 per agrupació de dos antics municipis: Guàrdia de Tremp i Mur. Taula de continguts temàtics.
Castellar de la Ribera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Solsonès, al límit amb l'Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l'altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona. El poble, població i economia.
Castellar de la Ribera - Viquipèdia
Castellar de la Ribera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les quatre entitats de població que hi ha al municipi: Castellar de la Ribera, Ceuró, Clarà i Pampa. Taula de continguts temàtics d’aquest municipi.
Castellar de Tost
Nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, i es troba a la Vall de Tost, a la falda sud sobre el riu del mateix nom. Actualment té 17 habitants, i és troba a 831 m d'altitud a llevant del turó de Ciutat. Hi ha uns coberts disseminat.
Castellbò
Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. Fou annexat al municipi d'Aravell el 1970, i actualment Castellbò es el cap de l'entitat municipal descentralitzada de la Vila i vall de Castellbò.
Castellciutat
Entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975. La vila de Castellciutat sovint es anomenada popularment Ciutat, com fou anomenada oficialment fins el s. XVI, nom que contrasta amb el nombre d'habitants.
Castelldans - Lleida.com
Informació i dades generals de Castelldans, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Castelldans - Viquipèdia
Castelldans és un municipi de la comarca de les Garrigues. El Tossal dels Gramenals és una muntanya de 416 metres que es troba al municipi. Evolució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Castelldanenc, castelldanenca.
Castell-estaó
Castell-estaó, sovint denominat Castell, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; abans del 1970 pertanyia a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí. És a la part occidental del terç meridional del terme al qual pertany.
Castellgermà
Castellgermà fou un poble de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part de l’antic terme de Sarroca de Bellera. Està despoblat des de molt antic. En el seu lloc es troben algunes ruïnes del Castell de Castellgermà.
Castellnou d'Avellanos
Castellnou d'Avellanos és un poble ribagorçà del terme de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba a més de 4 km. a llevant del cap del seu antic municipi...
Castellnou de Bassella
Castellnou de Bassella fou un poble del terme municipal de Bassella (Alt Urgell). Estava localitzat a la vora de l'antiga carretera de Ponts a Oliana, a l'esquerra del riu Segre. Actualment es troba submergit sota les aigües del pantà de Rialb.
Castellnou de Carcolze
Poble del municipi alt-urgellès del Pont de Bar. Pertangué a l'antic municipi d'Aristot, fins que al 1970 Aristot va anexar-se a Toloriu per formar Aristot i Toloriu, que amb el pas del temps s'ha passat a anomenar El Pont de Bar (per ser la capital).
Castellnou de Montsec
Castellnou de Montsec és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà. Juntament amb la Clua i la Torre d'Amargós formen una unitat territorial dins del seu municipi diferent de l'anomenada la Faixa.
Castellnou de Seana - Encliclopèdia.cat
Municipi del Pla d'Urgell, a la plana regada pel canal d'Urgell. És situat a l'extrem oriental del Pla d'Urgell, en contacte amb l'Urgell, del que formà part fins el 1988. El 1139 fou incorporat a la jurisdicció senyorial de la baronia dels Bellpuig.
Castellnou de Seana - Lleida.com
Informació i dades generals de Castellnou de Seana, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Castellnou de Seana - Viquipèdia
Castellnou de Seana és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Se situa al nord del riu Corb. El 1940 es desagrega Vila-sana. Evolució demográfica i enllaços externs. Municipis del Pla d'Urgell. Coordenades: 41° 38' 59? N, 0° 58' 18? E.
Castellnou d'Oluges
Tota l'informació de Castellnou d'Oluges (Municipi de la Comarca de La Segarra). Feta per l'Associació Amics de Castellnou d'Oluges. . Història, festes, enllaços, fotos, …
Castellnou d'Ossó
Entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell. Nucli fortificat des d'època romana. El comte Ermengol IV d'Urgell va conquerir el terme (1070). Amb el temps s’engrandí i es convertí en el Castellnou d'Ossó.
Castelló de Farfanya - Enciclopèdia.cat
Com el nom indica, deu l’origen a una fortalesa, existent en la resistència dels ilergets contra la dominació romana. Els àrabs, al s. IX, hi bastiren una fortalesa per defensar el valiat de Lleida-Balaguer contra els cristians d'Urgell i de Barcelona.
Castelló de Farfanya - Viquipèdia
Vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix Balaguer amb Algerri i Alfarràs. A més de la vila de Castelló de Farfanya, el municipi inclou l'antic terme de Torredà.
Castellserà - Viquipèdia
Castellserà és un municipi, amb una altitud de 267 m., de la comarca de l'Urgell. Pertany al partit judicial de Balaguer. Situació. Festes populars. Escut caironat. Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Castellseraní, castellseranina.
Castellvell (Olius)
Castellvell és una entitat de població del municipi d'Olius a la comarca del Solsonès. Malgrat això, el poble va ésser un municipi independent fins a mitjan segle XIX. Evolució demogràfica, referències i enllaços externs.
Castellvell de Bellera
Castellvell de Bellera, Castellvill, segons la pronúncia local, és un antic poble ribagorçà del terme de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, era formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Està despoblat des d'antic.
Casterner de les Olles
Poble pertanyent a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme de Tremp. Entre 1812 i febrer del 1847, Casterner de les Olles formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns havia de passar els 30.
Castissent
Castissent és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà, que s'ha decantat cap al Pallars.
Cava - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. És situat al límit de la comarca amb la Cerdanya. El terme s'estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí, i arriba fins a la mateixa carena. El terme comprèn l'alta vall del riu de Cadí, dit també d'Arsèguel.
Cava - Lleida.com
Informació i dades generals de Cava, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Cava - Viquipèdia
És un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Ansovell. El terme comprèn, a més del poble de Cava, el d'Ansovell, el del Querforadat, el veïnat de Can Pubill, l'església de Sant Cristòfol de Vinyoles, la casa forta, i el santuari de Boscal.
Cellers
Cellers és una entitat de població del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. Està situat a la zona sur-oriental del terme municipal. Llocs d'interès: Monestir romànic de Sant Celdoni i Sant Ermenter, amb tres absis en creu.
Cellers
Cellers és un poble del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur. Fins el 1972 havia pertangut al terme municipal de Guàrdia de Tremp. Es troba situat a l'oest de l'embassament dels Terradets, al sud de la comarca.
Central de Cabdella
La Central de Cabdella és una important central elèctrica de la Vall Fosca, pertanyent a la Torre de Cabdella, que conté un petit nucli de població per als seus empleats que, amb el temps, s'ha consolidat com un poble més del terme, i dels més habitats.
Central FECSA-Nerets
La Central FECSA-Nerets, o Central Hidroelèctrica de Talarn, és una caseria del terme de Talarn, situada als peus de la presa de l'Embassament de Sant Antoni sota mateix de l'estret de Susterris. Enllaços externs.
Centre de Catalunya - Pinós del Solsonès
Pàgina web informativa del centre de Catalunya, el municipi de Pinós del Solsonès, centre geogràfic del Principat de Catalunya. Pinós del Solsonès i rodalies. Agenda, notícies i dades, festes, fira, allotjaments, ràdio i autèntiques caramelles de pagès.
Cerc
És una població del municipi d'Alàs i Cerc de l'Alt Urgell. Havia estat municipi independent, força més gran que el d'Alàs, d'uns 52,8 km² que va ser annexat al d'Alàs el 1970. Anteriorment, fins al s. XIX, el municipi de Cerca era anomenat Artedó.
Cervera - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de la Segarra, al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera o riu d'Ondara, damunt les plataformes estructurals de la Segarra. Situació, economia i altres indrets del terme.
Cervera - Lleida.com
Informació i dades generals de Cervera, capital de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Cervera - Piera Edicions
Guia turística i de serveis del municipi de Cervera, a la comarca de la Segarra. Ofereix les dades generals, breu història, menjar i allotjament, empreses i comerços, llocs d'interès cultural, festes i celebracions. Serveis addiccionals.
Cervera - Viquipèdia
Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida. Història, llocs d'interès, demografia, referències, vegeu també, i enllaços externs. La ciutat i els orígens medievals i la Universitat.
Cervià - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km2, és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental.
Cervià de Les Garrigues - Lleida.com
Informació i dades generals de Cervià de Les Garrigues, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Cervià de les Garrigues - Viquipèdia
Cervià de les Garrigues és un municipi de la comarca de les Garrigues. El poble, a 444 m. d’altitud, fou fundat el 1202. És l’únic nucli de població del municipi, que comprèn el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses. El terme té 34,42 km².
Cérvoles
Cérvoles és un poble de Senterada, al Pallars Jussà. Està situat exactament dos quilòmetres en línia recta al sud-oest del cap de municipi, però, en canvi, l'accés al poble amb vehicle és força més llarg. Situat a llevant del Serrat de Coscollola.
Civís
Pàgina del poble de Civís, situat a l'Alt Urgell (Lleida). Forma part del municipi de Valls de Valira. Fa frontera amb Andorra. Destaca pels seus bells paisatges, tradicions,… L'antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Civit
Civit és un petit poble pertanyent al municipi de Talavera a la Segarra. Referències. És a una alçada de 711 msnm. Categories: Entitats de població de la Segarra | Geografia de Talavera. Coordenades: 41° 34' 31.52? N, 1° 23' 5.41? E.
Claramunt
Poble al terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. El 1812 havia format ajuntament propi, però s'hagué d'agregar a Castissent el febrer del 1847, atès que no sobrepassava el nombre mínim de 30 veïns.
Claravalls
Poble agregat a Tàrrega, al peu de la carretera de Tàrrega a Agramunt. L'antic castell domina la part alta del poble. El nucli antic conserva l'estructura emmurallada, i conserva un dels portals. Església parroquial de Sant Salvador d'estil neoclàssic.
Claravalls - Consell Comarcal de l'Urgell
Web del poble de Claravalls. informació general i fotos del municipi. Situat a la carretera entre Montblanc i Artesa de Segre es un petit poble d'uns 100 habitants. En Guillem de Claravalls, cavaller del segles XII i XIII al servei del Rei Alfons I.
Claravalls - Poble agregat a Tàrrega
Documentat el 1099 (consagració església de Sta Ma de Guissona). El 1172, Bernat de Fluvià, senyor de Claravalls el donà en testament al seu germà Guillem. El 1422 el rei Alfons ven a la Universitat de Tàrrega el castell i lloc de Claravalls.
Claret
Claret és un poble de Tremp, al qual pertany des del 1847. Havia tingut ajuntament propi des del 1812, a ran de la Constitució de Cadis, però pel fet de no arribar a 30 veïns (caps de família), no va mantenir la independència i s’agregà a Tremp.
Clariana de Cardener - Lleida.com
Informació i dades generals de Clariana de Cardener, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Clariana de Cardener - Viquipèdia
Clariana de Cardener és un municipi de la comarca del Solsonès. Entitats de població: Clariana de Cardener, Hortoneda, Sant Just i Joval i Sant Ponç. Enllaços externs. Coordenades: 41° 56' 5? N 1° 37' 51? E.
Claverol
Claverol és un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Fins el 1969 fou cap d'un municipi propi, que comprenia, a més de Claverol, els pobles del Pont de Claverol, Sant Martí de Canals i Sossís, a més dels Masos de Baiarri.
Coll de Nargó - CCAU
El nucli més poblat és la vila de Coll de Nargó (simplement Nargó per a la gent del país), cap del municipi. La resta d'habitants del terme viuen entre els altres cinc pobles que conformen el municipi. El romànic del terme és molt ric.
Coll de Nargó - Lleida.com
Informació i dades generals de Coll de Nargó, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Coll de Nargó - Viquipèdia
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent. Entitats de població. Taula de continguts temàtics.
Coll de Nargó Fotos i Altres
Blog de Pere Gavarra dedicat a Coll de Nargó fotografies i altres coses d’interès. Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Comentaris i fotografies, arxiu del blog, webs interesants, webs d’hivern, fotografia, btt, blogs, ...
Colldelrat
Entitat de població incorporada des de l'any 1971 al municipi d'Artesa de Segre, a la Noguera. Històricament formava part de Tudela de Segre. És un petit poble situat a 495 m d'altitud al vessant occidental de la muntanya de Grialó.
Collmorter
Collmorter és un poble del municipi de Castell de Mur, abans del 1972 del terme municipal de Mur, agregat aquell any al nou municipi, juntament amb Guàrdia de Tremp. No ha estat mai un poble gaire gros, a mitjan s. XIX, hi havia sols 4 cases...
Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal
Web de la Colònia Sant ELoi a Gerri de la Sal. Informació, imatges, memòria, canóner i moltes coses més. La Casa de Colònies de la Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal està situada a un quilòmetre i mig del poble de Gerri de la Sal, Pallars Sobirà.
Comabella
Comabella és un llogarret de la Segarra, situat al municipi de Sant Guim de la Plana. La producció agrícola és principalment de cereals de secà (ordi, blat, etc.). Antigament, hi havia producció de llegums. També hi ha ramaderia porquina i vacuna.
Conca de Dalt - Viquipèdia
Conca de Dalt, o el Pont de Claverol, és el municipi de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça. El terme és la meitat oriental de la Conca de Dalt geogràfica, sotscomarca del Pallars Jussà.
Concabella
És una entitat de població del municipi dels Plans de Sió a la comarca de la Segarra. Situat prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de Sant Salvador. Al terme hi ha l'antic castell de Ratera.
Conill - Poble agregat a Tàrrega
El poblet de Conill es formava amb 5 cases pairals: cal Cinca, cal Frare, cal Palau, cal Pont i cal Vilafranca. Aquestes cases, construïdes durant el XVIII, junt a l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser (1702) i altres forma a una petita plaça.
Conjunt històric - artístic de Guimera
Guimerà fou declarat "Conjunt històric - artístic" el 20 de juny de 1975, BOE del 2 de setembre de 1975. El Castell. L'Església, la Bovera, Vallsanta, els Escut, els Portals, el Pou del Gel, ...
Conques
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels termes units el 1970 al d'Isona per a fer el terme d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Corbins - CRP La Noguera
Web de recursos del municipi de Corbins, del CRP La Noguera. Corbins ve del llatí: curvus = corb (per les giravoltes del riu). Batalla de Corbins. Els ponts del Segrià. Què hi ha al nostre rebost?
Corbins - Enciclopèdia.cat
El recorregut de 4 km de la Noguera Ribagorçana, des del seu pas pel terme de Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Segre, és privilegiat pel que fa a la gran varietat de flora de ribera, pollancres i àlbers principalment, i abundosa fauna…
Corbins - Viquipèdia
Corbins és un municipi de la comarca del Segrià. Podem destacar que al seu terme municipal conflueixen la Noguera Ribagorçana i el Segre. Fills i filles il·lustres. Evolució demogràfica. Enllaços externs.
Corbins.net
Portal informatiu no oficial de Corbins. El municipi, serveis i adreces locals. La vila de Corbins és una població situada a la comarca del Segrià, a 10 kms. de Lleida, en direcció cap al Nord, per la carretera C12 de Lleida a Balaguer.
Corçà (Àger)
Corçà és un poble dins del municipi d'Àger. L'any 2001 tenia 23 habitants. Està connectat a Agulló i amb Àger per una pista asfaltada. Abans de la construcció de l'embassament (1959) hi havia un jaciment lignític que avui roman sota les aigües.
Cornellana
Nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, a la vall de la Vansa. Se situa al nord-est del poble de Fórnols de Cadí, sota el cap de la Fesa a 1.355 m. d'altitud, esglaonat. Actualment té 26 habitants i una església dedicada a Sant Pere.
Covet - Viquipèdia
Municipi nascut l'any 1970, fruit de l'unió de diferents pobles: Isona, Basturs, Benavent de la Conca, Biscarri, Conques, Covet, Gramenet, Llordà, Masos de Sant Martí, Montodó, Orcau i Figuerola d'Orcau, Sant Romà d'Abella i Siall. Pallars Jussà.
Cubells - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera, al Marquesat. L'agregat de la Torre de Fluvià, al SE de la vila, té una església romànica bastida al vessant d'un turó, dedicada a sant Salvador i depèn de la parròquia de Cubells. Festa major el diumenge després de la de Cubells.
Cubells - Viquipèdia
Cubells és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Marquesat. Entitats de població: Cubellsi La Torre de Fluvià. El poble està situat a la carena de la serra de Montclar, que travessa el terme d'est a oest. El castell de Cubells.
Desdetremp.com - Porta i Portal del Pallars
Desde Tremp punt com pretenem oferir-vos una porta digital per entrar als Pallars. Aquí podreu trobar informació diversa sobre les empreses, municipis, turisme i qualsevol tema de interés per els Pallars.
Detalls Fotogràfics
Detalls fotogràfics és una blog de fotografies de Castelldans del 2008, el nostre poble a la comarca de Les Garrigues. Els esdeveniments i les festes del municipi, amb les seves corresponents fotografies.
El Balcó del Pirineu
Urbanització del municipi de Montferrer i Castellbò. Construida en un serrat, continuació del serrat de Castellciutat i Montferrer, a l'esquerra del riu Segre en parcelles amb una pendent important. La majoria dels xalets són d'andorrans ...
El Baridà
Subcomarca de l'alta vall del Segre situada entre Sant Martí dels Castells i l'Estret de Mollet (el Pont de Bar). Integrada per: Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya) El Pont de Bar i part de Cava -Querforadat- (l’Alt Urgell).
El Castell d'Oliana
Nucli del municipi d'Oliana, a l'Alt Urgell. Actualment hi viuen 69 habitants, es al vessant meridional de la serra de les Canals, vora el grau d'Oliana, a l'esquerra del riu Segre. Hi ha una antiga parròquia i capella del castell de Sant Andreu s. XI.
El Castellet
El Castellet, o, simplement, Castellet, és un antic poble que pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Entre 1812, a ran de la Constitució de Cadis, el 1847, el Castellet formà ajuntament.
El Cavaller de Montoliu
El Cavaller de Montoliu és una web amb notícies, comentaris i fotos relacionades amb el bonic poble de Montoliu de Segarra, i la comarca de La Segarra en general. Probablement la web sucarrenca mé visitada del món. I tot gràcies a vosaltres, …
El Cogul - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues, estès a banda i banda del riu de Set. El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió (17,51 km2), és situat a l'extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià. Sumari de continguts.
El Cogul - Lleida.com
Informació i dades generals de El Cogul, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
El Cogul - Viquipèdia
El Cogul és un municipi de la comarca de les Garrigues. El Cogul és famós per les seves pintures rupestres de la Roca dels Moros, on es pot veure un grup de dones ballant i algunes escenes de cacera. Taula de continguts temàtics.
El Far- Viquipèdia
El Far és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat sobre un turó a l'extrem oriental del terme municipal. A l'any 2005 només tenia 4 habitants censats. Llocs d'interès.
El Ges
El Ges és una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell. Es troba en un contrafort de la serra del Cadí. Al poble s'hi pot trobat l'església de Sant Cebrià. Referències: l'Enciclopèdia. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
El Llor
Població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Situat a la zona de llevant del terme municipal, a 522 m. d'alçada. Té 61 habitants. Nucli tancat, d'estil medieval, al peu de les ruïnes del castell i església parroquial.
El Mas de Solduga
Els Masos de Llimiana, o Mas de Solduga és una agrupació de masos del terme municipal de Llimiana, al nord-oest de la vila d'aquest nom. Formen aquesta caseria tot de masies, com ara la Masia del Teclo, la de Janot, la d'Elies, …
El Mesull
El Mesull és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, era formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba al centre de l’antic municipi, i a la NO de Sarroca de Bellera.
El Meüll
El Meüll és un poble, actualment despoblat, del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Mur. És a la zona de ponent de l'antic terme de Mur, al nord-oest de l'actual de Castell de Mur. Continguts.
El Molí de Ponent
Pàgina de El Molí de Ponent, el plaer de viure a Lleida. A càrrec de gent de Lleida que ens parla de la seva terra: Gastronomia, restaurants, excursions, llocs interessants, events, festes, tradicions, història, arqueologia, etc.
El Montnou
El Montnou és una de les nou entitats de població del municipi d'Odèn (Solsonès). No té nucli urbà i el poblament és dispers format per masies i alguna construcció moderna. Es troba a l'extrem nord de la part central del municipi, al nord d'Odèn.
El Montsec - Consorci del Montsec
Web oficial del Consorci del Montsec, l’ens públic pel desenvolupament de la Serra del Montsec. Està format pels 5 municipis del Pallars Jussà i els 11 de la Noguera que formen part. L’espai natural, el PAM, serveis turístics i dades diverses.
El Palau d'Anglesola - Lleida.com
Completa descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Limita al N. amb el Poal; al S. amb Mollerussa, Fondarella i Sidamon; a l'E., amb Vila-sana i a l'O., amb Bellvís i Bell-lloc.
El Palau d'Anglesola - Viquipèdia
El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Evolució demogràfica del municipi. [edita] Enllaços externs. Dades municipals. Gentilici: Anglesolí, anglesolina. Coordemades: 41°39'9"N, 0°53'0"E.
El Pi de Sant Just
El Pi de Sant Just és una de les quatre entitats de població del municipi d'Olius a la comarca del Solsonès. En el cens de 2005 comptava amb 395 habitants. En aquest nucli és on hi ha l'ajuntament del municipi. Demografia.
El Pla de Busa i La Vall de Lord
Informació del Pla de Busa, l'Aiguadora i Sant Pere de Graudescales. Ruta en cotxe, i excursions a peu. Informació del Santuari de Lord, història d’aquests indrets de la comarca del Solsonès.
El Pla de la Font - Viquipèdia
El Pla de la Font és una entitat municipal descentralitzada integrada dins del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. Compta amb cases unifamiliars i una plaça que és el centre de la vila. El poblet disposa de molt espai natural.
El Pla de Sant Tirs
Nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. És la vila amb més habitants del municipi i cap municipal. Actualment amb 342 habitants, el 1991 en tenia 252, a diferència de la resta de pobles és dels pocs que augmenta d'habitants,
El Poal - Encliclopèdia.cat
Municipi del Pla d'Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà en la dècada de 1920-30. El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d'Urgell, com a unitat administrativa.
El Poal - Lleida.com
Informació i dades generals de El Poal, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
El Poal - Viquipèdia
El Poal està situat a uns 7 km del nord de Mollerussa, a la zona d'influència del Canal d'Urgell. En aquesta plana, regada pel Canal Auxiliar de l'Urgell, es conreen farratges, blat de moro, cereals i arbres fruiters, i la ramaderia com a complement.
El Poble d'Alguaire
Informació del CEIP Teresa Bergadà del poble d’Alguaire. El poble està situat a la vessant d'un turó on s'hi va instal·lar el monument del "Sagrat Cor". La Mata de Pinyana. El Merli. El Sagrat Cor.
El Poble de Rubinat
El poble és format per dos carrers més o menys paral·lels on és destacable l’església de Santa Maria de Rubinat, edifici romànic de tres naus, que presenta un esvelt campanar dels segles XVII i XVIII. Tambe es conserven restes del seu antic castell.
El Pont de Bar Vell
És un nucli de població despoblat del municipi del Pont de Bar, a l'Alt Urgell. La fi de la població d'aquest nucli es remonta als aiguats del 1982 que destruiren l'antic poble de Pont de Bar. El vell nucli, on encara hi queden cases i restes.
El Pont de Claverol
El Pont de Claverol és un poble a la vora del riu Noguera Pallaresa, a menys d'un quilòmetre de distància de la Pobla de Segur. És el cap del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, i fins el 1969 era del terme municipal de Claverol.
El Pont de Suert - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de la comarca de l'Alta Ribagorça. El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 Km², després que el 1968 s'hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata. Sumari i arbre de toponímia.
El Pont de Suert - Lleida.com
Informació i dades generals de El Pont de Suert, municipi de la comarca de l’Alta Ribagorça. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
El Pont de Suert - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de El Pont de Suert (Alta Ribagorça). El temps, calculadora, transports, sorteig, jocs, …
El Pont de Suert - Viquipèdia
El Pont de Suert (Lo Pont de Suert en ribagorçà) és una vila i municipi, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça. El terme municipal actual no correspon a l'històric. El 1968 hi van ser agregats els municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata.
El Pont d'Orrit
El poble del Pont d'Orrit pertany a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Es formà en abandonar-se el vell poble d'Orrit, més amunt i al nord-est del Pont d'Orrit. Històricament és un raval d'Orrit.
El Pujal de Cabó
El Pujal de Cabó, també anomenat el Pujal d'Organyà, és un nucli de població del municipi de Cabó, a l'Alt Urgell. El poble té 24 habitants i n'havia tingut 31 el 1991. Es troba a la vall baixa del riu de Cabó a prop del límit amb Organyà.
El Querforadat
El Querforadat és una entitat de població del municipi de Cava a la comarca de l'Alt Urgell. En el cens de 2005 tenia 15 habitants. Històricament pertanyia al Baridà (comarca natural), tot i que la resta de municipi pertany a l'Urgellet.
El Soleràs
Grup Facebook del Soleràs (Garrigues). El Soleràs és un bonic poble d'uns 400 habitants aprox. que forma part de la comarca catalana de les Garrigues. Hi destaca la cooperativa, on en surt el millor del món i l'església neoclassica.
El Soleràs
Pàgina força completa amb la radiografia del poble. A càrrec del Centre de Recursos Pedagògics de les Garrigues. El nom del Soleràs, segons el diccionari català - valencià - balear, prové del llatí Solarium, derivat de Solum "Sòl, terra".
El Soleràs - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal, de 12,23 km2, s'estén al sector de ponent de la comarca, a l'extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s'alternen conreus i terres pel bestiar.
El Soleràs - Lleida.com
Informació i dades generals de El Soleràs, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
El Soleràs - Viquipèdia
El Soleràs és un municipi de la comarca de les Garrigues. L'economia del poble està fortament basada en l'agricultura i la ramaderia. La festa de la patrona del municipi se celebra el 15 d'agost. Taula de continguts temàtics.
El Talladell - Poble agregat a Tàrrega
El 1067, Ramon Berenguer cedí el lloc del Talladell al cavaller Ramon Guifré de Vilamur. Entre els anys 1096 i 1131 Guerau Alemany jura fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell del Talladell, entre d’altres.
El Tossal
És un poble agregat al municipi de Ponts, a la comarca de La Noguera. Situat a 387 m. d'altitud, a una vall tributària, a l'esquerra del Segre, sota el cingle d'Estany; de l'església parroquial de Sant Bartomeu. Fou municipi independent fins el 1970.
El Vilar de Cabó
El Vilar de Cabó, també anomenat el Vilar, el Vilar d'Organyà o el Vilar de Segre, és un nucli de població del municipi de Cabó, a l'Alt Urgell. Actualment té 33 habitants i el 1991 en tenia 52. Es trova aigua avall del riu de Cabó, a la dreta.
El Vilet
El Vilet és un poble agregat a Sant Martí de Riucorb. Els seus origens ens porten a l'època romana. S'han trobat restes de mo-saics del segle IV que actualment es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona.
El Vilosell
Web del poble dels llops de les Garrigues. Història, indrets del terme, àlbum fotogràfic, documents, notícies i llops il·lustres. El poble del Vilosell es troba a 665 m d'altitud, al centre del terme, aturonat al voltant de les restes de l'antic castell.
El Vilosell, el poble dels llops de les Garrigues
Blog de El Vilosell, el poble dels llops de la comarca de les Garrigues. Inclou informació, fotografies, dades del poble, la seva història, imatges, indrets del terme, notícies, vídeo, … També hi ha pàgines sobre el Vilosell.
Els Alamús - Enciclopèdia.cat
S'estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d'Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d'Urgell en dos sectors. Principals nuclis de població.
Els Alamús - Viquipèdia
Els Alamús és un municipi de la comarca del Segrià. Entitats de població: Els Alamús, La Barceloneta i Vensilló. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Alamussenc, alamussenca. Coordenades: 41° 37' 4? N, 0° 44' 26? E.
Els Masos de Sant Martí
Els Masos de Sant Martí és un poble de l'antic terme d'Isona, actualment integrat en el d'Isona i Conca Dellà. Avui està despoblat, llevat d'alguna casa aprofitada per a estiueig o caps de setmana: els seus antics habitants són actualment a Isona.
Els Masos de Tamúrcia
El poble dels Masos de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. És un de tants pobles rurals, dispersos, que nasqueren d'un altre poble anterior, amb agrupament urbà més o menys extens.
Els Obacs de Llimiana
Separat de la resta del terme de Llimiana, hi ha l'enclavament dels Obacs de Llimiana, de 3,52 km². Es tracta d'una mena de falca dins del terme de Gavet de la Conca, entre els antics termes de Sant Salvador de Toló, a llevant, i Aransís.
Els Omellons - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal dels Omellons, d'11,29 km2, es troba a l'extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l'Urgell. El municipi està situat a la part central de la plataforma garriguenca. Sumari.
Els Omellons - Lleida.com
Informació i dades generals de Els Omellons, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Els Omellons - Viquipèdia
Els Omellons és un municipi de la comarca de les Garrigues. L'economia local es basa en l'agricultura, concretament en el cultiu del oli, l'almetlla i el raïm. La producció d'oli està registrada sota la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues.
els Omells de na Gaia - Enciclopèdia.cat
Poble de l’Urgell. Els primers censos medievals del 1365 i 1380 donen 57 i 47 focs, respectivament, fet que en feia un dels pobles més grans de la baronia de Vallbona de les Monges; al llarg dels segles XV i XVI la població baixà a 29 focs…
Els Omells de na Gaia - Viquipèdia
Els Omells de na Gaia és una vila i municipi de 159 habitants de la comarca de l'Urgell. Situada a la serra del Tallat, en un tossal de 560 m d'altitud. Pertanyia a la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Es va formar al voltant del castell.
Els Plans de Sió - Lleida.com
Informació i dades generals de Els Plans de Sió, municipi de la comarca de la Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Els Plans de Sió - Viquipèdia
Els Plans de Sió és un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a les Pallargues. El 1985 va afegir l'article a l'anterior nom de Plans de Sió. El municipi compta amb onze entitats de població. Evolució demogràfica.
Els Torms - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal dels Torms, de 13,75 km2, es troba al sector de ponent de la comarca, a l'extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major.
Els Torms - Viquipèdia
Els Torms és un municipi de la comarca de les Garrigues. Taula de continguts temàtics: Demografia (evolució demogràfica), referències, vegeu també i enllaços externs. Coordenades: 41° 23' 45? N, 0° 43' 17? E.
elsoleras.cat
Pàgina web independent del poble del Soleràs, a les Garrigues. La web, molt completa, inclou molta informació del poble, l’ajuntament, dites locals i de les seves entitats. També inclou imatges, novetats i informació del temps actual a El Soleràs.
En Xavier (de Pobla)
Web personal i de la zona de la Pobla de Segur i l'entorn. Em dic Xavier Castells i vaig néixer l'any 1984. Lo meu poble natal és la Pobla de Segur, comarca del Pallars Jussà, es troba a la província de Lleida. Esteu situats?
Enfesta
Enfesta és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès). Està constituït per un enclavament de 3,61 Km² situat a ponent del sector principal del municipi del qual resta separat per una franja d'un km i mig.
Envall
Envall és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà. Havia format part, fins el 1970, de l'antic terme de la Pobleta de Bellveí. Està situat a llevant de la Pobleta de Bellveí. Taula de continguts.
Erdo
Erdo és un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està situat a 1,7 km. en línia recta al nord-est del seu cap de municipi. Taula de continguts.
Erinyà
És un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, fins el 1969 del terme de Toralla i Serradell. Amb Rivert, Serradell, Toralla i Torallola formaven aquest antic ajuntament. Accés fàcil, és a 1,5 km. del Congost d'Erinyà, per la crtr. N-260.
Eroles
El poble actualment pertany al terme municipal de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà. Ha tingut una agitada vida administrativa, com s'exposa a l'apartat d'història. Està situat a l'oest de Tremp, a 13 km, és accessible per pista rural asfaltada.
Es Bòrdes - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Aran, a l’axial pirinenca, en la confluència de les valls de la Garona i d'Et Joèu, entre el riu, límit oriental, i la frontera francoespanyola, límit occidental. Té una serradora i, des del 1952, hi ha la central elèctrica de Benòs.
Es Bòrdes - Viquipèdia
Municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa. De 1877 a 1982 el seu nom era Las Bordas, i de 1982 a 1984 Les Bordes; a partir d'aquest, la denominació oficial és l'aranesa. Està integrat pels pobles: Es Bòrdes, Benòs, Begòs i Arró (EMD).
Es Bòrdes - Wikipèdia Occitana
Es Bordes (en catalan, Les Bordes o Les Bordes de Castel-lleó; en espanhòu, Las Bordas) ei un vilatge e municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Lairissa. De 1877 a 1982, eth sòn nom oficiau ère Las Bordas. De 1982 a 1984 ère Les Bordes.
Escaló - Viquipèdia
Poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Fou cap d'un municipi independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Jou i Unarre en el nou municipi. El 1847 el municipi inicial d'Escaló fou ampliat amb afegitons.
Escarlà
El poble d'Escarlà pertany a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. És al nord-oest de Tremp, a prop de la Noguera Ribagorçana. És aturonat dalt de la carena que delimita la vall del barranc d'Escarlà.
Escunhau
Poble del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran). Està situat a la riba esquerra de la Garona, a 1.049 m. d'alçada. Fins al 1970 fou municipi independent, i el seu terme comprenia, a més, els pobles de Casarilh i Betren i el despoblat de Castell.
Espills
Espills és un poble pertanyent al terme municipal de Tremp. Antigament pertanyia al terme ribagorçà de Sapeira, agregat a Tremp el 1970. Està situat lleugerament al nord-oest de Tremp, gairebé al centre de l'antic municipi de Sapeira.
Espluga de Serra
Espluga de Serra és un poble del terme municipal de Tremp. Havia pertangut a l'antic terme d'Espluga de Serra, però fou agregat a Tremp el 1970. En documents antics apareix documentada com a Espluga Tresserra. Església de Santa Maria.
Esplugafreda
El poble d'Esplugafreda és un poble de l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Entre 1812 i febrer del 1847, amb el nom oficialment separat: Espluga Freda, formà ajuntament, que desaparegué i s'uní a Sapeira.
Espot - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà. El terme municipal d'Espot, de 97,30 km2, al sector sud-occidental de la Vall d'Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, comprèn tota la vall d'Espot, per la dreta a la Noguera Pallaresa.
Espot - Lleida.com
Informació i dades generals d’Espot, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Espot - Viquipèdia
Espot és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. És una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Le seves entitats de població són els pobles de: Berrader, Espot, Estaís, i Super Espot.
Espui
Espui, de vegades grafiat Espuig, és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. Està constituït en Entitat municipal descentralitzada. Està situat en el terç septentrional del terme municipal, a la dreta del Flamisell.
Estac
Estac, sovint mal escrit com a Estach, és un nucli de població del municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà. El 2005 tenia 19 habitants. Va ser municipi independent fins el 1972, que va ser annexat a Soriguera. Darrera modificació: 19 des. 2010.
Estamariu - CCAU
L'activitat ramadera constitueix la base econòmica del municipi. Hi predomina el bestiar boví, gairebé tot destinat a la producció lletera. Els terrenys de cultiu són, majoritàriament, prats de pastura. La població es concentra en un sol nucli.
Estamariu - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. És situat a la part nord-oriental de la comarca. El terme d'Estamariu s'estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme. Sumari, arbre de toponímia i enllaços.
Estamariu - Lleida.com
Informació i dades generals d’Estamariu, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Estamariu - Viquipèdia
Terme municipal, de 21 km², situat a la part nord-oriental de l'Alt Urgell, anomenat Estimariu fins el 1983. El nom d'arrel bascoide apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Estamariu és documentada el 893.
Estaon
Estaon és una entitat de població del municipi de la Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. El poble es situa dins el Vallat d'Estaon a 1.237 metres d'altitud, està drenat per la ribera d'Estaon, que neix als estanys de Campirme.
Estaon.net
Pàgina de José Angel Arroyos i Mireia Vilaspasa Marsan dedicada a aquest poble del Pallars Sobirà, al municipi de la Vall de Cardós, que comprèn tot el Vallat d'Estaon. El poble d’Estaon, fotografies i algunes activitats vinculades a Estaon.
Estaràs - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra, situat a la part alta de la ribera del Sió. Sumari: Situació i presentació, la població i l'economia, el poble d'Estaràs i els sltres indrets del terme; Gàver i Vergós Guerrejat, Alta-riba, Ferran, Mejanell, i Malacara.
Estaràs - Lleida.com
Informació i dades generals d’Estaràs, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Estaràs - Viquipèdia
Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. Compren la següents entitats de població: Alta-riba, Estaràs, Ferran, Gàver, Malacara i Vergós Guerrejat. Demografia: Evolució demogràfica des de 1497 a l’any 2008.
Estavill
Estavill és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, del Pallars Jussà. Havia format part, fins el 1970, de l'antic terme de la Pobleta de Bellveí. Actualment s'hi arriba per una pista asfaltada de 7.3 km.
Esterri d'Àneu - Finques Pirineu
Informació turística, municipi, situació, activitats, fotos, i serveis. Promocions d'apartaments i cases a les Valls d'Àneu. Esterri d'Àneu, és un dels més bonics pobles de la comarca, situat als estreps que condueixen al Port de la Bonaigua.
Esterri d'Àneu - Lleida.com
Informació i dades generals d’Esterri d'Àneu, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Esterri d'Àneu - Piera Edicions
Pàgina de les guies de Piera Edicions, corresponent a Esterri d'Àneu. Dades generals del municipi, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, i apartat d'oci.
Esterri d'Àneu - Viquipèdia
Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situat al costat del riu Noguera Pallaresa. Taula de continguts temàtics del municipi: Llocs d'interès, festivitats locals, demografia, referències, i enllaços externs.
Esterri de Cardós - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà. El terme municipal, de 16,55 km2, al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però sobretot al sector esquerre. Limita amb els municipis de Lladorre, Alins de Vallferrera i Ribera de Cardós.
Esterri de Cardós - Lleida.com
Informació i dades generals d’Esterri de Cardós, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Esterri de Cardós - Viquipèdia
Esterri de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Entitats de població: Arrós de Cardós, Benante, Esterri de Cardós, i Ginestarre. Taula de continguts: Llocs d'interès, festivitats, demografia, referències, i enllaços externs.
Esterri de Cardós Turisme
Web de l’Ajuntament de Esterri de Cardós, dedicada al turisme i als llocs d'interès del municipi d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà). La web està realitzada amb l’ajut econòmic del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Allotjaments.
Estorm
Estorm és un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga, de la comarca del Pallars Jussà. És un dels pobles anomenats de la Faixa, i va formar part de la baronia de Castellnou de Montsec fins a la fi de l'antic règim. El poble clos d'Estorm.
Eth Pònt de Rei
Eth Pònt de Rei és un lloc fronterer i entitat de població del terme municipal de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran. Situat a la vall del riu Bausen, afluent de la Garona. Hi ha un pas fronterer amb França. A l'any 2005 no tenia cap habitant.
Excursions Baridana - La Seu d'Urgell
Excursions guiades pel Pirineu català: l'Alt Urgell, les valls del Cadí, la Cerdanya i la Seu d'Urgell. Excursions a peu, amb bici, amb tot terreny, de migdia o dia sencer. Excursions, passejades, etc. i una altra més especialitzada que és la botiga.
Farrera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme. Sumari de continguts del municipi.
Farrera - Lleida.com
Informació i dades generals de Farrera, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Farrera - Viquipèdia
Farrera és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà, amb capital a Farrera, com indica el nom del municipi. Entitats de població: Alendo, Burg, Farrera, Glorieta, Mallolís, i Montesclado. Demografia: Evolució demogràfica del municipi.
Farrera Turisme
Web de l’Ajuntament de Farrera, dedicada al turisme i als llocs d'interès del municipi de Farrera (Pallars Sobirà). La web està realitzada amb l’ajut econòmic del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Allotjaments i serveis municipals.
Ferran
Ferran és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra. El poble, situat al nord-est del terme municipal, s'estén per la costa de la muntanya del pla de Sant Ramon, a 2.5 Km d'aquest municipi. Limita amb l'Anoia.
Fígols
Fígols, també anomenat Fígols d'Organyà, és la capital del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. El poble que actualment té 70 habitants es troba a l'esquerra del Segre a 602 m d'altitud. El topònim de Fígols pot derivar de ficulos ...
Fígols de Tremp
El poble de Fígols de Tremp, o Fígols de la Conca, era el cap del terme del mateix nom, agregat el 1972 al terme municipal de Tremp. El terme rebé diversos noms: del 1812 al 1877, s'anomenà Castissent, ja que hi tenia la capital.
Fígols i Alinyà - CCAU
La ramaderia de llet és l'activitat econòmica del municipi. També hi ha explotacions de porcí i d'aviram i conreus de patates. Fins al segle XX, la fusta dels boscos d'Alinyà es baixava en rais pel Segre. S'han obert cases de turisme rural.
Fígols i Alinyà - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. Dos sectors físics diferenciats, de les terres dels antics termes. Les terres de l'antic municipi de Fígols d'Organyà —anomenat antigament Fígols prop Voloriu— s'obren al Segre i al riu de Lavansa.
Fígols i Alinyà - Lleida.com
Pàgina informativa del municipi de Fígols i Alinyà (Berguedà). Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic, comunicacions i altres dades. Del servei Lleida.Com, el portal de les terres de Lleida.
Fígols i Alinyà - Lleida.com
Informació i dades generals de Fígols i Alinyà, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Fígols i Alinyà - Viquipèdia
Fígols i Alinyà és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Fígols. El primer cens és del 1975 després de la fusió d'Alinyà i de Fígols d'Organyà. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis. Continguts.
Figuerola d'Orcau
Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins el 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà.
Florejacs
És una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat a l'extrem occidental del terme. El nucli antic conserva l'estil medieval de carrers estrets i entortolligats. Va ser independent fins el 1972.
Fondarella
Pàgina de Toni Agelet amb dades d’aquest poble de la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). Població regada pel canal d'Urgell. Sectors de producció: agricultura, indústria i serveis. Elements d'interés, festes locals telèfons d'interés.
Fondarella - Enciclopèdia.cat
Poble del Pla d’Urgell. La població (fondarellencs), tradicionalment escassa, ha mantingut un lent però constant creixement demogràfic a causa de la riquesa aportada pels regadius i l'expansió econòmica de la veïna població de Mollerussa.
Fondarella - Lleida.com
Informació i dades generals de Fondarella, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Fondarella - Viquipèdia
Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El nom procedeix de la paraula àrab funduq, que significa alfondec, hostal. D'aquí ve que de denominació amb què es conegué Fondarella fins a l'època moderna fou Alfondarella.
Fontsagrada
Fontsagrada és un poble de l'antic terme de Sant Serni, actualment de Gavet de la Conca. Al s XIX formà municipi amb Gavet, (Gavet i Fontsagrada). L’església parroquial de Santa Fe (Madoz diu que el patró de la parròquia és Sant Bru).
Foradada - Enciclopèdia.cat
Foradada (455 m, 80 h) és format per carrers de traçat irregular i forts pendents. S'hi aixeca l'església parroquial de Sant Josep, del 1783, amb ornaments neoclàssics i de tres naus. Fins a la fi del segle XIX no s'acabà d'enderrocar l'església vella.
Foradada - Viquipèdia
Foradada és un municipi de la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà. Entitats de població: Foradada, Marcovau, Montsonís, Rubió de Baix, Rubió de Dalt, i Rubió del Mig. Evolució demogràfica i articles relacionats.
Fórnols
Fórnols o Fórnols de Cadí, és un poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situat a 1.285 m. d'altitud damunt el vessant dret de la vall de la Vansa. Les cases són agrupades entorn de l'església parroquial de Sant Climent.
Fulleda - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km2, és a l'extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons (722 m). Sumari de continguts temàtics.
Fulleda - Lleida.com
Informació i dades generals de Fulleda, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Fulleda - Viquipèdia
Fulleda és un municipi català de la comarca de les Garrigues, situat a l'extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, al territori de la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà. El poblament és agrupat en el nucli urbà.
Gavarra
Nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. Té 28 habitants, n'havia tingut 40 el 1991. El poble es troba en un turó a 1.123 m. d'altitud en un contrafort de la Serra d'Aubenç. A la part alta té un casal d'aspecte medieval.
Gàver
Gàver és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra. El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d'un antic castell i l'església romànica de Santa Maria de Gàver.
Gavet
Gavet és un poble de l'antic terme de Sant Serni. Amb l'agrupació dels tres termes d'Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni, Gavet fou designat com a cap del nou municipi de Gavet de la Conca. Situat a poc més d'un km de Fontsagrada.
Gavet de la Conca - Enciclopèdia.cat
El terme comprèn el poble de Gavet de la Conca, cap del municipi, els pobles de Sant Serni, Aransís i Sant Salvador de Toló que fins el 1970 eren caps dels municipis respectius. A més, hi ha el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa.
Gavet de la Conca - Lleida.com
Informació i dades generals de Gavet de la Conca, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Gavet de la Conca - Viquipèdia
Gavet de la Conca és un municipi de la comarca del Pallars Jussà. Es formà el 1970 per l'agrupació de tres municipis: Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni. Gavet esdevingué cap de municipi, malgrat no haver-ho estat mai anteriorment.
Gerb
Gerb és un poble que forma una entitat municipal descentralitzada del terme d'Os de Balaguer, a l'extrem sud-oriental del municipi. L'antic terme de Gerb, de 18,19 km², que es va dissoldre a mitjan s. XIX i que va existir també durant els anys 1937-1939.
Gerri de la Sal
Gerri de la Sal és la vila que fa de cap del municipi de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congosts d'Arboló i Collegats. Hi abunden pinedes i rouredes. Té 131 hab. (2005).
Gessa - Viquipèdia
És una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran. El seu territori comprèn una superfície de 8,87 km² i es reparteix en dos sectors: a l'oest el de Gessa i a l'est el de Marimanha, més petit. El 2003 tenia 130 habitants.
Gimenells i el Pla de la Font
Dades de Gimenells i el Pla de la Font. Cultura, festes majors, jaciment de Tapió, Castell de Gimenells, creus de terme de Gimenells, pesca, rutes BTT: Circuit del Pla de la Font. Excursionisme. Cassola de tros, embotits i fruita dolça.
Gimenells i el Pla de la Font - Enciclopèdia.cat
Situat a l'extrem del Segrià, fou segregat l'any 1991 del municipi d'Alpicat per tal de constituir un municipi independent. El terme comprèn el poble i cap de municipi de Gimenells, la caseria del Pla de la Font i el barri de Santa Maria de Gimenells.
Gimenells i el Pla de la Font - Viquipèdia
Gimenells i el Pla de la Font és un municipi de la comarca del Segrià. El cap és el poble de Gimenells. Inclou l'entitat municipal descentralitzada del Pla de la Font. L'actual poble fou construït per l'Institut Nacional de Colonització l'any 1939.
Ginestarre
Poble del municipi d'Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), situat a 1364 m. L'any 2005 tenia 6 habitants. Hi destaca l'església romànica de Santa Maria de Ginestarre. Del temple es conserven les pintures murals romàniques de l'absis al MNAC (Barcelona).
Golmés - Lleida.com
Dades de Golmés de Lleida.Com. Descripció física del municipi: Fitxa amb les dades bàsiques, història, turisme i serveis d’interès, mapa topogràfic, administració local i comunicacions. Lleida.Com, portal de les terres de Lleida.
Golmés - Viquipèdia
Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Enllaços externs. Dades municipals. Gentilici: Golmesenc, golmesenca. Població (2004): 1.443 habitants. Coordenades: 41°38'9"N, 0°55'55"E. Altres informacions.
Gósol - Viquipèdia
Gósol és una vila i municipi de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de la Seu d'Urgell. Pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró i està situat a la banda oest del Pedraforca.
Gospí
Gospí és un poble del municipi de Sant Ramon, a la Segarra. El poble fou construït sota l'antic castell del qual les primeres referències són de l´any 1005 que apareix amb el nom d'Albispino. El castell té adossada una torre de guaita cilíndrica.
Gramenet (Benavent de la Conca)
Gramenet és un poble del terme d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic terme de Benavent de la Conca. Està situat uns 2 km a ponent de Benavent i a 2 més al sud de Covet. És accessible des d'aquests pobles, a través de la pista asfaltada.
Gramuntell
Gramuntell, antigament coneguda com Agramuntell és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. El 2006 comptava amb 21 habitants. Està situat sobre un turó al sud-oest del terme municipal.
Granyanella - Enciclopèdia.cat
El terme municipal de Granyanella (24,35 Km²), situat a l'extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera (E) i Tàrrega (W, de l'Urgell), municipis amb els quals confronta a banda i banda; amb les Pallargues i amb Granyena de Segarra.
Granyanella - Lleida.com
Informació i dades generals de Granyanella, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Granyanella - Viquipèdia
Granyanella és un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a la Curullada. Inclou les següents entitats de població: La Curullada, Fonolleres, Granyanella, La Móra, i Tordera. Demografia: Evolució demogràfica de la població.
Granyena de les Garrigues - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal de Granyena de les Garrigues, de 20,47 km2, s'estén a ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, al primer coster garriguenc (350-400 m alt.), prolongació deprimida dels de la Segarra.
Granyena de les Garrigues - Lleida.com
Informació i dades generals de Granyena de les Garrigues, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Granyena de les Garrigues - Viquipèdia
Granyena de les Garrigues és un municipi de la comarca de les Garrigues. Taula de continguts temàtics: Demografia (evolució demogràfica), vegeu també, referències, i enllaços externs. Gentilici: Granyenenc, granyenenca.
Granyena de Segarra - Enciclopèdia.cat
Municipi de la comarca de la Segarra. Forma el municipi la vila de Granyena, únic nucli de població agrupada, un bon nombre de masos esparsos i el santuari del Camí. La principal via de comunicació és una carretera local procedent de Cervera.
Granyena de Segarra - Lleida.com
Informació i dades generals de Granyena de Segarra, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Granyena de Segarra - Viquipèdia
Granyena de Segarra és una vila i municipi de la comarca de la Segarra. Demografia: Evolució demogràfica des de 1497 a l’any 2008. Localització de Granyena de Segarra respecte de la Segarra, refrències i alguns enllaços externs.
Gualter
Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà. Amb uns cent habitants censats és el poble més habitat del terme. La vila de Gualter és de construcció tardana i no hi ha notícies que hi hagués cap castell.
Guarda-si-venes
Poble agregat al municipi de Guissona, a la Segarra. Està situat a tramuntana, en direcció a Palou. La població és de 31 habitants, i l'altitud és de 538 m. És esmentat per primer cop el 1099 amb la consagració de l'església de Guissona.
Guàrdia de Noguera
Guàrdia de Noguera, o Guàrdia de Tremp, és la vila que fa de cap del municipi de Castell de Mur, del Pallars Jussà. Tot i que surt més documentat el topònim “de Tremp”, Castell de Mur aconseguí el canvi de denominació de la vila.
Guia Tàrrega
Guia tàrrega és el mitjà oficial de comunicació de l'Associació d'usuaris per a la promoció de l'us d'internet a Tàrrega. L’associació vol potenciar l'us d'internet entre els habitants de Tàrrega, que estiguin interessats en les noves tecnologies…
Guils del Cantó
Guils del Cantó o Guils del Santó és un poble de l'Alt Urgell, en el municipi de Montferrer i Castellbò. La seua principal activitat econòmica és la ramaderia i el turisme rural. La festa major és el tercer diumenge d'agost.
Guimerà.info
Informació turistica, històrica, artística i cultural d'aquest poble medieval de Lleida. Mercat Medieval (primera desena d'agost). Memòria escrita i gràfica del seu patrimoni històric-artistic.Tradicions. Exposicions. Información local.
Guiró
Guiró, sovint grafiat Aguiró, és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. És un dels tres pobles del Solà, juntament amb Astell i Oveix, i originalment ja formaven part del terme primigeni de la Torre de Cabdella.
Guissona - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra, al centre de la plana de Guissona, la qual s'estén entre els vessants poc pronunciats del Llobregós i el Sió (de 460 a 560 m alt.), pels municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja.
Guissona - Lleida.com
Informació i dades generals de Guissona, municipi de la comarca de la Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Guissona - Piera Edicions
Guia turística i de serveis del municipi de Guissona, a la comarca de la Segarra. Ofereix les dades generals, breu història, menjar i allotjament, empreses i comerços, llocs d'interès cultural, festes i celebracions. Serveis addiccionals.
Guissona - Viquipèdia
Guissona és una vila i municipi de la comarca de la Segarra. Situada al nord de Cervera, és el municipi més poblat de la comarca després de la capital. Inclou el petit núcli de Guarda-si-venes. Entitats de població del municipi.
Guixers - Enciclopèdia.cat
Municipi del Solsonès, situat a la vall de Lord, a la confluència del Cardener i de l'aigua de Valls, i que envolta el de Sant Llorenç de Morunys. El poble, població, economia i els diferents indrets del terme. Població: 138 h [2009].
Guixers - Viquipèdia
Guixers és un municipi del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Cap d'aquestes set entitats té un nucli de poblament agrupat. Taula de continguts.
Gurp
El poble de Gurp és un poble del Pallars que fou cap del terme de l'antic municipi de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca...
Hortoneda
Hortoneda o Hortoneda de la Conca, com l'antic municipi, és un poble de l'antic terme d'aquest nom, de l'actual de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Junt amb Herba-savina, Mas de Vilanova o Vilanoveta i Pessonada formava Hortoneda de la Conca.
Hostafrancs (Els Plans de Sió)
Viquipèdia d’Hostafrancs que és un poble dins del municipi dels Plans de Sió a la comarca de la Segarra, a la dreta del riu Sió. Antigament formava part de l'antic terme de l'Aranyó. Coordenades: 41° 44' 9.86? N, 1° 43' 37.83? E.
Hotel El Ciervo
Pàgina oficial de l'Hotel El Ciervo. Calor, calma, hospitalitat, tres paraules per descobrir un hotel inoblidable a Viella (La Vall d'Aran). El nostre establiment és un petit hotel d'ambient familiar amb 20 habitacions de diferents tipus.
Isavarre
Isavarre és un poble que forma part del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es troba situat a uns 1.124 m d'altitud i a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. L'any 2005 comptava amb 25 habitants. La menció més antiga del lloc és de l'any 1064.
Isil
Isil (antigament anomenat Gil) és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es situa al curs del Noguera Pallaresa a 1.160 m d'altitud. L'any 2005 comptava amb 85 habitants. La menció documental més antiga és datada l'any 839.
Isona
La vila d'Isona era el cap d'un dels sis municipis (el d'Isona) integrats el 1970 en el municipi d'Isona i Conca Dellà (amb Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella). Al ser la població més gran esdevingué capital.
Isona - Enciclopèdia.cat
L'actual municipi d'Isona, de 139,36 km2 es creà el 1970 amb l'agregació a l'antic municipi d'Isona (38,7 km2) de 5 municipis més: Benavent de la Conca o de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella. És al Pallars Jussà.
Isona - Piera Edicions
Pàgina de les guies de Piera Edicions, corresponent a Isona i Conca Dellà. Dades generals del municipi, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, i apatat d'oci.
Isona - Turisme
Web de la Generalitat de Catalunya - Turisme, dedicada a Isona. Recursos turístics, allotjaments, transport, ... Isona i Conca Dellà gaudeix d`una sèrie de recursos naturals, culturals i molt en especial valors patrimonials com els dinosaures del Cretaci.
Isona i Conca Dellà - elportaldelspallars.com
Isona és una de les poblacions importants del Pallars Jussà. Pertany al partit Judicial de Tremp. Dades del municipi, les esglésies romàniques i altres dades d’interès. A Isona s´hi arriba des de Lléida passant per Artesa de Segre.
Isona i Conca Dellà - Lleida.com
Informació i dades generals d’Isona i Conca Dellà, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Isona i Conca Dellà - Viquipèdia
Municipi nascut l'any 1970, fruit de l'unió de diferents pobles: Isona, Basturs, Benavent de la Conca, Biscarri, Conques, Covet, Gramenet, Llordà, Masos de Sant Martí, Montodó, Orcau i Figuerola d'Orcau, Sant Romà d'Abella i Siall. Pallars Jussà.
Isona.org
La primera web a la xarxa catalana del municipi, és un portal cultural d’Isona i Conca Dellà al Pallars Jussà. Les festes populars, agenda i activitats culturals que es desenvolupen a Isona. Informació del terme.
Ivars de Noguera - Enciclopèdia.cat
El poble d'Ivars de Noguera (314 m) és situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, encinglerat sobre un turó de roques calcàries. Bé ques'hi han trobat vestigis arqueològics de l'edat del bronze, el poble és d'origen medieval.
Ivars de Noguera - Viquipèdia
Ivars de Noguera és un municipi de la comarca de la Noguera. Fou conquerit pel Comte d'Urgell Ermengol VI, l'any 1107. El 1116 aquest territori en plena colonització estava sota la Senyoria de Ramon Berenguer d'Àger del llinatge d'Arnau Mir de Tost.
Ivars d'Urgell - Cooperativa d’Ivars
Carniceria tradicional en safata de modern envasat per a autoservei: Porc, vedella, xai, conill, pollastre, i aus selectes. Prové del Sindicat Agrícola i Caixa Rural d'Ibars d'Urgell, fundat l’any 1915, a la Conca de Barberà on es va viure la fil·loxera.
Ivars d'Urgell - Diputació de Lleida
Pàgina no oficial d’Ivars d'Urgell (Pla d’Urgell), creada per la Diputació de Lleida. Les dades del municipi, característiques accessos i situació, festes locals i telèfons d’interès. Pobles que componen el municipi i altres dades.
Ivars d'Urgell - Encliclopèdia.cat
Ivars d'Urgell és al sector NE de la comarca. El terreny és solcat per reguers, i la depressió més profunda i important és l'espai on hi ha l'estany d'Ivars. Els sòls graverosos, terrenys elevats i de composició compacta o argilosa a les parts fondes.
Ivars d'Urgell - Viquipèdia
Ivars d'Urgell és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Localització d'Ivars d'Urgell a la comarca del Pla d'Urgell. Pàgina web de l'Ajuntament, informació de la Generalitat de Catalunya i informació de l'Institut d’Estadística de Catalunya.
Ivorra - Enciclopèdia.cat
El terme municipal d'Ivorra, d'una extensió de 15,36 Km², és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l'Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina. Sumari.
Ivorra - Lleida.com
Informació i dades generals d’Ivorra, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Ivorra - Viquipèdia
Municipi de la comarca de la Segarra situat a la meitat nord de la comarca. És un dels municipis susceptibles d'ésser englobat en la nova comarca de l'Alta Segarra, però ara per ara tot sembla indicar que romandrà dins de la Segarra estricta.
Josa de Cadí
Josa de Cadí és un poble situat al sud de la Serra del Cadí. Està constituit com entitat municipal descentralitzada del municipi de Josa i Tuixent, comarca de l'Alt Urgell. L'any 1973 es va unir l'antic municipi de Josa de Cadí amb el de Tuixent.
Josa i Tuixén - CCAU
Tradicionalment agrari, ramader i forestal, el municipi s'ha orientat, els últims anys, cap al sector turístic. La creació d'una estació d'esquí nòrdic i l'obertura de diverses residències-casa de pagès hi han contribuït de manera especial.
Josa i Tuixén - Enciclopèdia.cat
Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973. L'entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén. El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 Km², i l'antic terme de Josa de Cadí, 31,47 Km². Sumari del municipi.
Josa i Tuixén - Lleida.com
Informació i dades generals de Josa i Tuixén, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Josa i Tuixén - Viquipèdia
Josa i Tuixent és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal és Tuixent i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Josa de Cadí i l'estació d'esquí de Tuixent - la Vansa. Entitats de població. Taula de continguts.
Josa i Tuixén - Viquipèdia
Josa i Tuixén és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal és Tuixén i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Josa de Cadí. Evolució demogràfica i enllaços externs. Sant Jaume de Tuixén.
Jovells.cat - Castelldans
Pàgina personal de Josep Ma Jovells. És una pàgina sobre Castelldans, la seva història, la Guerra Civil i escrits i escriptors d’aquest poble de Les Garrigues, arqueologia local, aspectes històrics i patrimonials i enllaços del Països Catalans.
Juncosa - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal de Juncosa, de 76,36 km2, es troba a l'extrem meridional de la comarca, en contacte ja amb el Priorat. El municipi canvià el seu nom pel de Juncosa de les Garrigues el 1937. Sumari.
Juncosa - Lleida.com
Informació i dades generals de Juncosa, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Juncosa - Viquipèdia
Informació sobre Juncosa. És un municipi de la comarca de les Garrigues. Enllaços externs. Dades municipals diverses. Gentilici: Juncosà, juncosana, Coordenades: 41°22'21"N, 0°46'35"E. Superfície: 76,36 km².
Juneda - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal comprèn la vila de Juneda, cap de municipi i centre d'una antiga baronia, els antics veïnats de l'Aranyó (sovint pronunciat Arinyó) i de Miravall — reduïts a una masia— i alguns antics termes.
Juneda - Lleida.com
Informació i dades generals de Juneda, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Juneda - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Juneda (Garrigues). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Juneda - Viquipèdia
Vila de la comarca de Les Garrigues i limita amb les comarques del Segrià i del Pla d'Urgell. Les terres del seu terme es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel Canal d'Urgell i el paisatge garriguenc propi de l'Espai d'interès natural (EIN).
L’Albagés - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues, a banda i banda del riu de Set. El terme municipal de l'Albagés, de 25,66 km2, es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats: hortes i terra campa.
L’Albagés - Lleida.com
Informació i dades generals de L’Albagés, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
L’Albagés - Viquipèdia
L'Albagés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 es va modificar el nom per incorporar l'article a Albagés. Taula de continguts temàtics: Demografia, articles relacionats, referències, i enllaços externs.
La Baronia de Maldà
S'entén com a baronia una demarcació feudal posseïda per un baró, el qual hi exercia funcions jurisdiccionals, absolutes en algunes regions europees i mitigades en altres. La baronia de maldà comprèn els nuclis de St. Martí de Maldà, Maldà i Belianes.
La Baronia de Rialb - by espaistv
Vídeo del capítol del programa televisiu Espais & Rutes sobre la Baronia de Rialb, a la comarca de La Noguera. Informació d’aquesta terra, patrimoni natural i artistic gastronomia, esport a l’aire lliure, entrevista al seu alcalde.
La Baronia de Rialb - Viquipèdia
La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de La Noguera, vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud). El cap municipal actual és Gualter.
La Bastida de Bellera
La Bastida de Bellera és un antic poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part des del 1847 del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està situat a la part oriental del terme, gairebé a tocar Larén.
La Bastida d'Hortons
La Bastida d'Hortons, coneguda com la Bastida, és un poble del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell. El poble té 43 habitants però el 1991 només en tenia 23. Es troba al repeu d'un serrat proper a la Serra del Cadí, a 950 m.
La bona sembra a Castellnou de Seana
Llibre fet per gent de Castellnou de Seana, sobre els mestres que ha tingut el poble de després de la guerra fins avui. Tots hem tingut mestres a la nostra vida que han deixat una petja profunda. En moltes ocasions han dirigit la vocació de persones.
La Casa Nova de Valls
La Casa Nova de Valls (o en la forma abreujada de Valls) és una de les set entitats de població del municipi de Guixers a la comarca del Solsonès. És el nucli a on hi ha l'ajuntament del municipi i, per tant, el que exerceix la capitalitat del mateix.
La Clua
La Clua, la Clua de la Conca o la Clua de Montsec, és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Junt amb la Torre d'Amargós i Castellnou de Montsec formen una unitat territorial diferent de l'anomenada la Faixa.
La Coma i La Pedra - Imatges
Blog amb imatges, itineraris i recursos de La Coma i La Pedra. Port del Comte és fantàstic Sense oblidar-nos del cim del Pedró dels Quatre Batlles, que aquest matí feia encara més goig que de costum… Ens hem llevat amb un bon pam de neu, …
La Coma i la Pedra - Viquipèdia
La Coma i la Pedra és un municipi del Solsonès, amb capital a la Coma. Entitats de població: la Coma, la Pedra, i el Port del Comte. El terme municipal s'estén pel nord de la Vall de Lord, per les capçaleres de les valls del Cardener i del Mosoll.
La Cuina de la Mel - Consorci del Montsec
Ruta de noves tècniques dels nostres innovadors cuiners, que obre un ventall de possibilitats ple de gustos i olors que complaurà tots els paladars. Restaurants, productors, receptes i notícies. La mel, essència del Montsec, un plaer pels sentits.
La Figuerosa
Poble agregat a Tàrrega a la carretera de Tàrrega a Guissona. Edificis: l'església neoclàssica Mare de Déu de l'Assumpció (1865), les restes de l'església antiga, i l'ermita de Sant Marçal. El 15 d'agost, la festa major i el festival de música Figa rock.
La Figuerosa - Poble agregat a Tàrrega
Els referent més antics de la Figuerosa es la seva conquesta pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual donà el lloc en alou a Arnau Traver, l’any 1075. Un escrit del papa Eugeni II del 1150 confirmava la pertinença del poble a la canònica de Solsona.
La Floresta - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues, al límit amb la plana d'Urgell. De dimensions molt reduïdes, 5,44 km2, forma una franja allargada a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d'Urgell, entre el terme de les Borges Blanques i el d'Arbeca.
La Floresta - Lleida.com
Informació i dades generals de La Floresta, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Floresta - Viquipèdia
La Floresta és un municipi de la comarca de les Garrigues. Se situa a 5 km de les Borges Blanques. El poble de la Floresta es formà després de la Guerra de Successió, aproximadament al lloc on anteriorment hi havia hagut el nucli dels Castellots.
La Fuliola - L’Enciclopèdia
La Fuliola, a 275 m d’altitud, es troba en una plana, a la banda oriental del terme. El nucli primitiu (la Vila Closa) constituïa un quadrilàter irregular de poc més de cent metres d’amplària. Era un poble tancat, reclòs i voltat de muralles.
La Fuliola - Piera Edicions
Guia del municipi. Guia comercial, cultural i festiva de La Fuliola, a la comarca de l’Urgell. Dades generals, breu història, empreses i comerços, menjar i dormir, llocs d’interès cultural, festes i celebracions. Serveis complementaris.
La Fuliola - Viquipèdia
La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell. Entitats de població: Boldú (212 habitants) i La Fuliola (1023 habitants). Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Fuliolenc, fuliolenca. Municipis de l'Urgell.
La Fuliola Connexion
Fuliola i Boldú. Geografia, relleu, clima, vegetació, fauna, agricultura i ramaderia. Estudi de la població, cooperativa, història, edificacions i monuments, costums, tradicions i festes, serveis, associacions, l’Ateneu Popular, telèfons, i contactes.
La Fuliola.info
Espai del portal La Fuliola.info. Hi trobareu Informació no oficial del municipi de La Fuliola, a la comarca de l’Urgell. Dades sobre la població, informació i resultats del club de futbol local, i informació personal de l’autor.
La Granadella - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. L'extens terme municipal de de 88,70 km2, és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d'Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca, les Garrigues Altes.
La Granadella - Lleida.com
Informació i dades generals de La Granadella, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Granadella - Viquipèdia
És una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. Es troba al SO. de la comarca, llindant amb les comarques del Segrià i la Ribera d’Ebre. La vila s'alça en un turó situat a una alçada de 528 m.s.n.m i el terme té una extensió de 88,7 km².
La Granja d'Escarp - Enciclopèdia.cat
El nom de la Granja d'Escarp (que hom ha interpretat com una almúnia sarraïna) prové d'una explotació agrícola dels monjos (en l'orde cistercenc les explotacions agrícoles, on treballaven els monjos dits conversos, rebien el nom de granges).
La Granja d'Escarp - Viquipèdia
La Granja d'Escarp és un municipi de la comarca del Segrià situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al punt en què hi desemboquen les aigües del Cinca. L'aiguabarreig és una zona declarada d'interès natural.
La Guàrdia d'Ares
Blog dedicat a aquest poble del municipi de les Valls d'Aguilar (l’Alt Urgell). Notícies locals: L’aprovació de la nova ordenança d'empronament, l'arribada de la carretera asfaltada fins el poble, la Jornada Mitólogica de la Guárdia, etc.
La Guàrdia d'Ares
Entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls d'Aguilar, amb 37 habitants (2005) repartits en tres nuclis de població. Situat a la part central del terme, el poble de la Guàrdia d'Ares és el cap de l'EMD i està situat dalt d'un turó ...
La Guàrdia Lada
La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. Es troba dalt d'un turó elevat, a 780 metres d'altitud. Dalt del poble trobem el castell de La Guàrdia, del primer quart del s. XI.
la Guingueta d'Àneu - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà, situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa. El municipi de la Guingueta d'Àneu, de 108,42 km2, es formà el 1971 amb la fusió dels termes d'Unarre i Escaló amb el de Jou. Sumari de continguts del municipi.
La Guingueta d'Àneu - Lleida.com
Informació i dades generals de La Guingueta d'Àneu, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Guingueta d'Àneu - Viquipèdia
La Guingueta d'Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà, anomenat fins el 1989 Guingueta i Jou. Taula de continguts: Llocs d'interès, demografia, articles relacionats, referències, i enllaços externs. 13 entitats de població.
La Mola d'Amunt
La Mola d'Amunt és un gran casal ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, era formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. És a 1,7 km. al sud-est del cap del seu antic municipi.
La Molsosa - Conèixer Catalunya
El terme de la Molsosa forma part, des del desembre del 1989, de la comarca del Solsonès, segons acord adoptat pel Parlament de Catalunya. La Molsosa, que fins aleshores pertanyia a l'Anoia, ja rebia els últims anys alguns serveis del Solsonès.
La Molsosa - Enciclopèdia.cat
Situació i presentació- És format per dos sectors diferenciats; El sector principal comprèn la demarcació de l'antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita amb el terme de Pinòs, Sant Mateu de Bages, i Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra.
La Molsosa - Lleida.com
Informació i dades generals de La Molsosa, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Molsosa - Viquipèdia
La Molsosa és un municipi de la comarca del Solsonès. Rep el nom del nucli de població homònim dels 3 que hi ha al municipi: La Molsosa, Enfesta i Prades. Fins el 1990 pertanyia a la comarca de l'Anoia. Taula de continguts.
La Móra
Entitat de població del municipi de Granyanella, a la comarca de la Segarra, situat curs avall del riu Ondara. Restà a mans de les famílies Saportella i la de Jaume Ferrer. Un membre del darrer llinatge, Maties Ferrer, finançà el Molí de la Móra.
La Morana
La Morana és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. A l'any 1038 pertanyia al Bisbe d'Urgell. Al 1564 era de Jaume Joan de Cortés i posteriorment passa a Rafael d'Amat (Baró de Maldà).
La Parròquia d'Hortó
És un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. Actualment té 67 habitants, situat a la dreta del Segre a 797 m d'altitud en una elevació davant el poble, i cap del municipi, del Pla de Sant Tirs, aquest últim esquerra del Segre.
La Plana de Mont-ros
La Plana de Mont-ros és una antiga caseria esdevinguda poble amb el pas del temps, del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; pertanyia a l'antic municipi de Mont-ros abans del 1970. El poble està situat a la part central del municipi.
La Pobla de Cérvoles - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. Té 61,92 km2 d'extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena.
La Pobla de Cérvoles - Lleida.com
Informació i dades generals de La Pobla de Cérvoles, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Pobla de Cérvoles - Viquipèdia
La Pobla de Cèrvoles és un municipi de la comarca de les Garrigues. Situat als peus de les muntanyes de Prades, el poble disposa d´una casa de colònies, una casa rural, un molí d´oli, una antiga esglesia i dos cellers. Taula de continguts.
La Pobla de Segur - Lleida.com
Informació i dades generals de La Pobla de Segur, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Pobla de Segur - Viquipèdia
La vila de la Pobla de Segur és el cap de la sotscomarca de la Conca de Dalt, de la comarca del Pallars Jussà, malgrat que no pertany al municipi de Conca de Dalt, sinó que manté el seu municipi propi. Segona població de la comarca.
La Pobla de Segur (vila)
La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del del mateix nom. Està situada a la part central del seu terme municipal, al nord de l'entreforc de la Noguera Pallaresa i el Flamisell. És un important nucli de comunicacions. Taula de continguts.
La Pobleta de Bellveí
Vila del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; havia estat cap d'un municipi propi, el de la Pobleta de Bellveí abans del 1970. En aquell any s'agrupà Mont-ros, la Pobleta de Bellveí i el terme primigeni de la Torre de Cabdella.
La Portella - Enciclopèdia.cat
Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l'any 1989. De 12,31 Km² d'extensió, s'estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera. Hi passen diversos recs …
La Portella - Lleida.com
Dades generals de La Portella, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Terme situat al vessant nord de la comarca, emplaçat en un planell rocós inclinat.
La Portella - Viquipèdia
La Portella és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Portellà, portellana. Població (2008): 816 habitants. Densitat: 66,34 hab/km². Coordenades - 41° 44' 28? N, 0° 38' 30? E.
La Ràpita
La Ràpita es un poble situat al nord del terme municipal de Vallfogona de Balaguer, Noguera. El poble compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona, Santa Margarida.
La Rua
La Rua era un poble del terme municipal d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà. Està format per una renglera de cases agrupades seguint el marge superior d'una cinglera, amb algunes cases aïllades però properes, situades a camí del poble.
La Sentiu de Sió - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. El poble de la Sentiu de Sió (281 m) és situat als vessants d'un petit turó, a l'esquerra del Sió, que és una magnífica miranda de la vall de Balaguer fins al Segre Mitjà. Altres indrets del terme.
La Sentiu de Sió - Viquipèdia
La Sentiu de Sió és un municipi de la comarca de la Noguera. El nom de sentiu prové del llatí sentice que vol dir esbarzer. Es va incloure al nomenclàtor del primer cens del 1847 com Asentin i el 1930 com Asentiú. El 1983 va regularitzar el nom.
La Seu d'Urgell - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de l'Alt Urgell. La clotada on és situat el municipi és producte de l'enfonsament d'una dovella pirinenca, terraplenada posteriorment per dipòsits lacustres miocènics. La ribera de la Seu és voltada d'altes muntanyes.
La Terreta
Indret del Pallars Jussà, amb un nom ben peculiar. Hi ha dues hipòtesis sobre el significat d’aquest topònim. La primera dels seus habitants, el territori està format per moltes terres petites. La segona, la terra és fluixa i no arriba a terra bona.
La Torre d'Amargós
La Torre d'Amargós és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Juntament amb la Clua i Castellnou de Montsec formen una unitat territorial dins del seu municipi diferent de l'anomenada la Faixa.
La Torre de Cabdella - Lleida.com
Informació i dades generals de La Torre de Cabdella, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Torre de Cabdella - Viquipèdia
La Torre de Cabdella és un poble i municipi de la comarca del Pallars Jussà. Per la seva situació geogràfica, sovint se l'associa amb el Pallars Sobirà. Per exemple, havia pertangut al partit judicial de Sort, que actualment s’integra en el de Tremp.
La Torre de Fluvià
La Torre de Fluvià és un poble del municipi de Cubells, a la Noguera. El 2006 tenia 46 habitants. L'església, Sant Salvador de la Torre de Fluvià, depèn de la parròquia de Cubells. Fa la festa major l'últim diumenge d'agost. Hi ha una casa rural.
La Torre de Tamúrcia
El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Entre 1812, a ran de l'aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, La Torre de Tamúrcia formà ajuntament.
La Torre d'Eroles
La Torre d'Eroles, sovint anomenada simplement la Torre, és una caseria despoblada del terme d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà. És a uns 4 km. al nord-est del poble principal del terme, al capdamunt de la vall del riu d'Abella.
La Val d'Aran
El Portal de La Val d'Aran.com és el lloc de referència i el lloc des d'on podeu obtenir informació turística, rutes i travesses, punts d'interès a visitar, guia gastronòmica i una contextualització cultural d'aquesta regió pirinenca.
La Vall de Boí - Lleida.com
Dades generals de La Vall de Boí, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. El municipi de la Vall de Boí és un conjunt de valls i serralades.
La Vall de Boí - Viquipèdia
El municipi més gran de l'Alta Ribagorça. És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, que forma el municipi més extens. El cap del municipi és Barruera, que li havia donat nom fins al 1996. Inclou: Durro i Saraís.
La Vall de Boí Patrimoni de la Humanitat
Portal La Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat, editat pel Grup de recerca Òliba (UOC). Completa informació del romànic i del patrimoni artistic i cultural de la Vall de Boí. Història, art, natura, etnologia, pobles, turisme, …
La Vall de Lord
Associació de Turisme de la Vall de Lord. La Vall de Lord et convida a obrir aquesta finestra que et portarà a conèixer el seu espai natural…i molt més. Natura, cultura, esports, serveis, comerç, oci, agenda, ...
La Vall de Pi de la Cerdanya
Pàgina dedicada al poble de Pi, a la Cerdanya, i que la seva vall dorma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. És una vall profunda i llarga amb molts racons dignes de ser visitats. Forma part del municipi de Bellver de Cerdanya.
La Vall del Llobregós
Web de de la subcomarca del Llobregós amb dades turístiques. La Vall del Llobregós es defineix pel curs del seu riu i els afluents. Una xarxa de torrents i rierols aboquen les aigües als rius Bregós i Llanera, a prop de Torà. Altres afluents.
La Vall del Llobregós.net
Portal de la Vall del Llobregós. Hi trobareu diferents informacions: Mapes, municipis, topònims, població, meteorología, geologia, bibliografia, impactes, activitats, radioafició, fotos, rutes, personatges i enllaços amb tots els pobles de la vall.
La Vall Fosca
Situada al nord de la comarca del Pallars Jussà. El poble més alt de la vall és Capdella que es troba a 1420 metres d’altitud, conjuntament amb 19 nuclis rurals conforma la vall Fosca. El riu Flamisell fa d’eix de la vall.
La Vansa i Fórnols Diputació de Lleida
Durant l'època medieval, va pertànyer al comtat d'Urgell i als Pinós i després va passar al capítol de la catedral d'Urgell, excepte l'antic terme d'Adraén, (del vescomtat de Castellbò). Municipi, dades, rutes, heràldica i coses per no perdre’s.
La Vansa i Fórnols - Lleida.com
Informació i dades generals de La Vansa i Fórnols, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
La Vansa i Fórnols - Viquipèdia
La Vansa i Fórnols, conegut com Lavansa i Fórnols, és un municipi de l'Alt Urgell. La capital és el poble de Sorribes de la Vansa. La Vansa o Lavansa, antigament documentat Labancia (s. IX), és probablement d'origen preromà pirinenc.
La Veu de Tornabous
Informació bàsica d’aquest municipi de la comarca de l’Urgell, a càrrec del CEIP Espígol i ZER Riu Ondara. Tornabous està situat a la comarca de l’ Urgell, a la part regada pel canal d’Urgell. El terreny és molt pla, excepte el tossal d’Espígol.
L'Albi - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal de l'Albi, de 32,61 km2 d'extensió, s'estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set (que forma el límit sud-occidental), al peu de la serra de la Llena. Sumari.
L'Albi - Lleida.com
Informació i dades generals de L'Albi, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
L'Albi - Viquipèdia
L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 va modificar el nom per incorporar l'article a Albi, nom que tenia anteriorment. Taula de continguts: Història, situació, festes, demografia, referències i enllaços externs.
L'Alzina
L'Alzina, o Alzina, sense l'article, és un poble del terme de Sant Esteve de la Sarga, en la meitat oriental de la vall, però a prop del cap del municipi. És un dels anomenats pobles de la Faixa. Entrant a la Faixa des de llevant, és el tercer poble.
L'Alzina d'Alinyà
Nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. Actualment té 29 habitants i és situat a 1.365 m d'altitud. Damunt el torrent de l'Alzina hi ha un pont de pedra d'un sol ull. El poble es a la vora del camí d'Alinyà a la Vansa.
L'Ametlla de Segarra
Població integrada al municipi de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. Un document del 1077 estableix que el compte Ramon Berenguer I havia donat a Acard Miró, senyor de Tarroja i la seva esposa Magència, el castell de l'Ametlla.
Larén
Larén és un poble del municipi de Senterada, al Pallars Jussà, que constitueix un enclavament de 3,69 km² d'aquest municipi entre els de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella. Abans del 1969, el terme era al sud-oest amb Sarroca de Bellera.
Les - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Les (Val d’Aran). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Les - Viquipèdia
Lés (en occità i oficial: Les) municipi de la Vall d'Aran, al terçó de Quate Lòcs. És la únic poble de la Vall amb el títol de Baronia. Conegut per la tradició de l'Haro, un tronc d'avet que, plantat a la plaça del poble, es crema la nit de Sant Joan.
Les - Wikipèdia Occitana
Les (catalan, Lés) ei ua vila e municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs, ath marge deth riu Garona. Ei era sola localitat dera Val damb eth títou de Baronia. Ei conegut per era sua tradicion deth Haro, un tronc d'avet plantat sus era plaça.
Les Anoves
Nucli del municipi d'Oliana, a l'Alt Urgell. Actualment hi viuen 21 persones, és situada al vessant de la serra de Turp, a l'esquerra del barranc de Turp i a la dreta del Segre. S'hi troba l'església romànic de Santa Eulàlia de les Anoves.
Les Avellanes i Santa Linya - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera, situat a la zona de contacte entre la plana i la muntanya. El poble de les Avellanes (567 m d’altitud, 174 h el 2005) és al centre del terme, al coster d’un serrat, vora la carretera de Balaguer a Àger.
Les Avellanes i Santa Linya - Viquipèdia
Les Avellanes i Santa Linya és un municipi de la comarca de la Noguera, amb capital a les Avellanes. El primer cens és del 1970, després de la fusió de les Avellanes (que el 1857 havia incorporat Tartareu i Vilanova de la Sal) i de Santa Linya.
Les Basses d'Alpicat - Viquipèdia
Les Basses d'Alpicat és una petita població de 879 habitants als afores de Lleida, famosa per tenir un parc municipal on hi ha una pista d'atletisme, un càmping i les piscines més grans de la ciutat (actualment clausurades).
Les Borges Blanques - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de les Garrigues. El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km2 d'extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues. Situació i presentació, població, economia, …
Les Borges Blanques - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les dades de Les Borges Blanques (Garrigues). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Les Borges Blanques - Viquipèdia
Les Borges Blanques és la capital de la comarca de les Garrigues. Està situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d'Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Disposa d'una excel·lent xarxa de comunicacions.
Les Cabanasses - Viquipèdia
Són dues masies situades a l'Alta Ribagorça, concretament a la Vall de Boí, 2 km abans d'arribar a Barruera, venint de Pont de Suert. Actualment té 7 habitants (2006). Sempre ha fet d'hostal de pas…
Les Cases de Matamargó
Les Cases de Matamargó, (o, simplement, Matamargó) és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós a la comarca del Solsonès. El topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Evolució demogràfica.
Les Esglésies
Les Esglésies, les Iglésies en la parla local, és un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera des del 1847. Està situat a més de 3 km. del seu cap de municipi.
Les Llagunes - Ajuntament de Soriguera
Llagunes és una entitat de població del municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. El poble és a la confluència de la Coma-sarrera amb el riu del Cantó, l'est del terme municipal. La carretera N-260, és la via de comunicació.
Les Masies de Nargó
Les Masies de Nargó és un nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. Actualment té 32 habitants, i s'hi pot trobar la capella de Sant Miquel d'estil romànic. El nucli es troba a 3 quilòmetres del poble de Coll de Nargó.
Les Oluges - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. El municipi, de 18,95 Km², s'estén a banda i banda de l'alta vall del Sió fins als plans de les carenes. Limita al N amb el municipi de Sant Ramon de Portell, a l'E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l'W.
Les Oluges - Lleida.com
Informació i dades generals de Les Oluges, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Les Oluges - Viquipèdia
Municipi de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Sió. Els conreus de secà ocupen gairebé tot el terme, predominant (ordi i civada), seguits per les oliveres, els ametllers i la vinya, la qual havia estat molt important.
Les Pallargues
Les Pallargues és una entitat de població i capital del municipi Els Plans de Sió a la comarca de la Segarra. El 2006 tenia 154 habitants. Situat a la dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat.
Les Pallargues - Enciclopèdia.cat
El terme municipal de les Pallargues, de 55,89 Km², limita al NE amb un enclavament de Guissona (Mas d'en Porta) i el municipi de Torrefeta i Florejacs l'abraça pel N i l'E. Limita amb Cervera, Granyanella, Tàrrega i amb Ossó de Sió (Urgell).
Les Valls d'Aguilar - CCAU
El terme de Les Valls d'Aguilar és eminentment agrícola i ramader. Hi predomina el bestiar boví de llet, a més d'alguns ramats d'ovelles. És de destacar l'existència d'un escorxador de porcs i una fàbrica d'embotits.
Les Valls d'Aguilar - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. Comprèn el poble de Noves de Segre, cap de municipi i, a més, els pobles i llogarets d'Argestues, Berén, Bellpui, Biscarbó, Castellàs, els Castells, Espaén, la Guàrdia d'Ares, Junyent, Miravall, Nyus, Taús i Trejuvell.
Les Valls d'Aguilar - Lleida.com
Informació i dades generals de Les Valls d'Aguilar, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Les Valls d'Aguilar - Viquipèdia
Municipi de l'Alt Urgell. Comprèn dues entitats municipals descentralitzades: la Guàrdia d'Ares i Taús. La capital del municipi és el poble de Noves de Segre. El 1984 va modificar el nom per incloure l'anterior denominació Valls d'Aguilar.
Les Valls de Valira - CCAU
A les Valls del Valira es mantenen habitats més d'una dotzena de pobles: Anserall (cap del municipi), Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Bescaran, Calbinyà, Civís, la Farga de Moles, Farrera dels Llops, Sant Joan Fumat i Os de Civís.
Les Valls de Valira - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l'Alt Urgell. Excepte el fons de les valls principals, com la Valira, el terme és molt accidentat. Sumari i arbre de toponímia.
Les Valls de Valira - Lleida.com
Informació i dades generals de Les Valls de Valira, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Les Valls de Valira - Viquipèdia
Les Valls de Valira és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. És el segon municipi més extens de l'Alt Urgell i el més septentrional, constituït el 1970 amb la fusió dels termes d'Anserall, Ars, Bescaran i Civís. El cap del municipi és a Anserall.
Les Valls del Valira - Alt Urgell
Segon terme en extensió de l'Alt Urgell. Situat al N. de la comarca i és fronterer amb Andorra. S'estén des del pic de Salòria, al nord-est, fins al puig Punçó, a Llevant, i pel sud arriba fins a tocar la riba dreta del Segre, prop de la Seu d'Urgell.
Les Ventoses
És un nucli agregat del municipi de Preixens. Situat en un turó al marge dret del riu Sió, entre Butsènit i Pradell de Sió, als peus de la carretera que uneix Agramunt i Balaguer. Part del terme és de secà, i l'altra part és regada pel Canal d'Urgell.
L'Espluga Calba - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues, al sector més elevat de la comarca, al vessant occidental de la serra del Tallat. El terme municipal de 21,34 km2, s'estén a l'extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l'Urgell i la Conca de Barberà.
L'Espluga Calba - Lleida.com
Informació i dades generals de L'Espluga Calba, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
L'Espluga Calba - Viquipèdia
L'Espluga Calba és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. Demografia: Evolució demogràfica des de l’any 1497 fins al 2008. Referències i enllaços externs. Gentilici: Espluguenc, espluguenca. Coordenades - 41° 29' 48? N, 1° 0' 21? E.
L'Hostal Nou i la Codosa
L'Hostal Nou i la Codosa és una entitat de població del municipi de Vallfogona de Balaguer, a la comarca de la Noguera. El raval, situat a l'extrem nord-oest del terme municipal, forma una conurbació amb Balaguer i l'antic terme rural de Carbona.
Linya
Linya és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès). No té cap nucli de poblament agrupat. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Evolució demogràfica i referències.
Linyola - Piera Edicions
Guia d’aquest municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Dades generals, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions. També hi ha serveis web disponibles.
Linyola - Viquipèdia
Linyola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. És el lloc de naixement dels jugadors del Barça Josep Maria Fusté i Bojan Krkic. Evolució demogràfica del municipi. Resultats electorals de Linyola, municipals de 2007.
Lladorre - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà. El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km2, es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix. Els límits municipals segueixen els límits naturals. Sumari de continguts.
Lladorre - Lleida.com
Informació i dades generals de Lladorre, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Lladorre - Viquipèdia
Lladorre és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situat a la Vall de Sant Miquel. Taula de continguts: Festivitats, demografia, vegeu també, referències, i enllaços externs. El municipi té sis entitats de població.
Lladrós
Lladrós és un poble i administrativament una de les 8 entitats de població del municipi de la Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Entre els anys 1852 i 1857 s'integra al municipi d'Estaon. Emplaçament, llocs i festes.
Lladurs - Enciclopèdia.cat
Municipi del Solsonès que s’estén a la conca mitjana de la Ribera Salada, entre el Cardener i la serra de la Roca Llarga. El poble, població, economia i els diferents indrets del terme, com la caseria de Lladurs.
Lladurs - Lleida.com
Informació i dades generals de Lladurs, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Lladurs - Viquipèdia
Lladurs és un municipi de la comarca del Solsonès (el segon més extens de la comarca) i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Taula de continguts temàtics d'aquest municipi.
Llagunes
Llagunes és una entitat de població del municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. El poble és a la confluència de la Coma-sarrera amb el riu del Cantó, l'est del terme municipal. La carretera N-260, és la via de comunicació.
Llanera
Llanera o Llanera de Solsonès és un antic municipi de la comarca del Solsonès que l'any 1968 fou incorporat al terme municipal de Torà, de la comarca de la Segarra. Categories: Torà, antics municipis de Catalunya.
Llardecans - Diputació de Lleida
Fitxa del municipi de Llardecans, de la Diputació de Lleida. Situació geogràfica, Ajuntament de Llardecans, Festes locals, i Webs d'interés. Alcalde: Josep Maria Pardell Alentà (ILL-PM). Podeu canviar de comarca sobre el mapa sensible.
Llardecans - Enciclopèdia.cat
Municipai que s'estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre i amb les Garrigues. El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l'interfluvi entre les valls dels afluents al Segre.
Llardecans - Viquipèdia
Llardecans és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Població situada a la zona SE de la comarca, és a dir, a la plataforma garriguenca, la qual cosa fa que el conreu sigui de secà. En són els principals exponents l'oli i les ametlles.
Llarvent, un paradís de tranquil·litat
Llarvent, un paradís de tranquil·litat. Pàgina que presenta un recull històric d'aquesta població de la comarca del Pallars Jussà. Hi trobareu dades socioeconòmiques i informació cultural de la localitat. Cases pairals, llocs d'interès, foklore, …
Llavorsí - Lleida.com
Informació i dades generals de Llavorsí, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Llavorsí - Viquipèdia
Llavorsí és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartró. La vila de Llavorsí de 246 h. (2001) es situa a 811 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
Llavorsí Turisme
Informació turística dels pobles del municipi de Llavorsí, al Pallars Jussà: Llavorsí, Aidí, Arestui, Baiasca, Montenartró, Romadriu, i Sant Romà de Tavèrnoles. Actualitat, serveis, pobles amb encant, mapa, a la xarxa i xarxes 2.0.
Lleida - Enciclopèdia.cat
Lleida és el municipi més extens de la comarca; limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera. Els indicis històrics suposen un gran contingent de poblament a Lleida i a la seva comarca des de les èpoques més reculades.
Lleida - Viquipèdia
Lleida és una ciutat situada a la depressió central, capital de la comarca del Segrià, de la província de Lleida, cap del partit judicial i seu del Bisbat de Lleida. La composició del seu extens terme municipal, el més gran i poblat de la comarca.
Lleida.biz
Espai de Lleida.biz. Lleida.biz és un portal informatiu de la ciutat de Lleida, la comarca del Segrià i les Terres de Ponent. Notícies, turisme, oci, pobles, hotels. Lleida, fòrum de Llida i informació del resultats de la Unió Esportiva Lleida.
Lleret
Lleret és un poble del municipi de la Lladorre (Pallars Sobirà). L'any 2005 comptava amb 18 habitants. Aquest article del Pallars Sobirà necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. Coordenades: 42° 37' 9.570? N, 1° 14' 6.873? E.
Lles de Cerdanya - Enciclopèdia.cat
Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, per occident la serra de Calm Colomer, i la serra de Santa Anna fins a Martinet. La vall baixa del riu de la Llosa fa termenal amb Prullans.
Lles de Cerdanya - Lleida.com
Descripció del municipi de Lles de Cerdanya (Cerdanya), història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya lleidatana. És el portal d'Internet especializat en les terres de Lleida.
Lles de Cerdanya - Viquipèdia
Lles de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Arànser. Entitat de població: Arànser, Lles de Cerdanya, Músser, Travesseres i Viliella. Enllaços externs.
Llesp
Llesp és un poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Tingué ajuntament independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812, fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Taula de continguts.
Llessui - Viquipèdia
Llessui és un nucli de població del terme municipal de Sort, al Pallars Sobirà, al Pirineu català. Fins el 1970 fou cap d'un municipi independent, annexionat a Sort aquell any. Comprenia també el poble i el monestir de Saurí. Continguts.
Llessui, al Pallars Sobirà
Pàgina web sobre Llessui, i la resta de la comarca del Pallars Sobirà, en el Pirineo català, amb informació sobre la història, ubicació, i costums dels seus habitants. És un poble que es troba a 12 km de Sort.
Llessui.com
Pàgina web sobre Llessui, i la resta de la comarca del Pallars Sobirà, en el Pirineo català, amb informació sobre la història, ubicació, i costums dels seus habitants. És un poble que es troba a 12 km de Sort.
Llimiana - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Jussà. El municipi de Llimiana, de 41,68 km2, és al sector meridional de la comarca del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera. Limita amb el terme de Gavet de la Conca, amb Vilanova de Meià (Noguera) i amb Guàrdia de Noguera.
Llimiana - Lleida.com
Informació i dades generals de Llimiana, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Llimiana - Viquipèdia
Vila i municipi situat al sud del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervàs. Té un enclavament, apartat del terme municipal, els Obacs de Llimiana, entre Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà.
Llinars
Llinars és una de les nou entitats de població del municipi d' Odèn (Solsonès). El poble està constituït per un petit nucli agrupat que es troba a l'extrem nord-occidental del municipi a 1.264 m. d'altitud al vessant oriental del serrat de Colldemà.
Llobera - Lleida.com
Informació i dades generals de Llobera, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Llobera - Viquipèdia
Llobera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 3 entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Per bé que no oficialment, la capital del municipi cal ubicar-la a l'Hostal Nou. Taula de continguts temàtics.
Llocs d'interès de Solsona
Indrets d'interès cultural. Catedral, Portal del Pont, Museu Diocesà, Palau episcopal, Parc de la Mare de la Font i torre de les hores. Pertant a la guia turística i de serveis del municipi de Solsona, a la comarca del Solsonès.
Llordà
Llordà és actualment un poble del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, abans del terme d'Isona, que durant segles exercí de centre neuràlgic del terme isonenc, atesa l'estratègica situació que ocupava el seu castell, dels més bells de la Conca Dellà.
Llordà - Enciclopèdia.cat
Poble del municipi d'Isona (Pallars Jussà), 2 km de la vila. Prop seu, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Llordà, del comtat d'Urgell, que defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l'Alt Urgell pel port de Bóixols.
Llorenç de Rocafort
És un poble del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. La població també és coneguda com a Llorenç de Vallbona. El determinatiu prové del fet que havia depengut del Monestir de Vallbona de les Monges.
Lluçà (Senterada)
Lluçà és un poble del municipi de Senterada, al Pallars Jussà. Està situat dos quilòmetres, en línia recta, al sud-sud-est de Senterada, a llevant de la carretera N-260 i del Flamisell. El poble és al nord, a poca distància, de Reguard. Continguts.
Lo Lleidatà.cat
Lo Lleidatà.cat, la de les nostres terres. La web de les millors receptes fetes a les cases de Lleida. Podràs trobar totes les zones on surt el jovent de les nostres terres i rodalies. Fotos, fotologs, musica i altres seccions i notícies.
Lo Pallars
Portal amb informació general del Pallars; Municipis i pobles, agenda cultural, actes i espectacles. Especial empreses de la comarca i notícies d'actualitat. Inclou les dues comarques del Pallars; Comarca del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
Mafet
Entitat de població del municipi d'Agramunt a l’Urgell. El 2006 tenia 94 habitants. Situat a la ribera del Sió, al nord d'Agramunt i a la vora del canal d'Urgell. Havia estat emmurallat i molt a prop hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc.
Maials - Encliclopèdia.cat
Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d'Ebre, a la zona de transició de les Garrigues. Limita amb els municipis de Llardecans, Seròs i Almatret, del Segrià, i amb els de Riba-roja d'Ebre i Flix, de la Ribera d'Ebre.
Maials - Viquipèdia
Maials és una vila i municipi de Catalunya situat al sud de la comarca del Segrià (Lleida). Evolució demográfica del municipi. Vegeu també la Baronia de Maials. Enllaços externs. El gentilici és maialenc, maialenca.
Malacara
Malacara és un poble format per un nucli i algunes masies escampades. El nucli del poble actual està format per l'antic castell, l'ermita de Santa Maria i algunes cases en runes. El poble està situat al final de una serralada a una altura de 680 msnm.
Maldà - Viquipèdia
Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, que pertany a la Vall del Corb. Llocs d'interès, Gastronomia. Allotjament, restauració i entitats. Demografia: Evolució demográfica. Coordenades - 41° 33' 10? N 1° 2' 22? E.
Malmercat
Nucli de població del municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà. El 2005 tenia 21 hab. És a 10 km de Sort, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, i a 960 m d'altitud. Al capdamunt del poble es troba el castell de Malmercat, esmentat ja el 1122.
Malpà
Malpàs és un poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Tingué ajuntament independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812, fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Taula de continguts.
Manyanet
Manyanet és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, era formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Dins del municipi de Sarroca de Bellers, es va constituir en EMD.
Mapa d’Almacelles
La meravellosa arquitectura d’aquesta ciutat lleidatana nascuda a l’època de l’il·lustració. El polígon industrial Era del Comte i el polígon industrial El Pla de la Creu. Centre Cultural el Casal d’Almacelles, Recinte Firal, tanatori, ...
Mapa de Oliana
Pàgina que conté el mapa digital del Google del municipi d’Oliana (Alt Urgell). El mapa és ampliable i us podeu desplaçar al damunt seu. Aconsegueix itineraris Cap a aquí - Des d'aquí - Cerca a prop. Podeu ampliar la zona.
Mas de Bondia
Vila closa d'origen medieval situat al municipi de Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra. Fou una quadra o districte del castell de Montornès que ja existia l'any 1181, quan el rei Alfons I el Cast en va fer donació als templers de Granyena.
Massalcoreig - Enciclopèdia.cat
Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l'interfluvi del Cinca (límit occidental del terme) i del Segre (límit meridional), que conflueixen a l'extrem SW del territori. El poble i cap Massalcoreig és l'únic nucli de població.
Massalcoreig - Lleida.com
Dades generals de Massalcoreig, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Terme ubicat a la part sud-oest del Segrià, al límit amb el Baix Cinca.
Massalcoreig - Viquipèdia
Massalcoreig és un municipi de la comarca del Segrià. Té una extensió de 14 km² i es troba a una altitud de 94 m. sobre el nivell del mar. Al poble de Massalcoreig existeixen actualment 6 associacions. Evolució demogràfica i enllaços externs.
Massalcoreig.tk
Primera pàgina web no oficial de la població de Massalcoreig (Segrià). Informació del municipi, història, llocs d'interès, la gent, les festes i fotografies. A partir d’ara la pàgina s’anirà actualitzant ja que hi ha “temes calents”.
Massoteres - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. El terme municipal de Massoteres, de 26,11 Km² d'extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi. Sumari de continguts.
Massoteres - Lleida.com
Informació i dades generals de Massoteres, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Massoteres - Viquipèdia
Massoteres és un municipi de la comarca de la Segarra, situat al centre de la meitat nord de la comarca. La forma de triangle que té aquest terme municipal fa que el front sud sigui la punxa del triangle, inserida en el terme de Sant Guim de la Plana.
Mata-solana
Mata-solana és un poble del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló.hi consten 20 edificis, amb 53 habitants. El poble és a la capçalera del barranc de Barcedana, que discorre cap a ponent.
Menàrguens - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. El municipi de Menàrguens, d'una extensió de 20,25 Km², és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià. La població i l'economia, la vila de Menàrguens, altres indrets del terme i història.
Menàrguens - Viquipèdia
Menàrguens és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Situat al marge dret del riu Segre. Limita amb els termes municipals de Castelló de Farfanya, Térmens, Balaguer, Vilanova de la Barca i Torrelameu. Evolució demogràfica.
Mencui
Mencui és un nucli de població del municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà, situat a una altitud de 1.256 m. El gener de 2007 tenia 6 dones i 3 homes habitants de dret. Demografia: Evolució demogràfica. Fonts i enllaços externs.
Merea
Merea, de vegades anomenat Mereia pel conegut fenomen de l'aparició d'un element de reforç per tal de desfer el hiat de dues vocals (ea), és una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló.
Miralcamp - Encliclopèdia.cat
El 1172 els Termini antiqui Ilerde assenyalen el castell de Miralcamp (com Bellvís i Torregrossa) com límit del terme de Lleida. La casa d'Anglesola va repoblador del lloc després de la conquesta cristiana. Bernat d'Anglesola fou senyor de Miralcamp.
Miralcamp - Viquipèdia
Miralcamp és un dels 16 municipis de la comarca del Pla d'Urgell. El terme municipal forma part d'una conurbació amb centre a Mollerussa i els municipis del Palau d'Anglesola, Golmés i Fondarella. Està comunitat per la carretera L-200.
Miralcamp - Viquipèdia
Miralcamp és un dels 16 municipis de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida. Geografia. Demografia. Història. Llocs d’interès. Informació de les festes majors i esdeveniments culturals. Transports, i enllaços externs.
Miralpeix
Miralpeix és un nucli del terme municipal de Tiurana, al Pre-pirineu lleidatà. La vila, ara sota les aigües de l'immens pantà de Rialb, estava situada junt al Segre, a la part baixa de l'horta de Tiurana. El formaven catorze cases. Bibliografia.
Molinos
Molinos, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; pertanyia a l'antic municipi de Mont-ros abans del 1970. Està situat al centre del municipi, a ran de Flamisell, a la seva riba esquerra, un quilòmetre a ponent de Mont-ros.
Mollerussa
Pàgina amb informació de la capilat del Pla d’Urgell. Presentació del municipi i de l’Ajuntament, història, composició, plànol, autors locals, departaments municipals, associacionisme, Fira de Mollerussa, festes, entitats i tota la ciutat a la xarxa.
Mollerussa - Viquipèdia
Mollerussa és la capital de la comarca del Pla d'Urgell. El terme municipal forma una conurbació amb el Palau d'Anglesola, Golmés (barri del Codís), Miralcamp i Fondarella. Té una superfície de 7,1 km² i una població de 13.675 habitants (2008).
Montadó
Montadó és una població del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic terme de Benavent de Tremp. Actualment és a prop del seu total despoblament, ja que només dues masies romanen habitades, les dues lluny del nucli antic.
Montanissell
Nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. Té 28 habitants i es troba en un lloc elevat a 1.134 m. al peu de la serra de Sant Joan. També hi ha l'església de Sant Joan. La vila Montangocello (Montanissell) és citada el 988.
Montardit de Dalt
Benvinguts a la pàgina web del poble de Montardit de Dalt, l'autèntic Montardit, un petit poble del Pallars Sobirà que pertany al municipi de Sort. Des d'aquesta web us volem mostrar el nostre poble …
Montblanquet
Petita població del municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. Actualment hi viuen 9 habitants. El poble és al pla del Baró a 627 m d'altitud, prop del municipi dels Omells de na Gaia, i es troba a la carretera local LV-2338 Omells - Blancafort.
Montclar - Viquipèdia
També conegut com Montclar d'Urgell per diferenciar-lo de l’homònim del Berguedà, és un poble del nord-oest de la comarca de l'Urgell pertanyent a Agramunt. El terme es troba separat fins i tot de la comarca urgellenca, enclavat dins la Noguera.
Montcortès
Entitat de població del terme municipal de Baix Pallars, al Pallars Sobirà amb 33 hab. (2005). Es situa a prop del llac natural de Montcortès, a l'encreuament de la Noguera Pallaresa i el seu afluent, Flamicell. Va formar el municipi independent.
Montellà
Montellà o Montellà de Cadí, és una vila del municipi cerdà de Montellà i Martinet. Al 2005 tenia 99 habitants censats. Actualment la xifra de persones que hi viuen tot l'any de forma estable supera per poc la setantena (72 a dia 7 de juliol de 2007).
Montella i Martinet - Cerdanya online
Informació bàsica d’aquest portal de la Cerdanya, del municipi de Montellà i Martinet. Agregats: Bèixec, Estana i Víllec. Cal visitar els búnquers contruïts els anys quaranta com a línea estratègica de defensa dels Pirineus.
Montellà i Martinet - Enciclopedia.cat
Dades del municipi. El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà i el poble d'Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d'Escàs, de Ridolaina i d'Esconsa i diversos masos.
Montellà i Martinet - Lleida.com
Descripció del municipi de Montellà i Martinet (Cerdanya), història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya lleidatana. És el portal d'Internet especializat en les terres de Lleida.
Montellà i Martinet - Viquipèdia
Municipi de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Víllec i Estana. En les darreres eleccions municipals (maig 2007), ERC-AM ha aconseguit 5 regidors i CiU 2. Enllaços externs. Dades municipals.
Montenartró
Montenartró és un poble de l'extrem sud del municipi de Llavorsí que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 1.299 m d'altitud, a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l'Erm.
Montesclado
Montesclado és un poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà). Està situat a 1160 m i l'any 2005 tenia 34 habitants. Un dels murs de l'antiga església romànica de Sant Esteve de Montesclado encara són visibles al cementiri del poble.
Montfalcó d'Agramunt
Montfalcó d'Agramunt és una entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a l'Urgell. Al 2006 tenia 36 habitants. Situat a l'oest del terme, configurat al voltant de les ruïnes de l'antic castell de Montfalcó. Església parroquial de Sant Miquel.
Montfalcó Murallat
Montfalcó Murallat és un poble del municipi de Les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Les quinze cases del nucli, construïdes al voltant d'una plaça.
Montferrer
Montferrer, o Montferrer de Segre, és un poble nucli principal del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. El poble antic és emplaçat dalt d'un serrat arran del riu Segre, continuació del serrat de Castellciutat, a 735 m. d'altitud.
Montferrer i Castellbò - CCAU
El terme és el més extens de l'Alt Urgell. Situat al NO de la comarca, comprèn el territori entre la riba dreta del Segre i el port del Cantó i des de la part baixa del riu de Pallerols fins al Romadriu, o riu de Santa Magdalena, i el ras de Conques.
Montferrer i Castellbò Diputació de Lleida
Pobles: Albet, Aravell, Avellanet, Bellestar, Canturri, Carmeniu, Cassovall , Castellbò, Guils del Canto, Les Eres, Pallerols del Canto, Sallent, Santa Creu, Sant Andreu, Sàrcedol, Saulet, Seix, Sendes, Solanell, Solans, Turbiàs, Vilamitjana i Vilarubla.
Montferrer i Castellbò - Lleida.com
Informació i dades generals de Montferrer i Castellbò, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Montferrer i Castellbò - Viquipèdia
Montferrer i Castellbò és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal és el poble de Montferrer. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vila i Vall de Castellbò, que incloïa l'antiga vila de Castellbò, amb el seu terme.
Montgai - Enciclopèdia.cat
El poble de Montgai (286 m) és a l’esquerra del Sió, centrat per l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que data de mitjan segle XVIII. A la dreta del Sió hi ha el poble de Butsènit d’Urgell (306 m), 3 km a l’E del cap de municipi.
Montgai - Viquipèdia
És un municipi de la comarca de la Noguera. Se situa al sud-est de la comarca, al límit amb la d'Urgell, a la riba del riu Sió. La seva estructura econòmica és agropecuària. Els cultius de regadiu aprofiten les aigües de les sèquies del canal d'Urgell.
Montlleó
Montlleó és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. Està situat al sector septentrional del terme, al turó del Castell de Montlleó. Antigament pertanyia a l'antic municipi de Sant Pere dels Arquells.
Montoliu - Lleida.com
Dades generals de Montoliu. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Es troba al sector meridional de la plana de Lleida. Sèquia de Torres i Canals d'Urgell i de Seròs.
Montoliu - Viquipèdia
Montoliu de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià, situat a l'area metropolitana de Lleida (a 10 km), entre Albatàrrec i Sudanell . El terme es de 7 km² i de dos parts ben diferenciades, la part de regadiu i la part de secà.
Montoliu de Lleida - Enciclopèdia.cat
Situat al sector meridional del Pla de Lleida, limita amb els municipis de Lleida Albatàrrec, Alfés, Sunyer i Sudanell. S'estén al marge esquerre del Segre i s'allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, al límit sud-occidental.
Montoliu de Segarra - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. El terme municipal, dit també Montoliu de Cervera i antigament Montoliu Lat, de 29,47 Km², és situat al S de la comarca. Nuclis de població; el cap de municipi, Vilagrasseta, l'Ametlla de Segarra, Cabestany i la Guàrdia Lada.
Montoliu de Segarra - Lleida.com
Informació i dades generals de Montoliu de Segarra, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Montoliu de Segarra - Viquipèdia
Montoliu de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra, anomenat Montoliu de Cervera fins el 1984. Entitat de població: L’Ametlla de Segarra, Cabestany, La Guàrdia Lada, Montoliu de Segarra i Vilagrasseta. Evolució demogràfica.
Montornès de Segarra - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 Km², que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l'Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936.
Montornès de Segarra - Lleida.com
Informació i dades generals de Montornès de Segarra, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Montornès de Segarra - Viquipèdia
Municipi de la comarca de la Segarra des del 1989, i es troba al límit amb l'Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació de la divisió territorial de 1936. Els nuclis de població del municipi són el poble de Montornès de Segarra i el Mas de Bondia.
Montpol
Montpol és una de les set entitats de població del municipi de Lladurs (Solsonès). Està situada al vessant oriental de la Ribera Salada a l'extrem nord-occidental del terme municipal. No té cap nucli de poblament agrupat.
Mont-roig (Els Plans de Sió)
Informació de la Viquipèdia sobre Mont-roig o Mont-roig de Segarra. Mont-roig és una entitat de població d'els Plans de Sió a la comarca de la Segarra. Està situat a les coordenades: 41° 45' 0.20? N, 1° 11' 3.75? E.
Mont-ros
Mont-ros, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; era el cap de l'antic municipi de Mont-ros abans del 1970. És un dels tres pobles de la Coma, juntament amb Paüls de Flamisell i Pobellà. Està situat al centre del municipi.
Montsonís
Entitat de població del municipi de Foradada a la comarca de la Noguera. Al 2006 tenia 68 habitants. Està situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m), a l'esquerra del Segre, a l'entrada de Salgars. La població està disseminada.
Montsonís, poble amb encant
Montsonís, poble amb encant de la comarca de la Noguera. Montsonís, el poble medieval, allotjament, menjar, activitats, fotos, com arribar, reserves, ... Participeu de les diferents activitats, visiteu el castell i degusteu els productes de la terra.
Montsor
Montsor és un poble del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Està situat al nord del terme municipal, de manera que és el centre de tota la part muntanyosa d'aquest municipi, que constituïa la parròquia de Santa Maria de Montsor.
Moror
Moror és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà. És un dels pobles de la Faixa, i està situat a la part del Montsec d'Ares coneguda com l'Obaga del Montsec. És a l'extrem de llevant del municipi.
Músser
Músser és una entitat de població del municipi cerdà de Lles de Cerdanya. El 2005 tenia 44 habitants. Juntament amb Travesseres va formar un municipi fins la seva integració a Lles de Cerdanya el 1970. Església de Sant Fructuós.
Naens
Naens és un poble del terme de Senterada, al Pallars Jussà. Està situat a 1,8 km. en línia recta del cap del seu municipi, al seu oest-nord-oest. S'hi accedeix per la pista que surt de Senterada, que també mena a Burguet, i arriba a Naens en 4,5 km.
Nalec - Viquipèdia
Nalec és un municipi de la comarca de l'Urgell. Nalec, poble situat a la vall dreta del riu Corb, es troba enmig de Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. Situat a una distància de 10 kms de la capital de l'Urgell, Tàrrega.
Naut Aran - catalunya.com
Pàgina de catalunya.com, amb informació i dades del municipi: població, superfície, densitat … Els nuclis del terme municipal són: Arties, Bagergue, Garòs, Gessa, Naut Aran, Salardú, Tredòs, Unha, Vaquèira. …
Naut Aran - Viquipèdia
Naut Aran (nom aranès que significa "Alt Aran") és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran. Constituït al 1967 amb la fusió dels termes d'Arties, Salardú, Gessa, Tredòs i Bagergue és el municipi més extens de la comarca.
Naut Aran - Wikipèdia Occitana
Naut Aran ei un municipi dera Val d'Aran. Constituït ath 1967 damb era fusion des tèrmes d'Arties, Salardú, Gessa, Tredòs e Bagergue ei eth municipi mès vast dera val. Eth caplòc ei era vila de Salardú. Eth municipi compren cinc entitats municipaus.
Navès - Enciclopèdia.cat
Municipi del Solsonès, al sector E de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages. El poblament és en gran mesura disseminat, per bé que en alguns casos es produeixen petites agrupacions d'algunes cases. Dades generals.
Navès - Lleida.com
Informació i dades generals de Navès, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Navès - Viquipèdia
Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi. El municipi de Navès amb les 9 entitats de població i els municipis limítrofs. Taula de continguts.
NoEtPerdis.com - Mapa de Almacelles
Mapa d'equipaments comercials de Almacelles: bars, restaurants, immobiliaries, serveis. Versió NoEtPerdis.com. Mapes plànols, plànols turístics, mapes comercials, carrers… Relació de comarques de Catalunya, fotos aèries, …
Norís
Norís és un poble del municipi d'Alins (Pallars Sobirà). Està situat a 1.254 m i l'any 2005 comptava amb 12 habitants. Aquest article del Pallars Sobirà necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. Coordenades: 42° 33' 53.32? N, 1° 20' 37.14? E.
Noves de Segre
Nucli de població del municipi de Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell. Amb 134 habitants és el cap del municipi, però ja ho havia estat com a municipi de Noves de Segre. Es troba enlairat damunt la confluència del riu de la Guàrdia i el de Pallerols.
Nuclis Agregats de Tremp
Les 28 entitats de població que a continuació es descriuen formen part del municipi de Tremp. Hi ha Vilamitjana, que és Entitat Municipal Descentralitzada. Claret, Eroles, Escarlà, Espills, Espluga de la Serra, Espluga Freda, Fíguls, Gurp, Orrit, ...
Nuncarga
Poblet del terme municipal de Peramola, d'uns 33 habitants que està situat a 566 m d'altitud, a la vora del riu Segre, i a l'esquerra del torrent Salat, al sector meridional del terme. Els habitants viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia.
Odèn - Enciclopèdia.cat
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca. La població (odenesos) ha estat relativament estable al llarg del temps. El poble d'Odèn (18 h el 2005), situat a 1 291 m, és format per un conjunt de masies disseminades.
Odèn - Lleida.com
Informació i dades generals d’Odèn, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Odèn - Viquipèdia
Odèn és un municipi de la comarca del Solsonès. Està situat a l'extrem nord-oriental. A l'ensems, també és una de les seves nou entitats de població per bé que la capital és a Cambrils. L'entitat municipal descentralitzada de Canalda.
Ogern
Nucli de població del municipi de Bassella, a l'Alt Urgell situat a la dreta de la Ribera Salada a 489 m d'alt. bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Serni i ambdues bandes de la carretera de Solsona a Bassella. 119 habitants (2005).
Oliana - CCAU
El municipi, dades, heràldica i les coses que no us podeu perdre d’Oliana com l'antic Pou del Gel o el monument romànic més interessant, l'església de Sant Andreu del Castell. Consell Comarcal de l'Alt Urgell.
Oliana - Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Entre els fills illustres d'Oliana mereix un esment especial el pedagog, historiador i musicòleg mossèn Albert Vives i Mir. Informació de municipi, dades, rutes, com arribar-hi, heràldica i les coses que no us podeu perdre.
Oliana - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. El pantà de Rialb, projectat i aprovat el 1983, i que el 1999 va començar a omplir-se, arriba gairebé a enllaçar amb el pantà d'Oliana, i nega part de l'antiga horta d'aquest municipi. Sumari, toponímia i enllaços.
Oliana - Lleida.com
Informació i dades generals d’Oliana, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Oliana - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Oliana (Alt Urgell). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Oliana - Viquipèdia
Oliana és una vila i municipi, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins. Oliana és el segon municipi en nombre d'habitants de l'Alt Urgell.
Oliana.info
Web no oficial del poble d'Oliana, amb actualitat i notícies, esports, fotografies i fòrum. Secció destacada sobre el Club Esportiu Oliana 75 aniversari CE … La pàgina està inactiva, amb un fons del pantà d'Oliana.
Oliana.org
Algunes dades d’Oliana en aquest blog. El poble virtual d'Oliana. Aquesta és el poble virtual d'Oliana, en construcció… del qual ben aviat podreu ser membres! Mentre construïm aquest poble virtual, trobareu d'altres pàgines sobre Oliana …
oligarrigues.com
Projecte divulgatiu de les Garrigues, que vol omplir un buit a la xarxa, d’informació de les Garrigues, fent-la accessible. Sóm gent de les Garrigues amb interes en la promoció i divulgació de la nostra comarca (les Garrigues) i els seus potencials.
Oliola - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera, centrat a la vall del Llobregós. El Terme de Ponts, o Terme Forà de Ponts, pertanyia antigament al terme d’aquesta vila i al segle XI en fou separat i agregat al municipi d’Oliola. La història del municipi.
Oliola - Viquipèdia
Oliola és una vila i municipi de la Noguera, al Segre Mitjà. Entitats de població: Claret, Coscó, El Gos, Oliola, Plandogau, Maravella, Renant, i La Serra de Dalt. El poble està ubicat al vessant d'un turó, dominat per les ruïnes del castell.
Olius - Enciclopèdia.cat
El municipi envolta gairebé totalment el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs, Navès, Clariana, Riner, Llobera i Pinell i Castellar. Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s'encaixa en gresos i conglomerats oligocènics.
Olius - Lleida.com
Informació i dades generals d’Olius, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Olius - Viquipèdia
Olius és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a el Pi de Sant Just. Les seves entitats de població són: Brics, el Castellvell, Olius, i el Pi de Sant Just. Situació i límits, orografia i evolució demogràfica del municipi.
Olp
Olp és un nucli de població del terme municipal de Sort, al Pallars Sobirà. El 2005 tenia 46 habitants. És una població situada entre els 1.000 i els 1.150 metres d'altitud. Les primeres notícies d'Olp són de la fi del segle X (anys 981-985).
Orcau
El poble d'Orcau era el cap de l'antic municipi d'Orcau. un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per a formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).
Organyà - Alt Urgell
El terme municipal d'Organyà és situat a la ribera del mateix nom, entre el congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud. A l'est, el terme limita amb el riu Segre i a l'oest amb la muntanya de Santa Fe (1.207 m.), que domina la vila.
Organyà - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. El 2001 hi havia 430 persones ocupades, una xifra menor la del 1991 (408 ocupats). D'aquest total, el 10% treballava en el sector primari, el 18,14% en la indústria, el 16,74% en la construcció i el 55,12% en serveis.
Organyà - Lleida.com
Informació i dades generals d’Organyà, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Organyà - Viquipèdia
Organyà és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Localització del terme, Les Homilies d'Organyà. Demografia. Festa Major i Fires. Enllaços externs. Els gentilici són: Ganxo, ganxa, organyès, organyesa, organyenc, organyenca.
Os de Balaguer - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. La vila d'Os de Balaguer (463 m, 422 h el 2005) és al peu del castell, damunt un turó que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya. Liantiga població era emmurallada. L'eix principal de la vila és un carrer llarg.
Os de Balaguer - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis de Os de Balaguer, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Os de Balaguer - Viquipèdia
Os de Balaguer és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. L'origen d'Os es deu a la fortificació musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guirau Ponç II de Cabrera el 1116. Completa informació temàtica.
Os de Civís - Alt Urgell
Situat entre els rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d'Aós i al peu del pic d'Aós (2.406 m. alt), el cim més occidental de la serra d'Enclar i termenal de les parròquies d'Aós i d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra.
Os de Civís - Viquipèdia
O Aós de Civís, és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell, i el nucli més habitat del municipi. Està situat a la vall d'Aós, part de la coma de Setúria, formada per la conca del riu d'Aós, tributari de la Valira.
Ossera
Nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, a la vall de la Vansa. El poble es troba en un turó a la vora de la vall d'Ossera a l'interfluvi d'aquesta i el torrent de la Collada. Actualment té 22 habitants i el 1991 n'havia tingut 26.
Ossó de Sió - Enciclopèdia.cat
Ossó de Sió és un poble que es troba a l’extrem NE de la comarca de l’Urgell, en contacte amb la Segarra i la Noguera. La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà.
Ossó de Sió - Viquipèdia
Ossó de Sió és un municipi de la comarca de l'Urgell. Entitats de població: Ossó de Sió, Bellver d'Ossó, Castellnou d'Ossó i Montfalcó d'Agramunt. Evolució demográfica. Enllaços externs. Castell de Castellnou d'Ossó.
Oveix
Oveix és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. És un dels tres pobles del Solà, junt amb Astell i Guiró. Situat al sud-oest de l'antic municipi de la Torre de Cabdella, però en el terme actual del mateix nom al centre.
Palau de Noguera
La vila de Palau de Noguera, antigament Vilanova de Pallars, fou cap d'un municipi independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) fins el 1972, ara pertany al terme municipal de Tremp. El terme incloïa el poble de Puigcercós.
Pallerols
Pallerols és una entitat de població del municipi de Talavera, a la comarca de la Segarra. Està situat al nord del terme municipal, a prop d'un assentament iber i romà. A l'any 2005 tenia 66 habitants censats. Llocs d'interès.
Pallerols del Cantó
Nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. El poble està siutat a la vora del riu de Pallerols a 1.248 m, esglaonat als vessants de Roca Redona, a la vall de Pallerols. Les cases són de pedra i teulades de llicorella.
Palou (Torrefeta i Florejacs)
Palou o Palou de Sanaüja és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat al sector septentrional del terme. Al 2005 tenia 73 habitants. Llocs d'interès especial.
Palouet
Palouet és un poble del municipi de Massoteres (la Segarra, Catalunya) de 25 habitants. D'origen medieval, formava part de la Marca Hispànica. Té una església romànica dedicada a Sant Jaume, unes cases de pedra i el castell documentat l'any 1116.
Partida de Butsènit
Petit apunt sobre la Partida de Butsènit situada a dos kilometres de Lleida en direcció a Fraga o a Saragossa, dins la comarca del Segrià. La seva economia està basada en la agricultura, especialment d'arbres fruiters.
Patronat de Turisme de la Vall de Boí - www.valldeboi.com
Guia turistica de la Vall de Boí, conjunt romànic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Informació sobre cases rurals, hotels, albergs, restaurants, visites guiades pel romànic, exposicions, fires, concursos i molt més…
Patronat de Turisme del Pont de Suert
És un consorci, creat l'any 2001 per l'Ajuntament i l'Associació de Comerciants i Empresaris del Pont de Suert. Vetlla per la promoció turística i comercial de la capital de l'Alta Ribagorça. Agenda, localització, comunicacions i entorn geològic.
Paüls de Flamisell
Paüls de Flamisell, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; situat a la Coma de Mont-ros, davant i a 750 m al sud-est de Mont-ros. És un dels tres pobles de la Coma, juntament amb Mont-ros i Pobellà. Pertanyia a Mont-ros.
Pegueroles
Pegueroles és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès). No té cap nucli de poblament agrupat. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Evolució demogràfica.
Penelles - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. El poble de Penelles (276 m) és situat en una petita elevació de la serra de Bellmunt, en un sector del terme gairebé estrangulat entre el de Bellmunt d'Urgell i l'enclavament de Torretosquella que pertany a Castellserà.
Penelles - Viquipèdia
Penelles és un municipi de la comarca de la Noguera. S'esmenta per primer cop l'any 1079 com a propietat d'Ermengol IV d'Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit, al qual estarà vinculat fins el 1186.
Peracamps
Peracamps és una de les tres entitats de població del municipi de Llobera (Solsonès). No té cap nucli de poblament agrupat. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Evolució demogràfica del poble.
Peralba
Peralba és un poble del municipi de Vilanova de Meià, a la Noguera. De la seva església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, depèn la de Rúbies (en el municipi de Camarasa). El 1970 tenia 43 habitants però avui en dia no hi viu ningú.
Peramea
Entitat de població del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Situada a la depressió de Gerri, a 916 m. d'altitud, té 88 habitants l'any 2006. Fou municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia cinc pobles.
Peramola - CCAU
Al segle XI, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció senyorial que comprenia gairebé la totalitat de l'actual municipi. Fills illustres de Peramola.
Peramola - Enciclopèdia.cat
La vila de Peramola (Alt Urgell), que té 271 h (2001), és situada a 566 m d'altitud, a l'esquerra del barranc de Peramola. Destaca el C/ Major, el C/ Nou, el de l'Església, el del Raval, el Carreró i el C/ de la Poca Farina amb la capella de Sant Joan.
Peramola - Lleida.com
Informació i dades generals de Peramola, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Peramola - Viquipèdia
Peramola és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El terme municipal es troba al sud de la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca de la Noguera a l'oest a través de la Baronia de Rialb. Taula de continguts temàtics.
Perles
Nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. A 780 m sobre el nivell del mar. Està edificada damunt d'una elevació, tots els indicis fan pensar que en aquell lloc hi havia el Castell dels Templers, que hi van viure fins al 1319.
Perolet
Perolet és una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló. Està situat al sector sud-est del terme, a la part alta de la vall del riu de Conques, al vessant oriental de la Serra de la Campaneta.
Pessonada
Pessonada és un poble de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, i de l'actual de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Està situat sota i a migdia de l'imponent Roc de Pessonada, a l'extrem de llevant de la Serra de Pessonada. Té 52 habitants.
Pinell de Solsonès - Enciclopèdia.cat
S'estén a l'extrem de ponent de la comarca (en contacte amb Castellar de la Ribera, Olius i amb Llobera), i entronca amb la Segarra a migdia (Biosca i Sanaüja), i amb la Noguera (Vilanova de l'Aguda) i l'Alt Urgell (Bassella) a ponent.
Pinell de Solsonès - Lleida.com
Informació i dades generals de Pinell de Solsonès, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Pinell de Solsonès - Viquipèdia
Pinell de Solsonès (fins el 1985 s'anomenava simplement Pinell) és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a Sant Climenç i, alhora, una de les 5 entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Taula de continguts.
Pinós - Enciclopèdia.cat
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l'Anoia. El poble (44 h), als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i moltes són deshabitades.
Pinós - Lleida.com
Informació i dades generals de Pinós, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Pinós - Viquipèdia
Pinós és un municipi situat a la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 5 entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Se situa al centre geogràfic de Catalunya. Entitats de població, clima, demografia, economia, enllaços.
Pireníssim
Turisme de l’Alt Pirineu (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà) i la Val d’Aran. Engloba la riquesa gastronòmica, cultural i paisatgística d’aquest territori singular i que té un nexe en comú: la producció de formatge i derivats…
Pirineus el nostre món
Pirineus el nostre món és un blog recull d'imatges, a on el Pirineu sempre hi está present, i en particular, la Vall de Cardós i un dels seus pobles més emblemàtics: Lladorre, un municipi que pertany a la comarca del Pallars Sobirà.
Pobellà
Pobellà és un poble de la Vall Fosca pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. Havia pertangut al terme municipal de Mont-ros, fins que tot aquest terme s'afegí a la Torre de Cabdella el 1970. És un dels tres pobles de la Coma.
Pobellà.com
Pàgina del meravellós poble de Pobellà, situat a la Vall Fosca, en ple Pirineu del Pallars Jussà. Pobellà pertany al terme municipal de La Torre de Capdella. El poble, l’entorn, allotjament rural i oferta de lleure a la Vall Fosca.
Poble d'Almatret
Informació del municipi d’Almatret. Pertany a la comarca del Segrià. Té 472 habitants.Les festes dels patrons locals són: per Sant Blai, el dia 3 de febrer i per Sant Miquel, el dia 29 de setembre. És l’únic poble de la província que toca el riu Ebre.
Pobles de la Conca de Dalt
Pobles de la Conca de Dalt. Els dotze pobles del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà) amb descripcions i fotografies: Aramunt, Pont de Claverol, Sant Martí, Pessonada, Hortoneda, Toralla, Sossís, Claverol, Rivert, Torallola, Erinyà, i Serradell.
Pont de Bar - CCAU
La població es distribueix entre els diversos nuclis habitats del terme: Ardaix, els Arenys, Aristot, els Banys de Sant Vicenç, Bar, Castellnou de Carcolze, Pont de Bar i Toloriu. L'economia es basa en l'agricultura i la ramaderia.
Pont de Bar - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell. Comprèn els pobles del Pont de Bar, Aristot, Toloriu, Bar, Castellnou de Carcolze, les caseries d'Ardaix i els Arenys, el llogaret dels Banys de Sant Vicenç, les cases de Carcolze, Barguja i Soveix i altres masies esparses.
Pont de Bar - Lleida.com
Informació i dades generals de Pont de Bar, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Pont de Bar - Viquipèdia
Municipi de l'Alt Urgell, anomenat Aristot i Toloriu fins el 1989. La capital del municipi és el Pont de Bar, un poble que fins el 1982 es trobava al congost del riu Segre però que els aiguats de 1982 van destruir, ara anomenat el Pont de Bar Vell.
Pontaut
Entitat del municipi de Bausen (Vall d'Aran) que compta amb 6 habitants (2005). El poblet es troba situat al peu de la carretera N-230, tocant el riu Garona, i comprèn les antigues casernes dels Carrabiners, convertida en alberg, i de la Guàrdia Civil.
Ponts - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis de Ponts, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Ponts - Viquipèdia
És una vila i municipi de la comarca de la Noguera, en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Port de la Bonaigua
La Bonaigua, o Port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i Pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.072 m. d'altitud, limítrof entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.
Portal Pometa
Neix amb intenció de potenciar les Terres de Lleida amb els productes artesanals, típics i ecològics; el seu turisme rural i d’aventura, sense oblidar-se de l’esquí; el seu conjunt patrimonial; rutes en BTT; senderisme; festes populars; artesania, etc.
Portell
Portell és una entitat de població dins del municipi de Sant Ramon, a la Segarra. S'hi conserven les restes de la torre i murs del castell de Portell, documentat el 1042. La Festa Major de Portell se celebra el dia 31 d'agost en honor a Sant Ramon.
Prades
Prades és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès). El poble, una petita vila closa situada dalt d'un turonet que s'enlaira entre els 789 i els 800 m. d'altitud al centre d'una petita cubeta inclinada cap a llevant.
Prats i Sansor - Enciclopèdia.cat
Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. El municipi comprèn el poble de Prats de Cerdanya, que n'és el cap, el de Sansor, més a prop del Segre, el barri de Capdevila i també la urbanització del Pla. Sumari de continguts.
Prats i Sansor - Lleida.com
Descripció del municipi de Prats i Sansor (Cerdanya), història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya lleidatana. És el portal d'Internet especializat en les terres de Lleida.
Prats i Sansor - Viquipèdia
Prats i Sansor és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, amb capital a Prats. Té quatre entitats de població: Capdevila, El Pla, Prats i Sansor. Taula de continguts: Evolució demogràfica, llocs d'interès, referències i enllaços externs.
Prats i Sansor - Viquipèdia
Prats i Sansor és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Entitats de població: Capdevila, El Pla, Prats i Sansor. Enllaços externs. Localització. Dades municipals. Gentilici: Pratenc, pratenca, sansorenc, sansorenca.
Preixens - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. El poble (315 m, 254 h el 2005) és a l'E del terme, a la dreta del Sió, bastit entorn del castell de Preixens, situat al punt més alt. L'obra principal del dit castell, magnífic casal senyorial, fou construïda al s. XVI.
Preixens - Viquipèdia
Preixens és un municipi de la comarca de la Noguera. Entitats de població: Pradell, Preixens, i Les Ventoses. Demografia: Evolució demogràfica, referències i enllaços externs. Gentilici: Preixenaire. Alcalde: Jordi Planes i Amigó (ERC-AM).
Priorat de Meià
Informació turística de la zana. El Montsec sempre ha estat punt de partida d’una cultura, a vegades àrab a vegades cristiana, que ha dut a terme un cert desenvolupament de la societat que ha anat progressant dins de la comarca de la Noguera.
Prullans - Enciclopèdia.cat
Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. A més del poble de Prullans i del seu veïnat de Sotanut, el municipi comprèn el poblet d'Ardòvol i els caserius d'Ambret, el Tarter, la Bastida, la Clota, la Serra, Narvils i Orèn.
Prullans - Lleida.com
Descripció del municipi de Prullans (Cerdanya), història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya lleidatana. És el portal d'Internet especializat en les terres de Lleida.
Prullans - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis de Prullans, a La Cerdanya. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Prullans - Viquipèdia
Prullans és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. El patró és Sant Esteve i la festa local és el 15 de gener. Entitats de població: Ambret, Ardòvol, La Bastida, La Clota, Narvils, Orèn, Prullans, La Serra, Sotanut i El Tarter. Dades municipals.
Puigcercós (Tremp)
Puigcercós és un nucli de població actualment del municipi de Tremp, al Pallars Jussà, pertanyent a l'antic terme de Palau de Noguera. El 2005 tenia 52 habitants. Està situat en un enclavat d'1,59 km² separat de la resta del terme.
Puigcercós.info
Portal d’aquest poble que pertany a Tremp (Pallars Jussà). El poble. L’associació de veïns i àlbum de fotos. El municipi s'estén entre la zona del Prepirineu català, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l'est de la Noguera Pallaresa.
Puigcerver (Senterada)
Puigcerver és un poble del terme municipal de Senterada, al Pallars Jussà. És a 1 quilòmetre en línia recta al sud-est del seu cap de municipi. S'hi arriba per una pista que surt de l'extrem nord-est del poble de Senterada, a l'Av. del Flamisell.
Puiggròs - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues, al límit amb el Pla d’Urgell. El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs. Sumari de continguts temàtics.
Puiggròs - Lleida.com
Informació i dades generals de Puiggròs, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Puiggròs - Viquipèdia
Puiggròs és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. Demografia: Evolució demogràfica. Referències i enllaços externs. Gentilici: Puiggrossenc, puiggrossenca. Coordenades: 41° 33' 8? N, 0° 53' 24? E.
Puigmaçana
Puigmaçana és un antic poble, actualment del tot despoblat, de l'antic terme municipal de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur. És a l'extrem nord del terme, a la punta de llevant de la Serra de Cinto. Taula de continguts.
Puigverd (Tremp)
El poble de Puigverd (de vegades anomenat Puigverd de Talarn i d'altres Puigverd de Tremp), i en la parla local, en pallarès, pronunciat "Puiverd", és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Puigverd d’Agramunt - Enciclopèdia.cat
El poble de Puigverd d’Agramunt es troba a 336 m d’altitud, enfilat en un tossal que s’aixeca a la dreta del Sió, presidit pel que resta de l’antic castell de Puigverd, l’església parroquial de Sant Pere i la plaça.
Puigverd d'Agramunt
Web no oficial del municipi de Puigverd d'Agramunt (Urgell). El poble s’enfila en un tossal a la ribera del riu Sió, a 336 m d’altitud. Notícies, localització, galeria, història, estadístiques, fòrum del poble.
Puigverd d'Agramunt - Viquipèdia
Municipi de la comarca de l'Urgell. Situat a la dreta del Sió, al voltant de les restes de l'antic castell de Puigverd. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. El lloc pertanyia a la fi de l'antic règim als marquesos de Santa Maria de Barberà.
Puigverd de Lleida - Enciclopèdia.cat
Els principals nuclis de població d'aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l'Estació. El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcel·lacions rústiques.
Puigverd de Lleida - Lleida.com
Puigverd de Lleida està emplaçat a l'est de la comarca, limita amb les Garrigues i el Pla d'Urgell. Drena el terme el torrent de la Femosa. El poble se situa en un planell, prop de la carretera de Castelldans a Lleida.
Puigverd de Lleida - Viquipèdia
Puigverd de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Puigverdí, puigverdina. Coordenades - 41° 32' 44? N 0° 44' 5? E.
Puimanyons
Puigmanyons, Pumanyons o Puimanyons ('Puigmañons el 1845), formes de la parla local, és un poble del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Situat dalt d'un turó a menys d'un quilòmetre al sud-oest de la vila de la Pobla de Segur.
Pujol
Nucli de població del terme municipal de Baix Pallars, al Pallars Sobirà. Fins el 1969 pertanyia al municipi de Peramea. Situat a 841 m d'alçada a l'extrem meridional del pla de Corts al damunt l'entrada a l'estret de Collegats, amb bones vistes.
Refugis Pallars · Ribagorça · Aran
El Pallars, la Ribagorça i la Vall d'Aran constitueixen la part més occidental del Pirineu català, que probablement és la més interessant des del punt de vista paisatgístic i alpinístic. Cims alguns superiors als 3000 m, amb compactes parets de granit.
Reguard
Reguard és un poble del terme municipal de Senterada, al Pallars Jussà. Està situat uns 2,5 km. al sud-sud-est en línia recta del cap de municipi, a llevant de la carretera N-260 i del Flamisell. El poble de Lluçà és molt a prop i al nord de Reguard.
Resenyes de Coll de Nargó
Pàgina personal amb informació sense classificar de Coll de Nargó. Al poble de Coll de Nargó hi trobem un parell de fonts, una esta al costat de la bonica esglesia romànica de Sant Climens de Nargó. Plànol d'accés als Sectors de Coll de Nargó.
Rialp - Lleida.com
Informació i dades generals de Rialp, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Rialp - Viquipèdia
Municipi del Pallars Sobirà, anomenat Rialb fins el 1989. Té l’origen en el castell enclavat en una eminència a la dreta del Noguera Pallaresa. Història, economia, i llocs d’interès. El 1857 incorpora Beraní, Caregue, Escàs, Rodés i Roní; i el 1970, Surp.
Ribera d’Urgellet - CCAU
La major part de l'actual terme havia pertangut, durant l'època medieval, al capítol de la catedral d'Urgell, tot i que els vescomtes de Castellbò els ho disputaven. El mític cavaller Arnau Mir de Tost va conquerir als serraïns la vall d'Àger.
Ribera d’Urgellet - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alt Urgell format el 1968 per l'annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d'Hortó. Una part important de l'economia del municipi és basada en l'agricultura i la ramaderia i pasturatges per al bestiar boví.
Ribera d’Urgellet - Lleida.com
Informació i dades generals de Ribera d’Urgellet, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Ribera de Cardós
Ribera de Cardós és una vila del terme municipal de Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. El 2005 tenia 172 habitants. Va ser un municipi independent fins que el 1972 es va fusionar amb Estaon. L'antic terme incloïa els pobles de Cassibrós i Surri.
Ribera de Cardós - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà. L'actual municipi de Ribera de Cardós, de 56,20 km2, es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d'Estaon. El nou municipi rebé el nom oficial de Vall de Cardós. Sumari de continguts.
Ribera d'Ondara - Lleida.com
Informació i dades generals de Ribera d'Ondara, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Ribera d'Ondara - Viquipèdia
Municipi de la comarca de la Segarra al s-e de Cervera, de gran extensió, format per la unió de Sant Pere dels Arquells i de Sant Antolí i Vilanova el 1972. La capital és a Sant Antolí i Vilanova. Agricultura de secà, ramaderia porcina i d'aviram.
Ribera d'Urgellet - Viquipèdia
Ribera d'Urgellet és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a la vila del Pla de Sant Tirs. Creat per la unió d'Arfa, la Parròquia d'Hortó, el Pla de Sant Tirs i Tost. Entitats de població. Evolució demográfica. Enllaços externs.
Riner - Enciclopèdia.cat
Municipi del Solsonès, a la vall de la riera de Solsona o Riu Negre. El terme s'estén als vessants de la dreta del Riu Negre (que li dóna el nom), o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l'altiplà …
Riner - Lleida.com
Informació i dades generals de Riner, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Riner - Viquipèdia
És un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les cinc entitats de població o pobles que hi ha al municipi. El centre de major atracció del municipi és el conjunt del Santuari del Miracle. Mapa del municipi amb les entitats de població.
Riu de Cerdanya - Enciclopèdia.cat
Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Comprèn el poble de Riu, únic nucli de població i cap del terme. També hi ha el despoblat de Canals. El terme és comunicat per la carretera comarcal C-16 o Eix del Llobregat oel Túnel del Cadí.
Riu de Cerdanya - Lleida.com
Descripció del municipi de Riu de Cerdanya (Cerdanya), història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya lleidatana. És el portal d'Internet especializat en les terres de Lleida.
Riu de Cerdanya - Viquipèdia
Riu de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Festa Local el dia 20 de gener. Enllaços externs. Coordenades: 42°20'51"N, 1°49'39"E. Aquest article sobre Catalunya és un esborrany.
Riudovelles - Poble agregat a Tàrrega
La part antiga del poble formada pel castell, quatre cases del carrer de la Font i l’església de Sant Gil, durant el s. XVIII es construïren tres cases més a prop de l’església i el XIX set cases més a la part alta del Portalet i al raval de ponent.
Rivert
Rivert és un poble del terme de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Formava el municipi de Toralla i Serradell, amb Erinyà, Serradell, Toralla i Torallola, fins a la creació de Pallars Jussà, el 1969, municipi que el 1994 canvià el nom pel de Conca de Dalt.
Rocafort de Vallbona
Rocafort de Vallbona és un poble agregat a Sant Martí de Riucorb. Depenia de la baronia del monestir de Vallbona de les Mon-ges. Església parroquial de la Transfiguració, neoclàssica, de finals del segle XVIII.
Rocallaura
Poble a la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop de la Conca de Barberà.
Rodés
Rodés, està situat a una altitud de 1.091 m es un nucli format per un grup de cases i l'església parroquial de Sant Andreu, originalment amb un campanar quadrat de pedra que feia funció de torre de guarda, i que fou substituït per un d'espadanya.
Romadriu
Romadriu és un poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà). L'any 2005 comptava amb 10 habitants. Aquest article del Pallars Sobirà necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. Darrera modificació de la pàgina: 30 març 2011.
Roní
Nucli de població del municipi de Rialp, al Pallars Sobirà, a 1101 m, en una petita elevació. El poble s'ha modernitzat atesa la seva proximitat a les pistes d'esquí de Portainé. Remarcable església parroquial de Sant Cristòfor. 66 habitants (2005).
Rosselló (Segrià) - Viquipèdia
Rosselló és un municipi de la comarca del Segrià. Enllaços externs. Localització. Dades municipals. Gentilici: Rossellonenc, rossellonenca. Població (2006): 2.478 hab. Coordenades: 41°41'43"N, 0°35'45"E, ...
Rosselló de Segrià - Enciclopèdia.cat
El terme comprén el poble i cap de municipi de Rosselló de Segrià, la colònia tèxtil del Canís (escrit sovint com Alcanís), el polígon industrial de la Paperera Alier (amb habitatges per als treballadors) i les urbanitzacions de la Noguera i la Tosa.
Rubinat
Rubinat, antigament conegut com Rabinat, és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. Està situat a l'oest de la capital del terme, Sant Antolí i Vilanova. Al cens del 2006 s'hi comptabilitzen 31 habitants.
Rubió - Ajuntament de Soriguera
Rubió és situat a llevant del municipi, a la dreta del riuet de les Comes de Rubió, que desemboca al riu del Cantó sota, a 2 km de el port del Cantó. Es troba situat a 1.687 m., és el nucli habitat situat a més altitud deis Països Catalans.
Rubió (Soriguera)
Rubió és una entitat de població del municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. El poble és a l'est del terme municipal, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió. És el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans.
Rutes, excursions i sortides de natura, cultura i història: El Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca de Catalunya que pertany a la província de Lleida. La seva capital és Tremp. Limita amb les comarques de l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà al nord, l'Alt Urgell a l'est, la Noguera al sud i l'Aragó a l'oest.
Salàs de Pallars - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Jussà, a la Conca de Tremp. El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km2 d'extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja a la dreta de la Noguera Pallaresa.
Salàs de Pallars - Lleida.com
Informació i dades generals de Salàs de Pallars, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Salàs de Pallars - Viquipèdia
Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, situat a la part nord del centre de la comarca. Suposa el pas de la Conca Deçà, o de Tremp, a la Conca de Dalt, que s'obre de Salàs cap al nord. Taula de continguts.
Salí de Cambrils
Complex està constituït per dos paratges paral·lels al riu Fred, afluent del Segre pel marge esquerra, que estan separats per uns 400m. i amb un desnivell proper als 50m. El paratge superior és anomenat El Salí, i conegut com la Font Salada.
Sallent de Nargó
Sallent de Nargó (localment conegut com Sellent) és un poble (42 habitants el 2006) del municipi alturgellenc de Coll de Nargó. Està situat a 1.000 m d'altitud, al vessant sud de la serra de Sant Joan, damunt la riba esquerra del riu de Sallent.
Sanaüja - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s'estén majoritàriament a la dreta del riu. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós (al terme veí de Vilanova de l'Aguda).
Sanaüja - Lleida.com
Informació i dades generals de Sanaüja, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sanaüja - Viquipèdia
Sanaüja és una vila i municipi de la la vall del riu Llobregós, als extrems de la Segarra. És un dels municipis que postula la nova comarca de l'Alta Segarra. Té una població de 462 habitants. El clima és típicament mediterrani.
Sanaüja.org
Pàgina oficiosa del municipi de Sanaüja, municipi de la comarca de La Segarra. Novetats, càmera web, documents, fotografies, l’ajuntament, localització, i serveis municipals. Sanaüja està situat gairebé al centre de Catalunya.
Sant Adrià de Tendrui
El poble de Sant Adrià de Tendrui, Sant Adrià de la Conca, o simplement Sant Adrià és un dels pobles del terme de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Els altres són Gurp, Santa Engràcia i Tendrui.
Sant Climenç(Pinell de Solsonès)
Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès a la comarca del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha l'ajuntament i l'escola del municipi) i l'únic que té un nucli de poblament agrupat.
Sant Cristòfol de la Vall
Sant Cristòfol de la Vall, de vegades anomenat Sant Cristòfol de Llimiana, és un poble de l'antic terme d'Aransís, actualment inclòs en el terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà. Bibliografia i enllaços externs.
Sant Esteve de la Sarga - Lleida.com
Informació i dades generals de Sant Esteve de la Sarga, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sant Esteve de la Sarga - Viquipèdia
Sant Esteve de la Sarga és un municipi del Pallars Jussà. És un dels pocs termes municipals pallaresos que no han sofert remodelacions als anys 70: ni s'ha agrupat a cap altre municipi, ni se li n'ha agregat cap. Taula de continguts.
Sant Guim de Freixenet - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. Fora d'algun agregat que ha restat deshabitat, i la normal emigració, el nivell demogràfic va créixer fins la dècada del 1950 i després es mantingué amb molt poca pèrdua a causa del nou centre urbanitzat, …
Sant Guim de Freixenet - Viquipèdia
Sant Guim de Freixenet és un municipi de la comarca de la Segarra. El nucli principal, anomenat igual que el municipi i antigament Sant Guim de l'Estació, sorgí al voltant de l'estació ferroviària, pertanyent a la línia Lleida-Manresa.
Sant Guim de la Plana - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d'on baixa el torrent que va fins a Portell.
Sant Guim de la Plana - Lleida.com
Informació i dades generals de Sant Guim de la Plana, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sant Guim de la Plana - Viquipèdia
Sant Guim de la Plana és un municipi de la comarca de la Segarra. Està situat a la part central, decantat cap a llevant, de la meitat nord de la comarca. Etimologia; De Sant Guillem, patró medieval de la parròquia, i de la Plana, descriptiu del lloc.
Sant Joan de l’Erm
Extens paratge boscós entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, al voltant de l'antic santuari -ara en runes- conegut amb aquest nom. BTT, senderisme, excursions a cavall, cursa a peu, entrenament en alçada, etc.
Sant Joan de Vinyafrescal
Sant Joan de Vinyafrescal és un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. El 1845 San Juan de Viñafrescal ja consta com a agregat de l'ajuntament de la Pobla de Segur. Aquest poble és al sud de la Pobla de Segur, a 2,2 km.
Sant Joan Fumat
Informació de la Viquipèdia sobre Sant Joan Fumat. Sant Joan Fumat és una entitat municipal descentralitzada (EMD) de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell, Té 51 habitants (2005). Evolució demogràfica del municipi des de 1990.
Sant Jordi de Muller
Sant Jordi de Muller, anomenat també Muller o Mollé, és una finca rústica de 684 hectàrees que ha pertangut desde els seus inicis a la familía Jover. La seva extensió abraça els municipis de La Sentiu de Sió, Camarasa i Balaguer.
Sant Just d'Ardèvol
Sant Just d'Ardèvol és un poble i actualment una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós a la comarca del Solsonès. Anteriorment el poble pertanyia a l'antic municipi d'Ardèvol, fins que aquest darrer s'integrà al de Pinós.
Sant LLorenç de Morunys - Diputació de Lleida
Dades d’aquest municipi del Solsonès. És una petita extensió de només 4, 2 km², al peu de la serra del Port del Comte, al vessant de la dreta del riu Cardener, envoltat en la seva major part pel terme de Guixers.
Sant Llorenç de Morunys - Lleida.com
Informació i dades generals de Sant Llorenç de Morunys, municipi de la comarca del Solsonès. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sant Llorenç de Morunys - Viquipèdia
Sant Llorenç de Morunys és una vila i municipi de la comarca del Solsonès. De les 378 persones de població activa l'any 2001 (393 el 1996), 242 treballaven al municipi i 136 es desplaçaven a treballar fora del municipi. Taula de continguts.
Sant Martí de Barcedana
Sant Martí de Barcedana és un poble de l'antic terme d'Aransís, actualment inclòs en el terme municipal de Gavet de la Conca. Forma unitat geogràfica amb Sant Miquel de la Vall, molt proper, i Sant Cristòfol de la Vall, a ponent de la vall.
Sant Martí de Canals
Sant Martí de Canals és un poble del municipi de Conca de Dalt, fins el 1969 de l'antic terme municipal de Claverol. És a 648,9 m, a prop del Pont de Claverol i de la Pobla de Segur. Molts dels censats en el poble no hi tenen la residència habitual.
Sant Martí de la Morana
Sant Martí de la Morana és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. El 2001 tenia 22 habitants. Està situat al sud del nucli de La Morana. Casal de Can Sala i restes del priorat de Tauladells.
Sant Martí de Maldà
Sant Martí de Maldà és el poble més gran del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. Aquest article és un esborrany sobre l'Urgell. Podeu ajudar a ampliant-lo o aportar alguna fotografia.
Sant Martí de Riucorb - Viquipèdia
Municipi de la comarca de l'Urgell, situat a la dreta del riu Corb. El municipi es va constituir en 1972 al fusionar-se els antics pobles de Sant Martí de Maldà i Rocafort de Vallbona, amb els seus agregats del Vilet i Llorenç de Rocafort.
Sant Martí de Riucorb [Sant Martí de Maldà] - Enciclopèdia.cat
Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, es situa a la dreta del Riu Corb, que li fa de límit pel migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell.
Sant Miquel de la Vall
Sant Miquel de la Vall, o Sant Miquel de la Vall Jussà, és un poble de l'antic terme d'Aransís, ara inclòs en el terme municipal de Gavet de la Conca. Al s XIX i principis del XX: el municipi s'anomenava Sant Miquel de la Vall, i Aransís era l’agregat.
Sant Pere dels Arquells
Sant Pere dels Arquells és un poble del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. Segons les dades de 2006, compta amb 58 habitants. Situat al centre del terme al fons de la vall d'Ondara, es va fundar al voltant d'un monestir.
Sant Ramon - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 Km², limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l'E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l'W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs.
Sant Ramon - Lleida.com
Informació i dades generals de Sant Ramon, municipi de la comarca de la Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sant Ramon - Viquipèdia
Sant Ramon és un municipi de la comarca de la Segarra. El poble i el municipi es crearen el 1940 de la fusió dels antics municipis de la Manresana i de Portell. La Manresana, englobava tres entitats de població: la Manresana, Gospí i Mont-ros.
Sant Romà d'Abella
Sant Romà d'Abella és un poble al Pallars Jussà, del municipi d'Isona i Conca Dellà. Tingué municipi propi fins el 1970, any en què s'integrà a Isona i Conca Dellà, junt amb: Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona i Orcau.
Sant Romà de Tavèrnoles
Nucli de població del municipi de Llavorsí, al Pallars Sobirà. És situat al sud del terme municipal i als vessants orientals de la Pica de l'Àliga enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Al 2005 hi havia 1 habitant censat.
Sant Salvador de Toló
Sant Salvador de Toló és una vila del terme municipal de Gavet de la Conca al Pallars Jussà. Havia estat cap del municipi del mateix nom fins el 1970, quan, amb els municipis d'Aransís i Sant Serni formaren el terme municipal de Gavet de la Conca.
Sant Sebastià de Buseu
Sant Sebastià de Buseu és un despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà). L'any 2005 no tenia cap habitant. Hi destaca l'església que dóna nom al poble. Aquest article de Catalunya necessita una imatge. Afegiu-la o carregueu-la.
Sant Serni
El poble de Sant Serni, del Pallars Jussà, és l'antic cap de municipi, ara extint, de Sant Serni, integrat abui en el de Gavet de la Conca. L'antic terme de Sant Serni, que comprèn Fontsagrada, Gavet i Sant Serni havia d’integrar el terme de Tremp...
Santa Coloma d'Erdo
Santa Coloma d'Erdo és un poble, ara ja despoblat, del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està situat a 2,7 km. en línia recta al nord-est del seu cap de municipi.
Santa Engràcia
El poble de Santa Engràcia és un dels pobles de l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment del terme municipal de Tremp. A part del petit nucli de població de Santa Engràcia, hi ha algunes masies en el seu entorn, com ara lo Serrat.
Santa Fe
També conegut com Santa Fe de Segarra, és un poble del municipi de les Oluges, comarca de la Segarra. Situat a l'extrem oriental del terme, a la dreta del Sió, s'enfila al voltant de l'antic castell de Santa Fe i l'esglèsia romànica de Sant Pere.
Santa Llúcia de Mur
Santa Llúcia de Mur és un poble del terme municipal de Castell de Mur, abans del 1972 del de Mur, al Pallars Jussà. Es troba al sud de l'antic terme de Mur, a prop i a ponent de la Guàrdia de Noguera. Hi passa la pista rural asfaltada del castell de Mur.
Santa Maria de Meià
Santa Maria de Meià és una vila de la comarca de la Noguera situada al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies. Tot i pertànyer al municipi de Vilanova de Meià, és una entitat municipal descentralitzada. Informació general.
Santa Maria de Montmagastrell
Poble agregat a Tàrrega. Es dedica a l'agricultura i la meitat de les terres són regades pel Canal d'Urgell. Està en un trencall a l’esquerra de la carretera de Tàrrega a Agramunt. A la plaça hi ha l'església de Sant Nom de Maria, del s, XVIII.
Santa Maria de Montmagastrell - Poble agregat a Tàrrega
El lloc el va conquerir el comte d’Urgell, entre els anys 1070-80. El segle XVIII el poble restava sota el domini senyorial del Lanuza. El 1745, Maria de Lanuza es casà amb l’hereu dels marquesos de Dosaigües, creador del poble actual.
Santalinya
Santa Linya és un municipi d'una extenció de 54,61Km². Fou anexat a les Avellanes al 1970. Esta a 50 km de la capital del Segrià i a 23 de la Noguera. Castell de Santa Linya, Santa Maria de Santa Linya, Sant Salvador, Sant Urba i Sant Pere.
Sapeira
El poble de Sapeira fou el cap del terme del mateix nom, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Està situat al nord-oest de Tremp i a la part nord del seu antic terme, a 1.017,3 m, dalt d'un serrat que separa les valls d'Esplugafreda i del Solà.
Sarral - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis del municipi de Sarral, Conca de Barberà. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Sarroca de Bellera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb l'Alta Ribagorça. El municipi de Sarroca de Bellera, de 87,51 km2, és situat al NW del Pallars Jussà. És format pels antics termes de Sarroca de Bellera, pròpiament dit, i el de Benés, agregat al primer el 1972.
Sarroca de Bellera - Lleida.com
Informació i dades generals de Sarroca de Bellera, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sarroca de Bellera - Viquipèdia
Benés, Avellanos, Buira, Castellnou d'Avellanos, Castellvell de Bellera, Manyanet, el Mesull, la Mola d'Amunt, Sas, Sentís i Vilancós. Sarroca de Bellera, la Bastida de Bellera, Castellgermà, Erdo, les Esglésies, Santa Coloma d'Erdo, Vilella i Xerallo.
Sarroca de Lleida - Diputació de Lleida
Fitxa del municipi de Sarroca de Lleida de la Diputació de Lleida. Situació geogràfica, Ajuntament de Llardecans, Festes locals, i Webs d'interés. Alcalde: Josep Maria Pardell Alentà (ILL-PM). Podeu canviar de comarca sobre el mapa sensible.
Sarroca de Lleida - Enciclopèdia.cat
S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques. Limita amb els termes de Torres de Segre, Aitona, Llardecans, Torrebesses, Alcanó, Alfés i Sunyer.
Sarroca de Lleida - Lleida.com
Dades generals de Sarroca de Lleida, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Terme a la part sud-est de la comarca a la plataforma garriguenca.
Sarroca de Lleida - Viquipèdia
Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Sarroquí, sarroquina. Població (2008): 438 habitants. Alcalde: Jaume Revés Esteve (CiU).
Sas
Sas és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba 2,2 km. al nord-oest del seu antic municipi. Taula de continguts.
Sedó
Sedó és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. A la dreta del Sió, és un petit nucli a la zona sud del terme i a l'est de l'entitat de Riber. A l'any 2005 tenia 136 habitants censats.
Segrià / Rosselló - Lleida.com
Nucli de població Es troba al vessant nord del Segrià, emplaçat a la plana, poc abans de la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el Segre. El poble és al sector de la dreta del canal de Pinyana. festes i Turisme.
Sellent.cat
Informació que la gent vinculada a Sellent de l'Alt Urgell vulgui aportar, al temps que contrasta, investiga i documenta a fi de posar la informació a disposició i al servei dels sellentins. Eina d'encontre i de referència per la gent del poble.
Sellui
Poble constituït en entitat municipal descentralitzada al terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Situada al nord del terme municipal, a la Vall d'Ancs. Tenia onze habitants al cens de l'any 2005. Evolució demogràfica.
Selvanera
Selvanera és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat a l'extrem nord del terme. Comptava amb 66 habitants al 2005. Llocs d'interès: Antiga casa senyorial i l’Església de 1797.
Senders del Pallars Sobirà
Bona web de senderisme i senders del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Passejades i excursions, transfronterers, GR11, alta ruta, parc nacional o parc natural. Itineraris proposats pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Senet - Viquipèdia
(Senet de Barravés). Entitat municipal descentralitzada al nord del municipi de Vilaller, a l'Alta Ribagorça. El poble es troba situat a la vall de Barravés a 1.340 m d'altitud, a la confluència de la Noguera Ribagorçana i el barranc de la Baixada.
Sensui
Sensui, o Censui, segons Joan Coromines, és un poble del terme municipal de Salàs de Pallars, al nord de la vila. L'any 2007 tenia quatre habitants en una sola família, que hi mena una granja de porcs. La resta del poble és abandonat i en ruïnes.
Senterada - Lleida.com
Informació i dades generals de Senterada, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Senterada - Viquipèdia
Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca. Només té més al nord els termes de Sarroca de Bellera i de la Torre de Cabdella. És a la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert.
Sentís
Sentís és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins el 1972, però, era formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba 1,5 km. al sud-oest del seu antic municipi. Taula de continguts.
Seròs
Una aproximació a la vila de Seròs, comarca del Segrià. Seròs es troba al sud de la comarca del Segrià, província de Lleida. El terme municipal a banda i banda del riu Segre. Us proposem una sèrie de rutes turístiques al voltant de Seròs.
Seròs - Enciclopèdia.cat
S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca. El municipi té una forma de mitja lluna.
Seròs - Viquipèdia
Seròs és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Centres d'Ensenyament. Articles relacionats. Enllaços externs. Gentilici: Seronenc, seronenca i serossà i serossana. Té 1.876 habitants.
Seròs.net
Portal web no oficial del poble de Seròs (Segrià). Conté informació amb fotos de la festa major del municipi, els carnestoltes ques’hi celebren i llocs d'interès de Seròs i el seu entorn més proper.
Serradell
Poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Formava el municipi de Toralla i Serradell, amb els pobles d'Erinyà, Rivert, Toralla i Torallola, fins la creació de Pallars Jussà, el 1969, municipi que el 1994 canvià el nom pel de Conca de Dalt.
Seu d'Urgell - CCAU
La Seu és un important nus de comunicacions. Conflueixen les carreteres que vénen de Lleida, de Cerdanya i d'Andorra. La població de la Seu d'Urgell ha crescut moderadament fins als 11.225 habitants, 500 dels quals viuen a Castellciutat.
Seu d'Urgell - Lleida.com
Informació i dades generals de La Seu d'Urgell, municipi de la comarca de l’Alt Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Seu d'Urgell - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de La Seu d'Urgell (Alt Urgell). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Seu d'Urgell - Viquipèdia
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat situada als Pirineus catalans, capital de la comarca de l'Alt Urgell, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del Bisbat d'Urgell i va ser el cap de l'antic Comtat d'Urgell.
Siall
Siall és un poble de l'antic terme municipal d'Isona, actualment integrat en el d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. El nom del poble, segons Joan Coromines, es deu a l'arbust anomenat sisall, freqüent en zones molt humides. Continguts.
Sidamon - Lleida.com
Informació i dades generals de Sidamon, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sidamon - Viquipèdia
Sidamon és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El topònim té l'origen en un híbrid d'àrab i llatí, Cidamundum. Es va oficialitzar impròpiament com Sidamunt. El 1937 va canviar el nom pel d'Olèstria, i fins el 1983 no es va canviar a Sidamon.
Sisteró
Sisteró és una entitat de població del municipi dels Plans de Sió. Pertany a la comarca de la Segarra, i per tant, a la Vegueria de Lleida. El patró és Sant Esteve i la festa major per Pasqua. Taula de continguts temàtics.
Solduga i Espluga
Solduga i Espluga és un municipi format al segle XIX pels pobles de Solduga i Espluga de Cuberes. L'any 2005 comptava amb 1 habitant. Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Solduga_i_Espluga». Darrera modificació: 25 abr 2010.
Solsona - Piera Edicions
Guia turística i de serveis del municipi de Solsona, a la comarca del Solsonès. Ofereix les dades generals, breu història, menjar i allotjament, empreses i comerços, llocs d'interès cultural, festes i celebracions. Serveis addiccionals.
Solsona - Viquipèdia
Solsona és un municipi de Catalunya amb el títol de ciutat. És la capital de la comarca del Solsonès i cap del partit judicial de Solsona, a la província de Lleida, Catalunya. El municipi està situat a l'altiplà del Solsonès, al centre de la comarca.
Som Lleida
Grup d’opinió i participació amb voluntat d’aportar idees per millorar l’estat de la ciutat de Lleida i la seba gent. Vol apropar a la gent de peu als professionals en diferents àmbits i plantejar temes que puguin ajudar d'alguna manera a tots plegats.
Son
Son (o Son del Pi) és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es troba situat al pla, prop de la confluència entre la vall de la Noguera Pallaresa i la de la Bonaigua, a 1.393 metres d'altitud. L'any 2008 comptava amb 44 habitants.
Soriguera - El Portal dels Pallars
Soriguera està a 1.192 m. d’altitud, el seu municipi té una superfície de 106 km² i actualment hi ha 309 habitants. Pertany a la comarca del Pallars Sobirà, partit Judicial de Tremp. Informació dels setze pobles agregats a aquest municipi.
Soriguera - Lleida.com
Informació i dades generals de Soriguera, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Soriguera - Viquipèdia
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà. És situada al sud d'aquesta comarca. El cap municipal és el poble de Vilamur. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort. Es troba el poblat ibèric de Santa Creu, que data de l'any 1.600 aC.
Sorpe
Sorpe és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Està enlairat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al nord de la vall del riu de la Bonaigua, a l'altra banda hi ha l'avetosa de la Mata, coneguda com la Mata de Sorpe o, la Mata de València.
Sorribes de la Vansa
Sorribes de la Vansa, o Sorribes, és un nucli de població de la Vansa i Fórnols a l'Alt Urgell, a la vall de la Vansa, cap del municipi de la Vansa i Fórnols, és a 995 m. d'altitud, a redòs de l'església parroquial de Sant Martí de la Vansa.
Sort - Lleida.com
Informació i dades generals de Sort, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Sort - Piera Edicions
Pàgina de les guies de Piera Edicions, corresponent a Sort (Pallars Jussà). Dades generals del municipi, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, i apartat d'oci.
Sort - Viquipèdia
Sort és una vila capital de la comarca del Pallars Sobirà. S'hi troba una església, un castell de l'Edat Mitjana i el carrer Major que són bastant turístics. Hi ha el restaurant del Fogony, el qual té una estrella Michelin. Taula de continguts.
Soses - Enciclopèdia.cat
El terme comprèn el poble i cap de municipi de Soses i l'antic despoblat de Gebut, d'origen islàmic. Travessa la part septentrional del terme l'autovia A-2, i molt a prop del poble passa l'autopista AP-2, que té una sortida dins el municipi.
Soses - Viquipèdia
Soses és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Coordenades: 41° 32' 6? N 0° 29' 16? E. Superfície: 30,2 km². Població: 1.643 habitants. Altitud: 118 metres sobre el nivell del mar.
Sossís
Sossís és un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Pertanyia, fins el 1969, a l'antic municipi de Claverol. Està constituït en entitat municipal descentralitzada. Entre 1812 i 1847 va tenir ajuntament propi. Té 30 habitants.
Sudanell - Enciclopèdia.cat
El cap de municipi de Sudanell és l'únic nucli de població del terme, que és travessat de S a N per la carretera N-230 procedent de Llardecans i Sarroca i que mena a Lleida. Una pista va de Sudanell a Torres de Segre. Passa l'autopista AP-2.
Sudanell - Viquipèdia
Sudanell és un municipi de la comarca del Segrià. Informació general bàsica del municipi. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Coordenades - 41° 33' 30? N 0° 34' 5? E. Gentilici: Sudanellenc, sudanellenca.
Sunyer - Diputació de Lleida
Situat a la plataforma garriguenca, al bell mig de la comarca, té el seu màxim exponent en l’oli. Elements d'interès turístic: Restes del castell de Sunyer, Església parroquial de la Nativitat de Maria, i restes arqueològiques.
Sunyer - Enciclopèdia.cat
Municipi que es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca. Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d'Alfés a l'E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l'W. Es troba a l'esquerra del riu de Set.
Sunyer - Viquipèdia
Sunyer és un municipi de la comarca del Segrià. Al bell mig de la comarca, s'estén a l'esquerre del riu Set, accidentat per alguns turons. Elements d'interès turístic. L'actual alcalde, des de les eleccions del 2007, és en Salvador Huguet Besó.
Surp
Nucli de població del municipi de Rialp, al Pallars Sobirà. L'indret és esmentat el 1102, quan pertanyia al monestir de Gerri. El poble s'ha construït al voltant de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. 29 habitants (2005).
Suterranya
El poble de Suterranya fou cap del municipi del mateix nom, del Pallars Jussà annexat a Tremp l'any 1973. Situat a la Conca de Tremp, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, límita amb la Conca Dellà. Dins de l’antic terme, és al centre del municipi.
Talarn - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp. El municipi, de 27,95 km2, s'estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s'originà en un territori inicialment integrat a Talarn.
Talarn - Lleida.com
Informació i dades generals de Talarn, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Talarn - Viquipèdia
Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà. La vila de Talarn és l'antiga capital de la comarca del Pallars Jussà, condició que va perdre a favor de Tremp a finals de l'edat mitjana. Taula de continguts temàtics.
Talavera - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. Format per entitats agrupades en les antigues parròquies i pobles: Talavera, amb la sufragània de Suró, Pavia, Civit, amb el Bordell i l'ermita de Santa Fe, Bellmunt de Segarra, Pallerols i l'antic lloc de Montfred.
Talavera - Lleida.com
Informació i dades generals de Talavera, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Talavera - Turisme Segarra
Dades generals del municipi de Talavera de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra. El municipi està format per diverses entitats que s'agrupen en les antigues parròquies i pobles de Talavera. Cadascuna d'aquestes entitats forma un poble.
Talavera - Viquipèdia
Talavera és un municipi de la comarca de la Segarra. Entitats de població: Bellmunt, Civit, Pallerols, Pavia, Suro i Talavera que n’és la capital. Gentilici: Talaverà, talaverana. Demografia; Evolució demogràfica de la població.
Tàrrega - Viquipèdia
Capital de la comarca de l'Urgell, és una població de a la plana de Lleida, prop de la qual passa el Riu Ondara, on destaca el cim de Sant Eloi amb 420 msnm, on hi ha ubicat un parc d'unes 20 d'hectàrees i una església romànica del s. XIII.
Tarrés - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km2, s'estén a l'extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà. La població ha estat sempre escassa. El 1365 s'hi censaren 18 focs, els mateixos al 1553.
Tarrés - Viquipèdia
Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal està situat a l'est de la comarca, en una perllongació de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita amb el municipi de Fulleda, amb Vinaixa, i amb Vimbodí i Poblet.
Tarroja - Els Gnoms
Pàgina d'aquest municipi de la Segarra, a la vall mitjana del Sió. Travessa el terme en direcció SE-NW. El territori, pla, és cobert gairebé tot pels conreus (unes 550 ha), la majoria de secà; els productes són els cereals i extensions de vinya i olivera.
Tarroja de Segarra
Tarroja de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra. Taula de continguts del municipi: Fills i filles il·lustres, demografia, masies, vegeu també, referències, i enllaços externs. Coordenades: 41° 43' 58? N, 1° 16' 37? E.
Tarroja de Segarra - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. L'orografia no té altres relleus notables que les suaus carenes a banda i banda de la ribera del Sió, riu que rep en aquest municipi les aigües del torrent de Valls, nascut en el veí terme de Torrefeta i Florejacs.
Tarroja de Segarra - Lleida.com
Informació i dades generals de Tarroja de Segarra, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Tartareu
És un poble de 122 habitants pertanyent al municipi de Les Avellanes i Santa Linya (la Noguera) situat a 538 m. És un antic municipi independent que al 1857 fou annexat a Les Avellanes. El nucli urbà està dominat per les restes del castell de Tartareu.
Taús
Nucli de població del municipi de les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell. Havia estat cap d'un municipi de 35,28 km², que el 1972 fou annexat al de Noves de Segre creant les Valls d'Aguilar. Ara és una EMD que agrupa el pobles de Taús i Els Castells.
Tavascan
Tavascan és un poble del municipi de Lladorre, situat a 1.116 msnm. L'any 2005 tenia 99 habitants. Llocs d'interès: Pont medieval, pistes d'esquí de Tavascan Pleta del Prat, i Central Hidroelèctrica Subterrània. El 5 i 24 d'agost és la Festa major.
Tendrui
El poble de Tendrui és un dels pobles del terme de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Els altres són Gurp, Santa Engràcia i Sant Adrià. Està situat a prop i a ponent de la ciutat de Tremp, dalt d'un pujolet.
Tercui
El poble de Tercui pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme de Tremp. Està situat a ponent de l'actual cap de municipi, i a l'extrem sud-oest de l'antic Sapeira. Aturonat a 800 m. alt., domina la riba de la Noguera Ribagorçana.
Térmens - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. La vila (208 m) a l'esquerra del Segre, travessada pel canal de FECSA. De l'època romana hi ha els vestigis d'un establiment a la terrassa de l'esquerra del riu, entre la vila de Térmens i el Vedat, fins al despoblat d'Aguilar.
Térmens - Viquipèdia
Vila i municipi situat a la comarca de la Noguera, a 208 m. d'altitud, estès a l'esquerra del Riu Segre i limitant pel sud amb el Segrià i per l'est amb el Pla d'Urgell. El casc urbà està situat gairebé tot entre el riu i la carretera comarcal C-13.
The World of Oliane
Pàgina sobre Oliana feta per José Antonio. Història de la vila, monòlegs, curiositats sobre Oliana (Oliana famosa!), links i pàgina de la Unió Esportiva de Lleida.
Timoneda
És una de les set entitats de població del municipi de Lladurs (Solsonès). Està situada al nord del municipi en la seva part central. El territori es reparteix entre el vessant oriental de la Ribera Salada i el vessant meridional de la riera de Canalda.
Tírvia - Enciclopèdia.cat
Municipi del Pallars Sobirà. El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km2, és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d'aquesta vall amb la Vall Ferrera (drenada per la Noguera de Vallferrera) i la coma de Burg. Continguts.
Tírvia - Lleida.com
Informació i dades generals de Tírvia, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Tírvia - Viquipèdia
Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. El topònim deriva de trivia, 'tres camins', ja que està situat a la confluència de les tres valls anomenades valls de Tírvia. És el municipi més petit de la comarca del Pallars Sobirà.
Tírvia.net
Població mil·lenària dels Pirineus. Tírvia és situada a 990 metres per a sobre del nivell del mar, i és un poble lliure de massificacions turístiquesArribar-hi, serveis i activitats, història, mapes, excursionisme, esquí, galeria fotogràfica i contacte.
Tírvia.org
Pàgina promocional de l’Ajuntament de Tírvia, municipi de la comarca pirinenca del Pallars Sobirà. Dades de l’ajuntament, notícies, novetats, història, serveis d’interès, promoció turística, Recuperació de la Memòria Històrica, fòrums i enllaços.
Tiurana - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Urgell. El castell de Tiurana era documentat en l'infeudament de Pere I el Gran a Ermengol X, el 1278, del comtat d'Urgell, després que el comte urgellès hagués estat vençut.
Tiurana - Viquipèdia
Tiurana és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Oficialment inaugurat el 2007, el poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana, que va haver d'abandonar-se el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb.
Tiurana encara viu
Web testimoni de l''existència d'un poble de La Noguera. Actualment el poble està cobert per les aigües del Pantà de Rialb. Resta el record d'una època i una petita ermita anomenada Solès, punt de trobada de tiuranencs per mantenir l'esperit del poble.
Tojuva - Torisme Juvenil Val d'Aran S.L
Societat privada de comarcal, de capital públic i que pertany al Conselh Generau d'Aran, creada l'any 1998. Té per objecte la gestió i explotació de l'alberg de joventut "Era Garona" (Salardú), alberg adherit a la Xarxa d'Albergs de Catalunya.
Toló
El poble de Toló, també anomenat Sant Vicenç de Toló, nasqué del castell del mateix nom, i és l'origen del posterior poble de Sant Salvador de Toló. Pertangué al municipi d'aquest poble, i actualment forma part del de Gavet de la Conca.
Toloriu a on les bruixes hi fan el niu
Web informativa de Toloriu, poble agregat al municipi de Pont de Bar, l’Alt Urgell. Toloriu, antiga baronia amb castell fortalesa i actualment poblet de pau. Situació, història, llocs d’interès, festes, rutes, entorn natural, fotos i serveis.
Tor
Tor és un petit poble del Pirineu català, pertanyent al municipi d'Alins (Pallars Sobirà) i fronterer amb Andorra. El 2005 tenia 25 habitants. Completa informació del conflicte de la muntanya de Tor i personatges destacats en el conflicte.
Torà - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra, a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb el Solsonès i l'Anoia. La demarcació municipal de Torà està en el punt de contacte entre la Segarra, el Solsonès i l'Anoia.
Torà - Lleida.com
Informació i dades generals de Torà, municipi de la comarca de La Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Torà - Piera Edicions
Guia turística i de serveis del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. Ofereix les dades generals, breu història, menjar i allotjament, empreses i comerços, llocs d'interès cultural, festes i celebracions. Serveis addiccionals.
Torà - Viquipèdia
Vila i municipi situat a la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera. El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós.
Torà On Line
Torà on line és el servei d'informació turistica a Internet de la vila de Torà, situada a la comarca lleidatana de la Segarra, Catalunya. Tota la informació del municipi i l'entorn. Portada, actes i anuncis.
Toralla
Toralla és un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, pertanyent a l'antic terme de Toralla i Serradell. Tot i ser un poble del terme de Serradell, amb el temps guanyà importància, fins a esdevenir cap del municipi, a mitjan s. XX.
Torallola
Poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Formava Toralla i Serradell, amb Erinyà, Rivert, Serradell i Toralla, fins la creació de Pallars Jussà, el 1969, municipi al qual s’adscriu i que el 1994 canvià el nom per Conca de Dalt.
TorismoLes
Oficina de Turisme de Les (Vall d’Aran). Tota la informació necessària per visitar el nostre poble. Les millors recomanacions per organitzar la seva estada a Les. Cultura, serveis, festes, llocs, mercats, activitats i rutes, ...
Tornabous - Viquipèdia
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell. Entitats de població: la Guàrdia, el Tarrós, Tornabous. Demografia: Evo-lució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Tornabouenc, tornabouenca …
Torogó
El poble de Torogó pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. La seva església, Sant Climent de Torogó fou l'església d'un priorat depenent del monestir d'Alaó. Taula de continguts.
Torrebesses - Enciclopèdia.cat
Situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita. El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d'Utxesa.
Torrebesses - Lleida.com
Dades generals de Torrebesses, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. El nucli antic (la Vileta), que va estar fortificat, conserva el caràcter tradicional.
Torrebesses - Turisme Torrebesses
130 e la carretera C-12 (Eix e l'Ebre), a 25 Km e Lleia, a 21 Km e Flix, a 17 Km e l'autopista AP-2 (sortia e Lleia), a 188 Km e Barcelona i a 47Km e l'Aeroport 'Alguaire. La carretera C-12 travessa el municipi direcció nor-su provinent e Sarroca al nord.
Torrebesses - Viquipèdia
Torrebesses és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Personatges il·lustres: Josep Jané i Periu, que va ser un historiador local català. Enllaços externs. Coordenades - 41° 25' 41? N, 0° 35' 42? E.
Torredenegó
Torredenegó és una de les tres entitats de població del municipi de Llobera (Solsonès). No té cap nucli de poblament agrupat. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Evolució demogràfica del poble.
Torrefarrera - Enciclopèdia.cat
El terme comprén el cap de municipi de Torrefarrera, que centra el sector principal, i el de Malpartit, que centra el segon, a més de les urbanitzacions de les Comes (o les Comes de Felipet), Corxat, el Pla de la Pona, Salats, la Raconada i el Tossal.
Torrefarrera - Lleida.com
Al N. del Segrià, al mig de la plana. Regat pels canals de Pinyana, d'Aragó i Catalunya. Sectors d'ocupació, descripció física, comunicacions, nuclis de població: Torrefarrera, Malpartit, Tossal, Corxat, El Pla de la Pona, Salats, La Raconada i Les Comes.
Torrefarrera - Turisme Segrià
Pàgina d’informació de Torrefarrera (Segrià) del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura, esport i allotjament. Nova creu del terme, mural miramont, ... Gastronomia: Cassola de tros, orelletes i fruita dolça.
Torrefarrera - Viquipèdia
Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià. Enllaços externs. Localització. Dades municipals. Gentilici: Torrefarrerí, torrefarrerina. Entitats de població: 8. Superfície: 23,5 km².
Torrefeta
Torrefeta és un poble de la província de Lleida, capital del municipi de Torrefeta i Florejacs situat a la comarca de la Segarra a 4 km de Guissona i 11 de Cervera (72 de Lleida i 109 de Barcelona). És un poble eminentment rural.
Torrefeta i Florejacs - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Segarra. L'antic terme de Torrefeta, a la ribera del Sió, és conformat per terrenys ondulats i grans planells; el Sió passa pel sector meridional. La població de l'antic terme de Torrefeta del s. XIX fou de signe clarament recessiu.
Torrefeta i Florejacs - Lleida.com
Informació i dades generals de Torrefeta i Florejacs, municipi de la comarca de la Segarra. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Torrefeta i Florejacs - Viquipèdia
Torrefeta i Florejacs és un municipi de la comarca de la Segarra. El 1972 es van fusionar els antics municipis de Torrefeta i de Florejacs adoptant el nom impropi de Torrefló, modificat a Torreflor el 1983. El 1994 es va fixar el nom actual.
Torregrossa - Lleida.com
Informació de Torregrossa de Lleida.com. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Des de Mollerussa s'hi accedeix per la carretera local LV-2001.
Torregrossa - Municat
Informació del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell) al SIAL: Informació sobre els ens locals de Catalunya. Dades generals. Àmbit: Ponent. Població 2001: 2.302 habitants, ...
Torregrossa - Viquipèdia
Torregrossa és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Pàgina web de l'Ajuntament, informació de la Generalitat de Catalunya, informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Gentilici: Torregrossí, torregrossina. Dades.
Torrelameu - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera. El poble de Torrelameu (201 m) és a l’esquerra de la sèquia del seu nom, envoltat d’hortes i granges. Hi ha alguns casals antics, amb portals adovellats, i en les edificacions antigues predomina la tàpia sobre la pedra.
Torrelameu - Viquipèdia
Torrelameu és un municipi de la comarca de la Noguera. Les festes majors del municipi són el dia 20 de gener. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Enllaços externs. El gentilici del municipi és torredà, torredana.
Torres d'Alàs
Torres d'Alàs és un nucli de població disseminat del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell. Es troba en un serrat a la dreta del riu Segre, a diferència de les altres poblacions del municipi. Església de Sant Pere de Torres.
Torres de Segre
Informació sobre el municipi de Torres de Segre. Torres de Segre està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses.
Torres de Segre - Enciclopèdia.cat
El terme comprén la vila i cap de municipi de Torres de Segre, únic nucli de població agrupada del terme, i un conjunt d'urbanitzacions no diferenciades entre si conegudes pel nom conjunt d'Utxesa. El pantà d'Utxesa, …
Torres de Segre - Viquipèdia
Torres de Segre és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Forma part del partit judicial de Lleida. Situat en un terreny pla a les vores del Segre, 15 Km al sud de Lleida; el terme s'estén a banda i banda del riu. Predominen els conreus de regadiu.
Torres de Segre.com
Torres de Segre és un municipi del Segrià, província i partit judicial de Lleida. Situat en un terreny pla a les vores del Segre, 15 Km al sud de Lleida; s'estén a banda i banda del riu. Predominen conreus de regadiu (fruiters, hortalisses, i cereals).
Torre-serona - Enciclopèdia.cat
Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida. Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l'E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l'W. El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m.
Torre-serona - Viquipèdia
Torre-serona és un municipi de la comarca del Segrià. Vegeu també El Calvari (Torre-serona), muntanya ubicada als límits del municipi. Demografia: Evolució demogràfica. Gentilici: Torredà, torredana. Coordenades - 41° 40' 27? N, 0° 37' 55? E.
Tost
Poble quasi abandonat, amb 4 habitants, del municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. Està situat dalt d'un esperó rocós a 785 m, a l'entrada de la Vall de Tost. Se'n conserven les ruïnes del castell i de l'església de Sant Martí, abandonada.
Tragó de Segre
Poblet de 66 habitants que està situat a la vora del riu Segre, dins del municipi de Peramola. Els seus habitants viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia. El poble té una església romànica del s. XI dedicada a Santa Llúcia.
Travesseres
Travesseres (abans Travesera) és una entitat de població del municipi cerdà de Lles de Cerdanya. Al 2005 tenia 29 habitants. Junt amb Músser va formar un municipi fins la seva integració a Lles el 1970. La seva festa major del patró Sant Jaume.
Tremp - Lleida.com
Informació i dades generals de Tremp, municipi de la comarca del Pallars Jussà. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Tremp - Viquipèdia
El municipi es configura a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap de partit judicial. Està situat al centre de la comarca i fins i tot inclou dos antics municipis de l'Alta Ribagorça: Espluga de Serra i Sapeira.
Tudela de Segre
Tudela de Segre és un poble agregat des de 1971 a Artesa de Segre, a La Noguera. El terme municipal era de 33,06 Km² i agrupava els pobles de Seró i Colldelrat. El poble està situat a 449 m. d'altitud en el vessant del turó del castell de Tudela.
Tuixén - Viquipèdia
Poble situat a la Serra del Cadí. Els rius de la Mola i Josa s'ajunten aquí per formar el riu la Vansa que dóna nom a tota la vall que comença aquí. Les grans poblacions més properes són: Solsona i La Seu d'Urgell. Museu de les trementinaires.
Tuixent
Tuixent és un poble situat al vessant meridional de la Serra del Cadí, al municipi de Josa i Tuixent, a l'Alt Urgell. El poble està a la confluència dels rius de la Mola i Josa, s'ajunten per formar el riu la Vansa, que dóna nom a la vall.
Turisme de la Seu d'Urgell
Web de l’Oficina de Turisme de La Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell i porta d’entrada al Principat d’Andorra. Cultura, natura, gastronomia, activitats, comerç, informació pràctica i allotjament. Inclou un munt de proposter per a descobrir.
Turisme de Lleida
Patronat de turisme de Lleida. Lleida Centre Comercial, plànol de lleida, introducció de Lleida, central de reserves i ofertes turístiques. Ho tenim tot preparat per fer que la seva estada a Lleida sigui divertida i plena de detalls.
València d'Àneu
València d'Àneu és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà) i la seu del seu ajuntament. Es situa en una plana a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1.076 m d'altitud. El 2005 tenia 175 habitants, essent el nucli més poblat del municipi.
Vall de Barravés - Viquipèdia
La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud. Forma la capçalera del riu Noguera Ribagorçana. Els municipis més importants són: Vilaller (Alta Ribagorça) i Montanui, a la part aragonesa de la Ribagorça.
Vall de Boí - Pobles
Informació de tots i cadascun dels pobles que comformen el municipi de La Vall de Boí: Barruera, Boí, Caldes de Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall i Taüll.
Vall de Cardós - Lleida.com
Informació i dades generals de Vall de Cardós, municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Inclou: descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Vall de Cardós - Viquipèdia
Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Anomenat abans la Vall de Cardós, el 1989 va canviar el nom traient l'article. S'hi troba l'església de Santa Maria, la de Sant Pere, i un pont medieval. Té 8 entitats de població.
Vall de Lord
Entorn Natural privil·legiat al peu de la Serra de Port del Comte. Autèntica sub-comarca al nord del Solsonès. Inclou els municipis de St.Llorenç de Morunys. La Coma i La Pedra i Guixers.
Vall del Corb
Web de la Vall del Corb, les nostres contrades també, som supra comarcals i supra provincial. Pobles, turisme, productes, la call avui, blogs de la Vall, galeria i patrocinadors. Si ets o escrius sobre la Vall del Corb, el teu blog pot estar aquí mateix.
Vallbona de les Monges
Pàgina d’informació sobre la vila de Vallbona de les Monges, municipi de la comarca de l’Urgell. Agenda, història, gas-tronomia, imatges, monuments, dades del monestir de Santa Maria de Vallbona i la ruta del Císter.
Vallbona de les Monges - Viquipèdia
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb. L'important monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, el més important de Catalunya.
Valldager.com
Portal turístic del municipi de La Vall d’Àger, a la comarca de la Noguera. Inclou informació dels allotjaments, albergs, càmpings i les activitats de lleure, bàsicament centrades en el vol esportiu per La Vall d’Àger.
Valldarques
Nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, que actualment té 17 habitants. Es troba a la vall de Valldarques, una clotada al vessant nord de la Serra d'Aubenç. El poble es troba damunt un penya-segat a 931 metres d'altitud,
Vallferosa
És una entitat de població del terme de Torà. El terme de Vallferosa, que comprèn l'antiga Vallis Frauosa i les costes de Santa Maria (per on passa la ctra. a Torà), és la zona més agresta i àrida del municipi formada per masos disseminats.
Vallfogona de Balaguer - Diputació de Lleida
Característiques, accessos, festes, telèfons d’interès, ... El municipi comprèn el poble de Vallfogona, el de La Ràpita i el nucli de l'Hostal Nou. L'agricultura i la ramaderia són els principals sectors econòmics.
Vallfogona de Balaguer - Enciclopèdia.cat
El poble de la Ràpita és al sector septentrional del terme, dalt un tossal envoltat per conreus de regadiu (aprofita l'aigua del canal d'Urgell a la sèquia de la Ràpita). Era fortificat de l'època romana, però ho era en el temps de la dominació sarraïna.
Vallfogona de Balaguer - Viquipèdia
Vallfogona de Balaguer, del llatí Valle fecunda o vall fèrtil, és un municipi de la comarca de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre. L'agricultura i la ramaderia són els principals motors econòmics del municipi. En destaca el bestiar boví.
Vallmanya
Vallmanya és un poble i administrativament una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós a la comarca del Solsonès. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.
Valls d'Àneu - Oficina de Turisme a Esterri d'Àneu
Situades a la capçalera alta de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, és un veritable paradís natural on s’alternen frondoses valls modelades per l’acció de rius i barrancs, coníferes, prats alpins i alts cims envoltats de llacs d’origen glacial.
Verdú.info
La web de Verdú -l'Urgell, Lleida- Verdú.info és una iniciativa d’autoorganització de la societat en l’àmbit del municipi de Verdú i amb connexions nacionals arreu dels Països Catalans.
Vergós Guerrejat
Vergós Guerrejat és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra. El poble se situa a l'extrem sud-oest del terme municipal, més enllà del pla de Vergós, a la dreta de la riera de Vergós, afluent, per l'esquerra, del riu Sió.
Vielha - David Madueño
Apunt de l'actualitat de Vielha fet per David Madueño Sentís. Els edificis residencials que s'extenen per l'avinguda Pas d'Arró, en direcció a Betren -i a causa dels quals Vielha i Betren han esdevingut viles sense frontera, com Barcelona i l'Hospitalet.
Vielha e Mijaran - Piera Edicions
Pàgina de les guies de Piera Edicions, corresponent a Vielha e Mijaran. Dades generals del municipi, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, i apatat d'oci.
Vielha e Mijaran - Viquipèdia
Vielha (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins el 1984 Vielha-Mitg-Aran) és la capital de la comarca de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la província de Lleida (Catalunya); correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.
Vielha e Mijaran - Wikipèdia Occitana
Oficiaument Vielha e Mijaran, ei un municipi dera Val d'Aran e eth caplòc dera Vath. Eth municipi, qu'aucupe era part centrau dera comarca, se constituïc eth 1970 damb era fusion des tèrmes d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac, Vielha e Vilac.
Vielha-Mitjaran - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de la Vall d'Aran, a la vall de la Garona, a la confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella. L'activitat econòmica ha sofert canvis rellevants en detriment del sector primari, que era el més important.
Vilagrassa - Viquipèdia
Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. Demografia: Evolució demográfica a través dels anys. Enllaços externs. Gentilici: Vilagrassenc, vilagrassenca. Població 449 hab. (any 2008). Municipis de l'Urgell.
Vilaller - Diputació de Lleida
Fitxa de Vilaller de la Diputació de Lleida. Situació geogràfica, partit judicial de Tremp, extensió de 58,68 Km², 577 habitants. Entitats de població: Senet i Vilaller. Ajuntament, escut, festes locals i webs d’interès.
Vilaller - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Alta Ribagorça. Les primeres dades de població que es conserven es remunten al fogatjament del 1381, quan Vilaller tenia només 11 focs. Les dades posteriors es refereixen al segle XVIII, en què tingué un descens.
Vilaller - Lleida.com
Informació i dades generals de Vilaller, municipi de la comarca de l’Alta Ribagorça. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Vilaller - Piera Edicions
Informació turística, comercial i de serveis del poble de Vilaller a l'Alta Ribagorça. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Vilaller - Viquipèdia
Vilaller és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça. Entitats de població i habitants; Senet, 92. Vilaller, 552. Gentilici: Vilallerenc, vilallerenca. Enllaços externs ... Aquest article sobre Catalunya és un esborrany.
Vilamantells
Vilamantells és una de les set entitats de població del municipi de Guixers a la comarca del Solsonès. Es troba a la banda occidental del municipi en el sector comprès entre el Cardener (a l'est) i el límit amb el terme municipal d'Odèn a l'oest.
Vilamitjana
Municipi de 13,98 Km² d'extensió fou agregat a Tremp el 1972. S'estén per l'esquerra de la Noguera Palleresa que la separa de l'antic terme de Palau de Noguera. Història, els castells, les muntanyes i el poble i la festa major. Pàgina de Miquel Tenza.
Vilamitjana - Viquipèdia
Per a l'antic municipi, vegeu Vilamitjana (antic municipi)?. Vilamitjana, o Vilamitjana de la Conca és una vila constituïda en entitat municipal descentralitzada pertanyent actualment al terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. Fou cap de municipi.
Vilamitjana del Cantó
Nucli del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. És part de l’entitat municipal descentralitzada de Vila i Vall de Castellbò, però havia estat cap del municipi independent de la Vall de Castellbò que s'uní a Castellbò i després a Montferrer.
Vilamolat de Mur
El poble és una entitat de població del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà. Antigament pertanyé fins el 1972 a Mur, actualment desaparegut. És a la part de ponent del terme, al nord del sector del municipi, i a prop i al nord del castell de Mur.
Vilamòs - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Aran, al sector baix de la comarca, al vessant de la dreta de la vall de la Garona. El campanar és de planta quadrada, del s XI, amb tres pisos de finestres. Conserva una interessant pica d'aigua beneita del s XII, decorada.
Vilamòs - Lleida.com
Estès al sector baix de la comarca, al vessant de la dreta de la vall de la Garona, en una plana de la part de migdia de la muntanya d'Uishèra (2.336 m) fins a uns 300 metres damunt del riu. Comunicacions.
Vilamòs - Viquipèdia
Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona. Entitats de Població: Era Bordeta i Vilamòs. Demografia, festivitats i llocs d’interès.
Vilamòs - Wikipèdia Occitana
Vilamòs (en catalan, Vilamós) ei un vilatge e municipi dera Val d'Aran, e eth cap deth terçon de Lairissa. Lo municipi a dus vilatges: Era Bordeta e Vilamòs. Demografia: Era poblacion ei de 189 abitants (2011). Ligams extèrnes. Referéncies.
Vilamòs | Guia de Municipis - Catalunya.com
Està situat en un altiplà a una altitud de 1.255 metres, en un dels vessants de la muntanya d’Uishèra, fet que li permet gaudir d’unes espectaculars panoràmiques sobre l’Artiga de Lin, el mall de l’Artiga i el massís de la Maladeta, coronat per l’Aneto.
Vilamur
Vilamur es una vila del municipi de Soriguera al Pallars Sobirà, amb menys de 60 habitants i 1.264 m sobre el nivell del mar, al oest de Soriguera, avui capital del municipi. Destaca el vell castell de Vilamur, que fou el centre del vescomtat de Vilamur.
Vilancòs
Vilancòs, de vegades anomenat les Cases de Vilancòs, és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Pertanyia, però, fins el 1972, al terme municipal de Benés, de l'Alta Ribagorça. Taula de continguts.
Vilanova de Banat
Vilanova de Banat és un poble del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell. Es troba en un altiplà al vessant septentrional de la serra del Cadí. L'església està dedicada a Santa Cecília. Fundada el 1255 per Galceran de Pinós.
Vilanova de Bellpuig - Viquipèdia
Vilanova de Bellpuig és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El Canal d'Urgell travessa el terme de nord a sud i separa el secà, a la marge esquerra, del regadiu. Demografia, evolució demogràfica i enllaços externs.
Vilanova de la Barca
Vilanova de la Barca és un municipi a la terra plana del Segrià - l'antiga Vilanova de Castellpagès-, sap dels seus esforços que a través dels segles han fet que els nostres pagesos, per arreglar-se i fer fructificar la terra.
Vilanova de la Barca - Enciclopèdia.cat
El poble i cap de municipi de Vilanova de la Barca és l'únic nucli de població agrupada del municipi, el qual és travessat, seguint paral·lelament el riu, per la carretera C-13 (Eix dels Pallars) entre Lleida i Balaguer. Situació i presentació.
Vilanova de la Barca - Viquipèdia
Vilanova de la Barca és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Vilanoví, vilanovina. Coordenades - 41° 41' 28? N 0° 43' 43? E.
Vilanova de la Sal
Vilanova de la Sal, o Vilanova de les Avellanes, és un poble de les Avellanes i Santa Linya, a La Noguera. Antic municipi independent, al 1857 fou annexat a les Avellanes. Està situat a 603 metres d'alçada i tenia 107 habitants en el 2006.
Vilanova de l'Aguda - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera, a la vall del Llobregós. Format per dos antics agrupaments històrics, el que centrava el castell de l'Aguda i el que depenia del de Ribelles. Ambdós es van fusionar definitivament per formar un sol municipi poc després del 1840.
Vilanova de l'Aguda - Viquipèdia
Vilanova de l'Aguda és un municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Enllaços externs. Gentilici dels seus habitants: Vilanoví, vilanovina.
Vilanova de Meià
La web dels amics de Vilanova de Meià. Activitats. Vilanova de Meià és el cap del municipi i té agregats els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera i els de l'antiga Baronia de la Vansa: Lluçars, Tòrrec i Boada.
Vilanova de Meià - AVM
Pàgina dels Amics de Vilanova de Meià. Informació, imatges, temes de debat, de Vilanova de Meià i tots els seus agregats. Informació sobre el poble, el terme municipal de Vilanova i també sobre la serralada del Montsec, entre d'altres coses.
Vilanova de Meià - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià. Els orígens històrics del terme se centren en el puig de Meià, on hi hagué l'antic castell de Meià i el nucli primitiu de poblament, que es remuntaria, segons Pita Mercé, al període de dominació visigòtica.
Vilanova de Meià - Viquipèdia
Vilanova de Meià és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Se situa al vessant sud de la serra del Montsec de Meià. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Santa Maria de Meià, que fou un municipi independent fins el 1926.
Vilanova de Meià.tk
Portal web no oficial del municipi de Vilanova de Melià, localitat de la comarca de La Noguera. El portal inclou completa informació sobre el municipi, la seva història, informació d’actualitat, societat, cultura, esports, turisme, entitats, etc.
Vilanova de Segrià - Enciclopèdia.cat
El terme comprén el poble i cap de municipi de Vilanova de Segrià, únic nucli de població agrupada del terme, i les urbanitzacions de Ramon Vilalta Soler i del Secà de Tabac. Una carretera local comunica el nucli amb Benavent de Segrià.
Vilanova de Segrià - Lleida.com
Informació i dades generals de Vilanova de Segrià, municipi de la comarca del Segrià. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Vilanova de Segrià - Viquipèdia
Vilanova de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià. Entitats de població: Ramon Vilalta i Soler, El Secà de Tabac i Vilanova de Segrià. Evolució demográfica del municipi i enllaços externs. El gentilici és vilanoví, vilanovina.
Vila-Sana - Lleida.com
Informació i dades generals de Vila-Sana, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Vila-sana - Viquipèdia
Vila-sana (va dir-se Utxafava fins el 1930) és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El primer cens és del 1940 després de la desagregació de Castellnou de Seana. Evolució demográfica del municipi i enllaços externs.
Vilella
Vilella és un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està situat a menys de 500 m. en línia recta al nord del seu cap de municipi, però uns 100 m. més enlaire.
Víllec
Entitat de població del municipi cerdà de Montellà i Martinet, a la vall de Bastanist. Tenia 6 habitants (2005). L’agrupament de cases es troba a la riba esquerra del torrent d'Estana, al N del serrat de l'Obaga. Església romànica de Sant Martí de Víllec.
Vilosell - Lleida.com
Informació i dades generals de Vilosell, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Vilosell - Piera Edicions
Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Vilosell (Garrigues). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, …
Vilosell - Viquipèdia
El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues, al límit de la Conca de Barberà i del Priorat. Dins el terme municipal hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i el Crucifici. El Vilosell té un gran interès turístic.
Vinaixa - Enciclopèdia.cat
Municipi de les Garrigues. El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km2, es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc. Sumari temàtic.
Vinaixa - Lleida.com
Informació i dades generals de Vinaixa, municipi de la comarca de Les Garrigues. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Les dades són part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida.
Vinaixa - Viquipèdia
Vinaixa és un municipi de la comarca de les Garrigues, província de Lleida. Disposa d'un coto de caça, i la indústria de la pedra és l'activitat econòmica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins. Continguts.
Viu Balaguer
Viu Balaguer és la pàgina oficial de l’Oficina de Turisme de la Ciutat de Balaguer, la capital de la Noguera. La ciutat, la seva història, monuments i llocs d’interès, rutes, fires i festes, allotjament, oci i restauració, i enllaços d’interès.
Viu de Llevata
Viu de Llevata és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça. Pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament pertanyia al terme municipal de Viu de Llevata. Té 10 habitants. Situat a 1.240,4 m. d'alçada, és a la vall de Viu.
Viver de Segarra
Viver, també anomenat Viver de Segarra, és un poble del municipi de Sant Ramon, tocant a Sant Guim de la Plana i a Ivorra. El nom de Viver li ve per l'abundància d'aigua, circumstància que causà que els Íbers s'establissin en aquesta zona.
Web de Castelló de Farfanya
Web no oficial del poble de Castelló de Farfanya, municipi de la comarca de La Noguera. Història, localització, economia, festes, serveis, dades sociodemogràfiques, demografia, clima i vegetació, política i altres aspectes d’actualitat.
Webcam de Guissona
La cámara només funciona amb Internet Explorer, si no es veu feu actualitzar 2 o 3 vegades i tanqueu i torneu a obrir l'explorador si cal, doneu-li els permisos que us demani. Instruccions per moure la webcam. Es renova cada trenta segons.
Xerallo
Xerallo és un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està situat a 1,4 km. en línia recta al nord-oest del seu cap de municipi. Taula de continguts.

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT