|
|
LLEIDA | |
|
|||
|
WEBS relacionades amb el tema | |||
|
Adrall - Alt Urgell Dades, història i situació. Adrall pertany a la Ribera de l'Urgellet i es troba a la cruïlla entre la N-260, que puja cap al Port del Cantó, i la C-14 (antiga C-1313) que creua la localitat. Economia basada en l'agricultura i la ramaderia bovina. | |||
|
Àger - Viquipèdia Àger (pronunciat "age") és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar. | |||
|
Aguiró Web del poble d’Aguiró, que pertany al municipi de La Torre de Capdella. És un poble amb més de 1000 anys d’història, i el més asolanat de la vall, una entrada estreta ens porta fins a la plaça principal que fa de mirador de la vall. | |||
|
Aguiró al solà de Bellera, La Vall Fosca Informació, no oficial del poble d’Aguiró, al terme municipal de La Torre de Capdella (Pallars Jussà). Imatges del poble abans, festa major, cases rurals, notícies, el temps, …Si tens material que t'agradaría que sortís a la pàgina web pots enviar-lo. | |||
|
Aitona Fitxa bàsica d’aquest municipi de la comarca del Segrià. Extensió del terme municipal de 67' 22 km² i el nombre d’habitants és de 2.407 habitants. Imatge de l’Església Sant Antolí d'Aitona. Diputació de Lleida. | |||
|
Aitona - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Aitona - Enciclopèdia.cat Es troba a l'extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW. Limita amb Fraga, Seròs, Llardecans, Sarroca de Lleida, Torres de Segre i amb Soses. | |||
|
Aitona - Viquipèdia Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià. L'origen de la ciutat se situa en un antic castell sarraí, citat en documents de 1120. Va ser reconquistat per Ermengol VI d'Urgell en 1145. Història, símbols, cultura i economia. | |||
|
Aitona.net Web no oficial de la vila d'Aitona, a la comarca del Segrià. Dades generals del municipi, l'escut, història, arqueologia, economia, fills il·lustres d'Aitona, festes populars , entitats ciutadanes, serveis municipals i recursos web. | |||
|
Ajuntament de Soriguera Web de l'Ajuntament de Soriguera. Soriguera és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. El cap municipal és el poble de Vilamur. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort. El 1857 incorpora diversos pobles de l'entorn. | |||
|
Ajuntament de Torrefarrera Web turística de Torrefarrera, municipi de la comarca del Segrià, de l’Ajuntament. Conté les dades del seu terme municipal, llocs d’interès, festes i celebracions, serveis i tràmits ciutadans. Hosting, sovint en mal funcionament. | |||
|
Albatàrrec - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Albatàrrec - Turisme Segrià Portal turístic del Consell Comarcal del Segrià, amb informació d’Albatàrrec. Cultura, turisme, esport, natura i gastronomia. Jaciments arqueològics d’Edat de Ferro, Bronze i Romana, Ibèrica i Medieval. Castell-Palau dels Espolter (s.XVI). | |||
|
Albatàrrec - Viquipèdia És un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Batarrenc, batarrenca. Superfície: 10,5 km². Població: 1.519 habitants. Densitat: 144,67 hab/km². Coordenades: 41° 34' 30? N 0° 36' 23? E. | |||
|
Albatàrrec[Albatarri] - Enciclopèdia.cat Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s'estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida. Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d'Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW. | |||
|
Albesa - CRP La Noguera Pàgina amb informació bàsica sobre l’Albesa, municipi de la comarca de la Noguera. Hi podreu trobar: Descripció, dades municipals, història, comunicacions, festes i telèfons d'interès, entre d'altres coses, ... | |||
|
Albesa - Enciclopèdia.cat La vila d'Albesa (237 m) és al peu d'un tossal on hi ha les restes del castell d'Albesa, al sector occidental del terme, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. Els darrers anys, les cases s'han bastit sobretot vora les vies de comunicació. | |||
|
Albesa - Viquipèdia Albesa és un municipi de la comarca de la Noguera. Enllaços externs. Té dues entitats de població: Albesa i Camporrells. Gentilici: Ivarset, ivarseta. Superfície: 37,6 km². Coordenades: 41° 45' 14? N 0° 39' 42? E. Altitud: 314 m. | |||
|
Alcanó - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alcanó - Enciclopèdia.cat Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues. Limita d'una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul. El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues. | |||
|
Alcanó - lleida.biz Informació sobre aquesta ubicada a la província de Lleida. Alcanó es un poble de la província de Lleida que compta amb una extensió de 21 km². El poble comprèn un únic nucli de població. Alguns carrers i casones recorden l’època medieval. | |||
|
Alcanó - Turisme Segrià Pàgina d’informació d’Alcanó del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura. allotjament i gastronomia. Restes arqueològiques (Edat de Bronze). Pou sarraí (s.IX) de 10 m. de profunditat, encara funciona. | |||
|
Alcanó - Viquipèdia Alcanó és un municipi de la comarca del Segrià. Alcanó era un "aduar" àrab. El poble amb preteses reminiscències mossàrabs, potser influint-t'hi el propi nom, el qual és de suposar que data d'una antiguitat del segle VII (any 718). | |||
|
Alcarràs - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alcarràs - Enciclopèdia.cat Està situat a l'extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca. Limita amb els termes de Saidí (W) i Fraga (SW), ambdós del Baix Cinca, i amb els segrianencs de Torres de Segre, Sudanell, Lleida i Gimenells i el Pla de la Font. | |||
|
Alcarràs - Piera Edicions Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Alcarràs (Segrià). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Alcarràs - Viquipèdia Alcarràs és un municipi de la comarca del Segrià. Entitats de població: Alcarràs, Montagut, Polígon Industrial Reves d'Alcarràs, Polígon Industrial Polinasa d'Alcarràs i Vallmanya. Informació dels diferents aspectes de municipi. | |||
|
Alcarràs.tk Pàgina no oficial d’Alcarràs, municipi de la comarca del Segrià. Hi trobareu diferents informacions d’actualitat, fotografies d'Alcarràs i enllaços a diferents utilitats i d’aquest municipi lleidatà. Llocs on trovareu aquesta web. | |||
|
Alcoletge - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alcoletge - Enciclopèdia.cat Poble cap de municipi d'Alcoletge (el topònim és islàmic, derivat d'al-Kolai'a “el castellet”) és l'únic nucli de població agrupada del terme. Entre les partides cal esmentar la Plana i de les Gavarneres, l'Argelagar, el Pla Negret i de l'Església Vella. | |||
|
Alcoletge - Lleida.com Dades bàsiques d'Alcoletge. Està situat al nord-est de la comarca i a l'esquerra del Segre. Les seues terres estan regades pel canal d'Urgell, pel canal de Balaguer i per les sèquies de Fontanet i de les Canals. | |||
|
Alcoletge - Viquipèdia Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià. Enllaços externs. Localització. Dades municipals. Coordenades: 41°38'57"N, 0°41'43"E. Entitats de població: 1. | |||
|
Alcoletge.com Portal del municipi d’Alcoletge, a la comarca del Segrià. Actualitat del municipi, història, dades diverses, serveis, seccions, enllaços i notícies i notícies breus. És una creació de Alcoletge Networks. | |||
|
Alfarràs - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alfarràs - Enciclopèdia.cat Comprén el cap de municipi d'Alfarràs, el barri d'Andaní i les partides del Sot d'Alfarràs, Plana d'Alfarràs, Guixeres, la Quadra, Coll de Foix, Sot d'Andaní, la Plana d'Andaní, els Hortets, la Sisquella, el Grec, el Sas, l'Illa, el Pla de Gilis i Arnaia. | |||
|
Alfarràs - Hiperenciclopèdia Alfarràs a la Hiperenciclopèdia, d’Enciclopèdia Catalana. Situació i presentació. El terme municipal d'Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la Noguera i va quedar adscrit al Segrià, té una extensió d'11,44 km². Limits. | |||
|
Alfarràs - Piera Edicions Portal amb informació sobre aquest municipi, i guia comercial de d'empreses. Dades del municipi, història, llocs, empreses, menjar i dormir. Les primeres dades de Alfarràs (Segrià). El temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Alfarràs - Viquipèdia Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià. Està situat entre la riba del Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra Llarga (les Guixeres). Entre el patrimoni d'interès d'Alfarràs trobem l'església vella de Sant Pere. | |||
|
Alfés - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alfés - Enciclopèdia.cat S'estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc. La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals. El poble i cap de municipi d'Alfés és l'únic nucli de població del municipi. | |||
|
Alfés - Viquipèdia Alfés és un municipi de la comarca del Segrià. Dins del seu terme municipal es troba l'Aeròdrom d'Alfés. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: aufesins. Coordenades - 41° 31' 21? N, 0° 37' 17? E. | |||
|
Alfés web (no) oficial Web d’aquest municipi del Segrià sud/Garrigues històriques (Països Catalans), de 350 habitants. L’activitat és rural (conreu de secà). Festes: 20 gener st. Sebastià, 6 agost st. Salvador. Història, gastronomia, esports, cultura i molt d’humor. | |||
|
Algerri - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià. El poble d'Algerri (345 m) és situat entre els contraforts de la Serra Llarga i la carretera de Balaguer, al peu del tossal on hi ha les restes del castell d'Algerri i de la capella de Sant Miquel. | |||
|
Algerri - Pobles Catalunya Informació del municipi d’Algerri (Berguedà) a càrrec de PoblesCatalunya.com. Ajuntament, mapa, fotos, turisme actiu, restaurants, hotels, cases rurals, càmpings, camps de golf, el temps, webcam i enllaços. | |||
|
Algerri - Viquipèdia Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat transformats en regadiu gràcies a l'aigua del canal Algerri-Balaguer. | |||
|
Alguaire - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alguaire - Enciclopèdia.cat Els principals nuclis de població del municipi són el cap de municipi d'Alguaire, el barri de la Mata de Pinyana (també anomenada la Colònia) i les urbanitzacions de Tabac i Pinyana, aquesta darrera compartida amb el municipi de Vilanova de Segrià. | |||
|
Alguaire - Piera Edicions Guia turística i comercial d’Alguaire (Segrià). Dades generals, breu història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, empreses i comerços, menjar i dormir al municipi i visites i excursions per l'entorn d'Alguaire. | |||
|
Alguaire - Viquipèdia Alguaire és un municipi de la comarca del Segrià. Se situa a 15 km de Lleida. La seua economia se sosté principalment en l'agricultura i ramaderia. El seu terme municipal acollirà el futur aeroport d'Alguaire. | |||
|
Almacelles - Consell Comarcal del Segrià Pàgina d’informació d’Almacelles del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura. allotjament i gastronomia. Jaciments arqueològics.Tossal del Vilot. Pedres mil·liars, (s. I). Pont de la Clamor. | |||
|
Almacelles - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Almacelles - Enciclopèdia.cat Situat al límit amb la Llitera, limita amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida (en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat), Alguaire i Almenar, i amb l'enclavament de Malpartit (Torrefarrera). | |||
|
Almacelles - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis del municipi d’Almacelles al Segrià. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Almacelles - Viquipèdia Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià. L'Estació d'Almacelles roman tancada des dels anys 90. Fill il·lustre d'Almacelles és Xavier Baró, un cantant i autor de terres de Ponent. Demografia: Evolució demogràfica. | |||
|
Almatret - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi d’Almatret. El poble d’Almatret està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
Almatret - Enciclopèdia.cat Es troba a l'extrem del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues. Limita amb els termes de Mequinensa (Baix Cinca), Faió (Terra Alta) i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre), respectivament, i amb els segrianencs de Maials i Seròs. | |||
|
Almatret - Hiperenciclopèdia Almatret a la Hiperenciclopèdia, d’Enciclopèdia Catalana. Situació i presentació. El terme municipal de 56,21 km², es troba a l'extrem SW del Segrià, al límit amb el Baix Cinca i amb la Ribera d'Ebre, al sector pròxim al de les Garrigues. | |||
|
Almatret - Viquipèdia Almatret és un municipi de la comarca del Segrià, situat al sud-oest de la comarca. El terme municipal d'Almatret té una extensió de 56 km², el terreny és abrupte i és el municipi més alt del Segrià. La climatologia és de secà. Demografia. | |||
|
Almatret... Cim del Segrià Per saber de la història, costums, activitats, situació i economia del poble més alt de la comarca del Segrià. És el primer terme de Catalunya i l'únic de Lleida que banya el Riu Ebre, limita amb Mequinensa (Baix Cinca). | |||
|
Almenar Estadístiques, història, serveis i altres dades d'aquest municipi de la comarca del Segrià. Esta web et facilitarà informació sobre Almenar, no es una web oficial, però si es la primera que va apareixer a internet. S'afegiran noves dades properament.. | |||
|
Almenar - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Almenar - Enciclopèdia.cat Situat a l'extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera. Limita amb els termes segrianencs d'Almacelles, Alguaire i Alfarràs; amb els d'Algerri i Albesa, ambdós de la Noguera; i amb els d'Albelda i el Campell de la Llitera. | |||
|
Almenar - Viquipèdia Almenar és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Informació de la Batalla d'Almenar de 1710, durant la Guerra de Successió Espanyola. Evolució demográfica i enllaços externs. Gentilici: Almenarenc, almenarenca. | |||
|
Alòs de Balaguer - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alòs de Balaguer - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km2, limita amb els termes de Vilanova de Meià (N), Artesa de Segre (NE i E), Foradada (E i SE), Cubells (S) i Camarasa (al sector occidental). | |||
|
Alòs de Balaguer - Viquipèdia Alòs de Balaguer és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Articles relacionats. Enllaços externs. Gentilici: Alosenc, alosenca. Alcalde: Lluís Soldevilla Cuadrat (CiU). | |||
|
Alosdebalaguer.com Alòs de Balaguer i la comarca de La Noguera, Montsec i Mig Segre. Cultura, costums, llegendes, patrimoni (mundial, arquitectònic, arqueològic/paleontològic), rutes bici, excursions, espais naturals: l'Aiguabarreig del Segre i Noguera Pallaresa, etc. | |||
|
Alpicat Informació sobre el municipi, la seva història, estadístiques, agenda d'actes culturals i adreces d'interès. Pàgina web de Business Service empresa de disseny gràfic, traduccions, publicitat, disseny de revistes, pàginas web, ... | |||
|
Alpicat - Consell Comarcal del Segrià Pàgina d’informació d’Alpicat del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura. allotjament i gastronomia: Coques a la cassola, fruita dolça i destaca la Catxipanda, plat fet a base de conill, … | |||
|
Alpicat - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Alpicat - Enciclopèdia.cat Una part del municipi d'Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l'any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font. Límits del terme municipal. | |||
|
Alpicat - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis del municipi d’Alpicat al Segrià. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Alpicat - Viquipèdia Municipi de la comarca del Segrià, també conegut amb el nom de Vilanova d'Alpicat. La seva població ha augmentat molt en els darrers vint anys i s'ha convertit en un dels nuclis de població més importants del Segrià triplicant el nombre d'habitants. | |||
|
Altet - Poble agregat a Tàrrega Els s. XVIII i XIX són de creixement demogràfic i urbanístic. Al s. XVIII es reformà el castell i es construí el carrer Major i el 1772 es bastí l’església parroquial de Sant Pere. Durant el XIX, l’antic nucli medieval s’amplià cap als altres carrers. | |||
|
Altpirineu.com Portal de les comarques de l’Alt Pirineu: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jassà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran. Directori, fòrums, noticies, opinions, premsa d’Internet, enquestes, cines, esports, anuncis, agenda, chat, resums, botiga, … | |||
|
Anglesola - Viquipèdia Anglesola és un municipi de la comarca de l'Urgell. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs: Pàgina web de l'Ajuntament, informació de la Generalitat de Catalunya, informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya. | |||
|
Aransís - ACAPA Pàgina està impulsada per l'Associació Cultural Amics Poble d'Aransís, al terme municipal de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà. Informació detallada d'aquesta vila, com ara la seva situació geogràfica, notícies d'actualitat, flora, fauna, etc. | |||
|
Arbeca Web no oficial, amb completa informació, del municipi d'Arbeca a la comarca de les Garrigues. Pàgina creada per Jordi Vilanova. Situació, història, oli d’oliva, Fira del Gos Els Vilars, esports, serveis, ... | |||
|
Ardèvol Ardèvol és un poble del municipi de Pinós, al Solsonès, situat al peu de la Serra de Pinós i molt a prop del centre geogràfic de Catalunya. Antigament disposava d'un castell del qual només queda la torre de guaita rectangular. | |||
|
Arrels de Secà Pàgina que serveix per a donar a conèixer el poble de Juncosa (comarca de les Garrigues), i també enllaços a d'altres llocs d'interès. El menjar, xifres de Catalunya, Lleida, el temps i seccions de la web. | |||
|
Arres - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Arres - Enciclopèdia.cat Municipi de la Vall d'Aran, situat, en la major part, a la riba dreta de la Garona. El territori té unes 1 262 ha sense conreus amb boscs de pins i d'avets i també de bedolls, erms, i prats naturals a les parts altes; és notable el bosc d'Er Avedau. | |||
|
Arres - Viquipèdia Arres és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa. La capital del municipi és a Arres de Jos. Les entitats de població són: Arres de Jos, Arres de Sus i Era Bordeta. Evolució demográfica de la població. | |||
|
Artesa de Lleida - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Artesa de Lleida - Diputació de Lleida Web no oficial de l’Ajuntament d’Artesa de Lleida, municipi situat a la comarca del Segrià. L’ajuntament, novetats, història, serveis d’interès, promoció turística, comerç, llocs interesants del municipi amb el seu recull fotogràfic. | |||
|
Artesa de Lleida - Enciclopèdia.cat Situació i presentació, la població i l’economia, el poble d’Artesa de Lleida, altres indrets del terme, la història, ... Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, i comprèn també el despoblat de Vinatesa. | |||
|
Artesa de Lleida - Piera Edicions Municipi a la comarca del Segrià. El poble, situació, història, dades generals, breu història, menjar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, etc. Es coneix vida humana a la vila des de la prehistòria. | |||
|
Artesa de Lleida - Viquipèdia Artesa de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia; Evolució demogràfica i enllaços externs. El gentilici és Artesenc, artesenca. Aquest article sobre el Segrià és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial. | |||
|
Artesa de Segre Uep de Ramon I. Canyelles sobre la història, la geografia i el turisme al municipi d'Artesa de Segre. Municipi, Vies de comunicació, Itineraris, Pobles, Castells, ... | |||
|
Artesa de Segre - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Artesa de Segre - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis d'Artesa de Segre, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Artesa de Segre.net Web no oficial d'Artesa de Segre on hi trobareu tota la informacíó disponible sobre el municipi. Presentació, guia històrica, geogràfica i turística, informació sobre llocs del municipi, vies de comunicació, itineraris, patrimoni i llocs d'interès. | |||
|
Arties e Garòs - Viquipèdia Entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme. La formen dos pobles: Arties (el cap de l'entitat, amb 445 habitants el 2003) i Garòs (142 habitants). | |||
|
Aspa - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi d’Aspa. El poble d’Aspa està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
Aspa - Diputació de Lleida Web de la Diputació de Lleida. Dades de la població i territori, patronats i fundacions tràmits i gestions i dades de la promoció turística i econòmica. Informació corporativa, turística, econòmica i altres ens de la Diputació de Lleida. | |||
|
Aspa - Enciclopèdia.cat Limita amb els termes segrianencs d'Artesa de Lleida i Lleida (N) i d'Alfés (W), i amb els garriguencs del Cogul (S) i Castelldans (E). Es troba a l'extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set. | |||
|
Aspa - Lleida.com Dades generals d’Aspa, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. El municipi està situat a la vall del riu Set, al límit amb les Garrigues. | |||
|
Aspa - Turisme Segrià Pàgina d’informació d’Alcanó del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura i allotjament. Gastronomia. Oli d’oliva verge DO Les Garrigues, cassola de tors, orelletes, ametlles torrades i garapinyades. | |||
|
Aspa - Viquipèdia Aspa és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Superfície: 10,20 km². Població (2008): 262 habitants. Densitat: 25,69 hab/km². Coordenades - 41° 29' 51? N, 0° 40' 24? E. | |||
|
Aspa, més que un poble Aspa, més que un poble. Una nova web d’aquest municipi de ponent, a la comarca del Segrià. Inclou informació sobre la seva gent, història del municipi, llegendes del lloc, àlbums fotogràfics, curiositats d'estiu, blog, vídeo, … | |||
|
Balaguer - Enciclopèdia.cat Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs. Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l'actualitat ho és de la comarca de la Noguera. Completa informació temàtica del municipi. | |||
|
Balaguer - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis de Balaguer, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
BalaguerEduca BalaguerEduca és un projecte educatiu de la Ciutat de Balaguer. La pàgina web ofereix tot tipus d'informació didàctica de la població, de la Ciutat de Balaguer, la seva història, els serveis, i les persones. Rutes escolars. En construcció. | |||
|
Baldomar És una vila i entitat municipal descentralitzada del munici d'Artesa de Segre, al Segre Mitjà. La vila es troba a la dreta del riu Boix i hi passa la carretera que va d'Artesa a Alòs de Balaguer. A partir del s. XIV pertanyé al marquesat de Camarasa. | |||
|
Barbens Pàgina de la Diputació de Lleida. Barbens és municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Informació de l’Ajuntament, del municipi, serveis, característiques del municipi, festes, accessos i telèfons d’interès. | |||
|
Barbens - Encliclopèdia.cat Municipi del Pla d'Urgell. És situat a l'extrem NE de la comarca i penetra dins de l'Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988. És constituït per dos sectors separats per terres d'Anglesola, a poc més d'1 km de distància l'un de l'altre. | |||
|
Barbens - Hiperenciclopèdia Terme municipal de 7,30 km² d'extensió, al NE de la comarca de l'Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988. És constituït per dos sectors separats per terres d'Anglesola, a poc més d'1 km de distància l'un de l'altre: Barbens i l’agregat el Bullidor. | |||
|
Barbens - Lleida.com Informació i dades generals de Barbens, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Barbens - Viquipèdia Barbens és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Des de l'any 1865, les aigües del canal d'Urgell reguen el municipi. El conreu més estés és la fruita dolça, concretament les pomes. Festes locals, demografia i enllaços externs. | |||
|
Barruera - Viquipèdia Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). 212 habitants (2005). Barruera és el poble central de la Vall de Boí i el que té més comerços, però no és el més habitat, ja que el superen Taüll i Boí. Església romànica de Sant Feliu, | |||
|
Barruera Web Completa Informació amb fotos i dibuixos de Barruera i tots els pobles i esglésies de la Vall de Boí. La Vall de Boí es troba a la comarca de L'Alta Ribagorga. És un conjunt de valls i serralades que van ser formades pels gels de les glaceres. | |||
|
Bausen - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Bausen - Enciclopèdia.cat Municipi de la Vall d'Aran, a l'extrem nord-occidental de la comarca, el límit del qual és bona part fronter amb la regió occitana de Comenge. També hi ha bons prats naturals com el de Vacanera. El lloc fronterer de Et Pònt det Rei és dins el terme. | |||
|
Bausen - Viquipèdia Municipi de la Vall d'Aran, al terçó de Quate Lòcs. Fins el 1984 el nom oficial va ser Bausén, amb ortografia catalana. Limita amb els municipis aranesos de Les i Canejan i amb les poblacions gascones de l'Estat francès de Luishon i Hòs. | |||
|
Begòs Begòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la Vall d'Aran. 16 habitants censats al 2006. Està situat a mil metres d'alçada, al marge dret de la Garona. Presenta un relleu molt accidentat amb prats naturals. Pertany al terçó d'Irissa. | |||
|
Belianes - Hiperenciclopèdia El poble de Belianes (Urggell), s'alça en un planell aturonat, a 373 m d'altitud, a l'esquerra del Riu Corb. Situació i presentació, l'economia i la població, dades del poble de Belianes, altres indrets del terme i la història. | |||
|
Belianes - Viquipèdia Belianes és un municipi de 586 habitants situat a la comarca de l'Urgell. Llocs d'interès locals. Fires, festes i mercats. Associaci-ons i entitats del poble. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Galeria fotogràfica. | |||
|
Bellcaire d’Urgell - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Bellcaire d'Urgell - Comarcàlia Informació de Bellcaire d'Urgell (Noguera), de Comarcàlia. Dades geogràfiques i vincles al municipi (a estrenar), nuclis de població i mapa del municipi (El Pedrís), empreses, equipaments, entitats solidàries i altres informacions del municipi. | |||
|
Bellcaire d'Urgell - CPR de La Noguera Dades de Bellcaire d'Urgell (Noguera). Descripció, història, equipaments, comunicacions, el nucli del Pedrís, festes, monuments, llocs d’interès, curiositats del poble i telèfons d’interès. Bellcaire fou conquerit per Ermengol IV d'Urgell (1076-1090). | |||
|
Bellcaire d'Urgell - Hiperenciclopèdia Informació de Bellcaire d'Urgell de l’Hiperenciclopèdia. Situació i presentació, l'economia i la població, el poble de Bellcaire d'Urgell, altres indrets del terme, la història, ... La major part de terres conreades són regades pel canal d'Urgell. | |||
|
Bellcaire d'Urgell - Lleida.com Bellcaire d'Urgell (Noguera). Està situat a la plana regada pel canal d'Urgell i però és accidentat al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d'Almenara. El poble es troba a banda i banda de la carretera de Tàrrega a Balaguer. | |||
|
Bellcaire d'Urgell - Viquipèdia És un municipi de la comarca de la Noguera. Les festes majors són el 19 de maig i el segon dissabte de setembre. La festa major del Pedrís és l'últim diumenge d'abril. El 1857 incorpora el Pedrís, i el 1930 es desagrega la Sentiu de Sió. | |||
|
Bell-lloc d'Urgell - Lleida.com Dades de Bell-lloc d'Urgell (Pla d’Urgell). El municipi, la seva història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Situada a l'extrem ponent de la comarca, en contacte amb el pla de Lleida. | |||
|
Bellmunt d'Urgell - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Bellmunt d'Urgell - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. Bellcaire fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell (1076-90), però la repoblació de l’indret no s’emprengué definitivament fins al segle següent. Altres indrets del seu terme municipal. | |||
|
Bellmunt d'Urgell - Viquipèdia Bellmunt d'Urgell és un municipi de la comarca de la Noguera. És un poble situat entre Montgai, les Penelles i Bellcaire, dalt d'un turó a 379 m d'altitud. Forma part de la serra de Bellmunt, al límit amb la comarca de l'Urgell. Les escoles del poble. | |||
|
Bellver de Cerdanya - Trinxat Informació general d’aquest municipi de la Cerdanya. Bellver es troba a la plana de la Cerdanya, a la subcomarca de la Batllia, dalt un turó anomenat en l'época medieval "Bello Videre". L'ampliació de Bellver s'ha fet cap al sud i l'est. | |||
|
Bellver de Cerdanya - Viquipèdia És un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Pi. És un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos que conformen un dels més grans municipis de la comarca. | |||
|
Bellver d'Ossó Entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell. Al 2006 tenia 107 habitants. Situat a l'esquerra del riu Sió, entre Mont-roig i Ossó de Sió. El poble ha crescut al voltant de l'església romànica de Sant Pere de Bellver de Sió. | |||
|
Bellvís.org Web, no oficial del municipi de Bellvís, feta per en Ramon Cerdà Mota. Informació general de Bellvís, fòrum, notícies, enllaços, empreses, història, colaboracions, farmàcia, parafarmàcia, la Verge de les Sogues, i destacats del munici. | |||
|
Bellvís.org Portal del municipi de Bellvís, a la comarca del Pla d’Urgell. Informació del municipi des de diferents aspectes. Fòrum de converses, festes i celebracions, notícies, esdeveniments i enllaços locals i comarcals. | |||
|
Benavent de Segrià - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Benavent de Segrià - Hiperenciclopèdia El lloc és d'origen sarraí (no el topònim) i el territori on és enclavat formà part de les terres que Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell donaren al comte Arnau Mir de Pallars Jussà, que havia intervingut en la conquesta de Lleida (1149). | |||
|
Benavent de Segrià - Viquipèdia Benavent de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la plana segrianenca del nord de Lleida i al sector pròxim a la dreta dels rius Noguera Ribagorçana i del riu Segre, i actualment regat per les aigües del Canal de Pinyana. | |||
|
Benavent de Segrià[de Lleida] - Enciclopèdia.cat Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià, Corbins, Torre-serona, Torrefarrera i Rosselló de Segrià. El terme, regat des d'antic per la clamor de Segrià i des del segle XII. | |||
|
Benòs Benòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran. Està situat a la riba del riu Garona, on hi ha una central hidroelèctica. A l'any 2005 tenia 8 habitants censats. Església romànica de Sant Martí. | |||
|
Blog d'Algerri Benvinguts al blog sobre la història, cultura, natura i paisatge d’Algerri. La creació del blog és una iniciativa oberta endegada per veïns d’aquest poble de la Noguera. Com podeu veure encara estem en construcció, us preguem que disculpeu les molèsties. | |||
|
Boí - Viquipèdia Boí té 224 habitants (2005), és el poble més important de la Vall de Boí, ja que dóna nom a la Vall. Boí no té ajuntament, és a Barruera el de tota la Vall. La casa del Parc Nacional es troba a Boí. | |||
|
Boldú El poble de Boldú pertany al municipi de la Fuliola amb el qual queda pràcticament fusionat seguint l'eix de la carretera. Antigament formava part del municipi de Tornabous, però l'any 1949, per raons de proximitat, fou agregat a la Fuliola. | |||
|
Bossòst - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Bossost.org Nou domini de l’Ajuntament de Bossòst. Quini servicis vos aufrim actuaument: Email gratuït, calendari online, o crear e gestionar documents de tèxte e huelhes de calcul online. Era aprobacion de nautes ei un procès manuau, sigatz pacients ;-) | |||
|
Butsènit Butsènit d'Urgell, oficialment Butsènit de Montgai, és un poble de la ribera del Sió que pertany al municipi de Montgai, a la Noguera. Està situat entre les poblacions de Montgai i Les Ventoses. Aquest últim poble pertany al municipi de Preixens. | |||
|
Cabanabona - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Cabanabona - Enciclopèdia.cat El poble de Cabanabona, a La Noguera (421 m) és situat al N del terme, prop del torrent de la Rabassa, afluent del Llobregós per l’esquerra. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’origen romànic, fou reformada a fons el 1686. | |||
|
Cabanabona - Viquipèdia Cabanabona és un municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Entitats de població: Cabanabona, Vilamajor. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Enllaços externs. Alcalde: Josep Torra i Solé (IC-AM). | |||
|
Camarasa - CRP-Noguera Web amb informació bàsica d’aquest municipi. Descripció, dades municipals, història, comunicacions, festes, telèfons d'interès de Camarasa. Pàgina elaborada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera. | |||
|
Camarasa - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Camarasa - Enciclopèdia.cat La vila de Camarasa (321 m, 671 h) es troba a l'esquerra del Segre, al peu del turó dominat per l'antic castell de Camarasa i les restes de l'església romànica. Altres indrets del terme: Sant Llorenç de Montgai, Merita, Palous, Valldarnàs i Monteró. | |||
|
Camarasa - Lleida.com Completa informació de la vila de Camarasa (comarca de La Noguera): Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Pàgina de Lleida.Com, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Canejan - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Canejan - Enciclopèdia.cat Municipi de la Vall d'Aran, situat a la vall de Toran, des de la riba dreta de la Garona fins a les altures de l'estany i dels rasos de Liat. Jaciments de blenda i de zinc, i de ferro i plom, com la Harga de Güerri. Hi ha dues centrals elèctriques. | |||
|
Canejan - Lleida.com El terme està situat a la vall de Toran i ocupa des de la riba dreta de la Garona fins a les altures de l'estany i dels rasos de Liat. El poble es troba en un esperó que domina la vall. Comunicacions. | |||
|
Canejan - Viquipèdia Canejan és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs. Entitats de població: Bordius, Campespín, Canejan, Era Cassenhau, Moron e era Mòla, Pontaut, Porcingles, eth Pradet, i Sant Joan de Toran. | |||
|
Castelldans - Viquipèdia Castelldans és un municipi de la comarca de les Garrigues. El Tossal dels Gramenals és una muntanya de 416 metres que es troba al municipi. Evolució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Castelldanenc, castelldanenca. | |||
|
Castellnou de Seana - Encliclopèdia.cat Municipi del Pla d'Urgell, a la plana regada pel canal d'Urgell. És situat a l'extrem oriental del Pla d'Urgell, en contacte amb l'Urgell, del que formà part fins el 1988. El 1139 fou incorporat a la jurisdicció senyorial de la baronia dels Bellpuig. | |||
|
Castellnou de Seana - Lleida.com Informació i dades generals de Castellnou de Seana, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Castellnou de Seana - Viquipèdia Castellnou de Seana és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Se situa al nord del riu Corb. El 1940 es desagrega Vila-sana. Evolució demográfica i enllaços externs. Municipis del Pla d'Urgell. Coordenades: 41° 38' 59? N, 0° 58' 18? E. | |||
|
Castellnou d'Oluges Tota l'informació de Castellnou d'Oluges (Municipi de la Comarca de La Segarra). Feta per l'Associació Amics de Castellnou d'Oluges. . Història, festes, enllaços, fotos, … | |||
|
Castellnou d'Ossó Entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell. Nucli fortificat des d'època romana. El comte Ermengol IV d'Urgell va conquerir el terme (1070). Amb el temps s’engrandí i es convertí en el Castellnou d'Ossó. | |||
|
Castelló de Farfanya - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Castelló de Farfanya - Enciclopèdia.cat Com el nom indica, deu l’origen a una fortalesa, existent en la resistència dels ilergets contra la dominació romana. Els àrabs, al s. IX, hi bastiren una fortalesa per defensar el valiat de Lleida-Balaguer contra els cristians d'Urgell i de Barcelona. | |||
|
Castelló de Farfanya - Viquipèdia Vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix Balaguer amb Algerri i Alfarràs. A més de la vila de Castelló de Farfanya, el municipi inclou l'antic terme de Torredà. | |||
|
Castellserà - Viquipèdia Castellserà és un municipi, amb una altitud de 267 m., de la comarca de l'Urgell. Pertany al partit judicial de Balaguer. Situació. Festes populars. Escut caironat. Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Castellseraní, castellseranina. | |||
|
Castellvell (Olius) Castellvell és una entitat de població del municipi d'Olius a la comarca del Solsonès. Malgrat això, el poble va ésser un municipi independent fins a mitjan segle XIX. Evolució demogràfica, referències i enllaços externs. | |||
|
Centre de Catalunya - Pinós del Solsonès Pàgina web informativa del centre de Catalunya, el municipi de Pinós del Solsonès, centre geogràfic del Principat de Catalunya. Pinós del Solsonès i rodalies. Agenda, notícies i dades, festes, fira, allotjaments, ràdio i autèntiques caramelles de pagès. | |||
|
Centrecat.com Portal del centre de Catalunya. Des del melic de Catalunya... Benvinguts ! Els nem-tar van dora i són el primers a penjar el seu espai web a la CentreCat. Centre Geogràfic de Catalunya: Ubicació, símbol, distinció, … | |||
|
Ciutadilla - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Civís Pàgina del poble de Civís, situat a l'Alt Urgell (Lleida). Forma part del municipi de Valls de Valira. Fa frontera amb Andorra. Destaca pels seus bells paisatges, tradicions,… L'antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó. | |||
|
Claravalls - Consell Comarcal de l'Urgell Web del poble de Claravalls. informació general i fotos del municipi. Situat a la carretera entre Montblanc i Artesa de Segre es un petit poble d'uns 100 habitants. En Guillem de Claravalls, cavaller del segles XII i XIII al servei del Rei Alfons I. | |||
|
Claravalls - Poble agregat a Tàrrega Documentat el 1099 (consagració església de Sta Ma de Guissona). El 1172, Bernat de Fluvià, senyor de Claravalls el donà en testament al seu germà Guillem. El 1422 el rei Alfons ven a la Universitat de Tàrrega el castell i lloc de Claravalls. | |||
|
Clariana de Cardener - Viquipèdia Clariana de Cardener és un municipi de la comarca del Solsonès. Entitats de població: Clariana de Cardener, Hortoneda, Sant Just i Joval i Sant Ponç. Enllaços externs. Coordenades: 41° 56' 5? N 1° 37' 51? E. | |||
|
Colldelrat Entitat de població incorporada des de l'any 1971 al municipi d'Artesa de Segre, a la Noguera. Històricament formava part de Tudela de Segre. És un petit poble situat a 495 m d'altitud al vessant occidental de la muntanya de Grialó. | |||
|
Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal Pàgina Web de la Colònia St.ELoi a Gerri de la Sal. Informació, imatges, memòria, canóner i moltes coses més. La Casa de Colònies de la Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal està situada a un quilòmetre i mig del poble de Gerri de la Sal, Pallars Sobirà. | |||
|
Conill - Poble agregat a Tàrrega El poblet de Conill es formava amb 5 cases pairals: cal Cinca, cal Frare, cal Palau, cal Pont i cal Vilafranca. Aquestes cases, construïdes durant el XVIII, junt a l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser (1702) i altres forma a una petita plaça. | |||
|
Conjunt històric - artístic de Guimera Guimerà fou declarat "Conjunt històric - artístic" el 20 de juny de 1975, BOE del 2 de setembre de 1975. El Castell. L'Església, la Bovera, Vallsanta, els Escut, els Portals, el Pou del Gel, ... | |||
|
Corbins - CRP La Noguera Web de recursos del municipi de Corbins, del CRP La Noguera. Corbins ve del llatí: curvus = corb (per les giravoltes del riu). Batalla de Corbins. Els ponts del Segrià. Què hi ha al nostre rebost? | |||
|
Corbins - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Corbins - Enciclopèdia.cat El recorregut de 4 km de la Noguera Ribagorçana, des del seu pas pel terme de Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Segre, és privilegiat pel que fa a la gran varietat de flora de ribera, pollancres i àlbers principalment, i abundosa fauna… | |||
|
Corbins - Hiperenciclopèdia De l’Enciclopèdia Catalana. Situació i presentació. El terme de Corbins, de 21,27 km², es troba al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la de la Noguera, a la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el Segre. | |||
|
Corbins - Viquipèdia Corbins és un municipi de la comarca del Segrià. Podem destacar que al seu terme municipal conflueixen la Noguera Ribagorçana i el Segre. Fills i filles il·lustres. Evolució demogràfica. Enllaços externs. | |||
|
Corbins.net Portal informatiu no oficial de Corbins. El municipi, serveis i adreces locals. La vila de Corbins és una població situada a la comarca del Segrià, a 10 kms. de Lleida, en direcció cap al Nord, per la carretera C12 de Lleida a Balaguer. | |||
|
Corçà (Àger) Corçà és un poble dins del municipi d'Àger. L'any 2001 tenia 23 habitants. Està connectat a Agulló i amb Àger per una pista asfaltada. Abans de la construcció de l'embassament (1959) hi havia un jaciment lignític que avui roman sota les aigües. | |||
|
Covet - Viquipèdia Municipi nascut l'any 1970, fruit de l'unió de diferents pobles: Isona, Basturs, Benavent de la Conca, Biscarri, Conques, Covet, Gramenet, Llordà, Masos de Sant Martí, Montodó, Orcau i Figuerola d'Orcau, Sant Romà d'Abella i Siall. Pallars Jussà. | |||
|
Cubells - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Cubells - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera, al Marquesat. L'agregat de la Torre de Fluvià, al SE de la vila, té una església romànica bastida al vessant d'un turó, dedicada a sant Salvador i depèn de la parròquia de Cubells. Festa major el diumenge després de la de Cubells. | |||
|
Cubells - Viquipèdia Cubells és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Marquesat. Entitats de població: Cubellsi La Torre de Fluvià. El poble està situat a la carena de la serra de Montclar, que travessa el terme d'est a oest. El castell de Cubells. | |||
|
Desdetremp.com - Porta i Portal del Pallars Desde Tremp punt com pretenem oferir-vos una porta digital per entrar als Pallars. Aquí podreu trobar informació diversa sobre les empreses, municipis, turisme i qualsevol tema de interés per els Pallars. | |||
|
Detalls Fotogràfics Detalls fotogràfics és una blog de fotografies de Castelldans del 2008, el nostre poble a la comarca de Les Garrigues. Els esdeveniments i les festes del municipi, amb les seves corresponents fotografies. | |||
|
El Cavaller de Montoliu El Cavaller de Montoliu és una web amb notícies, comentaris i fotos relacionades amb el bonic poble de Montoliu de Segarra, i la comarca de La Segarra en general. Probablement la web sucarrenca mé visitada del món. I tot gràcies a vosaltres, … | |||
|
El Montsec - Consorci del Montsec Web oficial del Consorci del Montsec, l’ens públic pel desenvolupament de la Serra del Montsec. Està format pels 5 municipis del Pallars Jussà i els 11 de la Noguera que formen part. L’espai natural, el PAM, serveis turístics i dades diverses. | |||
|
El Palau d'Anglesola - Lleida.com Completa descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Limita al N. amb el Poal; al S. amb Mollerussa, Fondarella i Sidamon; a l'E., amb Vila-sana i a l'O., amb Bellvís i Bell-lloc. | |||
|
El Palau d'Anglesola - Viquipèdia El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Evolució demogràfica del municipi. [edita] Enllaços externs. Dades municipals. Gentilici: Anglesolí, anglesolina. Coordemades: 41°39'9"N, 0°53'0"E. | |||
|
El Pi de Sant Just El Pi de Sant Just és una de les quatre entitats de població del municipi d'Olius a la comarca del Solsonès. En el cens de 2005 comptava amb 395 habitants. En aquest nucli és on hi ha l'ajuntament del municipi. Demografia. | |||
|
El Pla de Busa i La Vall de Lord Informació del Pla de Busa, l'Aiguadora i Sant Pere de Graudescales. Ruta en cotxe, i excursions a peu. Informació del Santuari de Lord, història d’aquests indrets de la comarca del Solsonès. | |||
|
El Pla de la Font - Viquipèdia El Pla de la Font és una entitat municipal descentralitzada integrada dins del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. Compta amb cases unifamiliars i una plaça que és el centre de la vila. El poblet disposa de molt espai natural. | |||
|
El Poal - Encliclopèdia.cat Municipi del Pla d'Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà en la dècada de 1920-30. El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d'Urgell, com a unitat administrativa. | |||
|
El Poal - Lleida.com Informació i dades generals de El Poal, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
El Poal - Viquipèdia El Poal està situat a uns 7 km del nord de Mollerussa, a la zona d'influència del Canal d'Urgell. En aquesta plana, regada pel Canal Auxiliar de l'Urgell, es conreen farratges, blat de moro, cereals i arbres fruiters, i la ramaderia com a complement. | |||
|
El Poble d'Alguaire Informació del CEIP Teresa Bergadà del poble d’Alguaire. El poble està situat a la vessant d'un turó on s'hi va instal·lar el monument del "Sagrat Cor". La Mata de Pinyana. El Merli. El Sagrat Cor. | |||
|
El Talladell - Poble agregat a Tàrrega El 1067, Ramon Berenguer cedí el lloc del Talladell al cavaller Ramon Guifré de Vilamur. Entre els anys 1096 i 1131 Guerau Alemany jura fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell del Talladell, entre d’altres. | |||
|
El Tossal És un poble agregat al municipi de Ponts, a la comarca de La Noguera. Situat a 387 m. d'altitud, a una vall tributària, a l'esquerra del Segre, sota el cingle d'Estany; de l'església parroquial de Sant Bartomeu. Fou municipi independent fins el 1970. | |||
|
El Vilet El Vilet és un poble agregat a Sant Martí de Riucorb. Els seus origens ens porten a l'època romana. S'han trobat restes de mo-saics del segle IV que actualment es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona. | |||
|
Els Alamús - Enciclopèdia.cat S'estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d'Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d'Urgell en dos sectors. Principals nuclis de població. | |||
|
Els Alamús - Viquipèdia Els Alamús és un municipi de la comarca del Segrià. Entitats de població: Els Alamús, La Barceloneta i Vensilló. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Alamussenc, alamussenca. Coordenades: 41° 37' 4? N, 0° 44' 26? E. | |||
|
Els Omells de na Gaia - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
els Omells de na Gaia - Enciclopèdia.cat Poble de l’Urgell. Els primers censos medievals del 1365 i 1380 donen 57 i 47 focs, respectivament, fet que en feia un dels pobles més grans de la baronia de Vallbona de les Monges; al llarg dels segles XV i XVI la població baixà a 29 focs… | |||
|
Els Omells de na Gaia - Viquipèdia Els Omells de na Gaia és una vila i municipi de 159 habitants de la comarca de l'Urgell. Situada a la serra del Tallat, en un tossal de 560 m d'altitud. Pertanyia a la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Es va formar al voltant del castell. | |||
|
Els voltants d'Isona - Rutes Palau Robert Isona, l'Aeso romana o, l'encara més antiga Eso ibèrica, és un municipi de grans dimensions al sud-orient del Pallars Jussà. La primera etapa del recorregut artístic comença a Covet, agregat d'Isona i la segona a Basturs, poble medieval abandonat. | |||
|
En Xavier (de Pobla) Web personal i de la zona de la Pobla de Segur i l'entorn. Em dic Xavier Castells i vaig néixer l'any 1984. Lo meu poble natal és la Pobla de Segur, comarca del Pallars Jussà, es troba a la província de Lleida. Esteu situats? | |||
|
Es Bòrdes - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Es Bòrdes - Enciclopèdia.cat Municipi de la Vall d'Aran, a l’axial pirinenca, en la confluència de les valls de la Garona i d'Et Joèu, entre el riu, límit oriental, i la frontera francoespanyola, límit occidental. Té una serradora i, des del 1952, hi ha la central elèctrica de Benòs. | |||
|
Es Bòrdes - Pobles Catalunya Informació del municipi de Es Bòrdes (Val d’Aran) a càrrec de PoblesCatalunya.com. Ajuntament, mapa, fotos, turisme actiu, restaurants, hotels, cases rurals, càmpings, camps de golf, el temps, webcam i enllaços. | |||
|
Es Bòrdes - Viquipèdia Municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa. De 1877 a 1982 el seu nom era Las Bordas, i de 1982 a 1984 Les Bordes; a partir d'aquest, la denominació oficial és l'aranesa. Està integrat pels pobles: Es Bòrdes, Benòs, Begòs i Arró (EMD). | |||
|
Escunhau Poble del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran). Està situat a la riba esquerra de la Garona, a 1.049 m. d'alçada. Fins al 1970 fou municipi independent, i el seu terme comprenia, a més, els pobles de Casarilh i Betren i el despoblat de Castell. | |||
|
Esterri d'Àneu - Finques Pirineu Informació turística, municipi, situació, activitats, fotos, i serveis. Promocions d'apartaments i cases a les Valls d'Àneu. Esterri d'Àneu, és un dels més bonics pobles de la comarca, situat als estreps que condueixen al Port de la Bonaigua. | |||
|
Eth Pònt de Rei Eth Pònt de Rei és un lloc fronterer i entitat de població del terme municipal de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran. Situat a la vall del riu Bausen, afluent de la Garona. Hi ha un pas fronterer amb França. A l'any 2005 no tenia cap habitant. | |||
|
Excursions Baridana - La Seu d'Urgell Excursions guiades pel Pirineu català: l'Alt Urgell, les valls del Cadí, la Cerdanya i la Seu d'Urgell. Excursions a peu, amb bici, amb tot terreny, de migdia o dia sencer. Excursions, passejades, etc. i una altra més especialitzada que és la botiga. | |||
|
Fígols i Alinyà - Lleida.com Pàgina informativa del municipi de Fígols i Alinyà (Berguedà). Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic, comunicacions i altres dades. Del servei Lleida.Com, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Fondarella Pàgina de Toni Agelet amb dades d’aquest poble de la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). Població regada pel canal d'Urgell. Sectors de producció: agricultura, indústria i serveis. Elements d'interés, festes locals telèfons d'interés. | |||
|
Fondarella - Enciclopèdia.cat Poble del Pla d’Urgell. La població (fondarellencs), tradicionalment escassa, ha mantingut un lent però constant creixement demogràfic a causa de la riquesa aportada pels regadius i l'expansió econòmica de la veïna població de Mollerussa. | |||
|
Fondarella - Lleida.com Informació i dades generals de Fondarella, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Fondarella - Viquipèdia Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El nom procedeix de la paraula àrab funduq, que significa alfondec, hostal. D'aquí ve que de denominació amb què es conegué Fondarella fins a l'època moderna fou Alfondarella. | |||
|
Foradada - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Foradada - Enciclopèdia.cat Foradada (455 m, 80 h) és format per carrers de traçat irregular i forts pendents. S'hi aixeca l'església parroquial de Sant Josep, del 1783, amb ornaments neoclàssics i de tres naus. Fins a la fi del segle XIX no s'acabà d'enderrocar l'església vella. | |||
|
Foradada - Viquipèdia Foradada és un municipi de la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà. Entitats de població: Foradada, Marcovau, Montsonís, Rubió de Baix, Rubió de Dalt, i Rubió del Mig. Evolució demogràfica i articles relacionats. | |||
|
Gerb Gerb és un poble que forma una entitat municipal descentralitzada del terme d'Os de Balaguer, a l'extrem sud-oriental del municipi. L'antic terme de Gerb, de 18,19 km², que es va dissoldre a mitjan s. XIX i que va existir també durant els anys 1937-1939. | |||
|
Gessa - Viquipèdia És una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran. El seu territori comprèn una superfície de 8,87 km² i es reparteix en dos sectors: a l'oest el de Gessa i a l'est el de Marimanha, més petit. El 2003 tenia 130 habitants. | |||
|
Gimenells i el Pla de la Font Dades de Gimenells i el Pla de la Font. Cultura, festes majors, jaciment de Tapió, Castell de Gimenells, creus de terme de Gimenells, pesca, rutes BTT: Circuit del Pla de la Font. Excursionisme. Cassola de tros, embotits i fruita dolça. | |||
|
Gimenells i el Pla de la Font - Enciclopèdia.cat Situat a l'extrem del Segrià, fou segregat l'any 1991 del municipi d'Alpicat per tal de constituir un municipi independent. El terme comprèn el poble i cap de municipi de Gimenells, la caseria del Pla de la Font i el barri de Santa Maria de Gimenells. | |||
|
Gimenells i el Pla de la Font - Hiperenciclopèdia A partir del 1944 l'Institut Nacional de Colonització construí el nou poble de Gimenells (258 m d'altitud), dins el pla de repoblació agrícola, amb cases uniformes i baixes, ben agençades, similar als de Sucs i Suquets. | |||
|
Gimenells i el Pla de la Font - Viquipèdia Gimenells i el Pla de la Font és un municipi de la comarca del Segrià. El cap és el poble de Gimenells. Inclou l'entitat municipal descentralitzada del Pla de la Font. L'actual poble fou construït per l'Institut Nacional de Colonització l'any 1939. | |||
|
Gimenells i Pla de la Font - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Golmés - Lleida.com Dades de Golmés de Lleida.Com. Descripció física del municipi: Fitxa amb les dades bàsiques, història, turisme i serveis d’interès, mapa topogràfic, administració local i comunicacions. Lleida.Com, portal de les terres de Lleida. | |||
|
Golmés - Viquipèdia Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Enllaços externs. Dades municipals. Gentilici: Golmesenc, golmesenca. Població (2004): 1.443 habitants. Coordenades: 41°38'9"N, 0°55'55"E. Altres informacions. | |||
|
Gualter Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà. Amb uns cent habitants censats és el poble més habitat del terme. La vila de Gualter és de construcció tardana i no hi ha notícies que hi hagués cap castell. | |||
|
Guimerà.info Informació turistica, històrica, artística i cultural d'aquest poble medieval de Lleida. Mercat Medieval (primera desena d'agost). Memòria escrita i gràfica del seu patrimoni històric-artistic.Tradicions. Exposicions. Información local. | |||
|
Hotel El Ciervo Pàgina oficial de l'Hotel El Ciervo. Calor, calma, hospitalitat, tres paraules per descobrir un hotel inoblidable a Viella (La Vall d'Aran). El nostre establiment és un petit hotel d'ambient familiar amb 20 habitacions de diferents tipus. | |||
|
Isona - Piera Edicions Pàgina de les guies de Piera Edicions, corresponent a Isona i Conca Dellà. Dades generals del municipi, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, i apatat d'oci. | |||
|
Isona - Turisme Web de la Generalitat de Catalunya - Turisme, dedicada a Isona. Recursos turístics, allotjaments, transport, ... Isona i Conca Dellà gaudeix d`una sèrie de recursos naturals, culturals i molt en especial valors patrimonials com els dinosaures del Cretaci. | |||
|
Isona i Conca Dellà - Dades generals Informació de la Generalitat de Catalunya (Municat), sobre el municipi d'Isona i Conca Dellà. Fitxa bàsica i pobles agregats. | |||
|
Isona i Conca Dellà - elportaldelspallars.com Isona és una de les poblacions importants del Pallars Jussà. Pertany al partit Judicial de Tremp. Dades del municipi, les esglésies romàniques i altres dades d’interès. A Isona s´hi arriba des de Lléida passant per Artesa de Segre. | |||
|
Isona i Conca Dellà - Lleida.com Descripció del municipi d'Isona i Conca Dellà, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Es troba a la conca de Tremp (conca de Dellà). Drenen el terme diverses rieres. És el portal d'Internet especializat en les terres de Lleida. | |||
|
Isona i Conca Dellà - Viquipèdia Municipi nascut l'any 1970, fruit de l'unió de diferents pobles: Isona, Basturs, Benavent de la Conca, Biscarri, Conques, Covet, Gramenet, Llordà, Masos de Sant Martí, Montodó, Orcau i Figuerola d'Orcau, Sant Romà d'Abella i Siall. Pallars Jussà. | |||
|
Isona.org La primera web a la xarxa catalana del municipi, és un portal cultural d’Isona i Conca Dellà al Pallars Jussà. Les festes populars, agenda i activitats culturals que es desenvolupen a Isona. Informació del terme. | |||
|
Ivars de Noguera - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Ivars de Noguera - Enciclopèdia.cat El poble d'Ivars de Noguera (314 m) és situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, encinglerat sobre un turó de roques calcàries. Bé ques'hi han trobat vestigis arqueològics de l'edat del bronze, el poble és d'origen medieval. | |||
|
Ivars de Noguera - Viquipèdia Ivars de Noguera és un municipi de la comarca de la Noguera. Fou conquerit pel Comte d'Urgell Ermengol VI, l'any 1107. El 1116 aquest territori en plena colonització estava sota la Senyoria de Ramon Berenguer d'Àger del llinatge d'Arnau Mir de Tost. | |||
|
Ivars d'Urgell - Cooperativa d’Ivars Carniceria tradicional en safata de modern envasat per a autoservei: Porc, vedella, xai, conill, pollastre, i aus selectes. Prové del Sindicat Agrícola i Caixa Rural d'Ibars d'Urgell, fundat l’any 1915, a la Conca de Barberà on es va viure la fil·loxera. | |||
|
Ivars d'Urgell - Diputació de Lleida Pàgina no oficial d’Ivars d'Urgell (Pla d’Urgell), creada per la Diputació de Lleida. Les dades del municipi, característiques accessos i situació, festes locals i telèfons d’interès. Pobles que componen el municipi i altres dades. | |||
|
Ivars d'Urgell - Encliclopèdia.cat Ivars d'Urgell és al sector NE de la comarca. El terreny és solcat per reguers, i la depressió més profunda i important és l'espai on hi ha l'estany d'Ivars. Els sòls graverosos, terrenys elevats i de composició compacta o argilosa a les parts fondes. | |||
|
Ivars d'Urgell - Viquipèdia Ivars d'Urgell és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Localització d'Ivars d'Urgell a la comarca del Pla d'Urgell. Pàgina web de l'Ajuntament, informació de la Generalitat de Catalunya i informació de l'Institut d’Estadística de Catalunya. | |||
|
Josa i Tuixén - Viquipèdia Josa i Tuixén és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal és Tuixén i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Josa de Cadí. Evolució demogràfica i enllaços externs. Sant Jaume de Tuixén. | |||
|
Jovells.cat - Castelldans Pàgina personal de Josep Ma Jovells. És una pàgina sobre Castelldans, la seva història, la Guerra Civil i escrits i escriptors d’aquest poble de Les Garrigues, arqueologia local, aspectes històrics i patrimonials i enllaços del Països Catalans. | |||
|
Juncosa - Viquipèdia Informació sobre Juncosa. És un municipi de la comarca de les Garrigues. Enllaços externs. Dades municipals diverses. Gentilici: Juncosà, juncosana, Coordenades: 41°22'21"N, 0°46'35"E. Superfície: 76,36 km². | |||
|
La Baronia de Maldà S'entén com a baronia una demarcació feudal posseïda per un baró, el qual hi exercia funcions jurisdiccionals, absolutes en algunes regions europees i mitigades en altres. La baronia de maldà comprèn els nuclis de St. Martí de Maldà, Maldà i Belianes. | |||
|
La Baronia de Rialb - by espaistv Vídeo del capítol del programa televisiu Espais & Rutes sobre la Baronia de Rialb, a la comarca de La Noguera. Informació d’aquesta terra, patrimoni natural i artistic gastronomia, esport a l’aire lliure, entrevista al seu alcalde. | |||
|
La Baronia de Rialb - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
La Baronia de Rialb - Viquipèdia La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de La Noguera, vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud). El cap municipal actual és Gualter. | |||
|
La bona sembra a Castellnou de Seana Llibre fet per gent de Castellnou de Seana, sobre els mestres que ha tingut el poble de després de la guerra fins avui. Tots hem tingut mestres a la nostra vida que han deixat una petja profunda. En moltes ocasions han dirigit la vocació de persones. | |||
|
La Coma i La Pedra Blog amb imatges, itineraris i recursos de La Coma i La Pedra. Port del Comte és fantàstic Sense oblidar-nos del cim del Pedró dels Quatre Batlles, que aquest matí feia encara més goig que de costum… Ens hem llevat amb un bon pam de neu, … | |||
|
La Cuina de la Mel - Consorci del Montsec Ruta de noves tècniques dels nostres innovadors cuiners, que obre un ventall de possibilitats ple de gustos i olors que complaurà tots els paladars. Restaurants, productors, receptes i notícies. La mel, essència del Montsec, un plaer pels sentits. | |||
|
La Figuerosa - Poble agregat a Tàrrega Els referent més antics de la Figuerosa es la seva conquesta pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual donà el lloc en alou a Arnau Traver, l’any 1075. Un escrit del papa Eugeni II del 1150 confirmava la pertinença del poble a la canònica de Solsona. | |||
|
La Fuliola - L’Enciclopèdia La Fuliola, a 275 m d’altitud, es troba en una plana, a la banda oriental del terme. El nucli primitiu (la Vila Closa) constituïa un quadrilàter irregular de poc més de cent metres d’amplària. Era un poble tancat, reclòs i voltat de muralles. | |||
|
La Fuliola - Piera Edicions Guia del municipi. Guia comercial, cultural i festiva de La Fuliola, a la comarca de l’Urgell. Dades generals, breu història, empreses i comerços, menjar i dormir, llocs d’interès cultural, festes i celebracions. Serveis complementaris. | |||
|
La Fuliola - Viquipèdia La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell. Entitats de població: Boldú (212 habitants) i La Fuliola (1023 habitants). Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Fuliolenc, fuliolenca. Municipis de l'Urgell. | |||
|
La Fuliola Connexion Fuliola i Boldú. Geografia, relleu, clima, vegetació, fauna, agricultura i ramaderia. Estudi de la població, cooperativa, història, edificacions i monuments, costums, tradicions i festes, serveis, associacions, l’Ateneu Popular, telèfons, i contactes. | |||
|
La Fuliola.info Espai del portal La Fuliola.info. Hi trobareu Informació no oficial del municipi de La Fuliola, a la comarca de l’Urgell. Dades sobre la població, informació i resultats del club de futbol local, i informació personal de l’autor. | |||
|
La Granja d'Escarp - Enciclopèdia.cat El nom de la Granja d'Escarp (que hom ha interpretat com una almúnia sarraïna) prové d'una explotació agrícola dels monjos (en l'orde cistercenc les explotacions agrícoles, on treballaven els monjos dits conversos, rebien el nom de granges). | |||
|
La Granja d'Escarp - Viquipèdia La Granja d'Escarp és un municipi de la comarca del Segrià situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al punt en què hi desemboquen les aigües del Cinca. L'aiguabarreig és una zona declarada d'interès natural. | |||
|
La Portella - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi de La Portella. El poble de La Portella està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
La Portella - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
La Portella - Enciclopèdia.cat Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l'any 1989. De 12,31 km2 d'extensió, s'estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera. Hi passen diversos recs … | |||
|
La Portella - Lleida.com Dades generals de La Portella, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Terme situat al vessant nord de la comarca, emplaçat en un planell rocós inclinat. | |||
|
La Portella - Pobles Catalunya Informació del municipi de La Portella (Segrià) a càrrec de PoblesCatalunya.com. Ajuntament, mapa, fotos, turisme actiu, restaurants, hotels, cases rurals, càmpings, camps de golf, el temps, webcam i enllaços. | |||
|
La Portella - Viquipèdia La Portella és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Portellà, portellana. Població (2008): 816 habitants. Densitat: 66,34 hab/km². Coordenades - 41° 44' 28? N, 0° 38' 30? E. | |||
|
La Ràpita La Ràpita es un poble situat al nord del terme municipal de Vallfogona de Balaguer, Noguera. El poble compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona, Santa Margarida. | |||
|
La Sentiu de Sió - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
La Sentiu de Sió - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. El poble de la Sentiu de Sió (281 m) és situat als vessants d'un petit turó, a l'esquerra del Sió, que és una magnífica miranda de la vall de Balaguer fins al Segre Mitjà. Altres indrets del terme. | |||
|
La Sentiu de Sió - Viquipèdia La Sentiu de Sió és un municipi de la comarca de la Noguera. El nom de sentiu prové del llatí sentice que vol dir esbarzer. Es va incloure al nomenclàtor del primer cens del 1847 com Asentin i el 1930 com Asentiú. El 1983 va regularitzar el nom. | |||
|
La Torre de Fluvià La Torre de Fluvià és un poble del municipi de Cubells, a la Noguera. El 2006 tenia 46 habitants. L'església, Sant Salvador de la Torre de Fluvià, depèn de la parròquia de Cubells. Fa la festa major l'últim diumenge d'agost. Hi ha una casa rural. | |||
|
La Vall de Boí - Lleida.com Dades generals de La Vall de Boí, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. El municipi de la Vall de Boí és un conjunt de valls i serralades. | |||
|
La Vall de Boí - Viquipèdia El municipi més gran de l'Alta Ribagorça. És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, que forma el municipi més extens. El cap del municipi és Barruera, que li havia donat nom fins al 1996. Inclou: Durro i Saraís. | |||
|
La Vall de Boí Patrimoni de la Humanitat Portal La Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat, editat pel Grup de recerca Òliba (UOC). Completa informació del romànic i del patrimoni artistic i cultural de la Vall de Boí. Història, art, natura, etnologia, pobles, turisme, … | |||
|
La Vall de Lord Associació de Turisme de la Vall de Lord. La Vall de Lord et convida a obrir aquesta finestra que et portarà a conèixer el seu espai natural…i molt més. Natura, cultura, esports, serveis, comerç, oci, agenda, ... | |||
|
La Vall de Pi de la Cerdanya Pàgina dedicada al poble de Pi, a la Cerdanya, i que la seva vall dorma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. És una vall profunda i llarga amb molts racons dignes de ser visitats. Forma part del municipi de Bellver de Cerdanya. | |||
|
La Vall del Llobregós Web de de la subcomarca del Llobregós amb dades turístiques. La Vall del Llobregós es defineix pel curs del seu riu i els afluents. Una xarxa de torrents i rierols aboquen les aigües als rius Bregós i Llanera, a prop de Torà. Altres afluents. | |||
|
La Vall Fosca Situada al nord de la comarca del Pallars Jussà. El poble més alt de la vall és Capdella que es troba a 1420 metres d’altitud, conjuntament amb 19 nuclis rurals conforma la vall Fosca. El riu Flamisell fa d’eix de la vall. | |||
|
La Veu de Tornabous Informació bàsica d’aquest municipi de la comarca de l’Urgell, a càrrec del CEIP Espígol i ZER Riu Ondara. Tornabous està situat a la comarca de l’ Urgell, a la part regada pel canal d’Urgell. El terreny és molt pla, excepte el tossal d’Espígol. | |||
|
Les - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Les - Viquipèdia Lés (en occità i oficial: Les) municipi de la Vall d'Aran, al terçó de Quate Lòcs. És la únic poble de la Vall amb el títol de Baronia. Conegut per la tradició de l'Haro, un tronc d'avet que, plantat a la plaça del poble, es crema la nit de Sant Joan. | |||
|
Les Avellanes i Santa Linya - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Les Avellanes i Santa Linya - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera, situat a la zona de contacte entre la plana i la muntanya. El poble de les Avellanes (567 m d’altitud, 174 h el 2005) és al centre del terme, al coster d’un serrat, vora la carretera de Balaguer a Àger. | |||
|
Les Avellanes i Santa Linya - Viquipèdia Les Avellanes i Santa Linya és un municipi de la comarca de la Noguera, amb capital a les Avellanes. El primer cens és del 1970, després de la fusió de les Avellanes (que el 1857 havia incorporat Tartareu i Vilanova de la Sal) i de Santa Linya. | |||
|
Les Basses d'Alpicat - Viquipèdia Les Basses d'Alpicat és una petita població de 879 habitants als afores de Lleida, famosa per tenir un parc municipal on hi ha una pista d'atletisme, un càmping i les piscines més grans de la ciutat (actualment clausurades). | |||
|
Les Cabanasses - Viquipèdia Són dues masies situades a l'Alta Ribagorça, concretament a la Vall de Boí, 2 km abans d'arribar a Barruera, venint de Pont de Suert. Actualment té 7 habitants (2006). Sempre ha fet d'hostal de pas… | |||
|
Les Valls de Valira - Viquipèdia Les Valls de Valira és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. És el segon municipi més extens de l'Alt Urgell i el més septentrional, constituït el 1970 amb la fusió dels termes d'Anserall, Ars, Bescaran i Civís. El cap del municipi és a Anserall. | |||
|
Les Valls del Valira - Alt Urgell Segon terme en extensió de l'Alt Urgell. Situat al N. de la comarca i és fronterer amb Andorra. S'estén des del pic de Salòria, al nord-est, fins al puig Punçó, a Llevant, i pel sud arriba fins a tocar la riba dreta del Segre, prop de la Seu d'Urgell. | |||
|
Les Ventoses És un nucli agregat del municipi de Preixens. Situat en un turó al marge dret del riu Sió, entre Butsènit i Pradell de Sió, als peus de la carretera que uneix Agramunt i Balaguer. Part del terme és de secà, i l'altra part és regada pel Canal d'Urgell. | |||
|
L'Hostal Nou i la Codosa L'Hostal Nou i la Codosa és una entitat de població del municipi de Vallfogona de Balaguer, a la comarca de la Noguera. El raval, situat a l'extrem nord-oest del terme municipal, forma una conurbació amb Balaguer i l'antic terme rural de Carbona. | |||
|
Linyola - Piera Edicions Guia d’aquest municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Dades generals, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions. També hi ha serveis web disponibles. | |||
|
Linyola - Viquipèdia Linyola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. És el lloc de naixement dels jugadors del Barça Josep Maria Fusté i Bojan Krkic. Evolució demogràfica del municipi. Resultats electorals de Linyola, municipals de 2007. | |||
|
Llardecans - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Llardecans - Diputació de Lleida Fitxa del municipi de Llardecans, de la Diputació de Lleida. Situació geogràfica, Ajuntament de Llardecans, Festes locals, i Webs d'interés. Alcalde: Josep Maria Pardell Alentà (ILL-PM). Podeu canviar de comarca sobre el mapa sensible. | |||
|
Llardecans - Enciclopèdia.cat Municipai que s'estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre i amb les Garrigues. El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l'interfluvi entre les valls dels afluents al Segre. | |||
|
Llardecans - Viquipèdia Llardecans és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Població situada a la zona SE de la comarca, és a dir, a la plataforma garriguenca, la qual cosa fa que el conreu sigui de secà. En són els principals exponents l'oli i les ametlles. | |||
|
Llarvent, un paradís de tranquil·litat Llarvent, un paradís de tranquil·litat. Pàgina que presenta un recull històric d'aquesta població de la comarca del Pallars Jussà. Hi trobareu dades socioeconòmiques i informació cultural de la localitat. Cases pairals, llocs d'interès, foklore, … | |||
|
Lleida - Enciclopèdia.cat Lleida és el municipi més extens de la comarca; limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera. Els indicis històrics suposen un gran contingent de poblament a Lleida i a la seva comarca des de les èpoques més reculades. | |||
|
Lleida, sabors i colors - Turisme a Lleida Patronat de turisme de Lleida. Lleida Centre Comercial, plànol de lleida, introducció de Lleida, central de reserves i ofertes turístiques. Ho tenim tot preparat per fer que la seva estada a Lleida sigui divertida i plena de detalls. | |||
|
Lleida.biz Espai de Lleida.biz. Lleida.biz és un portal informatiu de la ciutat de Lleida, la comarca del Segrià i les Terres de Ponent. Notícies, turisme, oci, pobles, hotels. Lleida, fòrum de Llida i informació del resultats de la Unió Esportiva Lleida. | |||
|
Lles de Cerdanya - Trinxat S'estén, principalment, per les valls de la Llosa i d'Arànser. El límit de llevant s'inicia amb l'origen de la carretera LV-4036 i on el riu de la Canya aflueix al Segre. La major part de la superfície és forestal i bàsicament d'utilitat pública estatal. | |||
|
Lles de Cerdanya - Viquipèdia Lles de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Arànser. Entitat de població: Arànser, Lles de Cerdanya, Músser, Travesseres i Viliella. Enllaços externs. | |||
|
Llessui, al Pallars Sobirà Pàgina web sobre Llessui, i la resta de la comarca del Pallars Sobirà, en el Pirineo català, amb informació sobre la història, ubicació, i costums dels seus habitants. És un poble que es troba a 12 km de Sort. | |||
|
Llessui.com Pàgina web sobre Llessui, i la resta de la comarca del Pallars Sobirà, en el Pirineo català, amb informació sobre la història, ubicació, i costums dels seus habitants. És un poble que es troba a 12 km de Sort. | |||
|
Llorenç de Rocafort És un poble del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. La població també és coneguda com a Llorenç de Vallbona. El determinatiu prové del fet que havia depengut del Monestir de Vallbona de les Monges. | |||
|
Lo Pallars Portal amb informació general del Pallars; Municipis i pobles, agenda cultural, actes i espectacles. Especial empreses de la comarca i notícies d'actualitat. Comarques del Pallars Jussà i Pallars Sobirà. | |||
|
LoLleidata.cat Lo Lleidata.cat - La de les nostres terres. La web de les millors receptes fetes a les cases de Lleida. Podràs trobar totes les zones on surt el jovent de les nostres terres i rodalies. Fotos, fotologs, musica i altres seccions i notícies. | |||
|
Mafet Entitat de població del municipi d'Agramunt a l’Urgell. El 2006 tenia 94 habitants. Situat a la ribera del Sió, al nord d'Agramunt i a la vora del canal d'Urgell. Havia estat emmurallat i molt a prop hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc. | |||
|
Maials - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Maials - Encliclopèdia.cat Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d'Ebre, a la zona de transició de les Garrigues. Limita amb els municipis de Llardecans, Seròs i Almatret, del Segrià, i amb els de Riba-roja d'Ebre i Flix, de la Ribera d'Ebre. | |||
|
Maials - Viquipèdia Maials és una vila i municipi de Catalunya situat al sud de la comarca del Segrià (Lleida). Evolució demográfica del municipi. Vegeu també la Baronia de Maials. Enllaços externs. El gentilici és maialenc, maialenca. | |||
|
Maldà - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Maldà - Viquipèdia Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, que pertany a la Vall del Corb. Llocs d'interès, Gastronomia. Allotjament, restauració i entitats. Demografia: Evolució demográfica. Coordenades - 41° 33' 10? N 1° 2' 22? E. | |||
|
Mapa d’Almacelles La meravellosa arquitectura d’aquesta ciutat lleidatana nascuda a l’època de l’il·lustració. El polígon industrial Era del Comte i el polígon industrial El Pla de la Creu. Centre Cultural el Casal d’Almacelles, Recinte Firal, tanatori, ... | |||
|
Mapa de Oliana Pàgina que conté el mapa digital del Google del municipi d’Oliana (Alt Urgell). El mapa és ampliable i us podeu desplaçar al damunt seu. Aconsegueix itineraris Cap a aquí - Des d'aquí - Cerca a prop. Podeu ampliar la zona. | |||
|
Massalcoreig - Enciclopèdia.cat Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l'interfluvi del Cinca (límit occidental del terme) i del Segre (límit meridional), que conflueixen a l'extrem SW del territori. El poble i cap Massalcoreig és l'únic nucli de població. | |||
|
Massalcoreig - Lleida.com Dades generals de Massalcoreig, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Terme ubicat a la part sud-oest del Segrià, al límit amb el Baix Cinca. | |||
|
Massalcoreig - Viquipèdia Massalcoreig és un municipi de la comarca del Segrià. Té una extensió de 14 km² i es troba a una altitud de 94 m. sobre el nivell del mar. Al poble de Massalcoreig existeixen actualment 6 associacions. Evolució demogràfica i enllaços externs. | |||
|
Massalcoreig.tk Primera pàgina web no oficial de la població de Massalcoreig (Segrià). Informació del municipi, història, llocs d'interès, la gent, les festes i fotografies. A partir d’ara la pàgina s’anirà actualitzant ja que hi ha “temes calents”. | |||
|
Menàrguens - Comarcàlia Informació de Menàrguens (Noguera), de Comarcàlia. Dades geogràfiques i vincles al municipi, nuclis de població i mapa del municipi, empreses, equipaments, entitats solidàries i altres informacions d’aquest municipi. | |||
|
Menàrguens - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Menàrguens - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. El municipi de Menàrguens, d'una extensió de 20,25 km2, és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià. La població i l'economia, la vila de Menàrguens, altres indrets del terme i història. | |||
|
Menàrguens - Viquipèdia Menàrguens és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Situat al marge dret del riu Segre. Limita amb els termes municipals de Castelló de Farfanya, Térmens, Balaguer, Vilanova de la Barca i Torrelameu. Evolució demogràfica. | |||
|
Miralcamp - Encliclopèdia.cat El 1172 els Termini antiqui Ilerde assenyalen el castell de Miralcamp (com Bellvís i Torregrossa) com límit del terme de Lleida. La casa d'Anglesola va repoblador del lloc després de la conquesta cristiana. Bernat d'Anglesola fou senyor de Miralcamp. | |||
|
Miralcamp - Viquipèdia Miralcamp és un dels 16 municipis de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida. Geografia. Demografia. Història. Llocs d’interès. Informació de les festes majors i esdeveniments culturals. Transports, i enllaços externs. | |||
|
Miralcamp - Viquipèdia Miralcamp és un dels 16 municipis de la comarca del Pla d'Urgell. El terme municipal forma part d'una conurbació amb centre a Mollerussa i els municipis del Palau d'Anglesola, Golmés i Fondarella. Està comunitat per la carretera L-200. | |||
|
Miralpeix Miralpeix és un nucli del terme municipal de Tiurana, al Pre-pirineu lleidatà. La vila, ara sota les aigües de l'immens pantà de Rialb, estava situada junt al Segre, a la part baixa de l'horta de Tiurana. El formaven catorze cases. Bibliografia. | |||
|
Mollerussa Pàgina amb informació de la capilat del Pla d’Urgell. Presentació del municipi i de l’Ajuntament, història, composició, plànol, autors locals, departaments municipals, associacionisme, Fira de Mollerussa, festes, entitats i tota la ciutat a la xarxa. | |||
|
Mollerussa - Viquipèdia Mollerussa és la capital de la comarca del Pla d'Urgell. El terme municipal forma una conurbació amb el Palau d'Anglesola, Golmés (barri del Codís), Miralcamp i Fondarella. Té una superfície de 7,1 km² i una població de 13.675 habitants (2008). | |||
|
Montardit de Dalt Benvinguts a la pàgina web del poble de Montardit de Dalt, l'autèntic Montardit, un petit poble del Pallars Sobirà que pertany al municipi de Sort. Des d'aquesta web us volem mostrar el nostre poble … | |||
|
Montblanquet Petita població del municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. Actualment hi viuen 9 habitants. El poble és al pla del Baró a 627 m d'altitud, prop del municipi dels Omells de na Gaia, i es troba a la carretera local LV-2338 Omells - Blancafort. | |||
|
Montclar - Viquipèdia També conegut com Montclar d'Urgell per diferenciar-lo de l’homònim del Berguedà, és un poble del nord-oest de la comarca de l'Urgell pertanyent a Agramunt. El terme es troba separat fins i tot de la comarca urgellenca, enclavat dins la Noguera. | |||
|
Montella i Martinet - Cerdanya online Informació bàsica d’aquest portal de la Cerdanya, del municipi de Montellà i Martinet. Agregats: Bèixec, Estana i Víllec. Cal visitar els búnquers contruïts els anys quaranta com a línea estratègica de defensa dels Pirineus. | |||
|
Montellà i Martinet - Enciclopedia.cat Dades del municipi. El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà i el poble d'Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d'Escàs, de Ridolaina i d'Esconsa i diversos masos. | |||
|
Montellà i Martinet - Viquipèdia Municipi de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Víllec i Estana. En les darreres eleccions municipals (maig 2007), ERC-AM ha aconseguit 5 regidors i CiU 2. Enllaços externs. Dades municipals. | |||
|
Montfalcó d'Agramunt Montfalcó d'Agramunt és una entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a l'Urgell. Al 2006 tenia 36 habitants. Situat a l'oest del terme, configurat al voltant de les ruïnes de l'antic castell de Montfalcó. Església parroquial de Sant Miquel. | |||
|
Montferrer i Castellbò - Hiperenciclopèdia El municipi i els indrets del terme. Equipaments culturals escassos, fet que s’explica per la proximitat de la Seu d'Urgell. El 1996 era en vies de restauració un antic molí fariner que té previst d'acollir una mostra etnogràfica de la zona. | |||
|
Montferrer i Castellbò - Viquipèdia Montferrer i Castellbò és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal és el poble de Montferrer. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vila i Vall de Castellbò, que incloïa l'antiga vila de Castellbò, amb el seu terme. | |||
|
Montgai - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Montgai - Enciclopèdia.cat El poble de Montgai (286 m) és a l’esquerra del Sió, centrat per l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que data de mitjan segle XVIII. A la dreta del Sió hi ha el poble de Butsènit d’Urgell (306 m), 3 km a l’E del cap de municipi. | |||
|
Montgai - Viquipèdia És un municipi de la comarca de la Noguera. Se situa al sud-est de la comarca, al límit amb la d'Urgell, a la riba del riu Sió. La seva estructura econòmica és agropecuària. Els cultius de regadiu aprofiten les aigües de les sèquies del canal d'Urgell. | |||
|
Montoliu - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Montoliu - Lleida.com Dades generals de Montoliu. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Es troba al sector meridional de la plana de Lleida. Sèquia de Torres i Canals d'Urgell i de Seròs. | |||
|
Montoliu - Viquipèdia Montoliu de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià, situat a l'area metropolitana de Lleida (a 10 km), entre Albatàrrec i Sudanell . El terme es de 7 km² i de dos parts ben diferenciades, la part de regadiu i la part de secà. | |||
|
Montoliu de Lleida - Enciclopèdia.cat Situat al sector meridional del Pla de Lleida, limita amb els municipis de Lleida Albatàrrec, Alfés, Sunyer i Sudanell. S'estén al marge esquerre del Segre i s'allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, al límit sud-occidental. | |||
|
Montsonís Entitat de població del municipi de Foradada a la comarca de la Noguera. Al 2006 tenia 68 habitants. Està situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m), a l'esquerra del Segre, a l'entrada de Salgars. La població està disseminada. | |||
|
Montsonís, poble amb encant Montsonís, poble amb encant de la comarca de la Noguera. Montsonís, el poble medieval, allotjament, menjar, activitats, fotos, com arribar, reserves, ... Participeu de les diferents activitats, visiteu el castell i degusteu els productes de la terra. | |||
|
Nalec - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Nalec - Viquipèdia Nalec és un municipi de la comarca de l'Urgell. Nalec, poble situat a la vall dreta del riu Corb, es troba enmig de Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. Situat a una distància de 10 kms de la capital de l'Urgell, Tàrrega. | |||
|
Naut Aran - Comarcàlia Pàgina de Comarcàlia, amb informació i dades del municipi: població, superfície, densitat … Els nuclis del terme municipal són: Arties, Bagergue, Garòs, Gessa, Naut Aran, Salardú, Tredòs, Unha, Vaquèira. … | |||
|
Naut Aran - Viquipèdia Naut Aran (nom aranès que significa "Alt Aran") és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran. Constituït al 1967 amb la fusió dels termes d'Arties, Salardú, Gessa, Tredòs i Bagergue és el municipi més extens de la comarca. | |||
|
NoEtPerdis.com - Mapa de Almacelles Mapa d'equipaments comercials de Almacelles: bars, restaurants, immobiliaries, serveis. Versió NoEtPerdis.com. Mapes plànols, plànols turístics, mapes comercials, carrers… Relació de comarques de Catalunya, fotos aèries, … | |||
|
Nuclis Agregats de Tremp Les 28 entitats de població que a continuació es descriuen formen part del municipi de Tremp. Hi ha Vilamitjana, que és Entitat Municipal Descentralitzada. Claret, Eroles, Escarlà, Espills, Espluga de la Serra, Espluga Freda, Fíguls, Gurp, Orrit, ... | |||
|
Oliana - CCAU El municipi, dades, heràldica i les coses que no us podeu perdre d’Oliana com l'antic Pou del Gel o el monument romànic més interessant, l'església de Sant Andreu del Castell. Consell Comarcal de l'Alt Urgell. | |||
|
Oliana - Ramon Atxer Oliana per Ramon Atxer. És un recull realitzat per Ramon Arxer i Galabert dins el monogràfic L’Alt Urgell. La vila d'Oliana es troba a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell. Oliana és el segon poble, amb 2000 habitants, … | |||
|
Oliana.info Web no oficial del poble d'Oliana, amb actualitat i notícies, esports, fotografies i fòrum. Secció destacada sobre el Club Esportiu Oliana 75 aniversari CE … La pàgina està inactiva, amb un fons del pantà d'Oliana. | |||
|
Oliana.org Algunes dades d’Oliana en aquest blog. El poble virtual d'Oliana. Aquesta és el poble virtual d'Oliana, en construcció… del qual ben aviat podreu ser membres! Mentre construïm aquest poble virtual, trobareu d'altres pàgines sobre Oliana … | |||
|
oligarrigues.com Projecte divulgatiu de les Garrigues, que vol omplir un buit a la xarxa, d’informació de les Garrigues, fent-la accessible. Sóm gent de les Garrigues amb interes en la promoció i divulgació de la nostra comarca (les Garrigues) i els seus potencials. | |||
|
Oliola - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Oliola - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera, centrat a la vall del Llobregós. El Terme de Ponts, o Terme Forà de Ponts, pertanyia antigament al terme d’aquesta vila i al segle XI en fou separat i agregat al municipi d’Oliola. La història del municipi. | |||
|
Oliola - Viquipèdia Oliola és una vila i municipi de la Noguera, al Segre Mitjà. Entitats de població: Claret, Coscó, El Gos, Oliola, Plandogau, Maravella, Renant, i La Serra de Dalt. El poble està ubicat al vessant d'un turó, dominat per les ruïnes del castell. | |||
|
Olius - Viquipèdia Olius és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a el Pi de Sant Just. Les seves entitats de població són: Brics, el Castellvell, Olius, i el Pi de Sant Just. Situació i límits, orografia i evolució demogràfica del municipi. | |||
|
Organyà - Alt Urgell El terme municipal d'Organyà és situat a la ribera del mateix nom, entre el congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud. A l'est, el terme limita amb el riu Segre i a l'oest amb la muntanya de Santa Fe (1.207 m.), que domina la vila. | |||
|
Organyà - Viquipèdia Organyà és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Localització del terme, Les Homilies d'Organyà. Demografia. Festa Major i Fires. Enllaços externs. Els gentilici són: Ganxo, ganxa, organyès, organyesa, organyenc, organyenca. | |||
|
Os de Balaguer - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Os de Balaguer - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. La vila d'Os de Balaguer (463 m, 422 h el 2005) és al peu del castell, damunt un turó que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya. Liantiga població era emmurallada. L'eix principal de la vila és un carrer llarg. | |||
|
Os de Balaguer - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis de Os de Balaguer, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Os de Balaguer - Viquipèdia Os de Balaguer és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. L'origen d'Os es deu a la fortificació musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guirau Ponç II de Cabrera el 1116. Completa informació temàtica. | |||
|
Os de Civís - Alt Urgell Situat entre els rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d'Aós i al peu del pic d'Aós (2.406 m. alt), el cim més occidental de la serra d'Enclar i termenal de les parròquies d'Aós i d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra. | |||
|
Os de Civís - Viquipèdia O Aós de Civís, és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell, i el nucli més habitat del municipi. Està situat a la vall d'Aós, part de la coma de Setúria, formada per la conca del riu d'Aós, tributari de la Valira. | |||
|
Ossó de Sió - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Ossó de Sió - Enciclopèdia.cat Ossó de Sió és un poble que es troba a l’extrem NE de la comarca de l’Urgell, en contacte amb la Segarra i la Noguera. La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà. | |||
|
Ossó de Sió - Viquipèdia Ossó de Sió és un municipi de la comarca de l'Urgell. Entitats de població: Ossó de Sió, Bellver d'Ossó, Castellnou d'Ossó i Montfalcó d'Agramunt. Evolució demográfica. Enllaços externs. Castell de Castellnou d'Ossó. | |||
|
Partida de Butsènit Petit apunt sobre la Partida de Butsènit situada a dos kilometres de Lleida en direcció a Fraga o a Saragossa, dins la comarca del Segrià. La seva economia està basada en la agricultura, especialment d'arbres fruiters. | |||
|
Patronat de Turisme de la Vall de Boí - www.valldeboi.com Guia turistica de la Vall de Boí, conjunt romànic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Informació sobre cases rurals, hotels, albergs, restaurants, visites guiades pel romànic, exposicions, fires, concursos i molt més… | |||
|
Penelles - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Penelles - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. El poble de Penelles (276 m) és situat en una petita elevació de la serra de Bellmunt, en un sector del terme gairebé estrangulat entre el de Bellmunt d'Urgell i l'enclavament de Torretosquella que pertany a Castellserà. | |||
|
Penelles - Viquipèdia Penelles és un municipi de la comarca de la Noguera. S'esmenta per primer cop l'any 1079 com a propietat d'Ermengol IV d'Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit, al qual estarà vinculat fins el 1186. | |||
|
Peralba Peralba és un poble del municipi de Vilanova de Meià, a la Noguera. De la seva església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, depèn la de Rúbies (en el municipi de Camarasa). El 1970 tenia 43 habitants però avui en dia no hi viu ningú. | |||
|
Pinós - Enciclopèdia.cat Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l'Anoia. El poble (44 h), als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i moltes són deshabitades. | |||
|
Pinós - Viquipèdia Pinós és un municipi situat a la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 5 entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Se situa al centre geogràfic de Catalunya. Entitats de població, clima, demografia, economia, enllaços. | |||
|
Pobellà Pàgina del meravellós poble de Pobellà, situat a la Vall Fosca, en ple Pirineu del Pallars Jussà. Pobellà pertany al terme municipal de La Torre de Capdella. El poble, l’entorn, allotjament rural i oferta de lleure a la Vall Fosca. | |||
|
Poble d'Almatret Informació del municipi d’Almatret. Pertany a la comarca del Segrià. Té 472 habitants.Les festes dels patrons locals són: per Sant Blai, el dia 3 de febrer i per Sant Miquel, el dia 29 de setembre. És l’únic poble de la província que toca el riu Ebre. | |||
|
Pontaut Entitat del municipi de Bausen (Vall d'Aran) que compta amb 6 habitants (2005). El poblet es troba situat al peu de la carretera N-230, tocant el riu Garona, i comprèn les antigues casernes dels Carrabiners, convertida en alberg, i de la Guàrdia Civil. | |||
|
Ponts - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Ponts - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis de Ponts, a La Noguera. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Ponts - Viquipèdia És una vila i municipi de la comarca de la Noguera, en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central. | |||
|
Preixana - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Preixens - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Preixens - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. El poble (315 m, 254 h el 2005) és a l'E del terme, a la dreta del Sió, bastit entorn del castell de Preixens, situat al punt més alt. L'obra principal del dit castell, magnífic casal senyorial, fou construïda al s. XVI. | |||
|
Preixens - Viquipèdia Preixens és un municipi de la comarca de la Noguera. Entitats de població: Pradell, Preixens, i Les Ventoses. Demografia: Evolució demogràfica, referències i enllaços externs. Gentilici: Preixenaire. Alcalde: Jordi Planes i Amigó (ERC-AM). | |||
|
Priorat de Meià Informació turística de la zana. El Montsec sempre ha estat punt de partida d’una cultura, a vegades àrab a vegades cristiana, que ha dut a terme un cert desenvolupament de la societat que ha anat progressant dins de la comarca de la Noguera. | |||
|
Puigverd d’Agramunt - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Puigverd d’Agramunt - Enciclopèdia.cat El poble de Puigverd d’Agramunt es troba a 336 m d’altitud, enfilat en un tossal que s’aixeca a la dreta del Sió, presidit pel que resta de l’antic castell de Puigverd, l’església parroquial de Sant Pere i la plaça. | |||
|
Puigverd d'Agramunt Web no oficial del municipi de Puigverd d'Agramunt (Urgell). El poble s’enfila en un tossal a la ribera del riu Sió, a 336 m d’altitud. Notícies, localització, galeria, història, estadístiques, fòrum del poble. | |||
|
Puigverd d'Agramunt - Viquipèdia Municipi de la comarca de l'Urgell. Situat a la dreta del Sió, al voltant de les restes de l'antic castell de Puigverd. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. El lloc pertanyia a la fi de l'antic règim als marquesos de Santa Maria de Barberà. | |||
|
Puigverd de Lleida - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi de Puigverd de Lleida. Puigverd de Lleida està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
Puigverd de Lleida - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Puigverd de Lleida - Enciclopèdia.cat Els principals nuclis de població d'aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l'Estació. El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcel·lacions rústiques. | |||
|
Puigverd de Lleida - Hiperenciclopèdia Els principals nuclis de població d'aquest municipi són Puigverd, cap municipal, i el barri de l'Estació. El terme comprèn també zones amb poblament disseminat, i que corresponen a parcel·lacions rústiques no constituïdes com a urbanitzacions. | |||
|
Puigverd de Lleida - Lleida.com Puigverd de Lleida està emplaçat a l'est de la comarca, limita amb les Garrigues i el Pla d'Urgell. Drena el terme el torrent de la Femosa. El poble se situa en un planell, prop de la carretera de Castelldans a Lleida. | |||
|
Puigverd de Lleida - Viquipèdia Puigverd de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Puigverdí, puigverdina. Coordenades - 41° 32' 44? N 0° 44' 5? E. | |||
|
Refugis Pallars · Ribagorça · Aran El Pallars, la Ribagorça i la Vall d'Aran constitueixen la part més occidental del Pirineu català, que probablement és la més interessant des del punt de vista paisatgístic i alpinístic. Cims alguns superiors als 3000 m, amb compactes parets de granit. | |||
|
Resenyes de Coll de Nargó Pàgina personal amb informació sense classificar de Coll de Nargó. Al poble de Coll de Nargó hi trobem un parell de fonts, una esta al costat de la bonica esglesia romànica de Sant Climens de Nargó. Plànol d'accés als Sectors de Coll de Nargó. | |||
|
Rialp - Viquipèdia Municipi del Pallars Sobirà, anomenat Rialb fins el 1989. Té l’origen en el castell enclavat en una eminència a la dreta del Noguera Pallaresa. Història, economia, i llocs d’interès. El 1857 incorpora Beraní, Caregue, Escàs, Rodés i Roní; i el 1970, Surp. | |||
|
Ribera d'Urgellet - Viquipèdia Ribera d'Urgellet és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a la vila del Pla de Sant Tirs. Creat per la unió d'Arfa, la Parròquia d'Hortó, el Pla de Sant Tirs i Tost. Entitats de població. Evolució demográfica. Enllaços externs. | |||
|
Riudovelles - Poble agregat a Tàrrega La part antiga del poble formada pel castell, quatre cases del carrer de la Font i l’església de Sant Gil, durant el s. XVIII es construïren tres cases més a prop de l’església i el XIX set cases més a la part alta del Portalet i al raval de ponent. | |||
|
Rocafort de Vallbona Rocafort de Vallbona és un poble agregat a Sant Martí de Riucorb. Depenia de la baronia del monestir de Vallbona de les Mon-ges. Església parroquial de la Transfiguració, neoclàssica, de finals del segle XVIII. | |||
|
Rocallaura Poble a la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop de la Conca de Barberà. | |||
|
Roní - Viquipèdia Nucli de població del municipi de Rialp, al Pallars Sobirà, a 1101 m, en una petita elevació. El poble s'ha modernitzat atesa la seva proximitat a les pistes d'esquí de Portainé. Remarcable església parroquial de Sant Cristòfor. 66 habitants (2005). | |||
|
Rosselló - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Rosselló (Segrià) - Viquipèdia Rosselló és un municipi de la comarca del Segrià. Enllaços externs. Localització. Dades municipals. Gentilici: Rossellonenc, rossellonenca. Població (2006): 2.478 hab. Coordenades: 41°41'43"N, 0°35'45"E, ... | |||
|
Rosselló de Segrià - Enciclopèdia.cat El terme comprén el poble i cap de municipi de Rosselló de Segrià, la colònia tèxtil del Canís (escrit sovint com Alcanís), el polígon industrial de la Paperera Alier (amb habitatges per als treballadors) i les urbanitzacions de la Noguera i la Tosa. | |||
|
Sant Joan de l’Erm Extens paratge boscós entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, al voltant de l'antic santuari -ara en runes- conegut amb aquest nom. BTT, senderisme, excursions a cavall, cursa a peu, entrenament en alçada, etc. | |||
|
Sant Jordi de Muller Sant Jordi de Muller, anomenat també Muller o Mollé, és una finca rústica de 684 hectàrees que ha pertangut desde els seus inicis a la familía Jover. La seva extensió abraça els municipis de La Sentiu de Sió, Camarasa i Balaguer. | |||
|
Sant Just d'Ardèvol Sant Just d'Ardèvol és un poble i actualment una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós a la comarca del Solsonès. Anteriorment el poble pertanyia a l'antic municipi d'Ardèvol, fins que aquest darrer s'integrà al de Pinós. | |||
|
Sant LLorenç de Morunys - Diputació de Lleida Dades d’aquest municipi del Solsonès. És una petita extensió de només 4, 2 km², al peu de la serra del Port del Comte, al vessant de la dreta del riu Cardener, envoltat en la seva major part pel terme de Guixers. | |||
|
Sant Llorenç de Morunys - Viquipèdia Sant Llorenç de Morunys és un municipi de la comarca del Solsonès. Enllaços externs. Localització. Gentilici: Piteu, pitea. Superfície: 4,34 km². Població (2005): 969 habitants. Coordenades: 42° 8' 19? N 1° 35' 30? E. Entitats de població: 1. | |||
|
Sant Martí de Maldà Sant Martí de Maldà és el poble més gran del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. Aquest article és un esborrany sobre l'Urgell. Podeu ajudar a ampliant-lo o aportar alguna fotografia. | |||
|
Sant Martí de Riucorb - Viquipèdia Municipi de la comarca de l'Urgell, situat a la dreta del riu Corb. El municipi es va constituir en 1972 al fusionar-se els antics pobles de Sant Martí de Maldà i Rocafort de Vallbona, amb els seus agregats del Vilet i Llorenç de Rocafort. | |||
|
Sant Martí de Riucorb [Sant Martí de Maldà] - Enciclopèdia.cat Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, es situa a la dreta del Riu Corb, que li fa de límit pel migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell. | |||
|
Sant Martí de Riudecorb - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Santa Maria de Meià Santa Maria de Meià és una vila de la comarca de la Noguera situada al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies. Tot i pertànyer al municipi de Vilanova de Meià, és una entitat municipal descentralitzada. Informació general. | |||
|
Santa Maria de Montmagastrell - Poble agregat a Tàrrega El lloc el va conquerir el comte d’Urgell, entre els anys 1070-80. El segle XVIII el poble restava sota el domini senyorial del Lanuza. El 1745, Maria de Lanuza es casà amb l’hereu dels marquesos de Dosaigües, creador del poble actual. | |||
|
Santalinya Santa Linya és un municipi d'una extenció de 54,61Km². Fou anexat a les Avellanes al 1970. Esta a 50 km de la capital del Segrià i a 23 de la Noguera. Castell de Santa Linya, Santa Maria de Santa Linya, Sant Salvador, Sant Urba i Sant Pere. | |||
|
Sarral - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis del municipi de Sarral, Conca de Barberà. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Sarroca de Lleida - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Sarroca de Lleida - Diputació de Lleida Fitxa del municipi de Sarroca de Lleida de la Diputació de Lleida. Situació geogràfica, Ajuntament de Llardecans, Festes locals, i Webs d'interés. Alcalde: Josep Maria Pardell Alentà (ILL-PM). Podeu canviar de comarca sobre el mapa sensible. | |||
|
Sarroca de Lleida - Enciclopèdia.cat S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques. Limita amb els termes de Torres de Segre, Aitona, Llardecans, Torrebesses, Alcanó, Alfés i Sunyer. | |||
|
Sarroca de Lleida - Lleida.com Dades generals de Sarroca de Lleida, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. Terme a la part sud-est de la comarca a la plataforma garriguenca. | |||
|
Sarroca de Lleida - Viquipèdia Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Gentilici: Sarroquí, sarroquina. Població (2008): 438 habitants. Alcalde: Jaume Revés Esteve (CiU). | |||
|
Segrià / Rosselló - Lleida.com Nucli de població Es troba al vessant nord del Segrià, emplaçat a la plana, poc abans de la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el Segre. El poble és al sector de la dreta del canal de Pinyana. festes i Turisme. | |||
|
Senders del Pallars Sobirà Bona web de senderisme i senders del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Passejades i excursions, transfronterers, GR11, alta ruta, parc nacional o parc natural. Itineraris proposats pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. | |||
|
Senet - Viquipèdia (Senet de Barravés). Entitat municipal descentralitzada al nord del municipi de Vilaller, a l'Alta Ribagorça. El poble es troba situat a la vall de Barravés a 1.340 m d'altitud, a la confluència de la Noguera Ribagorçana i el barranc de la Baixada. | |||
|
Seròs Una aproximació a la vila de Seròs, comarca del Segrià. Seròs es troba al sud de la comarca del Segrià, província de Lleida. El terme municipal a banda i banda del riu Segre. Us proposem una sèrie de rutes turístiques al voltant de Seròs. | |||
|
Seròs - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Seròs - Enciclopèdia.cat S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca. El municipi té una forma de mitja lluna. | |||
|
Seròs - Viquipèdia Seròs és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Centres d'Ensenyament. Articles relacionats. Enllaços externs. Gentilici: Seronenc, seronenca i serossà i serossana. Té 1.876 habitants. | |||
|
Seròs.net Portal web no oficial del poble de Seròs (Segrià). Conté informació amb fotos de la festa major del municipi, els carnestoltes ques’hi celebren i llocs d'interès de Seròs i el seu entorn més proper. | |||
|
Sidamon - Lleida.com Informació i dades generals de Sidamon, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Sidamon - Viquipèdia Sidamon és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El topònim té l'origen en un híbrid d'àrab i llatí, Cidamundum. Es va oficialitzar impròpiament com Sidamunt. El 1937 va canviar el nom pel d'Olèstria, i fins el 1983 no es va canviar a Sidamon. | |||
|
Soses - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Soses - Enciclopèdia.cat El terme comprèn el poble i cap de municipi de Soses i l'antic despoblat de Gebut, d'origen islàmic. Travessa la part septentrional del terme l'autovia A-2, i molt a prop del poble passa l'autopista AP-2, que té una sortida dins el municipi. | |||
|
Soses - Hiperenciclopèdia Soses (Segrià), a l’Enciclopèdia Catalana. Situació i presentació. La població és d'origen islàmic i, segons Pita Mercé, les ruïnes i les restes de muralla que dominen el nucli antic de Soses corresponen a l'antiga fortalesa àrab. | |||
|
Soses - Viquipèdia Soses és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Enllaços externs. Coordenades: 41° 32' 6? N 0° 29' 16? E. Superfície: 30,2 km². Població: 1.643 habitants. Altitud: 118 metres sobre el nivell del mar. | |||
|
Sudanell - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi de Sudanell. El poble de Sudanell està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
Sudanell - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Sudanell - Enciclopèdia.cat El cap de municipi de Sudanell és l'únic nucli de població del terme, que és travessat de S a N per la carretera N-230 procedent de Llardecans i Sarroca i que mena a Lleida. Una pista va de Sudanell a Torres de Segre. Passa l'autopista AP-2. | |||
|
Sudanell - Viquipèdia Sudanell és un municipi de la comarca del Segrià. Informació general bàsica del municipi. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Coordenades - 41° 33' 30? N 0° 34' 5? E. Gentilici: Sudanellenc, sudanellenca. | |||
|
Sunyer - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Sunyer - Diputació de Lleida Situat a la plataforma garriguenca, al bell mig de la comarca, té el seu màxim exponent en l’oli. Elements d'interès turístic: Restes del castell de Sunyer, Església parroquial de la Nativitat de Maria, i restes arqueològiques. | |||
|
Sunyer - Enciclopèdia.cat Municipi que es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca. Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d'Alfés a l'E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l'W. Es troba a l'esquerra del riu de Set. | |||
|
Sunyer - Viquipèdia Sunyer és un municipi de la comarca del Segrià. Al bell mig de la comarca, s'estén a l'esquerre del riu Set, accidentat per alguns turons. Elements d'interès turístic. L'actual alcalde, des de les eleccions del 2007, és en Salvador Huguet Besó. | |||
|
Surp - Viquipèdia Nucli de població del municipi de Rialp, al Pallars Sobirà. L'indret és esmentat el 1102, quan pertanyia al monestir de Gerri. El poble s'ha construït al voltant de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. 29 habitants (2005). | |||
|
Tartareu És un poble de 122 habitants pertanyent al municipi de Les Avellanes i Santa Linya (la Noguera) situat a 538 m. És un antic municipi independent que al 1857 fou annexat a Les Avellanes. El nucli urbà està dominat per les restes del castell de Tartareu. | |||
|
Térmens - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Térmens - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. La vila (208 m) a l'esquerra del Segre, travessada pel canal de FECSA. De l'època romana hi ha els vestigis d'un establiment a la terrassa de l'esquerra del riu, entre la vila de Térmens i el Vedat, fins al despoblat d'Aguilar. | |||
|
Térmens - Viquipèdia Vila i municipi situat a la comarca de la Noguera, a 208 m. d'altitud, estès a l'esquerra del Riu Segre i limitant pel sud amb el Segrià i per l'est amb el Pla d'Urgell. El casc urbà està situat gairebé tot entre el riu i la carretera comarcal C-13. | |||
|
The World of Oliane Pàgina sobre Oliana feta per José Antonio. Història de la vila, monòlegs, curiositats sobre Oliana (Oliana famosa!), links i pàgina de la Unió Esportiva de Lleida. | |||
|
Tiurana - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Tiurana - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Urgell. El castell de Tiurana era documentat en l'infeudament de Pere I el Gran a Ermengol X, el 1278, del comtat d'Urgell, després que el comte urgellès hagués estat vençut. | |||
|
Tiurana - Viquipèdia Tiurana és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Oficialment inaugurat el 2007, el poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana, que va haver d'abandonar-se el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb. | |||
|
Tiurana encara viu Web testimoni de l''existència d'un poble de La Noguera. Actualment el poble està cobert per les aigües del Pantà de Rialb. Resta el record d'una època i una petita ermita anomenada Solès, punt de trobada de tiuranencs per mantenir l'esperit del poble. | |||
|
Tojuva - Torisme Juvenil Val d'Aran S.L Societat privada de comarcal, de capital públic i que pertany al Conselh Generau d'Aran, creada l'any 1998. Té per objecte la gestió i explotació de l'alberg de joventut "Era Garona" (Salardú), alberg adherit a la Xarxa d'Albergs de Catalunya. | |||
|
Torà On Line Torà on line és el servei d'informació turistica a Internet de la vila de Torà, situada a la comarca lleidatana de la Segarra, Catalunya. Tota la informació del municipi i l'entorn. Portada, actes i anuncis. | |||
|
TorismoLes Oficina de Turisme de Les (Vall d’Aran). Tota la informació necessària per visitar el nostre poble. Les millors recomanacions per organitzar la seva estada a Les. Cultura, serveis, festes, llocs, mercats, activitats i rutes, ... | |||
|
Tornabous - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Tornabous - Hiperenciclopèdia Tornabous és un municipi de l’Urgell. Situació i presentació, l’economia i la població, el poble de Tornabous, els altres indrets del terme: La Guàrdia d'Urgell, El Tarròs. Dades de les restes arqueològiques i la història. | |||
|
Tornabous - Viquipèdia Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell. Entitats de població: la Guàrdia, el Tarrós, Tornabous. Demografia: Evo-lució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Tornabouenc, tornabouenca … | |||
|
Torrebesses - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi de Torrebesses. El poble de Torrebesses està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
Torrebesses - Enciclopèdia.cat Situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita. El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d'Utxesa. | |||
|
Torrebesses - Lleida.com Dades generals de Torrebesses, des del Portal de Lleida. Dades generals, sectors d'ocupació de la població, nuclis de població i descripció física del terme municipal. El nucli antic (la Vileta), que va estar fortificat, conserva el caràcter tradicional. | |||
|
Torrebesses - Viquipèdia Torrebesses és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demogràfica. Personatges il·lustres: Josep Jané i Periu, que va ser un historiador local català. Enllaços externs. Coordenades - 41° 25' 41? N, 0° 35' 42? E. | |||
|
Torrefarrera - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi d’ Torrefarrera. El poble de Torrefarrera està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
Torrefarrera - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Torrefarrera - Enciclopèdia.cat El terme comprén el cap de municipi de Torrefarrera, que centra el sector principal, i el de Malpartit, que centra el segon, a més de les urbanitzacions de les Comes (o les Comes de Felipet), Corxat, el Pla de la Pona, Salats, la Raconada i el Tossal. | |||
|
Torrefarrera - Lleida.com Al N. del Segrià, al mig de la plana. Regat pels canals de Pinyana, d'Aragó i Catalunya. Sectors d'ocupació, descripció física, comunicacions, nuclis de població: Torrefarrera, Malpartit, Tossal, Corxat, El Pla de la Pona, Salats, La Raconada i Les Comes. | |||
|
Torrefarrera - Turisme Segrià Pàgina d’informació de Torrefarrera (Segrià) del portal segria.net del Consell Comarcal del Segrià. Cultura, turisme, esport, natura, esport i allotjament. Nova creu del terme, mural miramont, ... Gastronomia: Cassola de tros, orelletes i fruita dolça. | |||
|
Torrefarrera - Viquipèdia Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià. Enllaços externs. Localització. Dades municipals. Gentilici: Torrefarrerí, torrefarrerina. Entitats de població: 8. Superfície: 23,5 km². | |||
|
Torregrossa - Lleida.com Informació de Torregrossa de Lleida.com. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Des de Mollerussa s'hi accedeix per la carretera local LV-2001. | |||
|
Torregrossa - Municat Informació del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell) al SIAL: Informació sobre els ens locals de Catalunya. Dades generals. Àmbit: Ponent. Població 2001: 2.302 habitants, ... | |||
|
Torregrossa - Viquipèdia Torregrossa és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Pàgina web de l'Ajuntament, informació de la Generalitat de Catalunya, informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Gentilici: Torregrossí, torregrossina. Dades. | |||
|
Torrelameu - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Torrelameu - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera. El poble de Torrelameu (201 m) és a l’esquerra de la sèquia del seu nom, envoltat d’hortes i granges. Hi ha alguns casals antics, amb portals adovellats, i en les edificacions antigues predomina la tàpia sobre la pedra. | |||
|
Torrelameu - Viquipèdia Torrelameu és un municipi de la comarca de la Noguera. Les festes majors del municipi són el dia 20 de gener. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Enllaços externs. El gentilici del municipi és torredà, torredana. | |||
|
Torres de Segre - Comarcàlia Informació de Comarcàlia sobre el municipi de Torres de Segre. Torres de Segre està situat a la comarca del Segrià. Les empreses, institucions, ONG, activitats, equipaments culturals, notícies, actualitat local, i dades diverses. | |||
|
Torres de Segre - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Torres de Segre - Enciclopèdia.cat El terme comprén la vila i cap de municipi de Torres de Segre, únic nucli de població agrupada del terme, i un conjunt d'urbanitzacions no diferenciades entre si conegudes pel nom conjunt d'Utxesa. El pantà d'Utxesa, … | |||
|
Torres de Segre - Viquipèdia Torres de Segre és una vila i municipi de la comarca del Segrià. Forma part del partit judicial de Lleida. Situat en un terreny pla a les vores del Segre, 15 Km al sud de Lleida; el terme s'estén a banda i banda del riu. Predominen els conreus de regadiu. | |||
|
Torres de Segre.com Torres de Segre és un municipi del Segrià, província i partit judicial de Lleida. Situat en un terreny pla a les vores del Segre, 15 Km al sud de Lleida; s'estén a banda i banda del riu. Predominen conreus de regadiu (fruiters, hortalisses, i cereals). | |||
|
Torre-serona - Enciclopèdia.cat Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida. Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l'E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l'W. El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m. | |||
|
Torre-serona - Viquipèdia Torre-serona és un municipi de la comarca del Segrià. Vegeu també El Calvari (Torre-serona), muntanya ubicada als límits del municipi. Demografia: Evolució demogràfica. Gentilici: Torredà, torredana. Coordenades - 41° 40' 27? N, 0° 37' 55? E. | |||
|
Tudela de Segre Tudela de Segre és un poble agregat des de 1971 a Artesa de Segre, a La Noguera. El terme municipal era de 33,06 km2 i agrupava els pobles de Seró i Colldelrat. El poble està situat a 449 m. d'altitud en el vessant del turó del castell de Tudela. | |||
|
Tuixén - Viquipèdia Poble situat a la Serra del Cadí. Els rius de la Mola i Josa s'ajunten aquí per formar el riu la Vansa que dóna nom a tota la vall que comença aquí. Les grans poblacions més properes són: Solsona i La Seu d'Urgell. Museu de les trementinaires. | |||
|
Vall de Barravés - Viquipèdia La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud. Forma la capçalera del riu Noguera Ribagorçana. Els municipis més importants són: Vilaller (Alta Ribagorça) i Montanui, a la part aragonesa de la Ribagorça. | |||
|
Vall de Boí - Pobles Informació de tots i cadascun dels pobles que comformen el municipi de La Vall de Boí: Barruera, Boí, Caldes de Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall i Taüll. | |||
|
Vall de Lord Entorn Natural privil·legiat al peu de la Serra de Port del Comte. Autèntica sub-comarca al nord del Solsonès. Inclou els municipis de St.Llorenç de Morunys. La Coma i La Pedra i Guixers. | |||
|
Vallbona de les Monges Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Vallbona de les Monges Pàgina d’informació sobre la vila de Vallbona de les Monges, municipi de la comarca de l’Urgell. Agenda, història, gas-tronomia, imatges, monuments, dades del monestir de Santa Maria de Vallbona i la ruta del Císter. | |||
|
Vallbona de les Monges - Viquipèdia Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb. L'important monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, el més important de Catalunya. | |||
|
Valldager.com Portal turístic del municipi de La Vall d’Àger, a la comarca de la Noguera. Inclou informació dels allotjaments, albergs, càmpings i les activitats de lleure, bàsicament centrades en el vol esportiu per La Vall d’Àger. | |||
|
Vallfogona de Balaguer - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Vallfogona de Balaguer - Diputació de Lleida Característiques, accessos, festes, telèfons d’interès, ... El municipi comprèn el poble de Vallfogona, el de La Ràpita i el nucli de l'Hostal Nou. L'agricultura i la ramaderia són els principals sectors econòmics. | |||
|
Vallfogona de Balaguer - Enciclopèdia.cat El poble de la Ràpita és al sector septentrional del terme, dalt un tossal envoltat per conreus de regadiu (aprofita l'aigua del canal d'Urgell a la sèquia de la Ràpita). Era fortificat de l'època romana, però ho era en el temps de la dominació sarraïna. | |||
|
Vallfogona de Balaguer - Viquipèdia Vallfogona de Balaguer, del llatí Valle fecunda o vall fèrtil, és un municipi de la comarca de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre. L'agricultura i la ramaderia són els principals motors econòmics del municipi. En destaca el bestiar boví. | |||
|
Vallmanya Vallmanya és un poble i administrativament una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós a la comarca del Solsonès. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. | |||
|
Valls d'Àneu - Oficina de Turisme a Esterri d'Àneu Situades a la capçalera alta de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, és un veritable paradís natural on s’alternen frondoses valls modelades per l’acció de rius i barrancs, coníferes, prats alpins i alts cims envoltats de llacs d’origen glacial. | |||
|
Verdú.info La web de Verdú -l'Urgell, Lleida- Verdú.info és una iniciativa d’autoorganització de la societat en l’àmbit del municipi de Verdú i amb connexions nacionals arreu dels Països Catalans. | |||
|
Vielha - David Madueño Apunt de l'actualitat de Vielha fet per David Madueño Sentís. Els edificis residencials que s'extenen per l'avinguda Pas d'Arró, en direcció a Betren -i a causa dels quals Vielha i Betren han esdevingut viles sense frontera, com Barcelona i l'Hospitalet. | |||
|
Vielha e Mijaran - Piera Edicions Pàgina de les guies de Piera Edicions, corresponent a Vielha e Mijaran. Dades generals del municipi, breu història, mejar i dormir, empreses i comerços, llocs d'interès cultural i festes i celebracions, i apatat d'oci. | |||
|
Vielha e Mijaran - Viquipèdia Vielha (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins el 1984 Vielha-Mitg-Aran) és la capital de la comarca de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la província de Lleida (Catalunya); correspon als terçons de Marcatosa i Castièro. | |||
|
Vilagrassa - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Vilagrassa - Viquipèdia Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. Demografia: Evolució demográfica a través dels anys. Enllaços externs. Gentilici: Vilagrassenc, vilagrassenca. Població 449 hab. (any 2008). Municipis de l'Urgell. | |||
|
Vilaller - Diputació de Lleida Fitxa de Vilaller de la Diputació de Lleida. Situació geogràfica, partit judicial de Tremp, extensió de 58,68 Km², 577 habitants. Entitats de població: Senet i Vilaller. Ajuntament, escut, festes locals i webs d’interès. | |||
|
Vilaller - Piera Edicions Informació turística, comercial i de serveis del poble de Vilaller a l'Alta Ribagorça. Dades generals, història, llocs d’interès cultural, festes i celebracions, allotjaments. Els nostres serveis: el temps, euro calculadora, transports, sorteig, jocs, … | |||
|
Vilaller - Viquipèdia Vilaller és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça. Entitats de població i habitants; Senet, 92. Vilaller, 552. Gentilici: Vilallerenc, vilallerenca. Enllaços externs ... Aquest article sobre Catalunya és un esborrany. | |||
|
Vilamitjana Municipi de 13,98 Km² d'extensió fou agregat a Tremp el 1972. S'estén per l'esquerra de la Noguera Palleresa que la separa de l'antic terme de Palau de Noguera. Història, els castells, les muntanyes i el poble i la festa major. Pàgina de Miquel Tenza. | |||
|
Vilamòs - Comarcàlia Informació bàsica de Comarcàlia sobre Vilamòs, municipi de la comarca de la Val d’Aran. Dades del municipi, nuclis de població i mapa del municipi, Era Bordeta, Vilamòs. Informació dels municipis veïns. | |||
|
Vilamòs - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Vilamòs - Enciclopèdia.cat Municipi de la Vall d'Aran, al sector baix de la comarca, al vessant de la dreta de la vall de la Garona. El campanar és de planta quadrada, del s XI, amb tres pisos de finestres. Conserva una interessant pica d'aigua beneita del s XII, decorada. | |||
|
Vilamòs - Lleida.com Estès al sector baix de la comarca, al vessant de la dreta de la vall de la Garona, en una plana de la part de migdia de la muntanya d'Uishèra (2.336 m) fins a uns 300 metres damunt del riu. Comunicacions. | |||
|
Vilamòs - Viquipèdia Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona. Entitats de Població: Era Bordeta i Vilamòs. Demografia, festivitats i llocs d’interès. | |||
|
Vilanova de Bellpuig - Viquipèdia Vilanova de Bellpuig és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El Canal d'Urgell travessa el terme de nord a sud i separa el secà, a la marge esquerra, del regadiu. Demografia, evolució demogràfica i enllaços externs. | |||
|
Vilanova de la Barca Vilanova de la Barca és un municipi a la terra plana del Segrià - l'antiga Vilanova de Castellpagès-, sap dels seus esforços que a través dels segles han fet que els nostres pagesos, per arreglar-se i fer fructificar la terra. | |||
|
Vilanova de la Barca - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Vilanova de la Barca - Enciclopèdia.cat El poble i cap de municipi de Vilanova de la Barca és l'únic nucli de població agrupada del municipi, el qual és travessat, seguint paral·lelament el riu, per la carretera C-13 (Eix dels Pallars) entre Lleida i Balaguer. Situació i presentació. | |||
|
Vilanova de la Barca - Viquipèdia Vilanova de la Barca és un municipi de la comarca del Segrià. Demografia: Evolució demográfica. Enllaços externs. Gentilici: Vilanoví, vilanovina. Coordenades - 41° 41' 28? N 0° 43' 43? E. | |||
|
Vilanova de la Sal Vilanova de la Sal, o Vilanova de les Avellanes, és un poble de les Avellanes i Santa Linya, a La Noguera. Antic municipi independent, al 1857 fou annexat a les Avellanes. Està situat a 603 metres d'alçada i tenia 107 habitants en el 2006. | |||
|
Vilanova de l'Aguda - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Vilanova de l'Aguda - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera, a la vall del Llobregós. Format per dos antics agrupaments històrics, el que centrava el castell de l'Aguda i el que depenia del de Ribelles. Ambdós es van fusionar definitivament per formar un sol municipi poc després del 1840. | |||
|
Vilanova de l'Aguda - Viquipèdia Vilanova de l'Aguda és un municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Demografia: Evolució demogràfica. Referències. Enllaços externs. Gentilici dels seus habitants: Vilanoví, vilanovina. | |||
|
Vilanova de Meià La web dels amics de Vilanova de Meià. Activitats. Vilanova de Meià és el cap del municipi i té agregats els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera i els de l'antiga Baronia de la Vansa: Lluçars, Tòrrec i Boada. | |||
|
Vilanova de Meià - AVM Pàgina dels Amics de Vilanova de Meià. Informació, imatges, temes de debat, de Vilanova de Meià i tots els seus agregats. Informació sobre el poble, el terme municipal de Vilanova i també sobre la serralada del Montsec, entre d'altres coses. | |||
|
Vilanova de Meià - Enciclopèdia.cat Municipi de la Noguera, a la conca de Meià. Els orígens històrics del terme se centren en el puig de Meià, on hi hagué l'antic castell de Meià i el nucli primitiu de poblament, que es remuntaria, segons Pita Mercé, al període de dominació visigòtica. | |||
|
Vilanova de Meià - Viquipèdia Vilanova de Meià és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Se situa al vessant sud de la serra del Montsec de Meià. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Santa Maria de Meià, que fou un municipi independent fins el 1926. | |||
|
Vilanova de Segrià - Dades Generals Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local (SIAL). Dades del municipi pel que fa a símbols oficials, plantilla de personal, pressupost, participació en altres ens, resultats de les eleccions municipals i plànol de situació. | |||
|
Vilanova de Segrià - Enciclopèdia.cat El terme comprén el poble i cap de municipi de Vilanova de Segrià, únic nucli de població agrupada del terme, i les urbanitzacions de Ramon Vilalta Soler i del Secà de Tabac. Una carretera local comunica el nucli amb Benavent de Segrià. | |||
|
Vilanova de Segrià - Lleida.com Informació i dades generals de Vilanova de Segrià, municipi de la comarca del Segrià. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Vilanova de Segrià - Viquipèdia Vilanova de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià. Entitats de població: Ramon Vilalta i Soler, El Secà de Tabac i Vilanova de Segrià. Evolució demográfica del municipi i enllaços externs. El gentilici és vilanoví, vilanovina. | |||
|
Vila-Sana - Lleida.com Informació i dades generals de Vila-Sana, municipi de la comarca del Pla d’Urgell. Descripció del municipi, història, turisme i serveis, mapa topogràfic i comunicacions. Forma part de Lleida.cat, el portal de les terres de Lleida. | |||
|
Vila-sana - Viquipèdia Vila-sana (va dir-se Utxafava fins el 1930) és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El primer cens és del 1940 després de la desagregació de Castellnou de Seana. Evolució demográfica del municipi i enllaços externs. | |||
|
Viu Balaguer Viu Balaguer és la pàgina oficial de l’Oficina de Turisme de la Ciutat de Balaguer, la capital de la Noguera. La ciutat, la seva història, monuments i llocs d’interès, rutes, fires i festes, allotjament, oci i restauració, i enllaços d’interès. | |||
|
Web de Castelló de Farfanya Web no oficial del poble de Castelló de Farfanya, municipi de la comarca de La Noguera. Història, localització, economia, festes, serveis, dades sociodemogràfiques, demografia, clima i vegetació, política i altres aspectes d’actualitat. | |||
CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT