MUNTANYES


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
Pc Hardware


WEBS relacionades amb el tema
Aires de la Serra Mallorquina
Blog d'en Joan Riera dedicat al senderisme per l'illa de Mallorca de ”Inventario de los Pasos de la Montaña Mallorquina” per Biel Miró i Joan Riera. Puig de sa Rateta i na Franquesa pel pas des Picarols. L'administrador del bloc no es fa responsable.
Alto de las Barracas
L'Alto de las Barracas, és el sostre del País Valencià amb 1.837 m s.n.m. El cim s'eleva uns 20 m per damunt del mític Penyagolosa. Es troba entre la comarca del Racó d'Ademús i la província de Terol. S'emmarca dins de la serralada de Javalambre.
Alto del Tis
L’Alto del Tis, o Altís, és una muntanya situada al terme municipal de Vilafermosa (Villahermosa del Río en castellà) (província de Castelló, País Valencià) que culmina la cima als 1.312 metres, sent la vint-i-quatresè pic més alt del País Valencià.
Argelaguer Vall del Llierca
Garrotxa: Argelaguer, Tortellà, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, …Fundat a l´any 2005. Contaminació dels aqüífers. El Consorci de l´Alta Garrotxa tanca l´accés rodat a Santa Cecilia de Sadernes Argelaguer demana ajuda.
Arregla el Puig de Consolació
Blog que vol aconseguir opinions de la gent que coneix i estima el Puig de Consolació de com es pot arreglar el problema que ara hi ha. Després del desastre de la carretera que ha caigut, es necessita una solució i no plets i persecucions ...
Artigant, des de Prades a la Mussara
Muntanyes de Prades. Preparar per al conreu una terra, anteriorment cobert de bosc, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts que després s'escampen perquè les cendres serveixin d'adob, i traient les pedres per poder llaurar.
Associació d’Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres
Blog de l'Associació d’Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres, la Garrotxa. L'objectiu és descobrir, conèixer i preservar els espais naturals. Excursionisme, conferències, activitats culturals i amb la publicació del butlletí Puigfarner.
benicadell
Blog dedicat a la Serra del Benicadell i als seus pobles. És una enlairada serra que delimita les comarques del Comtat i la Vall d’Albaida. Forma part d’una cadena que comença a l’Alt Vinalopó i acaba en les planes de la comarca de La Safor.
Canigó.cat
Tot sobre el Canigó -com arribar-hi, rutes, entorn natural, patrimoni cultural. El Canigó és un massís muntanyenc del Pirineu català situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. El punt culminant és la pica del Canigó (2.784 m).
Cardona Parc Cultural de la Muntanya de Sal
La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i material que fan d'aquest indret un lloc únic al món. La geologia, minerologia, la botànica
Cartografia de Sant Llorenç de Munt i l'Obac per a Repceptors GPS Magellan
En aquesta web podreu trobar tot d'informació relacionada amb el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquí, de moment, els continguts són específics i els trobareu en les següents seccions.
Castell de Bocs (661,7 m d'altitud)
El pic més alt de la carena del camí Ral des de Rellinars. Format per conglomerats en el que els blocs aïllen la carena del camí Ral. Situat a la Serra de l'Obac (Serralada Prelitoral) entre el torrent de la Saiola i el torrent de la font de la Cansalada.
Cim de Santa Bàrbara
Santa Bàrbara és el mirador dels Ports, lleugerament allunyada, permet tenir una panoràmica privilegiada de tot l'entorn, als seus peus les restes del Convent de Sant Salvador, atorguen qualitat històrica a un indret de gran qualitat paisatgística.
Cingles de Bertí i El Moianès - Xavier Blancafort
Els cingles de Bertí són un conjunt de muntanyes i cingleres de la Serralada Prelitoral, que separen la plana vallesana del Moianès. El Moianès és comarca natural, un altiplà entre les comarques dels Bages, de l’Osona i el Vallès Occidental.
Cingles de Cal Custodi
Els cingles de cal Custodi són un seguit de cingles que assoleixen els 1.332,8 metres d'altitud del municipi de la Coma i la Pedra, a la comarca del Solsonès i que es troben al vessant sud de la serra del Verd. S'inicien a poc més de 700 m.
Coll de la Quillana
El Coll de la Quillana és una collada que separa les conques de la Tet i de l'Aude. Presenta pendents poc pronunciats, per la qual cosa de vegades se l'anomena també altiplà. Compta amb un petit aeròdrom (aeròdrom de Montlluís - la Quillana).
Coll de Panissars
El Coll de Panissars és un coll de la serra de l'Albera (568 m), que comunica les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera, situat a ponent i sota el turó on s'alça el castell de Bellaguarda.
Coll d'Èguet
El coll d'Èguet és un coll de carretera del terme municipal d'Èguet, de l'Alta Cerdanya. Està situat a 1.614 metres d'altitud, a llevant de l'extrem nord de l'enclavament de Llívia, al nord d'Estavar, al sud-est de Targasona i al sud d'Èguet.
Coll des Ares
El Coll des Ares, o Coll de les Ares (en francès, Col des Haches), és una collada de 1.608 m. d'altitud als termes comunals de Puigbalador, a la comarca del Capcir, a la Catalunya del Nord i de Queragut, al Donasà, comarca occitana.
Coll Sa Cabra d.o.
CollSaCabra d.o. és el bloc de Francesc Badia de servei local amb completa informació de la zona del Collsacabra. Bibliografía consultada i enllaços de les rodalies del Collsacabra.
Comapedrosa - Viquipèdia
El pic Alt de Comapedrosa (ortografiat Coma Pedrosa) és la muntanya més elevada d'Andorra. Cim dels Pirineus nord-oest del principat, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix. Amb 2.946 m. d'altitud.
Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial
La Serra de Tramuntana va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco en plaisatge cultural. Reconeixement de la comunitat internacional a la simbiosi entre l’acció del ser humà i la naturalesa, realitzada durant segles, monumental obra humana…
Cotiella
Cotiella és el nom d'un massís del Prepirineu i alhora del seu cim més alt, de 2,912 m d'altitud. Aquest massís calcari es troba entre les valls dels rius Éssera i Cinca. A causa del seu aïllament, el Cotiella presenta una silueta prou imposant i massiva.
Creu dels Tres Regnes
La muntanya de la Creu dels Tres Regnes es troba a les rodalies del llogaret d'Arroyo Cerezo, que pertany al terme municipal de Castellfabib, a la comarca del Racó d'Ademús, província de València, al País Valencià. L’altura és de 1.555 m.
Des de la Serra d'Espadà - Jordi Julià
Perquè pujar-se a les muntanyes és la millor manera d'observar el que passa al voltant. Mirant la Plana des de la Vall. M'he criat a cavall entre la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, amb una dosi molt alta de Serra d'Espadà.
El Cap de Porc
El Cap de Porc és una muntanya de 284 metres d’alçada, situada entre els municipis de Celrà i Juià, a la comarca del Gironès. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
El Maigmó
Muntanya amb una altitud de 1.296 m, poques cimes li fan ombra per la zona on s'alça este colós, en el cor del Parc Natural del massís del Maigmó, sent la seua visió omnipresent des de tota l'Horta d'Alacant. Vinalopó Mig i la Foia de Castalla.
El Massís del Pedraforca
És una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. Centre de Documentació del Parc és un recurs per a gestionar aquest espai.
El Montsec - Consorci del Montsec
Web oficial del Consorci del Montsec, l’ens públic pel desenvolupament de la Serra del Montsec. Està format pels 5 municipis del Pallars Jussà i els 11 de la Noguera que formen part. L’espai natural, el PAM, serveis turístics i dades diverses.
El Paller de Tot l'Any
És un dels pics més característics de la carena del camí Ral des del punt de vista del poble de Rellinars. Està situat a la Serra de l'Obac (Serralada Prelitoral) entre el torrent de la Saiola i el torrent de la font de la Cansalada.
El Pedraforca
Informació de la muntanya del Pedraforca. El macís del Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Amb una base de 3 Km la muntanya te una elevació de 1074 metres des de Gósol fins al pollegó superior.
El Pedraforca - Viquipèdia
És una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Aquesta muntanya té una forma molt peculiar amb 2 pollegons. Està considerat un paratge natural d'interès nacional. Els pobles del voltant són Gósol i Saldes.
El Puig Madrona
Cim de 341 m entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta s'hi troba una torre de vigilància d'incendis, i al seu peu es troba l'ermita de la Salut. Gi havia un poblat ibèric a dalt del turó.
El Turbó
El Turbó és un massís dels Prepirineus, a la comarca de la Ribagorça, que té el seu cim a 2.492 metres. S'orienta de nord a sud, dominant per l'est la conca del riu Isàvena i per l'oest, la depressió de Campo. Excursionisme.
Els Plans i el Rentonar
Conjunt de serres que enllacen la Carrasqueta amb l’Aitana, fent de divisòria d’aigües entre el Serpis, cap al nord, i l’Amadori i el riu de la Torre, cap al sud. Ocupa els termes d’Alcoi, Benifallim, Penàguila, La Torre de les Maçanes, i Xixona.
Els Plans i el Rentonar - Bloc
Blog dels Plans i el Rentonar. Conjunt de serres que enllacen la Carrasqueta amb l’Aitana, divisòria d’aigües entre el Serpis, cap al Nord, i l’Amadori i el riu de la Torre, cap al sud. Els carrers estrets tenen cases senyorials, palaus i placetes.
es Teix (1064 m.) - Mallorca aventura
Un dels itineraris més espectaculars de Mallorca, l’atractiu d’un dels cims més visitats és el camí de l’Arxiduc, nom provinent de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Austria, gran enamorat de Mallorca, qui feu construir aquest camí …
Espai Rural Serra de Castelltallat
Paisatge, aventura i agroturisme tot l’any a la Serra de Castelltallat. Hem consolidat, a Sant Mateu de Bages i municipis veïns, el projecte agroturístic "Paisatge i Aventura" a la Serra de Castelltallat; Allotjaments, llocs i visites recomanades.
Fraguerau - L'erosió feta art
Web per conèixer l'entorn de Fraguerau (Priorat). Racons, excursions, fotografies. Sortides; una proposta per a cada mes. La nostra intenció és donar a conèixer un entorn fantàstic del que podem disfrutar sovint i que potser molta gent desconeix.
Ifach, el Penyal dels Calpins
Itinerari, panoràmiques, indrets, i descripció d'aquest penyal de la comarca de la Marina Alta, de 322 m. d'alçada, vora de Calp s’adintra imponent en la mar.El penyal és, per als calpins, símbol, record, evocació, enyorança, …
Javalambre
Pic situat al sud d'Aragó, a la comarca de Gúdar-Javalambre (província de Terol i la serralada del mateix nom). L’altura és de 2.020 m. Hi ha una xicoteta estació d'esquí, la qual disposa actualment de sis quilòmetres de pistes, Aramón Javalambre.
La Collada
La Collada és una collada de 2.000 metres d'altitud del terme comunal de Formiguera, a la comarca del Capcir, pertanyent a la Catalunya del Nord. És a l'oest de la vila de Formiguera, també a ponent de l'estació d'esquí de Formiguera.
La Foradà
Informació d’aquesta muntanta de gran bellesa natural. La Unió Cultural d'Amics de La Vall de Gallinera va presentar la candidatura de La Foradà a Monumets Valencians. Va ser escollida en la categoria de Monuments Naturals, amb altres 7 candidates.
La Mola de Colldejou - Muntanyes Costa Daurada
La Mola de Colldejou és una muntanya singular situada a la part sud-oest del Baix Camp delimitant amb el Priorat i que forma part del bloc muntanyós de les serres de Tivissa-Vandellòs, la Muntanya Blanca, Montalt, Llaberia i la Mola.
La Penya del Moro
Turó de 277 m a la serra de Collserola (al límit del parc de Collserola) al confí de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) amb jaciments d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval. Antigament es coneixia com a puig Castellar.
La Roca Foradada de Vallromanes
La Roca Foradada és la resta arqueològica més antiga de Vallromanes (Vallès Oriental). Es tracta d'una gran roca de granit buidada per la mà de l'home enl'època calcolítica. Fotos, articles i poema a la Roca Foradada.
La Serra d'Irta - Viquipèdia
Origina una costa litoral de penya-segats de mitjana i baixa alçada on es refugien nombroses espècies d'aus i podem trobar un gran nombre de vegatals del gènere Limonium. Hi ha nombroses cales com les del Pebret, la Torre Nova, Mundina, ...
La Valira (o el Valira) - Viquipèdia
Riu pirinenc, afluent del Segre amb forma d'Y. Vertebra la hidrologia d'Andorra. Neix al circ dels Pessons, (Encamp), i desemboca al Segre. Braços; la Valira d'Ordino, i la Valira d'Encamp (Orient, de Canillo o de Soldeu). S'uneixen a Escaldes-Engordany.
La Vall de Cadí
Guia turística de butxaca amb excursions a peu, de Vilafranca a Vernet i el pic del Canigó, segons Terres Catalanes que va publicar un repertori de «Les vuit meravelles del Rosselló», la vall de Cadí és la més meravellosa dels Pirineus orientals.
La Vall de Deià
Vall ocupada per humans des de temps prehistòrics. Les seves coves, fonts, fauna, terres fèrtils i proximitat a la mar ho va fer un lloc ideal per a la població. El poble va adquirir la seva forma actual durant l'ocupació musulmana, s. X-XIII, ... Mapa.
La Vall de Lierp
La Vall de Lierp (en castellà Valle de Lierp) és un municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp, estesa entre el Turbó (2.492 metres d’altitut).
La vall de Noedes
La vall de Noedes. ... Des d'on es divisa tota la vall i també el poble que li dóna nom. Des del poble de Noedes es veu la roca de Solimans, una formació pètria impressionant on, segons la llegenda, Noè va amarrar l'arca plena d'animals pel diluvi.
La Vall de Pop - Viquipèdia
Vall de la Marina Alta (País Valencià), històricament ha estat formada per Alcalalí, Benigembla, Murla, i Parcent. El nom d'aquesta vall, li ve de la muntanya del Cavall Verd, muntanya que també se li coneix com a muntanya de Pop.
La Vall de Pop a la Marina Alta
Pàgina oficial de l'Associació Cultural Dalt de L'Alt Benigembla. L'entitat es pronuncia a favor de la unitat de la llengua catalana. Turisme, pobles, informació, i vincles diversos de comarca de La Marina Alta i el País Valencià.
La Vall de Ribes
Web del Patronat de Turisme de la Vall de Ribes. Un munt de verd i un grapat d'emocions. Tota la informació i els recursos necessaris per a unes vacacions als Pirineus: Pobles, turisme natural, cultural, actiu, gastronomia, allotjament, i altres serveis.
La vall de Segart
Informació i fotografies de Carles Rodrigo, sobre La vall de Segart (Camp de Morvedre). Segart és el poble més xicotet de la comarca del Camp de Morvedre, amb una petita vall com eix del terme. Hi resideixen poc més d’un centenar d’habitants.
La Vall Fosca - vallfosca.net
Situada al nord de la comarca del Pallars Jussà. El poble més alt de la vall és Capdella que es troba a 1420 metres d’altitud, conjuntament amb 19 nuclis rurals conforma la vall Fosca. El riu Flamisell fa d’eix de la vall.
La Vall Fosca - vallfosca.org
Web no oficial d'aquest indret del Pallars Jussà. El poble més alt de la vall és Capdella que es troba a 1420 metres d’altitud, conjuntament amb 19 nuclis rurals conforma la vall Fosca. El riu Flamisell fa d’eix de la vall.
Le Montagne Catalane
El turisme d'estiu a la muntanya a Pirineus Orientals, descobrir l'interior del país català, els seus llocs històrics i naturals, les seves excursions de golf o ciclisme de muntanya, llacs i rius, de les vacances de la família d'una altra manera.
Les Agudes (Massís del Montseny)
Les Agudes és una muntanya de 1.705 metres que forma part del Massís del Montseny, entre els municipis d'Arbúcies a la comarca de la Selva i de Fogars de Montclús i del Montseny al Vallès Oriental. L'accident aeri del Montseny de 1970.
Les Muntanyes de Catalunya
És un petit intent de difondre el gran patrimoni paisatgístic de la nostra geografia de muntanya a rel de les meves modestes experiències muntanyenques. També es un intent de fer ressò dels diferents aspectes culturals, geogràfics, mediambientals, etc.
Les Roqueteres (Santa Coloma de Farners)
Les Roqueteres és una muntanya de 564 metres que es troba al municipi de Santa Coloma de Farners a la comarca de la Selva. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Lo Port - Parc Natural del Ports de Caro
Massís del Matarranya, Baix Maestrat, Montsià, Baix Ebre i Terra Alta, amb 800 km². Natura; Refugis, dormir, acampar, restaurants, bars, menjar, esports, pobles, excursions, clubs i associacions, comunicacions i pistes, hidrografia, fauna-flora …
Massís del Carlit
Massís muntanyenc del Pirineu axial oriental amb el cim al pic Carlit (2921 m), situat entre l'Alta Cerdanya i el Capcir al sud i el Donasà (Arieja) al nord. Els altres pics importants hi son el puig Peric (2810 m) i els puigs del Coll Roig (2804 m).
Massís del Caroig - Viquipèdia
Sistema muntanyós a les comarques valencianes de la Plana d'Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés, i la Costera (al sud). També penetra en terres castellano-manxegues prop del municipi d'Almansa.
Massís del Garraf - Viquipèdia
El Massís del Garraf és un massís rocós ubicat a la comarca del mateix nom, delimitat pels municipis d'Olivella, Sant Pere de Ribes i Sitges. Es poden realitzar diverses excursions i visites al Massís del Garraf ...
Mola de Cortes
La Mola de Cortes (la Muela de Cortes en castellà) és una muntanya tabular situada al municipi valencià de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents). Es caracteritza per la seua abrupta orografia i la seua gran reserva hidrològica, envoltada pel riu Xúquer.
Mola de la Garumba
La Mola de la Garumba, o de Miró, és una muntanya de relleu tabular situada a la comarca dels Ports, entre les localitats de Morella i Forcall. S'inclina cap a Forcall en una espectacular formació calcària que pren la forma d'un raspall de dents.
Mondúver
Magnífic mirador ca a la mar Mediterrània. El Mondúver és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 m. d'altura. El cim pertany al terme de Xeresa , però els termes municipals de Barx i Xeraco ocupen part de la muntanya.
Montcabrer (Mariola)
El Montcabrer és el cim més alt de la serra de Mariola. Situat al terme municipal de Cocentaina (el Comtat) i amb 1390 metres d'altitud, és el tercer cim més alt de la província d'Alacant, per darrere de l'Aitana i el Puig Campana. El seu nom prové…
Muntanya de Montserrat - Montserrat Visita
Muntanya de Montserrat, Montserratvisita.com és un portal web de la Central de Reserves de Montserrat, creada per a facilitar-vos informació i ajudar-vos a planificar la vostra visita a les muntanyes de Montserrat.
Muntanya del Garbí
El Garbí. Des del seu cim es divisa una espectacular panoràmica de la costa de Sagunt a ciutat de València encara que es pot pujar pel terme municipal de Segart aquesta muntanya divideix els termes de Estivella i Albalat dels Tarongers.
Muntanya dels Sants Metges
La Muntanya de Sant Julià de Ramis, més coneguda com la Muntanya dels Sants Metges, és una serra situada al municipi de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès, amb una elevació màxima de 206 metres. És un espai eminentment forestal.
Muntanyes de la Costa Daurada
Patronat Comarcal de Turisme Muntanyes de la Costa Daurada. Les Muntanyes de la Costa Daurada són un indret ideal per al turisme actiu: senderisme, escalada, BTT, touring, hípica, i moltes altres activitats us hi esperen. Gaudeix de les activitats…
Panoràmiques des del Cim de les Muntanyes del Sud del País
Recull de panoràmiques documentades obtingudes des dels cims de les muntanyes, valls i pobles, de les comarques del sud del Països Catalans. Deixant el cursor sobre la panoràmica visualitzada veureu la seua descripció.
Parc Cultural de la Foia
Patrimoni i paisatge a la vall de Freginals i Ulldecona. El conjunt patrimonial de les pintures rupestres de Freginals i Ulldecona, dels poblats ibers, de l'ermita de la Pietat, castell, nucli urbans, camins, conforma un paisatge cultural.
Patrimoni i Muntanyes
Bloc de Joan Mª Vives. En aquest bloc hi trobareu tot un seguit de recerques de temes que m'interessen. Collserola, Forats de trumfos Forns de calç, de guix, de teules... Les meves muntanyes, coses de la pedra seca, tines i cups, …
Patronat de la Muntanya de Montserrat
Creat pel Decret-llei l’any 1950, per la importància religiosa i cultural del Monestir i del Santuari i la bellesa i singularitat de la muntanya, convertida en centre turístic internacional. Dades del patronat i del Parc Natural.
Pedracastell
Pedracastell és una muntanya de 309 m que hi ha entre els municipis de Canet de Mar i de Sant Iscle de Vallalta, a la comarca del Maresme. Des de dalt del cim es pot apreciar tot Canet de Mar, Sant Pol de Mar i una bona part d'Arenys de Mar.
Peñaescabia
El cim Peñaescabia és un Paratge Natural Municipal del municipi de Begís (Alt Palància). Declarat per la Generalitat Valenciana l’any 2004. El paratge natural es troba en les estribacions de la serra del Toro, amb una altura màxima de 1.331 m.
Penyes Aragoneses d'Artana
Penyes Aragoneses d'Artana > Repositori UJI > Biblioteca Digital de Castelló - BDCS > Arxiu d’imatges de la Caixa Rural d’Onda > Paratges naturals > Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem …
Pic d'Aneto
El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus. La seva alçada és de 3.404 metres. Al seu cim es va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la “Pilarica”, patrona d’Aragó. Geografia, apunts d’història, muntanya i turisme, ...
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
Per un nou marc de protecció de la serra de Collserola. Un important grup d'entitats, PCDC, està treballant per aconseguir un nou marc de protecció per a la serra de Collserola (espai natural metropolità de 8.470 ha), que se n'ampliïn els actuals límits.
Plataforma per la Defensa de la Serra de Bellmunt
Pàgina de la Plataforma per la Defensa de la Serra de Bellmunt. Forma part del que es coneis com Els Secans de les Terres de Lleida, o bé les zones estèpiques de Ponent. És un espai de gran interès natural, tant per l'avifauna, com a seva vegetació.
Portals de Montserrat
Magnífica web interactiva, feta per La Factoria, sobre el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat: Montserrat, Marganell, Monistrol, El Bruc i Collbató. Guia, descripcions i dades diverses sobre els diferents indrets.
Portella de Botadiol
Collada de 2.252 m. d'altitud a cavall dels termes comunals de Puigbalador, a la comarca del Capcir, a la Catalunya del Nord i de Queragut, al Donasà, comarca occitana i lligada a Catalunya. És un dels límits septentrionals dels Països Catalans.
Portella del Llaurentí
La Portella del Llaurentí és una collada de 2.407 m. d'altitud a cavall dels termes comunals de Formiguera, a la comarca del Capcir, pertanyent a la Catalunya del Nord i de Queragut, al Donasà, comarca occitana històricament lligada a Catalunya.
Puig Campana (1406 m)
El símbol de la comarca de la Marina Baixa -província d´Alacant-, és sens dubte el Puig Campana. Muntanya calcària ben definida, que forma part dels últims estreps de la serralada Bètica. Aixecada durant l´orogènia alpina del terciari.
Puig de Bassegoda
Cim situat entre els municipis de Montagut (la Garrotxa) i el d'Albanyà (Alt Empordà), amb 1.373,7 m. d'altitud. La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan facilment identificable.
Puig de Bonany
El Puig de Bonany es troba situat entre els termes de Petra, Vilafranca de Bonany i Sant Joan de Sineu. Té una altura de 317 m i al cim del puig es troba l'ermita del mateix nom. L'ermita fou aixecada al s XVII en honor a una mare de déu trobada.
Puig de les Cols (418 m)
Pàgina principal de la web del Puig de les Cols (418 m). Rutes a peu i fàcils per Catalunya. Senderisme de curt recorregut per la xona de Sant Feliu de Guíxols i de la comarca del Baix Empordà. Excursionisme.
Puig de les Pedrisses
El puig de les Pedrisses o puig de les Salines és una muntanya de 1.331 metres situada entre els municipis de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), Ceret i Morellàs i les Illes (Vallespir). Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.
Puig de Nola
El Puig de Nola és una muntanya de 110 metres que es troba al municipi de Medinyà, a la comarca del Gironès. Referències d’aquest lloc: Altituds, preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Puig de Sant Nofre
El puig de Sant Nofre és una muntanya del pla de Mallorca que es situa entre els termes de Sant Joan i Sineu. El puig presenta una altitud de 254 m i forma part de la possessió de la Bastida. Al cim hi ha una ermita dedicada a sant Onofre.
Puig de Tres Vents
El puig de Tres Vents o de Tretzevents és una muntanya del Pirineu, de 2.731 m. Es situa al massís del Canigó, al Vallespir i tocant al Conflent, a la Catalunya del Nord. El cim principal queda entre els termes municipals de Cortsaví i el Tec (Vallespir)
Puig del Teix - Viquipèdia
És el punt més alt de la Serra de Tramuntana de Mallorca, una muntanya de 1064 m. El cim pertany al municipi de Deià, encara que el massís està repartit entre els municipis de Valldemossa, Deià, Sóller i Bunyola.
Puig Major
Té 1436 metres d'altura, el cim més alt de l'illa de Mallorca, i, per tant, de totes les Illes Balears. El cim pertany al municipi d'Escorca i el massís està repartit entre els municipis de Fornalutx i Escorca. L'esperó sud s'anomena Penyal del Migdia.
Puig Marí
El Puig Marí és una muntanya de 235 metres que es troba al municipi de Maçanet de la Selva a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 303108001). Referències bibliogràfiques emprades.
Puig Peric
Muntanya de 2810 m., al massís del Carlit, a la fita entre l'Alta Cerdanya, el Capcir i l'Arieja. Marca el límit septentrional del català i sobremira el llac de la Bollosa i la vall de Lladura. Pertany al terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
Puig Peric (gran Peric) per la cresta (Bullosa - Bollosa - Bulloises)
Muntanya de 2810 m d'altitud situada al massís del Carlit i concretament a la fita entre l'Alta Cerdanya i el Capcir al sud i l'Arieja al nord. Així mateix marca el límit septentrional del català i sobremira el llac de la Bollosa i la vall de Lladura.
Puigmal d’Er
Amb els seus 2910 metres, El Puigmal d’Er és la quarta muntanya més elevada de la Cerdanya i del Pirineu oriental. I probablement la més visitada tot l’any. Per veïns te els seus germans «menors»: el Puigmal de Llo, el Petit i el del Segre.
Punta de Pinoset
La Punta de Pinoset és una muntanya de 564 metres que es troba al municipi dels Torms a la comarca de les Garrigues. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Punta del Mariano
La Punta del Mariano és una muntanya de 321 metres que es troba al municipi de Granyena de les Garrigues a la comarca de les Garrigues. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Rec d’aigua de Noedes (1.300 m.)
L’accés al poble i a la Reserva natural de Noedes es fa per la carretera que surt de la població de Prada de Conflent. Als afores de Prada, en direcció a Puigcerdà, hi ha un trencant cap a Rià. Es travessa Rià i es segueix fins al poble de Noedes…
Roc de Frausao
És un pic situat a la serra de les Salines, entre els municipis de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà, i Reiners i Ceret, al Vallespir. Amb 1.421 m, erròniament se li atribueix la condició de cim de l'Alt Empordà, però és el roc del Comptador 1.451 m.
Sant Corneli
Sant Corneli és una muntanya i serra de 1.351,4 metres que es troba entre els municipis de la Conca de Dalt i d'Isona i Conca Dellà al Pallars Jussà (antic terme d'Orcau). Tot i que rep el nom de muntanya, és, de fet, una serra.
Santa Llúcia de Sobremunt
Santa Llúcia de Sobremunt és una muntanya de 958 metres d’alçada que es troba situada al municipi de Sobremunt, a la comarca d'Osona i la subcomarca del Lluçanès. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289095001). Referències.
Serra Calderona
Serralada del País Valencià. Forma una alineació muntanyosa d'orientació nord-oest a sud-est estenent-se des de la Serra de Javalambre fins morir a prop de la mar, a Puçol. Separa les conques del riu Palància i Túria, i el terme de Castelló i València.
Serra Calderona - sierracalderona.org
Pàgina de la Serra Calderona creada per la Fundació Serra Calderona de Nàquera, el cos tècnic encarregat de potenciar la gestió turística de la Serra Calderona. Completa informació gràfica de la serra formada per 14 pobles de tres comarques.
Serra d’Énguera
Extensa zona muntanyosa, ocupada per matollars i fragments de formacions forestals, de gran interès per a la fauna silvestre pel seu caràcter de cruïlla entre els diferents territoris. Municipis: Énguera, la Font de la Figuera, Moixent i Montesa. PDF.
Serra d’Espadà - Viquipèdia
La Serra d'Espadà és un gran massís muntanyós i parc natural amb innombrables fonts, frescs barrancs, i frondosos boscos d'alzines sureres. Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa.
Serra d'Andilla
La serra d'Andilla és una aliniació muntanyenca situada als estreps orientals del Sistema Ibèric, al límit entre les comarques valencianes de l'Alt Palància i els Serrans, i l'aragonesa de Gúdar-Javalambre. Es considera una unitat dins el sistema...
Serra d'Andilla
La serra d'Andilla és una aliniació muntanyenca situada als estreps orientals del Sistema Ibèric, al límit entre les comarques valencianes de l'Alt Palància i els Serrans, i l'aragonesa de Gúdar-Javalambre. Vegetació i referències.
Serra de Bellmunt - Collsacabra
Pàgina de la Serra de Bellmunt - Collsacabra. Associació de propietaris forestals. agrupar les finques forestals de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Informació de l'associació, arxius i municipis que en formen part.
Serra de Benicadell
Blog informatiu de Benicadell. Benicadell és una enlairada serra del País Valencià, que delimita les comarques del Comtat i la Vall d’Albaida. Forma part d’una cadena que comença a l’Alt Vinalopó i acaba en les planes de la Safor.
Serra de Bèrnia - Viquipèdia
La Serra de Bèrnia està situada a la línia divisòria entre les comarques de la Marina Alta i Baixa, al País Valencià. Inclou els municipis de Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa i Xaló. El cim més elevat de la Serra de Bèrnia, vèrtex geodèsic.
Serra de Carreu
Serra del terme d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà, amb una part al terme de Conca de Dalt, a l’antic terme d'Hostoneda de la Conca. Una altra part entra a l'antic terme de Montanissell, actualment de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.
Serra de Castelltallat
Paisatge, aventura i agroturisme tot l’any a la Serra de Castelltallat. Hem consolidat, a Sant Mateu de Bages i municipis veïns, el projecte agroturístic "Paisatge i Aventura" a la Serra de Castelltallat; Allotjaments, llocs i visites recomanades.
Serra de Castelltallat - CRP Bages
S'hi accedeix per la Ctra. de Callús a Sant Mateu de Bages. Des d'aquest poble continua (primer asfaltada, després no, però en bon estat) i a 13 km s'arriba a la Serra de Castelltallat. Des de Fonollosa s'hi entra per diversos camins forestals.
Serra de Crevillent
Hola, soc un enamorat de la serra de Crevillent, i m'agradaría que entre tots la donaren a conéixer i així aprendre a respetar-la. La nostra serra, la gran desconeguda. Hem de fer tot el que puguem per conservar le tresor que tenim.
Serra de Godall (Fogars de la Selva)
La Serra de Godall és una serra situada al municipis de Tordera a la comarca del Maresme i el de Fogars de la Selva a la comarca de la Selva, amb una elevació màxima de 273 metres. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya.
Serra de Juan Navarro
La serra del Negrete, o d'Utiel, és un sistema muntanyenc del País Valencià que separa les comarques de l'interior de la Plana d'Utiel (al sud) i els Serrans (al nord). De directrius ibèriques, es tracta d'un gran anticlinar juràssic...
Serra de l'Albera
La serra de l'Albera, o massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus. Del llatí Alberia ('blanca', aplicat a una zona). El nom apareix el 844 sota el terme dAlberiæ. Està situat entre les planes de l'Empordà i el Rosselló.
Serra de l'Argentera
També referida com a Serra de Pradell-l'Argentera o Serres de Pradell-l'Argentera. Serra de la Serralada Prelitoral catalana que té un eix nord-sud, corbant un xic a la punta meridional cap a llevant. Se la considera la mateixa que la Serra de Pradell.
Serra de Llaberia
Ens consorciat agrupa sis ajuntaments, la superfície dels quals ocupa 8.665,8 hectàrees. Els membres consorciats són Capçanes, Tivissa, Pratdip, Colldejou, la Torre de Fontaubella i Marçà. Actualitat, activitats, serveis, i enllaços.
Serra de Madres
Madres és un massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent, la Fenolleda, i el País de Salt (Llenguadoc). Sobresurten els pics de Bernat Salvatge (2427 m) i roc de Madres (2471 m), al Capcir, i el pic de l'Ós (2349 m).
Serra de Madres
La ruta correspon a la volta al circ de la coma de Pontells, assolin els pics mes alts de la comarca. Amb vistes entre altres al Puigmal, Canigó, Peric, Carlit, plana del Rosselló amb el mar al fons. Ruta, descripció accessos i comentaris.
Serra de Malacara
La Serra de Malacara se situa en la zona centre-occidental de la província de València, servint com límit entre dues comarques: la Plana de Requena-Utiel, a l'oest, i la Foia de Bunyol, a l'est. És un relleu calcari que supera els 1.100 m d'altitud.
Serra de Mania
Pàgina web de la Serra de Mania, i el seu jaciment arqueològic, situat als termes municipals de Cubells, Foradada, i Alòs de Balaguer, a la comarca de La Noguera. Entorna, arqueologia, turisme, escalada, documents i enllaços.
Serra de Mania
Jaciment arqueològic que rep també el nom de les Penyes del Mania. Ubicat al cim d'un altiplà de la Serra d'Arquells. El plec format per la serra actua com a partió entre els termes municipals d'Alòs de Balaguer, Cubells i Foradada, a la Noguera.
Serra de Mariola
Situada al nucli muntanyenc del sud del País Valencià, a cavall entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida. La problemàtica ambiental que l’envolta, i la preservació efectiva de l’excepcional patrimoni que conserva.
Serra de Mariola
Blog informatiu de la Serra de Mariola. La serra de Mariola es reparteix entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida. Dóna naixement a diversos rius, i es considera com a una de les més valuoses del País Valencià.
Serra de Salines
Espai natural de les comunitats de Múrcia i Valenciana: LIC (Xarxa Natura 2000), i a la zona murciana és Paisatge Natural. Pobles: Villena Las Virtudes (Villena), Saix, El Paredó (El Pinós), Salines, Yecla (Múrcia). Rutes i allotjaments.
Serra de Tramuntana - Viquipèdia
La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació proba-ble del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa). Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear.
Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial
Aquesta web dona informació sobre la 'Serra de Tramuntana', les muntanyes que s'extenen per la costa Nord-oest de Mallorca, i especialment 'El Cor de la Serra', l'àrea dels pobles de Sóller, Fornalutx, Deià i el seu entorn.
Serra del Carrascar de Parcent
Massís muntanyenc situat a l'oest de Parcent, Marina Alta, i al nord-est de Tàrbena, Marina Baixa. Destaca una sèrie de crestes suaus i un altiplà situat al llom al punt més septentrional de la serra. és el pi, que d'antuvi era coberta de carrasca.
Serra del Peredol
Informació de la Viquipèdia de la Serra del Peredol. La Serra del Peredol és una serra situada entre els municipis d'Anglès i d'Osor, municipis de la comarca de la Selva, amb una elevació màxima de 751 metres. Altres referències.
Serra del Toro
La serra del Toro és una serralada situada als estreps orientals del Sistema Ibèric. La serra es troba situada al límit entre la comarca de l'Alt Palància (País Valencià) i la província de Terol (Aragó). És un sistema muntanyenc dins del Sistema Ibèric.
Serra Espina
La serra Espina o de Pina és una aliniació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de l'Alt Millars i l'Alt Palància. Cal no confondre aquesta serra amb la serra de l'Espina ni amb la Serra Espina (Mont-ros) situades més al nord.
Serra Gelada - Viquipèdia
Parc natural del País Valencià des de l'11 de març de 2005. Formada per un impressionant relleu que s'alça abruptament sobre les planes de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea. Orografia, reserva marina, vegatació i fauna.
Serra Mariola | El portal turístic de la Serra de Mariola
La Serra de Mariola és una de les cadenes muntanyenques més arrelades en l’imaginari col·lectiu valencià. Situada entre les comarques de l’Alcoià, del Comtat i de la Vall d’Albaida. Flora rica en la qual destaca varietat d’herbes aromàtiques.
Serra Prelitoral de l’Alt Penedès
Pàgina àlbum fotogràfic de la Serra Prelitoral de la comarca de l’Alt Penedès, Bolet, Clivelleres (al terme de Mediona), amb desenes de fotografies ampliables d’aquest meravellós paratge natural del Penedès.
Serres d’Almudaina, Cantacuc i Alfaro
Allargada aliniació de serres, amb escassa vegetació, i petits pobles quasi deshabitats, d’arrel morisca. La serra d’Almudaina té unes formes més be romes i planes, però alguns barrancs com Catamarruc, ens mostra una diferència...
Serres de Monòver
Pàgina àlbum fotogràfic de la Serres de Monòver. Tota una completa col·lecció de fotografies de les Serres de Monòver. Aquestes muntanyes estan situades a la comarca alacantina del Vinalopó Mitjà.
Tossa Grossa de Montferri
La Tossa Grossa de Montferri és una muntanya de 387 metres que es troba al municipi de Montferri a la comarca de l'Alt Camp. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic. El seu punt més alt és 387 m. D'altitud.
Tossal de Suró, 828 m. Segarra
Excursió pels altiplans de la Segarra. Itinerari per l’ascensió al turó de Suró surt des de Talavera, al límit amb les comarques de l’Anoia i la Conca de Barberà, fins a Guimerà, ja a l’Urgell. El fet que sigui per l’altiplà permet gaudir de vistes...
Tossal dels Gramenals
El Tossal dels Gramenals és una muntanya de 416 metres que es troba al municipi de Castelldans a la comarca de les Garrigues. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Tossals Bessons
Els Tossals Bessons és una muntanya de 429 metres entre els municipis de l'Albagés i de Castelldans a la comarca de les Garrigues. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Turó de Farners
El Turó de Farners és una muntanya de 431 metres que es troba al municipi de Santa Coloma de Farners a la comarca de la Selva. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Turó de la Barca
El Turó de la Barca és una muntanya de 84 metres d’alçada, situada al municipi de Flaçà, a la comarca del Gironès. Referències: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Turó de l'Illa
El Turó de l'Illa és una muntanya de 52 metres dins del municipi de Sant Julià de Ramis, a la comarca del Gironès. Referències del lloc: Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Turó de Montgat
El turó de Montgat és un penya-segat de 40 m d'altitud del municipi de Montgat (Maresme). Marca el límit entre les comarques del Maresme i el Barcelonès, tot i que el municipi s'estén a ambdues bandes entre el barri de les Mallorquines i el barri Antic.
Turó de Sant Llop (Riells i Viabrea)
El Turó de Sant Llop és una muntanya de 241 metres que es troba al municipi de Riells i Viabrea a la comarca de la Selva. Sant Llop. Coordenades: 41° 44' 40.60? N, 2° 32' 23.05? E. Referències.
Vall d’Àssua i el Batlliu
Un paisatge de novel·la, amb un seguit d’itineraris que us conduiran a través d’aquesta geografia real i de ficció. itineraris pensats per als amants de la lectura i del caminar i pels que es volen deixar enamorar per un paisatge amb essència de novel·la.
Vall de Barravés
Vall dels Pirineus centrals, al vessant sud. Forma la capçalera del riu Noguera Ribagorçana. La major part de la vall pertany al terme municipal de Vilaller, tot i que alguns trossos pertanyen al terme ribagorçà d'administració aragonesa de Montanui.
Vall de Benasc
La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, bal de Benás en aragonès, ball de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera.
Vall de Galba
Galba és el nom d'un riu i d'una vall (Vallée du/de Galbe en francès) del terme municipal de Font-rabiosa (encara que veïna als termes de Formiguera -que també comprèn part de la vall- i Puigbalador, amb els que el riu fa de termenal), al Capcir.
Vall de Pop - Mancomunitat
Pàgina de La Vall de Pop. Compren els pobles d’Alcalali, Benigembla, Benissa, Castell de Castells, Lliber, Murla, Parcent, Senija, Xaló. Informació de la Vall, de la Mancomunitat, municipis, fotografies i enllaços.
Vall de Sau-Collsacabra
Espai que conté tota la informació del territori natural a la comarca d'Osona situat entorn el tram mitjà del riu Ter. Per l'impuls del turisme hi ha el Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra.
Vall del Corb
Web de la Vall del Corb, les nostres contrades també, som supra comarcals i supra provincial. Pobles, turisme, productes, la call avui, blogs de la Vall, galeria i patrocinadors. Si ets o escrius sobre la Vall del Corb, el teu blog pot estar aquí mateix.
Vall del Llobregós.cat
Web d'aquesta ampla vall amb petits pobles i masies que aplegan 4.000 hab., sota l'influència de nuclis més importants situats als límits de la conca; Calaf (Anoia-Alta Segarra), Solsona (Solsonés), Guissona (Segarra) i Ponts (Noguera-Mig Segre).
Valls de Tavascan
Situat al Parc Natural de L’Alt Pirineu a l’extrem septentrional del Pallars Sobirà al Pirineu de Lleida, municipi de Lladorre format pels pobles: Tavascan, Aineto, Boldis Sobirà, Boldis Jussà, Lleret i Lladorre. És un municipi d’alta muntanya.

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT