|
|
VALENCIA | |
|
|||
|
WEBS relacionades amb el tema | |||
|
Ador - Viquipèdia Ador és una població de la comarca de la Safor. El topònim sembla d'origen musulmà i significa les cases. S'hi ha trobat una important vila romana (la casa d'Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics. | |||
|
Agullent Web molt documentada sobre Agullent (comarca de la Vall d'Albaida). Turisme d'interior, una miqueta d'història, dies de festa, gastronomia, qué fer? on anar? Anar de passeig, menjar, dormir i comunicacions. | |||
|
Agullent - Turisme Agullent Portal d’informació del turisme municipal a Agullent (Vall d’Albaida). Informació municipal, localització, història, entorn natural, activitats esportives, oficina de turisme, allotjament, restauració, festes, patrimoni, i empreses. | |||
|
Aielo de Malferit Informació d’Aielo de Malferit, de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit i els serveis. Aielo de Malferit es troba al Sud de la Comunitat Valenciana, concretament al NO de la Vall d'Albaida a 281 m. d'altitud. El seu terme, està envoltat per muntanyes. | |||
|
Aielo de Malferit - Viquipèdia Aielo de Malferit, o simplement Aielo, és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, amb una població de 4.502 habitants formada per 2.222 homes i 2.280 dones, que es veu incrementada pels visitants en períodes de vacances. | |||
|
Alaicor Pàgina no oficial sobre el municipi d'Alaior, ubicat a la comarca de la Costera. Situació, fotos, apartat de Ricardo Tormo, història, llibre de firmes i dades d'interès d’aquesta població valenciana. | |||
|
Albal - Viquipèdia La informació d'Albal en aquesta enciclopèdia lliure. Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Gentilici, població, superfície i tota mena de dades. | |||
|
Albalat de la Ribera Pàgina, no oficial, amb informació d’Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). Història, geografia, festes i galeria d'imatges d'aquesta població. Les Festes d'Agost són les més importanst i les que major tradició tenen en la Vila d’Albalat. | |||
|
Albalat de la Ribera - Mancomunitat de la Ribera Baixa Informació d’Albalat de la Ribera, a càrrec de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. L’Alcaldia la sustenta: Joan Baptiste Ferrando Miedes. Habitants: 3321 hab. (Padró 2006, font: INE). Extensió: 14'30 km2.. Partit judicial de Sueca. Regidors: 11. | |||
|
Albalat de la Ribera - Viquipèdia Municipi del País Valencià a la Ribera Baixa. També anomenat i/o descrit a vegades pels habitants com Albalat de la Ribera de Xúquer, i sovint confós amb l'antic i desaparegut poble veí de Pardines i erròniament anomenat Albalat de Pardines. | |||
|
Albalat dels Sorells Pàgina no oficial d’Albalat dels Sorells, municipi de la comarca de valenciana de l’Horta Nord. Informació completa de l’ajuntament, història, el terme municipal, cultura, esports, festes, associacions, comerç i altres dades locals d’interès. | |||
|
Albalat dels Sorells - Viquipèdia Albalat dels Sorells és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Albuixec, Foios, Montcada, Museros i amb València. Geografia. Creixement. Història. Demografia. Economia. Monuments. Festes locals, … | |||
|
Albalat dels Sorells Poble de l’Horta Nord Pàgina realitzada per Pedro Herràiz, sobre el poble d’Albalat dels Sorells (Horta Nord). Història, ajuntament, regidors, llista de carrers, les festes, fotografies, l'església, el Palau, vista aèria de L'Horta Nord, i dades generals. | |||
|
Alberic.com El present portal web no guarda relació alguna amb l'Ajuntament d'Alberic, tots els comentaris i informacions aparegudes en ella son obra dels signants o del propi portal amb caràcter personal. | |||
|
Alberic.com Tot al voltant del poble d Alberic, informació, debats, imatges, història... Per a vore notícies anteriors entra a la secció Alberic és notícia. Aquesta pàgina aspira a cobrir la necessitat que tenien tots els internautes d'Alberic. | |||
|
Alberic.tk Tot al voltant del poble d Alberic, informació, debats, imatges, història... Per a vore notícies anteriors entra a la secció Alberic és notícia. Aquesta pàgina aspira a cobrir la necessitat que tenien tots els internautes d'Alberic. | |||
|
Alboraia - Viquipèdia Alboraia és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'horta valenciana, de fet se li definix com "El portal de l'horta". El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta. | |||
|
Albuixec - Enciclopèdia.cat Municipi de l'Horta del Nord, a costa N de la ciutat de València. Tot el terme és d'horta, regada per braços de la sèquia de Montcada. El poble (3 528 h [2006] albuixequins; 7 m alt) és prop de la línia de ferrocarril de Barcelona a València. | |||
|
Albuixec - Viquipèdia Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord. El seu nom és d'origen àrab: Abu-Saak. Geografia. Història. Demografia. Economia. Festes. Personatges il·lustres. | |||
|
Alcàsser Pàgina d’aquest municipi de la comarca de l’Horta Sud. Fotos, història, mapa, festes, farmàcies, esports, enllaços, costums, monuments i serveis. Informació de l'ajuntament, llocs turístics i calendari. | |||
|
Alfafar - Viquipèdia Localització d'Alfafar respecte del País Valencià · Localització d'Alfafar respecte de l'Horta Sud. Municipi de l'Horta Sud · Gentilici, Alfafarenc ... Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política... | |||
|
Alfara del Patriarca - Viquipèdia Alfara del Patriarca és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord. Històricament va pertànyer a la família del Cruïlles, a Bonifaci Ferrer i a Sant Joan de Rivera. La seua toponímia reflexa el seu origen àrab. Personatges il·lustres. | |||
|
Alfarrasí - Enciclopèdia.cat Municipi de la Vall d'Albaida, al centre de la vall, a la dreta dels rius d'Albaida i Clariano, a l'indret de llur confluència, en un terreny suaument ondulat al S de la serra Grossa. Els darrers anys, l'activitat industrial ha donat vida al poble. | |||
|
Alfarrasí - Viquipèdia Alfarrasí és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. D’origen àrab, la seua conquesta per Jaume I està datada en 1244. El seu primer senyor fou Llorenç Rocafull. Economia i demografia, patrimoni cultural, festes i política. | |||
|
Alfauir - Viquipèdia Alfauir és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Té l'origen en un alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, el 1249, a Pere de Vilaragut com a lloc depenent de Palma, annex del ducat de Gandia. Informació general. | |||
|
Algemesí Poble amb 24.000 hts. a la planura del Xúquer, en la confluència amb el Magre que el voreja. A 32 quilòmetres al sud de València i amb un terme d'uns 40Qm quadrats, limita amb Alginet, Almussafes, Sollana, Albalat, Alzira, Guadassuar i Alzira. | |||
|
Algemesi.com Web no oficial i comercial d'Algemesí (Ribera Alta). Informació dels comerços de la ciutat. Allotjament, hosteleria, inmobiliaria, automoció, botigues i comerços, empreses i professionals, oci i temps lliure, salut i bellessa, … | |||
|
Alginet - Viquipèdia Alginet és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Alta. És un poble prou ben comunicat, situat en un pla a 31 m d’altura. Història, llocs d’interès, festes i altres dades, ... | |||
|
Almàssera - Viquipèdia Almàssera és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Enllaços externs. Gentilici: Almasserí, Almasserina. Coordenades: 39° 30’ 47” N 0° 21’ 19” W. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany. | |||
|
AlmasseraXelCiudadano.com Portal dedicat al municipi d’Almàssera (L’Horta Nord). Notícies, informació turística, Ràdio Rabosa, el Museu de l’Horta, esports, servicis, blog, telèfons, tauló d’anuncis, l’oratge, ... | |||
|
Almiserà - Viquipèdia Almiserà és un municipi valencià de la comarca de la Safor. També coneguda com Miserà, el seu topònim significa, en àrab, el desert. El terme està enclavat en el fons de la vall del Vernissa, riu que travessa el terme prop del nucli del poble. | |||
|
Almoines - Viquipèdia Almoines és municipi valencià de la comarca de la Safor. També coneguda com l'Almoina, el seu topònim significaria en àrab "jardí" o "casa amb hort". Situat al centre de l'Horta de Gandia, al sud de la ciutat, el terme es totalment pla. | |||
|
Almussafes Web, no oficial, amb informació d’Almussafes, municipi de comarca de la Ribera Baixa. Serveis. Festes. Informació d'interés. Torre. Els origens d’Almusafes són incerts però existeixen empremtes de la presència humana ja en el Neolític. | |||
|
Almussafes - Viquipèdia Almussafes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Limita amb Sollana (a la mateixa comarca), amb Alginet i Benifaió (a la Ribera Alta), i amb Silla i Picassent (a la comarca de l'Horta Sud). | |||
|
Alzira - M. Soler Alzira per M. Soler. Informació de La Casa Consistorial, Santuari de Santa Maria del Lluch, Santa Maria de la Murta i de com arribar a Alzira. Història, cronologia, dades paisatges, plànol, ... Documents de l'Ajuntament d'Alzira Regidoria de Cultura. | |||
|
Anna - Viquipèdia Anna és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. Limita amb Xella, Enguera (a la mateixa comarca), Estubeny, Xàtiva i Llanera de Ranes (a la Costera) i Cotesi Sellent (a la Ribera Alta). | |||
|
Annauir - Viquipèdia Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles. Es troba, flanquejada per palmeres, a 131 m d'alçada. | |||
|
Ares d'Alpont - arròscaldós Dades geogràfiques d’Ares d'Alpont, municipi dels Serrans. Dades geogràfiques, la població a Ares d'Alpont evolució en els anys en el gràfic, des de: 1900, 1910, 1920, 1930, 1940 ... Festes locals: 25 d'abril, Sant Marc 27 novembre, Santa Catalina. | |||
|
Atzeneta d'Albaida - Enciclopèdia.cat Municipi de la Vall d'Albaida, situat al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d'Agullent que separa aquesta vall del Comtat. És travessat pel barranc d'Atzeneta, però l'aigua per al regatge procedeix del riu d'Albaida. | |||
|
Atzeneta d'Albaida - Viquipèdia Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià. Alqueria d'origen àrab, al llibre del Repartiment figura com: "Azenet" paraula berber. Demografia, economia, edificis d'interés i política. | |||
|
Baronia de Càrcer - Enciclopèdia.cat Informació d’aquesta antiga jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d'Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d'Eslava). | |||
|
Barx - Viquipèdia Barx és un municipi valencià de la comarca de la Safor. El municipi s'enclava en una petita vall endorraica entre les serres de Buixcarró i Mondúver. L'orografia està marcada pels dos grans poljes, el de Barx i el de la Drova. | |||
|
Bellreguard - Viquipèdia Poblacio de la comarca de la Safor. Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 és adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI. En aquesta època apareix per primera vegada el mot Bellreguard. | |||
|
Benaguasil - Viquipèdia Municipi del País Valencià, situat a la comarca del Camp de Túria. És un topònim àrab: Bani (al)-Wazir que en la documentació posterior (en alfabet llatí) registra variants: Beniguazir, Benaguacil, Beniguasil, etc. Història, festes i enllaços. | |||
|
Benetússer - Viquipèdia Benetússer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Municipi de la comarca de l'Horta Sud, dista uns escassos 5 quilòmetres de la ciutat de València. Enllaços externs. | |||
|
Beniarjó - Viquipèdia Beniarjó és un municipi de la comarca de la Safor. Té l’origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el s. XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passà a la família March. | |||
|
Beniarjó.com Pàgina dedicada al municipi de Beniarjó, a la comarca calenciana de la Safor. La pàgina es troba en procés de construcció. De moment inclou la fotografia del Campanar de Beniarjó desde L'Alquibla. | |||
|
Benicàssim - Viquipèdia Benicàssim és un municipi del País valencià situat a la comarca de la Plana Alta. La població és de 16.200 habitants (INE 2005) durant l'hivern, arribant-se a més de 40.000 en el període estival, ja que la seua economia es basa en el turisme. | |||
|
Benifaió.org Pàgina no oficial de Benifaió, municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta. Informació del municipi, dades, serveis municipals, l’ajuntament, i enllaços municipals. Presentació del documental sobre els monuments de Benifaió. | |||
|
Benifairó de la Valldigna - no oficial Us donem la benvinguda a la pàgina del nostre poble. Web no oficial del poble. Visita la plana web no oficial de Benifairó de la Valldigna! Tota la informació a la nostra pàgina web. | |||
|
Benifairó de la Valldigna - Viquipèdia Benifairó de la Valldigna és una poble valencià de la comarca de la Safor, i que comparteix nom amb un altre municipi de la comarca del Camp de Morvedre, Benifairó de les Valls. Un 91,73% de la població parla valencià, segons el cens de 2001. | |||
|
Benifairó de les Valls - Viquipèdia Benifairó de les Valls és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Geografia, història, economia, demografia, administració, monuments, festes i costums, i llocs d’interès. Limits del terme municipal. | |||
|
Beniflà - Viquipèdia Beniflà (IPA: [ßeni'fla]) és un municipi valencià de la comarca de la Safor. El poble, de reduïdes dimensions i forma allargada forma conurbació amb Beniarjó. Antiga alqueria d'origen musulmà, el territori del qual pertanyia al Senyoriu de Rebollet. | |||
|
Benigànim - Viquipèdia Benigànim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. Història, demografia i economia, geografia, turisme, edificis d'interès, gastronomia, política, enllaços externs, ... | |||
|
Benigànim Web Pirata Web sobre la població de Benigànim, en la cual pots trobar entre altres coses, fotografies antigues, actuals i aèries, historia i plànol de Benigànim, també pots trobar algun enllaç a altres webs de Benigànim i de les Comarques Centrals Valencianes. | |||
|
Benimodo - Viquipèdia Benimodo és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb els municipis d’Alberic, Alzira, l'Alcúdia, Carlet, Guadassuar, Massalavés i Tous. L’economia és bàsicament agrícola. | |||
|
Beniopa Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà. Fou municipi independent, amb ajuntament propi, fins el 1965, en què va quedar annexionada a Gandia. | |||
|
beniopa.com Beniopa, un poble dins de Gandia. Benvinguts a la pàgina web de Beniopa, espai on oferim tot tipus d'informació del poble. Història, cultura i festes, associacions. Estem en construcció. | |||
|
Beniparrell - Enciclopèdia.cat Municipi de l'Horta del Sud, regat per la sèquia reial del Xúquer. El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent. L'agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l'esmentada sèquia, a més de l'aigua del subsòl. | |||
|
Beniparrell - Viquipèdia Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Té al voltant de 2.000 habitants concentrats al nucli i un terme d'uns 3,7 km2. Les localitats veïnes son Silla al sud, Alcàsser a l'oest i Albal al nord. | |||
|
Benirredrà - Viquipèdia Benirredrà és una població de la comarca de la Safor. Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica. | |||
|
Benissanó - Enciclopèdia.cat Municipi del Camp de Túria, en terreny pla, prop de Llíria. L'agricultura és la base econòmica; l'expansió del regadiu ha eliminat els conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània) gràcies a l'aigua del Túria a través de sèquies controlades. | |||
|
Benissanó - Viquipèdia Benissanó és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. El seu terme municipal limita amb els municipis de Llíria i Benaguasil. Informació de la seua geografia, història, demografia, economia, i política. | |||
|
Bétera - País Valencià, poble a poble, comarca a comarca En el seu terme s'han trobat deixalles de ceràmica romana i de dubtosa procedència, es trobà també, una espasa de bronze protoetrusca del segle VIII a. C. L'origen de la població i el castell es en l'època musulmana. Web de Paco González. | |||
|
Bétera, un poble per a tots Web de presentació del llibre. Les tradicions, cultura, economia, agricultura, festes, art, el passat i el present del nostre poble recopilat en aquest llibre, per a que tots els veïns i totes les veïnes gaudisquen al coneixer el seu contingut descriptiu. | |||
|
Bonrepòs i Mirambell - Viquipèdia Bonrepòs i Mirambell és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Almàssera, Tavernes Blanques, la pedania valenciana de Cases de Bàrcena i Vinalesa. Totes les dades del municipi. | |||
|
Booking.com - València Cercador d’hotels de València. Oferta d'hotels de València. Directori d'ofertes, mapes, comentaris dels usuaris, etc.. Servei gratuït de reserves on-line ofert per BarcelonaReservas.com. Mapa de València. | |||
|
Borriol - Viquipèdia Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Gentilici: Borriolenc, borriolenca. Població (2004): 4195 habitants. Coordenades: 40° 02’ 37” N 0° 04’ 23” W. | |||
|
Bunyol - Enciclopèdia.cat Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres. L'explotació és majoritàriament directa. Comprén: MIrabonell i Las Ventas de Buñol. | |||
|
Bunyol - Viquipèdia Bunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Geografia, història, demografia, economia, administració, el Castell de Bunyol, la festa de la tomatina i enllaços externs. La Tomatina a les festes majors. | |||
|
Camp de Llíria - Viquipèdia Històrica comarca del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Camp de Túria. Hi formaven part els municipis de Benaguasil, Benissanó, Bétera, Casinos, L'Eliana, Llíria, i La Pobla de Vallbona. | |||
|
Camporrobles - Viquipèdia Camporrobles és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Limita amb Fuenterrobles, Sinarques, Utiel i Villargordo del Cabriol (a la mateixa comarca); i amb Mira i Aliaguilla (a la província de Conca, Castella - la Manxa). | |||
|
Canal de Navarrés - Viquipèdia La Canal de Navarrés és la comarca principalment castellanoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Énguera. Limita pel N amb la Foia de Bunyol, a l'E amb la Ribera Alta, al S amb la Costera, i a l'OE amb Castella i la Vall de Cofrents. | |||
|
Canet d'en Berenguer - Viquipèdia Localització de Canet d'En Berenguer respecte del País Valencià ... Canet d'en Berenguer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre ... | |||
|
Carcaixent Carcaixent, la seva història, associacions, monuments, ensenyament, art i cultura, fotografies, festes, … A Carcaixent, l'agricultura del monocultiu i comerç de la taronja, era l'activitat més important (des del segle XIX). | |||
|
Càrcer - Enciclopèdia.cat Municipi de la Ribera Alta, a la Vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), al límit amb la Costera. El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs el separa del terme de Cotes. | |||
|
Càrcer - Viquipèdia Càrcer és un municipi de la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alcàntera de Xúquer, Antella, Cotes, Gavarda i Sellent (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva (a la Costera). Es troba ubicat, en la Vall de Càrcer (també coneguda per "Vall Farta"). | |||
|
Casinos - Enciclopèdia.cat Municipi del Camp de Túria, a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb els Serrans; el terme és drenat per la rambla d'Artaix, afluent del Túria. L'agricultura és gairebé totalment de secà; el conreu principal és la vinya. | |||
|
Casinos - Viquipèdia Casinos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Llíria i El Villar (a la comarca dels Serrans). Casinos naix com a poble a mitjan segle XVIII, fins aleshores no era més que un grup de masies. | |||
|
Castelló de la Ribera - Viquipèdia Castelló de la Ribera (antigament anomenat Vilanova de Castellói oficialment Villanueva de Castellón) és un municipi de la Ribera Alta. Història. Llocs d'interés. Altres dades. Festes. Enllaços externs. Gentilici: Castellonenc, castellonenca. | |||
|
Castelló de Rugat - Viquipèdia Castelló de Rugat és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, també coneguda com Castelló de les Gerres. Història. Demografia i economia. Geografia. Edificis d'interés. Gastronomia. Política. Enllaços externs, … | |||
|
Castelló de Xàtiva - Castelló de la Ribera - Vilanova de Castelló Espai on podeu trobar tota l'actualitat més recent sobre Castelló, una guia, les dades més interessants, biografies dels castellonencs més il·lustres, articles sobre història, toponímia i genealogia, bibliografia per a curiosos, galeria de fotos, etc. | |||
|
Castellonet de la Conquesta - Viquipèdia Castellonet de la Conquesta (en castellà, Castellonet) és una població de la comarca de la Safor. En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. El gentilici és castellonetins. | |||
|
Castells del País Valencià - Viquipèdia Articles a la categoria «Castells del País Valencià» - Viquipèdia. Fitxa dels castells del País Valencià i castells de les comarques valencianes en subcategories. Fitxa de cadascuna de les edificacions amb les seues dades. | |||
|
Catadau - Enciclopèdia.cat Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans; s'estén a l'W del riu Magre i és accidentat pel Matamont (512 m alt) i per les serres que limiten la Ribera amb la Foia de Bunyol. L'àrea no conreada ocupa el 50% del terme: pinedes i matoll. | |||
|
Catadau - Viquipèdia Catadau és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. El gentilici del poble, segons Sanchis i Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres), és catauïns; altres indiquen catadauïns. | |||
|
Cheste Informació municipal de Xest (Foia de Bunyol). És l’antiga web de l’Ajuntament. Administració pública, info ciutat, educació, formació, premsa, actualitat, comunitat d’usuaris i directori. Versió en valencià no operativa. | |||
|
Ciutat d'Albaida Pàgina de divulgació de la ciutat d'Albaida, a la comarca de la Vall d'Albaida de Albaida.com. Pàgina en remodelació. | |||
|
Coneix Ontinyent S’ha posat en marxa el nou portal de turisme de l'Ajuntament d'Ontinyent. Mostra els paratges, la història i la cultura de la ciutat tant als forasters com als propis ontinyentins. Patrimoni, museus, allotjament, restauració i serveis turístics. | |||
|
Coneixer Canals Portal del municipi de Canals a la comarca de la Costera i el seu nucli de població de la Lloca. Situació, història, cultura, festes, esports, amb fotos, comentaris i notícies i dades de Canals. Administrador: Ximo Pérez. | |||
|
Corbera - Viquipèdia Corbera és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. El topònim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats. | |||
|
Cullera.info El portal de la Ribera Baixa de tot informàtica. Disseny web, e-comerç, hosting, allotjament, guia, descàrregues, buscadors, enllaços, notícies, guia de la comarca de la Ribera. | |||
|
Daimús - Viquipèdia Daimús és una població de la comarca de la Safor. El topònim és d'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d'assentament romà en l'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae havia estat la ciutat romana d'Artemision. | |||
|
Descobrint Algemesí Descobrint Algemesí és la web, no oficial, sobre Algemesí (comarca de la Ribera Alta). La seua història, la Mare de Déu, els Bous, el patrimoni, la ruta del Samaruc, disfruta menjant, com arribar-hi, fotografies i pàgines d’interès. | |||
|
Descobrint Algemesí Per als que vulguen saber tot sobre el nostre poble. Història, La Mare de Déu, Els Bous, Patrimoni, la ruta del Samaruc, Disfruta menjant… | |||
|
El Genovés - Viquipèdia El Genovés és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida). Economia, demografia, història i enllaços externs. | |||
|
El Palomar - Viquipèdia El Palomar és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida. Diferents dades del municipi de El Palomar i de la seva comarca La Vall d'Albaida. Informació d'una festa mil·lenaria, la plantà del xop. | |||
|
El Puig - L'Horta Nord Informació del municipai de El Puig, a la comarca de l'Horta Nord - València. Dades geogràfiques. Evolució de la població a El Puig. Festes locals: 16 d'agost, Sant Roc 4 de setembre, Verge del Puig. Arròscaldós. | |||
|
El Puig - Viquipèdia El Puig, també conegut com el Puig de Santa Maria, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Enllaços externs. Localització. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany. | |||
|
El Puig de Santa Maria - País Valencià Poble a Poble Introducció històrica. Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubaila (muntanyola), fou base de l'exèrcit de Jaume I en la seua ruta cap a València. | |||
|
El Racó d'Ademús - senderisme.com Comarca de l'interior del País Valencià, amb capital Ademús. Limita pel nord, est i oest amb la província de Terol i al sud amb Conca. La comarca està aïllada geogràficament de la resta del País Valencià. Santa Cruz de Moya és a la província de Conca. | |||
|
El Real de Gandia - Viquipèdia El Real de Gandia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor. Evolució demogràfica. Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979. Referències. Enllaços externs. Gentilici: realer, realera. | |||
|
El Villar - Viquipèdia (Villar del Arzobispo). Municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans, també coneguda com a Serrania del Túria. El terme del Villar limita amb les localitats: Andilla, Casinos, Domenyo, Figueroles, Llíria, Llosa del Bisbe i Xulilla. | |||
|
Els Serrans - senderisme.com Els Serrans, o Serrania de Xelva (Serranos, en castellà) és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital. Limita amb l'Aragó, amb l'Alt Palància, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel i amb Castella-La Manxa. | |||
|
Emperador - Enciclopèdia.cat Municipi de l'Horta del Nord, el més reduït del País Valencià, tot envoltat pel terme de Museros. Hi ha una zona de regadiu per la sèquia de Montcada, a la zona no edificada (hortalisses i taronges), i una petita indústria del moble i de la construcció. | |||
|
Emperador (Horta Nord) - Viquipèdia Emperador (o també la Venta de l'Emperador o, popularment, la Venta) és un xicotet municipi de l'Horta Nord. Limita amb únicament amb el terme de Museros, que l'envoltat per complet. Geografia, monuments, història, i dades diverses. | |||
|
Énguera - Encliclopèdia.cat Municipi i cap de la comarca de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià. El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l'àrea sud i est del Caroig. Vista general d'Énguera. | |||
|
Énguera - Viquipèdia Énguera és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. Els pilars bàsics són l'agricultura i en menor mesura la indústria i els serveis. Economia, administració, monuments, festes, fill il·lustres. | |||
|
Enric Lluís Recursos Internet des de Benifairó la Valldigna. Amb cercadors, recursos temàtics de la xarxa adreces locals, amics etc… Església del monestir de Santa Maria de la Valldigna. Població (segons estimacions 1999), 1.649 habitants. | |||
|
Faura - Viquipèdia Faura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb les localitats de Benifairó de les Valls, Quart de les Valls, Quartell i Benavites. Situat en la subcomarca de la Vall de Segó (popularment "Les Valls"). | |||
|
Favara - Viquipèdia Favara és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. L'epònim Favara prové de l'árab "Fauuara", o siga "La Font" o "L'Ullal", pels nombroses brolladors d'aigua subterrània situats al Nord-est del poble, ja en zona marjalenca. | |||
|
Fotos Pou Clar En aquesta pàgina hi trobareu un recull de fotografies del Pou Clar d’Ontinyent (comarca de la Vall d'Albaida). El Pou Clar d’Ontinyent es un pas de riu, meravellós paratge natural d'aquest terme municipal. | |||
|
Gandia - Viquipèdia Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor. El seu terme municipal se situa al centre de la comarca. Actualment al terme municipal de Gandia s’hi troben també diferents nuclis de població. | |||
|
Gàtova - Viquipèdia Gàtova és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Fins a 1995 formava part de la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Marines, Serra, Olocau, Altura i Sogorb (els dos darrers de la comarca de l'Alt Palància). | |||
|
Gilet Geografia, història, llocs d'interès, festes, jocs tradicionals, costums, gastronomia i treball. Les muntanyes més importants són: El Xocainet (437 m.), El Pic de l’Àguila (441 m.), La Penya (427 m.) i La Creu (325 m.). | |||
|
Gilet - Viquipèdia Gilet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Geografia, història, economia, demografia, administració, monuments, festes i costums, monuments i llocs d’interès. Limits del terme municipal. | |||
|
Guadassuar Degut a les vostres visites i els agraiments al llibre de visites, he renovat el disseny de la web i pròximament afegirem nous contiguts. He actualitzat alguns textos que es quedaven antics, però encara queda actualitzar algunes seccions. | |||
|
Guadassuar Portal amb tota la informació d'aquest poble de la comarca de La Ribera Alta. Festes, pintors, història, monuments, fotos, turisme, cultura, serveis, associacions, centres d'interés, estadístiques del municipi, i llibre de visites. | |||
|
Guadassuar - Viquipèdia Els 35,2 km² del terme de Guadassuar són regats per la Sèquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, afluent d'aquell i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc. | |||
|
Guardamar de la Safor - Viquipèdia Guardamar de la Safor és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alqueria de Guardamar o, més rònegament, com l'Alquerieta. El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva de vigilància de la costa. | |||
|
Güeb Poblana. La Pobla de Vallbona Güeb Poblana La Pobla de Vallbona Lliure i Llibertaria. És un poble de la comarca del Camp de Túria, situat a 20 Km cap a l'oest de València. Compta amb 9.301 habitants i els qui venen de camí. La web ja no és operativa. | |||
|
Illes Columbretes - Viquipèdia Les Illes Columbretes són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià. Situades a 30 milles (56 km) del cap d'Orpesa a la costa de Castelló. Illes: Illa Grossa, La Ferrera, La Foradada i Carallot. | |||
|
Infomislata.com Portal de Mislata, una ciutat amb més de 40.000 habitants, amb una identitat, una història i unes tradicions pròpies. La història del municipi data de l'any 210 a . C. Present i futur, serveis, tràmits, associacions i comunicació. | |||
|
L’Alcúdia de Crespins L’Alcúdia de Crespins és una localitat situada en la província de València i pertanyent a la comarca de la Costera. Es troba a una altitud de 103 metres. El poble, història, turisme, telèfons d’interès, l’oratge i activitat econòmica. | |||
|
L’Alqueria de la Comtessa - Viquipèdia L'Alqueria de la Comtessa és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Alqueria, prové de l'àrab al-qaria "casa de camp per a la llaurança o terreny poc poblat en el camp", l’altra part del topònim, ve per la seua pertinença a la comtessa d'Oliva. | |||
|
La Canal de Navarrès S'estén a la part oriental de la plataforma del Caroig, la qual es veu tallada per la Canal de Navarrés a la zona est, que dóna nom a la comarca. Al nord és travessada pel riu Xúquer, els encaixonaments són utilitzats per la indústria hidroelèctrica. | |||
|
La Drova Caseria del terme municipal de Barx (Safor) situada al pla o la vall de la Drova, a la vora l'antic camí de pastors que anava de Gandia a Barx, entre el massís del Mondúver i la serra del Buixcarró. El 2006 tenia 563 habitants, gran part d'origen europeu. | |||
|
La Foia de Bunyol - Enciclopèdia.cat Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena. Cap de comarca, Xiva de Bunyol. Dins la comarca han estat trobades nombroses restes romanes que palesen la presència de poblament en aquell període. | |||
|
La Font d'en Carròs - Viquipèdia Població de la comarca de la Safor. El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber de la muntanya del Rabat, d'època romana. L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera però el pobladors s'instal·laren a la plana. | |||
|
La Llosa de Ranes Web de La Llosa de Ranes (La Costera), de Javier Tudela Aliaga. Tradicions i festes, gastronomia, el poble, personatges i fotos. La Llosa és d'origen musulmà, fundat al s. XII, formant-se un petit grup d'alqueries a la part alta del casc antic. | |||
|
La Llosa de Ranes - Viquipèdia Llosa de Ranes és una població de la comarca de la Costera. Antiga alqueria musulmana. Jaume I, després de la conquesta, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població. Història, domografia, dades d’interès, política, ... | |||
|
La Plana d'Utiel - senderisme.com La Plana d'Utiel, o Pla de Requena, és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb capital a Requena. Va ser incorporada al País Valencià al s. XIX. En castellà, oficialment es la comarca d'Utiel-Requena. Arbre de relacions. | |||
|
La Pobla de Farnals - Viquipèdia La Pobla de Farnals (popularment coneguda com La Creu) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Massamagrell, el Puig i Rafelbunyol. Geografia, nuclis, història, economia, demografia i dades diverses. | |||
|
La Pobla del Duc Web d'informació sobre La Pobla del Duc: història, geografia, economia. Situada al sud de la província de València i al bell mig de la comarca de la Vall d’Albaida. Medi sísic, el temps que hi fa, rius i barrancs. | |||
|
La Pobla del Duc - Viquipèdia Espai de la Viquipèdia dedicat a La Pobla del Duc, municipi de la Vall d'Albaida. Enllaços externs. Localització. Aquest article sobre la Vall d'Albaida és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial. | |||
|
La Pobla Llarga - Viquipèdia La Pobla Llarga és un municipi de la Ribera Alta. La seua economia se sustenta en l'agricultura. El seu terme té 10,2 km2 amb La Serratella (129 m) com a cota més alta i el Barranc de Barxeta com a únic corrent fluvial. | |||
|
La Safor - Viquipèdia La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia. La Safor es pot dividir en dos subcomarques ben diferenciades: la Valldigna i l'Horta de Gandia. Detall dels seus municipis. | |||
|
La Vall d'Alba - Viquipèdia La Vall d'Alba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Gentilici: Valldalbenc, valldalbenca. Nuclis de població: 12. Coordenades: 40° 10’ 35” N 0° 02’ 06” W. | |||
|
lapobladeduc.org Ara fa molts anys, en un llogaret de la Vall d’Albaida, el rei de la corona d’Aragó, Jaume I, va establir com a recompensa a un grup de 25 famílies, aragoneses i catalanes. El llogaret era Vilafranca de Rugat, hui 723 anys després és la Pobla del Duc. | |||
|
L'Eliana - Viquipèdia L'Eliana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb els municipis de Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest). | |||
|
Llaurí - Enciclopedia.cat Municipi de la Ribera Baixa, estès als vessants nord-orientals de la serra de Corbera, des de la serra del Cavall Bernat (592 m.) fins a la sèquia de Llaurí, a la plana del Xúquer. El municipi comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i Matada. | |||
|
Llaurí - Viquipèdia Informació de Llaurí a la Viquipèdia; Llaurí és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Enllaços externs. Gentilici: Llauriner, llaurinera. Municipi de la Ribera Baixa. Coordenades - 39° 08’ 50” N 0° 19’ 46” W. | |||
|
Llíria - Viquipèdia Llíria és una ciutat i municipi que es troba a la comarca del Camp de Túria. Situada a les faldes de les muntanyes de Les Alcubles i Marines fins al riu Túria. Llíria es considera el límit occidental de la gran plana central valenciana. | |||
|
Llocnou de Sant Jeroni - Viquipèdia Llocnou de Sant Jeroni és una població de la comarca de la Safor. El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouïns. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, degut a la situació geogràfica, al transport. | |||
|
Llombai - Viquipèdia Llombai, de 55 km² de terme, està situat a la marge dreta del riu Magre en la Ribera Alta. El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb. Història. Patrimoni municipal. Festes. Enllaços externs. | |||
|
Llutxent - Viquipèdia Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar va exercir la jurisdicció sobre el lloc. Demografia i economia. Edificis d'interés. Demografia i economia. Gastronomia. | |||
|
Llutxent entre el mar i la muntanya Llutxent revitalitza el seu patrimoni, desperta de la letargia i mostra la seua riquesa cultural i natural. Patrimoni, morada de nobles italians; antiga jueria habitada per àrabs i repoblada per catalans i aragonesos, poble multiracial. Pep Estornell. | |||
|
L'Olleria - Viquipèdia Pàgina de L'Olleria segons la Viquipèdia. Municipi de la Vall d'Albaida. Llocs d'interès. Enllaços externs. Gentilici: Ollerià-Olleriana. Població (2002): 7.302 habitants, superfície, … | |||
|
Loriguilla - Viquipèdia Loriguilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. La diversitat de comarques amb les que limita Loriguilla es deu a que, antigament l'emplaçament i terme municipal s'incloïa al sud de la comarca dels Serrans. | |||
|
Mandor - Viquipèdia Zona del Camp de Túria, prop de l'Horta. El nom es del s. XVI en un mapa de l'Arxiu del Regne de València. Escolano l'esmenta com el lloc on es desenvolupà una batalla al s. I aC en les guerres sertorianes. | |||
|
Manuel - Viquipèdia Municipi de la Ribera Alta. Antiga alqueria islàmica, que en 1467, era del senyor Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva. En 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Propietat posterior dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet. | |||
|
Marines - Viquipèdia Marines és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Llíria, Olocau, Gàtova i Altura (a la comarca de l'Alt Palància). Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés. | |||
|
Massanassa - Viquipèdia Massanassa és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Horta Sud. Enllaços externs. Les Festes Majors de Massanassa se celebrin en honor al Crist de la Vida, sent el dia de la Festa, per excel·lència, el 24 de juny, dia de Sant Joan. | |||
|
Melianaville Ciutat Virtual Pàgina d'aquesta revista de Meliana, Horta Nord, al País Valencià. Informació general i cultural i webportal amb molts serveis i accessos a altres recursos i seccions. | |||
|
Miramar - Viquipèdia Miramar és una població de la comarca de la Safor. Durant el passat segle l'emigració delmà importantment la població però des de finals de segle, al redós del turisme, ha tornat a augmentar i en 2004 se situava en 1675 veïns, de gentilici milamarins. | |||
|
Moixent - Viquipèdia La localitat es troba situada a la vora del riu Cànyoles en el sector oriental de la comarca de la Costera, i als peus de la Serra Grossa. Localitats limítrofes. Història. Paratges. Monuments. Enllaços externs. | |||
|
Montaverner Web Completissim portal informatiu sobre Montaverner (La Vall d’Albaida). La història, els terme municipal, allotjament i restauració, comerç, serveis, associacions, instal·lacions, cultura, festes, agenta, telèfons, alcaldia i links recomanats. | |||
|
Montcada (Horta Nord) - Viquipèdia Montcada (oficialment Moncada, i popularment pronunciada com "Muncà" o "Moncà") és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Nuclis, monuments, festes locals, llocs d'interès, etc. | |||
|
Montserrat (Ribera Alta) - Viquipèdia Montserrat, també conegut com Montserrat d'Alcalà, és un municipi valencià de la Ribera Alta regat pel riu Magre. Història. Patrimoni, festes, altres dades, himne i enllaços externs. Montserratí, montserratina i montserrater, montserratera. | |||
|
Museros - Viquipèdia Municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. El terme es troba a la zona septentrional de l'Horta de València, comptant amb un clima mediterrani. Del període de romanització es coneixen punts amb vestigis de viles rústiques. | |||
|
Museu Parroquial de Montesa Dades sobre el seu castell, l'Orde de Montesa, el Museu Parroquial, la vila de Montesa, l'església de’l Assumpció, la col·lecció, notícies i contacte. Montesa és un municipi de la Costera que limita amb l'Alcúdia de Crespins, Canals i Aielo de Malferit. | |||
|
Nàquera - Enciclopèdia.cat Municipi del Camp de Túria, al límit amb l'Horta i el Camp de Morvedre, accidentat al sector septentrional pels contraforts de la serra Calderona (485 m) i el cabeç Bord i drenat pel barranc de Nàquera que aflueix al de Carraixet aigua avall de Bétera. | |||
|
Nàquera - Viquipèdia Nàquera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Situada en les estribacions de la Serra Calderona. El seu clima és de tipus mediterrani. La zona del terme no conreada és molt boscosa. | |||
|
Navarrés - Viquipèdia Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. El seu terme municipal limita amb els municipis: Bolbait, Xella i Quesa (a la mateixa comarca) i Sumacàrcer i Tous (a la Ribera Alta). | |||
|
Oliva - Viquipèdia Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor, les primeres notícies d'ocupació humana es remunten a l'època del paleolític mitjà. A la divisió provincial feta al trienni liberal (1822) fou adscrita a Xàtiva. | |||
|
Oliva Oficina de Turisme Oliva Turisme. Una proposta per poder passar unes bones vacances o uns dies de descans vora mar sense sorolls i vora muntanya sense estar tot sol. Serveis, natura, allotjament, transports, platges, gastronomia, … | |||
|
Olocau - Viquipèdia Olocau, també conegut com Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb els termes municipals de la Pobla de Vallbona, Llíria, Marines, Gàtova i Serra. | |||
|
Olocau de Carraixet - Enciclopèdia.cat Municipi del Camp de Túria, al límit amb l'Alt Palància, a la vall del barranc de Carraixet (o barranc d'Olocau), que travessa el terme de N a S, accidentat pels contraforts occidentals de la serralada de Portaceli, drenat pel barranc de Pedralbilla. | |||
|
Olocau.cat Olocau.cat és un portal del municipi d’Olocau de Carraixet, a la comarca del Camp de Túria. Notícies locals i generals, fauna, l'oratge a Olocau, novetats, mèdia i calendari d’activitats locals. | |||
|
Olocau.org Portal del municipi d’Olocau (Camp de Túria). Festes del municipi, agenda cultural, novetats i notícies, carrers, empreses, monuments, cultius, xat, i informació diversa d’aquest poble de l'Associació de veïns del municipi.. | |||
|
Orpesa - Viquipèdia Orpesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Localització. Gentilici: Orpesí, orpesina. Població (2004): 6.153 habitants. Coordenades: 40º05'32'' N 0º08'02'' E. | |||
|
Orpesa la Vella Xicotet promontori penínsular, al sud-est de la platja de la Concha, a 25 m. sobre el nivell del mar a Orpesa. Excel·lent situació que va servir en l'edat del bronze, d'un poblat emmurallat, després un hàbitat ibèric i una fortalesa musulmana. | |||
|
Palma de Gandia - Enciclopèdia.cat Municipi de la Safor, a la plana al·luvial del riu d'Alcoi (límit oriental del terme), drenat també pel seu afluent el riu de Vernissa i accidentat al NE pels vessants meridionals de la serra de la Falconera (384 m). L'agricultura se centra en el regadiu. | |||
|
Palma de Gandia - Viquipèdia Palma de Gandia és un municipi de la Safor, al País Valencià. Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979. Política, referències i enllaços externs. El gentilici dels seus 1.887 habitants és palmer, palmera. | |||
|
Palmera - Viquipèdia Palmera és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor. Evolució demogràfica. Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979. Referències. Enllaços externs. Gentilici: palmerí, palmerina. | |||
|
Parc Natural del Desert de les Palmes - Parcs de la Comunitat Valenciana Situat a 5 termes municipals de Castelló: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. En una muntanya litoral de la Plana Alta, paral·lela a la costa amb crestes i penyals. La vegetació després dels incendis de 1985 i 1992. | |||
|
Picassent.com Portal comercial del municipi de Picassent, a la comarca de l'Horta Sud. Empreses, serveis, seccions, altres municipis veïns, allotjament, premsa, anuncis, utilitats i dades i serveis comercials diversos. Noticies per temes. | |||
|
Piles de Mar Pàgina informativa del municipi de Piles de Mar, a la comarca de La Safor, creada per l’Ajuntament i la Plataforma Pista Administración Local. Dades municipals, organització municipal, festes, i fotografies de la localitat saforenca. | |||
|
Piles de Mar - Enciclopèdia.cat Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera. El caràcter pla del terme i l'aigua derivada del riu d'Alcoi (a través de la séquia comuna d'Oliva) i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger. | |||
|
Piles de Mar - País Valencià, poble a poble, comarca a comarca Antiga alqueria islàmica dependent del castell de Rebollet. L'església parroquial, de Santa Bàrbera, s'erigí el 1535 amb els annexes de Palmera i Rafelsineu. Prop de la seua costa es conserva una torre de guaita construïda en el segle XVI. | |||
|
Piles de Mar - Viquipèdia Piles, també conegut com Piles de Mar, és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Història. Economia. Festes locals. Monuments. Administració. Llistat d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979. | |||
|
Plana d’Utiel-Requena Pàgina en format PDF, amb informació de Turisme de la Comunitat Valenciana, sobre la Plana d’Utiel-Requena. El medi físic de la Plana d'Utiel-Requena, geografia, flora i fauna. Mapes i il·lustracions. | |||
|
Polinyà de Xúquer Antiga pàgina oficial de l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer, municipi valencià de la comarca de la Ribera Baixa. Informació del municipi, dades, serveis municipals, l’ajuntament, cultura, fotografies i dades turístiques diverses. | |||
|
Polinyà de Xúquer - Viquipèdia Polinyà de Xúquer, també conegut com Polinyà de la Ribera, és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Geografia. Història. Demografia. Economia. Monuments. Gastronomia. Enllaços externs. | |||
|
Potries - Viquipèdia Potries (IPA: [po'tries]; en castellà i oficialment Potríes) és un municipi valencià de la comarca de la Safor. La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns relativamen suaus i uns estius calorosos. Gentilici: potrier, potriera. | |||
|
Puçol entre Mar i Muntanya Puçol, entre mar i muntanya. Web turística de la capital de la comarca de l’Horta Nord. Puçol al dia, notícies, la setmana, comunicats, l’ajuntament per dins, serveis municipals, clubs i associacions i altres informacions d'interès. | |||
|
Quart de Poblet - Viquipèdia Quart de Poblet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Aldaia, Xirivella, Manises, Mislata i Paterna (a l'Horta); amb Xiva (Foia de Bunyol), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i la ciutat de València. | |||
|
Quatretonda - Viquipèdia Quatretonda és un municipi del País Valencià. Geografia. Localitats limítrofes. Història. Administració. Demografía. Economia. Monuments. Festes locals. Enllaços externs. Gentilici: Quatretondí, quatretondina. | |||
|
Quatretonda (Quatretonda.es) Conté informacio relacionada amb el poble, tant de cultura com de costums. Informació, dades d'interés, notícies, plànol de carrers, estadístiques població, suggeriments, tauler d'anuncis, organització, … Plataforma Pista Administració Local. València. | |||
|
Rafelbunyol - País Valencià Poble a Poble Introducció històrica de Rafelbunyol (comarca de l’Horta Nord). Va pertànyer al Reial Patrimoni fins el 25 de maig de 1.465, en què fou venut a Mossèn Jaume Dartés. El 1.609 era propietat d'Antonio Belvís. | |||
|
Rafelbunyol - Viquipèdia Rafelbunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Gentilici: Rafelbunyoler - Rafelbunyolera. Partit judicial: Massamagrell. Enllaços externs. Localització sobre el País Valencià. | |||
|
Rafelcofer - valencians.es Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal de Rafelcofer limita amb les següents Localitates: Almoines, L'Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà i La Font d'en Carròs, tots de La Safor. | |||
|
Rafelcofer - Viquipèdia Rafelcofer (IPA:[raf?lko'fe?]) és un municipi de la comarca de la Safor. La ubicació de Rafelcofer en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que el seu sòl siga una planura d'argil·les fetes per sediments quaternaris del període Plistocè. | |||
|
Rafelguaraf - Viquipèdia Rafelguaraf és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Carcaixent, l'Ènova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xàtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (La Safor). | |||
|
Real de Gandia - valencians.es Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal del Real de Gandia limita amb les següents Localitates: Almoines, Beniarjó, Gandía i Palma de Gandia, totes elles de la Província de València. | |||
|
Real de Montroi - Enciclopèdia.cat Informació d’aquest municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans. El 52% de la població activa treballa en l'agricultura i el 24% en la indústria. municipi comprèn, a més, la caseria de l'Algodar. | |||
|
Real de Montroi - Viquipèdia Real de Montroi és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Llombai, Montserrat i Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol). | |||
|
Requena - Viquipèdia Requena és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual és la seua capital administrativa. Perteneixen al municipi 29 aldees, pedanies o partides. Història, economia, política i administració. | |||
|
Riola - Mancomunitat de la Ribera Baixa Informació de Riola, a càrrec de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. L’Alcaldia la sustenta: Manuel Anaya Gallart. Nombre de regidors: 9. Habitants: 1762hab. (Padró 2005, font: IVE). Extensió: 5'60 km2. Partit judicial de Sueca. | |||
|
Riola - Viquipèdia Dades de Riola a la Viquipèdia; Riola és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Enllaços externs. Localització. Gentilici: Riolenc, riolenca. Població: 1.706 hab. (2004). Densitat: 304,64 hab/km². | |||
|
Rocafort - Viquipèdia Rocafort, també conegut com Rocafort de Campolivar, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Godella i amb la ciutat de València. Geografia, història, economia, monuments, festes, etc. | |||
|
Ròtova - Viquipèdia Municipi de la comarca de la Safor a 10 km de Gandia en la carretera d'Albaida, en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals del Mondúver (581 m alt). Geografia, clima, límíts, història, població, economia. | |||
|
rutadelvidre.com Pàgina del Amics de la Ruta del vidre de l’Olleria (Vall d'Albaida). Monument als vidriers, la casa Santoja, possible temple maçònic, visita virtual i galeria artística. Visita virtual, monuments vidriers i galeria de Toni Grau. | |||
|
Sant Antoni de Benaixeve - Enciclopèdia.cat Municipi del Camp de Túria, al límit amb els de Bétera (Camp de Túria) i Paterna (Horta de l'Oest). És format pels habitants de Benaixeve (Serrans), vinguts a causa de la inundació de llurs terres per les aigües del pantà de Benaixeve. | |||
|
Sant Antoni de Benaixeve - Viquipèdia Sant Antoni de Benaixeve és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Bétera, L'Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest). Fins 1997 formava part de l'Horta Oest. | |||
|
Sant Iscle de Vallalta - Viquipèdia Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme. Entitats de població: Sant Iscle de Vallalta, Font-Montnegre, i Can Ginebra. Demografia, referències i enllaços externs. Gentilici: Isclencs, isclenca. | |||
|
Serra (Camp de Túria) - Viquipèdia Serra, també conegut com Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Enllaços externs. Localització en mapa. Gentilici: Serratí-Serratina. Coordenades: 39° 41’ 08” N 0° 25’ 47” W. | |||
|
Serra de Portaceli - Enciclopèdia.cat Municipi del Camp de Túria, als vessants meridionals i septentrionals de la serra de Portaceli (els Rebalsadors, 798 m; el Garbí, 601 m). El terme és molt boscat. La reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió. | |||
|
Silla - Viquipèdia Pagina de l’enciclopèdia Viquipèdia corresponent a Silla, municipi de la comarca valenciana de L’Horta Sud. Diverses informacions sobre Silla: Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política… | |||
|
Silla Introducció - Ajuntament de Silla Silla és un municipi de la comarca de l'Horta Sud (subcomarca de l'Horta-Albufera). Es troba situat a la ribera del llac de l'Albufera i part del seu terme municipal està dins dels límits del Parc Natural. | |||
|
Simat de la Valldigna - No Oficial Pàgina informativa sobre Simat de la Valldigna, municipi de la comarca de La Safor. Inclou informació del Reial Monestir, d'estil cistercenc, de Santa Maria de la Valldigna, La Mesquita de la Xara, l’Església de Sant Miquel i com arribar-hi. | |||
|
Simat de la Valldigna - Viquipèdia Simat de la Valldigna pertany a la comarca de la Safor, i se situa a 55 km de la ciutat de València, en una vall anomenada la Valldigna. Al poble hi ha el monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, basat en el Monestir de Santes Creus. | |||
|
Sollana - Fitxes CDLPV Fitxa bpasica de Sollana. Extensió: 39 km2. Població: 4 425 h [1996]. Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l'Horta, estès al S de l'Albufera. El terreny és totalment pla i pantanós. Coordinadora per la Dinamització Lingüística del País Valencià. | |||
|
Sollana - Viquipèdia Sollana és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera. Geografia. Història. Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia. Sollaners il·lustres. Enllaços externs. | |||
|
Sollana.ws Portal comercial a Internet de Sollana on trobaràs tot allò que busques: Hotels, Immobiliàries, restaurants, automòbils, mobles, discoteques, i tot tipus de comerços i altres informacions de Sollana (Ribera Baixa). | |||
|
Tavernes Blanques - Viquipèdia Tavernes Blanques és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Enllaços externs. Gentilici: Taverner - Tavernera. Coordenades: 39° 30’ 30” N 0° 21’ 56” W. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany. | |||
|
Tavernes de la Valldigna - Viquipèdia Tavernes de la Valldigna és una població de la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna de la qual n'és capital. També és conegut com a la Vall de Tavernes. La Valldigna ha estat poblada des del Paleolític Mitjà. | |||
|
Torís - Enciclopèdia.cat Informació d’aquest municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, al límit amb la Foia de Bunyol i amb l'Horta de l'Oest. El terme s'estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol. | |||
|
Torís - Viquipèdia Municipi de la Ribera Alta. Arrecerats a la ribera del riu Magre els 80,1km² de superfície ondulada presenten cims que voregen els 300 m d'altitud com ara les serres del Castellet, del Canyamar, del Portell, la muntanya del Calahuet o els Molets. | |||
|
Torreblanca - Viquipèdia Torreblanca és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Gentilici: Torreblanquí, torreblanquina. Població (2004): 5430 habitants. Coordenades: 40º13'14'' N 0º11'43'' E. | |||
|
Turisme Bocairent Situat al bell mig de la Comunitat Valenciana, Bocairent aguarda al visitant amb un munt de atractius. Poble de muntanya, apinyat sobre un turó, conserva l’esència àrab del traçat dels seus carrers. El casc antic està declarat conjunt historico-artístic. | |||
|
Turisme Simat Envoltada de muntanyes, bells paratges i horts de tarongers. Confluència d’història, tradició, cultura i natura. Simat de la Valldigna permet gaudir de l’essència del poble que encara es conserva en l’autenticitat de la terra i la gent. La Safor. | |||
|
València - Manuel Lazcano Pérez La página Web de la ciutat de València, la ciutat més bella del món. Visita els seus monuments, coneix la seua història, viu les Falles, disfruta de l'encant d'este meravellós lloc. Pàgina no oficial. La web està dedicada al meu nebot David. | |||
|
Valencians.es Valencians.es és un portal turístic, no oficial, informatiu de les comarques valencianes. Podreu consultar informació per províncies i seguidament per municipis. Directori de webs i d’altres recursos de caire local i turístic. | |||
|
Vall de Cofrents-Aiora - senderisme.com La Vall de Cofrents és una comarca de l'Interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També és coneguda com a Serrania d'Aiora. Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés, i al sud-oest amb Castella. | |||
|
Vallada Portal del municipi de vallada, patrocinat per Giner, empresa de l’hosteleria d’aquest municipi de la comarca de la Costera. El Tunel de Sumidors, el Penyó, el Castell, ermites, senderisme, allotjament, restauració, festes i història. | |||
|
Vallada - Viquipèdia Vallada a la Viquipèdia. Municipi de la Costera. Enllaços externs i localització. Gentilici: Valladí, valladina. Coordenades: 38° 53' 45? N 0° 41' 31? O. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió. | |||
|
Vilallonga - Viquipèdia Vilallonga (en castellà Villalonga). Municipi del País Valencià, comarca La Safor. Situat en l'extrem sud-est de la província de València, en les faldilles septentrionals de la serra de La Safor, limit amb la província d'Alacant. | |||
|
Vilamarxant - Viquipèdia Vilamarxant és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Enllaços externs. Gentilici: Vilamarxanter/Vilamarxantera. Coordenades: 39° 34’ 08” N 0° 37’ 14” W. | |||
|
Vilapèdia Enciclopèdia lliure sobre la ciutat de Vila-real. Projecte de les associacions culturals "EnTermet" i "Ateneu XXI" amb l'objectiu de crear un espai obert per la nostra història, cultura, patrimoni, personatges, entitats, tradicions, puga informar-se. | |||
|
WebAlginet Alginet, pàgina del poble amb fotografies d'Alginet, fòrum, enllaços, videos, i molt més que anirem afegint. Una iniciativa per a estar més en contacte amb el nostre poble i per a coneixer-lo un poc més. | |||
|
Xella - Viquipèdia Xella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés. El seu terme municipal limita amb: Anna, Bolbait, Enguera i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacàrcer (a la Ribera Alta). | |||
|
Xeraco - Viquipèdia Xeraco és poble del País Valencià, pertanyent a la comarca de la Safor. Xeraco va ser fundada l'any 1248, en recuperar el rei en Jaume I el conqueridor l’alqueria que havía estat entregada al moro Avecendrell. Gintilici: Xeraquer, xeraquera. | |||
|
xeracoonline.com Xeraco Infovisual. Galeria d’Imatges. Pàgina que conte una completa galeria d’imatges de Xeraco, a la comarca de La Safor. Platja, muntanya, el terme, esports, monuments, la volta apeu, activitats i festes del municipi. | |||
|
xeracoterra.com Guia digital de xeraco, a la comarca de la Safor. Informació de Xeraco, història del municipi, festes, llocs, fotografies, llibres de Xeraco, senderisme, documents i fòrum. El contingut de la web, en valencià, és mínim. | |||
|
Xeresa - valencians.es Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal de Xeresa limita amb les següents Localitates: Barx, Benifairó de la Valldigna, Gandía, Jaraco i Simat de la Valldigna, totes elles de la Província de València. | |||
|
Xeresa - Viquipèdia Xeresa és un municipi de la Safor, al País Valencià. La seua activitat econòmica se centra sobre tot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondúver (841 m. d'altitud). En el seu origen fou una alqueria musulmana. | |||
|
Xest - Viquipèdia Xest (oficialment, en castellà Cheste) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Geografia, història, demografia, economia, toponímia, llocs d’interès, monuments, festes i enllaços externs. | |||
|
Xest [Xestalcamp] - Enciclopèdia.cat Municipi de la Foia de Bunyol, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El secà, que ha estat tradicionalment la base de l'economia local, ha permès conreus arboris: vinya (1 300 ha), oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers. | |||
|
Xiva de Bunyol - Viquipèdia Xiva, per uns pocs coneguda com Xiva de Bunyol (oficialment, en castellà Chiva). és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Geografia, història, demografia, economia, administració, festes i enllaços. | |||
CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT