VALENCIA


en tot el CerCAT   en aquesta secció
Recerca Avançada  

 
Pc Hardware


WEBS relacionades amb el tema
Ademús - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria, i drenat pel Boïlgues i per les rambles de Riodera (al límit amb Aragó), Las Tóvedas, Negrón i El Val. La població ha disminuït.
Ademús - Viquipèdia
Ademús (Ademuz en castellà) és la capital de la comarca del Racó d'Ademús, enclavament valencià entre Aragó i Castella-La Manxa. Es troba al marge dret del riu Túria, emplaçat esglaonadament en els vessants de la muntanya dels Zafranares.
Ador - Viquipèdia
Ador és una població de la comarca de la Safor. El topònim sembla d'origen musulmà i significa les cases. S'hi ha trobat una important vila romana (la casa d'Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics.
Agullent
Web molt documentada sobre Agullent (comarca de la Vall d'Albaida). Turisme d'interior, una miqueta d'història, dies de festa, gastronomia, qué fer? on anar? Anar de passeig, menjar, dormir i comunicacions.
Agullent - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra d'Agullent als turons que separen les aigües dels rius Clariano i d'Albaida. El regadiu (166 ha), on són conreats moresc i hortalisses, aprofita el riu Clariano.
Agullent - GV
Agullent és un poble valencià situat al sector meridional de la Comarca de la Vall d' Albaida, al peu de la serra que dóna el seu nom. Informació genenral, informació turística, cultura, activitats econòmiques i galeria d’imatges.
Agullent - Turisme Agullent
Portal d’informació del turisme municipal a Agullent (Vall d’Albaida). Informació municipal, localització, història, entorn natural, activitats esportives, oficina de turisme, allotjament, restauració, festes, patrimoni, i empreses.
Agullent - Viquipèdia
Agullent és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida. Taula de continguts: Etimologia, demografia, administració, història, activitat econòmica, entorn natural, gastronomia, festes de moros i cristians, fills il·lustres, referències i enllaços.
Ahillas
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Ahillas. Ahillas és un llogaret del municipi de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). La seva població era de només 7 habitants [any 2009].
Aielo de Malferit
Informació d’Aielo de Malferit, de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit i els serveis. Aielo de Malferit es troba al Sud de la Comunitat Valenciana, concretament al NO de la Vall d'Albaida a 281 m. d'altitud. El seu terme, està envoltat per muntanyes.
Aielo de Malferit - Viquipèdia
Aielo de Malferit, o simplement Aielo, és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, amb una població de 4.502 habitants formada per 2.222 homes i 2.280 dones, que es veu incrementada pels visitants en períodes de vacances.
Aielo de Rugat - Viquipèdia
Aielo de Rugat és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida. Taula de continguts: Història, monuments, demografia, administració, entorn natural, gastronomia, festes, fills il·lustres, bibliografia, referències i enllaços.
Aiora - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca de la Vall de Cofrents, dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià. Ocupa l'anomenada foia d'Aiora, limitada pel Montemayor, el puntal d'Arciseco, el puntal de Meca i la serra d'El Mugrón.
Aiora - Viquipèdia
Aiora (Ayora en castellà i oficial) és un municipi del País Valencià capital de la comarca de la Vall de Cofrents. S'estén al voltant del seu castell que se situa sobre un turó a 64 m d'altitud. És el segon terme municipal més extens del País Valencià.
Alaquàs - Viquipèdia
Alaquàs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Aldaia, Torrent, Picanya i Xirivella. Situat a 42 m d'altitud i amb 3,9 km² d'extensió, es localitza en l'Horta de València, a 7 km a l'oest de la capital.
Albaida - Viquipèdia
Albaida és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida. Taula de continguts: Història, socioeconomia i població, edificis d'interés, representació política, festes, esports, gastronomia, referències, i enllaços externs.
Albal - Viquipèdia
La informació d'Albal en aquesta enciclopèdia lliure. Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Gentilici, població, superfície i tota mena de dades.
Albalat de la Ribera
Pàgina, no oficial, amb informació d’Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). Història, geografia, festes i galeria d'imatges d'aquesta població. Les Festes d'Agost són les més importanst i les que major tradició tenen en la Vila d’Albalat.
Albalat de la Ribera - Mancomunitat de la Ribera Baixa
Informació d’Albalat de la Ribera, a càrrec de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. L’Alcaldia la sustenta: Joan Baptiste Ferrando Miedes. Habitants: 3321 hab. (Padró 2006, font: INE). Extensió: 14'30 Km².. Partit judicial de Sueca. Regidors: 11.
Albalat de la Ribera - Viquipèdia
Municipi del País Valencià a la Ribera Baixa. També anomenat i/o descrit a vegades pels habitants com Albalat de la Ribera de Xúquer, i sovint confós amb l'antic i desaparegut poble veí de Pardines i erròniament anomenat Albalat de Pardines.
Albalat dels Sorells
Pàgina no oficial d’Albalat dels Sorells, municipi de la comarca de valenciana de l’Horta Nord. Informació completa de l’ajuntament, història, el terme municipal, cultura, esports, festes, associacions, comerç i altres dades locals d’interès.
Albalat dels Sorells - Viquipèdia
Albalat dels Sorells és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. El terme municipal se situa entre el glacis d'acumulació de Museros i el de vessament del glacis de Puçol-Meliana. Taula de continguts.
Albalat dels Sorells Poble de l’Horta Nord
Pàgina realitzada per Pedro Herràiz, sobre el poble d’Albalat dels Sorells (Horta Nord). Història, ajuntament, regidors, llista de carrers, les festes, fotografies, l'església, el Palau, vista aèria de L'Horta Nord, i dades generals.
Albalat dels Tarongers - No Oficial
Geografia, història, llocs d'interès, festes, gastronomia i treball. L’existència de l’home vivint als Pics de les Rabose, Muntanya Redona, Palmeral... d’uns 12 s. aC. A l’Aigua Amarga es descobrí una cova amb pintures rupestres del Eneolític (2000 adC).
Albalat dels Tarongers - Viquipèdia
Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Fins mitjan del segle XIX s'anomenava Albalat de Segart. Taula de continguts temàtics del municipi i enllaços externs.
Alberic - Viquipèdia
Alberic (de l'àrab al-barid, "la posta" és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Castelló de la Ribera, Benimodo, Alzira i Carcaixent.
Alberic.com
Tot al voltant del poble d Alberic, informació, debats, imatges, història... Per a vore notícies anteriors entra a la secció Alberic és notícia. Aquesta pàgina aspira a cobrir la necessitat que tenien tots els internautes d'Alberic.
Alberic.tk
Tot al voltant del poble d Alberic, informació, debats, imatges, història... Per a vore notícies anteriors entra a la secció Alberic és notícia. Aquesta pàgina aspira a cobrir la necessitat que tenien tots els internautes d'Alberic.
Alboraia - Viquipèdia
Alboraia és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'horta valenciana, de fet se li definix com "El portal de l'horta". El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta.
Alboraig - Enciclopèdia.cat
Alborache (castellà). Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Comprèn la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol i s'estén cap al sud per una estreta faixa de terreny travessada pel riu Magre.
Alboraig - Viquipèdia
Alboraig (en castellà i oficialment Alborache) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Limita amb Bunyol, Dosaigües, Godelleta, Macastre i Iàtova (a la mateixa comarca); i amb Torís (a la Ribera Alta).
Albuixec - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Horta del Nord, a costa N de la ciutat de València. Tot el terme és d'horta, regada per braços de la sèquia de Montcada. El poble (3 528 h [2006] albuixequins; 7 m alt) és prop de la línia de ferrocarril de Barcelona a València.
Albuixec - Viquipèdia
Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord. El seu nom és d'origen àrab: Abu-Saak. Geografia. Història. Demografia. Economia. Festes. Personatges il·lustres.
Alcàntera de Xúquer - Viquipèdia
Alcàntera del Xúquer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Beneixida, Càrcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xàtiva (a la Costera). Taula de continguts.
Alcàsser - Viquipèdia
Alcàsser és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Horta Sud. Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal i Torrent. Situat al sud de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid.
Alcublas - Comunitat Valenciana
Alcubles, es troba situat al nord-oest de València a uns 50 quilòmetres de la capital. La major part del seu terme municipal és muntanya, encara que destaquen els cultius de secà, com l'atmeller i la vinya principalment. Compta amb un ric patrimoni.
Aldaia - Viquipèdia
Aldaia és una ciutat i municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Quart de Poblet i Xirivella (a la mateixa comarca); amb Torrent (a l'Horta Sud) i amb Xiva (a la Foia de Bunyol).
Alfafar - Viquipèdia
Localització d'Alfafar respecte del País Valencià · Localització d'Alfafar respecte de l'Horta Sud. Municipi de l'Horta Sud · Gentilici, Alfafarenc ... Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política...
Alfara de la Baronia - Viquipèdia
Alfara de la Baronia, anteriorment denominada Alfara d'Algímia, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Inclou la taula de continguts temàtics del municipi i enllaços externs.
Alfara del Patriarca - Viquipèdia
Alfara del Patriarca és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord. Històricament va pertànyer a la família del Cruïlles, a Bonifaci Ferrer i a Sant Joan de Rivera. La seua toponímia reflexa el seu origen àrab. Personatges il·lustres.
Alfarb - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, a banda i banda del riu Magre. El poble pertany, des del s XVI, a la parròquia de Llombai. Entre Alfarb i Catadau han estat trobades restes i inscripcions lapidàries d'època romana.
Alfarb - Viquipèdia
Alfarb és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alginet, Benifaió, Carlet, Catadau i Llombai (a la mateixa comarca); i amb Picassent (a l'Horta Sud). Taula de continguts temàtics.
Alfarrasí - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, al centre de la vall, a la dreta dels rius d'Albaida i Clariano, a l'indret de llur confluència, en un terreny suaument ondulat al S de la serra Grossa. Els darrers anys, l'activitat industrial ha donat vida al poble.
Alfarrasí - Viquipèdia
Alfarrasí és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. D’origen àrab, la seua conquesta per Jaume I està datada en 1244. El seu primer senyor fou Llorenç Rocafull. Economia i demografia, patrimoni cultural, festes i política.
Alfauir - Viquipèdia
Alfauir és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Té l'origen en un alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, el 1249, a Pere de Vilaragut com a lloc depenent de Palma, annex del ducat de Gandia. Informació general.
Algar de Palància - Viquipèdia
Algar de Palància o, simplement, Algar és un municipi que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Alfara d'Algímia i Torres Torres (a la mateixa comarca) i amb Sogorb, Sot de Ferrer i Soneixa (a la comarca de l'Alt Palància).
Algemesí
Poble amb 24.000 hts. a la planura del Xúquer, en la confluència amb el Magre que el voreja. A 32 quilòmetres al sud de València i amb un terme d'uns 40Qm quadrats, limita amb Alginet, Almussafes, Sollana, Albalat, Alzira, Guadassuar i Alzira.
Algemesi.com
Web no oficial i comercial d'Algemesí (Ribera Alta). Informació dels comerços de la ciutat. Allotjament, hosteleria, inmobiliaria, automoció, botigues i comerços, empreses i professionals, oci i temps lliure, salut i bellessa, …
Algímia d'Alfara - Viquipèdia
Algímia d'Alfara, també conegut com Algímia de la Baronia, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Alfara de la Baronia, Torres Torres, Quart de les Valls i Sogorb (a l'Alt Palància).
Alginet - Viquipèdia
Alginet és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Alta. És un poble prou ben comunicat, situat en un pla a 31 m d’altura. Història, llocs d’interès, festes i altres dades, ...
Algirós
Districte de ciutat de València, construït sobre l'horta regada per la séquia de l’Algirós. La població és distribueix en barris: L'Illa Perduda: 8.874 habitants, Ciutat Jardí: 12.315 h, L'Amistat: 7.399 h, La Bega Baixa: 5.807 h, i La Carrasca: 3.454 h.
All Valencia
Empresa que es dedica a promoure la Comunitat Valenciana amb publicidad activa. Promou les activitats professionals, anunciant les seues especialitats en el portal. La possibilitat d'anunciar-se a un baix cost aconseguint uns resultats excel·lents.
Almàssera - Viquipèdia
Almàssera és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Enllaços externs. Gentilici: Almasserí, Almasserina. Coordenades: 39° 30’ 47” N 0° 21’ 19” W. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany.
AlmasseraXelCiudadano.com
Portal dedicat al municipi d’Almàssera (L’Horta Nord). Notícies, informació turística, Ràdio Rabosa, el Museu de l’Horta, esports, servicis, blog, telèfons, tauló d’anuncis, l’oratge, ...
Almiserà - Viquipèdia
Almiserà és un municipi valencià de la comarca de la Safor. També coneguda com Miserà, el seu topònim significa, en àrab, el desert. El terme està enclavat en el fons de la vall del Vernissa, riu que travessa el terme prop del nucli del poble.
Almoines - Viquipèdia
Almoines és municipi valencià de la comarca de la Safor. També coneguda com l'Almoina, el seu topònim significaria en àrab "jardí" o "casa amb hort". Situat al centre de l'Horta de Gandia, al sud de la ciutat, el terme es totalment pla.
Almussafes
Web, no oficial, amb informació d’Almussafes, municipi de comarca de la Ribera Baixa. Serveis. Festes. Informació d'interés. Torre. Els origens d’Almusafes són incerts però existeixen empremtes de la presència humana ja en el Neolític.
Almussafes - Enciclopèdia.cat
El terme és en part ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l'aigua de la séquia reial del Xúquer (que passa per Benifaió), de fonts (especialment de la del Vicari, utilitzada ja al s. XVIII) i del subsòl; produeix arròs, taronges i hortalisses.
Almussafes - Viquipèdia
Almussafes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Limita amb Sollana (a la mateixa comarca), amb Alginet i Benifaió (a la Ribera Alta), i amb Silla i Picassent (a la comarca de l'Horta Sud).
Alpont - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte. L’endònim és Alpuente (en castellà).
Alpont - Viquipèdia
Alpont (oficialment, i en castellà: Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. En el terme municipal d'Alpont es troben també altres nuclis de població, barris i pedanies: Despoblats (6) i poblats (10).
Alzira - M. Soler
Alzira per M. Soler. Informació de La Casa Consistorial, Santuari de Santa Maria del Lluch, Santa Maria de la Murta i de com arribar a Alzira. Història, cronologia, dades paisatges, plànol, ... Documents de l'Ajuntament d'Alzira Regidoria de Cultura.
Andilla - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià. La seva població, que el 1910 era de 1 457 h, ha disminuït progressivament. La vila té actualment 112 habitants [2006]. Està situada al coster d'un turó a 894 m alt.
Andilla - Viquipèdia
Andilla és un municipi i vila del País Valencià a la comarca dels Serrans. Situat en els vessants meridionals de la serra del seu mateix nom, a l'extrem nord-oest de la província de València. La es troba en el vessant meridional d'un xicotet turó.
Anna - Viquipèdia
Anna és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. Limita amb Xella, Enguera (a la mateixa comarca), Estubeny, Xàtiva i Llanera de Ranes (a la Costera) i Cotesi Sellent (a la Ribera Alta).
Annauir - Viquipèdia
Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles. Es troba, flanquejada per palmeres, a 131 m d'alçada.
Antella - Viquipèdia
Antella és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Antella limita amb Alberic, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer. Geografia, història, demografia, economia, administració, monuments, ...
Ares d'Alpont - arròscaldós
Dades geogràfiques d’Ares d'Alpont, municipi dels Serrans. Dades geogràfiques, la població a Ares d'Alpont evolució en els anys en el gràfic, des de: 1900, 1910, 1920, 1930, 1940 ... Festes locals: 25 d'abril, Sant Marc 27 novembre, Santa Catalina.
Ares d'Alpont - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; al límit amb Aragó i amb Castella, la frontera segueix, a poca distància, i el curs del riu d'Arcos. Amb el castell d'Ares passà el 1318 sota la jurisdicció de l'orde de Montesa.
Ares dels Oms - Viquipèdia
Ares dels Oms (en castellà i oficialment, Aras de los Olmos) és un municipi de la comarca dels Serrans. Fins al 2001 s’anomenà Ares d'Alpont (Aras de Alpuente), denominació que duia des del 1240, quan el rei Jaume I el va adscriure al terme d'Alpont.
Arquela
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Arquela. Arquela és un llogaret del municipi d'Alpont, a la comarca dels Serrans (València). Es troba situat a la dreta de la rambla d'Arquela (capçalera del riu Xelva), aigua avall d'Alpont.
Artaix
Artaix (oficialment i en castellà, Artaj) és un llogaret del municipi valencià d'Andilla (els Serrans). Situada en una fondalada, en el paratge conegut com El Estrecho de la rambla d'Andilla o d'Artaix. Rodetjada de les muntanyes de la Serra d'Andilla.
Assagra
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Assagra. Assagra és un despoblat del terme municipal de Toixa, a la comarca dels Serrans (València). Està situat a la dreta del Túria. Azagra és el nom oficial i en castellà.
Atzeneta d'Albaida - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, situat al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d'Agullent que separa aquesta vall del Comtat. És travessat pel barranc d'Atzeneta, però l'aigua per al regatge procedeix del riu d'Albaida.
Atzeneta d'Albaida - Viquipèdia
Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià. Alqueria d'origen àrab, al llibre del Repartiment figura com: "Azenet" paraula berber. Demografia, economia, edificis d'interés i política.
Baldovar
Llogaret del municipi d'Alpont (Serrans), a 2.5 km de la vila, i a 923 m d'alt. en una petita vall, prop de la rambla de Arquela. S'arriba des la CV-353 de la ctra. d'Alpont a la Iessa. El nucli é divideix en 3 barris: barri de Dalt, de Baix i el Puntal.
Barandia
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Barandia. Barandia és un despoblat del municipi d'Alpont, a la comarca del Serrans (València). Està situat a 957 metres d’altitud, a la dreta de la rambla d'Arquela, al Nord de la vila.
Baronia de Càrcer - Enciclopèdia.cat
Informació d’aquesta antiga jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d'Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d'Eslava).
Barrio Arroyo
Barrio Arroyo és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 67 habitants. El nucli de Barrio Arroyo es troba a l'altiplà, al marge dret del riu Magre entre San Juan al nord, Turquia a l'est i Roma al sud.
Barx - Viquipèdia
Barx és un municipi valencià de la comarca de la Safor. El municipi s'enclava en una petita vall endorraica entre les serres de Buixcarró i Mondúver. L'orografia està marcada pels dos grans poljes, el de Barx i el de la Drova.
Barxeta - Viquipèdia
Barxeta és una població valenciana de la comarca de la Costera. Limita amb El Genovés, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (la Costera), Benigànim i Quatretonda (Vall d'Albaida), l'Ènova i Rafelguaraf (Ribera Alta) i Simat de la Valldigna (Safor).
Bèlgida - Viquipèdia
Bèlgida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. En el seu terme s'han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultures ibèrica i romana. Taula de continguts temàtics.
Bellreguard - Viquipèdia
Poblacio de la comarca de la Safor. Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 és adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI. En aquesta època apareix per primera vegada el mot Bellreguard.
Bellús - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida. El sector muntanyós correspon a la serra Grossa, al límit de la comarca, i el sector ondulat, a la mateixa vall del riu d'Albaida, que drena el terme travessant la serra Grossa, el riu forma l'estret de les Aigües.
Bellús - Viquipèdia
Bellús és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. En el seu terme, de 9,7 Km², s'han trobat nombroses mostres de la cultura musteriana, pertanyents al paleolític mitjà. Parròquia annexa a la de Benigànim, declarada independent el 1574.
Benaduf
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Benaduf. Benaduf éra una antic lloc dels Serrans, prop del qual es formà el Villar de Benaduf, l'actual vila del Villar, a la comarca dels Serrans (València).
Benaguasil - Viquipèdia
Municipi del País Valencià, situat a la comarca del Camp de Túria. És un topònim àrab: Bani (al)-Wazir que en la documentació posterior (en alfabet llatí) registra variants: Beniguazir, Benaguacil, Beniguasil, etc. Història, festes i enllaços.
Benaixeve - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al curs mitjà del Túria, on ha estat construït el pantà de Benaixeve. Amb la construcció del pantà, el poble fou traslladat del seu emplaçament primitiu a l'agregat de Nieva.
Benaixeve - Viquipèdia
Benaixeve (oficialment i en castellà, Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. El poble està situat en l'esquerra del riu, en l'antic lloc de Neva, on va ser traslladat al quedar cobert per les aigües del pantà.
Benavites - Viquipèdia
Benavites és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Quartell, Sagunt i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa). Taula de continguts temàtics del municipi i enllaços externs.
Beneixida - Riberaturisme
Informació general de Beneixida, municipi de la comarca de la Ribera Alta. Fitxa bàsica, arquitectura, festes i gastronomia. Dins la seva arquitectura destaca l’Església Major de l'Assumpció (s.XX) i l’Ermita del Rosari.
Beneixida - Viquipèdia
Beneixida és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alcàntera de Xúquer, Gavarda i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva i la Llosa de Ranes (a la comarca de la Costera).
Benetússer - Viquipèdia
Benetússer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Municipi de la comarca de l'Horta Sud, dista uns escassos 5 quilòmetres de la ciutat de València. Enllaços externs.
Beniarjó - Viquipèdia
Beniarjó és un municipi de la comarca de la Safor. Té l’origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el s. XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passà a la família March.
Beniarjó.com
Pàgina dedicada al municipi de Beniarjó, a la comarca calenciana de la Safor. La pàgina es troba en procés de construcció. De moment inclou la fotografia del Campanar de Beniarjó desde L'Alquibla.
Beniatjar - Enciclopèdia.cat
Municipi del sud de la Vall d'Albaida. El terme és muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell (1104 m alt.), pels quals davallen els corrents fluvials del torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar.
Benicalap
Benicalap és un districte de la ciutat de València, situat a l'extrem nord-oest de la ciutat. Número 16, és conformat per només dos barris: Benicalap (el barri) i Ciutat Artista Faller. La fita entre els dos es troba a l'avinguda dels Salesians.
Benicàssim - Viquipèdia
Benicàssim és un municipi del País valencià situat a la comarca de la Plana Alta. La població és de 16.200 habitants (INE 2005) durant l'hivern, arribant-se a més de 40.000 en el període estival, ja que la seua economia es basa en el turisme.
Benicolet - Viquipèdia
Benicolet és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. Lloc d'origen musulmà. Fou conquerida per Jaume I i cedida, l'any 1258, a Joan de Bardaxí. L'any 1609, abans de l'expulsió dels moriscos, estava habitat per 35 famílies morisques.
Benicull
Pàgina, no oficial, del municipi de Benicull, a la comarca de la Ribera Baixa. Inclou informació general de la localitat: els telèfons d’interpes, la situació geogràfica, la muntanyeta, les festes i informació del terme municipal.
Benicull de Xúquer - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Ribera Baixa. El terme municipal de Benicull de Xúquer limita amb les següents localitates: Alzira, Corbera, i Poliñá de Xúquer, totes elles de la província de València.
Benicull de Xúquer - Viquipèdia
Benicull de Xúquer és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Limita amb Corbera i Polinyà de Xúquer (a la mateixa comarca); i amb Alzira (a la comarca de la Ribera Alta). El poble es situa al marge dret del riu Xúquer.
Benifaió - Viquipèdia
Benifaió és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alfarb i Alginet (a la mateixa comarca); amb Almussafes i Sollana (a la Ribera Baixa); i amb Picassent (a l'Horta Sud).
Benifaió.org
Pàgina no oficial de Benifaió, municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta. Informació del municipi, dades, serveis municipals, l’ajuntament, i enllaços municipals. Presentació del documental sobre els monuments de Benifaió.
Benifairó de la Valldigna - no oficial
Us donem la benvinguda a la pàgina del nostre poble. Web no oficial del poble. Visita la plana web no oficial de Benifairó de la Valldigna! Tota la informació a la nostra pàgina web.
Benifairó de la Valldigna - Viquipèdia
Benifairó de la Valldigna és una poble valencià de la comarca de la Safor, i que comparteix nom amb un altre municipi de la comarca del Camp de Morvedre, Benifairó de les Valls. Un 91,73% de la població parla valencià, segons el cens de 2001.
Benifairó de les Valls - Viquipèdia
Benifairó de les Valls és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Geografia, història, economia, demografia, administració, monuments, festes i costums, i llocs d’interès. Limits del terme municipal.
Beniflà - Viquipèdia
Beniflà (IPA: [ßeni'fla]) és un municipi valencià de la comarca de la Safor. El poble, de reduïdes dimensions i forma allargada forma conurbació amb Beniarjó. Antiga alqueria d'origen musulmà, el territori del qual pertanyia al Senyoriu de Rebollet.
Benigànim - Viquipèdia
Benigànim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. Història, demografia i economia, geografia, turisme, edificis d'interès, gastronomia, política, enllaços externs, ...
Benigànim Web Pirata
Web sobre la població de Benigànim, en la cual pots trobar entre altres coses, fotografies antigues, actuals i aèries, historia i plànol de Benigànim, també pots trobar algun enllaç a altres webs de Benigànim i de les Comarques Centrals Valencianes.
Benimaclet
Benimaclet és un barri i districte (número 14) de la ciutat de València (antic poble annexionat), a la part nord-est de la ciutat. El districte consta dels barris següents: Benimaclet: 24.673 amb habitants, i Camí de Vera amb: 5.775 habitants.
Benimodo - Viquipèdia
Benimodo és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb els municipis d’Alberic, Alzira, l'Alcúdia, Carlet, Guadassuar, Massalavés i Tous. L’economia és bàsicament agrícola.
Benimuslem - Viquipèdia
Benimuslem és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira i Carcaixent. Situat en la ribera esquerra del riu Xúquer. La superfície del terme és completament plana. El Xúquer serveix de límit.
Beniopa
Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà. Fou municipi independent, amb ajuntament propi, fins el 1965, en què va quedar annexionada a Gandia.
beniopa.com
Beniopa, un poble dins de Gandia. Benvinguts a la pàgina web de Beniopa, espai on oferim tot tipus d'informació del poble. Història, cultura i festes, associacions. Estem en construcció.
Beniparrell - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Horta del Sud, regat per la sèquia reial del Xúquer. El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent. L'agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l'esmentada sèquia, a més de l'aigua del subsòl.
Beniparrell - Viquipèdia
Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Té al voltant de 2.000 habitants concentrats al nucli i un terme d'uns 3,7 Km². Les localitats veïnes son Silla al sud, Alcàsser a l'oest i Albal al nord.
Benirredrà - Viquipèdia
Benirredrà és una població de la comarca de la Safor. Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica.
Benissanó - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Túria, en terreny pla, prop de Llíria. L'agricultura és la base econòmica; l'expansió del regadiu ha eliminat els conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània) gràcies a l'aigua del Túria a través de sèquies controlades.
Benissanó - Viquipèdia
Benissanó és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. El seu terme municipal limita amb els municipis de Llíria i Benaguasil. Informació de la seua geografia, història, demografia, economia, i política.
Benissoda - Viquipèdia
Benissoda és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. Aquesta antiga alqueria musulmana, també coneguda com Benissó. Va ser donada en 1271 per Jaume I als Roiç de Corella. Després de la conquesta va mantenir la població morisca.
Benissuera - Enciclopèdia.cat
L'economia es basa en l'agricultura. El regadiu (40 ha) és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència dels pous. Els conreus són el de la vinya i producció de raïm de taula, cereals i oliveres.
Benissuera - Viquipèdia
Benissuera (en castellà i oficialment, Benisuera) és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. Lloc d'origen musulmà. En el s. XV era de la família Bellvís i el senyoriu depenia de Bèlgida. Posteriorment pertangué als comtes de Casal.
Bercuta
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Bercuta. Bercuta és una caseria (4 h [1960]) del municipi de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). Està situada a l'esquerra del Túria i sobre el congost d'aquest riu, 8 km al sud de la vila.
Bétera - País Valencià, poble a poble, comarca a comarca
En el seu terme s'han trobat deixalles de ceràmica romana i de dubtosa procedència, es trobà també, una espasa de bronze protoetrusca del segle VIII a. C. L'origen de la població i el castell es en l'època musulmana. Web de Paco González.
Bétera - Viquipèdia
Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca. Bétera està situada a la vessant sud de la Serra Calderona, a 15 km de València i a 23 km de la mar Mediterrània.
Bétera, un poble per a tots
Web de presentació del llibre. Les tradicions, cultura, economia, agricultura, festes, art, el passat i el present del nostre poble recopilat en aquest llibre, per a que tots els veïns i totes les veïnes gaudisquen al coneixer el seu contingut descriptiu.
Bocairent - El poble on vaig nàixer
Recoplació de Francesc Vañó Beneyto. Situació i recorregut urbà, monuments i museus, festes, plànol, rutes, com arribar-hi, gastronomia, altres webs, previsió del temps a Bocairent, fotografies del poble i els seus orígens.
Bocairent - Viquipèdia
Bocairent és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida. Taula de continguts temàtics: Història, geografia, economia, demografia, política, edificis d'interés, gastronomia, festes, referències, i enllaços externs.
Boixet
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Boixet. Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents). Antic lloc de moriscs, era habitat per 20 famílies el 1602. La seva parròquia, dedicada a santa Àgata, fou erigida el 1574.
Bonrepòs i Mirambell - Viquipèdia
Bonrepòs i Mirambell és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Almàssera, Tavernes Blanques, la pedania valenciana de Cases de Bàrcena i Vinalesa. Totes les dades del municipi.
Booking.com - València
Cercador d’hotels de València. Oferta d'hotels de València. Directori d'ofertes, mapes, comentaris dels usuaris, etc.. Servei gratuït de reserves on-line ofert per BarcelonaReservas.com. Mapa de València.
Borriol - Viquipèdia
Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Gentilici: Borriolenc, borriolenca. Població (2004): 4195 habitants. Coordenades: 40° 02’ 37” N 0° 04’ 23” W.
Bufalí - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, a la dreta del riu Clariana, prop de la seva confluència amb el riu d'Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme. Predomina l'agricultura de secà.
Bufalí - Viquipèdia
Bufali és un poble de la Vall d'Albaida. D'origen àrab, que l'anomenaven Bohali, apareix document al Llibre de Repartiment on s'esmenta com: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich.
Bugarra - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que s'estén a banda i banda del Túria; el terme és accidentat pels contraforts de la serra de Xiva. Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural.
Bugarra - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de la comarca dels Serrans. El terme municipal de Bugarra limita amb les següents localitats: Xest, Xestalgar, Llíria, Pedralba i Villar del Arzobispo totes elles de la província de València.
Bugarra - Viquipèdia
Municipi del País Valencià que està a la comarca dels Serrans. Amb la desaparició del poder senyorial en 1858, representat a Bugarra pels Sánchez de Calataiud, Comtes del Real, se separen administrativament les poblacions de Bugarra i Pedralba.
Bunyol - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres. L'explotació és majoritàriament directa. Comprén: MIrabonell i Las Ventas de Buñol.
Bunyol - Viquipèdia
Bunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Geografia, història, demografia, economia, administració, el Castell de Bunyol, la festa de la tomatina i enllaços externs. La Tomatina a les festes majors.
Burjassot - Viquipèdia
Burjassot és una població de la comarca de l'Horta Nord (País Valencià). El significat del topònim Burjassot és discutible. En el Llibre del Repartiment apareix Borjaçot, Borgaçot i Borgazot. Gaspar Escolano proposa un origen àrab, Burjaçote.
Calderón
Calderón és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 35 habitants. És el llogaret més petit del terme municipal de Requena. Situada al marge dret del riu Magre, al nord de la pedania de San Juan.
Calles - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià. La parròquia de Santa Maria fou segregada de la de Xelva el 1602 ; l'església actual és obra del 1673. Dins el terme de Xelva hi ha tres petits enclavaments formats per caseries.
Calles - Viquipèdia
Calles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. La vila està en un pla en la marge dreta del riu Toixa, a la qual s'accedeix per mitjà d'un viaducte. La superfície del terme és molt muntanyenca, molt trencada i abrupta.
Camins al Grau
És el districte número 12 de la ciutat de València (País Valencià). Camins al Grau tenia 64.619 habitants el 2008, distribuïts entre cinc barris: Aiora (25.948), Albors (9.093), La Creu del Grau (15.230), Camí Fondo (4.626), i Penya-Roja (9.722).
Camp de Baix
Camp de Baix (oficialment i en castellà Campo de Abajo) és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (Serrans). És a 3 km per camí directe, i a 5 per la carretera amb desviament de la carretera entre Alpont i Titaigües, pel llogaret de la Carrasca.
Camp de Dalt
Camp de Dalt (oficialment i en castellà, Campo de Arriba) és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (comarca dels Serrans). L'any 1969 es comptabilitzaven 274 veïns, dues escoles unitàries (una per a xics i l'altra per a xiques) i un cementiri propi.
Camp de Llíria - Viquipèdia
Històrica comarca del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Camp de Túria. Hi formaven part els municipis de Benaguasil, Benissanó, Bétera, Casinos, L'Eliana, Llíria, i La Pobla de Vallbona.
Campanar (Barri i Districte de València)
Districte i barri de la ciutat de València, que inclou, a més, els barris de Tendetes, El Calvari i Sant Pau. Va ser un poble independent fins a 1897, moment en què, junt amb Poble Nou del Mar i Vilanova del Grau, s’annexiona a la ciutat de València.
Campo Arcís
És una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 427 habitants. Situat al sud-est de l'altiplà de Requena, a l'est de la pedania de los Duques. Entre aquesta i Campo Arcís hi ha el llogaret de Casas de Giménez.
Campo de Benacacira
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Campo de Benacacira. Campo de Benacacira és un enclavament del terme de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). Està situat entre els de Titagües i Toixa. L'antic lloc de Benacacira està deshabitat.
Camporrobles - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella. És situat en un altiplà d'uns 900 m, amb alguns turons aïllats que passen de 1 000 m. És drenat pel riu Madre, afluent del Magre.
Camporrobles - Viquipèdia
Camporrobles és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Limita amb Fuenterrobles, Sinarques, Utiel i Villargordo del Cabriol (a la mateixa comarca); i amb Mira i Aliaguilla (a la província de Conca, Castella - la Manxa).
Canal de Navarrés - Viquipèdia
La Canal de Navarrés és la comarca principalment castellanoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Énguera. Limita pel N amb la Foia de Bunyol, a l'E amb la Ribera Alta, al S amb la Costera, i a l'OE amb Castella i la Vall de Cofrents.
Canals - Viquipèdia
Població de la comarca de la Costera, al País Valencià. Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (Vall d'Albaida).
Canet d'en Berenguer - Viquipèdia
Localització de Canet d'En Berenguer respecte del País Valencià ... Canet d'en Berenguer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre ...
Carcaixent
Carcaixent, la seva història, associacions, monuments, ensenyament, art i cultura, fotografies, festes, … A Carcaixent, l'agricultura del monocultiu i comerç de la taronja, era l'activitat més important (des del segle XIX).
Carcaixent - Viquipèdia
Carcaixent és una ciutat del País Valencià, siruada a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, Benimuslem, Rafelguaraf, Castelló de la Ribera i la Pobla Llarga, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna i Xàtiva.
Càrcer - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, a la Vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), al límit amb la Costera. El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs el separa del terme de Cotes.
Càrcer - Viquipèdia
Càrcer és un municipi de la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alcàntera de Xúquer, Antella, Cotes, Gavarda i Sellent (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva (a la Costera). Es troba ubicat, en la Vall de Càrcer (també coneguda per "Vall Farta").
Càrcer Turisme
Pàgina no oficial de l’Ajuntament de Càrcer, municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta. Informació del municipi, dades, serveis municipals, l’ajuntament, història, economia, monuments, festes, Joseph Gumilla, himne, …
Carlet - Viquipèdia
Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta. Actualment l'economia és agrícola, i compta amb 15.527 habitants (INE 2009). El terme té 45,60 km² i se situa en la vall dels Alcalans, solcat pel riu Magre.
Carrícola - Viquipèdia
Carrícola és una població de la comarca de la Vall d'Albaida. Té l’origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, a Berenguela Alonso en 1270; en 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València. Referències.
Casas Altas - Enciclopèdia.cat
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria. La major part del territori és ocupat per brolles (espígol); hi ha pasturatges d'hivern de propietat municipal. El regadiu és a la riba del Túria.
Casas Bajas - Enciclopèdia.cat
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Túria, al límit amb Castella. La meitat del terme és ocupat per brolles i pasturatges. L'agricultura de secà, a la riba del Túria, predomina sobre la de regadiu.
Casas de Basta
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Casas de Basta. Casas de Basta és un llogaret del municipi de Cofrents (Vall de Cofrents) dividit entre els nuclis de Casas de Basta de Arriba i de Casas de Basta de Abajo; és a la dreta del Cabriol.
Casas de Cuadra
Casas de Cuadra és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb sols 6 habitants. Situat a l'altiplà de Requena, a uns 5 quilòmetres a l'oest de Casas de Eufemia i a menys de 2 km al sud de Los Ruices.
Casas de Eufemia
Casas de Eufemia és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 133 habitants. L'activitat econòmica es centre en el cultiu de la vinya, protagonitzada per la bodega cooperativa amb uns 175 socis.0
Casas de Sotos
Casas de Sotos és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 18 habitants. Es tracta d'un dels llogarets més petits de Requena que compta amb unes 40 cases de les que sòlament 8 estan ocupades.
Casas del Río
Casas del Río és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 57 habitants. Situat al sud del terme de Requena, al límit amb el terme de Cofrents (Vall de Cofrents). El nucli s'asenta a la vora del riu Cabriol.
Cases Altes - Viquipèdia
Cases Altes (oficialment i en castellà, Casas Altas) és un municipi del País Valencià de la comarca del Racó. Limita amb Ademús, Cases Baixes i Vallanca (a la mateixa comarca); i amb Santa Cruz de Moya (a la província de Conca).
Cases Baixes - Viquipèdia
Cases Baixes (oficialment i en castellà, Casas Bajas) és un municipi del País Valencià de la comarca del Racó d'Ademús. Limita amb Cases Altes i Vallanca (a la mateixa comarca); i amb Santa Cruz de Moya i Moya (a la província de Conca).
Casinos - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Túria, a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb els Serrans; el terme és drenat per la rambla d'Artaix, afluent del Túria. L'agricultura és gairebé totalment de secà; el conreu principal és la vinya.
Casinos - Viquipèdia
Casinos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Llíria i El Villar (a la comarca dels Serrans). Casinos naix com a poble a mitjan segle XVIII, fins aleshores no era més que un grup de masies.
Castellblanc
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Castellblanc. És un llogaret i antic castell del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al peu de la paret septentrional de la mola de l'Albeitar. La seva població és de 53 habitants [any 2009].
Castellfabib - Enciclopèdia.cat
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella i Aragó (La Cruz de los Tres Reinos). El terme, molt accidentat, és travessat pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental.
Castellfabib - Viquipèdia
Castellfabib (oficialment i en castellà, Castielfabib) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús. Nuclis: Arroyo Cerezo, Cuesta del Rato, Los Santos, Mas de Jacinto, i el Mas de los Mudos. Continguts.
Castelló de la Ribera - Viquipèdia
Castelló de la Ribera (antigament anomenat Vilanova de Castellói oficialment Villanueva de Castellón) és un municipi de la Ribera Alta. Història. Llocs d'interés. Altres dades. Festes. Enllaços externs. Gentilici: Castellonenc, castellonenca.
Castelló de Rugat - Viquipèdia
Castelló de Rugat és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, també coneguda com Castelló de les Gerres. Història. Demografia i economia. Geografia. Edificis d'interés. Gastronomia. Política. Enllaços externs, …
Castelló de Xàtiva - Castelló de la Ribera - Vilanova de Castelló
Espai on podeu trobar tota l'actualitat més recent sobre Castelló, una guia, les dades més interessants, biografies dels castellonencs més il·lustres, articles sobre història, toponímia i genealogia, bibliografia per a curiosos, galeria de fotos, etc.
Castellonet de la Conquesta - Viquipèdia
Castellonet de la Conquesta (en castellà, Castellonet) és una població de la comarca de la Safor. En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. El gentilici és castellonetins.
Castells del País Valencià - Viquipèdia
Articles a la categoria «Castells del País Valencià» - Viquipèdia. Fitxa dels castells del País Valencià i castells de les comarques valencianes en subcategories. Fitxa de cadascuna de les edificacions amb les seues dades.
Catadau - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans; s'estén a l'W del riu Magre i és accidentat pel Matamont (512 m alt.) i per les serres que limiten la Ribera amb la Foia de Bunyol. L'àrea no conreada ocupa el 50% del terme.
Catadau - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans; s'estén a l'W del riu Magre i és accidentat pel Matamont (512 m alt) i per les serres que limiten la Ribera amb la Foia de Bunyol. L'àrea no conreada ocupa el 50% del terme: pinedes i matoll.
Catadau - Viquipèdia
Catadau és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. El gentilici del poble, segons Sanchis i Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres), és catauïns; altres indiquen catadauïns.
Catarroja - Viquipèdia
Catarroja és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València. Es troba a 8 km de la capital València i a prop de l'Albufera.
Caudete de las Fuentes - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall alta del riu Magre. El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha. Les terres conreades (2 810 ha) representen el 80% del terme; només 87 ha són de regadiu.
Caudete de las Fuentes - Viquipèdia
Caudete de las Fuentes és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Situat en la vall alta del riu Magre. La superfície del terme és bastant plana, encara que tenen elevacions que sobrepassen els 800 metres.
CdT Interior
El CdT d'Interior naix a fi de completar la infraestructura formativa de la Xarxa de Centres de Turisme vertebrada al llarg de la costa valenciana, i acostar una formació a mesura a tots els municipis d'interior de la Comunitat Valenciana.
CdT L'Alqueria del Duc de Gandia
L'immoble de L'Alquería del Duc que alberga el CdT, rehabilitat i transformat en Hotel-Escola, es troba en una zona humida d'horts i marjals, junt amb unes llacunes "ullals" que constituïxen un magnífic entorn de vegetació i fauna aquàtica.
CdT València
El Centre de Turisme de València incorpora tecnologies formatives d'avantguarda en les seues instal·lacions, en disseny d'espais i en aspectes funcionals. Es va inaugurar el 1999, constituint-se en el punt de trobada de la formació turística.
Centre d'Interpertació Turística de Bocairent
Web oficial del Centre d'Interpertació Turística de Bocairent i Serra de Mariola. Us invita a viure l'aventura de visitar Bocairent i el seu entorn. Ací trobareu tot el que necessiteu saber per a visitar este poble i la serra que l'envolta.
Cerdà - Diputació de València
És l’antiga pàgina de l’Ajuntament de Cerdà, municipi de la comarca de la Costera. Inclou extensa informació del terme municipal, el seu ajuntament, serveis al ciutadà, teleadministració, directori, instàncies i ordenances i notícies.
Cerdà - Viquipèdia
Cerdà és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Canals, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Torrella i Vallés. Situat en l'Horta de Xàtiva, al marge esquerra del riu Cànyoles. La superfície del terme és plana.
Cheste
Informació municipal de Xest (Foia de Bunyol). És l’antiga web de l’Ajuntament. Administració pública, info ciutat, educació, formació, premsa, actualitat, comunitat d’usuaris i directori. Versió en valencià no operativa.
Ciutat Vella de València
Ciutat Vella és el districte número 1 de la ciutat de València. El districte de Ciutat Vella consta de sis barris: La Seu, al centre-nord, la Xerea, al nord-est, i el Carme, al nord-oest, el Pilar, a l'oest, el Mercat, al centre i Sant Francesc, al sud.
Cofrents - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, a la confluència amb el Cabriol. Dins el terme hi ha els llogarets de Las Casas de Alcance, de Las Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros.
Cofrents - Viquipèdia
Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi de la Vall d'Aiora. El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol. En època musulmana pertangué, entre 1147 i 1172 al regne de Múrcia.
Coneix Ontinyent
S’ha posat en marxa el nou portal de turisme de l'Ajuntament d'Ontinyent. Mostra els paratges, la història i la cultura de la ciutat tant als forasters com als propis ontinyentins. Patrimoni, museus, allotjament, restauració i serveis turístics.
Coneixer Canals
Portal del municipi de Canals a la comarca de la Costera i el seu nucli de població de la Lloca. Situació, història, cultura, festes, esports, amb fotos, comentaris i notícies i dades de Canals. Administrador: Ximo Pérez.
Contreras
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Contreras. Contreras és un barri del municipi de Villargordo del Cabriel (Plana d'Utiel), vora el pantà de Contreras. Fou construït per als treballadors de la presa a les darreries dels anys cinquanta.
Corbera - Viquipèdia
Corbera és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. El topònim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats.
Corbera i dolces
Benvinguts a Corbera. Corbera i dolces és una pàgina al sobre el municipi de Corbera, a la comarca de la Ribera Baixa. Inclou informació general; Situació del terme, història, festes, gastronomia, agricultura i dades de l’ajuntament.
Corcolilla
Corcolilla és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (els Serrans). Situat a uns 8 quilòmetres de la vila, a la part nord del terme, sota el Cerro de Corcolilla (1.224 m). S'hi accedeix per la carretera CV-350, desviant-se més tard per la CV-359.
Cortes
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Cortes. Cortes és un llogaret del municipi de Benaixeve, a la comarca dels Serrans (València). Està situat al sector meridional del terme.
Cortes de Pallars - Enciclopèdia.cat
Cortes de Pallars és un municipi de la Vall de Cofrents. El poble (495 h [2006]; 422 m.) és a la dreta del Xúquer, en un coster, tocant al barranc de Cortes, que aflueix al Xúquer per la dreta a través del gran salt d'aigua de Los Chorradores.
Cortes de Pallars - Viquipèdia
Cortes de Pallars (castellà i oficial, Cortes de Pallás) és un municipi de la Vall d'Aiora. Reguen l'enorme terme de 235 km², el Xúquer, les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas, Los Gallegos, del Ral; el barranc d'Otonel, de Bujete i del Hornillo.
Costera - Viquipèdia
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva. Limita al nord amb la Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l'est mínimament amb la Safor, al sud amb la Vall d'Albaida i a l'oest amb l'Alt Vinalopó. Té 19 municipis.
Cotes - Viquipèdia
Cotes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alcàntera de Xúquer, Antella, Càrcer, Sellent i Sumacàrcer (a la mateixa comarca); amb Anna i Xella (a la comarca de la Canal de Navarrés).
Cullera - Comunitat Valenciana
Web de Turisme del municipi Cullera (la Ribera Baixa) realitzada por l'Agència Valenciana de Turisme. Actualitat, mapa, l’oratge, festes i celebracions, webcams, rutes i excursions, propostes de viatge, publicacions i la revista CVNews.
Cullera - Viquipèdia
Municipi País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa. El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, L'Estany, El Marenyet i el Dosser. Té 23.261 cullerans (2005).
Cullera.info
El portal de la Ribera Baixa de tot informàtica. Disseny web, e-comerç, hosting, allotjament, guia, descàrregues, buscadors, enllaços, notícies, guia de la comarca de la Ribera.
Daimús - Viquipèdia
Daimús és una població de la comarca de la Safor. El topònim és d'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d'assentament romà en l'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae havia estat la ciutat romana d'Artemision.
Descobrint Algemesí
Descobrint Algemesí és la web, no oficial, sobre Algemesí (comarca de la Ribera Alta). La seua història, la Mare de Déu, els Bous, el patrimoni, la ruta del Samaruc, disfruta menjant, com arribar-hi, fotografies i pàgines d’interès.
Descobrir el País Valencià
una oportunitat per conéixer el nostre entorn amb uns altres ulls. ...la nostra llengua en diverses activitats i en permetem la normalització. ...les persones i els indrets que fan possible la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions.
Domenyo - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; en direcció W-E el travessa el Túria, que hi passa engorjat i que rep, per l'esquerra, el riu de Xelva. El poble (740 h agl [2011], domenyers) és al centre del Camp de Túria.
Domenyo - Viquipèdia
Oficialment i en castellà, Domeño. Municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans. Està físicament dividit en dues parts: el Domenyo Vell, més ampli, és on es trobava originalment, i una petita superfície al voltant del nucli urbà actual.
Dosaigües - Enciclopèdia.cat
Dos Aguas (castellà). Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A l'esquerra del Xúquer, al sector muntanyós cretaci que forma el límit entre la plataforma del Caroig, la mola de Cortes i la foia triàsica de Bunyol.
Dosaigües - Viquipèdia
Dosaigües (oficialment, Dos Aguas) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Limita amb Alboraig, Macastre i Iàtova (a la mateixa comarca); amb la comarca de la Ribera Alta, la Vall de Cofrents i Canal de Navarrés.
El Azagador
Pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). Conta amb 58 habitants (2009). Situat a l'oest del riu Magre que separa el Azagador del nucli principal de Requena en uns 3,5 quilòmetre en línia recta. S'arriva per la CV-450.
el Cerrito
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el Cerrito. El Cerrito és una caseria (45 h diss [1960]) del municipi de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). Està situat 30 km al sud de la vila, prop de Villar de Tejas.
El Collado
Llogaret i nucli més important del municipi d'Alpont (Serrans), a la capçalera de la rambla d'Arquela, per on passa la carretera vers Arcos de las Salinas (Aragó). L'església parroquial és annexa a la d'Ares d'Alpont. Població: 62 h [2009].
El Derramador
Pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 58 habitants. Situat a la vega del riu Magre, ben a prop del barranc Hondo que tributa al Magre per la dreta. Els inicis del llogaret es troben lligats a la Casa Oria.
el Genovés - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s'estén en la seva major part a la dreta del riu d'Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús. El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana amb pins i matollar.
El Genovés - Viquipèdia
El Genovés és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida). Economia, demografia, història i enllaços externs.
El Hontanar
El Hontanar és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (comarca dels Serrans). Situat als peus del Castell del Poyo (1.474 m), a poca distància del llogaret de Corcolilla, a uns 2 km pel que tenen una forta vinculació. En 1969 tenia 64 habitants.
el Mas de Jacinto
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el Mas de Jacinto. El Mas de Jacinto és un llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), a l'E de la vila, davant la confluència amb el Riodeva. La seva població era de 50 habitants [any 2009].
El meu poble: Antella
Informació de Rosa Mateu. Actualment hi ha uns 1600 habitants, que es dediquen en la seua major part a l'agricultura, concretament a la producció de taronges. Situació, fotos del poble, ullada històrica, festes i activitats esportives.
El Oro
Llogaret i antic castell del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d'El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües. La seva població era de 109 habitants [2009].
El Palomar - Viquipèdia
El Palomar és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida. Diferents dades del municipi de El Palomar i de la seva comarca La Vall d'Albaida. Informació d'una festa mil·lenaria, la plantà del xop.
El Puig - L'Horta Nord
Informació del municipai de El Puig, a la comarca de l'Horta Nord - València. Dades geogràfiques. Evolució de la població a El Puig. Festes locals: 16 d'agost, Sant Roc 4 de setembre, Verge del Puig. Arròscaldós.
El Puig - Viquipèdia
El Puig, també conegut com el Puig de Santa Maria, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Enllaços externs. Localització. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany.
El Puig de Santa Maria - Historic, Mediterrani, Natural
Aprofita les visites guiades per El Puig de Santa Maria. El Castell del Puig va ser el punt perfecte des del qual aconseguir la conquesta de València i del seu Regne de València. Rutes turístiques, gastronomia, platges, allotjament, festes, transport, …
El Puig de Santa Maria - País Valencià Poble a Poble
Introducció històrica. Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubaila (muntanyola), fou base de l'exèrcit de Jaume I en la seua ruta cap a València.
El Racó d'Ademús - senderisme.com
Comarca de l'interior del País Valencià, amb capital Ademús. Limita pel nord, est i oest amb la província de Terol i al sud amb Conca. La comarca està aïllada geogràficament de la resta del País Valencià. Santa Cruz de Moya és a la província de Conca.
El Ràfol de Salem - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, al S de la comarca, estès a l'esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Benicadell. L'agricultura ocupa la major part del terme.
El Ràfol de Salem - Viquipèdia
Informació de la Viquipèdia sobre El Ràfol de Salem (en castellà i oficialment Ráfol de Salem). És una població de la comarca de la Vall d'Albaida. Referències i enllaços externs. Gentilici: Rafolí, rafolina. Coordenades: 38° 51' 57? N, 0° 23' 51? E.
el Raval de Xelva
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre el Raval de Xelva. El Raval de Xelva és una antiga moreria de la vila de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). Tenia 290 focs el 1609, l'any de l'expulsió dels moriscs. Era el centre d'una fillola.
El Real de Gandia - Viquipèdia
El Real de Gandia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor. Evolució demogràfica. Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979. Referències. Enllaços externs. Gentilici: realer, realera.
El Reatillo
Informació d’aquesta entrada de l’Enciclopèdia Catalana sobre El Reatillo. El Reatillo és una caseria del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), a l'extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d'Utiel).
el Royo
El Royo [El Arroyo Cerezo] és un llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), situat al nord-oest del terme. L'església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib. La seva població era de 15 habitants [2009].
El Val de la Sabina
Informació del El Val de la Sabina. El Val de la Sabina és un llogaret del municipi d'Ademús (Racó), a l'E de la vila, a la dreta de la rambla d'El Val, afluent, per la dreta, del Túria. La seva població era de 14 habitants [any 2009].
el Villar - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d'El Castellar (698 m alt.) fins a les terres més baixes properes al Túria.
El Villar - Viquipèdia
(Villar del Arzobispo). Municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans, també coneguda com a Serrania del Túria. El terme del Villar limita amb les localitats: Andilla, Casinos, Domenyo, Figueroles, Llíria, Llosa del Bisbe i Xulilla.
Els Poblats Marítims
Nom del districte número 11 de la ciutat de València. Es tracta del districte situat més a l'est de la ciutat i que marca la seua franja marítima. Consta de 5 barris (de nord a sud): La Malva-rosa, Beteró, El Cabanyal-Canyamelar, El Grau i Natzaret.
Els Serrans - senderisme.com
Els Serrans, o Serrania de Xelva (Serranos, en castellà) és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital. Limita amb l'Aragó, amb l'Alt Palància, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel i amb Castella-La Manxa.
Emperador - Enciclopèdia.cat
Municipi de l'Horta del Nord, el més reduït del País Valencià, tot envoltat pel terme de Museros. Hi ha una zona de regadiu per la sèquia de Montcada, a la zona no edificada (hortalisses i taronges), i una petita indústria del moble i de la construcció.
Emperador (Horta Nord) - Viquipèdia
Emperador (o també la Venta de l'Emperador o, popularment, la Venta) és un xicotet municipi de l'Horta Nord. Limita amb únicament amb el terme de Museros, que l'envoltat per complet. Geografia, monuments, història, i dades diverses.
Énguera - Encliclopèdia.cat
Municipi i cap de la comarca de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià. El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l'àrea sud i est del Caroig. Vista general d'Énguera.
Énguera - Viquipèdia
Énguera és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. Els pilars bàsics són l'agricultura i en menor mesura la indústria i els serveis. Economia, administració, monuments, festes, fill il·lustres.
Enric Lluís
Recursos Internet des de Benifairó la Valldigna. Amb cercadors, recursos temàtics de la xarxa adreces locals, amics etc… Església del monestir de Santa Maria de la Valldigna. Població (segons estimacions 1999), 1.649 habitants.
Estivella - Viquipèdia
Estivella és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (a la comarca del Camp de Túria). Taula de continguts.
Estubeny - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de comarca de La Costera. El terme municipal de Estubeny limita amb les següents localitates: Anna, Xàtiva, Llanera de Ranes i Sallent, totes elles de la Província de València.
Estubeny - Viquipèdia
Limita amb Xàtiva i Llanera de Ranes (la Costera), i amb Anna i Sellent (el Canal de Navarrés i la Ribera Alta respectivament). Jaume I va conquerir aquesta alqueria Al-musulmana el 1248 i va donar tres jovades a quatre colons.
Extramurs de València
Extramurs és el districte número 3 de la ciutat de València. L’any 2010 tenia 50.036 habitants. El barris del Botànic, la Roqueta, la Petxina i Arrancapins formen el districte. El districte d'Extramurs naix al voltant de la Gran Via de Ferran el Catòlic.
Faura - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó. La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart (taronges, tomàquets i llegums); el secà és reduït a les petites elevacions (garrofers, oliveres i vinya).
Faura - Viquipèdia
Faura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb les localitats de Benifairó de les Valls, Quart de les Valls, Quartell i Benavites. Situat en la subcomarca de la Vall de Segó (popularment "Les Valls").
Favara - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Ribera Baixa. El terme municipal de Favara limita amb les següents localitates: Alzira, Cullera, Llaurí i Tavernes de la Valldigna, totes elles de la província de València.
Favara - Viquipèdia
Favara és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. L'epònim Favara prové de l'árab "Fauuara", o siga "La Font" o "L'Ullal", pels nombroses brolladors d'aigua subterrània situats al Nord-est del poble, ja en zona marjalenca.
Favara - Viquipèdia
Municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. L'epònim Favara prové de l'árab "Fauuara", o "La Font" o "L'Ullal", pels brolladors d'aigua subterrània al Nord-est del poble, en zona marjalenca, a la planícia litoral al delta del Xúquer.
Figueroles de Domenyo - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar. Població: 523 h [2009].
Figueroles de Domenyo - Viquipèdia
Figueroles de Domenyo (oficialment i en castellà, Higueruelas) és un municipi del País Valencià de a la comarca dels Serrans. El terme és muntanyenc i predomina el juràssic. L'altitud es manté per sobre dels 600 m. i arriba a cims de 1.000 m.
Foios - Viquipèdia
Foios és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Foios està compost per diversos nuclis urbans on es distribuïx: Cúiper, La Lloma, Venda del Sombrerer i Foios (nucli central. Taula de continguts.
Fontanars dels Alforins - Viquipèdia
Fontanars dels Alforins és un xicotet poble situat a l'extrem més occidental de la Vall d'Albaida. Compta amb nombrosos camps de cultiu i boscos de pins. El seu terme limita amb La Font de la Figuera, Villena, Moixent, Ontinyent, i Beneixama.
Fortaleny - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Ribera Baixa. El terme municipal de Fortaleny limita amb les següents localitates: Corbera, Cullera, Llaurí, Riola i Sueca, totes elles de la província de València.
Fortaleny - Viquipèdia
És un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. El poble va fundar-se el 26 de gener de 1239, dia en el que Jaume I va entregar a Guillem de Rocafull la terra perquè les explotesin els Germans Hospitalaris de Sant Antoni Abat.
Fotos Pou Clar
En aquesta pàgina hi trobareu un recull de fotografies del Pou Clar d’Ontinyent (comarca de la Vall d'Albaida). El Pou Clar d’Ontinyent es un pas de riu, meravellós paratge natural d'aquest terme municipal.
Fuen Vich
Fuen Vich és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 3 habitants. Situada en una vall de la Serra de Martés drenada per la rambla de Juan Vich, a pocs quilòmetres a l'est del nucli de los Pedrones.
Fuenterrobles - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l'altiplà de Requena, amb altituds entre 800 i 1 000 m, accidentat per la serra de la Bicuerca (1 116 m alt.). Travessen el terme els barrancs, que formen el riu Madre.
Fuenterrobles - Viquipèdia
Fuenterrobles és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriol. Es troba situat al nord-oest de la comarca.
Gaieta
Poble del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector septentrional, en una vall entre la mola de l'Albeitar i la serra de Martés, comunicant la Vall de Cofrents amb la Foia de Bunyol. La venta de Gaieta era una etapa del camí de Castella.
Gandia - Viquipèdia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor. El seu terme municipal se situa al centre de la comarca. Actualment al terme municipal de Gandia s’hi troben també diferents nuclis de població.
Gàtova - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Túria, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Està accidentat per la serra del coll de l'Àliga (878 m.). El territori és accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.
Gàtova - Viquipèdia
Gàtova és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Fins a 1995 formava part de la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Marines, Serra, Olocau, Altura i Sogorb (els dos darrers de la comarca de l'Alt Palància).
Gavarda - Riberaturisme
Informació general de Gavarda, municipi de la comarca de la Ribera Alta. Fitxa bàsica, arquitectura, festes, senderisme i gastronomia. Festes patronals de Sant Vicent Ferrer (fi de setmana de la Pasqua) i foguera de Sant Antoni el 17 de gener.
Gavarda - Viquipèdia
Gavarda és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer i Castelló de la Ribera. Taula de continguts temàtics del poble.
Gilet
Geografia, història, llocs d'interès, festes, jocs tradicionals, costums, gastronomia i treball. Les muntanyes més importants són: El Xocainet (437 m.), El Pic de l’Àguila (441 m.), La Penya (427 m.) i La Creu (325 m.).
Gilet - Viquipèdia
Gilet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Geografia, història, economia, demografia, administració, monuments, festes i costums, monuments i llocs d’interès. Limits del terme municipal.
Gisbert
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Gisbert. Gisbert és un barri del municipi de Xera, comarca de la Plana d'Utiel (València), situat a 1 quilòmetre del nucli de Xera. La seva població era de 30 habitants [any 1991].
Godella - Viquipèdia
Godella és un municipi de la comarca de l'Horta Nord. Situat en l'Horta de València, al nord-oest de la capital. El terreny participa de la plana de l'Horta i dels pujols calcaris, fins a arribar a una altura superior als 120 m en Les Colònies i Camarena.
Godelleta - Enciclopèdia.cat
Nom històric: Godella de Xiva. Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al límit amb l'Horta (pla de Quart) i amb la Ribera Alta (vall dels Alcalans). El terme és accidentat a llevant i a ponent.
Godelleta - Viquipèdia
Godelleta és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Limita amb Alboraig, Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); i amb Torís i Torrent (a les comarques de la Ribera Alta i l'Horta Oest respectivament). Taula.
Guadassèquies - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, situat a l'esquerra del riu d'Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets. El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals.
Guadassèquies - Viquipèdia
Guadasséquies és un poble de la Vall d'Albaida, coneguda com a Vorasséquies. Al terme s'han trobat deixalles arqueològiques iberes i romanes. Jaume I féu donació d'aquesta alqueria islàmica a soldats que l'acompanyaren en la conquesta.
Guadassuar - Viquipèdia
Els 35,2 km² del terme de Guadassuar són regats per la Sèquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, afluent d'aquell i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.
Guadassuar.org
Portal amb tota la informació d'aquest poble de la comarca de La Ribera Alta. Festes, pintors, història, monuments, fotos, turisme, cultura, serveis, associacions, centres d'interés, estadístiques del municipi, i llibre de visites.
Guardamar de la Safor - Viquipèdia
Guardamar de la Safor és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alqueria de Guardamar o, més rònegament, com l'Alquerieta. El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva de vigilància de la costa.
Güeb Poblana. La Pobla de Vallbona
Güeb Poblana La Pobla de Vallbona Lliure i Llibertaria. És un poble de la comarca del Camp de Túria, situat a 20 Km cap a l'oest de València. Compta amb 9.301 habitants i els qui venen de camí. La web ja no és operativa.
Horta Viva: Rutes guiades per l’Horta de València
Rutes guiades a peu i en bici per l'Horta de València. Visites amb tast dels millors productes agroalimentaris valencians; orxata, arròs, vi, oli d'oliva. L’Horta de València és de les 6 hortes periurbanes que queden a Europa, i la més important.
Hortunas
Hortunas és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 42 habitants. Les festes de es celebren el 28 de gener en honor al patró Sant Julià, i el 15 de maig en honor al també patro Sant Isidre.
Iàtova - Enciclopèdia.cat
Yátova (castellà). Municipi de la Foia de Bunyol, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, al sector més alt i accidentat de la comarca, entre la serra de Malacara, al N (Cerro del Asno, 881 m alt.), i la de Martés, al S (1 084 m alt.).
Iàtova - Viquipèdia
Iàtova (oficialment, Yátova en castellà) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Limita amb Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Macastre (a la mateixa comarca) i amb les comarques de la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel.
Illes Columbretes - Viquipèdia
Les Illes Columbretes són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià. Situades a 30 milles (56 km) del cap d'Orpesa a la costa de Castelló. Illes: Illa Grossa, La Ferrera, La Foradada i Carallot.
Infomislata.com
Portal de Mislata, una ciutat amb més de 40.000 habitants, amb una identitat, una història i unes tradicions pròpies. La història del municipi data de l'any 210 a . C. Present i futur, serveis, tràmits, associacions i comunicació.
Jesús
Districte 9 de ciutat de València (País Valencià). Limita al nord amb Extramurs, a l'est amb Quatre Carreres, al sud amb Pobles del Sud i a l'oest amb Patraix. Els barris: La Raïosa, L'Hort de Senabre, La Creu Coberta, Sant Marcel·lí, i Camí Real.
L’Alcúdia de Crespins
L’Alcúdia de Crespins és una localitat situada en la província de València i pertanyent a la comarca de la Costera. Es troba a una altitud de 103 metres. El poble, història, turisme, telèfons d’interès, l’oratge i activitat econòmica.
L’Alqueria de la Comtessa - Viquipèdia
L'Alqueria de la Comtessa és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Alqueria, prové de l'àrab al-qaria "casa de camp per a la llaurança o terreny poc poblat en el camp", l’altra part del topònim, ve per la seua pertinença a la comtessa d'Oliva.
La Almeza
La Almeza és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (comarca dels Serrans). Situat a 8 quilòmetres de la vila amb desviació de la carretera CV-350 o carretera de la Iessa a Arcos. Els seus carrers són llargs i àmples i les cases més de 100 anys…
La Barraca d'Aigües Vives
Entitat Local Menor de la província de València. El poblat està en el límit dels términs municipals d’Alzira i Carcaixent, al primer dels quals depenen administrativament 638 habitants i 125 al segon. Història, el poble, entitat local menor i festes.
La Canal de Navarrès
S'estén a la part oriental de la plataforma del Caroig, la qual es veu tallada per la Canal de Navarrés a la zona est, que dóna nom a la comarca. Al nord és travessada pel riu Xúquer, els encaixonaments són utilitzats per la indústria hidroelèctrica.
la Carrasca
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Carrasca. La Carrasca és un llogaret del municipi d'Alpont, a la comarca del Serrans (València). Està situat al SW de la vila. La seva població era de només 4 habitants [2009].
La Cuevarruz
La Cuevarruz és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (els Serrans), a 9 km de la vila en direcció nord per la carretera CV-350 o carretera de la Iessa a Arcos de las Salinas, desviant-se per la CV-357. Estava formada per tres barris, un desabitat.
La Cuevarruz - Enciclopèdia.cat
La Covarrús. Llogaret dels Serrans, al límit dels municipis de la Iessa i d'Alpont; el sector de la Iessa, anomenat La Cuevarruz Alta, tenia 53 h agl l'any 1981, i el d'Alpont, La Cuevarruz Baja, 120. Església dedicada a sant Josep. Població: 35 h [2009].
La Cuevarruz - Viquipèdia
La Cuevarruz és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (comarca dels Serrans). Està situat a 9 quilòmetres de la vila en direcció nord per la carretera CV-350 o carretera de la Iessa a Arcos de las Salinas, desviant-se per la CV-357.
La Drova
Caseria del terme municipal de Barx (Safor) situada al pla o la vall de la Drova, a la vora l'antic camí de pastors que anava de Gandia a Barx, entre el massís del Mondúver i la serra del Buixcarró. El 2006 tenia 563 habitants, gran part d'origen europeu.
La Foia de Bunyol - Enciclopèdia.cat
Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena. Cap de comarca, Xiva de Bunyol. Dins la comarca han estat trobades nombroses restes romanes que palesen la presència de poblament en aquell període.
La Font de la Figuera - Viquipèdia
La Font de la Figuera és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Fontanars dels Alforins i Moixent (Costera), Enguera (Canal de Navarrés), Villena (Alt Vinalopó) i amb Almansa (a la província d'Albacete, Castella - la Manxa).
La Font de la Figuera El Teu Poble a la Xarxa
Pàgina dedicada a La Font de la Figuera, el teu poble a la xarxa, és una pàgina no oficial sobre aquest municipi de la comarca de La Costera. Inclou alguns enllaços del municipi, xarxes socials i altres informacions d’interès.
La Font d'en Carròs - Viquipèdia
Població de la comarca de la Safor. El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber de la muntanya del Rabat, d'època romana. L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera però el pobladors s'instal·laren a la plana.
la Garrofera
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Garrofera. La Garrofera és un despoblat del municipi de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). Està desaparegut arran de l'expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
La Granja de la Costera - València Terra i Mar
Municipi emplaçat en la comarca de La Costera, sobre un plà natural, té com monument més destacat l'Esglesia de S.Francisco de Asís (S.XIX). Es típic d'esta població, elaborar els dolços "fogassetes", per a la festivitat de Tot Sants.
La Granja de la Costera - Viquipèdia
La Granja de la Costera és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Canals, Cerdà, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés. Taula de continguts temàtics d'aquest municipi.
la Iessa - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, situat als vessants de la serra de Javalambre (cim de Sancho, 1 506 m alt.). Gairebé tot el terme, drenat per barrancs afluents del riu de Tòixer.
La Iessa - Viquipèdia
La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. Està situat en la vessant meridional de la serra de Javalambre i en els límits d'Aragó. Té accés, des de València, a través de la CV-35.
La Llosa de Ranes
Web de La Llosa de Ranes (La Costera), de Javier Tudela Aliaga. Tradicions i festes, gastronomia, el poble, personatges i fotos. La Llosa és d'origen musulmà, fundat al s. XII, formant-se un petit grup d'alqueries a la part alta del casc antic.
La Llosa de Ranes - Viquipèdia
Llosa de Ranes és una població de la comarca de la Costera. Antiga alqueria musulmana. Jaume I, després de la conquesta, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població. Història, domografia, dades d’interès, política, ...
la Llosa del Bisbe - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, a l'est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria. Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli. Hom explota mines de caolí i argila.
La Llosa del Bisbe - Viquipèdia
La Llosa del Bisbe (oficialment i en castellà, Losa del Obispo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. La vila està edificada al costat d'un barranc i els seus carrers són bastants planers. Taula de continguts.
la Losilla
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Losilla. La Losilla és un llogaret del municipi d'Ares d'Alpont, a la comarca dels Serrans (València). Està situat al límit amb Castella. La seva població era de 35 habitants [2009].
La Muela
Entitat de població del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a 4 km del mucli urbà. Fou construida el 1984 per als treballadors de l'embassament de Cortes (riu Xúquer). La seva població era de 44 habitants [any 2009].
La Olmedilla
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre La Olmedilla. La Olmedilla és una caseria del municipi de Toixa, a la comarca dels Serrans (València). Està situada a la dreta del Túria, al sector més occidental del terme.
La Plana d'Utiel - senderisme.com
La Plana d'Utiel, o Pla de Requena, és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb capital a Requena. Va ser incorporada al País Valencià al s. XIX. En castellà, oficialment es la comarca d'Utiel-Requena. Arbre de relacions.
La Pobla de Farnals - Viquipèdia
La Pobla de Farnals (popularment coneguda com La Creu) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Massamagrell, el Puig i Rafelbunyol. Geografia, nuclis, història, economia, demografia i dades diverses.
la Pobla de Sant Miquel - Enciclopèdia.cat
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb Aragó. El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza (puig de Calderon, 1 839 m).
La Pobla de Sant Miquel - Viquipèdia
La Pobla de Sant Miquel (oficialment i en castellà, Puebla de San Miguel) és un municipi del País Valencià de la comarca del Racó d'Ademús. Se li atribuïx una fundació posterior a la conquesta cristiana i així ho indica el seu nom de "pobla".
La Pobla de Vallbona - Viquipèdia
La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. La Pobla de Vallbona es troba situada a 22 quilòmetres de la ciutat de València i s'hi accedeix per l'autovia de Llíria. Taula de continguts.
La Pobla del Duc
Web d'informació sobre La Pobla del Duc: història, geografia, economia. Situada al sud de la província de València i al bell mig de la comarca de la Vall d’Albaida. Medi sísic, el temps que hi fa, rius i barrancs.
La Pobla del Duc - Viquipèdia
Espai de la Viquipèdia dedicat a La Pobla del Duc, municipi de la Vall d'Albaida. Enllaços externs. Localització. Aquest article sobre la Vall d'Albaida és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial.
La Pobla Llarga
Informació general de La Pobla Llarga. L’ajuntament, com arribar, ciutat històrica, sueca monumental, un passeig per la natura, el plaer de la bona cuina, anem de festa, on dormir i on menjar, plànol de carrers, l'oratge, fotografries, …
La Pobla Llarga - Riberaturisme
Informació del municipi de La Pobla Llarga, a la Ribera Alta. Fitxa amb dades generals, arquitectura, paratges naturals, festes i gastronomia. Festes: Fira de Sant Pere, Santa Anna, Mare de Déu dels Dessamparats i Sant Calixte.
La Pobla Llarga - Viquipèdia
La Pobla Llarga és un municipi de la Ribera Alta. La seua economia se sustenta en l'agricultura. El seu terme té 10,2 Km² amb La Serratella (129 m) com a cota més alta i el Barranc de Barxeta com a únic corrent fluvial.
La Pobleta - Viquipèdia
Informació de la Viquipèdia sobre La Pobleta. La Pobleta és un llogaret del municipi valencià d'Andilla (a la comarca dels Serrans). Açò és un esborrany sobre els Serrans. Amplieu-lo! Categories: Andilla > Entitats de població dels Serrans.
la Pobleta d'Andilla - Enciclopèdia.cat
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre la Pobleta d'Andilla. Poble i nucli més important del municipi d'Andilla (Serrans), a més d'un quilòmetre a l'W de la vila. La seva parròquia és dedicada a santa Paula. La població era de 108 h [2009].
La Puebla de San Miguel
El terme de Puebla de San Miguel és de gran valor ecològic. Destaca la major quantitat de savines monumentals de la Comunitat Valenciana, que poden tindre entre 1.500 i 2.000 anys, cosa que les convertix en autèntics fòssils vivents.
La Safor - Viquipèdia
La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia. La Safor es pot dividir en dos subcomarques ben diferenciades: la Valldigna i l'Horta de Gandia. Detall dels seus municipis.
La Saldia de València
Districte de València, situat al nord de la Ciutat Vella, s'estén des del marge esquerre del riu Túria fins a l'avinguda del Dr. Peset Aleixandre. Tenia 49.320 habitants el 2007. Barris: Marxalenes, Morvedre, Trinitat, Tormos, i Sant Antoni.
La Torre (Alpont)
La Torre és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (comarca dels Serrans). És a 15 km de la vila i el llogaret més distanciat d'Alpont. Es troba prop de la frontera amb Arcos de las Salinas i Torrijas (a la província de Terol) i la Iessa.
La Vall d'Alba - Viquipèdia
La Vall d'Alba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Gentilici: Valldalbenc, valldalbenca. Nuclis de població: 12. Coordenades: 40° 10’ 35” N 0° 02’ 06” W.
La Valldigna - Una finestra al Mediterrani
La Valldigna Turisme. La Valldigna és una comarca natural a la qual pertanyen els pobles de Simat, Benifairó, Tavernes i Barx. Els primers ocupen la vall pròpiament dita, mentre que Barx està situat en una plana elevada. Podem arribar-hi per la costa.
La Vega
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre La Vega. La Vega és una caseria del municipi d'Aiora (Vall de Cofrents), a l'W de la vila, als regadius de la rambla de La Vega o riu de Zarra. La seva població era de 25 habitants [any 2009].
La Yesa - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de la comarca dels Serrans. El terme municipal de La Iesa limita amb les següents localitats: Alpont, Andilla i Xelva (València) i amb els municipis d'Arcs de les Salines i Abejuela (província de Terol).
L'Alcúdia de Crespins - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Costera, situat a la plana regada de l'esquerra del riu Cànyoles. És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l'abundant font dels Sants, a l'indret d'una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén.
L'Alcúdia de Crespins - Viquipèdia
L'Alcúdia de Crespins és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Canals, Xàtiva i Montesa. Està situada en la vorera esquerra del riu Canyoles, a l'entrada de la vall de Montesa, a la falda sur de la Serra d'Enguera.
lapobladeduc.org
Ara fa molts anys, en un llogaret de la Vall d’Albaida, el rei de la corona d’Aragó, Jaume I, va establir com a recompensa a un grup de 25 famílies, aragoneses i catalanes. El llogaret era Vilafranca de Rugat, hui 723 anys després és la Pobla del Duc.
Las Alcotas
Caseria del municipi de Calles (Serrans), a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavament (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó. La població era de només 8 h [2009].
Las Nogueras
Las Nogueras és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 17 habitants. Situada a la Serra de Juan Navarro, la pedania de las Nogueras és el de major altitud de totes les de Requena.
L'Eixample de València
És el districte 2 de la ciutat de València. Tres barris formen part del districte: Russafa. Pla del Remei i Gran Via (barri de València). Limita amb Ciutat Vella pel nord-oest, Extramurs per l'oest, Quatre Carreres pel sud i el Pla del Real pel nord-est.
L'Eliana - Viquipèdia
L'Eliana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb els municipis de Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest).
L'Ènova - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, unit pràcticament al de Manuel, al sud de la comarca. Limita amb la de la Costera a través d'una sèrie d'elevacions (serra de l'Énova, 153 m alt.) ocupades per matollar. 2/3 del territori són conreades.
L'Ènova - Riberaturisme
Informació general de L'Ènova, municipi de la comarca de la Ribera Alta. Fitxa bàsica, arquitectura, festes, museus, excursions i gastronomia. Destaca la Casa de la Cultura (colecció de fòsils marins i peces de la vila romana).
L'Ènova - Viquipèdia
L'Ènova és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xàtiva (a la comarca de la Costera). Continguts.
les Alcubles - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles (1 122 m alt.) i el Montmajor (1 012 m).
Les Alcubles - Viquipèdia
Les Alcubles (oficialment i en castellà, Alcublas) és un municipi del País Valencià a la comarca dels Serrans. La referència històrica del municipi més antiga és la Reial Cèdula atorgada pel rei Jaume I, a Lleida el 10 d'abril de l'any 1257.
Les Eres (Alpont)
Oficialment i en castellà, las Eras, conegut com Bisbe Hernández o Obispo Hernández és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (els Serrans). Situada a 1 km de la vila, formen un únic nucli. Ací hi ha col·legi, poliesportiu i institut de secundària.
Les hortes del vell Domeño
Fotografia de Domeño que correspon a l'any 1985, quan el poble ja estava abandonat. Correspon a una vista des de dalt del campanar. A banda de les teulades de les cases, s’aprecia la vega on estaven els horts del "Domeño viejo", com es deia el poble…
Llanera de Ranes - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Costera, estès al vessant esquerre de la vall del riu Cànyoles, des dels serrats que separen la comarca de la Ribera Alta (alt de Bandolers, 291 m alt.) fins a la séquia de Ranes, prop del riu. Entitats del terme municipal.
Llanera de Ranes - valencians.es
Fotografies i dades d’aquest municipi de La Costera. El terme municipal limita amb: Anna, Canals, Cerdà, Estubeny, La Granja de la Costera, Xàtiva, Rotglà i Corbera, Sallent, Torrella i Vallés, totes elles de la Província de València.
Llanera de Ranes - Viquipèdia
Llanera de Ranes és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Canals, Cerdà, Estubeny, la Granja de la Costera, Xàtiva, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés (Costera), amb Anna (Canal de Navarrés) i Sellent (Ribera Alta).
Llaurí - Enciclopedia.cat
Municipi de la Ribera Baixa, estès als vessants nord-orientals de la serra de Corbera, des de la serra del Cavall Bernat (592 m.) fins a la sèquia de Llaurí, a la plana del Xúquer. El municipi comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i Matada.
Llaurí - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Ribera Baixa. El terme municipal de Llaurí limita amb les següents localitates: Alzira, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny i Sueca, totes elles de la província de València.
Llaurí - Viquipèdia
Informació de Llaurí a la Viquipèdia; Llaurí és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Enllaços externs. Gentilici: Llauriner, llaurinera. Municipi de la Ribera Baixa. Coordenades - 39° 08’ 50” N 0° 19’ 46” W.
Llíria - Viquipèdia
Llíria és una ciutat i municipi que es troba a la comarca del Camp de Túria. Situada a les faldes de les muntanyes de Les Alcubles i Marines fins al riu Túria. Llíria es considera el límit occidental de la gran plana central valenciana.
Llocnou de Sant Jeroni - Viquipèdia
Llocnou de Sant Jeroni és una població de la comarca de la Safor. El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouïns. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, degut a la situació geogràfica, al transport.
Llocnou d'En Fenollet - Viquipèdia
Llocnou d'en Fenollet és una població de la comarca de la Costera. Limita amb Barxeta, El Genovés i Xàtiva. Municipi de reduïda extensió, entre la muntanya del Puig i el riu de Manuel. El terreny, excepte la lloma del Tossal, és molt pla.
Llombai - Viquipèdia
Llombai, de 55 km² de terme, està situat a la marge dreta del riu Magre en la Ribera Alta. El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb. Història. Patrimoni municipal. Festes. Enllaços externs.
Llutxent - Viquipèdia
Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar va exercir la jurisdicció sobre el lloc. Demografia i economia. Edificis d'interés. Demografia i economia. Gastronomia.
Llutxent- Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, a la vall del riu de Vernissa, que travessa el terme de N a S; és accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Buixcarró i del Mondúber. Quasi dues terceres parts del territori no són conreades.
Llutxent entre el mar i la muntanya
Llutxent revitalitza el seu patrimoni, desperta de la letargia i mostra la seua riquesa cultural i natural. Patrimoni, morada de nobles italians; antiga jueria habitada per àrabs i repoblada per catalans i aragonesos, poble multiracial. Pep Estornell.
L'Olivereta de València
Districte de ciutat de València, a l'extrem oest. Abasta els barris de Nou Moles, Soternes, Tres Forques, la Fontsanta i la Llum. Fita amb els municipis de Mislata i Xirivella. Al sud l'av/ Tres Forques i districte de Patraix i a nord el Jardí de Túria.
L'Olleria - Viquipèdia
Pàgina de L'Olleria segons la Viquipèdia. Municipi de la Vall d'Albaida. Llocs d'interès. Enllaços externs. Gentilici: Ollerià-Olleriana. Població (2002): 7.302 habitants, superfície, …
L'Olleria L’Ànima del Vidre
L'Olleria L’Ànima del Vidre és la pàgina del servei de Turisme de l’Ajuntament de L'Olleria, municipi de la comarca de la Vall d’Albaida. Inclou dades generals de la vila, patrimoni, festes, el vidre, i rutes per l’entorn del municipi.
Loriguilla - Viquipèdia
Loriguilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. La diversitat de comarques amb les que limita Loriguilla es deu a que, antigament l'emplaçament i terme municipal s'incloïa al sud de la comarca dels Serrans.
Los Cojos
Los Cojos és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel ). El 2009 comptava amb 109 habitants. Situada a l'oest del terme de Requena, al límit amb el de Venta del Moro, los Cojos s'assenta a la petita vall de la rambla Albosa.
Los Duques
Los Duques és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 98 habitants. Està envoltat de vinyes, de les quals es nodreix la Cooperativa de Nostra Senyora de l'Encarnació, amb un centenar de socis.
Los Herreros
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre aquest llogaret del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), situat vora la carretera de Casas-Ibáñez a Almansa, uns 26 km al nord de la població. La seva població era de 20 habitants [any 2009].
Los Isidros
Los Isidros és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 377 habitants. Situada a la vall de la rambla Albosa, que transcorre a escassos metres a l'oest del nucli, entre aquest i el llogaret de los Cojos.
Los Ochandos
Los Ochandos és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 246 habitants. La pedania està situada al marge esquerre del riu Magre, a escassos quilòmetres a l'oest de la ciutat de Requena.
Los Pedrones
Los Pedrones és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 206 habitants. Situat al sud del terme de Requena, a uns 20 quilòmetres d'aquesta, la pedania esdevé capçalera a la resta de pedanies…
Los Santos
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Los Santos. Los Santos és un llogaret del municipi de Castellfabib, a la comarca del Racó, situat al sud de la vila, i a l'esquerra del riu Ebrón. La seva població era de 112 habitants [any 2009].
Losa Del Obispo - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de la comarca dels Serrans. El terme municipal de La Llosa del Bisbe limita amb les següents localitats: Domenyo, Loriguilla i Villar del Bisbe, totes elles de la província de València. Dades de la vila.
Macastre - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Foia de Bunyol, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al fons de la foia, a la vall del riu Magre, que travessa el terme. El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües.
Macastre - Viquipèdia
Macastre és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Limita amb Alboraig, Dosaigües i Iàtova. Les deixalles més antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'Edat del Bronze. Taula de continguts.
Mandor - Viquipèdia
Zona del Camp de Túria, prop de l'Horta. El nom es del s. XVI en un mapa de l'Arxiu del Regne de València. Escolano l'esmenta com el lloc on es desenvolupà una batalla al s. I aC en les guerres sertorianes.
Manises - Viquipèdia
Manises és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Compta amb 29.717 habitants (2006) i es famós per la seua ceràmica i per albergar al seu terme municipal l'aeroport de València. Taula de continguts.
Manuel - Viquipèdia
Municipi de la Ribera Alta. Antiga alqueria islàmica, que en 1467, era del senyor Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva. En 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Propietat posterior dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.
Mareny de Barraquetes
Web oficial d’aquest poble que pertany a Sueca. Una població amb personalitat única, pels seus escenaris naturals, història i agricultura. Atractiu, El Mareny de Barraquetes presumeix de ser un dels llocs més acollidors de Sueca.
Marina Real Juan Carlos I
Consorci marítim integrat per l’administració de l’Estat, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, creat per l’America’s Cup. El 2003 l’administració de l’Estat, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València acorden la creació.
Marines - Viquipèdia
Marines és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Llíria, Olocau, Gàtova i Altura (a la comarca de l'Alt Palància). Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés.
Mas de Aliaga
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Mas de Aliaga. Mas de Aliaga és una caseria del municipi de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). La caseria està situada al nord de la vila, prop d'Ahillas.
Mas de Cervera
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Mas de Cervera. Mas de Cervera és una caseria deshabitada del municipi de Calles, a la comarca dels Serrans (València). L caseria forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.
Mas del Olmo
Llogaret del terme de la vila d'Ademús, en la comarca del Racó d'Ademús (País Valencià). Es tracta del llogaret més poblat del terme municipal d'Ademús i es troba a 1114 metres d'altitud. Consta de quatre barris: El Puntal, L'Era, La Plaça i L'Ermita.
Mas del Pinar
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Mas del Pinar. Mas del Pinar és una caseria deshabitada del municipi de Calles, a la comarca dels Serrans (València). Situat formant un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.
Massalavés - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial del Xúquer, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, que forma el límit meridional. Antic lloc de moriscs (tenia 75 focs el 1609) de la fillola d'Alberic, restà despoblat i hagué d'ésser repoblat.
Massalavés - Viquipèdia
Massalavés (oficialment i en castellà Masalavés) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, l'Alcúdia, Benimodo i Guadassuar. Taula de continguts temàtics del poble.
Massalfassar - Viquipèdia
Massalfassar és un municipi de la comarca de l'Horta Nord al País Valencià. Limita amb Albuixec, Massamagrell, Museros i la pedania valenciana de Vistabella (València). Té una població de 2.280 habitants i és un dels municipis més densos.
Massamagrell - Viquipèdia
Massamagrell és un municipi que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, junt a la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.
Massanassa - Viquipèdia
Massanassa és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Horta Sud. Enllaços externs. Les Festes Majors de Massanassa se celebrin en honor al Crist de la Vida, sent el dia de la Festa, per excel·lència, el 24 de juny, dia de Sant Joan.
Meliana - Viquipèdia
És un municipi de la comarca de l'Horta Nord, al País Valencià. Poble proper a la costa, al nord de la ciutat de València, que ha crescut a la vora de l'antiga carretera de Barcelona i del "trenet" que ara pertany a Ferrocarrils de la Generalitat.
Melianaville Ciutat Virtual
Pàgina d'aquesta revista de Meliana, Horta Nord, al País Valencià. Informació general i cultural i webportal amb molts serveis i accessos a altres recursos i seccions.
Mirabonell
Informació d’aquesta entrada de l’Enciclopèdia Catalana sobre Mirabonell. Mirabonell és un despoblat del municipi de Bunyol (Foia de Bunyol).
Miramar - Viquipèdia
Miramar és una població de la comarca de la Safor. Durant el passat segle l'emigració delmà importantment la població però des de finals de segle, al redós del turisme, ha tornat a augmentar i en 2004 se situava en 1675 veïns, de gentilici milamarins.
Mislata - Viquipèdia
Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València i es troba a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Quart de Poblet, Xirivella i la ciutat de València. Mislata està situada al marge dret del riu Túria.
Moixent - Viquipèdia
La localitat es troba situada a la vora del riu Cànyoles en el sector oriental de la comarca de la Costera, i als peus de la Serra Grossa. Localitats limítrofes. Història. Paratges. Monuments. Enllaços externs.
Montaverner - GV
Pàgina amb informació turística de Montaverner, municipi de la comarca de la Vall d’Albaida. Informació municipal. Economia, història, festes i cultura d'aquest municipi. La pàgina no és totalment operativa. En construcció.
Montaverner - valencians.es
El terme municipal de Montaverner limita amb Alfarrasí, Bèlgida, Benissuera, Otos i El Palomar, de la Província de València. D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos utensilis al Tossal del Calvari. Vila romana de Colata.
Montaverner - Viquipèdia
Montaverner és un poble de la Vall d'Albaida. L'origen està en la visita realitzada pel rei D. Jaime I en 1270. Ell qui va decidir fundar un poble en la confluència dels rius Albaida i el Clariano per assegurar el camí que unia València amb Alacant.
Montaverner Web
Completissim portal informatiu sobre Montaverner (La Vall d’Albaida). La història, els terme municipal, allotjament i restauració, comerç, serveis, associacions, instal·lacions, cultura, festes, agenta, telèfons, alcaldia i links recomanats.
Montcada (Horta Nord) - Viquipèdia
Montcada (oficialment Moncada, i popularment pronunciada com "Muncà" o "Moncà") és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Nuclis, monuments, festes locals, llocs d'interès, etc.
Montesa - Viquipèdia
Montesa és un municipi de la comarca valenciana de La Costera. Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Canals, Xàtiva i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Aielo de Malferit i Enguera (a la Vall d'Albaida i Canal de Navarrés respectivament).
Montitxelvo - Viquipèdia
Montitxelvo (oficialment, Montitxelvo/Montichelvo) és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià. El terme municipal limita amb: Aielo de Rugat, Benicolet i Terrateig, a la Vall d'Albaida, i amb l'Orxa (Comtat).
Montroi - Viquipèdia
Montroi (oficialment i en castellà, Montroy) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Llombai, Real de Montroi, Torís i Montserrat (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).
Montserrat (Ribera Alta) - Viquipèdia
Montserrat, també conegut com Montserrat d'Alcalà, és un municipi valencià de la Ribera Alta regat pel riu Magre. Història. Patrimoni, festes, altres dades, himne i enllaços externs. Montserratí, montserratina i montserrater, montserratera.
Muntis - Oci Personalitzat
Entitat d’Ontinyent dedicada a la promoció del turisme accessible i inclusiu. Ens estimem les comarques per això et proposem un oci personalitzat d’acord a la nostra cultura i a la teua personalitat. Experiències a la natura, pobles, vivències culturals.
Museros - Viquipèdia
Municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. El terme es troba a la zona septentrional de l'Horta de València, comptant amb un clima mediterrani. Del període de romanització es coneixen punts amb vestigis de viles rústiques.
Museu Parroquial de Montesa
Dades sobre el seu castell, l'Orde de Montesa, el Museu Parroquial, la vila de Montesa, l'església de’l Assumpció, la col·lecció, notícies i contacte. Montesa és un municipi de la Costera que limita amb l'Alcúdia de Crespins, Canals i Aielo de Malferit.
Nàquera - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l'Horta i el Camp de Morvedre, accidentat al sector septentrional pels contraforts de la serra Calderona (485 m) i el cabeç Bord i drenat pel barranc de Nàquera que aflueix al de Carraixet aigua avall de Bétera.
Nàquera - Viquipèdia
Nàquera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Situada en les estribacions de la Serra Calderona. El seu clima és de tipus mediterrani. La zona del terme no conreada és molt boscosa.
Navarrés - Viquipèdia
Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. El seu terme municipal limita amb els municipis: Bolbait, Xella i Quesa (a la mateixa comarca) i Sumacàrcer i Tous (a la Ribera Alta).
Negrón - Enciclopèdia.cat
Negrón és un llogaret del municipi de Vallanca (Racó), situat al sector meridional del terme, a la capçalera de la rambla de Negrón, afluent per la dreta del Túria, al qual desemboca, després de córrer profundament engorjada, al terme d'Ademús.
Negrón - Viquipèdia
És un llogaret de Vallanca, municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús. La gran majoria de la seva població va emigrar a Barcelona o València durant el segle XX, quedant actualment menys d'una desena d'habitants.
Nieva
Llogaret del municipi de Benaixeve (Serrans), situat al sector sud-oriental del terme, al pla de Nieva; esdevingué cap del municipi en ésser negat Benaixeve pel pantà del seu nom. L'ermita de Sant Isidre, del s XVIII, ha esdevingut parròquia.
Novetlè - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Costera, a la dreta del riu Cànyoles, voltat pel terme de Xàtiva. El territori és pla, i és ocupat en una gran part pel regadiu (93 ha), que aprofita l'aigua de la Vila i de pous i que és dedicat a tarongers i a hortalisses. Toponímia.
Novetlè - Viquipèdia
Novetlè (amb la denominació bilingüe oficial Novetlè/Novelé) és un xicotet municipi de la comarca de La Costera al País Valencià. Limita amb la Granja de la Costera, Annauir (pedania de Xàtiva), Torrella i Vallés. Taula de continguts.
Obispo Hernández
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Obispo Hernández [Las Eras]. Obispo Hernández és un llogaret del municipi d'Alpont (Serrans-València), a 1,5 km de la vila. Fou possessió del bisbat de Sogorb. Població: 71 h [2009].
Oliva - Viquipèdia
Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor, les primeres notícies d'ocupació humana es remunten a l'època del paleolític mitjà. A la divisió provincial feta al trienni liberal (1822) fou adscrita a Xàtiva.
Oliva Oficina de Turisme
Oliva Turisme. Una proposta per poder passar unes bones vacances o uns dies de descans vora mar sense sorolls i vora muntanya sense estar tot sol. Serveis, natura, allotjament, transports, platges, gastronomia, …
Olocau - Viquipèdia
Olocau, també conegut com Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb els termes municipals de la Pobla de Vallbona, Llíria, Marines, Gàtova i Serra.
Olocau de Carraixet - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l'Alt Palància, a la vall del barranc de Carraixet (o barranc d'Olocau), que travessa el terme de N a S, accidentat pels contraforts occidentals de la serralada de Portaceli, drenat pel barranc de Pedralbilla.
Olocau.cat
Olocau.cat és un portal del municipi d’Olocau de Carraixet, a la comarca del Camp de Túria. Notícies locals i generals, fauna, l'oratge a Olocau, novetats, mèdia i calendari d’activitats locals.
Olocau.org
Portal del municipi d’Olocau (Camp de Túria). Festes del municipi, agenda cultural, novetats i notícies, carrers, empreses, monuments, cultius, xat, i informació diversa d’aquest poble de l'Associació de veïns del municipi..
Ontinyent - Viquipèdia
Ontinyent és una ciutat de la Vall d'Albaida, al País Valencià. Capital de la comarca de la Vall d'Albaida d'uns 37.500 habitants (als darrers anys a sofert una gran immigració de països de l'Europa de l'Est, l'Amèrica llatina, i del nord d'Àfrica.
Ontinyent.tk
Blog d’informació relativa a Ontinyent. Jornada extra de falles per la plutja, els Juniors, pla de competivitat. globalització del sector tèxtil, assamblea Undef, presentació del programa de la Setmana Santa, Ontinyent, Escola de Gegants ...
Orpesa - Viquipèdia
Orpesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Localització. Gentilici: Orpesí, orpesina. Població (2004): 6.153 habitants. Coordenades: 40º05'32'' N 0º08'02'' E.
Orpesa la Vella
Xicotet promontori penínsular, al sud-est de la platja de la Concha, a 25 m. sobre el nivell del mar a Orpesa. Excel·lent situació que va servir en l'edat del bronze, d'un poblat emmurallat, després un hàbitat ibèric i una fortalesa musulmana.
Osset (Andilla)
Informació de la Viquipèdia sobre Osset. Osset és un llogaret del municipi valencià d'Andilla (a la comarca dels Serrans). Açò és un esborrany sobre els Serrans. Amplieu-lo! Categories: Andilla > Entitats de població dels Serrans.
Otanell
Caseria del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector oriental del terme, a la capçalera del barranc d'Otanell, afluent del Xúquer. Lloc de moriscs (46 focs l'any 1609) de la fillola de Cofrents, fou centre de la baronia d'Otanell.
Otos - Viquipèdia
Otos és un municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida. A l'ombria del Benicadell trobem el terme municipal d'Otos, el qual s'estén d'una forma estreta i allargada de forma perpendicular a la muntanya en direcció nord - sud.
Paiporta - Viquipèdia
Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Picanya i la ciutat de València. Està situat al sud de la ciutat de València. El territori és tot pla.
Paisatges d’interior al Racó d’Ademús
La Comunitat Valenciana amaga racons en els quals el temps sembla detindre's per a envoltar el viatger en la història, la naturalesa i la cultura dels pobles valencians. Un d'aquests llocs és La Tosca, un antic corral convertit en casa de turisme rural.
Palaz
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Palaz. Palaz és un despoblat del municipi de Teresa de Cofrents, a la comarca de la Vall de Cofrents. Aquest despoblat està situat a l'esquerra del riu d'Aiora, a l'extrem meridional del terme.
Palma de Gandia - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial del riu d'Alcoi (límit oriental del terme), drenat també pel seu afluent el riu de Vernissa i accidentat al NE pels vessants meridionals de la serra de la Falconera (384 m). L'agricultura se centra en el regadiu.
Palma de Gandia - Viquipèdia
Palma de Gandia és un municipi de la Safor, al País Valencià. Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979. Política, referències i enllaços externs. El gentilici dels seus 1.887 habitants és palmer, palmera.
Palmera - Viquipèdia
Palmera és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor. Evolució demogràfica. Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979. Referències. Enllaços externs. Gentilici: palmerí, palmerina.
Parc Natural del Desert de les Palmes - Parcs de la Comunitat Valenciana
Situat a 5 termes municipals de Castelló: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. En una muntanya litoral de la Plana Alta, paral·lela a la costa amb crestes i penyals. La vegetació després dels incendis de 1985 i 1992.
Pardanchinos
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Pardanchinos. Pardanchinos és un llogaret del municipi d'Andilla, a la comarca dels Serrans (València). Està situat al sector meridional del terme municipal.
Paterna - Viquipèdia
Paterna és un municipi de la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Burjassot, Benimàmet (València), Manises, Godella i Quart de Poblet (l'Horta); i amb Riba-roja de Túria, l'Eliana, Bétera i Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria).
Patraix
Districte 8 i barri de València ciutat, Inclou, a més, els barris de Sant Isidre, Vara de Quart, Safranar i Favara. Limita amb els districtes de L'Olivereta pel nord, Jesús i Pobles del Sud, al sud, Extramurs a l'est i el municipi de Xirivella a l'oest.
Pedralba - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, límit amb el Camp de Túria. Terme travessat pel Túria. El relleu és de transició entre el muntanyós i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector serranenc.
Pedralba - Viquipèdia
Municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. Situat en una zona de transició entre la comarca dels Serrans i la del Camp de Túria. El relleu està constituït del glacis que s'estén entre la zona litoral i les serres de l'interior.
Penén de Albosa
Penén de Albosa, o Casas de Penén de Albosa, és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel). El 2009 comptava amb 14 habitants. La pedania es troba situada al sud del terme municipal, a la vora de la rambla Albosa.
Petrés - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Morvedre situat a l'esquerra del Palància, aigua amunt de Sagunt. El petit terme és pla, llevat d'uns petits turons coberts de matollar. Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà (garrofers, oliveres).
Petrés - Viquipèdia
Petrés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Gilet i Sagunt. Geografia, història, demografia, economia, monuments, festes i celebracions, personatges il·lustres, referències i enllaços externs.
Picanya - Viquipèdia
Picanya és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Del paisatge destaca el Barranc de Torrent, que travessa la població dividint en dos el nucli urbà. L'extensió del terme municipal és de 7.12 km².
Picassent - Viquipèdia
Picassent és un municipi del País Valencià que es troba a l'Horta Sud. Limita amb Alcàsser, Silla i Torrent (a la comarca de l'Horta); amb Alfarb, Benifaió, Llombai i Montserrat (a la Ribera Alta) i amb Almussafes (a la Ribera Baixa).
Picassent.com
Portal comercial del municipi de Picassent, a la comarca de l'Horta Sud. Empreses, serveis, seccions, altres municipis veïns, allotjament, premsa, anuncis, utilitats i dades i serveis comercials diversos. Noticies per temes.
Piles de Mar
Pàgina informativa del municipi de Piles de Mar, a la comarca de La Safor, creada per l’Ajuntament i la Plataforma Pista Administración Local. Dades municipals, organització municipal, festes, i fotografies de la localitat saforenca.
Piles de Mar - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera. El caràcter pla del terme i l'aigua derivada del riu d'Alcoi (a través de la séquia comuna d'Oliva) i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger.
Piles de Mar - País Valencià, poble a poble, comarca a comarca
Antiga alqueria islàmica dependent del castell de Rebollet. L'església parroquial, de Santa Bàrbera, s'erigí el 1535 amb els annexes de Palmera i Rafelsineu. Prop de la seua costa es conserva una torre de guaita construïda en el segle XVI.
Piles de Mar - Viquipèdia
Piles, també conegut com Piles de Mar, és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Història. Economia. Festes locals. Monuments. Administració. Llistat d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979.
Pinet - Viquipèdia
Informació de la Viquipèdia sobre Pinet. Pinet és un municipi valencià de la Vall d'Albaida, a l'extrem nord-oriental de la comarca. Referències i enllaços externs. Gentilici: Pinetell, pinetella. Coordenades: 38° 59' 00? N, 0° 20' 21? O.
Pla del Real de València
Pla del Real és un districte de la ciutat de València, de 31.369 habitants (el 2007), dividits en quatre barris: Al sud-oest, l'Exposició: 6.945, al sud-est, Mestalla: 14.917, al nord-oest, Jaume Roig: 7.832, i al nord-est, Ciutat Universitària: 2.675.
Pobles de l'Oest
Districte número 18 de la ciutat de València (País Valencià). Està situat a l'extrem nord-occidental del municipi. Es compon de només dos barris, ambdós antics pobles de l'Horta de València: Benimàmet i Beniferri, aquest darrer el més menut.
Pobles del Nord (o Poblats del Nord)
És el districte número 17 de ciutat de València. El formen pobles, annexats a València entre 1888 i 1900, que són barris: Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella, Massarrojos i Poble Nou.
Pobles del Sud, o Poblats del Sud
Districte 19 de ciutat de València. Són pobles annexats a València el 1877, alhora que Russafa, al qual pertanyien. Els pobles són barri: El Forn d'Alcedo, El Castellar i l'Oliverar, Pinedo, El Saler, El Palmar, El Perellonet, la Torre i Faitanar.
Polinyà de Xúquer
Antiga pàgina oficial de l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer, municipi valencià de la comarca de la Ribera Baixa. Informació del municipi, dades, serveis municipals, l’ajuntament, cultura, fotografies i dades turístiques diverses.
Polinyà de Xúquer - Viquipèdia
Polinyà de Xúquer, també conegut com Polinyà de la Ribera, és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Geografia. Història. Demografia. Economia. Monuments. Gastronomia. Enllaços externs.
Potries - Viquipèdia
Potries (IPA: [po'tries]; en castellà i oficialment Potríes) és un municipi valencià de la comarca de la Safor. La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns relativamen suaus i uns estius calorosos. Gentilici: potrier, potriera.
Puçol - Viquipèdia
Puçol és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Actualment te 19.018 habitants, dels quals 9.468 són homens i 9.550 són dones (segons INE). Limita amb el Puig al sud, i amb Sagunt al nord (Camp de Morvedre).
Puçol entre Mar i Muntanya
Puçol, entre mar i muntanya. Web turística de la capital de la comarca de l’Horta Nord. Puçol al dia, notícies, la setmana, comunicats, l’ajuntament per dins, serveis municipals, clubs i associacions i altres informacions d'interès.
Quart de les Valls - CP Constantino Ródenas
Els xiquets i les xiquetes del segon i tercer cicle de primària del CP Constantino Ródenas de Quart de les Valls. Els ho agradaria molt que vinguéreu a veure el poble i per això que expliquen com és Quart. Història, economia, llocs d’interès, …
Quart de les Valls - Viquipèdia
Quart de les Valls és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Sagunt, Benifairó de les Valls, Quartell i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa). Taula de continguts temàtics.
Quart de Poblet - Viquipèdia
Quart de Poblet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Aldaia, Xirivella, Manises, Mislata i Paterna (a l'Horta); amb Xiva (Foia de Bunyol), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i la ciutat de València.
Quartell - Viquipèdia
Quartell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifairó de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa). Taula de continguts.
Quatre Carreres
Districte 10 de ciutat de València. Amb una població de 75.850 habitants el 2009 segons l'ajuntament de València. Els seus barris són: Ciutat de les Arts i les Ciències, En Corts, La Fonteta de Sant Lluís, La Punta, Malilla, Montolivet i Na Rovella.
Quatretonda - Viquipèdia
Quatretonda és un municipi del País Valencià. Geografia. Localitats limítrofes. Història. Administració. Demografía. Economia. Monuments. Festes locals. Enllaços externs. Gentilici: Quatretondí, quatretondina.
Quatretonda (Quatretonda.es)
Conté informacio relacionada amb el poble, tant de cultura com de costums. Informació, dades d'interés, notícies, plànol de carrers, estadístiques població, suggeriments, tauler d'anuncis, organització, … Plataforma Pista Administració Local. València.
Quatretonda.com
Quatretonda.com 4tonda.com és el portal del poble de Quatretonda, municipi de la comarca de la Vall d’Albaida. Informació general del poble, curtmetratges, notícies, fotografíes i un complet llistat de senders locals i de rodalies.
Quinet
Informació d’aquesta entrada de l’Enciclopèdia Catalana sobre Quinet. Quinet [Quinete (castellà)] és una caseria del municipi de Iàtova (Foia de Bunyol) al SW del poble.
Rafelbunyol - País Valencià Poble a Poble
Introducció històrica de Rafelbunyol (comarca de l’Horta Nord). Va pertànyer al Reial Patrimoni fins el 25 de maig de 1.465, en què fou venut a Mossèn Jaume Dartés. El 1.609 era propietat d'Antonio Belvís.
Rafelbunyol - Viquipèdia
Rafelbunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Gentilici: Rafelbunyoler - Rafelbunyolera. Partit judicial: Massamagrell. Enllaços externs. Localització sobre el País Valencià.
Rafelcofer - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal de Rafelcofer limita amb les següents Localitates: Almoines, L'Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà i La Font d'en Carròs, tots de La Safor.
Rafelcofer - Viquipèdia
Rafelcofer (IPA:[raf?lko'fe?]) és un municipi de la comarca de la Safor. La ubicació de Rafelcofer en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que el seu sòl siga una planura d'argil·les fetes per sediments quaternaris del període Plistocè.
Rafelguaraf - Riberaturisme
Informació del municipi de Rafelguaraf, a la Ribera Alta de Riberaturisme. Fitxa amb dades generals, arquitectura, paratges naturals, festes i gastronomia. Destaca: l’Església parroquial en el Tossalet, l’Ajuntament (s.XIX) i l’Arc de Berfull.
Rafelguaraf - Viquipèdia
Rafelguaraf és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Carcaixent, l'Ènova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xàtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (La Safor).
Rascanya
Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià). La seua població censada a 2009 era de 54.372 habitants segons l'Ajuntament de València, dividida en tres barris: Els Orriols, Torrefiel, i Sant Llorenç.
Rascanya - Viquipèdia
Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià). Limita al nord amb els Poblats del Nord i els municipis de Tavernes Blanques i Alboraia, a l'est amb Benimaclet, ...
Real de Gandia - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal del Real de Gandia limita amb les següents Localitates: Almoines, Beniarjó, Gandía i Palma de Gandia, totes elles de la Província de València.
Real de Montroi - Enciclopèdia.cat
Informació d’aquest municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans. El 52% de la població activa treballa en l'agricultura i el 24% en la indústria. municipi comprèn, a més, la caseria de l'Algodar.
Real de Montroi - Riberaturisme
Informació general de Real de Montroi, municipi de la comarca de la Ribera Alta. Fitxa bàsica, arquitectura, festes i gastronomia. Festes: Setmana Taurina (després de les festes locals) i Sant Pere i la Divina Aurora (mes de juliol).
Real de Montroi - Viquipèdia
Real de Montroi és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Llombai, Montserrat i Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).
Requena - Enciclopèdia.cat
Municipi cap de la comarca de la Plana d'Utiel, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El seu extens terme, el major del país, correspon a la vall del riu Magre que forma l'eix del municipi. Forma el sector oriental de l'altiplà de Requena.
Requena - Viquipèdia
Requena és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual és la seua capital administrativa. Perteneixen al municipi 29 aldees, pedanies o partides. Història, economia, política i administració.
Riba-roja de Túria - Viquipèdia
Riba-roja de Túria és un municipi de la comarca del Camp de Túria. Limita amb Benaguasil, l'Eliana, Loriguilla, la Pobla de Vallbona i Vilamarxant (al Camp de Túria), a més de Quart de Poblet, Manises i Paterna (Horta Oest) i Xest i Xiva (Foia de Bunyol).
Riberaturisme
Ens autònom de gestió turística format per institucions públiques i privades. L’objectiu és la planificació d’accions conjuntes per la promoció del turisme a la Ribera. Municipis, festes, cultura, allotjament, restauració, patrimoni, itineraris i serveis.
Riola - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Ribera Baixa. El terme municipal de Riola limita amb les següents localitates: Corbera, Fortaleny, Poliñá de Xúquer i Sueca, totes elles de la província de València.
Riola - Viquipèdia
Dades de Riola a la Viquipèdia; Riola és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. Enllaços externs. Localització. Gentilici: Riolenc, riolenca. Població: 1.706 hab. (2004). Densitat: 304,64 hab/km².
Rocafort - Viquipèdia
Rocafort, també conegut com Rocafort de Campolivar, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Godella i amb la ciutat de València. Geografia, història, economia, monuments, festes, etc.
Rotglà i Corberà - Viquipèdia
Rotglà i Corberà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera. Limita amb la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, la Llosa de Ranes, Vallés (a la mateixa comarca), i amb Sellent (a la Ribera Alta).
Ròtova - Viquipèdia
Municipi de la comarca de la Safor a 10 km de Gandia en la carretera d'Albaida, en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals del Mondúver (581 m alt). Geografia, clima, límíts, història, població, economia.
Rugat - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l'extrem sud-oriental de la comarca. És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa. El municipi comprèn l'enclavament de Barraix.
Rugat - Viquipèdia
Informació de la Viquipèdia sobre Rugat. Rugat és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida, en la província de València. Referències i enllaços externs. Gentilici: Rugatí, rugatina. Coordenades: 38° 52' 48? N, 0° 21' 46? E.
rutadelvidre.com
Pàgina del Amics de la Ruta del vidre de l’Olleria (Vall d'Albaida). Monument als vidriers, la casa Santoja, possible temple maçònic, visita virtual i galeria artística. Visita virtual, monuments vidriers i galeria de Toni Grau.
Sagunt - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca del Camp de Morvedre, a la costa, estès a banda i banda del Palància. L'extens terme ocupa en una bona part a la plana al·luvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l'horta i la zona de marjal, prop de la costa.
Sagunt - Viquipèdia
Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Camp de Morvedre. La ciutat té dos nuclis principals: el casc històric i el Port de Sagunt.
Salem - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, al S de la comarca, al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu Micena, afluent del riu d'Albaida. El relleu s'alça bruscament al S a causa dels vessants de la serra de Benicadell.
Salem - Viquipèdia
Municipi de la comarca de la Vall d'Albaida. L'agricultura ha passat a ser una tasca secundària a causa de la indústria. Predomina el calçat i la tèxtil, i als darrers anys s'ha establert una multinacional dels refrescs que dóna treball a 400 empleats.
Sallent - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, estès a banda i banda del riu de Sallent, a la vall baixa, i accidentat a l'W, pels vessants orientals del Montot (417 m) i, a l'E, pel tossal Negre (253 m) i el Montolivet (222 m), al límit amb la Costera.
Sallent - Riberaturisme
Informació de Sallent, municipi de la comarca de la Ribera Alta. Fitxa bàsica, arquitectura, festes i gastronomia. Arquitectura: Església parroquial de la Puríssima Concepció (s.XVI) i Castell musulmà. Festes: Crist de l'Empar i la Immacul·lada.
Sallent - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal de Rafelcofer limita amb les següents localitats: Càrcer, Cotes, Llanera de Ranes, Rotglà, Corbera, Xàtiva, La Llosa de Ranes, Anna, Xella i Estubeny.
Sallent - Viquipèdia
Sellent, o Sallent de Xàtiva, és un municipi de la Ribera Alta. Existeixen 9 Associacions locals, que són vertaders òrgans de participació dels veïns en la defensa dels seus interessos comuns. Taula de continguts temàtics.
Salto de Cofrentes
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Salto de Cofrentes. Salto de Cofrentes és un nucli del municipi de Cofrents, a la comarca de la Vall de Cofrents. Es trova situat pròxim al balneari de Los Hervideros, a uns 4 km a l'W del poble.
San Benito
Llogaret del municipi d'Aiora (Vall de Cofrents). Limita amb el terme d'Almansa (Albacete), i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d'uns 90 km2 d'extensió, entre el Caroig (E), el puntal d'Arciseco i la serra d'El Mugrón.
San Juan
San Juan és una pedania de Requena (Plana d'Utiel) al País Valencià, en l'any 2010 comptava amb 156 habitants. San Juan és la pedania més antiga del terme municipal. Les primeres referències es troben en documents de l'Edat Mitjana.
Sant Antoni de Benaixeve - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Túria, al límit amb els de Bétera (Camp de Túria) i Paterna (Horta de l'Oest). És format pels habitants de Benaixeve (Serrans), vinguts a causa de la inundació de llurs terres per les aigües del pantà de Benaixeve.
Sant Antoni de Benaixeve - Viquipèdia
Sant Antoni de Benaixeve és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Bétera, L'Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest). Fins 1997 formava part de l'Horta Oest.
Sant Iscle de Vallalta - Viquipèdia
Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme. Entitats de població: Sant Iscle de Vallalta, Font-Montnegre, i Can Ginebra. Demografia, referències i enllaços externs. Gentilici: Isclencs, isclenca.
Sant Joanet - Viquipèdia
Sant Joanet (abans conegut com Sant Joan de l'Ènova) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Manuel, la Pobla Llarga, Senyera i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca).
Sant Pere d'Albaida - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida situat a banda i banda del riu d'Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, en el centre de la vall. La major part de la terra es conrea com a secà, vinya per a raïm de taula.
Sedaví - Viquipèdia
Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Alfafar, Llocnou de la Corona i la ciutat de València. El seu terme, estret i allargat i el seu relleu és totalment pla i cobert per sediments quaternaris.
Segart - Viquipèdia
Segart és un municipi del País Valencià. Perteneix a la Província de València, a la comarca del Camp de Morvedre i a la subcomarca de La Baronia. Formava part de la comarca histórica anomenada Calderona. Taula de continguts.
Sempere - Viquipèdia
Sempere, també conegut com Sant Pere d'Albaida, és una població de la Vall d'Albaida al marge esquerre del riu Albaida. El terme municipal limita amb: Alfarrasí, Bellús, Benigànim, Benissuera, Guadassèquies, Otos i la Pobla del Duc.
Senyera - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal de Rafelcofer limita amb les següents localitates: Manuel, Pobla Llarga, L’Ènova i Castelló de la Ribera, totes elles de la província de Valencia.
Senyera - Viquipèdia
Senyera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca). Taula de continguts temàtics.
Serra (Camp de Túria) - Viquipèdia
Serra, també conegut com Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Enllaços externs. Localització en mapa. Gentilici: Serratí-Serratina. Coordenades: 39° 41’ 08” N 0° 25’ 47” W.
Serra de Portaceli - Enciclopèdia.cat
Municipi del Camp de Túria, als vessants meridionals i septentrionals de la serra de Portaceli (els Rebalsadors, 798 m; el Garbí, 601 m). El terme és molt boscat. La reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió.
Sesga
Llogaret del terme de la vila d'Ademús en la comarca valenciana del Racó d'Ademús (País Valencià). Sesga comença a estar documentada en el segle XVI. A la fi d'aquesta centúria es va concloure la seva ermita de la Puríssima Concepció.
Sesga
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Sesga. Llogaret (1 156 m alt.) del municipi d'Ademús (Racó), al SE de la vila, al vessant septentrional de la serra d'El Magallón. La seva población era de 17 habitants [any 2009].
Setaigües - Enciclopèdia.cat
Siete Aguas (castellà). Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Les serres d'El Tejo i de les Cabrelles, el separen de la Plana d'Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella.
Setaigües - Viquipèdia
Setaigües (oficialment i en castellà, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol. Setaigües se situa en el graó muntanyenc que separa la comarca de la Foia de Bunyol de la Meseta de Requena.
Silla - Viquipèdia
Pagina de l’enciclopèdia Viquipèdia corresponent a Silla, municipi de la comarca valenciana de L’Horta Sud. Diverses informacions sobre Silla: Història, demografia i economia, edificis d'interès, gastronomia, política…
Silla Introducció - Ajuntament de Silla
Silla és un municipi de la comarca de l'Horta Sud (subcomarca de l'Horta-Albufera). Es troba situat a la ribera del llac de l'Albufera i part del seu terme municipal està dins dels límits del Parc Natural.
Simat de la Valldigna - No Oficial
Pàgina informativa sobre Simat de la Valldigna, municipi de la comarca de La Safor. Inclou informació del Reial Monestir, d'estil cistercenc, de Santa Maria de la Valldigna, La Mesquita de la Xara, l’Església de Sant Miquel i com arribar-hi.
Simat de la Valldigna - Viquipèdia
Simat de la Valldigna pertany a la comarca de la Safor, i se situa a 55 km de la ciutat de València, en una vall anomenada la Valldigna. Al poble hi ha el monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, basat en el Monestir de Santes Creus.
Sinarques - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel part històricament del País Valencià i de la comarca dels Serrans), a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El terme, extens, forma part de l'altiplà de Requena (ja al límit amb Castella); és drenat per El Regajo.
Sinarques - Viquipèdia
Sinarques (oficialment, i en castellà, Sinarcas) és un municipi valencià de la comarca de la Plana d'Utiel. Limita amb Camporrobles i Utiel (Plana d'Utiel); amb Benaixeve i Toixa (Serrans) i amb Talayuelas i Aliaguilla (Conca, Castella-la Manxa).
Sollana - Fitxes CDLPV
Fitxa bpasica de Sollana. Extensió: 39 Km². Població: 4 425 h [1996]. Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l'Horta, estès al S de l'Albufera. El terreny és totalment pla i pantanós. Coordinadora per la Dinamització Lingüística del País Valencià.
Sollana - Viquipèdia
Sollana és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera. Geografia. Història. Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia. Sollaners il·lustres. Enllaços externs.
Sot de Xera - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria. El territori, muntanyós, és ocupat el 90% per la vegetació espontània.
Sot de Xera - Viquipèdia
Sot de Xera (oficialment i en castellà Sot de Chera) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans. Està assentat en una depressió coneguda com la Vall de l'Alegria, al peu d'una roca de composició calcària coneguda com El Morrón.
Sueca - Viquipèdia
Municipi valencià de la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital; el seu origen radica en una alqueria àrab. El municipi es dedica al cultiu de l'arròs; es considera que aquesta zona podria ser l'origen de la paella valenciana.
Sumacàrcer - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb la Canal de Navarrés, estès a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer, que s'aixeca en un fort sobre l'estret pla al·luvial del riu, continuació vers el N del Montot, separa les dues comarques.
Sumacàrcer - Riberaturisme
Informació general de Sumacàrcer, municipi de la comarca de la Ribera Alta. Fitxa bàsica, arquitectura, festes i gastronomia. Destaca: Palau Comte d'Orgaz i Sumacàrcer: auditori, biblioteca i museu etnològic, Castell i l’Església de Sant Antoni Abat.
Sumacàrcer - Viquipèdia
Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, Antella i Tous (a la mateixa comarca); i amb Xella i Navarrés (a la comarca de la Canal de Navarrés). Taula de continguts.
Tavernes Blanques - Viquipèdia
Tavernes Blanques és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Enllaços externs. Gentilici: Taverner - Tavernera. Coordenades: 39° 30’ 30” N 0° 21’ 56” W. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany.
Tavernes de la Valldigna - Viquipèdia
Tavernes de la Valldigna és una població de la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna de la qual n'és capital. També és conegut com a la Vall de Tavernes. La Valldigna ha estat poblada des del Paleolític Mitjà.
Teresa de Cofrents - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall de Cofrents, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1 082 m.) de la mola del Caroig. La ramaderia ovina complementa l'economia. La població estable al s. XIX, ha baixat des del s. XX.
Teresa de Cofrents - Viquipèdia
Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi de la Vall de Cofrents. 113,9 km2 de terme integrats en el massís del Caroig donen lloc a espais naturals, com avencs, patges i rambles. Continguts.
Terradelfoc
Projecte audiovisual que va nàixer el 2007 i que transita lentament per les sendes de la indiferència. Illa de Xàtiva, un documental sobre les comarques centrals del País Valencià (2010) de Terradelfoc Produccions i altres documentals.
Terrateig - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall d'Albaida, al SE de la comarca, al límit amb la Safor i amb el Comtat. S'estén a la dreta del Vernissa i és accidentat al Sud pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d'Ador (coll de Llautó).
Terrateig - Viquipèdia
Terrateig és un municipi la Vall d'Albaida, al sud-est de la comarca, al límit amb la Safor i el Comtat. Referències i enllaços externs. Gentilici: Terrategí, terrategina. Coordenades: 38° 53' 40? N, 0° 19' 16? O. Població (2009): 337 hab.
Titaigües - Viquipèdia
Titaigües (oficialment i en castellà, Titaguas) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans. Terreny accidentat amb les muntanyes de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part de la Serra de Javalambre, i regat pel Túria.
Toixa - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià; el terme s'estén a la vall mitjana del Túria (W), que el travessa, i a la vall baixa del riu de Toixa o de Xelva. El territori és molt muntanyós i els dos rius passen molt encaixats.
Toixa - Viquipèdia
Toixa (oficialment i en castellà, Tuéjar) és un municipi valencià de la comarca dels Serrans. El relleu de Toixa es muntanyós. Situat a les estribacions de la serra de Javalambre, concretament a les serres de Tortajada i el Sabinar.
Torís - Enciclopèdia.cat
Informació d’aquest municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, al límit amb la Foia de Bunyol i amb l'Horta de l'Oest. El terme s'estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol.
Torís - Viquipèdia
Municipi de la Ribera Alta. Arrecerats a la ribera del riu Magre els 80,1km² de superfície ondulada presenten cims que voregen els 300 m d'altitud com ara les serres del Castellet, del Canyamar, del Portell, la muntanya del Calahuet o els Molets.
Torre Alta
Poble i nucli més important del municipi de Torre Baixa (Racó), a l'esquerra del Túria, aigua amunt del cap del municipi. Forma un enclavament (0,65 km2) entre els termes d'Ademús i de Castellfabib. La seva població: 29 habitants [2009].
Torre Baixa - Enciclopèdia.cat
Municipi del Racó, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El terme, reduït, s'estén a la dreta del Túria, a l'indret de la seva confluència amb el riu Ebrón; el terme de Castellfabib separa el sector principal de l'enclavament de Torre Alta.
Torre Baixa - Viquipèdia
Torre Baixa (oficialment i en castellà, Torrebaja) és un municipi del País Valencià de la comarca del Racó d'Ademús. Limita amb Ademús i Castielfabib. Es situa al marge dret del riu Túria, en el punt de major amplitud d'aquesta vall fluvial.
Torreblanca - Viquipèdia
Torreblanca és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Enllaços externs. Gentilici: Torreblanquí, torreblanquina. Població (2004): 5430 habitants. Coordenades: 40º13'14'' N 0º11'43'' E.
Torrella - Viquipèdia
Torrella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera. Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè i Vallés. El seu terme és de reduïdes proporcions i el relleu és gairebé pla.
Torrent - Viquipèdia
Torrent és una ciutat de l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Oest (capital administrativa de l'Horta Sud). Amb 83.457 habitants, es tracta del tercer municipi amb més població de la província de València i del huité més poblat del País Valencià.
Torres Torres - valencians.es
Limita amb Sogorb (Castelló) i Serra, Estivella, Sagunt i Algímia d'Alfara (València). Situada en un terreny pla envoltat de camps de regadiu en la vall mitja del ric Palancia i en els confines de la província de València amb la de Castelló.
Torres Torres - Viquipèdia
Torres Torres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Estivella, Sagunt, Algímia d'Alfara, Sogorb i Serra (les dues darreres a l'Alt Palància i el Camp de Túria respectivament).
Torres-Torres
Informació de Torres Torres a càrrec de l’Associació Mediambiental de Torres-Torres, Estivella i Algimia. El terme estret i allargat d'est a oest, està comprés entre Algímia al nord, Sagunt al nord i a l’est, Estivella i Serra al sud i Segorbe a l’oest.
Tous - Viquipèdia
Tous és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Benimodo, Carlet, Catadau, Guadassuar, Sumacàrcer, Millars, Navarrés i Quesa i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).
Turisme Bocairent
Situat al bell mig de la Comunitat Valenciana, Bocairent aguarda al visitant amb un munt de atractius. Poble de muntanya, apinyat sobre un turó, conserva l’esència àrab del traçat dels seus carrers. El casc antic està declarat conjunt historico-artístic.
Turisme Carcaixent
Història, cultura, festes i tradicions, activitats i serveis. Podeu descarregar la programació d'activitats de caràcter social, educatiu, cultural, esportiu, juvenil, infantil, turístic, ... que es realitzaran a Carcaixent en els propers dos mesos.
Turisme Carcaixent
Informació Turisme Carcaixent, de què fer a Carcaixent. Rutes: ruta de la taronja, ruta de la morera al taronger, ruta camí de Lle-vant, Paratge Natural Hort de Soriano, senderisme, autocaravanes i acampades, hort de Soriano-Font de la Parra RENFE.
Turisme Simat
Envoltada de muntanyes, bells paratges i horts de tarongers. Confluència d’història, tradició, cultura i natura. Simat de la Valldigna permet gaudir de l’essència del poble que encara es conserva en l’autenticitat de la terra i la gent. La Safor.
Turisme Sot de Xera
Sot de Xera, turisme d’interior al País Valencià. Agenda, allotjament, rutes, entrevistes, events, història, autobusos, hosteleria i copes, serveis, el Parc Natural de Sot de Xera, serveis municipals, itineraris, telèfons, i vídeos. Traductor automàtic.
Turismo Valencia Convention Bureau
Fundació presidida i participada per l'Ajuntament de València, la Cambra de Comerç, Fira València i la Confederació Empresarial Valenciana, en col·laboració amb empreses del sector turístic. Promou València com a destinació d'oci i de negoci.
Utiel - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d'aigua de la part nord-occidental de la comarca.
Utiel - Viquipèdia
Utiel és una ciutat valenciana que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Sinarques (a la mateixa comarca); i amb Benaixeve i Xelva (a els Serrans).
Val de la Sabina
Llogaret del terme municipal de la vila d'Ademús, en la comarca valenciana del Racó d'Ademús (País Valencià). És el llogaret més proper a la vila i de les més poblades. S'assenta en un vessant del marge dret de la Rambla del Val, afluent del riu Turia.
València - Manuel Lazcano Pérez
La página Web de la ciutat de València, la ciutat més bella del món. Visita els seus monuments, coneix la seua història, viu les Falles, disfruta de l'encant d'este meravellós lloc. Pàgina no oficial. La web està dedicada al meu nebot David.
València - Viquipèdia
València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià. Anteriorment va ser també capital de l'extinta comarca de l'Horta de València, però aquesta comarca es va disgregar el 1989 per formar tres comarques.
València Turisme
Portal del Patronat Provincial de Turisme de la Diputació de València, que acosta la província de València al món. Província privilegiada, clima, bellesa de paisatges d’interior i platges d’arena daurada s’uneixen a la història i la cultura.
València.info
Portal de la Ciutat de València, amb informació de serveis, directori professional, guia comercial, turística i cultural de la ciutat. Mapa interactiu amb la situació. Tots els descomptes de València els trobaràs en un sol lloc. Veure tots els descomptes.
Valencians.es
Valencians.es és un portal turístic, no oficial, informatiu de les comarques valencianes. Podreu consultar informació per províncies i seguidament per municipis. Directori de webs i d’altres recursos de caire local i turístic.
Valenciclopèdia
Valenciclopèdia. Popular pages most visited. Articles. maneres de parlar, pobles del món, community on the Wiki Xicon (o xicona), açò és la Valenciclopèdia! Concretament, açò és la petxina del FAQ de la Valenciclopèdia: Fotre.
Vall de Cofrents-Aiora - senderisme.com
La Vall de Cofrents és una comarca de l'Interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També és coneguda com a Serrania d'Aiora. Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés, i al sud-oest amb Castella.
Vallada
Portal del municipi de vallada, patrocinat per Giner, empresa de l’hosteleria d’aquest municipi de la comarca de la Costera. El Tunel de Sumidors, el Penyó, el Castell, ermites, senderisme, allotjament, restauració, festes i història.
Vallada - Viquipèdia
Vallada a la Viquipèdia. Municipi de la Costera. Enllaços externs i localització. Gentilici: Valladí, valladina. Coordenades: 38° 53' 45? N 0° 41' 31? O. Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió.
Vallanca - Enciclopèdia.cat
Municipi del Racó, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a l'extrem SW de la comarca, al límit amb Castella, a la capçalera del riu Boïlgues (o rambla de Vallanca); comprèn un altiplà d'uns 950 m alt. voltat de muntanyes.
Vallanca - Viquipèdia
Vallanca és un municipi del País Valencià de la comarca del Racó d'Ademús. Limita amb Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabib (Racó); i amb Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina (a Conca, Castella-la Manxa).
Vallés - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Costera, de molt poca extensió, situat a la plana al·luvial de l'esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva. Té enclavaments als municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d'altres...
Vallés - Viquipèdia
Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià. Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà i Torrella. El relleu tot just presenta accidents geogràfics d'interès. Continguts.
Vanacloig
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vanacloig. Vanacloig és una caseria del municipi de Xulella, a la comarca dels Serrans (València). Està situat a l'E de la vila, prop del límit amb el terme del Villar.
Venta del Moro - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El terme, molt extens, es troba al SW de la comarca, a l'esquerra del Cabriol, que forma els límits occidental i meridional del terme, i que corre profundament encaixat.
Venta del Moro - Viquipèdia
Venta del Moro és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Limita amb municipis de la mateixa comarca, amb Casas-Ibáñez i Villamalea (província d'Albacete, Castella-la Manxa), i amb Minglanilla i Iniesta (Conca).
Vilallonga - Viquipèdia
Vilallonga (en castellà Villalonga). Municipi del País Valencià, comarca La Safor. Situat en l'extrem sud-est de la província de València, en les faldilles septentrionals de la serra de La Safor, limit amb la província d'Alacant.
Vilamarxant - Viquipèdia
Vilamarxant és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Enllaços externs. Gentilici: Vilamarxanter/Vilamarxantera. Coordenades: 39° 34’ 08” N 0° 37’ 14” W.
Vilanova
Informació de l’Enciclopèdia Catalana. Villanueva (castellà). Llogaret del municipi de Benaixeve (Serrans), antic cap del vescomtat de Xelva, situat al NW del poble, damunt la serra que separa el municipi del de Sinarques (Plana d'Utiel).
Vilapèdia
Enciclopèdia lliure sobre la ciutat de Vila-real. Projecte de les associacions culturals "EnTermet" i "Ateneu XXI" amb l'objectiu de crear un espai obert per la nostra història, cultura, patrimoni, personatges, entitats, tradicions, puga informar-se.
Villar de Tejas
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Villar de Tejas. Villar de Tejas és un llogaret del municipi de Xelva, a la comarca dels Serrans (València). Situat al S de la vila, al vessant oriental de la serra d'El Negrete, límit amb la Plana d'Utiel.
Villargordo del Cabriel - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. Ocupa l'extrem occidental de la comarca, a l'esquerra del Cabriol, riu ratlla fronterera del País Valencià i Castella. Era travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras.
Villargordo del Cabriol - Viquipèdia
Villargordo del Cabriol (oficialment i en castellà, Villargordo del Cabriel) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Limita amb municipis de la mateixa comarca, i amb Mira i Minglanilla (a la província de Conca).
Vinalesa - Viquipèdia
Vinalesa és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell, Foios i amb València. Vinalesa està edificada a l'esquerra del barranc del Carraixet i la carretera Meliana-Montcada.
Vizcota
Informació de l’Enciclopèdia Catalana sobre Vizcota [Vizcota de Abajo en castellà]. Vizcota és un despoblat del municipi d'Alpont (Serrans-València), al NW de la vila; vers el NW, a 2 km, hi ha el petit nucli de Vizcota de Arriba.
VTC València
Valencia Tourist Card targeta combinada. Transport públic urbà gratuït. Entrada gratuïta a museus i a monuments municipals. Descomptes de fins el 50% en 130 serveis turístics, oci, tendes i restaurants concertats. Compra-la online amb 10% descompte.
WebAlginet
Alginet, pàgina del poble amb fotografies d'Alginet, fòrum, enllaços, videos, i molt més que anirem afegint. Una iniciativa per a estar més en contacte amb el nostre poble i per a coneixer-lo un poc més.
Xalans - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall de Cofrents, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El Xúquer penetra al País Valencià a través d'aquest terme, seguint entre les serres de Villaragudo (895 m.) i La Sierrecilla (903 m), i la serra d'El Boquerón.
Xalans - Viquipèdia
Xalans (en castellà i oficialment Jalance) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el Xúquer i el Cantaban i depara paratges de gran bellesa natural.
Xarafull - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall de Cofrents, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella (Albacete). El terme és drenat pel riu de La Hoz (o de Cantaban o riu de Xarafull).
Xarafull - Viquipèdia
Xarafull (castellà i oficial Jarafuel) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Vall de Cofrents. Limita amb Xalans, Cortes de Pallars, Teresa de Cofrents, Zarra i Aiora i amb Carcelén i Villa de Ves, a la comarca de La Manchuela (castella).
Xàtiva - Viquipèdia
És una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de La Costera. Històricament, ha estat una de les poblacions més importants del Regne de València, rivalitzant fins i tot amb València i Oriola, les altres ciutats més importants en l'època foral.
Xàtiva Turisme
Xàtiva guarda en el seu esplèndid conjunt historicoartístic l’empremta del pas de diverses civilitzacions. Ací trobaràs l’allotjament que més s’ajuste a les teues necessitats i gustos. La ciutat, guia, actualitat, carrers, multimèdia, història, …
Xella - Viquipèdia
Xella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés. El seu terme municipal limita amb: Anna, Bolbait, Enguera i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacàrcer (a la Ribera Alta).
Xelva - Enciclopèdia.cat
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià. La ramaderia ovina conta de 200 caps. Població industrial d'importància al s. XVIII, puixant la fabricació d'espardenyes, i al XIX desenvolupà la indústria tèxtil.
Xelva - Viquipèdia
Xelva (en castellà i oficialment, Chelva) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. És l'agricultura, juntament amb el sector serveis, la font d'activitat econòmica més destacable. Taula de continguts temàtics.
Xera - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Plana d'Utiel, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. Ocupa l'extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol. Forma la vall mitjana del riu de Xera, afluent del Túria, amb relleu muntanyós.
Xera - Viquipèdia
Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana de Requena Utiel, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans. Taula de continguts.
Xeraco - Viquipèdia
Xeraco és poble del País Valencià, pertanyent a la comarca de la Safor. Xeraco va ser fundada l'any 1248, en recuperar el rei en Jaume I el conqueridor l’alqueria que havía estat entregada al moro Avecendrell. Gintilici: Xeraquer, xeraquera.
xeracoonline.com
Xeraco Infovisual. Galeria d’Imatges. Pàgina que conte una completa galeria d’imatges de Xeraco, a la comarca de La Safor. Platja, muntanya, el terme, esports, monuments, la volta apeu, activitats i festes del municipi.
xeracoterra.com
Guia digital de xeraco, a la comarca de la Safor. Informació de Xeraco, història del municipi, festes, llocs, fotografies, llibres de Xeraco, senderisme, documents i fòrum. El contingut de la web, en valencià, és mínim.
Xeresa - valencians.es
Fotografies i dades bàsiques d’aquest municipi de La Safor. El terme municipal de Xeresa limita amb les següents Localitates: Barx, Benifairó de la Valldigna, Gandía, Jaraco i Simat de la Valldigna, totes elles de la Província de València.
Xeresa - Viquipèdia
Xeresa és un municipi de la Safor, al País Valencià. La seua activitat econòmica se centra sobre tot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondúver (841 m. d'altitud). En el seu origen fou una alqueria musulmana.
Xest - Enciclopèdia.cat
Cheste (castellà), Xestalcamp. Municipi de la Foia de Bunyol, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. Ocupa la part entre els alts de Roger (al límit amb els Serrans) fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l'Horta.
Xest - Viquipèdia
Xest (oficialment, en castellà Cheste) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Geografia, història, demografia, economia, toponímia, llocs d’interès, monuments, festes i enllaços externs.
Xest [Xestalcamp] - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Foia de Bunyol, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. El secà, que ha estat tradicionalment la base de l'economia local, ha permès conreus arboris: vinya (1 300 ha), oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers.
Xestalgar - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria.
Xestalgar - Viquipèdia
Xestalgar (oficialment i en castellà, Gestalgar) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans. Les restes d'un poblat de l'Edat de Bronze en la Terrosa i altres vestigis d'ocupació humana d'aquest terme del temps de la romanització.
Xirell
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents). S’hi alça l'antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels s. XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en un bon estat).
Xirivella - Viquipèdia
Xirivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València. Se situa en l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani.
Xiva de Bunyol - Enciclopèdia.cat
Chiva (castellà). Municipi i cap de comarca de la Foia de Bunyol, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià. Situat a l’orient de la comarca, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d'W a E.
Xiva de Bunyol - Viquipèdia
Xiva, per uns pocs coneguda com Xiva de Bunyol (oficialment, en castellà Chiva). és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. Geografia, història, demografia, economia, administració, festes i enllaços.
Xulella - Enciclopèdia.cat
Municipi dels Serrans, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià; s'estén sobre els dos vessants del Túria (anomenat ací río Blanco), que el travessa encaixat dins una vall molt estreta, amb relleu muntanyós a l'W i planer a l'E.
Xulilla - Viquipèdia
Xulilla (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans, que compta amb 786 habitants, segons el padró de l'INE de 2007. S’hi lliuraren cruentes batalles durant les guerres carlistes.
Zarra - Enciclopèdia.cat
Municipi de la Vall de Cofrents, a l'àrea de llengua castellana del País Valencià, entre el riu Reconque i l'alta vall de la rambla de La Espadilla, molt a prop de la ratlla de Castella. El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz.
Zarra - Viquipèdia
Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Un relleu abrupte amb les serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites més elevades i el pas del riu de Zarra configuren el terme de 49,2 km².
Zarraica
Informació, molt bàsica, de l’Enciclopèdia Catalana sobre Zarraica [en castellà Sarraica]. Zarraica és un despoblat del municipi de Xelva, a la comarca dels Serrans (València).

CerCAT © 1997. Una creació d'INTERVIC ®. Suport tècnic d'ILIMIT