Manifest en suport del
doblatge i subtitulat de pel.licules al català
(Febrer de 1999)

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, vinculats a institucions i entitats significatives de la vida cultural del país, volem expressar el nostre suport a la plena normalització de la llengua catalana en els camps del cinema i del vídeo. I, en aquest sentit,

- Fem notar particularment a les companyies distribuïdores cinematogràfiques i videogràfiques Buena Vista International (Disney), 20th Century Fox, Columbia Tristar (Sony), UIP (United International Pictures) i a la seva divisió videogràfica CIC, a Warner Bros i a totes les agrupades a la MPAA (Motion Picture Association of America), que la presència al cinema i al vídeo de la llengua catalana, la pròpia i cooficial a Catalunya (que a més és parlada, en les seves varietats i formes dialectals, a l'Estat d'Andorra, al País Valencià, les Illes Balears, les comarques catalanes de l'Estat francès i la franja oriental de l'Aragó) és un dret emparat en la Llei de Política Lingüística del Parlament de Catalunya (1/1998), en aplicació de l establert per l'Estatut de Catalunya de 1979 i la Constitució espanyola de 1978. I que l'incompliment d'aquests drets atempten, doncs, a la legalitat vigent a Catalunya i a l'Estat espanyol i suposen un greuge manifest a tota la ciutadania de parla catalana.

- Fem extensiu també aquest advertiment a les empreses espanyoles i catalanes que distribueixen materials cinematogràfics i videogràfics d altres països.

- Sense perjudici de les gestions que estigui portant a terme amb el sector per tal de consensuar i superar en el possible l actual clima conflictiu i de crispació, requerim del Govern de la Generalitat de Catalunya l'aplicació sense dilacions del Decret 237/1998 Sobre mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana , que estableix unes quotes de català al cinema, que entenem que són les mínimes exigibles en el camí cap a la plena normalització de la llengua catalana en el camp del cinema.

- En referència a la suspensió cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dels articles 14 i 15 del Decret, que són els que preveuen un règim sancionador per a les infraccions que s'hi produissin (una suspensió deguda a l'absència de previsions sancionadores de la Llei de Política Lingüística en què s'emmarca el Decret), considerem del tot necessari que aquesta previsió sigui inclosa com a disposició addicional a la Llei. I, en aquest sentit, formulem una petició a tots els grups del Parlament de Catalunya per tal que donin suport a aquesta mesura, a efectes de garantir en el possible l'aplicació del Decret per part dels sectors més reacis a fer-ho.

- Volem expressar el nostre encoratjament a les empreses exhibidores catalanes, sobretot les de volum reduït i les de sales situades en àrees de majories no catalanoparlant, a posar en marxa decididament les disposicions del Decret. I requerim del Departament de Cultura de la Generalitat que vetlli per tal que totes puguin fer-ho sense detriment en la seva activitat empresarial i que, a aquests efectes, recorri, si en una primera etapa d'adaptació calgués, als ajuts que el mateix Decret preveu.

- Considerem que aquesta habituació als doblatges, que a Europa es redueix als estats alemany, francés, italià i espanyol (en aquest cas, arran d una disposició franquista, exemple de l'obstinada persecució contra les llengües diferents del castellà que es parlen a l'Estat) ha de ser superada, per respecte a la integritat de l'obra i a la seva recepció més fidel, amb la progressiva implantació de les versions originals subtitulades, òbviament en el nostre cas també en llengua catalana; però mentre aquesta mesura no s'adopti paral.lelament a la resta de l'Estat, a Catalunya serà inevitable que se segueixi doblant. Això no obstant, considerem també que cal introduir des d'ara mateix els subtitulats en llengua catalana -tal com ho contempla el Decret- a les sales que ja ara projecten en VO, de les quals cal potenciar l'extensió arreu del país.

- En qualsevol cas, afirmem que sempre seguirà havent-hi necessitats de versions doblades en el cas de les pel.lícules infantils i juvenils, atesa la impossibilitats dels infants i la dificultat dels adolescents es calcula que aproximadament fins al voltant dels 14 anys- d assimilar les imatges i llegir simultàniament els títols.

- Fem avinent a totes les empreses distribuïdores que els films doblats o subtitulats en llengua catalana han de ser també a disposició dels exhibidors comercials i no comercials de les altres terres de parla catalana: Andorra, les Illes Balears, el País Valencià i la franja de Ponent. I que caldria que, a través de convenis amb les seves corresponents dels estats francès i italià, poguessin arribar també a les comarques de la Catalunya del Nord i de l'Alguer.

- I finalment, considerem que aquestes mesures (i particularment la de l extensió dels subtitulatges) en estendre l'ús normal del català al cinema repercutiran també en profit de la cinematografia catalana: un imperatiu que el Govern de Catalunya ha de situar entre les prioritats de la seva política cultural i que les televisions públiques que operen al país han d'afavorir amb la seva col.laboració en la producció, en l'adquisició dels drets dels films en condicions dignes i en la seva difusió en franjes horàries d'ampla audiència

Febrer de 1999

Per adhesions:
Plataforma per la Llengua
C/ Providència 42
08024 Barcelona
Telèfon i fax: 93 2848103