ASSOCIACIÓ PER A LES NOVES BASES DE MANRESA

Rocafort, 242 bis, 1.
08029 BARCELONA (tel. 4443805/4594396)


PER A UN NOU ESTATUT SOCIAL DE LA LLENGUA CATALANA

En ocasió de la discussió d'una nova llei sobre la llengua catalana al Parlament de Catalunya, creiem necessari fer les consideracions següents:

 

1.

Creiem que la societat catalana és un exemple reeixit de fidelitat a la llengua pròpia i d'obertura a les altres llengües. Els immigrats de llengua espanyola o d'altres llengües hi han estat i hi són acollits amb actituds de respecte i de simpatia envers la seva llengua i la seva cultura. Denunciem, per tant, les informacions que injustament volen presentar la convivència lingüística catalana com si els catalans de llengua no catalana sofrissin discriminació o rebuig social.

 

2.

La llengua catalana es pot considerar normativitzada, és a dir, normalitzada des del punt de vista de la seva estructura. És una llengua que pot ser utilitzada en tots els àmbits de l'activitat humana. Però és una llengua encara no normalitzada des del punt de vista del seu ús social. La seva progressiva introducció com a llengua de l'ensenyament no ha significat una recuperació suficient com a llengua d'ús social. La llengua espanyola és encara avui la llengua que té, a Catalunya, una més gran presència social i més avantatges per a la difusió pública. L'oficialitat exclusiva de l'espanyol a les institucions generals de l'Estat i l'oficialitat compartida a Catalunya creen un marc jurídic desigual i desfavorable a la normalització social del català. En la pràctica, aquestes lleis fan que l'única llengua obligatòria a Catalunya sigui l'espanyola, i que el català no sigui necessari per a viure a Catalunya. Seria desitjable que s'avancés en un canvi legislatiu que, en qualsevol hipòtesi de futur de l'articulació de Catalunya amb Espanya, establís la llengua catalana com a única llengua oficial a Catalunya, sense perjudici del reconeixement recíproc de drets lingüístics individuals.

 

3.

Fins i tot en el marc de les lleis actuals que estableixen l'oficialitat de les dues llengües es pot imaginar una nova llei lingüística que reforci la vida pública de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya i superi l'actual situació de desavantatge, de forma que el català recuperi la condició de llengua comuna en tots els usos públics i una oficialitat plena sense limitacions. Volem fer constar que la majoria de les comunitats lingüístiques del món actual han de protegir el seu espai lingüístic perquè els processos de globalització de l'economia i de les indústries culturals beneficien de manera clara les grans llengües internacionals i les llengües més fortes des del punt de vista demogràfic, econòmic i polític. És insensat o malintencionat reduir la protecció de la llengua catalana a l'afirmació dels drets lingüístics individuals dels ciutadans de Catalunya, sense tenir en compte el criteri territorial. Per descomptat, qualsevol norma ha d'incloure el respecte envers els drets lingüístics individuals.

 

4.

El procés de normalització social de la llengua catalana no es pot aconseguir amb mitjans exclusivament legals. Cal establir una dinàmica social que converteixi la normalització en un procés consensuat per l'àmplia majoria de la població. Pensem, per tant, que la societat catalana s'ha de proposar com a objectiu convertir la llengua catalana en la llengua pública normal de Catalunya. Això vol dir aconseguir que la llengua catalana guanyi espais que ara no ocupa per causa de les diverses repressions que ha sofert o per causa de la comoditat que suposa utilitzar llengües de difusió més àmplia. Considerem que la normalització social de la llengua catalana depèn més de la decisió de tots els col.lectius de Catalunya que del necessari marc jurídic o de l'encara més necessària escolarització en llengua catalana. Reclamem, per tant, a tots els professionals, i a les institucions i entitats de tota mena, públiques o privades, que contribueixin a aconseguir el nou estatut social de la llengua catalana, en nom d'una millor qualitat dels seus serveis i productes.

 

5.

Creiem que la noble causa de la normalització social de la llengua catalana ha de ser acollida amb interès i solidaritat per totes les persones que utilitzen altres llengües però no tenen prejudicis contra la llengua catalana. És evident que la normalització social de la llengua catalana suposa demanar a totes les persones que exerceixen funcions públiques (no només oficials) a Catalunya, que coneguin prou bé el català per a no obligar els catalanoparlants a canviar de llengua. Creiem que el modest objectiu de poder viure en català a Catalunya pot ser acceptat per tots els ciutadans perquè és un projecte de convivència raonable i just. Pensem que les persones que s'oposen a aquest objectiu amb l'excusa que els immigrats no entendran les raons de la normalització social de la llengua catalana no valoren prou bé la intel.ligència i el sentit de la justícia de la població immigrada, que en cap cas no ha de ser utilitzada demagògicament com a coartada per impedir l'ús social del català.

 

6.

La normalització social de la llengua catalana troba alguns obstacles que són de naturalesa política. El malestar que ha generat la tímida recuperació de la llengua catalana i les reticències que suscita qualsevol projecte a favor d'un ús social normal de la llengua catalana tenen molta relació amb les conegudes velles idees del centralisme polític que vol ignorar els progressos de l'esperit democràtic. A Catalunya hi ha petits grups militants contra la normalització lingüística catalana. En l'actual context polític utilitzen expressions que poden confondre, com ara tolerància o drets lingüístics. Com a demòcrates respectem les seves idees i els seus objectius polítics, però advertim que treballen per un model de convivència lingüística que vol perpetuar el procés de minorització que ha sofert la llengua catalana.

 

7.

Volem recordar que en el procés de normalització de la llengua catalana és imprescindible defensar tota la comunitat lingüística. En aquest aspecte s'ha de denunciar la volguda fragmentació política dels territoris de llengua catalana que ha tingut com a conseqüència les creixents agressions a la llengua al País Valencià, la deixadesa institucional a les Illes Balears i l'ofegament del català a la Catalunya Nord. Cal establir un marc legal i una cooperació institucional que permetin una interrelació i una projecció exterior normals del conjunt de la nostra comunitat lingüística, com les de qualsevol altra llengua europea. Cal desautoritzar les irresponsabilitats dels polítics que intenten crear llengües valenciana o balear al marge de criteris científics. Cal que les diverses variants de la llengua puguin viure sense interferències polítiques i amb la normal interrelació que les enforteixi.

 

8.

En el fons del desig de normalització social de la llengua catalana hi ha la convicció que donar vida a totes les identitats culturals ens ajuda a crear un món més just on la diversitat provoca l'enriquiment mutu i l'harmonia. Si ens preocupa la feblesa de la llengua catalana és perquè volem un món ric en diversitat, i les llengües són un patrimoni que hem de protegir de manera efectiva, amb mesures polítiques, socials i legals adequades. Per aquesta raó demanem una nova mobilització per a aconseguir un estatut social de la llengua catalana que en garanteixi la salut i el futur. Desitgem que els joves de la nostra comunitat lingüística no dubtin de la necessitat d'estimar i defensar la llengua pròpia de Catalunya. Les generacions anteriors han salvat els mots, però ara es necessita un relleu efectiu en un context on les llengües mitjanes i petites moren de mort natural si les comunitats humanes no fan opcions lingüístiques sàvies i desacomplexades a favor de la llengua pròpia.

 

9.

Proposem, per tant, un gran pacte social i polític per a aconseguir un nou objectiu per a la llengua catalana: que totes les manifestacions de la vida catalana s'expressin normalment en llengua catalana. Cal que la societat ho vulgui i que les lleis ho facilitin. Ho proposem perquè la llengua no és només un instrument de comunicació sinó també una manera de veure el món, un lloc on es configuren mites i desigs, una casa que ajuda a convertir en poble els que l'habiten. Proposem ser un poble normal i amb capacitat d'intervenir en el món actual des de la serena afirmació de la nostra cultura i de la nostra llengua.

abril de 1997

 

Primera relació de signatures.

ENRIC CASASSAS, President de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa -AMADEU ABRIL, Advocat -JAUME AGUSTÍ, investigador de l'Institut d'Investigació en Intel.ligència Artificial -ALFRED AGUSTÍ, professor de la Universitat de Lleida -SALVADOR ALEGRET, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona -MIQUEL ÀNGEL ALONSO, síndic de greuges de la Universitat de Lleida -VICENÇ ALTAIÓ, escriptor -JOSEP AMIGÓ, metge -MARIA ÀNGELS ANGLADA, escriptora -JOSEP ANTON, secretari general del Centre UNESCO de Catalunya -JORDI ARBONÉS -JORDI ARAMON STEIN, professor -AURELI ARGEMÍ, secretari general del CIEMEN -JOAN ARGENTÉ, President de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans -MARGARIDA ARITZETA, escriptora. Professora de la Universitat Rovira i Virgili -JORDI ARMADANS, director de la Fundació per la Pau -JOSEP ARPÍ, professor d'història -MARIA ARTAL, bibliotecària -JOAN AURICH, sacerdot -MONTSERRAT BACARDÍ, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona -CRISTINA BADOSA, escriptora i professora de batxillerat -JOSEPA BALLADA, Justícia i Pau -MARIA BARBAL, professora i escriptora -SEBASTIÀ M. BARDOLET, abat del Monestir de Montserrat -JOSEP M. BELLPUIG, capellà -JOSEP BENET MORELL, historiador -SEBASTIÀ BENET, grup "Espai obert" del Centre d'Estudis Francesc Eiximenis -JOSEP M. BENET I JORNET, escriptor -JORDI BERGONYÓ, escriptor -JOAN BERNÀ, notari -TERESA BERTRAN, escriptora -MIQUEL BES, auditor, censor jurat de comptes -JORDI BONET, arquitecte -JACINT BORRÀS, comerç -JOSEP BORRELL FIGUERA, director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs -ELISABETH BOSH, catedràtica de la Universitat de Barcelona -MARTÍ BOSCH, perit industrial químic -JOSEP M. BOSH, pediatre -JORDI BOSSER, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya -JOAN BOTAM, president del Centre Ecumènic de Catalunya -JORDI BRUGUERA, filòleg -JOAQUIM CABEZA, mestre industrial -PILAR CABOT, escriptora -JOSEFINA CAMBRA, degana del Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya -JAUME CAMPRODON, bisbe de Girona -ORIOL CARBONELL, traductor -DAVID CARDÚS, metge, professor d'universitat -SALVADOR CARDÚS, sociòleg i periodista -FRANCESC CASARES, advocat -JAUME CABRÉ, escriptor -LLUÍS CABRERA, músic. Director del Taller de Músics -JOSEP CAMPO, prevere -MONTSERRAT CAMPS, professora titular de la Universitat de Barcelona -ANTONI CAPARRÓS, rector de la Universitat de Barcelona -JOAQUIM CARBÓ, escriptor -JACINT CARBONELL, prior de la comunitat del Mas Blanc -JORDI CARBONELL PINYOL, farmacèutic -RAMON CARNER, president de l'Associació Cultural Endavant -JOAN CARRERA, bisbe auxiliar de Barcelona -JOSEP R. CARRERAS DE NADAL -RAMON CASABONA, agent d'assegurances -MANUEL CASANOVES, sacerdot religiós dels Missioners Claretians -ORIOL CASASSAS, metge -ROSER CASELLAS, biòloga -MANUEL CASTELLET, president de l'Institut d'Estudis Catalans -GONÇAL CASTELLÓ, escriptor i advocat -LALI CISTARÉ, filòloga -ELISEU CLIMENT, editor. Acció Cultural del País Valencià -JOSEP COLET, professor de català -PEP COLL, escriptor -MONTSERRAT COLOM, professora de llengua catalana -EUSEBI COLOMER, catedràtic emèrit de la Universitat Ramon Llull -ADRIÀ COMELLA, coordinador del Consell de l'Estudiantat de la Universitat de Lleida -ALEXANDRE COMELLAS, advocat -PERE COMPAÑÓ, informàtic -ISIDOR CÒNSUL, crític literari -LLUÍS COQUARD, comediògraf -VICENÇ CREUS, president de la Lliga dels Drets dels Pobles -JOSEP CRUANYES, advocat -ANTONI CUADRENCH -JOAN CUADRENCH, tèxtil -TONI CUCARELLA, escriptor -JOAN B. CULLA, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona -ANTONI DALMASES, professor i escriptor -FRANCESC DE DALMASES, secretari de l'associació CAL -JOSEP DALMAU, sacerdot i escriptor -ANTONI DEIG, bisbe de Solsona -CARLES DESCALZI, economista -IGNASI DOÑATE, president del Comitè Olímpic de Catalunya -CARLES DUARTE, lingüista i escriptor -JOSEP DURAN -XAVIER DURAN, periodista científic -MERCÈ DURFORT, catedràtica de la Universitat de Barcelona -ENRIC EMO, advocat -XESCA ENSENYAT, escriptora -SALVADOR ESCUDÉ, professor -NÚRIA ESTEVE, presidenta de la Fundació Roca Galès -JOAN ESTRUCH, catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona -JOSEP FAULÍ, professor titular dels estudis de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra -MONTSERRAT FÉLEZ, infermera -MARIANO FERRER, dissenyador -FRANCESC FERRER GIRONÈS, professor mercantil -ANTONI M. FIDALGO, empleat de l'ICS -ALBERT FIGUERAS, escriptor, professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona -CARLES FLEMERICH, enginyer de telecomunicacions -GABRIEL FLORIT, agent comercial -LLUÍS FOLCH, metge -JOSEP M. FONALLERAS, escriptor -MANEL FONT, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona -JOSEP M. FORNÉ, professor de filosofia -EDUARD FORNÉS, president de la Fundació pels Drets Col.lectius dels Pobles -JOSEP FRANCO, escriptor. Secretari de l'Associació Joan Fuster -PERE FRIGOLÉ, professor de música del Conservatori de Girona -MARIA FULLANA, professora -JAUME FUSTER, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana -ANNA GABRIEL, educadora social -MARIA TERESA GALCERAN, catedràtica de la Universitat de Barcelona -MARIA TERESA GARCIA, correctora de català -MANEL GARCIA GRAU, professor de filologia catalana -FRANCESC GARRETA, professor de la Facultat de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Ramon Llull -ENRIC GARRIGA TRULLOLS, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana -MIQUEL GASSIOT, rector de la Universitat Ramon Llull -ISABEL GAYÀ, psicològa -MIQUEL M. GIBERT, professor de la Universitat Pompeu Fabra -EMILI GIRALT, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona -VÍCTOR GIRALT, periodista -ARCADI GOMILA, redactor diari Menorca -ENRIC GOMIS, enginyer industrial -JOAN GOMIS, president de Justícia i Pau -RAMON GOMIS, metge -JORDI GOÑI, administratiu -JOSEP GÒRRIZ, escriptor -MARC GRANELL, escriptor -EMILI GRANIER-BARRERA, periodista -JOAN GRIJALBO, president d'Edicions Serres -CARME GUASCH, professora de llengua i literatura catalanes -JOAN GUASP, escriptor -ANNA GUDIOL, tècnica de normalització lingüística -M.MERCÈ GUIU, traductora -ENRIC HERNÀNDEZ, aparellador -JOSEP HERRERO, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana -ELADI HOMS, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat -ORIOL HOMS, sociòleg -ANGELINA HURIOS, presidenta de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans -SANTIAGO IZCARA, metge -JORDI JANÉ, comunicador i escriptor -MARIA DE LA PAU JANER, escriptora. Professora de la Universitat de les Illes Balears -MIQUEL JORDÀ TARRAGÓ -JOAN JULIÀ, secretari del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida -ARTUR JUNCOSA, catedràtic d'universitat. Síndic de Greuges de la Universitat de Barcelona -JAUME LLANSÓ, cap de publicacions dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya -JORDI LLIMONA, caputxí i escriptor -JOAN LLOPIS, professor de l'Institut de Teologia de Barcelona -TONI LLORET, escriptor i psicòleg -PERE LLUÍS FONT, professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona -JAIME LOAYZA, publicista -ANDREU LONLÀ, professor i articulista -RAMON LÓPEZ DE MANTARAS, professor d'investigació del CSIC -FRANCESC LORENZO, autor teatral -JOAQUIM MALLAFRÉ, professor de la Universitat Rovira i Virgili -JOAQUIM MALUQUER, Fundació Enciclopèdia Catalana -ADAM MANYÉ, filòleg i escriptor -MARIA MERCÈ MARÇAL, escriptora -LLUÍS MARCÓ, farmacèutic -JOAN MAGÍ MARGALEF, administratiu -ISIDOR MARÍ, sociolingüista -JOAN MARÍ, director del setmanari El Temps -SALOMÓ MARQUÈS, catedràtic de la Universitat de Girona -FÈLIX MARTÍ, director del Centre UNESCO de Catalunya -JOAN MARTÍ, rector de la Universitat Rovira i Virgili -MIQUEL MARTÍ, coordinador de les escoles catalanes associades a la UNESCO -PAU MARTÍ, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya -PERE MARTÍ, periodista -MIQUEL MARTÍ POL, poeta -RAMON MARTÍNEZ CALLEN, metge pediatre -JOSEP MARTÍNEZ DE FOIX, president del Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona -FRANCESC MASSIP, professor de la Universitat Rovira i Virgili -JESÚS MASSIP, director honorari de l'Arxiu Municipal de Tortosa -ANNA MASSOT, professora -ÀLEX MASLLORENS, periodista -ENRIC MASLLORENS, president del Centre UNESCO de Catalunya -CARLES MENGUAL, documentalista -JOSEP MILLÀS, president d'Òmnium Cultural -LLUÍS MIRACLE, administratiu -MONTSERRAT MIRACLE, professora -JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL, enginyer agrícola -FRANCESC MOMPÓ, professor de català -JOAN MONTALÀ, sacerdot -RAMON MORELL, economista -JORDI MORRAJA, cinematografia -ANSCARI MANUEL MUNDÓ, president de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans -MIQUEL LLUÍS MUNTANÉ, escriptor -JOSEP M. NADAL, rector de la Universitat de Girona -ALEXANDRE NAVARRO, periodista -IRMELA NEU-ALTENHEIMER, presidenta de l'Associació Germano Catalana -RAMON M. NOGUÉS, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona -SALVADOR OLIVA, poeta -LLORENÇ OLIVÉ, advocat -MARIA ANTÒNIA OLIVÉ, escriptora -JOSEPA OLLER, professora -JOAN OLÒRIZ, síndic de greuges la Universitat de Girona -JOAN ORÓ, professor emèrit de la Universitat de Houston -MARC ORÓ, president de l'Associació Catalana de Professionals -ELISABET ORRI, professora de català -MARIA DOLORS ORRIOLS, escriptora -ROSER ORTIZ, tècnic superior -JAUME PADRÓS, economista -MIREIA PADRÓS, biòloga -JAUME PAGÈS, rector de la Universitat Politècnica de Barcelona -JORDI PÀMIAS, escriptor. Catedràtic d'Institut -VINYET PANYELLA -MANUEL PARÉS MAICAS, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona -RAMON PASCUAL, catedràtic de física teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona -DALMAU PEDRÓ, empresari -JOSEP PEÑUELAS, investigador científic. CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona -RAMON PERERA, comptable -ANTONI PERRAMON, síndic de greuges de la Universitat Politècnica de Catalunya -MARTA PESSARRODONA, escriptora -SANTIAGO PEY, escriptor i dissenyador -RAIMON PIBERNAT, politòleg -ADOLF PIQUER, professor titular de la Universitat de Salamanca -VICENT PITARCH, catedràtic de Batxillerat -RAMON PLA ARXÉ, professor de la Universitat de Barcelona -JOSEP PLANAS, president de la Casa Catalana de Mallorca -JOSEP PLANASPACHS, escriptor -JOSEP M. PONS, vicerector relacions institucionals i política lingüística de la Universitat de Barcelona -PERE PONS, escriptor i professor -MIQUEL PONSETI, arquitecte -JAUME PORTA, rector de la Universitat de Lleida -JORDI PORTA, director de la Fundació Jaume Bofill -MIQUEL PORTER MOIX, catedràtic de la Universitat de Barcelona -JORDI POU, vicepresident de l'Associació per la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades -MODEST PRATS, professor d'història de la llengua de la Universitat de Girona -FRANCESC PROUS, perit industrial -MIQUEL PUEYO, professor de la Universitat de Lleida -EUDALD PUIG, escriptor -JOSEP PUIG, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona -JAUME PUIG GARCIA, guionista -JORDI PUIGSEGUR, becari de l'Institut d'Investigació en Intel.ligència Artificial -JOSEP ORIOL PUJOL, gerent de la Fundació Pere Tarrés -EMÍLIA QUERALT, ceramista -ARMAND QUINTANA, escriptor -JORGE RABASSA, investigador principal de CONICET. Professor de la Universitat de la Patagònia -LLEONARD RAMÍREZ, president de l'Aula de Difusió Cultural per a la Gent Gran de les Corts -JOAQUIM RAMIS, metge -JAUME RAMON, director president de l'Arxiu Bibliogràfic de la UEC -ORIOL RAMON, secretari general Comitè Seguiment Declaració Universal de Drets Linguístics -JOANA RASPALL, escriptora -ORIOL REGÀS, promotor -SALVADOR REGUANT, professor de la Universitat de Barcelona -ANTONI REIG, professor de la Universitat de Barcelona -MARIA DOLORS REIG, mestra -FERRAN RELLA, president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu -RENZI, MIQUEL DE, catedràtic de la Universitat de València -MANUEL RIBAS PIERA, arquitecte -JULIÀ RIU, escultor -ANTONI ROCA, president de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica -JOSEP ROCA-PONS, professor emèrit de la Universitat d'Indiana -JOSEP RODELLES, comptabilitat industrial -AURORA ROGER, auxiliar de farmàcia -JOAQUIM ROMAGUERA, enginyer industrial -GLÒRIA ROMANÍ, llicenciada en filosofia i lletres -JOSEP ROMEU FIGUERAS, exprofessor de la Universitat Autònoma de Barcelona -RAÜL ROMEVA, investigador del Centre UNESCO de Catalunya i professor de la UAB -CARME ROMIA, catedràtica de la Universitat de Barcelona -JOANDOMÈNEC ROS, catedràtic de la Universitat de Barcelona -ANNA ROSSELLÓ, escriptora -PERE ROSSELLÓ, professor de la Universitat de les Illes Balears -ESTEVE ROURA -ANTONI ROVIRA, empresari -JOAQUIM RUBIES, titulat mercantil -ERNEST RUIZ, enginyer industrial -JOSEP SABATER, escriptor -JOAQUIM SALA, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona -JOAQUIM SALES, catedràtic de la Universitat de Barcelona -JORDI SÀNCHEZ, professor de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona -JORDI SANS, metge -SANTIAGO SANS, escriptor -ENCARNA SANT-CELONI, escriptora -JORDI SARSANEDES, Pen Club Català -JORDI SAVALL, músic -ENRIC SEGALÉS, biòleg -AGUSTÍ SEGARRA, escriptor -EDUARD SELMA, professor de la Universitat Rovira i Virgili -MÀRIUS SEMPERE, poeta -ONNO SEROO, cap de redacció de la revista Convergence -MÀRIAM SERRÀ, lingüista -MÀRIUS SERRA, escriptor -DAVID SERRAT, catedràtic de la Universitat de Barcelona -MARIA DEL CARME SERRAT, traductora -RAMON SISTACH, professor de la Universitat de Lleida -CARLES SOLÀ, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona -ANTONI SOLER, professor -VALENTÍ SOLER, escriptor --ENCESLAU SOLER, dinamitzador cultural -JOSEP LLUÍS SOTORRA, escriptor, traductor i corrector -ANTONI SOY, catedràtic de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials -MICHAEL B. STRUBELL, historiador. m.a. de la Universitat d'Oxford -JORDI SUÏLS, professor de filologia de la Universitat de Lleida -RAMON SUGRANYES DE FRANCH, professor emèrit de la Universitat de Fribourg -JOSEP M. TAMARIT, secretari general de la Universitat de Lleida -ROLF TARRACH, catedràtic, degà de la Universitat de Barcelona -JOSEP TARROJA, escriptor -JOSEP ENRIC TEIXIDÓ, tècnic del servei de llengua i terminologia de la Universitat de Lleida -JOSEP M. TERRICABRAS, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona -JOSEP TORRELLA, administratiu -RAMON TORRELLA, arquebisbe emèrit de Tarragona -JOSEP M. TORRENT, pintor -RICARD TORRENTS, director General dels Estudis Universitaris de Vic -ESTANISLAU TORRES, escriptor -JOSEP TRAVESSET, escriptor -MERCÈ TREMOLEDA, administrativa -JOAN TRESENS -AMÈLIA TRUETA, historiadora. m.a. de la Universitat d'Oxford -JOAN TUDELA, periodista -ALBERT TURULL, director del servei lingüístic de la Universitat de Lleida -FRANCESC VALLVERDÚ, president del Grup Català de Sociolingüística -ENRIC VALOR, escriptor -ANTONI VAQUER, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida -PERE VERDAGUER, escriptor -ROSER VERNET, filòloga -JOAN VILA CASAS, pintor -JOSEP VILA CLOSES, pintor -MARC AURELI VILA, geògraf. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans -JORDI VILA-ABADAL, psiquiatre -RAMON VILA-ABADAL, filòsof -MIQUEL VILADEGUT, professor i escriptor -JOAN-PERE VILÀ-HORTS, president de l'Institut Català d'Estudis Agraris -EVANGELISTA VILANOVA, professor emèrit de teologia. Abadia de Montserrat -CARME VILLAR, secretària de direcció -ANTONI VIVES -MATIAS VIVES, advocat, economista -JORDI VOLTAS, dramaturg -JOSEP XERCAVINS, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya -LLUÍS M. XIRINACS, professor de la Fundació Tercera Via.


 

LLIURAMENT DEL DOCUMENT

"PER UN NOU ESTATUT SOCIAL DE LA LLENGUA CATALANA"

AL PARLAMENT DE CATALUNYA

 

La nostra associació ha promogut el document "PER UN NOU ESTATUT SOCIAL DE LA LLENGUA CATALANA". Hem volgut fer sentir unes veus de la nostra societat civil sobre el present i el futur de la llengua catalana. Ens complau constatar que, en pocs dies, centenars de personalitats de les ciències, les arts i el pensament han signat el manifest.

 

La nostra iniciativa s'inscriu en la invitació que el Parlament de Catalunya ha adreçat a la societat catalana. Dimecres, dia 16 d'abril de 1997, presentem el document i la primera llista de signatures al M.H. President del Parlament de Catalunya i als representants dels diversos partits polítics.

SI HO VOLEU, PODEU AFEGIR LA VOSTRA ADHESIÓ PERSONAL A AQUEST MANIFEST:

Envieu la vostra adhesió per escrit, el més aviat possible, a l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, o bé per correu a l'adreça Rocafort, 242 bis, 1. 08029 Barcelona, o bé per fax a un d'aquests números

(93) 4443809 - 4575851 - 4594396,

tot indicant el vostre nom/cognom, professió/càrrec, institució/centre, adreça, població i telèfon/fax.

Enric Casassas
president de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa