L'ESTAT ACTUAL DEL CATALÀ A LES ILLES BALEARS Totes les opinions i punts de vista són si més no necessaris i/o possibles, i òbviament les diferències de criteris canvien en funció de moltes variables. Aquesta introducció pot semblar retòrica o una justificació per després explicar les pròpies opinions, però encara que pugui semblar superflu no ho ès i, en el cas de la llengua, encara menys ja que explicar una realitat és possible i ho podem fer des de l'opinió personal, avalada per les informacions de que disposam, com a membres d'una comunitat social i lingüística, com a professional en un camp concret, com a especialistes, etc.. A les Illes, al Principat o al país Valencià, la situació lingüìstica és diversa, sempre però pateix d´una banda: esser una llengua compartida dins un mateix espai. Un tret definitori és la paraula, en els tres indrets amb més o menys força, NORMALITZACIÓ, o pensat com a situació: NORMAL enfront d'una situació que no ho és. A les Balears a nivell d'ensenyament això ha suposat ja el pas de tres persones al front de la Conselleria de l'esmentat ram. Dues de les tres han estat substituïdes per divergències en l'aplicació de decrets sobre la llengua a l'ensenyament i sobretot per voler engegar directrius a ulls del partit governant a les Balears (PP) fa quasi 16 anys massa obertes, o "radicalitzades", per bé que a un gran grup de la ciutadania ens semblarien "nimies". A les Balears, per tradició, per història, pel fet illenc dels transports i les comunicacions es té un tarannà mès aviat conservador, malgrat tot des de bon principi dels vents democràtics la ciutadania a Mallorca no ha plantetjat mai un conflicte tan fort com al País Valencià, és a dir, d'enfrontament entre opinions a favor de la disgregació de la llengua, les variants dialectals no es consideren fora de la llengua catalana,.. A Mallorca tenim bons exemples de persones dedicades a la Nostra llengua comuna: M.A. Alcover, Fc. de Borja Moll i el seu diccionari Català -Valencià-Balear,Vidal Alcover i d`altres dedicades a la literatura(Salvà..Riera,Llompart..) i tambè gent que continua la tasca Blai Bonet,Carme Riera,els Janer Manila, Miquel Cardell ,J.Grimalt, els Moll,Isidor Marí... no vull fer cap llista ,ja se sap que tots hi som, senzillament els noms volen explicar d`alguna forma que es necessari consultar,escoltar les persones que poden recolçar les opinions en un treball cientìfic i professional i que malgrat algunes opinions reticents s´accepta bè que les variants dialectals :mallor-quì,(subvariants:Felanitxer,llosetí,pollencí(on no ès "sala" res )...eivissenc i formenterí i menorquí..son la nostra cultura i son llengua catalana. La situació a les escoles pot estar a l`entorn del 60% i el 85% que tenen una situaciò d`igulatat i"normalitat" pel que fa a l`us, treballs, matèries etc, a secundària la situació potser no sigui mès bona però les expectatives son de tendència a la "normalitat",(el problema sempre ha estat que fins ara eren els ensenyants i les APAS els qui havien de decidir a claustres i Consells escolars si s`aplicava el decret d`utilització de la nostra llengua i desprès la Conselleria ho aprovava, encara anam aixì, i encara que s`exigeix al professorat el seu ús i coneixament costa i costarà, i la gent de fora fa el que pot i d`altres ho fan per obligació, però els mìnims mai han estat clars; eren simplement ensenyar la llengua 4 hortes a la setmana i ja està, i això encara passa i sobretot a centres concertats abans anome-nats pùblics. Sempre em va sembla que un decret d`ensayament fitxa la normalitat i no un mìnims ridiculs i fa que la gent ens tenguem que treballar el personal per assolir mès grau de "normalitat" per a no crear conlictes, i jo em demano I a noltros que? tenim el govern i patim en pròpia pell els conflictes;com a polìtica de no impossició ja està bè com a polìtica no exagerada, ni discriminatoria es absurda perque no crec que sigui la nostra feina , per això tenim un parlament i grups polìtcs(I si serveix consultau les opinions sobre EL NOU PRO-JECTE DE LLEI DE LA LLENGUA AL PRINCIPAT DE CATALUNYA: SI ES MASSA O PROTEGEIG POC, SI S`HA DE FER,SI JA NO S`HA DE DIR DE COSA NORMAL PERQUE JA SI HA ARRIBAT...)tan se val ,si hi ha dues llengües a un mateix territori bè però no cal demanar perdò perquè la volem normal. Aixì les coses podria èsser pitjor, vull dir que a l`esenyament tot i els problemes que he intentat explicar-vos no van tant malament, per a mi l`important es tambè la qüestió de les actituts, la manca de democracia anterior i,o tambè la idea d`una llengua"bona i ùnica" ha fet i fa que moltes actitus encara siguin dificils de suportar, a ni- vell diari, si bè crec que tambè anam millorant, tot i que a les Bale-ars la primera industria ès el Turisme i si coneixem altres llengües això a vegades no va acompanyat del grau necessari ,sobretot per part de gent conservadora d`una defensa bona i aferisada de la nostra llengua. A l`Universitat en general ja fa temps que no hi ha discrepancies sobre temes lingüìstics i el Govern Balear sempre ha estat tenent en compte les opinions cientìfques i linguìstiques, encara que es digui i aixì ha d`èsser que cadascù conegui bè la seva riquessa de vocabulari, de tradicions... Si a nivell diari es millora i els rètols van i venen als carrers ,i als comerços, la petita i mitajana empressa de Mallorca tambè fa bona feina i la llengua es normallitza, tal volta però crerc que al Principat passa el mateix no s`arriba ni al bilinguisme a la documentació comercial, (facturació i demès , ja se sap que això es mès dificil, passa una mica com amb la premsa si mès no ara a Mallorca El "Diari Balears" es fa en la nostra llengua, de sis periòdics que tenim a Ma- llorca i tres mès a les altres illes no està bè?,Al Principat" `Avui", El Punt", però els grnas rotatius....Al País Valencià pot ser L`Eliseu Climent i "el Temps ho passan pitjor, segur que si. Les publicacions dels petits pobles i no tant petits si que agrupades a la Premsa Forana fan la feina ja en Llengua Normalitzada, les radios municipals o petites (titoieta d`Algaida,radio Calvia, radio Alcùdia i d`altres de petit àmbit si que estan ben "normals", a la televisiò tenim c4 i algunes de pobles, però en general i exceptuant 1 hora de les cadenes estatals es practica una cosa absolutament discriminadora, i que naturalment ningù ho ha dit, les noti- cies i textes van en catellà/espanyol i quan s`entrevista a algù, polìtic, parlamentaria, emprés, qui sigui la resposta va en natiu o sigui la llengua que s'havia de normalitzar però que senbla com si per acabar-ho d'arreglar, podrien possar subtìtols i aixì o tot en una o tot a l'altre sino disglòssics. És el cas de les notícies de Antena 3 tv, els continguts potser siguin correctes, però i aixo si que passa amb diferents radios locals, es de les coses que si em fan sentir extranger a la meva casa. Pel que fa a persones d`Europa residents a BALEARS si ès clar que n`hi ha que s`integren i disfruten de la gastronomia nova, els costums, els paisatges,la llengua.. i d`altres que ja tenen els seus propis centres de reunió, les seves escoles i els seus supermercats.. no crec que sigui cap situació massa diferent de qualsevol altre lloc en tot cas si la nostra llengua ès normal no pasarà res, ara bè es cert que per facilitar la comunicació a vegades es parla el cas- tellà /espanyol però com a reflexe d`un territori que no acaba de tenir clar que hi ha una llengua ja normal. Ès curiòs constatar com sembla que per alguns visitants, no tot es clar l`anglès l`has de saber i sino tornès a ser una mena d`analfabet,.Ja va be`´i com a bons desecendents dels fenicis que som conèixer llengües per comerciar però tambè podem utilitzar la nostra per explicar on ès la Catedral.. A Mallorca fins ara hi havia algunes persones que havien defensat que Les nostres variants no eren filles del Català, però això eren unes poques, una altre va cremar un repetidor de TV3,, però no eren grups de persones, Ara fa poc un petit grup de 10,12,15, han cons- tituit una "Plataforma en defensa de "sa llengo balea," no ,no està mal escrit aixì ho volen ells, no passa res perque no cal ni contestar els seus escrits ni enfadar-nos, el que no ens agrada es que el GOVERN BALEAR que fins ara era prudent i no es ficava a prendre aquest partidisme ,encara que com he dit no faci cap llei fantàstica si que tè iha tengut fins aquest moment un actitut prudent ha finançat aquest grup i ha fet que visites el director general del ministeri de 2Cultura i Educación de Madrid tres cops en poc temps, per altra banda el GOVERN ha col.laborat de sempre amb l`OCB,OBRA CULTURAL BALEAR, amb mès o menys bones relacions i un finançament discret,però i algù ja ho ha denunciat no es agrada que el Govern es fiqui a nacionalista moderat entre els defensor de sa llenguo pseudo-blaveros- o pseudo-gonelles, a on persones sense cap formació científica en quant a la llen- gua i d`altres professions sense cap relació amb ella es dediquen a formular principis, llibres i normes de gramatica d`us... i el GOVERN intenti,( tal volta el conseller no ho vol o rep instruccions i a de callar, no ha sabem,), que devant l`electorat mès conservador fer veure que entre l`OBRA CULTURAL BALEAR i una majoria que no hi veu cap problema posar-se com a benefactor del que diuen "Lo nostro". No no ens agrada que el govern pugui donar ales encara que siguin poques o moltes a persones que ens poden posar a tots en conflicte. Això es fruit de gent que mai vol entendre que les variants son Català, però l`andalu`s si que ès castellà/espanyol, tambè de vegades he pensat que la corona de Catalunya i Aragó es va trencar una mica amb el regne de Mallorca i els dos fills enfronatas de Jaume I, i al llarg de la Història tant amb el rei Alfons com amb altres Mallorca i Balears han estat a favor i en contra del Principat i sempre enviant diners fruit del imposta tot quan rei ,exceptuant l' etapa dels tres propis de Mallorca, i aixo qui sap si al llarg del segles queda, però son cavales, i tampoc es uan explicació per entendre les manies de gent conservador aenmfront de la unitat ,`per mès de moment que sgui linqüìtica del català. Per acabar però i en relació al punt anterior una senadora, jove i lluitadora dels Verds d´Eivissa i Formentera va intentar que aquest punt de possibles conflictes fos tancat al senat de les CORTES , el resultat fou el despreci pur i dur del partit PP. Gràcies. Allà no pensen com aquì però tots son germans de partit, potser algun d`ells no pensa aixì, però en Nadal Batle ja hao va explicar al Diari "Balears". amb aquesta amnera de evure les coses,Fitxau-vos a Catalunya ,al seu Parlament el PP no ha entrat encara ala Comissó per la nova llei de la LLengua, tenen por?, o esperen ordres, ves a saber, "no nos discrinen por favor, no queremos imponer nada, sólo lo que es nuestro", a veure si aixì ens entenen.I a n`els d`a1quì dir-los que no siguin traïdors, per guanyar vots no es ven la llengua, aquesta es de tots, per aixo que la respectin. Rafael Bosch - Treballador del Ram de l'Ensenyament bosch@atlas-iap.es