L'ESTAT DEL CATALÀ AL PRINCIPAT DE CATALUNYA Catalunya ha fet de la llengua pròpia, el català, un dels estendards de la seva identitat nacional juntament amb la resta de Països Catalans. Per fer-se'n una idea cal tenir en compte que es donen molt pocs casos per no dir cap en els que una terra prèn el nom de la llengua que s'hi parla. L' arxicitada Història de Catalunya de l'historiador Pierre Vilar així ens ho recorda. Pel context geogràfic i cultural, Catalunya ha compartit força trets amb la resta de nacions d'Europa però ha estat la llengua el pilar de la seva configuració com a nació. La llengua catalana ha estat sotmesa a processos d’aniquilació durant segles tant per part de l’estat espanyol com pel francès. Malgrat tot, la irreductibilitat del català s’ha fet palesa i fins i tot durant la repressió explícita més recent, els quaranta anys de la dictadura del general Franco, molts catalans han procurat conservar la llengua. L’any 1983, un cop recuperats el Parlament i la Generalitat de Catalunya, va entrar en vigor la Llei de Normalització Lingüística que sembla tenir els dies comptats ja que es treballa en un nou text per potenciar l'ús social del català. La vigent ha estat una bona eina per ampliar el coneixement i l’ús del català però en molts camps la situació continua sent migrada. En l’àmbit judicial l’ús és testimonial, i en altres com en l’etiquetatge comercial, l'àudiovisual i el dels mitjans de comunicació el català resta en minoria preocupant malgrat ser una llengua rica en qualsevol registre. El català no només resta en minoria per una legislació que ja és insuficinet sinó també per la composició dels sis milions d'habitants del Principat. Gairebé la meitat de la població té els seus origens immediats fora de Catalunya i si bé s'ha integrat socialment al país no ha estat així en el àmbit lingüístic. No seria just, però, obviar que bona part dels descendents d'aquestes masses migratories han anat adaptant el català com a llengua d'ús habitual. D'altres grups minoritaris com CADECA o l'Acción Cultural Miguel de Cervantes han fet una campanya propagandística de desinformació denunciant una falsa repressió del castellà a Catalunya. Ara es comença a negociar una nova llei de normalització lingüística que hauria de sanar els apartats citats anteriorment però la postura del Partido Popular pot trencar el consens necessari per aplicar-la. Es discuteix sobre la conveniència d'un reglament coercitiu que contempli sancions per segons quins incompliments -i aquí és on rau el desacord - així com en l'aplicació d'una qüota del 25% en les emissions de cançó catalana. La manca de sobirania provoca aquests problemes. Si s’aconsegueix un consens entre les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya la nova llei senfronta a un panorama molt diferent a l’anterior. Ningú discuteix que un dels instruments més importants a l’hora de normalitzar la llengua catalana ha estat la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que gràcies a les emissores de la Generalitat i Televisió de Catalunya ha fet habitual la presència del català. No cal, però, desmerèixer els esforços fets tant per Ràdio 4 de Ràdio Nacional d'Espanya, com pel Circuit Català de Televisió Espanyola o per l’entramat de mitjans locals repartits arreu del país. Però la veritat immediata ens situa davant el naixement d’una nova criatura mediàtica que es diu televisió digital on la presència del català és una incògnita, tot i que l’escepticisme sobre una representativitat suficient creix a mesura que s'acosta la seva implantació.La indústria cultural s'ha establert arreu com un gran motor de divulgació lingüística i aquesta és una de les grans carències del nostre país. Malauradament els productors de continguts solen apostar per la llengua castellana que els és més rendible. Però se sol dir que la llengua és viva mentre s'utilitza. I si això és cert hi ha un seguit de dades gens engrescadores. A tall d'exemple, el Congrés dels Diputats de l'estat espanyol ha aprovat que només es poden etiquetar exclusivament en català els productes tradicionals, donant un tracte d'aplec dominical a la nostra llengua. D'altra banda hi ha moltes situacions en les què la legislació vigent recolza una discriminació positiva en favor del castellà. Per acabar s'acaba de saber, segons unes estadístiques del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, que les escoles privades que deien impartir assignatures en català l'any 92-93 eren del 70%, mentre que ara s'ha passat al 58%. Segons una primera aproximació a les dades del cens de 1991 el català es troba en la seguënt situació:

Evolució del coneixement del català a Catalunya (1986-1991)

Els increments en totes les habilitats lingüístiques són positius malgrat que els resultats encara reflecteixen la precarietat actual de la llengua catalana. Les dades referents als joves d'entre 10 i 19 anys albiren, però, un futur esperançador. Pel que fa a l'evolució del coneixement del català segons el lloc de naixement les dades són les següents:

Font: Institut de Sociolingüística Catalana

David de Montserrat i Nonó - Periodista (davidnono@redestb.es)
Torna a l'estat del català