LINCAWEB

NOTÍCIES
DE LA LLENGUA

LINCAWEB

Aquest espai, està reservat per oferir les notícies breus, amb relació amb el català, o vehiculades a la cultura catalana. Podeu consultar les darreres Notícies de la Llengua o anteriors a l'HEMEROTECA DEL 96.

AGOST 97

El Govern Balear, exigirà el coneixement de la llengua catalana, parlada i escrita. El català passarà a ser un requisit obligatori per accedir a la funció pública i ocupar càrrecs com a funcionari a la comunitat autònoma de Balears a partir ja de setembre. Podeu veure'n més informació a l'Avui.

Marc Forner, President del Govern d'Andorra, ha declarat en el transcurs de la Universitat Catalana d'Estiu a Prades, que el seu govern està preparant una nova llei del català, que inclourà sancions a les empreses que l'incompleixin, preferentment les del sector turístic.
Forner va dir, que el projecte serà presentat aviat a la resta de forces polítiques per tal d'arribar al total consens entre els diferents grups que formen el Consell General d'Andorra. Tambè va voler aclarir que la llei no anirà en contra de cap altre dels idiomes que s'utilitzen al Principat per fins comercials o turístics, però imposarà l'ús el català de manera obligatòria en tot el País.

Tete Montoliu, pianista i un dels més grans músics que ha donat el jazz universal, va morir als 64 anys víctima d'un càncer de pulmó.
La mort de Tete Montoliu ha fet arribar reaccions des de tots els àmbits per el.logiar la seva qualitat musical, humana i la seva defensa dels valors del país.

Òmnium Cultural, entitat pionera en la promoció i defensa de la llengua i cultura catalanes, ha posat en marxa La Web de la Música en català.
Es tracta d´una iniciativa, que caldrà seguir a prop, que té com a objectiu informar de manera extensa, sobre la música interpretada en llengua catalana; independentment de la procedència, estil, o variant dialectal. Jordi Sugranyes, que prové del món de la ràdio i de la televisió local; i la vessant informàtica a càrrec de Joaquim Miralles han fet realitat aquest treball nascut a Reus. També es compta amb l'estimable col.laboració de l´A.C. Espais de Música en Català.

Josep Maria Pons Ràfols. Vicerector de relacions institucionals i política lingüística de la UB, fa una curiosa destria entorn a les confusions que s'estableixen quan es parla de territori i llengua pròpia.
Aquesta ambivalència, llengües individuals i llengua pròpia, vinculació de llengües amb territoris, i una serie d'exemples ilustratius al voltant de la llengua que s'ha format històricament en aquest territori, on s'ha conreuat i desenvolupat, i on s'hi juga, juntament amb els altres territoris de parla catalana, el destí de la seva pervivència. I els explica en aquesta pàgina.

Àpali un dels primers cercadors en català, inclòs en multitud de llistats de tot tipo de cercadors en català. Ha passat a convertir-se en un cercador en castellà més. L'absència de la llengua catalana a les seves pàgines, és ja total, una lamentable baixa de l'índex català. No és la primera baixa pel canvi d'idioma, però si que voldriem que fora la darrera.
No sabem quins han estat els motius que han portat a l'empresa Àpali SCP, a pendre aquesta dràstica decisió, esperem que els sociolingüístes ens ho puguin aclarir un dia...

Que en queda de les deliberacions polítiques de la ponència de la llei del català? Quin és en realitat l'estat del català, en quant a l'ús? Sabem que el coneixement millora, però l'ús social del castellà a Catalunya segueix creixent.
Soledat Balaguer, és una periodista del diari Avui, que escriu el que pensa. Desprès de retornar a les seves antigues vacances a la Costa Brava, escriu en la columna del seu diari, el que s'ha trobat amb el contacte directe al carrer; trobar l'Avui entre el Herald Tribune i el Bild, que al supermercat entenguin el castellà, francès, anglès i holandès, però va tenir problemes quan ho va demanar en català, i confesa M'agradaria que tots aquells polítics que estan tan satisfets de com ha quedat la llei del català abandonessin les seves talaies estiuenques i baixessin a peu de platja, d'incògnit. Gaudirien d'una magnífica immersió lingüística castellana, i veurien els minços resultats de la llei anterior.

Joan Colet, un alpinista de 39 anys, va morir, fruit d'un accident, mentre amb el seu equip d'alpinistes intentaven una nova ruta, a l'Himàlaia.
Els qui el vàrem conèixer, sabem del seu patriotisme, i el seu esperit aventurer, que l'hi va fer portar, durant més de vint anys d'alpinisme, la nostra senyera als cims més alts de la Terra.
El seu cos per sobre dels 6000 metres d'altura, posiblement no podrà ser ja rescatat.
El servei de notícies de Osona al Dia ha el.laborat unes pàgines informatives sobre la mort de Joan Colet, amb informacions d'urgència, que incorpora links a la premsa nacional i, una àmplia referència d'informacions via Internet sobre aquell cim del Pakistan.

Les 1000 i una. Un programa estiuenc de TV3, que transmet ganes de gaudir del espectacle, el programa però, s'ha castellanitzat enormement. Els músics, només canten en castellà i ademés dues de les contertulianes de la secció del cor, també parlen únicament en castellà, si hi afegim que la gran majoria dels convidats parlem tambè només en castellà, la presència de la nostra llengua és minsa, tot i els esforços del seu locutor Jordi González, que té que parlar també sovint en castellá perque l'entenguin els seus propis convidats.
La nostra queixa unàmim a la direcció TV3, concebuda com a eina de normalització lingüística del país. Mai, en una televisió en castellà, s'ha vist que convidin a un contertulià que parli en català. Aquest tipo d'injerts cal excloure's definitivament de 'la nostra' televisió.

Acte solemne que es va celebrar al monestir de Santa Maria de Ripoll per commemorar l'onzè centenari de la mort de Guifré el Pilós. L'event va ser una autèntica festa d'afirmació de catalanitat, amb un ple tant a la basílica com a la plaça del monestir guarnida amb senyeres i banderes estelades i presència de les principals autoritats del país.
El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va cridar a ser "patriotes sense complexos" i va considerar que tots els països necessiten aquest sentiment per progressar. Pujol va remarcar la vigència del sentiment de país fent menció a l'exemple dels Estats Units. Els altres parlaments del bisbe de Vic, Josep Maria Guix, L'alcalde de Ripoll, Eudald Casadessús, van tenir el mateix esperit nacionalista.

Desprès de la controversia originada per lobbies empresarials espanyols per escloure el català de la Legislació Europea, i contestada per nombrosses associacions catalanes. La Comissió Europea va desautoritzar la patronal continental de l'alimentació en qüestionar els arguments del seu rebuig a acceptar l'etiquetatge en català. La normativa comunitària preveu que els membres poden imposar criteris lingüístics per garantir la informació al consumidor. El diari Avui, complementa aquesta notícia amb altres informacions relacionades en aquesta pàgina.

Podeu aportar notícies locals, etc... de llengua. Comunicar-ho al WEBMESTRE

LINCAWEB