NOVEMBRE 96
La 'Bíblia Valenciana' s'exhaureix en dos mesos. Les crítiques que l'acusen de ser "catalanista" i "il.legal" no entrebanquen l'èxit de l'edició. Els 8000 exemplars venuts en menys de dos mesos, donen fe de l'enorme bona acollida que ha tingut en la societat valenciana l'adaptació de la 'Biblia Catalana Interconfessional'.
1ª Jornada de Normalització Lingüística a l'administració local d'Osona. Les quatre ponències van dibuixar un nivell de normalització força elevat. Les últimes dades oficials d'Osona del 1991 mostraven que el 98% dels Osonecs entenien el català, un 83% el sabien llegir i un 60% l'escrivien. No obstan això, el cofoisme que es desprén d'aquestes dades no es va apoderar dels més d'un centenar d'assistents, sinó que va servir per constatar que el lideratge osonenc implica un major esforç d'aquesta comarca en el procés de normalització.
Bon Preu S.A. empresa osonenca d'un notable creixement en els darrers anys, ha rebut un premi del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Per la sensibilitat que l'empresa ha demostrat per les questions lingüístiques. Bon Preu, té en l'actualitat, més de 40 hipermercats per tot Catalunya sota els emblemes de "Bon Preu" i "Esclat". El català, es l'ùnic idioma a l'empresa tant internament com externament.
Segons Antoni Amblàs, no tot el país es Osona, i quan l'empresa va sortir per expandir-se cap el Gironés, comarques de Tarragona, terres de Ponent, etc... l'empresa va plantejar-se seriosament si mantenien el mateix rigor lingüístic o bé si permetien un cert relaxament lingüístic per implantar el negoci. La desició va ser "continuem fent-ho tot en català. Amblàs també explica que han rebut pilots de cartes de la ultra dretana Asociación Cultural Miguel de Cervantes, en contra. Però tambè els catalanòfils més puristes s'els han queixat, perquè han comés alguna falta d'ortografia o de sintaxi. Bon preu, creu que económicament fer-ho tot en català es més rentable, i a la vista de l'expansió de l'empresa, l'hi hem de donar la raó.
La Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va encarregar una enquesta sobre l'ùs del català i altres aspectes relacionats amb la identificació nacional. Els resultats fan una comparativa entre el 1991 i el 1996, però tenen diverses lectures. El coneixement del català, ha aumentat considerablement: El nivell de comprensió ha pasat del 89% al 95%, la gent que el parla del 71% al 80%, la gent que el llegeix del 67% al 84% i la gent que l'escriu del 41% al 53%.
La referència sobre el idioma en que es llegeix la prensa, ha variat poc, es segueix llegint moltes més publicacions en castellà.
En la música i el cine la baixada del català es prou significativa: Els espectadors de cinema en català ha baixat en aquest cinc anys del 20% al 5%.
La identificació amb Catalunya a millorat força: Els que es consideren català-català del 26% al 28%, els qui s'identifiquen català-europeu del 14% al 17%, català-espanyol del 27% al 24%, espanyol-català del 17% al 15% i espanyol-espanyol del 12% al 6%.
Les televisions favorites TV3 segueix lider indiscutible amb un 52'4%, la segona A3 TV amb un 22'7, la tercera cadena favorita es TVE-1 amb un 16'1%.
La utilització del català: un 30% el parlen amb els fills, mentre un 24% ho fan en castellà, un 33% parlen en català amb la parella i un 35% ho fan en castellà, al treball 28% català i 18% castellà, a les botigues 57% català i 33% castellà.
En l'informàtica, un 38% tenen ordinador a casa mentre al 91 només en tenien un 17% dels enquestats.
Altres aspectes com el posicionament polític, les radios preferides, i la lectura de llibres no han variat significativament. Cal tambè destacar que el coneixement dels idiomes dels catalans es extraordinari, ademés del català i el castellà un 60% coneixen alguna llengua extrangera. L'anglés i el francés són les més conegudes.
Els XXXV Premis d'Octubre a València, ha esdevingut una gran festa per tots els Països Catalans. 'La via africana' de Alfred Bosch va guanyar el premi Joan Fuster d'assaig, 'Espècies perdudes' de Vicent Josep Escartí, guanyador del premi Andròmina de narrativa i 'La mar' de Josep Ballester va guanyar el Vicent Andrés Estellés de poesia.
Paralelament, es va celebrar el V Congrés de Mitjans de Comunicació, on experts de tot el món, i dels Països Catalans van reflexionar sobre el mitjà.
També el XI Encontre d'Escriptors dels premis Octubre va explorar la lírica, els rapsodes i estudiosos poètics del nostre país, van estudiar el tema.
Alhora, la conmemoració del I Congrés d'Història del País Valencià, ha recordat l'importàcia capdal del esdeveniment, i ha posat de manifest que en un temps d'absència de llibertats, dir "País Valencià" no era crispador.
Tambè en paral.lel, la V trovada internacional de departaments de català, i associacions internacionals de catalanística, han debatut el desenvolupament i les vies de difusió de la cultura catalana. Internet i la telemàtica són dos dels nous àmbits d'actuació.
Els premis van estar retransmesos per TVE i TV3, però ignorats i vetats per la Tv valenciana Canal9. Per acabar, comentar l'atac d'histèria de l'alcaldesa de València Rita Barberá, que va fer retirar per les brigades municipals, els cartells anunciadors dels premis d'Octubre, una actuació impropia del seu càrrec, que no va aconseguir parar la masiva asistència a tots els actes.
El Parlament de Catalunya, va aprovar una resolució, que insta al govern estatal a declarar solemnement la unitat de la llengua catalana. només el PP, va oposar-se a aquesta resolució.
El TICSA (Departament de Recerca i desenvolupament de telefónica) i la Fundació Catalana per la Recerca, organitzen la campanya 'Dona la veu a la ciència'. L'objectiu es crear un banc de dades, per desenvolupar sistemes de reconeixement de veu en català, capaç d'entendre totes les seves varietats dialectals. Durant el mes de Octubre els ciutadans i van poder participar, trucant a un telèfon gratuit.
El català, llengua pública o privada? Es un estudi publicat a Empúries, per Lluís Flaquer, profesor de sociologia de l'UAB, a partir d'un centenar d'entrevistes a fons, sobre el tema de la llengua. Segons Flaquer, les conclusions a les que s'han arribat son varies: La primera es que abans de la transició hi havia una facilitat d'integració social i lingüística millor dels nouvinguts. Ara es més reticent, hi ha unes bosses de població, que no acaben d'integrar-se lingüísticament, no pas socialment. La segona, que cada cop més la gent té tendència inconcient d'adresar-se en castellà als desconeguts. Si la tendència es manté, pot ser desastrós pel català, que es convertiria en una llengua privada. Per ultim Flaquer diu que es perillós deixar la voluntat normalitzadora de la llengua en mans de l'administració. Els ciutadans concients haurien de pensar si cal defensar-la dia a dia, al carrer. Depèn dels ciutadans fer necesari el català.
Joan Flaquer conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear, va anunciar que el seu departament, estudia aprovar un decret de mínims per tal que l'ensenyament en català a les Illes sigui una realitat, almenys en un 50% de les materies lectives. En l'actualitat el 70% dels estudiants reben les classes exclusivament en castellà.
La revista Crònica d'Ontinyent ha denunciat la morositat de la Generalitat Valenciana, en el pagament dels ajuts per l'ùs del valencià, davant el Síndic de Greuges i els seus serveis jurídics estudien presentar una querella contra l'administració.
Aragó prepara una llei de normalització lingüística, segons el decret, s'hauran de mantenir reunions amb les associacions culturals de la Franja de Ponent, i amb experts científics, per realitzar un dictamen sobre la situació del català que permetrà establir mesures per normalitzar el seu ùs, en un plaç de sis mesos. A excepció del PP, que no s'ha manifestat ni a favor ni en contra, la resta dels partits, és favorable a la promulgació d'un text legal que afavoreixi la normalitzaciò del català que es trova en una situació molt feble per manca de normativització efectiva i per la seva presència en un àmbit reduït i dispers.
Ronaldo, l'estrella del Barça, ha manifestat la seva intenció d'apendre català. Les associacions Josep Sunyol i Cultura CAT han editat 50.000 targes de felicitació al davanter del Barça. Aquestes es distribuiran arreu del país. Els organitzadors recorden que altres jugadors havien fet declaracions semblants, per exemple Stòitxkov, sense que després s'hagués materialitzat. Per això les dues associacions creuen que cal que la societat faci saber a Ronaldo "la seva satisfacció".
Joan Antoni Cuñat, Alcade de Favara (la Rivera baixa), va ser detingut el 9 de novembre al seu poble per parlar en català a un guardia civil que l'hi va exigir que s'expresses en espanyol. Segons Cuñat, la resposta de l'alcalde -"maleducat"- va ser interpretada com un insult pel guardia civil, que el va enmanillar ràpidament i li anuncià que estava detingut. Davant la sorpresa dels veïns que s'anaven congregant al lloc dels fets, l'alcalde de Favara va estar més d'una hora emmanillat fins l'arribada d'un tinent de la caserna de Cullera que el va desemmanillà. Després fou conduït a les dependències de la guardia civil, on l'esperaren l'arrivada d'un capità d'aquest cos per pendre'l-hi declaració. Cuñat no va poder marxar fins a les dues de la matinada, set hores després d'inici dels fets. Segons el propi alcalde, el que va passar posa de manifest que no està clar quina autoritat té l'alcalde dins el seu poble si "La guardia civil, pot humillar d'aquesta manera a un alcalde i als seus veïns". Cuñat ha rebut mostres de solidaritat del seu grup, EU i d'altres partits com UPV, CDC i ERC. EU ha exigit al govern de l'estat que prengui mesures perquè els funcionaris respectin el dret a expresar-nos en la nostra llengua.
A l'Universitat Politècnica de València, 4.200 alumnes han demanat rebre les classes en valencià, segons Casimir Nalda, de la Comisió de Normalització Lingüística de la UPV, en l'acte de cloenda de la campanya "Marca Valencià" que promou la demanda d'ensenyament en català. I han col.laborat la Conselleria de Cultura, Acció Cultural del País Valencià, les editorials Bromera i tres i cuatre, ademés de les revistes Saó, El Temps, i el diari Levante entre altres entitats, que hi han col.laborat. L'ex-rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra, va cloure la campanya defensant l'Institut Interuniversitaride Filologia Valenciana, on són totes les Universitats Valencianes excepte la UPV, ha de ser l'òrgan normalitzador del català al País Valencià.
OCTUBRE 96
El Correllengua treu al carrer més de trenta mil manifestants (segons tots els mitjans de comunicaciò). No volem donar-li gaire importancia, perquè en parlem en altres apartats de LINCAWEB, però constatem que en tot el món, mai s'havia concentrat aquesta quantitat de persones, per un problema que fa referència només a LA LLENGUA. L'aument, any rera any, d'asistens es espectacular, segons la organització, fa només tres anys, més de 2000 manifestants, seria una xifre considerada positiva. D'on ha vingut un canvi tant considerable? Primerament es innegable, la presència majoritària de gent molt jove, que s'incorpora per primera vegada a aquestes mobilitzacions i aporta optimisme, i empenta. D'altra banda tambè s'hi troven els representants de "la generació de la decepció", que han optat per tornar al carrer, que sens dubte, van deixar massa prompte, concients que el el temps, poques coses de les que demanaven per sentir que el País Valencià començaba el seu redreçament nacional, s'han aconseguit. Acabats ja els actes del Correllengua, i sota el lema "amb sobirania no retallaran" més de trenta mil persones desfilaren per el centre de València, encapçalats per quatre xiquets de la Malva-rosa que han hagut d'escolaritzar-se fora del barri per poder rebre l'educació en valencià. Un gran poder de convocatòria amb un denominador comú: la defensa de la llengua i el País davant les agresions de la dreta espanyola.
L'Institut d'Estudis Catalans, va celebrar dues jornades de treball a Palma de Mallorca, per analitzar l'actual moment de la llengua catalana i també debatre diverses questions com l'ús del català en els mitjans de comunicació, i el paper de les institucions públiques en el procés de normalització lingüística. Durant la trobada, els membres de la Secció Filològica de l'IEC es van entrevistar amb diferent representants del govern de les Illes Balears, entre ells el president Jaume Matas. Joan Argenté, president de la Secció Filològica de l'IEC, va manifestar que "la comunitat lingüística catalana està desarticulada, i poc cohesionada". Va afegir "cal impulsar iniciatives per tal que la unitat de la llengua sigui reconeguda per les legislacions de les diferents comunitats catalanoparlants. Argenté va destacar que no hi havia conflicte lingüístic, no obstant això, va dir "es manté una actitut d'espectació, pel canvi que s'ha produit al capdavant del govern balear", en referència a la substitució de Cristòfol Soler per l'actual president, Jaume Matas. I va afegir "L'anterior presidència, va obrir una reorientació que va despertar noves il.lusions, però que es va trencar..." sense entrar en raons "No vull entrendre, que s'hagin trencat les bones intencions de continuar anant cap el camí que condueix cap a la unitat i l'estructuració de la comunitat lingüística".
Sentència incomprensible del Tribunal Constitucional, que prohibeix l'etiquetatge de productes, només en català, però sí permet fer-ho, només en castellà. No calen més comentaris. Una nova garrotada a la nostra llengua. Això seguirà passan mentre, les coses nostres les tinguin que decidir ells. Quan més de mil empreses a Catalunya, s'havien preparat per etiquetar en català. De que servirá que als nens els hi ensenyem a dir "mongetes" o "blat de moro", si quan aniran al supermercat, hauran de cercar "alubias" o "maiz". En definitiva sentència injusta, contradictòria, opresora i inexplicable. Caldrá esperar.
La Generalitat de Catalunya "podria obligar a l'etiquetatge en català", buscan d'aquesta manera contrarestar la sentència del Constitucional, segons va manifestar Lluís Jou, director general de Política lingüística, a Banyoles on va inagurar una mostra de productes etiquetats en català. Jou però, es va mostrar confiat en que les negociacions polítiques, permetin canviar la norma bàsica. Però si la negociació no té exit, es podri arribar a canviar la simple llibertat de tria, per escollir el idioma en que etiqueten, i obligariem a fer-ho en català, en la pròxima llei de normalització lingüística, que arribarà al Parlament la primavera vinent. "Mai es podem fer imposicions, però si el estat les fa, ens obligaria a fer-ho a nosaltres". Molt bo.
La UE pagarà traduccions literàries al català. El programa "Ariane" (per fomentar la lectura) permetrà traduir amb ajuts de l'Unió Europea a llengües poc esteses. Una bona notícia pels editors catalans, que es podrán beneficiar d'una part de la dotació económica destinada al programa.
70 notaris de tot Catalunya reivindiquen l'ùs del català en una jornada al parador de Sau (Osona) organitzada per la Fundació Notarial Àpoca, Segons el comunicat elaborat "no es justifica que la posició dels servidors de la societat que ens és pròpia, hagi de tenir excepcions tan poc presentables com la no disponibilitat lingüística".
Un estudi sobre la llengua fet als estudiants d'ensenyament mitjà a Mallorca, posen de manifest que el coneixement del català és gairebé total, però el ùs és decreixent, per culpa d'un entorn castellanitzat. Només un 11% dels enquestats volen l'ensenyament en castellà, però la realitat indica que la reben un 70%. L'estudi de Joan Melià adverteix dels perills que implica una situació com l'actual, on bona part dels catalonoparnants canvien d'idioma a causa de la presió d'un entorn castellanitzat. Timidesa de les institucions públiques a l'hora d'afavorir el català, mitjans de comunicació, publicitat, cine son en castellà. Tot plegat conforma un entorn que fa que els adol.lescents no percebin el català com a necesari. En el món "real" canvien de llengua, perquè la llengua "normal" és el castellà, sobretot a Palma. La situació als pobles es més favorable al català, però s'ha de tenir en compte que a Palma hi ha més del 50% de la població. l'estudi es rotund:"Els catalonoparlants han d'adonar-se que l'actitut de claudicació lingüística representa el pas fonamental en l'avenç de la substitució"
En un estudi fet al País Valencià sobre l'església i la llengua, en la pregunta: Creus que al País Valencià el català hauria de tenir més presència en la litúrgia? Un 78% diuen Sí, un 13% No i un 9% NS/NC. Sobre la pregunta: Qué hi caldria? Un 48% afirmen que una insinuació del bisbe, un 37% diuen un reciclatge lingüístic personal i un 15% d'altres.
